És l'aventura de la vida, viu l'aventura de la vida.
6 minuts serà un quart de 12 del migdia, ara ja sí comença l'aventura de la vida.
Aquest divendres, concretament des del Col·legi Sant Domènec de Tarragona.
Excepcionalment, insistim, ens hem desplaçat fins a aquest centre educatiu de la ciutat de Tarragona.
Per tirar endavant un nou programa de ràdio, recordem que l'aventura de la vida
és una iniciativa de les àrees d'ensenyament i serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona
i que compta amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
I lògicament amb la participació i de forma cada cop més vessiva
dels diferents centres educatius de primària de la ciutat de Tarragona,
com és el Col·legi Sant Domènec.
L'aventura de la vida intenta vincular la tasca acadèmica de l'escola
amb un sentit ètic de la convivència.
Per això es treballa en diferents valors.
I hi ha valors més importants que el de la convivència,
justament quan estem parlant de nois i noies
han vingut de diferents llocs del món.
Parlem de la relació que estableixen els nens d'aquí amb nens i nenes d'altres països.
De fet, és el tema que han volgut tractar des de l'aventura de la vida
i en tot cas, ni que sigui breument,
perquè recordem que sempre mirem que siguin protagonistes els nens,
saludem la Rosa Bonatxera.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
De fet, has estat treballant l'aventura de la vida.
De forma excepcional no són nens que siguin d'un únic curs,
sinó que aquí tenim nois i noies que són de tercer, de quart i de sisè de primària.
Sí, és així. Tenim molts nens de diferents cursos
i hem volgut agafar una representació de cada curs
i que representi també la cultura de diferents països.
Com heu treballat aquesta qüestió, el tema de nois i noies
que venen de fora, la igualtat, la relació?
Doncs vam començar a treballar a partir d'articles de diaris
i després també hem agafat una cançó molt bonica
que es diu Tarik, del grup Macedònia,
que parla d'un nen que és d'Àfrica
i parla dels problemes i de com se sent quan va arribar a una ciutat,
com pot ser Tarragona,
i es va sentir una mica sol i una mica malament.
Escoltarem aquesta cançó, escoltarem atentament la lletra,
però aprofitem en tot cas el fet de l'exemple del Tarik,
que és el protagonista de la cançó de Macedònia,
per dir que el programa d'avui,
quan parlem de nois i noies que han vingut de fora,
no és un programa que vulgui parlar de la immigració
ni de la integració a les escoles de la ciutat de Tarragona.
Això farà un altre programa i estaria dins d'un altre context.
avui volem parlar de com els alumnes de Sant Domènec
conviuen, tot i que són de diferents cultures.
El cas exclusiu d'aquesta escola i com es treballa aquesta escola,
per tant, no té una dimensió que vulgui anar més enllà.
Ens agrada deixar això perquè no estem parlant de coses molt genèriques,
sinó de la feina que feu aquí a Sant Domènec.
I en tot cas, jo crec que tinc a l'altre costat del fil telefònic
el Marcel Pellejà, ell és el director de les Dominiques.
Marcel?
Sí, hola, bon dia.
Hola, molt bon dia.
M'ha agradat deixar clar que aquí no parlem d'immigració,
d'integració a la ciutat de Tarragona,
sinó que ens ajustem al cas particular del Col·legi Sant Domènec,
que té també una població important de nois i noies
que han vingut de fora.
I vosaltres, després parlarem amb la responsable de l'aula d'acollida,
treballeu molt específicament aquest tema, no?
Sí, és així.
Nosaltres oficialment, des de fa un parell de cursos,
tenim una aula d'acollida,
tot i que a nosaltres, bueno, tampoc no ens ha agradat massa
sempre dir-li aula d'acollida,
sinó potser aula d'intensificació d'aprenentatge del català.
Perquè pensem que el centre, com a filosofia,
és un centre acollidor, no?
On conviure amb diferents cultures,
diferents idiomes, diferents maneres de veure les coses,
doncs, bueno, és un riu.
I a més a més en aquesta societat,
aquesta immigració no té volta enrere, no?
I s'ha de veure en positiu.
Jo penso que nosaltres hi apostem, no?
per aquesta visió en positiva.
I aquesta aposta va per tota una sèrie de treball,
de línies d'actuació pedagògiques,
però també una mica per l'observació, no?,
de com s'interrelacionen els nois i noies.
L'hora del pati, pels mestres,
deu ser fonamental per veure com es mouen,
com es relacionen, què és el que comparteixen.
Sí, sí, i això és una constatació real, no?,
del dia a dia, sobretot en molts moments,
inclús, a veure, quan som festes molt assenyalades
de gent d'altres religions, d'altres països, no?,
però que en aquell moment estan convivint
al pati del col·legi nostre, no?,
doncs es veu moltíssim com s'estan interrelacionant
amb molta normalitat,
amb molta manera, doncs, de, bueno,
d'enriquir-se amb aquesta convivència, no?
I bé, després, doncs, dins de les aules,
pensem que aquesta convivència
us està donant uns resultats molt positius, no?,
i penso que inclús per tot l'alumnat,
que és la gran majoria que són d'aquí,
que són autòctus de, doncs, de Tarragona
o del nostre país català,
doncs jo penso que se'ls hi obren moltíssim
les fronteres de visió, de coneixements i de tot, no?,
pensem que, bueno, que en aquest sentit
és molt positiu, també, com deia abans.
És positiu, és enriquidor,
no hem de perdre de vista que l'escola
com a espai socialitzador de tots els nens i nenes,
aquesta convivència, aquest saber i aprendre
a relacionar-se amb els altres
sempre implica problemes.
quan hi ha algun tipus de barrera idiomàtica i cultural,
doncs sembla que pugui haver-hi alguna dificultat,
però al final tot és salvable, no?
I tant, i tant, és molt salvable.
I, a més, penso que també el tipus d'alumnat,
sobretot de primària i infantil,
que és on potser hi ha major nombre, no?,
vull dir que són nens que s'adapten molt ràpid,
que l'aprenentatge del català també el dominen rapidíssim, no?,
vull dir, la facilitat que tenen en edats molt joves
de comprendre una cultura, de comprendre una manera de ser,
de comprendre un idioma, vull dir, és molt ràpida.
Francament, no hem tingut mai, per poder dir que un diferent idioma,
una diferent manera d'una visió del món i tot,
hagi sigut una font de conflicte, no?,
realment us puc dir que fins ara,
i pensem que serà així, doncs no hi és, no?,
ens hi desintegren.
Només cal veure'ls, eh?,
des que han arribat aquí, que fa estona que hi són,
escolta, quina meravella de criatures,
quin comportament, que bé que es...
Ara espero que saludin,
perquè potser els ulls es pensen que estic sola,
perquè no se sent res,
però, en fi, Marcel Pallajà,
director del Col·legi de Sant Domènec,
gràcies per atendre'ns,
i sabem que volia ser aquí,
però per raons professionals,
justament avui has de ser-hi a Barcelona.
Exacte, bé, els directius sempre estem en formació constant,
i per tant, doncs m'hauria agradat molt estar aquí,
però, bé, per les diners telefòniques,
sóc amb vosaltres, eh?
Molt rebé, doncs fins la propera i moltes gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adeu-siau, bon dia.
Us sembla que escoltem la cançó d'Alteric
i després parlem?
Doncs vinga, escoltem aquesta cançó de Macedònia.
Fins demà!
Fins demà!
El pare no té feina,
li han dit que està tot bé,
la mare no treballa
perquè mai es troba bé.
Fins demà!
Fins demà!
No tinc llibres,
No tinc llibres mai, no els hem pogut pagar.
Ja em passejo,
Ja em passejo pels carrers de la ciutat,
Es fa fosc i el sé molt tard.
Em dic tarix,
No vull quedar-me sol,
No vull quedar-me sol,
La mare està malalta,
El pare va curant-la,
I ningú se'n recorda del meu nom.
Em dic tarix,
En aquest bé és el seu dia,
l'hotel,
No vullOD,
No vull Hanım a una mirada.
certific,
Fins demà!
Nedar fins a la lluna o fins al sol.
M'envoï anar de colònies però a casa no hi ha diners.
Em vull comprar una bici però a casa no hi ha diners.
M'envoï anar de vacances però a casa no hi ha diners.
Em vull comprar unes bambes però a casa no hi ha diners.
Em basteixo amb roba de segona mà,
tan petita que no em deixa respirar.
Ningú dona cor del món que m'ha tocat.
El meu sol s'està enfonsant.
Em dic Taric, tinc por, no vull quedar-me sol.
La mare està malalta, el pare vol curar-la.
I ningú se'n recorda del meu nom.
Em dic Taric, tinc fred, no m'agrada aquest món.
M'envoï anar a la platja, picar-me dins de l'aigua.
Nedar fins a la lluna o fins al sol.
Nedar fins a la lluna o fins al sol.
Bé, doncs ja hem escoltat la història d'Antaric.
Quina història més trista, no?
Què? Què me'n dieu? És trista o no aquesta història?
Ui, ja en parlarem de la història d'Antaric, si convé.
Jo el que tinc moltes ganes, perquè de fet volia fer-ho des del començament,
però havíem de fer les entrevistes i les presentacions,
és saludar-vos a vosaltres.
Per tant, no em poseu aquesta cara tan espantada,
perquè l'únic que vull dir-vos és hola.
I després en tot cas parlem.
Jo aquí tinc la Ji Han-ji. Hola.
Hola.
A mi m'agradaria que em diguessis hola en xinès.
Pot ser? Sí?
Yihau.
I aquí veig que has posat d'entre parèntesis Sònia. Per què?
Perquè també m'he dit Sònia.
Quina sort, tens dos noms, no?
Quan jo era petita, això fa molts anys,
a les nenes quan neixíem ens posaven tres i quatre noms.
Avui dia ja no, imagina't per enrecordar-te de tots,
però mira que bé, tu en tens dos.
Aquí tenim el David. Hola, David.
Hola.
Per què no em dius hola en romanès?
Buna.
Buna.
Hauríem de prendre apunts la Maricel i el Francis,
com sempre també estan aquí.
Aquí tinc el Kevin, que és d'Àfrica. Hola, Kevin.
Hola.
Em pots dir hola en algun idioma que sigui allò de casa teva,
de la teva família?
Togoranta.
Togoranta. Ui, que bonic.
El Raül, de Venezuela. Hola, Raül.
Hola.
Em penso que el teu hola és molt semblant al meu, no?
Sí.
Digues?
Hola.
Hola.
Hola.
El Carlúcio és de Brasil. Hola.
Hola.
I en brasilè com ho diria?
Oi.
Oi.
El Renan també li puc dir oi.
Oi.
Oi.
Perquè també és brasiler.
El Marc, hola Marc.
Hola.
El Llorenç, hola Llorenç.
Hola.
Ivan, hola.
Hola.
Hola, Míriam.
Hola.
Hola, Víctor.
Hola.
Hola, Dani.
Hola.
Hola.
Hola, anem cap aquí.
Hola, Noelia.
Hola.
Tu em pots dir hola en gallec?
Hola.
Hola.
Veus?
També s'entén.
Hola, Aina.
Hola.
Hola, Glòria.
Hola.
Hola, Toni.
Hola.
Hola.
Lady.
Hola.
Hola, és de Colòmbia, eh?
Clar, entre català i castellà és molt semblant.
Hola, Juan.
Hola.
El Juan també és colombià, com la Ruby.
Hola, Ruby.
Hola.
La Sofia és de Chile.
Hola, Sofia.
Hola.
I el Joshua és anglès.
Hola, Joshua.
Hello.
Hello.
Bé, jo ja ho comentava al començament del programa,
que avui el programa prometia perquè podem aprendre tantes coses de tants països.
De totes maneres, si us sembla, abans d'entrar a parlar en aquelles particularitats de la vostra cultura,
tenim intenció d'aprendre molt.
A mi m'agradaria que parlessiu una miqueta de quan vau arribar aquí a Tarragona i en particular a l'escola.
Una mica com us vau sentir.
Jo no sé si fa molt o fa poc que sou aquí.
I no sé qui vol trencar el gel, qui serà el primer que vol intervenir.
Qui en vol parlar primer, dels que van venir de fora?
Vinga, el Raül. El Raül i després la Noelia.
A veure, Raül, quan vas arribar aquí què?
Em vas trobar tot molt estrany, molt diferent o s'assemblava bastant d'allò com venies?
Molt diferent.
Sí.
Amb l'idioma, no entendia res.
I quan estaven aquí, deia aquí diuen aquests i no podia parlar amb ells.
Tu pensaves que aquí es parlava com el teu país?
No. Sí, perquè parlava com el meu país, però quan vaig arribar em vaig adonar que hi havia un altre idioma.
Que n'hi havia dos, el castellà i el català.
I això que et va fer sentir una mica, dius, veuràs tu ara com m'apanyo, no?
Clar, clar.
Perquè intentaves parlar i jugar i et costava una miqueta.
Sí.
I la resta de companys?
Intentaven ajudar-me a que aprenessin més ràpid el català.
I vas estar molt de temps així o més o menys la cosa va anar superant-se?
No, van superar-se.
I ara què tal?
Bé.
Sí?
Sí.
D'aquí de Tarragona què t'agrada així en particular?
Tot.
Tot?
T'agraden les festes?
Sí.
T'agrada la platja?
Sí.
Hi haurà alguna cosa que no t'agradi?
No, no és res.
I el menjar?
També m'agrada.
També t'agrada el menjar?
Bé, doncs és fantàstic, eh?
Que bé.
No et preguntaré com et sents ara perquè et sents fantàsticament bé.
Molt bé, molt bé.
Hi ha algun menjar que t'agradi?
El pa amb tomàquet, el coneixies?
Sí.
Ja el coneixies abans?
No, no.
I bé.
I què enyores de Venezuela?
Els amics, la família.
Clar, això sí.
Per això, per molts amics que tinguis aquí, això no canvia.
Però bé, sempre ja pot haver-hi un retrobament.
Molt bé, Raül, continuarem parlant amb tu i amb tots vosaltres.
La Noelia, la Noelia, que va venir de Galícia.
Quant temps fa que estàs aquí, Noelia?
Cinc anys.
Cinc anys, ui, doncs tens bona memòria.
Perquè ara quants anys tens?
Deu.
Deu anys, vas arribar als cinc.
I tu recordes com va ser el començament?
Sí, quan vaig arribar a l'escola em sentia molt sola.
I vas trigar molt a sentir-te més acompanyada o què?
Per què et senties sola?
Perquè, no ho sé, com tots parlaven en català, ningú no entenia la seva llengua.
I tu els deies, que em podeu parlar en castellà, a veure si m'entenc, com anava la cosa?
O estaves allà una mica a l'expectativa?
Sí, bé, li parlava en gallec, però crec que m'entenia, no ho sé.
Home, tu en gallec i ells en català, bé, jo crec que amb bona voluntat en aquesta vida tot s'arregla, només faltaria.
Qui més em vol explicar com se sentia quan va arribar? A veure, el Juan, explica'm, quant de temps fa que estàs aquí?
Cinc anys.
Cinc anys també, ja n'entens?
Sí.
Deu, deu anys tens ara.
No, en tinc nou, el dijous.
Ah, el dijous, fas anys, felicitats.
Gràcies.
Ui, et queda poquet, eh? Molt bé. I escolta, Juan, com et vas sentir quan vas arribar?
Estrany.
Estrany. També per l'idioma o per més coses?
Per més coses, em sentia sol, sense acompanyar, sense res.
I vas estar molt de temps així?
No, unes tres setmanes.
Tampoc no és molt, no?
No.
I com veies tu que et tractaven els teus companys? També estaven una mica les expectatives, perquè sempre que hi ha algú que no coneixem sembla que no sabem com és, anem amb compte, no?
Home, em tractaven molt bé.
Tractaven bé.
Sí.
Però tot i així tu et senties una miqueta sol.
Però ja has fet amics i amigues?
Sí.
Sí?
Què és el que t'agrada d'aquí?
D'aquí i tot.
Va tot, perquè com que fa tant de temps que hi vius, ja t'has acostumat a tot.
I què enyores de casa? Igual que el Raül, la família.
I tens amics encara a Colòmbia?
Sí.
Oi que bé, eh? Doncs això no s'ha detrencat mai, aquest vincle, no? Estàs aquí a la mar de bé, mira amics aquí i allà.
Sí.
Molt bé. Hi ha alguna cosa que t'agradi particularment? Les festes de Tarragona, per exemple, Santa Tecla.
Santa Tecla, sí, està bé.
Què t'agrada de Santa Tecla?
La com l'estrana, tot.
Tot el seguir, sí, no?
Sí, tot.
És molt diferent la manera de celebrar festes aquí, de com les celebren a Colòmbia, segurament.
Sí.
És molt diferent. Després ja parlarem de coses que feu al vostre país, que volem aprendre coses.
Qui més em vol explicar com es va sentir quan arribar el Kevin?
Kevin, a veure, quant de temps fa que estàs aquí?
Des de tota la vida.
Tota la vida que estàs aquí?
I escolta, què passa? Que tu ho trobes diferent d'altres referents que puguis tenir,
de quan sents parlar a casa teva, del teu lloc d'origen?
Sí.
Què és el que trobes a faltar pel que t'expliquen a casa?
Els meus avis que es van morir.
Bueno, aquestes coses ja saps tu que passen molt a la família.
De totes maneres, a casa teva manteniu la cultura que és pròpia, no?
Feu, doncs, sou persones religioses, com altres persones d'aquí també,
que tenen altres religions, i també practiqueu el que és la religió, el ramadà.
Penso que sou musulmans, és possible que sigui?
Sí, Kevin?
I a tu et costa molt d'entendre o d'explicar que els altres companys entenguin
aquest fet que a casa vostra teniu una altra creença?
No.
Ho entenen com una cosa natural i normal, no?
Sí.
I què t'agrada d'aquí, perquè alguna cosa t'agradarà?
El nàstic.
El nàstic.
Per cert, sabeu que els Macedònia actuarà a la festa del nàstic?
Sí.
El dia 16, amb els pets i els lacs en busto.
El nàstic t'agrada.
Tu ja saps que aquest cap de setmana potser ja puja primera?
Sí.
Que hi vas alguna vegada a l'estadi?
No.
No, però el segueixes, no?
I saps allò que va bé, no?
Sí.
Molt bé, Kevin, vols explicar-nos de moment alguna cosa més?
No.
Després, d'acord.
Algú em vol explicar alguna cosa més de quan va arribar?
No?
La Rubi no?
Ui, la Rubi que és tímida.
Ai, la Rubi que li fa vergonya.
Va, Rubi, quant de temps portes aquí?
La Rubi és colombiana.
5 anys.
5 anys, i què tal?
Bé.
Al començament?
Una mica rara.
Igual que la resta de companys?
Sí.
Però el Juan ja venia també al col·le?
Ho dic perquè també és colombià?
No ho sé, és que jo, com vaig anar a Colòmbia, vaig haver de repetir i no sabia si estudiava aquí.
Et va costar molt adaptar-te?
No, no gaire.
I els amics i amigues que tenen, que tenen són d'aquí, són també d'altres països o de tot una mica?
De tot una mica.
No hi ha diferència, oi que no?
No.
Al contrari.
I escolta una cosa, us expliqueu coses del vostre lloc d'origen i de coses que feu a casa, que són pròpies de cada cultura?
No us expliqueu res?
Per exemple, a Colòmbia per aquesta festa fem no sé què?
O no us expliqueu gaire les coses?
Sí, a vegades, quan fem classe o quan parlem entre naltros.
Què t'agrada de Tarragona, Rubí?
Tot.
Tot.
Els farem ciutadans i ciutadanes il·lustres a tots els nois i noies d'aquest grup, que els agrada tot.
A veure, jo, a mi m'agradaria, per exemple, la Sònia, no sé si té ganes de parlar, Sònia, Jihangyi.
M'agrada molt el teu nom. A tu com t'agrada més que et diguin? Jihangyi o Sònia?
Jihangyi.
I Sònia, per què et van posar, Sònia? Jo sé que t'ho van posar per un motiu molt particular.
Perquè algú no sabia com es deia el meu nom.
Els hi costava pronunciar-ho?
Jihangyi, no sé si ho dic amb bon accent, però tampoc no és tan complicat, no?
No.
I quant de temps fa que estàs aquí?
Tres anys.
Què tal?
Bé.
Què t'agrada d'aquí?
En tot.
Tens amics i amigues?
Sí.
Què et va costar al començament?
No, gairebé no.
De seguida vas fer-te amb amics i amigues?
Sí.
Sí?
Perquè quan va arribar ja hi havia amigues al voltant meu.
Escolta, jo no sé si t'ho puc demanar.
Jo t'ho demano i si no vols, doncs cap problema.
Però si vols, doncs estaria molt bé si ens cantessis alguna cançoneta en xinès, perquè a mi m'han dit que cantes molt bé.
Sí?
I ens la cantaries ara?
Ui, ens faràs molt feliços, eh?
Quan tu vulguis.
Va, quina cançó ens cantaràs?
Es diu Uomente Chuko Chihuahua Yuan.
I de què parla?
Del nostre país, que és com un jardí.
Ens la cantes?
Sí.
Quan vulguis.
Uomente Chuko si huayuan, huayuan di hua do zempele, so kai da so chanchi de koe, meikersan liensan di xiao tai ya.
Wah ha ha, wah ha, meikersan liensan di xiao tai ya.
Un aplaudiment, no?
Molt bé.
Llihanji, moltes gràcies.
Ens ha agradat molt, de veritat.
Jo és que sé que hi ha...
A veure, mira, mira, si jo tenia aquí la Leidy, el Juan, la Rubi Lisset,
jo aquí sabia que m'havíeu d'explicar coses, de l'horari escolar, de la música del vostre país,
que bueno, de la música dels vostres països aquí en sabem molt perquè ens agrada molt la música llatina,
ja ho heu notat, no?
Jo crec que se sent més música llatina aquí que no pas als vostres països, que en penseu?
Sí.
Eh que sí?
Tu què dius, Juan?
Depèn.
A veure, depèn de què?
De quina ràdio, sí.
Però vaja, aquí a la gent li agrada molt la música llatina, eh?
I l'horari escolar al vostre país, recordeu com era o us han explicat?
A veure, expliqueu-nos-ho.
A veure, aquí a costa, mira, la Leidy, que encara no ens ha dit res, com és l'horari escolar?
És de 9 a 12.
I ja està?
Sí, ja està.
I ja està?
Sí.
Oh, doncs aquí se us deu fer una mica pesat, no?
Sí.
Digues.
Que és de 9 a 1 perquè a la tarda, com allà sempre estem a estiu,
doncs el sol pica molt i ens fa mal.
Fa moltíssima calor per estar a classe.
I la Sofia, que és de Xile, no m'explica res, la Sofia?
Com és l'horari escolar al teu país?
Se pot anar de 9 a 1 o per la tarda, que és de 1 a 7.
Jo abans parlava amb el Juan de les festes de Santa Tegla.
Quines són les festes així com a més conegudes dels vostres països?
A veure, Juan.
Jo no me'n recordo.
I tu, Leiri, te'n recordes d'alguna festa especial?
Home, celebreu el Nadal, per exemple, no?
Sí.
I ho celebreu de manera semblant aquí?
Sí, però escoltem...
Cançons de Nadal?
Sí.
Diferents de les d'aquí.
Algú em vol parlar de les festes?
Una festa típica de Xile és el dia de la independència, que és el 18 de septembre.
Baila un baile típic que es diu la cueca, que es baila amb mocadors i també menja empanades, que són com unes masses...
Les pastes farcides, no?
Home, jo el ball aquest de la cueca, a més les dones van vestides amb unes faldilles molt boniques, no?
Sí, i els homes se posen com...
A veure, com estic?
Una armilla?
Sí.
Sí, també un barret i això.
Ha de ser bonica aquesta festa, eh? Joshua, hola! No em dius res. Tu quant de temps portes aquí?
Cinc anys.
Cinc anys, déu-n'hi-do, ja també, no? Vas notar molts canvis quan vas venir aquí, molt diferent al teu país?
Sí.
Sí, no?
De quina part d'Anglaterra ets?
De Londres.
Ets de Londres mateix, quina diferència una ciutat com Tarragona, una ciutat com Londres, no?
Sí.
Què trobes a faltar? Trobes a faltar alguna cosa o moltes?
Moltes.
Per exemple?
Els meus amics, un dels meus cosins, i ja està.
Però algunes coses d'aquí també t'agraden, no? T'agrada alguna cosa en particular?
No.
Deus treure molt bones notes en anglès, no?
Sí.
Quin xollo. I no li demaneu ajuda, a vegades, al Joshua?
Joshua, com s'escriu això, Joshua? Qui em demanava la paraula per aquí?
Raül, a veure, el Raül, el Renan i el Carruccio. Què em voleu explicar?
Per exemple, aquí de seguida, Brasil, Samba i Carnaval, no? Ens pensem que només hi ha això a Brasil.
I a Brasil hi ha tantes coses diferents, no? Què em dius, Renan? És Renan o Renan?
Renan.
Renan. Què m'expliques del Brasil?
No ho sé.
No ho sé? A veure, quant de temps portes aquí?
Un any.
Un any? Portes poquet temps, doncs. I has trobat tot molt diferent?
Sí.
Et va costar molt al començament?
Sí.
Una miqueta, no? Què et va sobtar més o què vas trobar així de diferent, sobretot?
Les festes, l'idioma, tot això.
Què és el que t'agrada?
Tot.
Hi ha alguna cosa que no t'agradi?
No.
No?
No.
Que bé, els hi agrada tot, és fantàstic.
Carlos, a mi hi ha coses que no m'agraden, eh? Podeu dir-ho, no les diré perquè jo aquí no pinto res, però a mi hi ha coses que no m'agraden. També les podeu dir, que no passa res.
Tu quant de temps portes, Carluccio? Ho dic bé? Com és? Digues tu el teu nom, que així ho pronunciarem correctament.
Carluccio.
Carluccio, molt bé. Quant de temps portes?
5 anys.
També ja ets un veterà, eh? Va costar al començament o no?
Bueno, més o menys.
Una miqueta. I del teu país, què recordes o què t'agrada o què trobes a faltar?
Coses de menjar, els meus amics i la família.
De menjar, per exemple. Digue'ns algun plat o algun menjar particular que a tu t'agradi del teu país.
Normalment m'agrada la fruita, perquè no em sé els noms de les menjar.
Ah, clar, de les fruites d'allà. Aquí la fruita és diferent.
Són fruites diferents. Segurament quan vas arribar aquí ens passaria com nosaltres si anem al Brasil,
que vas descobrir fruites que no havies tastat mai. Per exemple?
La poma.
La poma. La taronja la coneixies?
Em sembla que sí.
Sí, la taronja sí, però la poma és veritat, és de les fruites que sorprenen més quan es ve d'un altre país.
Us heu fixat que quan parlen del Brasil només parlen del carnaval, de la samba i del futbol?
Sí.
Hi ha més coses al Brasil, no?
No sé, jo abans vivia en un poble i només parlava d'això.
També parlaves només del carnaval i del futbol? I tu, Renan?
Sí, també.
Us agrada el futbol?
Sí.
I quina? A tu no? Un noi brasilec que no li agrada el futbol, per favor! Enhorabona!
Ets molt especial, eh? A tu sí que t'agrada, Carlúcio?
Sí, també, però no molt.
No molt.
Bueno, bueno, escolta, eh? Això és una classe excepcional, ja ho deia.
A veure, jo aquí tinc el Raül. Què m'expliques de Venezuela?
Per cert, que el Raül estan els seus pares, el Raül i la Sílvia, que també en parlarem, eh?
I que sigui una miqueta. Raül, què m'expliques del teu país?
Que tenim diferentment ja i que les escoles comencen a les set del matí i terminen a la una, crec.
A les set del matí comenceu? També per la calor, no? I la temperatura, que és molt alta.
I escolta, s'ha de matinar molt. Això fa que els nois i noies de Venezuela s'hagin d'anar al llit dureta, no?
Sí.
O no, els agrada estar-se fins tard?
A mi sí.
Com aquí, no? Us agrada estar fins tard, eh? I el pare i la mare, venga va, que és hora d'anar al llit i vosaltres...
Què us agrada la tele?
Sí.
Què us agrada de la tele d'aquí? A veure, qui vol parlar de la... La Glòria?
La Glòria, què t'agrada de la tele, Glòria?
Els programes.
Ja m'ho penso, perquè la tele allà mirar, mirar el televisor no és mirar la tele, eh?
Els programes, quins programes t'agraden?
El Telenotícies.
El Telenotícies t'agrada? T'agrada estar al dia?
Sí.
I escolta, quan tu a la tele veus el Telenotícies que parlen de països com el Brasil, o d'Àfrica, o de Venezuela, de Xilla, de Colòmbia...
Tu pares atenció perquè saps que tens companys a l'escola que són d'aquell país?
Sí.
I et crida l'atenció de pensar que parlen dels països dels teus companys?
Sí.
Sí?
Sí.
Que tens amics aquí d'aquests nens i nenes que han vingut de fora?
Sí.
I què et sembla compartir i acostar-te amb ells? Trobes que són molt diferents els teus amics i amigues d'aquí?
No.
Exactament igual?
Sí.
Sí?
Sí.
A veure, ui, per aquí jo veig moltes mans. Toni, de què en vols parlar? De la tele també?
Sí.
Vinga, què t'agrada de la tele?
Els concursos, les pel·lícules que a mi m'agraden, del futbol i els esports.
Els esports en general. Estaràs pendent del nàstic també aquest cap de setmana, no?
Juan, i a tu què t'agrada de la tele?
De la tele, amb els partits del Barça.
Ah, els partits del Barça. Hi ha molts del Barça. Abans el Llorenç m'ha dit que parlaré...
Ara vinc, Llorenç, perquè em parlis del Barça.
Dius, Barça, escolta, no sou com el Renan i el Carlúcio, que són persones amb seny,
que pensen en altres coses a banda del futbol. Digues, Lisset.
Que és que hem parlat a classe que el Joshua, el seu país es va inventar el futbol.
I a tu t'agrada el futbol, Joshua? Sí? Home, tu com inventor,
com del país dels inventors del futbol, t'havia d'agradar. De quin equip ets?
De... Yo no tengo ni idea cómo se dice.
Però d'allà del teu país? Sí.
Bueno, tu penses, i si se t'acuta ens ho dius. Jo és que no et puc ajudar perquè no tinc ni idea, francament.
I per dir una bajanada m'estimo bé. Llorenç, ja vinc, ja vinc, que li agafarà un desespero al Llorenç, del Barça, no?
Sí.
Apa, que en guany estaràs content, eh? Sí.
I del nàstic, no?
Una mica.
Escolta, amb els teus companys que han vingut de fora, parles de futbol o parles d'altres coses?
Més de futbol.
Més de futbol. I tu, Marc, què em dius?
De la tele.
De la tele. I què t'agrada, de la tele?
Els dibuixos animats.
Quins t'agraden?
Els Simpsons.
Els Simpsons, eh? I digues, Llorenç.
I a mi el programa és de gol a gol.
El de gol a gol. Aquí tens uns futboleros en aquesta classe. Ivan, què t'agrada a tu?
A mi els concursos i els dibuixos animats, com el One Piece.
El One Piece, aquest no me'l conec jo. I mira que conec uns quants. Digues, Míriam.
A mi m'agraden els programes i els dibuixos.
I tu, Víctor, què t'agrada?
Els concursos, el futbol i els dibuixos i ja està.
I ja està. I ja els esports. I tu, Dani?
A mi m'agrada el Nàstic perquè el puc veure quan està fora i a Xeret pot-ho ascendre a primera.
Pujarà a primera que el veuràs al partit per la tele demà.
Sí.
Digues, Ivan.
Que també m'agrada d'esports, el futbol i el ping-pong, que jo jugo.
Jugues a ping-pong? I què tal ets? Ets bo?
Sí.
Tu que has de dir, no? Segur que sí. Fas cara de jugar via ping-pong.
El Raül en guanya.
Perdona?
El Raül en guanya.
On és el Raül? Allà. Ui, Raül, també jugues al ping-pong.
Tu jugues?
Al golf.
Al golf. I què tal jugues?
Bé.
Sí? Bueno, ja ens explicaràs això del golf.
Aina, què em vols dir?
De la tele.
De la tele.
A mi m'agrada els dibuixos d'animals i animats, també, i les notícies d'altres països.
I t'hi fixes si són de països on hi tens companys de classe?
Sí.
Sí?
Tu, Noelia?
De la tele. A mi m'agrada els dibuixos animats i també les telenoveles.
Les telenoveles. A qui volia arribar jo? A qui volia arribar jo?
Dic ara quan, eh? D'uneu-me, Kevin, a tu què t'agrada de la tele?
No vull parlar de la tele, però parlo del Brasil de les faveles.
Per exemple, tu coneixes les faveles del Brasil? A través de la televisió? A potser has vist algun reportatge?
No, me n'han parlat a classe.
I què t'han explicat de les faveles del Brasil?
Són barris de gent pobra que secuestren a gent rica per guanyar diners.
Són barris en què viuen persones que tenen moltíssimes necessitats, no?
Sí.
I viuen persones de totes les edats, de tota condició, no?
No ho sé.
No ho saps? Això t'ho han explicat.
Jo volia parlar, quan parlàvem de la tele, espereu un moment, Marc i Ivan, i ara vindré,
de les telenoveles.
Espereu, se'ns passarà el temps de mirar l'hora, eh?
Perquè aquesta conversa és tan agradable que, escolta, se'ns passa el temps volant.
aquí tenim uns quants representants de països on fan moltes telenovel·les que veiem a la tele d'aquí.
No?
A tu t'agraden les telenovel·les, Raül?
Una, quina?
Que és a Venezuela, que és ja cosita rica.
Ah, però aquí no la fan aquesta.
I alguna que fan aquí?
Ninguna.
No, perquè de les que fan aquí... Aquesta de cosita rica, de qui anava?
d'una noia que era pobra i la seva mare estava en un barri que era pobra i tenia una panaderia.
I va vindre un home ric i es van enamorar, però la mare de l'home ric no es volia que es casés amb ella
i es volia que es casés amb un altre que fos, que era rica també.
però la mare tampoc li va acceptar això i se'n van anar amb l'home ric, però ella li va deixar i se va anar a l'altre.
Jo hauria de veure aquestes novel·les amb un bloc i un boli i prendre apunts.
Ara, déu-n'hi-do, són drames, eh?
I fixa't que sempre acaben bé, eh?
Sí.
Segurament el gran valor de les telenovel·les és que sempre acaben bé.
Feu una cara de mirar telenovel·les vosaltres tres.
Ai, quina cara de mirar telenovel·les.
Sofia, a tu t'agraden les telenovel·les?
Sí.
I aquí em mires alguna?
Sí.
Quina mires?
Contra viento y marea.
I estic fent una de Chile que la dan a las Islas Baleares.
Que estic bruitxas.
I escolta una cosa, a banda que t'agradin aquestes històries tortuoses d'amor,
t'agrada també perquè sents parlar com es parla al teu país, m'imagino, no?
Que això et deu fer particular il·lusió.
Sí.
I tu, quines telenovel·les mires?
Perquè a tu també t'agraden, eh?
A Colòmbia agraden molt les telenovel·les.
Aquí també, eh?
Sí.
Quina mires?
Abans mirava la Rubí i Passió de Gavilanes, El Corpo del Deseo, La Tormenta.
O si te la saps totes!
Te la saps totes, eh?
I tu creus que això de les telenovel·les és veritat o és tot fantasia?
És fantasia.
Ja ho sabem que és fantasia, ho mirem per divertir-nos, per entretenir-nos.
I tu, Juan, què t'agraden les telenovel·les?
Algunes.
Per exemple, quina t'agrada?
Passió de Gavilanes.
Ai, Passió de Gavilanes.
Ai, Passió de Gavilanes.
A veure, l'Ivan, el Llorenç i el Marc, el trio Calavera.
Digues, a veure.
A mi i la meva mare ens agradaven dos.
La de Passió de Gavilanes i una que es deia Frijolito.
Frijolito.
I a veure, jo vull fer una pregunta.
Quan van venir els vostres companys, sobretot els que venen de l'Amèrica Llatina,
quan els vau sentir que parlaven amb accents semblant als de la telenovel·la,
què us va semblar?
Us va cridar l'atenció?
Sí.
Sí?
Per exemple, Glòria, a tu què et va semblar?
Mira, si parlen com aquella telenovel·la que em miro jo.
Et va fer gràcia o què?
Sí.
Algú més vol parlar d'això?
Kevin, què em vols dir?
Que m'agrada una, que és Passió de Gavilanes, i m'agrada.
I per què t'agrada? A veure.
Perquè m'agrada quan lluiten.
Però que lluiten? Jo és que no l'he vista perquè a aquella hora no estic per teles,
però que lluiten. Lluiten com? Que es barallen i...
Ah, allò, podeu ser per una dona, segurament, no?
És que lluitar per una dona.
Jo vull saludar el Raül i la Sílvia, ni que sigui un momentet.
Són els pares del Raül. Moltíssimes gràcies per venir avui.
Nada.
Perquè, clar, heu deixat una miqueta les obligacions i també heu volgut estar aquí
perquè volíem tenir l'opinió d'alguns pares.
Bé, el Raül deia que al començament li va sorprendre el tema de la llengua.
És un tema amb el qual s'hi troben totes les persones que venen de fora.
probablement perquè no saben que aquí es parlen dues llengües, no?
I és el que, en començament, pot fer que els costi una miqueta la integració.
Què em penseu? Com va obrir aquesta experiència del vostre fill?
Bueno, voy a hablar en castellà.
Tu parla com t'expressis millor, només faltaria.
Yo entiendo el catalán, pero no lo hablo mucho.
Nos preocupó un poco al principio cuando llegamos que nos dimos cuenta
que en el colegio todas las clases eran en catalán.
Nos gustó mucho que este colegio en especial le prestó mucho interés,
ya que ellos venían de afuera, de que tenían una aula de acogida
en cuestión de lo que era la parte del idioma, del catalán.
Y nos dimos cuenta que, por cierto, le preguntamos a Rosa el primer día
que más o menos en cuánto tiempo él iba a avanzar en el idioma
y Rosa nos dijo que aproximadamente en un año
él se iba a poder defender perfectamente.
Pero vimos que ya Raúl en dos, tres meses estaba ya, o sea, lo entendía
y ahora, como pudiste darte cuenta, lo habla perfectamente.
Es que Raúl es mi traductor oficial.
Te lo portas cuando has de ir a algún lugar, dices,
¿qué ha dicho que no lo acabo de entender, no?
Sí, sí, la historia en principio, me acuerdo yo, somos unos fanáticos,
tanto mi hijo como yo, de jugar golf, y en principio jugaba con mis amistades
y lo llevaba él al lado, ¿no?
¿Qué dijeron, Raúl? Te están diciendo esto, esto, esto, papá.
Pero bien, muy bien, muy bien.
Respecto a la integración, siempre uno cuando emigra de un país a otro
crea una gran expectativa.
Y lo mejor de esto es cuando tú te sientes bien, ¿no?
Y sientes las diferencias, como te lo dice mi hijo, lo sentimos todos,
la familia, los amigos.
Pero uno logra compensar, ¿no?
Yo pienso que si uno hace una vida social, ya tenemos, bueno,
infinidad de amigos catalanes, y en ese momento que tú te integras
en la sociedad, en ese momento tú te sientes mucho mejor.
Bueno, no te puedes aislar, ¿no?
Y intercambiar costumbre, yo pienso que enriquece, ¿no?
Enriquece a todas las personas como personas, como personas que somos,
pienso que la riqueza es grandísima, ¿no?
En conjunt, la gran majoria, la societat d'acollida està absolutament oberta
a tothom, a tots alguna vegada, i si no nosaltres, familiars nostres
sempre s'han hagut de moure pel planeta.
Vull dir que al final, vosaltres com veieu el vostre fill del començament ara?
Al començament de seguida va fer amics, el veieu content,
el veieu perfectament integrat en tot?
Lo veis contento, integrado, lo veis feliz,
que eso es lo más importante para vosotros, ver que vuestro hijo está bien, ¿no?
Sí, la verdad que yo tengo dos hijos, Raúl, y otro más pequeño,
que tiene cinco años, y los dos, de hecho, cuando mi madre habla con el pequeño,
porque llegó bastante pequeño, y lo escucha por teléfono y me dice,
cambió la forma de hablar, ya no tengo un nieto venezolano,
sino un nieto español.
Y de verdad que los dos están muy, muy contentos,
se adaptaron muy bien, tienen cantidades de amigos,
y tanto en las costumbres, en la cultura, todo, todo, todo muy bien.
Silvia, Raúl, moltísimas gracias, digas, digas.
No, que aparte que todo lo que es esta área del Mediterráneo,
yo una de las cuestiones que doy gracias es que nos vinimos
y llegamos aquí a esta área de Cataluña, ¿no?
Porque es lo más parecido a nuestra tierra, ¿no?
El verano, claro, tenemos un invierno, pero el verano es muy parecido,
la primavera, o sea, el clima, todo ha sido excelente.
En principio es una sociedad abierta, siempre hay excepciones,
pero vaya, hay zonas que no es ni mejor ni peor,
pero hay sociedades más abiertas, otras que les cuesta más,
pero bueno, en principio, es lo que tú dices,
el Mediterráneo es un lugar de tránsito, de paso,
y nos mezclamos todos, ¿verdad?
Muchísimas gracias, Raúl, Silvia, ha sido un placer.
Y yo voy a hablar con la Rosa Saladier,
ella es la que avanza con el Marcel,
y a mí no me gusta decir aula de acollida,
me gusta, ¿cómo ha dicho?
Hola, Rosa.
Hola, hola, buen día.
Aprenentatge de l'idioma, no sé com ho ha dit, eh?
Fes-me memòria.
Perquè diguem-ne que és l'escola que és acollida,
no és concretament l'aula,
sinó que és tota l'escola que acollim
a tots els alumnes no vinguts.
I en especial a l'aula se'ls ensenya català
perquè puguin entendre's més ràpidament
amb els seus companys, amb els professors
i puguin seguir el seu aprenentatge a l'aula
com un altre alumne que és d'aquí.
Clar, tots els nens i nenes
que en el seu moment van venir de fora,
tots afirmaven el mateix, que se sentien molt sols.
La incapacitat de comunicar-se amb una mateixa llengua
amb els companys, això crea una sensació de solitud extraordinària
i que afecta moltíssim en el seu dia a dia, no?
Sí, sí, és evident que quan arriben aquí
doncs estan en un lloc totalment nou per ells
que alguns no coneixien ni tan sols que aquí es parlaria
una llengua diferent a la seva
i clar, això els suposa una angoixa
que els primers dies estan preocupats
i els costa una mica d'integrar-se.
Però bé, ells també venen molt disposats
precisament perquè els interessa molt
aprendre la llengua i poder-se integrar
i fer amics i això els dona que de seguida
ells vagin provant i es llancin a parlar amb la llengua.
Els nens no són com els adults
que ens costa molt més de situar-nos en un lloc
i d'integrar-se, ells no tenen problema
i entre uns i els altres s'ajuden i molt bé.
Tenen una personalitat i una vida per construir
i per això tenen una capacitat d'adaptació
realment extraordinària.
Tots sou professionals
i lògicament sabeu que hi ha unes normes,
hi ha tota una sèrie d'eines,
però jo m'imagino que des de l'escola
creeu el vostre propi programa
que s'adapta a les necessitats.
No és allò on apliquem aquest patró
sinó que vosaltres mateixos
en funció de la demanda que teniu
marqueu una manera d'actuar dins d'aquesta aula.
Sí, exactament.
Hi ha uns programes que venen donats
pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat
i uns cursos que fem de formació
i de coordinació de diverses escoles
però tot això serveix
però llavors has d'anar adaptant-ho
segons els alumnes que tens,
segons el número d'alumnes,
segons la seva edat
i sobretot segons on venen.
Rosa, gràcies.
Dues o tres o quatre o vint aventures de la vida
hauríem de fer avui amb aquests nois i noies.
Jo voldria parlar amb el David.
Hola, David.
Hola.
No me'n recordo com es deia hola en romanès.
Buna.
Buna, que bonic.
Escolta, abans dèiem que al Brasil la gent d'aquí
i això és el que ens passa a tots, que tenim tòpics,
que al Brasil només hi ha samba i futbol
i Déu-n'hi-do si hi ha coses al Brasil
i música i cultura i paisatges i de tot.
A Romania a vegades ens pensem que només hi és el Conde Dràcula.
Tu en saps d'això, alguna cosa?
Sí.
I no t'ho pregunten els companys?
Sí, em pregunten molt.
I tu què els hi dius?
Que no és un vampí, sinó que era un rei de Romania
que en la seva època no hi havia lladres
i homes que diuen mentires
perquè ell sempre els matava.
Quin caràcter, no?
Sí.
I en la seva època,
si deixaves una bolsa amb diners al carrer
i et retornes tres dies,
la bolsa estava allà,
perquè ningú la robava.
Aquell home sabia mantenir l'ordre, eh?
Déu-n'hi-do.
Escolta, David, quant temps fa que ets aquí?
Un any i quasi dos anys.
I què tal et va?
Bé.
Bé, estàs content?
Sí.
Tens amics?
Sí.
Abans parlàvem amb el Kevin
del tema de la religió,
que bé, que en aquesta taula
cada nen té les seves creences,
una miqueta que marca la seva família.
En aquest cas, a casa vostra,
sou de la religió ortodoxa.
Jo no sé si els companys,
com que teniu una edat encara
de no saber segons quines coses,
coneixien aquesta altra manera
d'entendre la religió.
Sí.
I vols dir que se't pregunten coses?
Sí.
Sí, a la classe de religió sempre.
És que entre nosaltres hi ha quatre diferències.
Una és que els catòlics tenen la comunió
amb el pa aquell rodó, l'hòstia,
i després el vi.
Nosaltres tenim el pa i el vi junts
i ens donen per menjar-lo al mateix temps.
Sí.
Déu-n'hi-do.
A casa teva sou molt religiosos, no?
És que el meu pare és el pàrroc d'aquí.
Ortodoxa aquí a Tarragona.
Molt bé, doncs aleshores viviu molt de prop
tot el que és el ritual ortodoxa
i practiqueu la religió aquí.
Molt bé, David, m'ha agradat molt...
I escolta, això d'aquest rei que teniu allà
m'ha cridat l'atenció.
Per tant, de vampiri, de xucla, sang i res,
res d'això.
Res.
Res, no és veritat,
ni es converteix en ratpenat ni res.
Oh, no.
M'acaba de caure un mite.
Després de tants anys.
Que ho sabíeu, això del Dràcula?
No.
Doncs al David, si voleu saber més coses
de vampirs i de Dràcules i de tot això,
li pregunteu.
Són quasi les 12, ens hem d'acomiadar?
Ja ha passat el temps.
Digues, Kevin, encara tenim algun minutet.
Que a l'Àfrica hi ha com un llac que et banyes
i hi ha un racó que hi ha monos.
Però petits, grans, com són?
De totes les mides.
De totes les mides i et banyes.
I no et fa por, això?
Ah, potser sí, no?
De segons si són amistosos o no.
Escolteu una cosa.
Molt ràpidament, Ivan.
Molt ràpidament, perquè ja vénen les notícies.
Digues.
Un dia vaig anar de viatge a França
i quan vaig veure tots els cartells del carrer
ho vaig llegir i em vaig sentir estrany el que deia.
Per tant, això et fa entendre els teus companys
que han vingut de fora, no?
És una bona experiència.
Quan anem a un altre lloc i veiem que no hi ha res
que entenem perquè és una altra llengua,
això ens ha de fer pensar
que quan veia algú de fora
hem d'intentar acollir-lo el millor possible.
i que aprengui la nostra llengua
per donar-li totes les facilitats, no?
Digues, Víctor.
Que potser si tu surts d'Espanya no entendràs.
Però si vas a València,
els cartells potser tampoc ho entendràs.
Que també podria ser.
Digues, Llorenç.
Jo, quan vaig anar al País Basc,
quan sentia gent que començava a parlar amb l'altre idioma,
no sabia què dir.
I és que a l'eusquera, Déu-n'hi-do, si costa d'entendre.
Digues, Marc.
Jo un dia vaig anar a Alemanya
i volien preguntar si a on hi havia uns ossos que hi ha.
I no sabien com preguntar-ho.
Doncs imagineu-vos, això que és un viatge de plaer,
que estàs de vacances i que no té més importància,
imagineu-vos que aquesta situació ens la trobem
havent-hi de viure a les 24 hores del dia.
Complicat.
Però bé, la feina que heu fet tots plegats,
des d'ells que han vingut de fora i vosaltres acollint-los,
és impecable.
Hem de marxar.
Voleu que posem la cançó d'en Tarik
i la canteu també amb els Macedònia
per acomiadar el programa?
Moltíssimes gràcies.
Ha estat un plaer compartir aquest matí de ràdio amb vosaltres.
A mi m'encantaria que ho tornéssim a repetir
i enhorabona a tots per ser com sou.
D'acord?
Gràcies, Rosa.
Ha estat un plaer.
I a l'escola, al Col·legi Sant Domènec
i acabem amb els Macedònia.
Vinga, canteu al Tarik, que s'ho escoltin per la ràdio.
...a la plaça, picant-me dins de l'aigua,
nedar fins a la lluna o fins al sol.
Nedar fins a la lluna o fins al sol.
M'emboïna de colònies, però a casa no hi ha diners.
Em vull comprar una bici, però a casa no hi ha diners.
M'emboïna de vacances, però a casa no hi ha diners.
Em vull comprar unes bambes, però a casa no hi ha diners.
M'emboïna de colònies, però a casa no hi ha diners.
M'emboïna de colònies, però a casa no hi ha diners.
Tant petita que no em deixa respirar.
Ningú no recorda el món que m'ha tocat.
Que del sol s'està enfonsant.
Em dic Tarik, quim peu, no vull quedar-me sol.
La mare està malaltina, el pare va curar-la.
i ningú se'n recorda del meu nom.
Em dic Cari, quin fei, no m'agrada aquest nom.
Me'n vull anar a la platja, ficar-me dins de l'aigua,
nedar fins a la lluna, fins al sol.
Nedar fins a la lluna, fins al sol.
Lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle.
Em dic Cari, quin fei, no vull quedar-me sol.
La mare està malalta, el pare va curar-la,
i ningú se'n recorda del meu nom.
Em dic Cari, quin fei, no m'agrada aquest nom.
Me'n vull anar a la platja, ficar-me dins de l'aigua,
nedar fins a la lluna, fins al sol.
Nedar fins a la lluna, fins al sol.
Lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle,
Fins demà!