Ja el tenim entre nosaltres després d'un període de vacances, de descans,
que li calia.
D'altra banda, torna al francès Lledó del restaurant Marlota de Tarragona,
aquí al matí de Tarragona Ràdio Francesc.
Molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Probablement la propera setmana, direm, torna a francès Lledó.
Del Quim i Quima.
Del Quim i Quima, i no del restaurant Marlota.
Té, amb la notícia, i és que és una notícia que traspassa l'àmbit gastronòmic
i entra dins del que és l'àmbit ciutadà, és que tanques la porta del Marlota.
Sí, tanco el dissabte, traspasso el Marlota, aquest dissabte.
Tanco, és una decisió que fa temps, molt de temps, que li estic donant voltes,
que, com tots sabeu, tenim el Quim i Quima també, tenim dos restaurants,
jo estic, bueno, la meva dona m'ajuda, em porta el Quim Quima,
jo porto el Marlota, però ens implica molta fenya,
el tema de personal costa molt de trobar gent vàlida i que funcioni,
no ho sé, porta tot, és molt complicat, és molta fenya,
si algú que porti un restaurant ja ho sap, doncs portar-ne dos ja es podeu imaginar.
Bueno, és una aposta, a més, que ve de quan hi havíem un germà,
que vam fer, érem dues persones, que teníem ganes de fer coses,
i doncs vam dir, vinga, va, postem per un altre restaurant i tal.
Ell va desaparèixer, va morir, llavors, clar, m'he trobat jo sol en dos restaurants,
ho he intentat tirar endavant, i se n'ha ressentit tot, una miqueta, la vida personal.
I que tu tens ganes de fer moltes coses, estàs amb el tema del vi, no?
Sí, jo ara estic estudiant de sommelier, estic preparant un llibre,
estic fent aquestes col·laboracions amb vosaltres de fa molt de temps,
estic durant classes, estic fent coses, estic fent moltes coses, no?
I més que en vull fer, i les vull fer amb ganes, no?
I llavors no m'ho permet, les dues històries no m'ho permeten, no?
Llavors direu, bueno, el més llògic és que deixessis el Quim Quima
i et quedessis amb el Merlot, no?
I de fet seria així, seria el més llògic, no?
A més sentimentalment i tot seria el que jo pensava que volia fer, no?
Però també, en aquestes vacances, fredament, dius, ostres, mira,
posa les dues coses a la balança, no?
El Quim Quima i el Merlot.
El Quim Quima me representa uns ingressos molt semblants,
els del Merlot, amb un estrès i una quantitat de feina 10,
i el Merlot, el mateix duro, me suposa un estrès i una feina 200, no?
Què agafaríeu, evidentment, al Quim Quima, no?
Una altra cosa és el sentimentalisme, el prestigi,
aquestes coses que ja es tiren i hi ha, ja es tiren.
Però, Francesc, és com tot, eh? Per això tenim memòria.
I tancar les portes d'un establiment com ara el Merlot en un bon moment,
perquè es tanca en bon moment perquè és una opció personal,
doncs queda en la memòria, com un dels restaurants,
sant de referència que ha tingut la ciutat de Tarragona.
Home, jo crec que sí, i espero que les persones que l'agafin,
que encara no hi ha ningú, però doncs està, ja estan visites,
perquè això és nou d'ahir, la notícia ho hem de ser d'ahir, això,
o sigui que és una notícia fresca, fresca,
en primícia per Tarragona Ràdio, també.
Moltes gràcies.
Doncs, bueno, les persones que ho segueixin,
jo crec que hi ha gent molt vàlida també avui en dia
que comença a fer coses amb ganes,
i si es tenen un bon equip, si són dues persones que ho tiren endavant,
vull dir, això ja ho sabrà el que ho agafi, no?
Però jo crec que no tenim per què perdre aquest local de la ciutat, no?
Que aquí està i que a mi em va costar molta fenya
i molts diners arreglar-lo
i que espero que en breu torni a obrir portes
i torni a tirar endavant, igual o millor que ho feia jo,
perquè es pot fer, segur, eh?
Vull dir, amb això no tinc cap dubte.
Però vaja, que a partir de dissabte,
si vostès volen trobar el Francesc Lledó
i la seva manera de fer i de cuinar,
han d'anar cap al Quimiquim,
molt a prop, perquè del caler que veig és el pla de la seva.
El Quimiquim seguirem fent el que fèiem, eh?
Tampoc m'ho vull equivocar.
És el que t'anava a dir, canvieu una mica o manteniu les...
Sí, no, a veure, t'ho explico.
Jo, el Quimiquim, el que no vull és equivocar-me.
Jo, el que no vull és...
Merlot 2.
De Merlot 2, no.
No ens equivoquem.
El Quimiquim serà el Quimiquim, serà el que és i el que ha sigut,
i seguirà sent-ho.
El que passa és que hi seré jo els focs,
amb el qual suposo que algú s'haurà de notar,
millorarem una miqueta tot el que és la qualitat i aquestes coses,
i a més, evidentment, com no, hauré de posar els plats del Merlot,
hauríem de posar uns quants plats del Merlot.
Ara, de les fondis, les reglets, tot això no ho traieu, no?
No ho traiem.
És que tot, tot, menys...
El que sí que potser trauré seran unes pizzas que fèiem,
que a mi no m'acaben de convèncer,
i llavors, al seu lloc, posaré els plats del Merlot,
o recordeu el Merlot, jo què sé,
posaré un apartat de la carta on farem referència al Merlot,
i posaré els plats més econòmics,
perquè el que vull és que sigui així,
sent un restaurant molt econòmic, el Quim Quima,
i més emblemàtics.
Que estigui a l'abast de tothom,
és a dir, manera de fer la cuina amb consciència.
L'estic tàrtat de Verdella, planxa del foc,
que és un clàssic meu de fa anys que me'l va inventar,
quan sigui l'època, potser els alts de Tonyina,
la pasta fresca, el saltejar, no ho sé,
encara no ho sé, estic dient plats,
però els plats clàssics de tota la vida del Merlot,
que són, hi ha una història,
que molts restaurants de la ciutat els fan,
n'hi ha, que això també és un orgull,
a vegades m'hi diuen, hòstia, tu m'han copiat,
tu m'han copiat, tu m'han copiat.
Sí, però no, vull dir, també això senta escola,
senta càtedra...
És millor pensar que s'inspirar.
Exacte, o que senta una miqueta de càtedra
o d'escola a la ciutat,
i això és bo, jo crec que això és molt bo.
Doncs una miqueta fer això també allà el Quim Quima,
també aprofitar els nostres coneixements amb vins
per tenir una carta més àgil,
aprofitar aquest temps més lliure,
perquè el Quim Quima, penseu que només obrim
de dimarts a dijous a les nits només,
i llavors divendres i dissabte obrirem middia i nit.
Canviarem una miqueta els horaris,
el diumenge tancarem tot el dia i dilluns tot el dia,
també per això que et deia,
o sigui, intentarem obrir aquests dos middies,
divendres i dissabte el middia que no obríem,
doncs obrir-los per tenir més serveis, més coses...
Estàs en sintonia amb els temps,
la conciliació de la vida laboral i professional,
i la vida personal.
Sí, sí, sí, és que tot és molt important.
Vaja, jo tinc tres nens,
un de nou anys, l'Oriol, que els acaba de fer,
el Joan, que en té sis,
i la Jordina, que en té dos.
Clar, jo també m'agrada veure-los,
estar amb ells una miqueta,
no ho sé, hi ha moltes coses, moltes coses.
He fet 40 anys, això també...
Ui, ui, ui, la crisi dels 40.
La crisi dels 40,
però tot això és prou bé de la crisi, eh?
Que tothom se n'en fot,
però doncs, bueno, és que et plantejes moltes coses, saps?
Hi ha moltes coses que s'ajunten,
i que també s'han de decidir a la vida.
I no ho sé, jo ho he fet així,
potser m'equivoco, potser no,
però bueno, jo de moment a casa m'apolla a tothom,
estem tots molt convençuts del que fem,
i amb molta il·lusió de tirar endavant el Quim Quima,
nant-los i deixar-ho tot a casa.
Ens emportem els millors treballadors del Marlott, també,
això també ho haig de dir.
La Carmen, la Maria,
la que encara no ho sap perquè és de vacances,
però doncs ja l'hi explicarem.
I la Txany i Txian són tres persones
que ens han ajudat durant molts anys,
que ens els emportem al Quim Quima,
que n'estem molt contents d'ells
i que seguiran amb nosaltres.
I quedarà molt en família tot, no?
I això serà més controlable,
serà més disfrutable, segur que es notarà molt.
del que n'estem satisfets
és que no és a dir tanco i punt,
sinó que és tanco el Marlott,
però el Quim i Quima,
allò que deia la frase corregido y aumentado,
més personal,
i encara més possibilitats d'anar a sopar i a dinar.
Per tant, el Francesc Lledó crea una nova etapa en la seva vida,
i anar enriquint-se,
perquè això també li permetrà, com bé deia,
participar en més congressos, més cursets,
els seus viatges,
que també tant li agrada anar experimentant
les maneres de fer que tenen a altres llocs.
Sí, sí, sí, que és una miqueta la riquesa de tot,
i aprofitant ja que estic a la ràdio,
si a algú li interessa el Marlott,
doncs que truqui.
Que truqui, que truqui.
És com un concurs, ja, quasi.
És com un bombonet, aquell restaurant, Déu-n'hi-do.
I s'ha de tractar amb molta delicadesa,
com a bombonet que és.
Sí, sí, sí.
Francesc, jo crec que,
normalment quan fas sortides, vacances,
jo recordo l'última vegada que vas estar pel País Bars,
vas venir parlant-nos de tot el que havies après,
de gent que entenia molt en tema de carn,
en tema de cidres, en fi, en totes aquestes coses.
El que passa és que les teves vacances
han anat a un lloc on van molts restauradors
i molts cuiners a muntar restaurant,
a muntar negoci,
però allò un menjar i una tradició de gastronòmica
no tenen, perquè a Nova York,
tradició gastronòmica,
com a la majoria de països anglosaxons,
i perdonin, no, eh?
No, no, no, hem estat de vacances a Nova York
amb l'Eva i jo.
Jo no hi havia estat mai als Estats Units,
mai de la vida, ella sí,
ella hi havia viscut inclús a Nova York
durant tot un curs,
havia estat fent un curs allà ella,
i a mi em va impressionar,
és una ciutat que,
la paraula és impressiona,
és una ciutat que no et deixin diferent,
te quedes així una miqueta col·lapsat,
no?
Vam arribar de nit, una miqueta de nit,
i llavors te quedes així una miqueta,
no ho veus bé, no?
Però l'endemà quan t'aixeques,
te'n dones compte d'on ets,
te quedes una miqueta impressionant,
és una ciutat que impressiona, no?
És una ciutat majestuosa, enorme, enorme.
Molts controls a l'aeroport?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí,
i no només a l'aeroport,
sinó hasta per anar a fer un pipí,
doncs te passaven l'escàner, no?
Era, era, era, però és lògic,
pobres gent, és que, vull dir,
a veure, estan anivint amb una tensió també,
buscada o no pels governants,
però que la gent que viu al carrer
no en té cap culpa, no?
I la veritat és que hi ha uns controls
molt bèsties a tots els nivells, eh?
vull dir, per l'estàtua de la llibertat
s'han de passar dos controls,
un darrere a l'altre, no?
Primer un per pujar al barc
i després un altre per pujar a l'estàtua.
Tot arreu, vull dir, hi ha escàners,
hi ha, inclús ens van fer,
ens van passar per una màquina
que et bufaven,
et feien, puf,
com si t'oloressin, no ho sé,
com si t'oloressin a veure si portes bombes,
no ho sé, unes coses raríssimes,
unes tecnologies, allò,
l'últim model, l'últim crip.
Déu-n'hi-do.
Però, bueno, anecdòtic, no?
Vull dir, una miqueta agobiant, no?
Una miqueta agobiant,
moltes cues en aquest tipus d'això,
per entrar a Nacions Unides,
també, unes escorcolls brutals.
Però amb amabilitat,
que això també és d'agrair, no?
Perquè hi ha qui som,
hi ha una miqueta de distensió amb els policies.
La veritat és que no ens podem queixar
amb el tracte amb aquests professionals,
que va ser distès, vull dir,
inclús hi havia una miqueta de diàleg,
no ho sé, no és allò d'aquell senyor fred
que et registra, no?
Vull dir, amb això sí que va ser una miqueta d'agrair.
Però, bueno, sobretot el que ens interessa,
la part gastronòmica.
M'ha sorprendre moltíssim
el nivell d'algunes botigues i de supermercats,
o de mercats, mercats més o menys privats,
perquè allà no hi ha això,
el tipus de mercat públic que existeix i no existeix allà,
però doncs hi ha com unes galeries comercials
i unes coses amb una varietat de verdures
i de fruites i de coses al·lucinant,
al·lucinant, al·lucinant.
Clar, Nova York és, en teoria,
la capital del món una miqueta, no?
I llavors sí que ells potser no produeixen res,
però ho compren tot, no?
I tenen a l'abast tot, no?
I quedes impressionat.
O sigui, jo no havia vist enlloc ni a Barcelona
ni enlloc aquestes botigues,
amb botigues, no ho sé,
potser de mil, de dos mil metres quadrats
i que tot està posat al mil·límetre, saps?
Les botigues la delicatessen de novel·la,
de pel·lícula de godial.
Una delicatessen de trenta metres quadrats,
no, no, de dos mil metres quadrats
i que tot està posat al mil·límetre, no?
I pots trobar-hi absolutament tot.
Absolutament tot.
O sigui, des de vinagre de cava de l'Agustí Torelló,
que em va agradar molt, no?
Producte espanyol, clar,
quan viatges una miqueta...
Home, però és que el producte espanyol
i el producte català...
L'altre dia el Pere Tàpies,
que parlava aquí al matí de Tarragona Ràdio,
explicava que a Sant Francisco
es veu que està causant furor el romesco,
la salsa romesco.
Sí, sí, a més el Pere Tàpies
és un gran defensor del romesco.
Sí, sí.
No, no, és que, a veure,
a nivell de vins, per exemple,
vaig estar en una vineteria molt coneguda,
molt famosa, molt important,
que vaig anar, jo, clar,
amb això que estic estudiant de sommelier,
doncs vaig proveir-me de vins de Nova York
i de Washington,
perquè a Califònia això ja els coneixem
o ja els podem trobar en un altre viatge
o els podem comprar per aquí.
Llavors vaig anar a buscar vins locals,
no?, a Nova York i Washington.
I vaig comprar 8 o 10 ampolles de vi
en aquest lloc,
aconsellat amb una noia molt simpàtica
i que els seus vins preferits,
almenys me va dir,
potser és una gran venedora,
però...
Segurament.
Que eren els vins del Priorat,
però és que, a més,
coneixia les bodegues amb noms i cognoms,
coneixia la gent que les portava,
havia estat aquí de viatge,
prenent,
si era sommelier,
era aquesta noia també,
vull dir,
amb un nivell d'especialització
i de coneixements que sorprenen, no?
Tot el contrari del que és els restaurants,
que això també em va sorprendre molt, no?
Vam estar, evidentment,
amb bastants restaurants,
d'un nivell mig alt,
no vam estar als millors de Nova York,
no hi vaig estar,
tenia ganes d'anar amb algun,
però al final no ho vam fer,
però vam estar amb restaurants de nivell mig alt,
penseu que per una taula de set,
ai, de quatre, perdona,
quatre, cinc, no, de cinc,
taules de cinc anàvem amb cinc,
perquè sempre invitaven un amic nostre,
que viu allà,
al barri de Tribeca,
que és un dels barris més en bau,
que ara al costat mateix
d'on hi havia la zona zero,
d'on hi havia les bessones,
doncs allí un menjar per set persones
estem pagant 700, 800 dòlars,
vol dir que pensem una idea
més o menys del nivell dels restaurants,
doncs en aquests restaurants
ni un vi català,
ni espanyol,
ni res de res,
vins de Califòrnia,
ni un vi de cava,
ai, ni un cava,
res,
o sigui,
hi havia vins d'allà,
evidentment,
això no és gens criticable,
però de fora d'allà,
només hi havia o Austràlia,
o Itàlia,
o França,
d'acord?
Clar,
això s'hauria d'arreglar una miqueta,
jo crec,
sobretot amb el tema d'escomosos,
que tenen un apartat només de vins excomosos,
només hi havia caves,
i algun...
Hi havia xampany.
Ai, xampany, perdó,
i algun vi d'aquests italians escomosos,
d'aquests amb vins en gas,
i perdó els italians, però...
I després,
en quant a vi,
vi,
algun grec,
algun italià,
vins francesos,
però n'altres no existíem,
no existíem,
no hi havia cap vi d'aquí.
Al nivell de...
Inclús vaig estar en un restaurant grec,
i vaig dir,
ostres,
i a més van menjar molt bé,
restaurant que exportaven el peix del Mediterrani,
inclús,
és que allà poden fer el que vulguin,
ja et dic,
hi ha un comerç,
hi ha una comunicació brutal,
jo crec que està els envien per internet,
aquests peixos,
no n'hi havia ni un vi espanyol,
no sortíem ni a la carta,
quan el nivell,
jo crec que avui per avui,
qualitat, preu i producció i tot,
jo crec que som el número 1
o un dels millors països del món
en producció de vi,
i això no s'hauria d'ignorar,
no s'hauria d'obviar,
i menys una ciutat com Nova York.
A nivell professional i de botigues,
està de sobre reconegut i de sobre es vist,
però el dia a dia,
els restaurants,
no ho vaig veure tan clar.
Clar, perquè a més avui,
en el dia a dia a casa nostra,
sí que pots anar a un restaurant d'un preu mitjà,
sense arribar a aquests preus astronòmics que comentaves,
aquí pots anar a dinar a un restaurant arregladent,
menjar bé, qualitat,
allà això és impensable.
Sí, bueno,
pensem que estem a Nova York,
també si ens anem a Madrid o a París i mirem preus,
també estarem parlant d'aquestes coses,
també hi ha restaurants senzills,
però llavors has d'anar a la cuina americana,
a l'hamburguesa,
i la hamburguesa de Bissonte,
i que també en vam tastar,
i el que passa és que,
jo suposo que una hamburguesa de carn de bona qualitat,
que ja en trobes,
feta amb una barbacoa de fusta,
de brasa,
ben feta,
ha d'estar boníssima,
i ho reconec,
i amb unes salses com el ketchup,
que és una salsa autòctona,
que si la fan ells,
que hi ha una recepta,
el ketchup no és de comprar,
vull dir,
és una salsa com el romesco,
que es fa.
Ah, però que també hi ha qualitats en això.
Que també hi ha qualitats,
jo estic segur que amb una barbacoa ben feta i tot,
ha d'estar boníssima això.
Ara, clar,
quan la te fan l'hamburguesa,
amb una carn que pot ser de qualitat,
amb unes brases aquestes de pedra,
amb gas a sota,
que va tot recremat,
i t'hi poses un ketchup de...
Clar, ja estem parlant d'un altre tema, no?
Res, res,
i menys avui,
que avui hem d'estar tots
per la botifarra d'ou,
per les coques de llardons.
No sé si ja t'has fet bon provisionament.
No, no, la veritat no,
perquè ara amb tot això,
amb tota aquesta història,
doncs ara estic més pendent
de tancar el local bé,
de deixar-lo ben net,
de, bueno...
Sí, aquelles coses que s'han de fer
quan un marxa de casa.
I d'engegar l'altre, no?
De preparar les cartes, de...
Tancaré uns dies el Quim i Quima fins que...
És que el Quim i Quima el tenim tancat,
que és una de les coses que m'ha fet
decidir també,
perquè hem tancat per vacances
i llavors el personal,
en més d'aquests 15 dies,
el personal s'ha d'agafar pel seu compte
un mes i mig de vacances, no?
I llavors, clar,
aquest és el que dèiem del personal,
que és un xou, no?
Doncs, i clar,
nosaltres vam dir,
doncs, bueno,
doncs què hem de fer, no?
I quan teniu ja data per reobrir el Quim i Quima?
Sí, el dia 7,
que em sembla que és...
Sí, ara no tinc cap problema d'aquí.
7 de març, si no m'equivoques, un dimarts.
Un dimarts.
Doncs el dia 7 ja obrim amb jo al davant
i tot en marxa.
Vull dir que serà aquesta setmana que ve
que tindrem els dos així,
inclús el cap de setmana que ve
ja obrirem, m'assembla,
o no, no ho sé.
Jo crec que sí,
divendres, dissabte a la nit, de més, però,
eh?
I per anar adaptant-nos una miqueta
i llavors l'altra setmana ja a tot i pleni.
Aviam si volen fer història
i volen aprofitar
els darrers dies i les darreres nits del Marlott.
Dissabte a la nit encara tindràs obert?
Sí, encara tindràs obert,
serà l'última nit.
I, bueno,
dilluns a la nit de la setmana que ve
faig un indoor, faig un tancat,
però només pels amics
que estudiem de familiars,
perquè ja m'havien encarregat un sopar
i tenim algunes botelles per avui.
Per allò pels clients obertament,
fins dissabte a la nit,
encara poden gaudir del Marlott.
Fins dissabte a la nit serà l'última.
A partir del set,
el Quim i Quim a tots, eh?
Però de moment...
Aviam, el que el francès ha pres
una decisió personal, professional,
el que estem encantats de la vida
és que continuï aquí a la ràdio
i t'hem enyorat, eh?
Sí.
I mira que hem mantingut aquesta hora,
aquesta part teva,
doncs sempre intentant parlar
de temes relacionats amb la gastronomia.
El Jordi Sorinyà,
que ens va portar a les vinyes del Priorat
a través d'un reportatge,
en fi, que hem tractat temes de gastronomies.
És un tema que podem incorporar
aquesta temporada,
el tema de vins.
El tema de vins, també.
Jo no en sé més del que sabia,
però tinc més interessos
dels que tenia, no?
Ara puc...
No ho sé, tinc més inquietuds
i la veritat és que ens ho estem passant molt bé.
Des d'aquí també agrair
a tot l'equip que fa possible
aquest curs de sommeliers,
que és un curs que està fent
la Fundació URB
i que, bueno,
és la primera promoció que sortirà,
que són molts professionals
de tota la província,
molt interessant,
no ho sé...
Algú que vol reservar
l'últim dia el Marlott, segur.
És una cosa d'aquelles que omple,
que ajuda molt
i que val la pena fer-la, no?
I agrair-ho a la gent,
als professors
i, bueno,
com està funcionant tot, no?
La veritat és que estem molt contents
d'aquest curs
i que ens aportarà moltes coses
en el futur.
Ja ho veureu això
i hi ha una miqueta de revolució
aquí a la província
amb temes sommeliers
i que en podem parlar.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.