Fins demà!
Fins demà!
Saludem, com cada setmana, el seu director gerent, doctor Joan Marietzarà.
Molt bon dia!
Hola, molt bon dia!
Benvingut! Avui ens acompanya Elisabet Biarnés,
és dietista, diplomà de nutrició.
Elisabet, molt bon dia!
Bon dia!
Benvinguda!
No es pensin que parlarem de les dietes que hem de fer després de festes,
qui més qui menys ja ha començat a posar seny.
no parlarem d'allò, ai, que he deixat de fumar amb això i m'engreixaré.
No!
Hi haurà ocasions.
O sí, ja ho veurem.
Però, en principi, la idea és explicar amb un cert detall
quin és el paper, quina és la tasca i la necessitat d'aquests professionals
que són els i les dietistes.
Sí, o sigui, és jo crec que posar en valor, no?, un ofici,
un ofici que és relativament recent, però que no ho és tant,
però que d'alguna manera no fa tants anys que existeix
des del punt de vista universitari, de formació universitària,
que és la diplomatura en nutrició, dietètica i nutrició.
Estem parlant que hi ha una necessitat d'assessorament i de coneixement
que és l'àmbit de la dietètica i nutrició,
que ha acabat portant que la universitat preparés una diplomatura,
que són tres anys d'estudis universitaris,
de la mateixa manera que ho són un aparellador o que ho és una infermeria,
o un fisioterapeuta, però que el seu camp és la nutrició.
Per tant, aquestes persones, després d'aquest temps
i després d'unes pràctiques que comporta com qualsevol licència,
diplomatura, acaben obtenint una garantia del coneixement.
I aquí és on volíem anar a parar al final,
de dir que, una mica provocant amb la conversa,
quin és el seu paper que fan?
Doncs, òbviament, el paper que fan és el pont
entre la instrucció sanitària
que pot recomanar en el cas de malaltia,
doncs, quin és l'aport calòric
i quines són les limitacions o no d'un determinat tipus de nutrient
que una persona necessita, que això ho fa l'endocrí o ho fa el metge.
I això com se tradueix a la pràctica quotidiana
amb que jo tinc d'esmorzar d'anar a xopar
i que hi poso en cada un dels plats, no?
Aquesta traducció, l'assessorament, el consell
i el càlcul necessari per poder fer això,
que a més a més ha de ser continuat,
perquè, clar, no et donen un paperot un dia
i adeu molt bones,
i d'aquí 15 dies hi ha què en fas, no?
Tot aquest paper, un d'aquests papers és el cas de la dietista.
Ara, comencem a anar extenent a la no malaltia
i entraríem en l'àmbit del que són les activitats quotidianes
dels estils de vida saludables.
Simplement, les persones, tots, infants,
gent d'edat mitjana i la gent gran.
Evidentment, les necessitats de les infants,
d'edat mitjana i la gent gran, no són les mateixes.
Per tant, hi ha un tema que és d'educació sanitària,
que hauria de ser a les escoles
i hauria de ser...
Hauria de ser a tot arreu, però a la pràctica de cada dia,
doncs allà on et pots anar a parar,
com dèiem l'altre dia, amb els infants, amb les escoles,
és on te'ls trobes en tots.
Per tant, hi ha una oportunitat d'or,
que és el tot el tema de l'escolarització,
per introduir allí tot el que serien
aquests hàbits i estils de vida saludables,
entre ells, el no fumar, però també el menjar.
Com i què s'ha de menjar.
I posats a dir, posats a provocar una mica,
doncs sobretot amb els menjadors escolars,
que ja que no és ja que ho facin bé o malament,
sinó que els hi posem a taula,
doncs jo crec que és una obligació d'aquestes escoles
i una obligació per part de les opcions de pares d'alumnes
que puguin tindre la tutoria, consultoria d'un especialista
que estigui validant que realment aquell plat a taula,
perquè si després a classe o fora estàs fent discursos,
però quan t'aporten la plat a taula
no es corresponen amb els discursos que has fet,
no anem gaire bé.
Per tant, el que seria el moviment,
o se demuestra andando,
doncs a l'hora de menjar allí a l'escola,
allò s'ha de correspondre amb tot el que estem dient.
Però evidentment, els estils i els hàbits alimentaris dels nanos,
són un tema important que crec que n'hauríem de parlar,
a l'edat madura,
quan els requeriments energètics d'un treballador o no treballador
també és una altra situació molt diferent,
i una tercera són la gent gran.
I això seria, diguem-ne, dins de la normalitat.
I després hi ha les situacions intermitges.
Aquella persona que no és que sigui diabètic,
ni té una insuficiència renal,
però té una obesitat,
o vol aprimar-se,
o li sembla que el seu...
però no està malalta,
sinó que simplement vol fer un tractament
des del punt de vista de dieta,
que jo crec que és un altre tema a comentar
des de la nostra perspectiva,
l'intrusisme.
A mi sempre,
aquí he sortit en moltes converses
que hem posat el crit de
prengui en compte,
prengui en compte,
prengui en compte,
qui els dona pastilles,
quines pastilles els donen,
quines potingues els estan donant.
La majoria d'aquestes preparats
no estan homologats,
la majoria d'aquestes preparats
és per a farmàcia,
això no se sap què hi ha allà dins,
pot posar en risc,
i moltes d'aquestes coses
es poden simplement suplir
perquè un especialista
li expliqui,
faci una dieta personalitzada
a aquesta persona
a aconseguir aquells mateixos objectius
i permetin que digui
sense potingues.
I sense posar en perill la seva salut.
Llavors,
una mica,
aquest és tot l'espectre
de les necessitats
que ha acabat configurant
una diplomatura
que realment té molt camp de treball,
que creiem
que no està posada a prou en valor
perquè a nivell del carrer
doncs ja
tothom s'hi atreveix amb això
i no s'hi hauria d'atrevir tothom
i per tant,
doncs una mica
entre comentar tot,
també el motiu era
aquest donar-ho a conèixer,
posar-ho en valor
i reclamar una mica
aquest ofici.
Un ofici que,
des d'aquesta perspectiva individual
que ara es mentava,
d'aquella persona
que vol fer una dieta,
vol aprimar-se
per diferents raons,
però el que és
molt important també,
ja que parlem de la xarxa,
de la restauració col·lectiva.
Jo ara penso,
Elisabet,
tots els que tenim canalla,
que tenen a l'escola,
que tens el menú,
dius,
bé,
si al migdia han menjat llegum,
a la nit farem allò
i dimarts farem allò altre.
Clar,
si estem parlant de persones
que no tenen cap tipus de complicació
i persones que poden menjar de tot,
hi ha vegades
costa, no?,
elaborar un menú
que sigui assenyat,
raonable,
ric,
atractiu.
Jo m'imagino que això,
traspassat a una residència d'avis,
a un allar d'infants
on has de contemplar malalties,
patologies,
intoleràncies,
això deus agafar tots els elements
i és matemàtica pura
i molta imaginació, no?
Doncs sí,
sí,
costa a vegades,
doncs,
elaborar una dieta equilibrada
i a part que sigui sana
i que ens ha de nutrir,
no?,
i ens ha d'agradar.
Després d'acabar de menjar,
hem d'estar satisfets
d'allò que hem menjat
i, doncs,
en el cas d'una dieta
que no hi ha cap restricció,
doncs,
és una mica,
és més senzill,
no?,
ens hem d'anar controlant,
però podem menjar una mica
el que ens vingui de gust,
però,
en canvi,
si tenim alguna patologia
o alguna intolerància
o alguna cosa,
el grup d'aliments
ja se'n redueix bastant.
Probablement,
li donem més importància
al paladar
que no a la funció
nutricional
que tenen els aliments,
no?,
és una qüestió cultural.
I, sobretot,
en alguns grups d'edat,
doncs,
li dona molta més importància
al que els agrada
que no pas
al que els convé
o al que els va bé
en un moment determinat.
Ara,
el doctor Zerà
ho deia,
i ho sentim molt
als dietistes
i a les dietistes
en aquest cas,
el que hem de fer
és menjar equilibradament,
però al final,
et preguntes,
menjar equilibradament
què és exactament,
Elisabet?
Doncs,
com més varietats
d'aliments
tingui una dieta,
doncs,
cada aliment
ens aporta
els seus nutrients,
no?,
i al final,
doncs,
això forma un tot
i és el que ens nutreix.
Clar,
agafem una publicació
i dient,
doncs,
mira,
calla,
que em menjo
quatre nous
i tres avellanes
i és com si em mengés
un bistec.
Fem les nostres combinacions,
fem les nostres coses.
Aquest és un altre error,
no?,
ens fem dietistes
nosaltres mateixos
pel nostre autoconsum
i ens equivoquem.
sovint.
La dieta ètica
és una cosa
que tothom parla,
tothom opina,
hi ha molt d'intrusisme,
tenim moltes revistes
on ensenyen dietes,
una persona
ho explica a l'altra,
doncs,
podries fer això
i les dietes
han de ser,
encara que una dieta equilibrada
doncs,
és la que s'hauria de seguir
des que un és petit
fins que un és gran,
doncs,
com més calories
tingui aquella dieta,
doncs,
augmentarem el porcentatge
de proteïnes,
n'hauran de prendre més,
però al cap i a la fi,
una dieta equilibrada
ha de contenir
un cert percentatge
d'hidrats de carboni
bastant elevat,
és el nutrient
majoritàri,
aproximadament el 55%
de la nostra energia diària
hauria de provindre
d'aquest grup d'aliments,
el grup del pa,
dels cereals,
de les patates,
després,
els greixos
també tenen un porcentatge,
és el següent més elevat,
aproximadament un 30 o 35%,
i estingim, perdona,
Elisabet,
entre greixos vegetals i animals
en aquest capítol?
La major part,
els més sants,
són els d'origen vegetal,
d'acord?
Vull dir,
tot el que són d'origen animal,
que són els que contenen
greixos saturats,
doncs,
aquests han d'estar
en més petita part.
I,
per últim,
el grup de les proteïnes,
que molta gent es pensa
que de proteïnes
seran de menjar moltes,
es cobreixen ràpidament
els requeriments
de proteïnes.
aproximadament un 15%
de l'energia total
del nostre dia
hauria de vindre
d'aquest grup d'aliments.
En dos cops al dia
que prenguéssim
car o peix,
doncs,
ja en seria suficient.
I la ració no cal massa gran.
Deu ser mitificat molt,
no?
Tornar una mica
a la dieta
que tenien els avis,
no?
Amb més pa,
més llegums,
més pa,
més patates,
i no tant de carn.
Clar,
el tema de la carn
i de la proteïna
probablement a nivell popular
l'hem mitificat molt,
perquè és allò de,
no, no,
quan fas una dieta
per aprimar-te,
molta proteïna,
molta proteïna
que no engreixa.
Aquesta manera de pensar
que tenim, no?
Sí.
Camini entre la ignorància
i allò que no...
Tens les mateixes calories
un gram de proteïna
que un gram d'hidrat de carboni.
Tenen quatre calories
els dos.
Els greixos ja són
els que s'eleven
més del doble,
a nou calories cada gram.
Hi ha aquestes teories
que surten a dir
la carn mai amb les patates,
la dissociació dels aliments.
Això és una hipòtesi
que està poc provada
però que la gent l'aplica
com si fos allò
una norma ja...
Ja,
és que tothom diu...
Tothom diu la seva,
per això et volem avui aquí.
El millor és que cada àpat
contingui tots els diferents grups d'aliments.
És a dir,
l'àpat més equilibrat
seria el que conté farinàcies,
és a dir,
començar o amb unes patates
acompanyades d'una verdura
o un plat de pasta
o un plat de llegums,
sempre alguna cosa de vegetals
o bé una amanideta d'acompanyament
de la carn o del peix
o si no,
inclòs-los dins del plat,
no?
Doncs macarrons
amb salsa de tomàquet,
ceba,
pebrot,
no sé què.
I per últim,
doncs,
el postre,
que sempre la fruita
es pot prendre als àpats
i és el moment
més sa
de prendre'l,
d'acord?
Perquè el ferro d'origen vegetal
doncs l'absorbim millor
en contacte
amb la vitamina C
que ens pot aportar la fruita.
En canvi,
els làctics
seria millor
posar-los al verenar,
a l'esmorzar
abans d'anar a dormir,
però bé,
totes aquestes coses
i el sopar
seria exactament
el mateix,
vull dir que l'esquema
seria cada àpat
farinacis,
és a dir,
grup d'hidrats de carboni,
grup de proteïnes,
grup de vegetals
i per últim,
doncs,
una fruita
o un làctic.
Clar,
però veus d'aquí,
Elisabet,
la importància
de la dietista
perquè estàs dient coses
que,
quantes vegades hem sentit,
no, no,
la fruita,
fora d'hores,
entre àpats,
mai després d'un àpat.
No, no,
després d'una menjada,
millor engreixa menys,
aquesta mania
que tenim de dir,
engreixa menys
un làctic.
És a dir,
que barregem
tot un seguit de coses
que sentim,
les apliquem a la nostra vida
després d'acabar
amb una dieta
que és un desastre.
Ni ens aprimem,
ens enfadem
perquè allò
no surt de cap manera,
d'aquí la importància
sempre
de deixar-se assessorar
per un dietista.
I tant,
perquè tothom diu el seu
i després,
doncs,
ha d'haver un professional
que ha de ser,
que també hi ha
professionals
de la medicina
i hi ha molts camps
que parlen
i a vegades
també no parlen
correctament.
Jo m'imagino
que és diferent
quan parlem
d'una persona
amb un problema
d'obesitat,
d'obesitat tan real,
seriosa.
No estem parlant
allò de perdre
els quatre quilets
aquests o tres
de les festes de Nadal,
sinó l'obesitat
que realment
és un problema
de salut greu
en aquella persona.
Aleshores,
aquí sí que m'imagino
que la dieta
està estudiada
o plantejada
d'una altra manera.
Sí,
però jo també
m'he trobat
en molts casos
d'obesitat
que els han pactat
dietes
que no són gens
correctes
ni adequades
i al final
d'aquesta persona
que prova
molts professionals
diversos,
doncs,
la seva alimentació
és molt inadequada.
Psicològicament
desgasta molt
a la persona
que té problema
d'obesitat,
no?
Anar d'una dieta
a l'altra
i no veure resultats.
Psicològicament
i respecta
la seva relació
amb els altres
li complica molt
la vida,
no?
Doncs,
sí,
sí.
Déu-n'hi-do.
I com això
que dèieu abans,
recordeu-ho,
les dietes
de les pastanagues.
La carxofa,
també.
Jo,
si de la carxofa.
Com a curiositat,
allò que a vegades
amb algun revister
d'alguna sala d'espera
a algun lloc
d'aquestos
agafes algunes revistes
que és al·lucinant,
n'hi ha mil,
jo acabo,
vaig a una revista
amb noms diferents.
Amb d'omplir.
Sí,
i hi ha un percentatge
gran de les fulles
dedicades a fer
dietes estranyes.
I la gent la segueix?
No,
el més curiós
és que aquella revista...
I tant,
i se les passen
d'uns als altres...
Però cada setmana
deu sortir
i cada setmana
han de haver d'inventar...
Una setmana
fan la de la pastanaga,
l'altra fan la de l'esbergínia...
L'altre dia
em vaig agafar una
que amb un mateix full,
amb el mateix full,
pràcticament
per la mateixa funció
i pel mateix titular
n'hi havia quatre.
Deien,
si no li faci aquesta,
faci això,
totes eren coses
rares d'aquestes.
D'això,
doncs agafa
no res
de la pastanaga,
de no sé què,
no mengi res,
faci no sé quant...
El tema del dejuni
està com a molt de moda,
no?
Un dia de dejuni
a la setmana
o cada 15 dies.
o prendre líquids
durant una setmana.
Som conscients
del problema
que ens pot comportar
a llarg termini
aquesta pràctica?
La gent juga.
A vegades
amb les dietes
juga
i l'alimentació
és un dels principals factors
que pot determinar
el nostre nivell de salut
i que s'ha de controlar.
Sí, sí,
el que és realment trist
jo crec que és
tota aquesta
parafernàlia
i aquesta para...
A més,
és que quan jo m'imagino,
dic,
home,
no,
i tant que t'has d'eprimar,
perquè jo m'imagino
una setmana menjant pastanaga,
dic,
escolta,
és que...
T'has de sentir molt trist.
Home,
a més a més.
Com?
Escolta...
Però l'efecte rebot
que tenen aquestes dietes...
Si t'ho fessin per càstig
te posarien aguantant,
amor, eh?
Dirien que és pitjor
que aquells que estan allà
llitant càstig.
Sí, sí, sí,
no ho faries.
Si t'ho digués al metge
no ho faries.
No ho faries,
o sigui,
escolta,
això és pitjor
que tancar
un càstig
d'aquests de presó, eh?
Una setmana
menjant aigua i pastanaga,
però...
I el pitjor
és aquest efecte
que apuntava l'Elisabeth.
I el cos
és molt espavilat, no?
Ell s'hi ha de passar
amb 500 calories un dia,
doncs hi passa,
però després,
el dia que n'hi ofereixes
2.500...
Se les guarda.
O 3.000,
se les estalvia.
I diu,
a mi no em prendràs el pèl.
Quan tu em tornis a reduir,
jo aniré tranquil·leta.
Per tant,
no penso perdre
tot això de cop.
No, no, no.
A mi no em tornaràs
a enganyar amb la pastanaga.
de serbes que...
Jo crec que el negoci
és el de sempre, no?
Dieta equilibrada,
una dieta proporcionada
al consum, no?
És la foto de tota la vida
que hem comentat moltes vegades.
Vull dir,
el diu,
escolta,
és que aquest i l'altre
fa el mateix.
Mira,
anem a comparar-ho.
Això és com un cotxe.
Un cotxe
que necessita percórrer la gasolina.
Diu,
mira,
jo el tinc parat,
el cotxe.
Bueno, és igual,
gasta igual,
però gasta menys, no?
Aquest cotxe quan està parat,
diu,
mira,
amb el motor en ralentí,
sense ni moure's,
què gasta?
Doncs 0,1 litro de gasolina
a l'hora.
Aquell és el consum
que en diem basal,
que és el metabolismo basal,
perquè una persona
està viva,
viu,
i per tant
és el motor
que està al ralentí.
Pup, pup, pup, pup, pup,
no fa res,
la vida,
quan dormim,
quan no dormim,
allò és el consum
calòric
d'aquella persona.
Calòric
des del punt de vista
de l'energia,
però amb les altres,
les cèl·lules del cos
s'estan reproduint
permanentment,
per tant,
destrueixen proteïnes,
necessiten,
tot el sistema metabòlic
per combustió
necessita
les vitamines,
que són els factors
que ajuden
a corregir tot això,
i per tant
hi ha tot un munt
de factors
que estan
en els aliments
i que necessiten
perquè també aquest motor,
a més a més de la gasolina,
necessita l'oli,
necessita tota una setmana,
petites coses
que fa que això funcioni.
I ara aquest cotxe
pot començar a caminar.
Primera variant,
no és el mateix
un 600
que un camión,
tots dos al ralentí.
Per tant,
si estem parlant
d'un enfant
o estem parlant
d'una gent gran,
aquest ralentí
en consum calòric
no gasta el mateix.
Aquí bé,
tornem a aquella cosa
de la personalització,
l'edat sí,
però i després la persona.
Per què?
perquè ni tan sols
en no fent res,
dos no gasten el mateix
perquè un és un camión
i l'altre és un 600.
I ara anem a fer coses.
Doncs a l'hora
d'anar a fer coses
i no anar a fer coses,
anar a fer coses a l'hivern,
anar a fer coses a l'estiu,
anar fent coses
el,
diguem-ne,
entre setmana,
durant la setmana,
quan anar a fer coses,
doncs és el cotxe
que comença a córrer.
Doncs si va per ciutat
gasta d'una determinada quantitat
i si va per autopista
i va,
si es pogués anar
a 200 per hora,
en gasta una altra.
Llavors aquest plus
que és sobre aquest ralentí
és el que s'ha de calcular
i ho calcula
doncs en funció
d'aquest consum energètic
i parlant amb la persona.
Tu què fas?
És que jo estic
tot el dia a l'obra
i què?
És treball físic, manual,
no?
Perquè no és el mateix
el que està a l'obra
i porta el camión
que el que està a l'obra
carretejant d'allò.
Doncs per tant
necessita
almenys durant aquest temps
i perquè s'hi trobi bé
i còmode
en aquest ralentí
un consum energètic
identificat superior.
Aquesta és la vida normaleta.
Si això
volem fer
diguem-ne
estar en tot el centí
al ralentí
com seria
doncs un hàbit
i estil de vida
de no moure's
i de no estar
sempre
tenint una feina
que està sentat
en un despatx
i resulta
que li afegim
en aquest ralentí
l'aport calòric
d'un treballador
que necessita
molt consum energètic
perquè està
físicament treballant
i els muscles gasten
doncs lògicament
s'engreixerà
i si no
s'aprimarà.
Hi ha una altra variable
perdoni
que és que hi ha coses
que ho engreixen
o són pecat
hi ha productes
molt atractius
i la temptació
és molt gran
és la raó
per la qual
hi ha moltes persones
que tenen un excés de pes
la temptació
és terrible
moltes vegades
i a mi m'agradaria
preguntar-li a l'Elisabet
per una sèrie
de coses
aviam
per exemple
productes integrals
sempre millor
que aquells que no ho són
les farines
per exemple
les pastes
sempre millor
diàriament s'ha de prendre
uns 25 grams
de fibra pura
al dia
més o menys
llavors
els productes
els estem prenent
una mica massa refinats
i els cremats també
ai perdona
en el cas
és millor
prendre els
sancers
que no siguin refinats
si poguéssim
prendre el pa integral
o les pastes
potser costa una mica més
no agraden tant
o les que fem a casa
també fer-les amb farina integral
sí
després
tindre un elevat
consum de llegums
almenys
prendre llegums
un parell de cops
a la setmana
diàriament
fruita i verdura
i amb tot aquest grup
d'aliments
doncs
aconseguirem
els productes desnatats
també descremats
els làctics
sí
però això
doncs
a certa edat
vull dir
en el cas
dels nens
petitons
tots els làctics
doncs
millor
prendre'ls
sencers
parlem de nadons
sí
avui
fins a l'adolescència
o així
una mica
a partir
i els productes
light
baixos en calories
bé
amb això
també
ho hem de mirar bé
perquè hi ha
molts productes
que es venen
com enriquits
o light
i després
si els mires bé
el seu etiquetatge
doncs
no ho són tant
i sí que et costen
més cars
que els altres
vull dir
que a vegades
també és millor
prendre's
algú que t'agradi
amb poqueta quantitat
encara que t'aporti
més calories
i no
un altre producte
que en principi
és un light
però que el prenguis
amb molta més quantitat
després
a vegades
hi ha una mica
de confusió
estudis científics
ja no parlo de revistes
sinó que
de cop i volta
et diuen
no no
el vi fora
i diuen
no no
una copeta de vi
als àpats
és saludable
per no sé què
l'oli d'oliva
el millor
pel nostre organisme
vinga
tirar oli d'oliva
a les amanides
i a tot amb oli d'oliva
clar
jo m'imagino
que és com tot
amb moderació
ni res
és bo bo
ni pots viure
amb un aliment sol
ni un altre producte
és dolentíssim
dolentíssim
és depèn
amb la mesura
que t'ho prenguis
el vi
la persona
que no tingui
l'hàbit
de beure vi
no cal que l'adapti
vull dir
que tampoc
no és miraculós
no
i l'oli
doncs
és molt sa
l'oli d'oliva
l'oli de girassol
doncs
no té els beneficis
de l'oli d'oliva
sempre
si pot ser
que siguin greixos
d'origen vegetal
compte també
perquè a vegades
amb moltes pastes
o amb moltes bolleries
industrials
posen que estan
elaborades
amb
olis
d'origen vegetal
i no t'especificen
quins olis són
i són
olis de coco
o de palma
que també són greixos saturats
vull dir que
és que com que ara
tot és antioxidant
no?
ara tot el que aprenem
ha de ser antioxidant
i tots hem de prendre soges
i antioxidants
i un munt de putingues
que no sé exactament
de què ens servirà
al final
no?
no sé
estem una mica
de despistats
amb tot això
sí
jo crec que el més
preocupant
és el dels olis
aquests que deia ella
o sigui
els olis
hi ha un problema
del pes molecular
de la cadena
de la cadena
de la cadena
de la cadena
de la cadena
de la cadena
de la cadena
de la cadena
de la cadena
de la cadena
de la cadena
que és que
aquests olis
es fragmenten
no?
i llavors
el problema
d'aquests olis
saturats
i aquests olis
com són
de cada tant
cadena curta
d'aquests
coco
i tot això
segur
són molt
molt baratets
no?
normalment
aquesta bolleria
com que el que pretén
és que
visqui molts dies
per tant
des que el fabriquen
fins que es consumeix
passen molts dies
clar
això
diu
com és possible
que el pa
de la botiga
no li passa
i en canvi
això passa
setmanes allà
i encara està tou
no?
però no està tou
perquè sí
està tou
pels potingues
que hi porta
i aquests potingues
que hi porta
són olis
esgreix
perquè si no
s'estuberia
igual que els pans
els pans
comercials
el millor
és prendre
el pa
de la pastisseria
que anem a buscar
i no el pa
de motlle
que a vegades
ja ho especificen
sense colesterol
però
però quan diu
sense colesterol
ens hem de refiar
s'ha de mirar
l'etiquetatge
en alguns casos
la lletra petita
com els contractes
no poden enganyar
tampoc
no poden
però
o sigui
la immensa majoria
sense aquests greixos
no aconsegueixen
que duri
més dies
l'aturabilitat
de l'home
perquè
o sigui
el fet
que no es contamini
que no
no
pots aconseguir-ho
amb l'envasat
aquest
més o menys
ara
que això
realment
estigui tou
i que tingui
la sensació
d'acabar de fer
no?
el mateix del bimbo
o sigui
jo recordo
que la gran campanya
del bimbo
era
com ha acabat de fer
i no és veritat
no és veritat
del tot
i en canvi
és dels que
començaven
a tenir molt poc
i intentar
una reposició
aquests productes enganxen
vull dir
la palatabilitat
que tenen
és molt agradable
sí
això s'ha escrit
més d'una vegada
que hi ha substàncies
que evidentment
tenen aquesta facultat
de crear necessitat
de menjar-ne més
les nostres papiles
gustatives
es veu que s'aficionen
a aquest tipus
de textures i gustos
i en demanem més
en canvi això
em sembla
que aquests
aliments
no engreixen tant
o no són tan dolents
i en canvi
tenim molta por
a un entrepà
o que el pa engreixa
i els nens
estan prenent
aquest hàbit
del mig matí
es prenen una pasta
que a part
de tindre calories
té aquests greixos
si parlem
de restauració
col·lectiva
ja gairebé
per acabar
hi ha un tema
molt important
que és el de les llars
d'infants
l'altre dia
en parlàvem
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
de la que gestiona
justament la xarxa
però també
podem parlar
de persones
que estan hospitalitzades
i de persones
que estan
per exemple
en residències
persones grans
aquí
la complicació
potser
és més gran
que amb els petits
perquè clar
són persones
que tenen uns hàbits
adquirits
de tota la vida
una manera
de fer
de menjar
i amb l'espectativa
de vida que tenen
doncs potser
s'ho tiren una mica
a l'esquena
el tema de la dieta
no Elisabet?
són gent
que doncs
tenen veu i vot
i parlen
i doncs
volen menjar
el que els agradi
no els importa tant
el que els convé
o el que els nutreix
sinó
el que a ells
els vingui de gust
i com els convenceu
en aquests casos
costa molt
és el que hi ha
i no hi ha res
i la frase és
pels pocs dies
que ens queda
deixa'ns menjar
el que ens
vingui de gust
i els has d'explicar
sí però aquests poquets
vostè ha d'estar bé
ha de patir dolent
s'ha de pactar
s'ha de pactar
i com pactes?
a veure
el xurisset avui no
però li dono diumenge
sí
aniria per aquí la cosa
en aquest aspecte
tot el tema
de les intoleràncies
de tot aquest tipus
de coses
clar també sempre heu de buscar
productes alternatius
més important
en la canalla
per exemple
no poden menjar
determinats productes
perquè tenen intolerància
hi ha productes
ja actualment
els lactos
i la lactosa
per exemple
això ha de buscar
alternatives
que compensin
la carència d'allò
prendre llet de soja
o anar buscant
productes
que possiblement
no agraden tant
i també els nens
veuen els seus companys
el que prenen
i no els agrada
ser diferents
jo per exemple
amb l'única cosa
que bona
ara perquè surt el tema
de com a reivindicació
que ja ha sortit
en algun programa
quan n'hem parlat
d'alguna d'aquestes malalties
és que
jo crec que és injust
que quan hi ha
alguna malaltia
provocada
per exemple
la intolerància
que a més a més
és la malaltia celíaca
amb el gluten
les alternatives
només estan
en molts casos
estan
en algunes botigues
especialitzades
de dietètica
en això
com per exemple
l'alternativa
més important
és l'arròs
i avui
amb l'arròs
es fan quantitat
de fins i tot
forma de macarrons
i fideus
d'arròs
i macarrons d'arròs
tot una mica
clar
això
només ho trobes
en aquestes botigues
avui
ara cada cop més
amb alguns grans
jo feia un parèntesi
l'altre dia
vaig tenir una sorpresa
agradable
d'altra banda
no va ser tant
de veure que
en uns coneguts supermercats
on comprem tots
hi havia productes
per a celíacs
ara triplicava
el preu dels que no són
i molt ben etiquetat
molt ben presentat
però l'altre dia
ho comentàvem
també no sé
si era una tertulia
de la ràdio
em penso que triplicava
un paquet d'espagueti
que triplicava
el preu de l'espagueti
que consumim
les persones
que no són celíacs
això no és un luxe
exacte
aquest jo crec
que això
la nostra societat
primer perquè comencen
a identificar-se en molts
recordeu que
m'he anat explicant
que ara comença
a haver-hi
la possibilitat
d'unes determinacions
que no existien
que a través
del cribatge analític
podem trobar
en aquelles persones
que no estan
en aquell estadi
evolutiu
de la malaltia
doncs ja
podem detectar
que tenen
aquesta malaltia
i que per tant
han de fer
i aquella persona
que es detecta
i es coneix
és de per vida
o sigui que
no és una intolerància
com la llet
que és per un problema
que hi ha un enzim
no, no, no, això és una malaltia
que hi ha
entre cometes
com un factor al·lèrgic
i que la mínima exposició
en aquesta substància
provoca
una atròfia
de la velocitat intestinal
que trigui mesos i anys
a recuperar-se
aquesta lesió
de la
mucositat intestinal
aquesta lesió
pot ser
molt intensa
o menys intensa
i d'aquí ve
la intensitat
de la traslació física
d'aquesta
d'aquesta malaltia
ara
aquestes persones
han d'aprendre
sense gluten
llavors clar
és per tota la vida
i a tot arreu
si les castiguem
al damunt d'això
amb que realment
els preus
siguin
no ajudats
o bé
simplement
que hi hagi
una certa fiscalitat
o una ajuda
amb que
les línies
de producció
per el mecanisme
que sigui
trobin
facilitin
que uns preus
més amens semblants
puguin treure
aquests productes
realment el contingent
avui hi ha
de ciutadans
que estem
castigant
perquè això
no és
és la seva pastilla
és el seu medicament
i aquest medicament
doncs
un altre
com diabètic
doncs
el té
la insulina
no sé què
doncs
el pot tindre
a la farmàcia
doncs
amb una ajuda
perquè és
medicament
mentre que aquest medicament
que no és
però és dietètic
està
no només
no ajudat
està penalitzat
i castigat
doncs
sempre que hi hagi ocasió
posarem la falca
reivindicativa
i publicitària
Elisabet
Viernès
dietista
diplomada en nutrició
ha estat un plaer
esperem que tornis
un altre dia
perquè d'això del menjar
sempre hem de parlar
i sempre hem de reiterar
determinades coses
i n'hem de disfrutar
diuen que som el que mengem
vol dir que aquesta frase
no és una frase
d'aquelles lapidàries
i que realment
no sé
però si a mi menjar
m'agrada molt
l'altra cosa
és que s'ha de tenir cura
és aquella tercera variable
que jo li deia
vostè deia
ingesta d'energia
desgast d'energia
escolti la tercera variable
el menjar com el plaer
però com tota la vida
en moderació
com deia l'Elisabet
moltíssimes gràcies
fins la propera
adeu-siau