.
Com cada dimecres, al matí de Tarragona Ràdio,
ens corem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Aquest 31 de maig no podíem passar per alt,
el fet que és el Dia Mundial Sense Tabac,
des d'aquest espai que sempre amb el màxim respecte a tothom
s'ha mostrat en forma perquè els fumadors
intentin abandonar aquest hàbitat.
Saludem el director gerent de la xarxa, el doctor Joan Marietzanà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut i ens acompanya també Eva Pagès.
Bon dia, Eva.
És infermera del programa del tabac que es du a terme
des d'allà fa un quant temps al centre d'assistència primària
de Torredambarra.
Ara ens ho confirmaran, però jo m'atreviria a dir
que és un dels programes pioners en aquest sentit de la xarxa.
Eva, a mi em sona que ja fa un quant temps que treballeu en temes...
Sí, sí.
Vam començar a treballar el 99, l'any 1999,
en temes de tabac, vull dir que ja fa uns quants anys.
Ja tenia una bona experiència.
Doctor Atzer, el lema d'enguany és molt clar, no?
Cada dia, cada any es tria un lema
i el d'enguany està molt bé perquè a més és un lema
que no és una frase feta,
sinó que ja conté tota una sèrie d'informació
o adreçada als fumadors, no?
Sí, o sigui, intenta desmitificar una mica
o anar en contra del que la indústria tabaquera
i la publicitat de la indústria tabaquera
vol buscar vies alternatives permanentment, no?
El que estan, lògicament, intenten amagar,
disfressar, enredar,
que si en lloc de fumar cigarreta convencional
fumes amb pipa, doncs la pipa és més sana.
Si en lloc de fer el baix en nicotina de no sé què,
doncs allò no passa res i no mata i no sé què li passa.
I si en lloc d'això, doncs altres cultures
fan les pipes d'aigua o fan fórmules d'aquestes
que són ancestrals,
això no passa res perquè tenen tantes generacions
que han portat i que no passa res.
I el que intenta l'OMS el dia d'enguany
per focalitzar sempre un punt de crida
és a dir, el tabac, amb la fórmula que sigui, mata.
Mata exactament igual.
I això, jo crec, és el que s'ha de dir en contundència.
Perquè el que mata és les substàncies cancerígenes
que porta la combustió del tabac.
Això també es queda mostrat, ja ningú ho pot discutir.
Va haver-hi un temps que potser algú podia dir alguna cosa,
però és, aviam, no és un discurs,
sinó que hi ha proves evidents
i fer afents que és així.
O sigui, dins l'univers de patologia,
malalties que es deriven de l'addicció al tabac,
hi ha un univers de coses.
Hi ha unes quantes que són mecàniques,
com hem dit moltes vegades, no?
Que és, doncs, el fet que és una combustió,
per tant, és cremes, cremes,
i estàs xuclant un fum que està a alta temperatura.
Això sol, perquè és l'alta temperatura,
el vehicle pel qual tu estàs incorporant aquestes substàncies,
realment és absolutament brutal per uns pulmons
i brutal per una mucosa,
perquè estàs posant-lo a la brasa.
És aire calent, no és un aire.
Per tant, aquest mecanisme directe està fent mal.
I això, diguem-ne, sí que és cert
que podries minimitzar-ho amb algunes fórmules,
amb algunes altres.
Després hi ha la nicotina com a substància química,
que és una droga.
I com a tal droga, provoca una addicció,
que el que hem dit sempre és que necessites d'allò
per seguir, tindre els mateixos nivells
d'estat d'ànim, de tranquil·litat, etc.
I provoca ansietat, si no ho tens,
i, per tant, provoca la definició de drogues,
que són substàncies químiques,
que provoquen addicció, les necessites,
i tolerància.
Cada cop en necessites més,
perquè aquella dosi ja no fa prou efecte,
necessites cada cop més.
Per tant, hi ha un altre component,
que és el no estar enganxat a una droga,
com és la nicotina.
I després hi ha tot l'altre component,
que és on focalitzem l'atenció avui,
que és que la combustió d'aquesta,
cremar aquesta fulla,
provoca, desprèn altres substàncies químiques,
que són cancerígenes,
que provoquen càncer.
I aquestes substàncies químiques
que provoquen càncer,
que són centenars,
són milers les que hi ha
en diferents concentracions,
en aquesta combustió
de diferents entitats,
a aquestes no les elimina
cap d'aquestes mecanismes
que estem parlant.
Per tant,
el light i el no light,
el que puja i el que baixa,
el petit i el gros,
el prim o el no prim,
amb la pipa o sense pipa,
el càncer no te l'estalvies
i el tabac mata.
Són dies de xifres,
es parla o es diu
que una persona fumadora
té 400 possibilitats per sobre
que una no fumadora
ha de tenir càncer de pulmó,
per exemple,
però també les xifres en guany,
pel que fa a la població adulta,
són positives,
segons la darrera enquesta de salut.
Des de l'any 2003,
i parlo de memòria,
unes 25.000 persones
de les comarques
del Camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre
han abandonat aquest hàbit.
És una bona notícia,
sensiblement bona,
tampoc no cal llençar coets,
però el problema que tenim
és que els joves
continuen incorporant-se
i cada cop més joves, no?
Sí, a més a més,
les campanyes de les tabaqueres
cada vegada van més adreçades
a la gent jove,
perquè és el col·lectiu
que més fàcil és d'enganxar,
perquè la gent gran
ja està més conscienciada
i hi ha molta gent,
és això,
comença a deixar de fumar,
però la gent jove
són els que realment
preocupen
perquè cada vegada
hi ha més gent jove.
Jo recordo que una vegada
el doctor Atzeray
em va cridar l'atenció,
per això me'n recordo,
em va explicar
quan parlàvem
de campanyes adreçades
als joves
que probablement
no hem trobat
la fórmula dient
perquè un jove
si li diu
si fas això
et moriràs
quan tinguis 40 anys,
un jove
en aquell moment
no pensa
que li passarà
quan tingui 40 anys,
ens hem d'intentar
de posar
en la seva mirada
al món i a la vida,
per intentar arribar
que amb campanyes
que realment
doncs treguin profit.
El que acabo jo de dir
a un jove
li importa un ràdio.
Clar,
però a mi què m'importa
que jo tingui un càncer
als 50 anys?
50 anys,
ui,
si ara en tinc 16.
Veuen molt lluny.
Sí, sí.
Potser no hem acabat
de trobar el missatge
dient als joves o sí?
No,
bueno,
hi ha pedagògicament
i hi ha moltes altres alternatives
que s'intenten explicar
un cop a cada edat.
Jo estàvem explicant
el que era el missatge
d'enguany
a l'OMS
universal
perquè hi ha aquest mite
o que intenta
fer la indústria
també de la quera.
O és una justificació
també que ens han buscat
els fumadors
a vegades, no?
Sí.
Això de pensar
no, no,
això no fa mal,
que és l'aig.
Sí, sí,
no, no,
però això està alimentat
per la indústria,
o sigui,
la indústria permanentment
busca com t'enreda
per poder-te autoconvence
a aquell
que ja li està bé
no deixar de fumar.
Amb el paquet
et venen
l'autojustificació, no?
Exactament.
I trobes l'excusa
per dir
ah, però si això no és allò,
si això no fa mal, no?
I aquesta és una mica
la focalització.
Si anem
a el que seria
una campanya
de sensibilització
ordinària,
però jo crec que aquesta
l'única força
que té
és que sigui cada dia.
O sigui, no,
un dia
com avui
és l'impacte
de fer un missatge,
de mobilitzar la gent,
etcètera.
Crec que l'ajuda
importantíssima
ha sigut la llet
i el tabac
ha sigut
a passar
que jo penso
que hauria d'haver estat
una mica més contundent.
Més restrictiva,
potser no?
Jo crec que una mica
més contundent.
Com a altres països d'Europa.
Clar,
com si s'ho han fet
els altres països,
ho va fer a Inglaterra,
ho va fer a Itàlia.
Oh, Irlanda,
que mira que tenien tradició
també dels pubs
i de fumar.
I aquí posem
que els locals més petits,
aquells que estan menys ventilats,
els que hi ha menys volum
i el que està més concentrat,
tot,
aquells són els únics
que es poden fumar.
Es pot fumar
de locals petits
a Catalunya
en un 70%.
Per tant,
hem reduït en un 30%
els locals
de menys de 100 metres quadrats
que es pot fumar.
Però excepte
la lògica comercial
del pèrdua o no
de mercat de venda,
de gent que vagi al bar,
des del punt de vista sanitari
és absolutament il·lògic.
O sigui,
que el més petit
és l'únic que deixes fumar,
allà on t'està concentrat,
no té cap lògica de res.
I la comercial
només se suporta
des de la perspectiva
que tu pots escollir.
Llavors,
clar,
ningú vol perdre clients.
Però si la negació
fos universal,
tots,
en cap lloc
se podria,
per tant,
el que va al bar
tant li faríem un com l'altre
i seguien anant-hi
per altres coses
que no per aquesta.
Una de les proves
és que es veu
que hi ha molta satisfacció
de com se seguir
tota la normativa
als centres de treball.
ha funcionat molt bé,
no hi ha hagut cap problema
ni entre els treballadors
ni ha afectat la feina,
igualment es podia haver dut a terme
en aquests locals públics,
però en fi...
Jo crec que sí,
hauríem d'haver estat
més valents
i molt probablement,
confio jo,
que en un segon temps
doncs l'estat
s'ho repensarà
i farà una segona volta
de pressió
en aquest tema.
Es parla
que quasi el 30%
de les persones fumadores
en l'entorn laboral
en aquest any,
a conseqüència de la llei
i per aquesta situació
de no tenir que sortir,
etcètera,
han fet un intent
de deixar de fumar.
Això és molt important,
està amb la ratlla
del que vostè deia
al començament,
que hi ha una tendència
per primera vegada
a la inflexió
de la gent gran
a partir dels 30-35 anys
a deixar de fumar.
Per cert,
més amb els homes
que amb les dones.
Les dones segueixen
mantenint una taxa creixent
de dones fumadores
i això probablement
és perquè s'hi van incorporar
més tard,
però també hi ha una raó
quan de saber
aquelles que s'incorporen
en el tabac
que és que amb la dona
l'addicció de la droga,
l'addicció de la nicotina
és més alta que amb l'home.
Per tant,
després a l'hora de deixar-ho
tindrà més difícil
també la dona que l'home.
Amb qual cosa
millor que no comenci
perquè ho tindrà pitjor.
Justament perquè
la llei també s'apunta
ha provocat
que moltes persones
es plantegin
de deixar de fumar.
Vosaltres heu notat
una demanda,
un increment
en consultes
de persones que deien
escolta,
vull deixar de fumar
perquè no em doneu
un cop de mà.
Nosaltres sí,
sobretot a partir del gener
a les consultes
que tenim especialitzades
en tabaquisme
hi ha hagut
un moment de la demanda
perquè ha vingut
moltíssima gent
que diu
si no em deixem fumar a casa
no al treball
tampoc podem fumar
doncs ho intentem.
I la veritat és
que ho hem valorat
molt positivament
perquè
hi ha hagut molta gent
que com a mínim
ho ha intentat
cosa que fins ara
no ho havia fet
i això ja és important.
Eva,
he adonat la veterania
que teniu
en aquests programes
de tabac
explica'ns una miqueta
com es plantegen,
com funcionen
des d'un punt de vista pràctic.
Bé,
nosaltres a Torredembarra
bàsicament el que tenim ara
és una consulta especialitzada.
Llavors,
fem una crida a la població
que tota aquella persona fumadora
que estigui interessada,
si més no,
a tindre informació
o a plantejar,
es comences a plantejar
el fet de
que algun dia
vol deixar de fumar,
doncs ve a les nostres consultes
i nosaltres els hi fem el seguiment
i tot depèn
del que la persona
en aquell moment
està preparada per fer,
doncs
li portem el seguiment.
Jo vull deixar de fumar,
demano hora,
em doneu hora,
soc fumadora encara,
arribo a la consulta
aquí amb Rep,
qui m'atento,
per exemple?
Sí,
a la consulta estem
dos infermeres i un metge.
I aleshores,
a partir d'aquell moment?
Llavors,
a partir d'aquell moment
primer preguntes a la persona
què és el que desitja,
si vol deixar de fumar,
hi ha gent que diu
que en un principi
l'únic que vol és reduir.
També,
el procés de deixar de fumar
és una cosa molt personal,
que nosaltres tampoc obliguem,
o sigui,
simplement ajudem
o acompanyem en el procés,
nosaltres tampoc
imposem res,
perquè és la persona
la que decidit.
Si vostè ha vingut aquí
ha de deixar de fumar.
No,
no és la nostra finalitat,
perquè tampoc no és eficaç,
vull dir,
és la persona
la que decideix
de deixar de fumar.
Llavors,
si la persona
diu que sí,
que està convençuda
que vol deixar de fumar,
llavors ja establim una data,
ja preparem unes estratègies
que ha de fer prèvies
a aquesta data
que és el dia
que deixi de fumar
i també se'ls hi don,
depenent de la dependència
que tinguis,
si és alta
o moderada,
se'ls hi don
un tractament
substitutiu de nicotina,
perquè,
sobretot els primers mesos,
doncs,
el síndrome d'abstinència
és una miqueta d'orillo
i amb el tractament
de substituts de nicotina
o el bupropi,
no totes les medicaments
que hi ha comercialitzats,
doncs també els ajuda.
Com a estratègies,
ens pots posar
algun exemple
d'aquestes estratègies
de la preparació prèvia
abandona
l'àric del tabac?
Doncs,
bàsicament,
en principi,
és intentar reduir el consum
perquè no és el mateix
deixar de fumar
si el dia abans
has fumat
dos paquets de cigarros
al dia
que haver-ne fumat dos
o el síndrome d'abstinència
i la dependència
que tindràs després
és molt mínima,
no?
Doncs,
és reduir el consum,
informar,
bàsicament,
a tot el teu entorn
que vols deixar de fumar.
És una mica preparat
una mica psicològicament,
no?
El gran pas.
És molt important
comunicar-ho a tothom
que vols deixar de fumar,
Sí, perquè a vegades
com més et compromets
més difícil t'és
perquè si no ho dius a ningú
doncs dius
deixo de fumar
però bé,
com que no ho sap ningú
doncs mira,
si no ho deixo
no passa res,
en canvi com més
et compromets
va bé.
Quan la persona ha decidit
abandonar el tabac
quines són les preguntes
més freqüentes
que us fan?
Jo crec que la pregunta principal
és que m'engreixaré?
Sí.
Aquesta és la primera,
no?
El pes i sobretot
amb les dones
és el principal problema
que tenim.
Jo s'han dit moltes dones
que no, no,
jo no deixo de fumar
perquè no vull engreixar-me.
A vegades
és un motiu
prou contundent
per no abandonar el tabac,
no?
Sí, sí,
no, desalegro.
I a més a més
de fracàs.
Molta gent
deix de fumar
veu que es comença a engreixar
i recau una altra vegada.
El que passa
és que
amb els tractaments
farmacològics
com que
l'ansietat
es redueix bastant
també
es controlen millor
les ganes de menjar
amb la qual cosa
no hi ha tant d'augment de pes.
De totes maneres
tot i que
no es mengi
més del compte
una miqueta
d'increment de pes
ja sempre.
Sí, sí,
dos, tres quilograms
s'agafen sense...
Però també es poden perdre
després, eh?
Sí, sí, sí.
Primer l'1 i després el 2.
Nosaltres també
el que diem
és que en principi
el que estan intentant
és deixar de fumar.
Que fer una dieta
i perdre pes
és fàcil
que després es pot fer, no?
El difícil
és deixar de fumar
i a més a més
que és una cosa
per la teva salut.
Llavors, normalment
quan hi acaben el procés
si veiem
que han guanyat pes
i això
doncs els posem a règim.
Clar, veus?
I llavors ja està.
És el que diem.
Primer l'1,
després el 2.
Més preguntes que us fan?
Més dubtes
que sorgeixen
en aquesta primera presa
de contacte
quan han decidit
deixar de fumar?
Bàsicament,
i si en fumo un cigaret
què passa?
El típic cigaret
de les bodes,
de moment d'ansietat,
de moment de...
Bàsicament això, no?
Llavors no passa res,
tornem a començar, no?
Sí,
bàsicament nosaltres
també el que intentem
és desangoixar una mica
el que és el fumador, no?
I desdramatitzar, no?
Sí, sobretot desdramatitzar.
A veure,
que evidentment
si no fumen cap cigaret
millor,
però si en un moment donat
per una situació puntual
es fuma un cigaret
no passa res,
no és la final del món.
Clar.
Llavors tornem a començar
i a més a més
que el procés
el porta la pròpia persona
i que moltes vegades
per deixar de fumar
definitivament
s'han de fer
alguns intents.
Llavors,
l'important és
que la persona
no se senti
coaccionada
o que se senti
amb una càrrega,
sinó que sigui un procés
bastant distès,
perquè prou costa
el fet de deixar de fumar
com perquè la persona
estigui engoixada.
Ai, és que si fumo,
ai, és que què em diran,
o ai, si em renyaran.
Però clar,
jo imagino que també
no podré fumar mai més,
no?
És l'altra pregunta.
El no podré fumar mai més
també,
també és una cosa
que es planteja,
però nosaltres sempre diem
que l'important
en el procés
de deixar de fumar
és viure el dia a dia.
O sigui,
passar les 24 hores
i l'endemà
serà un altre dia.
Llavors,
a mesura que van passant
els dies,
van passant els mesos.
La síndrome d'abstinència
és diferent
a cada persona,
també, no?
Sí.
Segons el nivell
de tolerància
que tinguin
de la substància addictiva.
Sí, sí, sí.
Home,
depèn molt també
del test que passem
nosaltres
de dependència
a la nicotina,
però sí,
cada persona
ho viu d'una manera
diferent.
Un meset,
més o menys?
Les primeres 72 hores
són les claus.
És el que és
el síndrome físic.
Però hi ha una
simptomatologia física
quan deixem de fumar?
És a dir,
que físicament,
com acusem
aquest síndrome?
Nerviosisme,
sobretot
molta irritabilitat,
augment de la gana,
insomni,
depèn,
és molt personal.
Hi ha gent
que ho acusa
d'una manera
i gent
que ho acusa
d'una altra.
Superem
les 72 hores
i què passa després?
Les 72 següents,
no?
Sí.
Home,
bàsicament
la primera setmana
és la més pesada.
Però,
no podem dir,
o sigui,
no podem dir fins a partir
del mes
és el més dur
i després ja
és festa.
No,
perquè és un procés
molt personal
i ho hem dit.
Llavors,
els primers tres mesos
jo penso que són els claus,
els més difícils.
a partir dels tres mesos
ja podem dir
que la cosa
està una miqueta
més passada.
La majoria de persones
busca tractaments
substitutius
o hi ha alguns
valents i valentes
que diuen
no,
no,
jo amb la voluntat
en tinc prou
i una ampolla
d'aigua
sempre al costat.
en principi
la gent
es mostra
bastant
d'acord
amb els substitutius
i generalment
teniu més o menys
feta una aproximació
de quins mètodes
tenen
més
acollida
que uns altres?
Els pagats,
els xiclets,
les pastilles?
Els utilitzem
tots indistintament
i a més a més
moltes vegades
el que fem
és combinació.
Combinem les pastilles
amb els xiclets,
els pagats amb els caramels,
depèn.
Però en principi
totes funcionen molt bé.
No sé què de sentir
una vegada
que diuen
que traien una vacuna
o alguna cosa
o vaig dirigir
en algun lloc,
no?
No sé,
parlo de...
Sí,
està en mètode
molt,
molt,
molt experimental.
Ja ve,
una vacuna
per no fumar,
és que...
Jo també
amb aquest exercici
de desmitificació
voldria dir
que tampoc
no costa tant,
o sigui,
a Europa
deixen de fumar.
Jo no estic d'acord
amb el doctor Zerà,
sempre que diu això
li dic que no estic d'acord
i em penso que la Eva
tampoc estaria d'acord
perquè vostè és home
i ja he dit abans
que a les senyores
els hi costa més.
Sí,
però 3 milions
de persones
cada any
a Europa
deixen de fumar,
3 milions
i també tornen a fumar
3 milions
però hi ha 3 milions
que ho deixen
a l'any.
Si 3 milions
a Europa
ho poden deixar,
escolti,
no és una cosa
que costi tant,
si no,
no hi haurien 3 milions
que ho poden deixar de fumar.
I després hi ha
un altre
que aquesta sí que és
el que jo crec
que la gent s'ha de mentalitzar
i s'ha de preparar aquí.
La societat va ajudant molt
cada cop
amb tot allò que hem dit
que són els hàbits.
Hi ha un problema
la física
com s'ha dit
fonamentalment
una setmana
però
el que costa
i això ho veiem moltíssim
amb gent per exemple
que s'hospitalitza
i està 8-10 dies
i no fuma res
mentre està al llit
de l'hospital.
Allà és impossible fumar.
El sortir
i per tant aquesta deshabituació física
ja està aconseguida
al sortir
i tornar a retrobar-se
amb els hàbits i costums
que són hàbits i costums
és com conduir
que ho fas
i mous els canvis de marxa
si no t'en dones compte
d'aquella rutina diària
de fer el cigarret
després de l'esmorzar
o de quan vas amb l'amic
o de fer
o quan el seures a parlar
de tota una sèrie de rutines
que són simplement rutines
del dia a dia
això, trencar-ho
és molt important
perquè et porta
a un comportament
l'efecte d'imitació
d'aquella rutina
o de l'entorn on te trobes
si es trenca això
es trenca una gran
d'aquesta dificultat
es trenca una gran part
d'aquesta dificultat
perquè no està emportada tant
per la teva necessitat física
perquè ja l'has superada
sinó perquè després
has de trencar aquestes barreres
del costum, de l'entorn, d'on estan
tota aquesta normativa
tota aquesta llei
tots aquests nous hàbits
i costums
de conscienciació
són molt importants
perquè aquesta segona part
la vences
o sigui
com a mínim
no és aquesta una dificultat afegida
i aquí
ho lligo
amb allò que dèiem abans
de la gent jove
i la imitació
conforme més la gent gran
deixi de fumar
la imitació
l'efecte imitació
de la visualització
del jove
del nen
contra aquesta imitació
va guanyant
és una de les grans forces
per poder aconseguir
que aquest jove
no entri
en el món del tabac
amb aquest jove
com dèiem
no li serveixen grans coses
li serviran
dir-li
que farà pudor
que tindrà les dents negres
si el tabac
no forma part de la seva vida
l'ignorarà
més que si el té a casa
un dels primers elements claus
és trencar
els hàbits
i costums
d'efectes d'imitació
que per altra banda
és el que volen aconseguir
l'indústria trabequera
i la publicitat
associar
en el món del jovent
associar
en el món de l'esport
imatges plaents
atractives
exactament
perquè el que busquen
és aquesta associació
nosaltres el que hem de lluitar
en aquest entorn
hem de lluitar
contra aquesta associació
no tant
anar parlant
ni anar fent filosofia complexa
sinó anar
justament
al terreny
de lo material
el dia a dia
lo pràctic
que és substituir
aquests hàbits
i costums
tant
de les organitzacions
com de la societat
de l'entorn natural
de convivència
de la boda
d'allò
de dir
sembla que no hi ha boda
sense tabac
escolti
hem de substituir-ho això
sembla que no hi ha
diem-ne que el nàstic
pugi primera
sense tabac
ho hem de substituir això
el nàstic
ha de ser
equip de primera
sense tabac
exactament igual
que si ho fos
amb aquells fums
que surten
dels caps de futbol
exactament igual
s'han de trencar
aquests motlles
perquè és una de les maneres
més importants
d'ajudar
en aquesta segona etapa
que per cert
és la més llarga
en determinats moments
ho estem aconseguint
fa 10 anys
no ens sorprenia
que qualsevol persona
aquí mateix
ensengués una cigarreta
avui ens escandalitzaríem
si algú
dins d'aquest estudi
o qualsevol altre espai
més o menys públic
algú ensengués una cigarreta
ens estranyaria moltíssim
fa 10 anys
passava desapercebut
ni ens ho qüestionàvem
avui en dia
depèn del nivell
d'educació
de cadascú
però ens sorprendria
bastant
que algú fes
aquest gest
que semblava molt quotidià
i molt normal
sí sí
però avui
farem una sessió
a la Rambla
sí per això
és el que li volia comentar
també
que explicar
i recordar en tot cas
què és el que heu preparat
per aquesta tarda
a la Rambla
com a coordinadora
d'entitats
a Tarragona
que lluiten
a favor d'abandonar
aquest hàbit
del tabaqui
doncs aquesta tarda
a la Rambla
davant del col·legi
de les Tresines
estarem
estarem
un conjunt
d'entitats
d'entitats sanitàries
d'aquí
de la demarcació
de Tarragona
i l'acte començarà
a les 5 de la tarda
fins a les 8 i mitja
i estarem
bàsicament
donant informació
donarem
folletons
informatius
mesurarem
coximetries
que és mesurar
el monòxid de carboni
que té la gent
als pulmons
la gent fumadora
als pulmons
farem test
de dependència
també de la nicotina
i donarem una mica
farem una mica
de captació
dels fumadors
informació general
en una jornada
que vol ser lúdica
oberta
sí, sí
a més també hi haurà un mag
que ens acompanyarà
i farà una mica
de captació
i farà una mica
de jocs
a mi m'han dit
a mi m'han dit
que farà desaparèixer cigarretes
i tot
farà una gràcia
aquell que porti el paquet
i li faci desaparèixer
des del meu
en fi
molt bé
doncs
digues
això de la coximetria
digant-te amb el que estava explicant
és que
quan fas l'aspirometria
igual que
el del
bufar
per l'alcohol
que fan els Mossos
tots el mateix
amb la mateixa aspiració
bufant amb un tubet
exactament
molt semblant
a aquest
es pot mesurar
el nivell
de carbònic
evidentment
el fumador
el té més alt
i això té un
i el no fumador
que el no fumador
fa
amb aquestes activitats
que hem anat fent
diversos anys
en un any
vam agafar
tot un conjunt d'escoles
i vam fer
al Palau de Fires i Congressos
una sessió de música
i pel·lícula
i fer
pràcticament
el vam omplir
de les edats
de 12 anys
al voltant dels 12 anys
per
per mirar
d'alimentar
aquesta política
de no fumar
i al sortir
els vam fer coximetries
llavors
curiosament
hi havia un percentatge
no gens
despreciable
de nens
nois
i gent molt jove
que no fumaven
que no explicaven
que no fumaven
i era bastant creïble
i que tenien
una coximetria alta
fumadors passius
i estava
en fumadors passius
ho dic perquè
no voldria deixar acabar
el programa
sense recordar
un altre
d'aquelles
falses
falsos testimonis
diem-ne
que el fumador passiu
o sigui
l'entorn
carregat de fum
conseqüència
que una altra persona
fuma
i tu no
això no et fa mal
a tu
hi ha el fumador
que fuma
i hi ha el fumador
que fuma
perquè un altre fuma
que és el fumador passiu
i aquest fumador passiu
té pràcticament
al voltant del 60%
dels mateixos riscos
que el fumador
per tant
un ambient carregat
de fum
amb persones
que no
les persones
que són allà
és quasi bé
com si
un 60%
de
de
de captació
que el fumador
obliguem a fumar
els altres
estem obligant a fumar
els altres
però és així
sí sí sí
a més a més és això
és que
abans es pensava que no
o sigui
que el fum que un inhalava
només
era nociu pel que fumava
però és que els últims estudis
és això
estan demostrant
que els fumadors passius
tenen incidències
a vegades més altes
de patir
segons quin tipus
de tumors i cancers
que en el propi fumador
bé doncs
si vostès fumen
la decisió seva
ningú els dirà
el que han de fer
però el que és important
és que tinguin
tota la informació
i tothom
a l'aire lliure
i en solitari
sobretot
perquè és un acte lliure
però justament per això
per aquesta llibertat
hem de respectar
la dels altres
doctor Azzerà
Eva Pagés
moltíssimes gràcies
i ja farem
una passejadeta
aquesta tarda
per la Rambla
davant del Col·legi
de les Teresines
bon dia
moltes gràcies
adeu bon dia