Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10,
primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977 22 05 60.
La salut passa pel benestar psicològic.
Saludem ja Sònia Navarro, psicòloga clínica.
Bon dia, Sònia.
Hola, bon dia.
Benvinguda des del racó psicològic,
que a vegades entrem ràpidament a la conversa
i no recordem que aquest és un espai obert
i que si vostès volen participar
poden fer-ho a través del telèfon,
a través del 977 24 47 67,
o bé per fer alguna pregunta,
algun comentari al voltant del tema que tractem avui
i esperar la resposta a través del telèfon mateix de Sònia,
o bé fins i tot per proposar algun tema que vulguin,
que tinguin interès a que tracti Sònia Navarro en aquest espai.
Per tant, a partir d'aquests moments,
i com és habitual,
el 977 24 47 67
resta a la seva disposició en directe.
Avui parlem d'un tema que en principi
sembla que qualsevol persona pugui ser afectada.
Parlem del que és la síndrome d'estar cremat al treball,
també se li ha posat un terme anglosaxó,
el burnot.
És això que és estar cremat a la feina, no?
Bé, a tothom no té el mateix perill de patir el burnot,
perquè, de fet, el que anomenem burnot,
o està cremat,
és un esgotament a nivell emocional,
és a dir, un punt en què hem reaccionat psicològicament
a una situació que ja ens sobrepassa,
i que ja no la tolerem.
Però, Sònia, jo quan deia a tothom,
no em referia a que realment tothom
estigui predisposat a rebre un diagnòstic de burnot,
sinó que, com quan vam parlar de les depressions,
com quan vam parlar de l'estrès,
donem nom d'afeccions serioses i importants
a determinats estats d'ànim,
passatgers que tenim i que no tenen més importància.
Ho deia en aquest sentit, no?
Avui estic cremat a la feina, això,
ho podem dir sovint tots,
sense tenir realment un quadre de burnot, no?
Per suposat, però, a veure,
hem d'entendre que aquesta paraula implica,
sobretot afecta a les feines,
en què les persones atenen persones.
És a dir,
amb una persona que estigui en una fàbrica,
doncs en una cadena de muntatge,
el burnot és molt difícil que li passi.
Pot acabar cremat, però d'una altra cosa.
O sigui, no tindrà burnot,
no se li podrà diagnosticar de burnot.
El que sí que pot ser és que hi ha un dia
que realment no li agradi aquesta feina,
no la toleri.
Estigui cansat, un mal dia, mil coses.
O que no la toleri, no tothom és capaç.
Hi ha feines que molta gent no es veu capaç de fer-les.
Una persona no es veu capaç d'estar en una cadena de muntatge
i una altra no es veu capaç d'estar tot el dia atenent persones.
Però no parlem de persones que fan feines
que estan en contacte amb altres persones,
sinó que l'objecte de la seva feina
són les mateixes persones, com si diguéssim.
Bàsicament.
Perquè les feines tots més o menys ens relacionem
amb la resta de treballadors, amb els CAPs...
No, no, però em refereixo a aquelles feines en les que hi ha...
Detenció al públic.
Detenció constant.
Bàsicament són les de metges,
les d'assistents socials,
les de mestres, psicòlegs, no?
És a dir, totes les feines...
Estàs dins del...
Per suposat.
Totes les feines en les que realment el nivell...
Funcionaris de cara al públic,
la clàssica i tòpica finestreta,
també són persones que podien patir...
També perquè estan tot el dia atenent persones
i persones que moltes vegades estan...
En problemàtiques.
Cabrejades, enfadades o en alguna situació.
Llavors, bàsicament afecta aquest col·lectiu, no?
Perquè, clar, tots ens relacionem amb persones,
tots tenim feines que, o gairebé tots,
després hi ha feines més solitàries
i feines amb més...
Sí, però en general tots tenim contacte
amb altres persones a la jornada laboral.
Però no has de treballar directament
amb les persones totes les hores, no?
Sobretot en aquestes feines de contacte directe, no?
Que l'atenció és part important de la feina.
Moltes vegades, o per exemple,
també és habitual de gent, càrrecs intermitjos, no?
Que té al seu càrrec moltes persones
i llavors, clar, també part de la seva feina
és treballar amb aquestes persones d'una forma contínua.
Té pressió per sobre i per sota, doncs, aquesta persona.
Sí, sí, sí.
Un comandament intermig.
Clar, clar, té la pressió dels caps superiors,
però també de les persones que estan al seu càrrec.
És que moltes vegades és una de les feines més difícils
i que no es valora tampoc el suficient moltes vegades, no?
Perquè realment és estar al mig de tothom, no?
Al mig del foc.
I moltes vegades sense tenir ben bé criteris ben definits, no?
Ni per un cantó ni per l'altre.
Doncs a vegades...
Però, bueno, sobretot és això, no?
Llavors, tots podem acabar esgotats d'una feina,
però no arribarem al que és l'esgotament emocional,
perquè, clar, aquí parlem, com a burnot, esgotament emocional.
És a dir, és quan jo ja no puc...
Ja no tinc més recursos, no?
Què passa?
Que normalment és una malaltia que va aparèixer molt a poc a poc
i que nosaltres habitualment no acceptem.
Perquè el professional que està afectant-se del burnot
normalment no ho accepta.
No ho acceptem, però deu haver-hi una sèrie de símptomes, no?
Sí, sí, però no ho acceptem en el sentit que implica moltes vegades
com si un fracàs professional i personal, perquè ja és dedicat.
Llavors, és molt més habitual que se n'adoni la gent que tens al teu voltant,
ja siguin la gent que tens, com els teus propis companys de feina,
que no pas la pròpia persona, perquè la pròpia persona tendirà a negar-ho.
Precisament perquè implicaria per ell com un fracàs.
llavors, a veure, els símptomes una miqueta que van tenint
són quan la persona ja comença a tenir sentiments com de buidor,
com que aquella feina ja no li acaba d'omplir,
molt esgotament, encara que descansi està cansat,
una sensació com de fracàs, com que no ho pot arribar...
Desmotivació absoluta, segur, no?
Bastanta, vull dir, molta impotència,
perquè moltes vegades, doncs, clar, són persones que es troben amb el dolor, no?,
d'altres persones, llavors arriba un punt en què pots tenir molta impotència,
pots començar amb moltes ganes, amb molta motivació,
i després veure, doncs, que, bueno...
Que et desborden les circumstàncies, no?
Que tant, tant no pots fer, no?,
o que aquelles coses que tu esperaves,
doncs, t'has de col·locar en la realitat de la feina diària, quotidiana, no?,
poden acabar tenint baixa t'estima,
perquè van veient com si fos un fracàs, no?,
que ells no són capaços de continuar,
o que la resta de companys continuen fent la tasca
i no se'ls veu esgotats, nerviosos, inquiets, en general, no?,
amb molta dificultat per concentrar-se,
amb baixa tolerància a la frustració,
que fins i tot pot acabar que estiguin ansiosos
o una mica allò com enfadats amb les persones,
amb clients o pacients, no?,
amb les persones que estiguin atenent.
És a dir, buscant culpables, no?, de la seva situació.
I en algun moment, fins i tot amb alguna conducta
una miqueta paranoide, no?
Agressiva, també, fins i tot?
Sí, sí, agressiva, ho acabem de comentar, no?,
de dir, realment, que en un moment donat
pugui fer una mala contesta, amb un ton adequat,
no agressiva de conducta, eh?
No, no, no, de tenir una actitud violenta,
però sí una posició així dura.
Sí, bueno, una descàrrega, de fet,
està fent una descàrrega, eh?, la persona...
Home, d'aquestes coses se'n detecten, eh?
I tant, i tant.
Tots hem estat alguna vegada objecte d'aquest tipus de tracte, no?
Clar, però, i clar, i quan surts tu d'algun professional, no?,
sempre dius, jo, és que no és el meu problema.
Clar, si en té problemes, que els arregli,
però que no ho pagui amb nosaltres, això ho diem molt bé.
No, i és veritat, no?, el que passa és que, bueno,
moltes vegades aquests professionals estan desbordats, no?,
en el temps d'atenció, en les hores que estan atenent,
i clar, això repercuteix en la qualitat d'atenció,
perquè tots tenim un límit a nivell psicològic i a nivell emocional, no?
I a vegades, doncs, en els primers anys,
amb la motivació no ens adonem d'aquests límits
i després, doncs, van sortint.
A nivell més físic, solen tenir bastants mals de caps,
bastantes alteracions gastrointestinals,
poden fins i tot tenir taquicàrdies,
o síntomes d'angoixa en general, fatiga crònica, no?,
aquella sensació que per més que descanso,
sembla que no...
Falta d'energia, de forces.
Que no desconecto, no?
I a nivell més conductual,
poden ser persones que de cop augmentin el consum de cafè
o el consum d'alcohol o de fàrmacs, no?,
és a dir que, bueno,
una mica per mantenir-se actiu, no?,
i per poder, amb la idea, amb la idea...
Pensant que és un estat passatger
i que ja ho anirà superant.
Doncs, bueno, anar consumint, doncs,
doncs, bueno, coses que són...
Estimulants.
Estimulants, no?, que ens provoquen.
Llavors, clar, és un estat en què la persona
es va veient a poc a poc molt desbordada,
sense saber ben bé per què,
però que ha arribat a un punt en què,
psicològicament o emocionalment,
està descontrolat, no?
Com que ja no pot absorbir més.
Llavors, clar, aquí hem de vigilar, no?,
perquè realment som moltes persones
les que treballem amb persones.
Hi ha moltes professions, avui dia,
que treballen amb persones, no?
I la majoria de vegades es podria
mínimament solventar
si els horaris
fossin més
més normalitzats.
El que passa, Sònia,
que tu mateixa ho has dit,
són moltes les persones
que tracten en persones
i probablement entre un col·lectiu
d'un de treballadors,
ja siguin abans deia metges,
mestres, psicòlegs, infermeres,
atenció al públic,
en fi, sigui quin sigui,
generalitzem.
En aquell col·lectiu
pot haver-hi un grup de persones
que treballen
en les mateixes condicions
de pressió.
Unes presenten
aquesta síndrome
i altres no.
Per què?
Bueno, per la fortalesa
Les condicions són les mateixes.
La fortalesa emocional,
la fortalesa psicològica, no?
És a dir,
el nivell d'equilibri
d'una persona
a nivell emocional...
És que no afecta a tothom
de la mateixa manera.
No, no afecta a tothom,
però sí que és veritat
que en totes les professions
d'atenció,
en el pas del temps,
les persones van perdent motivació
i això els hi passa a totes.
Sempre que no hàgim
vigilat molt
de...
A veure,
vull dir,
no tots,
tots,
no tots,
estan cremats,
evidentment que no,
però sí que és veritat
que es passa
una fase molt ràpidament
en la que,
bueno,
si tu no tens espais
de descans
psicològic,
de descans psicològic parlo,
perquè moltes vegades
tens espais de descans,
però potser no són els
i no fas algun peron
de tant en tant,
inclús,
doncs,
el peron pot ser
per fer una formació,
però ja fem
un canvi d'activitat
en el...
Doncs sí que és veritat
que es va perdent
part de la motivació,
encara que no arribem
a estar cremats.
llavors que hem de vigilar
l'equilibri
de cada persona,
gairebé totes
aquestes persones
haurien de,
o totes,
gairebé no,
totes,
haurien de saber
una miqueta
gestionar
les seves emocions,
aprendre
a gestionar
les seves emocions,
molts professionals
d'aquests àmbits
no tenen ni idea
de com gestionar
les emocions.
Crear el distanciament
necessari moltes vegades
per adaptar
segons quins temes.
saber col·locar-se
a atendre
amb el temps
que necessites
a cada persona,
encara que
una altra tasca
quedi pendent
de fer,
perquè a vegades
ens agobiem
perquè són tantes,
però cada persona
necessita un temps
i tu necessites
un temps
per cada persona,
perquè si no
tu tens la sensació
que no arribes.
Clar,
això per exemple
en els metges
és molt habitual.
Aquests dies
que estem parlant
de la vegada metges
que un dels punts
és la manca de temps
que tenen
per atendre els pacients.
La sobrecàrrega
de feina.
Però és que precisament
acabaran molts
amb aquesta situació
perquè no tenen
temps
per fer
una atenció mínima.
I no només
pel pacient,
sinó perquè
tu puguis
prestar atenció
a el que t'estan dient.
Però quan són
tres minuts
i tres minuts
i tres minuts
al final del dia
segurament
és que no te'n recordes
del que has fet.
El que passa
que si parlem
de prevenció
que ja una miqueta
comences a apuntar
a algunes de les eines
que podem posar en marxa
per prevenir
aquesta síndrome
no passa
exclusivament
per la persona
sinó que passa
per una legislació laboral
per unes condicions
de treball
per un tipus de contracte
en fi
la jornada laboral
és la que és
o hauria de ser
la que és
també si aquella persona
es limita també
al seu horari laboral
intenta
no allargar tant
seria una de les coses
que actuaria
com a prevenció
també.
Hi ha un altre tema
que són els addictes
al treball
que ja ens ocuparà
un altre dia
que aquests també
Déu-n'hi-do
seria una part
però també hi ha coses
que cadascú pot fer
individualment
és a dir
hi ha coses
perquè a l'hora de prevenir
el primer que hem de tenir
en compte
és que moltes vegades
hem d'adaptar-nos
al procés
que tenim quotidià
i llavors és col·locar
les expectatives
que teníem
en la realitat
i això és poder
la primera cosa
perquè moltes vegades
quan es comença
a treballar
ens passa tot
a les feines
vull dir, ja no només
amb les que tens contacte directe
amb persones
sinó amb totes
tens unes expectatives
normalment
en els inicis
de les feines
que després no són
la realitat
ni a nivell
de tipus de feina
ni a nivell de tasques
ni a nivell d'horari
ni a nivell de sou
ni a nivell de companys
vull dir, normalment
la primera cosa
que un ha de fer
és saber reajustar
les expectatives
a la realitat quotidiana
moltes vegades
també
en totes les professions
d'atenció a persones
doncs hi ha moltes persones
que entren pensant
que podran salvar
moltes coses
i que podran
realment canviar
i que podran ajudar
i clar
després la quotidianitat
hi ha situacions
molt dures
en la vida
que algú
pot intentar resoldre
i en veure que no
perquè no depèn
només d'aquella persona
doncs pot crear
una frustració
emocional
i la vida diària
no?
doncs
quotidiana
a nivell professional
doncs et va dient
doncs que bueno
hi ha coses
que pots ajudar
hi ha coses que no
hi ha coses
que pots fer una cosa
i hi ha coses
que realment
ets un més
no pots salvar
a tothom
tot això
a vegades
les expectatives
són molt més altes
a nivell
tant del que podràs fer
com de prestigi
com d'economia
com de
clar
la primera tasca
individual
és reajustar
això depèn
de l'equilibri
de la persona
i de la capacitat
de frustració
que tingui la persona
és el que ara
t'anar a dir
anem a parar
ja gairebé
jo diria
l'origen
dels primers programes
que vam parlar
que és
aquesta petita dosi
de frustració
que ens han d'administrar
quan som petits
i que hem de continuar
autoadministrant-nos
a mesura que anem madurant
per suposar
com una vacuna
petites dosis
perquè quan arribi
aquella bufetada
entre cometes
que tots
en podem rebre
o rebem
un dia o un altre
doncs la podem assumir
mínimament
amb uns recursos
és que es tracta d'això
és que en el fons
no sé si t'adones
que sempre
ho lliguem
un programa
amb l'altre
perquè en el fons
tot es relaciona
quan parlem
de temes de psicologia
tot es relaciona
llavors
una altra cosa
que pot fer
la persona
és realment
aprendre
a gestionar
les seves emocions
i això ho pot fer
mitjançant cursos
o mitjançant
a vegades
teràpies
és a dir
gestionar
no vol dir controlar
no?
en aquest sentit
no, no
per això dic
que gestionar
ja és que ni dic
el control
però a vegades
es pot confondre
sí
no, no, no
gestió de les emocions
en algun moment
fins i tot
hem parlat
no recordo
ni controlar
ni reprimir
sí
quan vam parlar
de la intel·ligència emocional
vam comentar això
que no hem de reprimir
les emocions
però que sí
que hem d'aprendre
a gestionar-les
en el moment adequat
i en el lloc adequat
perquè
nosaltres hem de treure
les expressions
les positives
i les negatives
les hem de treure totes
al final són emocions
però
hem de saber
on i com
si no les gestionem
treurem les emocions
de ràbia
davant de la persona
que estem atenent
ens posem a plorar
de cop i volta
davant d'una persona
desconeguda
en fi
situacions bastant desagradables
que agreugen encara més
aquest estat
i que a més a més
et dona una sensació
de més pèrdua
de control
amb la qual cosa
et dona més sensació
de fracàs
més sensació d'angoixa
i tots els símptomes
que hem comentat
doncs com que
s'agreugen una mica més
llavors
aprendre
a gestionar
les emocions
procurar
un equilibri
en totes les àrees
i això
és per totes les persones
però
en aquests col·lectius
encara més
és a dir
que hi hagi temps
per la família
pels amics
per un espai
de descans
per un
intentar que
realment
hi hagi un equilibri
entre tot el que fem
ja sé que
no sempre
podem tenir-lo
al 100%
però intentar
que hi hagi
una mica
de tot
de tot el que ens interessa
doncs de quedar en família
o de quedar
d'un espai amb la parella
no tenim per què
posar la màquina
si no ens interessen
determinades coses
exacte
si tenim algun hobby
vull dir
de deixar-nos uns espais
en els que
equilibrem
que no ens convertim
en feina
feina
i feina
dormir i feina
dormir i feina
dormir i feina
però això implica
una altra cosa
que també n'hem parlat
que és
aquest temps
que hauríem de dedicar
cada dia
a fer inventari
tranquil·lament
el diàleg interior
i endreçar
una miqueta
les coses
i saber
el que hem de fer
perquè si no
hi ha un temps
de reflexió
al voltant
de tot allò
que ens passa
difícilment
podem anar
administrant
aquestes emocions
aquest temps
i tot el que volem
sí
és fer una reflexió
diària
de si em sento bé
o no em sento bé
em sento bé
amb el que he fet avui
però són reflexions diàries
molt curtes
del que he fet avui
no cal ser
anar en la posició
del loto
i començar
a fer una sessió
no per suposant
però sí que
deixar una mica
controlar l'horari
dintre del que es pot
jo sé que hi ha
uns horaris
que a més
no els pots controlar
ho sé
i també ho tens
vull dir
estàs dintre d'aquest món
però
sí que una mica
intentar controlar
compensar una cosa
amb l'altra
sí
que tinguis
i ja dintre de la feina
intentar també
quin és el límit
màxim
de persones
que jo puc atendre
amb una coherència
no
i intentar
sempre
dintre del que es pugui
que no traspassi massa
aquest número
de persones
que jo puc atendre
que ja dependrà
de l'atenció
si jo estic
amb una finestreta
d'una administració pública
doncs a veure
potser puc atendre
40 persones
perquè cada intervenció
són 30
però a la que faci
45
dic un número
per dir eh
però a la que faci
45
ja m'estic posant
o potser
el límit són 30
però si soc
un metge
de capçalera
doncs quantes
puc atendre
20
no ho sé
eh
cadascú també tindrà
evidentment
si és un
un psicòleg
o un psiquiatre
doncs a veure
a hora per visita
doncs quantes pots
no
és a dir
quantes tu tens
llavors una mica
intentar
gestionar molt bé
l'agenda també
gestionar les emocions
però intentar
dintre del que es pugui
gestionar l'agenda
no
que no
que no
no ficar
masses urgències
pel mig
perquè llavors
són els que
t'estroten
encara que t'hagis
de deixar
algun espai
organitzar-se
en definitiva
no
i sobretot
la vida laboral
i la personal
i la personal
i sobretot també
pensar que cada persona
necessita un temps
i tu necessites
un temps
per cada persona
per poder
concentrar-te
en
i posar atenció
en aquella
en aquella
en aquella persona
aquell client
aquell pacient
no
perquè si no
mentre estàs allà
estàs pensant
en altres coses
i llavors
ja no estàs fent
tampoc una bona atenció
vull que això
també ho hem de tenir
en compte
el nivell d'atenció
ha de ser
un nivell
important
precisament
són feines
que esgoten
psicològicament
o emocionalment
perquè el nivell
d'atenció
és molt alt
es diagnostiquen
molts casos
és una
cosa que molts d'ells
no deuen
estar diagnosticats
no no
és que és una
és també massa nou
és un diagnòstic
bastant innovador
dintre de tot
i en aquests moments
aquí
no hi ha gaires
diagnòstics
d'això
però n'hi haurà
perquè vull dir
anem
anem cap a aquest camí
no
vull dir que
n'hi haurà
en fi
la solució
no és senzilla
tampoc és impossible
no
tampoc és impossible
i que
sobretot
jo m'imagino
que quan arriba
alguna persona
que pot
diagnosticar
algun d'aquests casos
sempre arribar doncs
per altres motius
el que hem dit sempre
no sé què tinc
no sé què em passa
per la simptomatologia
que els preocupa
o per
em trobo malament
i no sé què
em passa
inclús
en alguns moments
es podria
confondre
amb hipocondria
depenent de com
t'arribi la persona
perquè ja es comença
a preocupar
perquè es troba malament
perquè per més que descansa
sempre està cansat
o esgotat
o li fa mal el cap
vull dir que
en algun moment
podria fins i tot
de cantar-se
o semblar
en un inici
més una hipocondria
que no pas
un
un burnot
no
també moltes vegades
només fent un descans
temporal
de la professió
clar
això sempre que es pugui
clar
és que això és una altra història
fent un petit descans
en el que
durant un mes
o dos mesos
fem una altra activitat
podríem tornar
és com recuperar forces
sí
és una mica
el que passa
és que clar
no sempre
i no tothom
pot fer això
en fi
gràcies
Sònia
per donar-nos
aquestes pistes
que permetin
esbrinar
si a vegades
ens trobem
amb un quadre
de burnot
propi
o alie
no sé si servirà
de molt
quan ens sentim
malatesos
per alguna cosa
de pensar
mira
deixem-ho córrer
perquè Déu
tenim un
que no servirà
per això
perquè clar
cadascú
arrossega
allò que és seu
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Sònia Navarro
psicòloga clínica
si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana
molt bé
fins la setmana que ve
sents que no pots
controlar els teus impulsos
ni la teva conducta
creus que tens
pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps
si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera
de Tarragona
o ve al telèfon
977
22
05
60
la salut
passa pel benestar
psicològic