Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
que està buidant la motxilla perquè ha portat regals i més regals.
Vinga, regals. Hola, Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
T'està canviant el caràcter. Portes notícies optimistes, vens carregat de regals.
Sí, però la pregunta d'avui és difícil.
És difícil?
Difícil.
Molt difícil.
Bastant.
Home, doncs això el mínim que pots fer és regalar més coses.
Doncs mira, si l'enxat en donarem més coses.
Més coses, més ràdios.
Més ràdios.
I més aquestes.
I més de tot.
I escapularis.
I escapularis.
I de tot.
Molt bé.
Doncs estiguin atents, eh, perquè avui, si normalment ja val la pena per aconseguir la ràdio de la queta,
avui, potser dues ràdios podíem regalar a la mateixa persona.
I només és un preludi del que s'acosta pel programa número 200, perquè avui és el 198.
I d'aquí...
És el 14 de juny.
El 14 de juny hi haurà premi extraordinari.
Premi bomba.
Premi bomba.
Premi bomba.
Jo m'ho vaig 70, l'Enric. Premi bomba.
Sí, és que som antiquats, a vegades.
Doncs això, premi bomba pel programa número 200.
Aneu afilant les orelles.
Molt bé.
És molant, perdó.
Això serà el dia 14.
Avui, dues ràdios, escapolari, quetes, de tot, un lot ben maco.
Recordin que aquesta ràdio només es pot aconseguir a un quart de català, a Tarragona Ràdio.
En cap altre lloc més, de les nostres comarques, es pot aconseguir la ràdio d'auriculars de la queta.
Que jo sàpiga, no?
Jo també.
Si algú ho sap, que ens truqui, també.
No li regalarem res, però així ens rectifica.
Ja arribarà el concurs, la qüestió restint atents, eh?
Perquè la pregunta que fa l'Enric sempre té alguna cosa a veure amb això que expliquem avui.
I comencem parlant de llengua i etiquetatge.
Avui parlarem de la llet.
De la llet.
I dels làctics en general, i de les cerveses, i del vi.
Bé, de líquids.
Bàsicament, sí, ara que m'hi fixo, tots són líquids i tots són begudes.
Són begudes, quasi tots, excepte de làctics, que és més àmpli a la gama, però també de la llet.
I què comencem? Per les bones o per les dolentes?
Va, diguem primer les dues bones.
I després ja anem a les dolentes.
I després anirem a les dues dolentes, eh? Per comparar.
A veure, quan parlem d'etiquetatge i de llengua, evidentment el que solem dir és,
o bones notícies, referent a tal etiqueta o tal producte, ara ho etiquetarà en català.
I les dolentes, aquests es neguen a fer-ho.
Doncs bé, les bones són que, per exemple, una de les marques més conegudes,
o que a tothom li sona Ato, la llet Ato,
han decidit que a partir d'ara comencen, i a fet ja ho estan fent,
estan etiquetant ja en català els seus tetrabrics.
I dèrem Ato.
Eh?
Ara dèrem Ato.
Jo sempre ho he dit Ato.
La diferència és que fins ara els tetrabrics que trobàvem a la nostra supermercats
estaven com a molt etiquetats de forma bilingüe.
Ato el nostre sabor de sempre, tal, tal.
Ara, no.
Ara hi ha la nova política, ja no és el bilingüisme, sinó l'etiqueta en català estricte
i exclusivament en català.
I això per què passa així?
Doncs és l'efecte no tant de les campanyes de demanda, d'aquestes,
com per altra banda, això pot influir una mica,
però el que acaba de decidir les empreses sempre és el mercat.
I aquí s'han produït alguns fenòmens.
En els últims temps, amb el camp de les làctics,
el fenomen el va començar la llet nostra,
que és una marca de llet catalana, que ho fan tot en català, etcètera, etcètera.
I han vist que hi ha mercat, eh?
I han vist que hi ha mercat i que està guanyant mercat,
amb la qual cosa altres empreses s'han decidit a fer-ho també.
El mateix ha passat en el món de les cerveses.
En el món de les cerveses, una de les cerveses més conegudes aquí és la Damm.
Entre altres coses, perquè la fan aquí.
És catalana, la Damm.
Aquí a Tarragona també tenim una gran central distribuïdora.
Però la cervesa Damm és d'aquelles que no etiqueten en català.
I fa un temps, arran de les campanyes i tot això,
van començar a etiquetar només la xiveca.
La xiveca, tant en llaunes com en ampolles.
Però resulta que l'any passat va reaparèixer una cervesa catalana
nascuda en 1856, que és la Cervesa Esmorits.
Havien deixat de fabricar-se,
però l'any passat van reneixer,
ara com a filial d'una empresa aragonesa,
que és l'Àmber,
que aquí la coneixem molt.
Sí, la Cervesa Esmorits, pel Festival de Dixi.
Exacte.
Doncs aquesta cervesa Ámber,
que ja té una relació amb Tarragona com a mínim,
doncs la Moritz, com a filial d'aquesta,
ho etiqueten tot en català.
I en principi només es distribuïa per la zona de Barcelona,
però en els últims mesos han anat a expandir el mercat.
Ara es troba ja a tots els supermercats de Catalunya,
les cerveses Moritz etiquetades en català,
amb la qual cosa en els últims temps
han arribat a una quota de mercat del 12%.
I a qui li ha fet més mal, a això?
Aquelles que no etiqueten en català.
A les hegemòniques que no etiqueten en català,
com són l'Adam i la Sant Miquel.
D'aquí ve...
La Sant Miguel, perdó.
Encara és Sant Miguel.
Encara que sigui de Lleida.
És un altre argument de venda,
per a les empreses etiquetar en català.
L'argument és aquest.
Aquestes dues empreses...
L'Adam ara ha començat a etiquetar en català,
l'Estrella Adam,
el producte estelar de l'Estrella,
que abans era l'Estrella Dorada,
doncs ara les estan començant a etiquetar en català
i això és per això,
per una qüestió de mercat
i per qüestió de competència.
Per tant, ja tenim més llets
i més adreses etiquetats.
Aquí ara ve la dolenta.
Ah, la dolenta.
Ara, la part negativa és
en el món dels vins i en el món dels làctics.
En el món dels làctics,
una altra marca famosíssima és Danone
i Danone és d'aquelles marques que...
A veure, Danone, com a empresa,
té una sèrie de marques que són les següents.
Danone, Lu, Lanjarón, Fontvella, Actimel,
Bio, Danap, Vitalínia, Danet, Danau, Danissimo,
Petits, Suïs, Postres, Maestros, Danio, Fruits,
Arroz con leche, Flan, iogurt,
totes aquestes coses...
O qui fos l'amo de la Danone, eh?
Déu-n'hi-do.
La Danone és una empresa catalana
nascuda el 1919 a Barcelona
i que s'ha expandit per tot el món,
però continuen sense etiquetar els productes en català.
Vull dir que els països catalans,
els productes del moment no es troben etiquetats en català.
En canvi, ja fa temps que funciona per internet
una campanya de queixes
i circula una presentació en PowerPoint
en què explica, en què es veu,
es fa una comparació entre en quins idiomes
etiqueta Danone en altres països europeus,
com per exemple, diguem-ne alguns,
per exemple, a Finlàndia,
etiqueten en suec a Finlàndia
perquè hi ha una minoria sueca
que són 293.000 parlants.
Doncs bé, a Finlàndia...
Per 293.000 habitants s'etiqueten en suec?
A Finlàndia, els suecoparlants, diguem-ne així,
poden trobar els seus productes Danone
etiquetats en suec, que són 293.000.
Són una minoria lingüística dins de Finlàndia.
A Suïssa, els francesos només són 1.250.000 parlants,
doncs també tenen etiquetats els productes en francès.
A Eslovènia, hi ha 1.600.000 parlants,
tenen els Danones en eslové.
I a Estònia, en estonià,
i són 945.000 parlants, etcètera, etcètera.
En canvi, a Catalunya,
que no sé quants milions som...
Uns quants.
No.
Llavors, Danone ja s'ha manifestat
perquè, com que l'estan bombardejant molt amb missatges i tot això,
ells diuen, clar,
és un problema de logística
perquè els productes que es fan a Catalunya
poden anar a parar a tot l'estat
i a l'estat espanyol,
com que els iogurts i aquestes coses són petitetes,
doncs no els hi caben els quatre idiomes
que haurien de posar, si volguessin ser així sensibles
als quatre idiomes que hi ha per la península.
La península no,
l'estat espanyol,
perquè suposo que a Portugal sí que etiqueten en portugués.
Bé, la cosa és aquesta, total,
que malgrat la campanya
i els bombardejos de correus i de manifestos i tot això,
Danone diu que de moment continuarà sense etiquetar en català.
I amb els vins estem igual.
I amb els vins estem igual,
amb una marca congreta, que és la marca Torres,
en aquest cas l'hem de dir
perquè hi ha una denúncia formal
oficialment presentada per la plataforma per la llengua,
que són aquells que fan estudis de mercat i tot això,
aquests des de l'any 2001
fan estudis de mercat
amb els 30 productes vinícules,
els 30 vins que es troben més
a totes les grans superfícies catalanes.
I d'aquests 30 productes més venuts,
l'any 2001 només n'hi havia un etiquetat en català
i ara, el 2006, ja n'hi ha 26.
Els quatre que falten són tres
de la casa de la marca Torres
i un altre d'una productora
amb seu a Madrid.
Per tant, llavors ells hem presentat denúncia
en aquestes dues empreses.
Torres, perquè Torres,
aquests vins que no etiquetan en català
són vins que estan sota la denominació d'origen a Catalunya
i per llei els frutes amb denominació d'origen
s'han d'etiquetar.
Aquí van les dues denúncies que són aquestes.
Deixem el tema...
Dos a dos.
Sí, no està malament.
Deixem el tema de l'etiquetatge
i parlem d'aquest OpenTrack,
un nou traductor automàtic en línia
entre les llengües cooficials de l'estat espanyol.
Sí, per cert, el tema...
Només dir les webs,
on es pot trobar informació sobre això de les làctics
i tot això de les etiquetes.
Primerament, la web de la plataforma per la llengua,
les 3bdobles.plataforma-llengua.org
i l'altra, per buscar,
jo ho he anat buscant i seguint els fils
amb racó català,
3bdobles.racocatalà.cat, sense accent, eh?
i aquí posant allò al buscador,
Moritz, surten totes les notícies
amb el tema de les cerveses.
Posem Danone, tots els temes de Danone.
I, en el cas de l'OpenTrack,
la web que hem d'anar a buscar
és les 3bdobles,
opentrack.org.com.
Totes dues serveixen.
Això, fa uns mesos,
quan va començar a desenvolupar-se aquest projecte,
en vam parlar.
És un projecte que han fet
entre unes quantes universitats
i unes quantes empreses d'enginyeria informàtica
i tot això, eh?
Universitats, doncs,
la Politécnica de Catalunya,
no sé quina del País Basc
i no sé quina altra de Galícia,
i unes quantes empreses.
Es tracta del primer traductor
basat en sistema,
com se'n diu, programari lliure,
eh?
Per tant, que els usuaris també el podrem,
els que en sàpiguen,
podran ampliar i millorar aquests traductors
i és important
perquè de moment encara té limitacions, eh?
però això es va presentar ahir
i encara hi ha algunes parts
que no estan del tot acabades,
però en principi la idea és
que serà un traductor bidireccional
entre totes les llengües oficials
de l'estat català,
castellà, gallec i basc, eh?
En aquests casos,
entre les que són romàniques,
el grau d'eficàcia és molt elevat,
només hi ha menys d'un 5% d'error
en les traduccions.
Parlo entre català, gallec i castellà.
En el cas del basc és més complicat
perquè la gramàtica,
les estructures són tan diferents
que la qualitat és més fluixa,
de moment,
però vaja,
ara encara hi ha limitacions
perquè, per exemple,
no podem fer català gallec
o català basc, eh?
Ara, de moment,
hem d'utilitzar com a pont
el castellà per fer aquestes traduccions.
Si volem saber una cosa
entre català i gallec
hem de passar per la versió en castellà primer,
fer traducció de català a castellà, etcètera.
Però, a la llarga,
el projecte és que
tots aquests idiomes
siguin traduïbles entre sí.
Vull dir que jo pugui traduir
del català al gallec directament
o del basc al català.
Ara tot això encara no està així,
però bé,
diguem,
el català castellà,
castellà català ja hi és,
el castellà gallec també,
i també,
quan a català,
castellà ja hi ha,
existien traductors,
però en el cas del gallec i del basc
entre aquests idiomes i el castellà
no existia res encara
i, per tant,
són importants
per totes aquestes coses.
Tot i que s'hagi de perfeccionar,
no l'hem de perdre de vista,
3bdobles.org o punt com.
El DOC publica 150
nous termes aprovats pel TermCat.
Sí,
periòdicament
van apareixent,
el TermCat,
diguem,
trimestralment,
fa una llista trimestral
i els que han aparegut ara
en el DOC,
concretament el 4.639,
que suposo que és
un dels d'aquests últims dies,
hi apareix una llista
de 150 nous termes
que són els que es van aprovant
l'últim quadrimestre
de l'any 2005.
Bàsicament,
fan referència a botànica
i ciència forestal,
en aquest sentit,
hi ha terminologia
que correspon a fustes
utilitzades actualment
a Europa,
però procedents
d'altres països
no europeus,
sobretot d'Àsia,
Àfrica i Amèrica.
Clar,
llavors els noms
són els que són.
De manera que,
bé,
les formes que s'han fixat
en el darrer són semblants
a les denominacions
que també s'han fixat
en altres llengües romàniques,
veïnes,
com són el castellà
i el francès.
i els noms
en sonen estranys
i sobretot si no estem
familiaritzats
amb el món del moble
i de la fusta,
però doncs són noms
com
Ako,
Andiroba,
Deberma,
Debema,
Freijó,
Gerongang,
Guatambú,
Capur,
Louro,
vull una taula
de Louro.
O de Gerongang
i diran B.
O de Guatambú.
O de Guatambú.
La taula de Guatambú.
La taula de Guatambú
i de Guatambú.
I les caderes
les vull de
Marantí Blanc.
Mónic tot plegat
i una casa moníssima.
Fusta.
Després,
un altre àmbit
és el de l'electrònica
i les telecomunicacions.
Ui, aquí.
Si ja no ens entenem
amb el que tenim,
imagina't.
No, imagina't.
I això va lligat
a un futur diccionari
de telecomunicacions
que estan treballant
el TNCAT
i la Universitat Politécnica
de Catalunya.
Per exemple?
Aquí hi ha molta cosa
a ferir d'antenes
i qüestió de transmissió,
no tant del comandament.
No el que toquem nosaltres
a casa de la cosa aquesta.
Sinó cosa invisible.
de la tecnologia.
Sinó el que no veiem,
les antenes,
les distorsions,
per exemple,
el degoteig d'espectre,
l'agrupació d'antenes.
Degoteig d'espectre.
Sí,
que correspon a una cosa
que en anglès es diu
leakage.
Veus?
Difícil.
Agrupació d'antenes,
per anton array,
també tot anglicismes,
que aquí el tema
és adaptació d'anglicismes
principalment.
O, per exemple,
una cosa
com la línia triplaca,
que és el que en anglès
és strip line,
o una altra cosa
que és el sistema
de posicionament global.
Sistema de posicionament global?
Sí.
Què és això?
No és ni més ni menys
que el famós GPS,
que cada vegada
més gent porta el cotxe
al GPS.
Sistema de posicionament global.
De fet,
aquesta és de les més intel·ligibles
perquè correspon
exactament a la sigla,
l'únic que l'ordre sintàctica
en anglès
és un altre.
Sí,
és canviar.
però és una traducció literal.
Sistema de posicionament global
correspon al que en anglès
és GPS.
Molt bé.
O, encara,
l'altre àmbit
en què hi ha terminologia
és el del patinatge artístic
sobre gel i sobre rodes,
comptant amb l'opinió
dels patinadors,
dels àrbitres,
i això.
Digues algun sí,
tens per aquí.
De diferents tipus.
Per exemple,
de denominacions de salts.
Tenim l'axel,
que pren el nom
d'un patino de Norek
que es diu Axel Pausen,
o el bucle,
el flip,
el lutz,
o el salt show.
Això ja no sé
és el que t'anava a dir,
això sona molt anglosaxó.
L'axel,
el salt Axel
és el salt Axel.
I en català
s'excriu amb accent.
Per exemple,
tenim tipus de piruetes,
pirueta Àngel,
pirueta Alta o Vertical,
pirueta Baixa,
pirueta Arcada,
pirueta Bielman,
que és un altre patinador famós.
Maneres de patinar,
patinatge en mirall,
patinatge en ombra.
Això ja aquí ja se m'escapa.
Jo no patinar tant com això,
no hi arribo tant.
Molt bé.
Escolta,
fem la pregunta
i poden guanyar.
si ens truquen
al 977 24 47 67.
Responen correctament
a la pregunta
guanyant.
Dues ràdios,
dues,
no una,
dues ràdios de la queta,
escapularis un.
O dos.
O dos?
Sí.
Ui,
vinga,
dos escapularis.
Generós que estic.
Els poso aquí.
Dues ràdios.
Comença la traca final
de temporada.
i tantes quetes
com a criatures
en moderació.
Hi hagi a la casa,
però en moderació.
Fem la pregunta.
Fem la pregunta.
La pregunta,
com que la setmana passada
era fàcil
i no la va contestar ningú,
avui la feia una mica
més difícil.
No tan difícil
que n'hem parlat fa un moment.
Però s'ha d'haver estat atent.
Digues, digues.
Què vol dir
la sigla G-P-S
en català?
Normatiu i normalitzat.
Ho agravem de dir.
M'agraveixo
al que s'acaba
de terminologia normalitzada
del DOC.
I mentre esperem,
em penso que has portat
una cançoneta,
una mica de música.
Home,
de Roger Mas, no?
Sí,
concretament
del disc
Mística Domèstica
que és el Premi en Derroc
el millor disc
de cantautor
de l'any 2005.
Molt bé.
editat per Caia Indústria,
Roger Mas,
que ja té una llarga trajectòria
i he triat, de moment,
la cançó
Les Obagues de l'Eixamble
perquè m'agrada.
Molt bé.
Mentre arriba,
la resposta a aquesta pregunta
què vol dir
G-P-S
en català
normatiu i normalitzat.
977-24-47-67.
Escolta'm Roger Mas.
Bé,
el Roger Mas
l'haurem d'escoltar
en un altre moment
perquè tenim una trucada.
Tens la teva teoria?
La teva teoria
que quan són difícils
ens truquen els oients
i quan són fàcils
no truquen?
S'està complint, eh?
Sí, a més,
la part difícil d'avui
és que no he fet ofertes.
No, clar, clar, clar.
Avui no n'he fet,
ho deixo a l'aire.
Desitgem molta sort
a aquesta persona
que ens acaba de trucar.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
David Aranda.
Què tal, David?
Bé.
A veure,
què vol dir G-P-S
segons la normativa,
el català
normatiu i normalitzat?
Sistema de posicionat...
No.
Va, vinga, va.
Global.
Sistema de què?
Posicionat global.
Li donem per bo?
Ah, no sé.
Sistema de què?
De posicionat global.
Ai.
Home, Enric...
Tu decideixes.
Jo saps que jo soc molt tova.
Doncs la Iolanda diu
que t'ho donem per bo.
Sistema de posicionament.
Ah, jo.
Però anaves molt ben encarrilat.
Anaves molt bé.
Era una terminació només.
Sistema global.
Posició, posicionament.
Bé, ha de ser el mateix.
Molt bé.
David, què més m'has dit?
Aranda.
Doncs, David, mira,
acabes de guanyar.
Hi ha criatures per casa teva?
A part de jo, una altra.
Vale, doncs et donem dues aquestes.
Què et sembla?
Una per tu i una per l'altra.
I dues ràdios.
Dues ràdios i dos escapularis.
D'acord.
Sí?
Bé.
Molt bé, doncs aquí ja els tens a la ràdio.
Sí.
Gràcies per participar, David.
Adéu, si jo, bon dia.
Adéu.
Home, sí que sóc tova,
però realment hauria estat una mica injust
no regalar-li el David,
que ràpidament ha trucat per dir
que era el sistema de posicionament global.
La propera setmana, una altra pregunta.
Més premis.
I el dia 14 recordin
que això serà un festival de premis.
Semblarà una tòmbola.
Un festival de mandíbules.
De la manta, i què més dono?
Allò que diuen una manta
i allò que feien a les tombes abans.
I el xalet a Marbella.
Això era l'apartament de Torrevieja,
xalets a Marbella.
Ara, com clar, ara la cosa està...
Ara van més per Marbella.
Ui, ara millor no acceptar regals d'aquesta mena.
O entrades per terra mítica.
També, també.
Jo no sé si val acceptar aquest tipus de regals.
En fi, novetats editorials informàtiques
abans de marxar?
Alguna així ràpidament?
Sí, a més tenim avui cosetes curioses
que puc dir, avui no me l'he llegit tot,
però com a mínim me l'he fullejat aquest,
un llibre divertit que es diu
Viatge a l'origen dels insults.
Viatge a l'origen dels insults?
Sí.
Llavors, és un llibre de Joan Avellaneda
publicat per Ara Llibres,
té 197 pàgines,
i és això, un llibre que explica
d'on venen,
per què els catalans ens diuen polaco,
o d'on venen...
I ho sabem, això?
Ens pots donar algun exemple?
No.
No, perquè no tinc...
He dit que he fullejat el llibre,
però no el tinc de la mà,
no el m'he apuntat.
L'he fullejat i era divertit.
O, per exemple,
per què se li diu als de Barcelona
els hi diem pixapins,
d'on ve la paraula txarnego,
etcètera, etcètera.
Aquest tipus de coses les explica,
i està bastant bé.
A veure, no hi ha una extensíssima llista,
jo vaig fullejat,
perquè altres vegades que hem parlat aquí
d'aquest tema hem parlat de webs
on hi ha insults o reneig,
i tot això,
doncs bé, és un tema...
És una part del lèxic important.
Jo recordo que vas parlar un dia,
em vas portar un llibre
que parlava d'insults,
i vam estar dient insults una bona estona.
Sí, bé, doncs ara...
Hi havia molt nostrats i molt catalans,
que no els enteníem,
vull dir, a mi m'insulten amb aquesta paraula
i em quedo igual,
no em sento ni ofesa.
És que a vegades l'insult depèn
no tant de la semàntica
com de la intensitat del to
i del moment en què es diu
i de la velocitat
o de la potència sonora.
Molt bé.
Tens una altra publicació, no?
Sí.
L'altra publicació també és una d'aquestes
variada.
No és estrictament lingüística,
però sí que té a veure
amb la qüestió cultural,
la normalitat cultural.
I és el llibre que es diu
Roc per la independència,
la reivindicació nacionalista del roc català.
Edita Columna
i l'autor és Carles Vinyes,
que és llicenciat en Història Contemporània,
que ja fa temps que es dedica
a estudiar aquests temes
de les cultures urbanes
i les cultures, diguem,
antisistema i aquest tipus de coses.
I l'any 2001 ja va publicar un llibre
que es deia
Música i Esquingets a Catalunya
al so de la política,
parlant també de la ideologia
que hi ha darrere la música esquinget,
no dels esquingets nazis,
sinó dels esquingets tradicionals,
els històrics,
els reds esquingets,
els escarrenosos i polititzats.
Polititzats en el sentit positiu,
no en el sentit negatiu nazi.
Bé, doncs ara ha fet aquest llibre
que diu El Roc per la independència,
en què, bé,
tots els que estem aquí
i que hem conegut els últims anys
el fenomen del roc català
sempre han anat associat
a aquesta qüestió de component
de reivindicació nacionalista,
de reivindicació cultural
i també hi ha l'aspecte
de la qüestió del mercat i cultural
que en el pop rock acostuma a ser molt hegemònic,
fins i tot aquí és molt hegemònic
el pop rock en anglès i en castellà,
etcètera,
i és un motiu més del sorgiment
d'aquest rock en català
que té aquest valor afegit
reivindicatiu,
d'autoafirmació cultural,
etcètera,
i el llibre parla d'això,
té 262 pàgines,
s'acaba de sortir
i hem dit que és de columna
i de Carles Vinyes.
Acabem amb un altre tema de Roger Mas
o el mateix,
deixem triar,
hem escoltat el començament
d'aquelles obagues de l'Eixample,
podem fer un altre o què et sembla?
Jo triaria un dels més marxosos
per veure que els cantautors d'ara
són diferents dels d'abans.
Posem L'home i l'elefant
que és una cançó...
L'home i l'elefant.
És per ballar això, eh?
Molt bé.
Doncs ja pots començar.
Ballem.
Tu mateix.
En un paratge desert
hi ha set muntanyes
al fons i un sentiment
tot incert.
de cop la brisa
d'un nord
aixeque un
pa amb la pols
i el cel s'omple
de records.
Un home i un elefant
passen sots
l'arbre de fany.
Un home i un elefant blanc
com si volgués
com si volgués
desfent bulls
amb els ditses
vas tirant la barba
i et
cloca els ulls
a cot
a cot
i et somriu
i et somriu
per sobre
de les ullers
a cot
el cap
i et somriu
un home i un elefant
un home i un elefant
fan
passen sots
l'arbre de fany
un home i un elefant
blanc
i un elefant
i un elefant
i un elefant
impresa en el firmament
un nen en pantalons curts
porten una set
revergent
Un nen i l'home, l'elefant, entalat l'arbre de fai, un nen i l'home, l'elefant, fa.
Sous-titrage Société Radio-Canada