Title:

La Festa del Tocino i les Festes de l'Os al Pirineu

## Introducció a les Festes d'Hivern i Animals En aquesta edició del programa de cultura popular, amb l'especialista **Jordi Bertran**, s'exploren les tradicions que vinculen el món animal amb el cicle festiu d'hivern i l'arribada del *Carnestoltes*. Es posa el focus en dues celebracions singulars: la **Festa del Tocino** a la Franja d'Aragó i les ancestrals **Festes de l'Os** als Pirineus. ## La Festa del Tocino a Albelda Celebrada el darrer diumenge de gener a la població d'**Albelda** (comarca de la Llitera), aquesta festa és una manifestació comunitària de la tradicional matança del porc. ### Característiques Principals • **Llengua i terminologia:** Es manté l'ús de la paraula *tocino*, pròpia del català occidental de la zona. • **Ritual comunitari:** Tot i els controls sanitaris actuals, la festa manté el procés artesanal obert al públic des de trenc d'alba. • **Gastronomia:** El plat estrella és la *caldereta* de porc, un àpat col·lectiu que aplega milers de visitants. > "Les condicions sanitàries acaben matant una mica el ritual comunitari, però Albelda s'ha mantingut bastant fidel." ## Les Festes de l'Os al Pirineu L'os és un personatge central en l'imaginari del Carnaval pirinenc, especialment a la **Catalunya Nord**. Les festes més destacades se celebren a **Prats de Molló** i **Sant Llorenç de Cerdans**. ### Simbolisme i Representació • **El despertar de l'os:** Representa la fi de la hibernació i l'allargament del dia, simbolitzant el retorn del sol i la primavera. • **La cacera i l'erotisme:** La llegenda explica que els ossos baixaven a perseguir les noies del poble, un element que avui es recrea amb bromes i l'acte d'*embrutar* els espectadors amb carbó i oli. • **Disfresses zoomòrfiques:** S'utilitzen pells d'animal i elements rudimentaris que s'enllacen amb els orígens més primitius del bestiari festiu català. ## Connexions amb el Bestiari i la Història L'entrevista subratlla com aquestes representacions d'animals tenen arrels en el **món romànic** i en la iconografia dels capitells de les esglésies, on l'animal es movia entre la protecció i el misteri. Es destaca la pervivència d'aquestes figures malgrat els canvis socials, mantenint viva la relació ancestral entre humans i fauna salvatge.

['Cultura Popular', 'Festa del Tocino', 'Albelda', "Festes de l'Os", 'Prats de Molló', 'Carnaval', "Franja d'Aragó", 'Catalunya Nord', 'Bestiari', 'Tradicions']