...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut, això ja s'acaba?
S'acaba el programa ja?
S'acaba el carnaval.
No, home, no, si acabes d'arribar.
Com vols acabar el programa?
S'acaba el carnaval.
I tu ja saps què diu, Nat, no?
Que les bogeries de carnestoltes, per tots sants, surten a la llum.
Doncs això ho diu el teu refrenyer.
Això ho diu el meu refrenyer, que ja feia res.
I l'Anda Garcia 1, Jordi Bertran 0.
L'he tret la pols perquè feia molt de temps que no treia el refrenyer.
Dic, calla, que encetarem un nou mes, un nou període, que és la quaresma.
El dia de l'aniversari de Tarragona Ràdio,
algú em va dir que m'ajudarien quan marquessis allò golejada de refrenys,
que em trobaria amb...
No val, no val, cadascú s'ha de preparar els seus, perdona que t'ho digui,
però aquí ajuda externa, si tu tens ajuda, jo també, eh?
Se't permet el Google, com a molt, eh?
El Google, va.
Per fer fer-se enllà el Google.
Si tens tu també el Google monopolitzat aquí davant.
No, aquest està, aquest és tradicional, tradicional, que és de l'Amades.
Aquest és el de l'Amades.
Parlem del carnaval, parlem d'aquests finals de carnaval,
d'aquests actes que encara coeixen no només a Tarragona,
que Déu-n'hi-do, em dedicarem temps i continuarem parlant,
sinó també d'altres punts.
I també tenim interès a parlar d'una publicació d'un llibre magnífic,
que bé, com que parla del carnaval, no del nostre, sinó d'un altre,
doncs també volem fer-nos en ressò,
perquè a més hi ha persones properes implicades.
Sí, properes.
D'aquí i de fora.
D'aquí i de fora, eh?
Molt bé.
Comencem parlant o fent referència d'algunes de les activitats
que encara coeixen al carnaval.
Hi ha localitats que demà encara continuen.
Sí, sí, sí, de fet, bé, també hi ha el nostre benvolgut barri de Reus,
que demà enterrarà, irònicament i satíricament, el braç del Carnestoltes,
suposo que per allà...
Satí un braç, eh?
En referència a la nostra patrona, suposo que jo.
Però bé, ja està bé, ja està bé.
Bé, en tot cas, avui és un dels dies grossos de carnaval,
dels carnavals, podríem dir, històrics,
perquè realment, antigament, els tres dies més forts de carnaval
eren el diumenge, dilluns i d'imats.
I potser per això, si fem una ràpida repassada
al mapa de carnavals catalans,
ens adonem que avui hi ha potser una concentració d'actes
que arriba a sorprendre, no?
Sobretot, algú diu que el diumenge de Carles Totes
és realment el diumenge gras,
perquè hi ha milers de racions de diferents àpats
que es repartiran,
bé, en alguns casos ja s'estan repartint,
però en altres, a l'hora de dinar,
repartiran en moltes poblacions de tota Catalunya, no?
Sobretot en la línia de fer àpats calents,
realment avui és un dia que...
Avui fem sopar aquí a Tarragona,
sopar de carnaval a la plaça de la Càrregona.
Sí, però avui no és calent aquí, avui,
a diferència de l'altre dia de l'esmorzar a dinar,
que sí que era calent, avui és...
Amb el serró, avui la cosa és més...
Més suau, és allò.
Més informal.
Acabar-se una mica de líquid del carnestaltes
amb la llangonissa aquesta del carnestaltes,
que està convenientment trossejada amb coques.
doncs bé, avui podem dir que en les zones potser més de climatologia més dura que la nostra,
doncs serveixen moltes escudelles, ranxos, sopes, arrossos...
Fent una mica de repassada, doncs, no sé, Castell, Sarsol, 3.000 persones,
es crespiran una escudella amb 35 quilos de vedella,
25 quilos de carn magra, 35 quilos de costella, 85 quilos de fideu,
110 quilos d'arròs.
110 quilos d'arròs, això per quanta gent?
Això per 3.000.
3.000 persones.
És una de les més contundents, eh?
Però hi ha d'altres, a Verges, també.
Normalment aquí a Verges parlem sempre d'allò de la Setmana Santa.
A Verges també hi ha sopes, ranxos, també avui,
a l'hora de dinar i a partir de les dues, per exemple.
També hi ha qui la fa a la nit, a Trem,
llavors són allà Pirinenca, escudella a la nit, no?
Curiosament, amb una hora difícil, 2.000 racions, no?
En aquesta àpat de cluenda del Carnaval.
És que en principi ha de ser la darrera fartada abans de la Quaresma, la d'avui, no?
Sí, sí, sí, és uns de les grans, sembla que sí, no?
Pons, per exemple, també són a nord,
60 calderes d'aram, 7.000 racions que s'han començat a coure a les 6 del matí,
Déu-n'hi-do, vull dir, un àpat una mica contundent.
Això és una mica la característica de la jornada, no?
Tot i així, hi ha poblacions que encara avui treuen al carrer
les seves rues més importants
i d'altres que comencen a enterrar el Carnaestoltes.
Vull dir, aquí es dona una característica bastant, fins i tot podríem dir,
contradictòria entre la zona del camp de Tarragona.
Tarragona i Reus avui enterren el seu Carnaestoltes,
el vetllen i l'enterren.
En aquest moment, suposo que, o bé ja han acabat d'esmorzar,
suposo que sí, en la masclada del dol
i haurà acabat les seves esqueles,
o deu estar a punt d'acabar-les.
A Reus, a la tarda, i a Tarragona també s'obren
les vetlles del Carnaestoltes
i se fan els enterraments, curiosament.
En canvi, a Vilanova, a Sitges,
són a Penedès,
però al sud de Barcelona també els enterraments es fan demà.
O sigui, curiosament, es procedeix
al mateix cerimonial amb dues dies diferents.
Suposo que per allò de no tenir les autoritats eclesiàstiques
tan a prop.
Però és curiós, no?
Perquè, de fet, el que...
No dic millor o pitjor,
però el que té més coherència amb el cicle
és que s'acabi avui tot, no?
Perquè si m'ha començat el quaresme,
en principi demà tothom ha d'anar per la cosa de la penitència.
Doncs es veu que en algunes zones no.
Són uns impenitents.
En algunes zones no.
I, per exemple, avui hi ha la màxima rua,
avui i demà,
perquè comença a les 10 de la nit,
però s'acaba a altres hores de la matinada,
a Sitges avui hi ha la rua de l'extermini,
100% recomanable,
que precisament és possiblement l'acte més multitudinari
que hi ha al Carnaval de Sitges, no?
Sí, perquè a banda dels sitgetans,
com que els altres carnavals pràcticament han finalitzat,
els que són carnavalers, carnavalers,
sempre fan cap a aquesta rua.
Bé, això de la paraula carnaval
també és una cosa curiosa,
perquè aquests dies ho estàvem comentant,
jo m'he anat trobant,
i jo bàsicament estic fent temes organitzatius
en diferents moments d'aquests dies,
però m'adono que hi ha una presència
de grups de gent
que es dedica a anar espiant-se mutuament.
Ah, sí?
Sí, sí.
Amb quin objectiu?
No ho sé, però hi ha curiosament
colles que...
Bueno, gent que assisteix...
Una mica, com passa amb altres activitats
de cultura popular,
sempre dic que quan vas a una plaça castellera
de ser renom,
sempre veus unes cares determinades.
Crec que amb el tema carnaval també passa.
Però van prenent notes o no?
Ja no arribo tant.
Jo no estic tampoc parant per la feina,
però no sé si les prenen o se les graven
amb vídeo o amb una càmera digital,
però realment hi ha...
De fet, es permet...
De fet, algunes vegades aquí mateix a la ràdio
hem fet un petit seguiment
i avui i demà es podríem visitar
alguns dels carnavals més importants
sense que hi hagués...
Podríem estar dinant precisament
en una zona d'aquestes,
doncs, podríem dir,
d'àpats molt potents
assistir a l'Avella
del Carnestoltes a Reus,
vindrà a l'Enterro de Tarragona,
anar a la Rua de l'Extermini de Sitges...
I després una setmana de vacances.
No, no, i demà veure
l'Enterro de Vilanova, per exemple.
Vull dir que es podríem fer coses d'aquest tipus.
És a dir, que el calendari ho permet
i, de fet, hi ha gent que segueix
ja sigui professionalment
o sigui fotogràficament
o sigui comentàriament.
Perquè hi ha localitats
en un marge de territori tan petit
que ho facin diferent
perquè em diguis
aquí és d'aquesta manera
i a Riu
hi ha molts quilòmetres de distància
però és un marge geogràfic molt reduït, no?
Perquè hi ha aquest allargament de la festa
és curiós.
Jo suposo que és una mica
la diferència
deu de vindre donada
per raons històriques,
sobretot perquè
el dimecres de Carnaval
a la ciutat de Tarragona
sí que és costum,
el dimecres de Sandra Baix
ja és costum
o era costum
anar a baranar
a l'Oliva
o en el camp
i tant
a les zones immediates
i en canvi
doncs
en altres poblacions
sembla que aquest tema
se centrava més
doncs
en pròpiament
en fer la facèsia
doncs
la gràcia
de l'enterro
que aquí es fa el dimarts
no?
Jo crec que
respon a motius
bàsicament
d'ordre històric
no?
Que en algunes poblacions
suposo que les societats
en el segle XIX
van estructurar la festa
d'una manera
i en les altres
van estructurar l'altra
per tant no cal pensar
que sigui una cosa
més contemporània
per un tema
purament organitzatiu
sinó que ja ve de lluny
no no
això de l'organització
per anar a veure els carnavals
ho he dit jo de broma
no no
però algú pot pensar
no no
és que doncs
en un determinat
es va veure la conveniència
d'allargar-ho
en el calendari
i en la setmana
per raons diferents
de fet té més sentit
vull dir que s'enterra
avui el carnaval
i demà
i demà si comença la cuaresma
comença
comencem de zero
de fet per exemple
una de les coses
que evidencia
podríem dir
aquesta realitat
són els tocs de campanes
que no únicament a Tarragona
sinó
doncs a l'Ella de Mallorca
o a la ciutat de València
el toc de Quera
a mitjanit
el toc de Quera
o altres llocs
té altre nom
sempre es produeix
el dimarts
no el dimecres
per tant
això podríem dir
que realment
és aquesta
la versió històrica
suposo que
en d'altres llocs
es va optar
per altres coses
jo recordo
que una vegada
vas explicar
aquí no em facis
repetir
la lliçó
exacte
però vas explicar
que hi havia tradició
d'anar a enterrar la sardina
i que s'enterrava
literalment
es feia un forat a terra
al camp
i s'enterrava
més que la sardina
normalment s'enterrava
els ossos
o bé
fins i tot la vaixella
que això
algunes vegades
ho hem vist
realment
això de l'enterra
de la sardina
jo sempre
m'ha semblat
que és una cosa
que es va produir
casualment a Madrid
i
que va fer fortuna
perquè va sortir
en molts mitjans
de l'època
en molts llibres
i tal
però realment
aquí el que s'enterrava
era el carnestoutes
i el que s'enterra
realment és el carnestoutes
el que
s'ha d'identificar
és aquesta
espinada del porc
o aquest plat
en què es menjava
el camp
amb aquesta sardina
doncs potser
és una comparació
però realment
em sembla que
enterrar
doncs
l'enterra
pròpiament
el peix
va ser una facèsia
que va fer
alguna colla
amb bon encert
perquè realment
va sortir bé
va sortir bé
i realment
enterrar la sardina
sí que té un sentit
el dimecres
perquè
podríem dir
que és l'última protesta
del que ens arriba
realment
doncs el peix
sempre ha estat
més propi
de l'època
de Quaresma
si més no
històricament
ara el trucarien
als gastrònoms
i dirien
bé això
aquí som més
moderns
i els incinerem
el rei
i la reina
sí
és curiós
però
sempre s'ha incinerat
també
se n'ha parlat
de l'enterro
però mai perquè es faci
la cerimònia
de la sepultura
sinó
de la incineració
i això és real
des del segle XIX
s'ha de tenir present
que aquesta
teatralització
del fet del carnaval
quan pren
estructura
amb força
és en una època
bàsicament
marcada
per un to
no precisament
clerical
perquè les societats
catalanes
en general
del segle XIX
i aquí
sempre es diu
aquella famosa
referència
de la ciutat de Barcelona
que va
aconseguir
doncs
estendre el model
en diferents àrees
de Catalunya
sembla que realment
el que es fa
és ridiculitzar
les entrades
més
la vida
del carnaval
ridiculitza
les entrades
dels personatges
il·lustres
sobretot
els religiosos
a les ciutats
llavors
és una mica
el nou règim
que s'imposa
a partir
de la
sobretot
de l'època liberal
i de la fi
del poder absolutista
de principis
del XIX
que
fa
tenir aquestes
conseqüències
també
en la cultura popular
realment
els carnavals
del XIX
van ser
carnavals
molt polititzats
igual que altres festes
però els carnavals
van ser molt polititzats
i
les referències
de les batuses
entre les diferents
societats
republicans
contra
liberals
i liberals
contra absolutistes
absolutistes
contra
carlistes
diferents
en la mateixa ciutat de Tarragona
són constants
hi ha una llista
llarguíssima
d'entitats
i de fet
precisament
algunes
poblacions
encara mantenen
societats històriques
el cas
de
Sitges
és paradigmàtic
perquè la gent
queda molt enlluernada
per el tema
de l'espectacularitat
de les rues
però realment
el carnaval de Sitges
es basa
en una
bipolarització
entre les colles
que s'agrupen
en dos bàndols
el bàndol
de la societat
el retiro
i el bàndol
de la societat
el casino
Prado Suburense
a banda
més modernament
han sorgit
altres com els grups
d'independents
i altres associacions
de veïns
però realment
aquestes dues
grans entitats
aglutinen
ara m'equivocaria
si et digués
el nombre de colles
però la gran majoria
de colles
Parlem d'aquest llibre
que tens entre mans
que és un llibre
que el format
és familiar
perquè la festa
de Santa Tecla
també en té un
d'aquest mateix format
aquesta mateixa col·lecció
podíem donar
les característiques físiques
i després entrem
el contingut
és un llibre
sobre el carnaval
de Sitges
amb moltíssima imatge
de refer-lo a Petmoner
Fotograf Tarragoni
Jordi Cubillos
Escriptor Sitgetà
Josep Fornés
i Garcia
Estudiós
Gracienc
que fa el pròleg
Molt bé
És un llibre
que explica
un dels carnavals
més
dels que més se'n parla
Home, té
moltíssima anomenada
i moltíssima fama
Sí, moltes vegades
Tu has estat mai
en aquesta ruació
home, tu clar
A mi m'agrada més
la del diumenge
la del dimarts
la trobo
molt
ideal
Tu ets més mesurat
com si diguéssim
tu ets més mesurat
A mi la del dimarts
Aquí se la trobes massa
esbojarrada potser
Bàsicament
si no tens res a fer
demà al matí
i pots fer
el que fan
la gran majoria
de la gent que va
que és esperar
el primer tren
Per dormir
Per acabar el tren
i tornar a casa seva
Fantàstic, no?
Però
realment és una ruïa
que es pot veure
a les 10 de la nit
i a les 12 pots estar a casa
Tampoc no ens exagerem
El que és cert
és que és una de les
la ruïa
la del diumenge
i la del dimarts
de Sitges
són els dos grans
actes del carnaval
de Sitges
i aquí tant el Jordi Cubillos
com el Rafael López
doncs amb aquest llibre
d'Arola Editors
una editorial tarragonina
doncs
exposen
aquest carnaval
jo diria
dels més universals
que tenim
a Catalunya
perquè evidentment
aquí
les disfresses
que predominen
són les disfresses
de fantasia absoluta
i sobretot
de lluïment
i apareixen també
altres coses
una cosa
que sempre
els fotògrafs
en aquest cas
el Rafael López
sempre flipa
que és aquesta capacitat
d'exhibir-se
pels carrers
els sitgetans
Exhibir-se i posar
davant de les càmeres
sense cap mena
de recança
perquè per això
surten al carrer
per exhibir-se
jo crec que és realment
un dels factors transgressors
del carnaval encara
aquesta capacitat
d'exhibició
que té
que possiblement
en qualsevol altre dia
de l'any
no ho fas
i això
ho manté
fugiríem
d'un objectiu
de la càmera
en aquest cas
es busca
exacte
però també apareixen
altres coses
interessants
que és encara
la presència
dels col·lectius
gais
dins de la
festa de Sitges
que a mi sempre
llegint en aquest llibre
també es veu
però
sempre que parles
amb la gent de Sitges
hi ha un sector
de les compasses sitgetanes
que s'amaguen
d'aquesta època
que va marcar
el que és
la tendència actual
de fet
era el signe
identificatiu
del que era tot
el col·lectiu
gai a Catalunya
pràcticament
durant molts anys
que era l'única
vàlvula
que tenien
determinades
persones
d'aquest col·lectiu
aquí reflecteix
amb les imatges
del carnaval
potser no tant
dins de les rues
tot i que també
però sí molt
amb els bars
amb els cambrers
amb els bars
en els carrers
amb aquesta connexió
entre els comparsers
que desfilen
i la gent que mira
en què hi ha
grans quantitats
de col·lectius gais
bé, és una cosa interessant
i després també
tot i que el llibre no
predomina la imatge
i la fotografia
si vostès tenen
al cap
el magnífic llibre
sobre Santa Tecla
d'aquesta mateixa col·lecció
veuran que
el contingut fonamental
és de fotografia
sense oblidar
la part del text
que ens situa
en la festa
Sí, sí
els textos
són textos
d'alta divulgació
és a dir
si volen comprar
el millor llibre
sobre el carnaval de Sitges
doncs aquest és el millor llibre
sobre el carnaval de Sitges
segur
perquè hi ha algun altre
però cap explica
també les interioritats
de la festa
i la història de la festa
tot i que modestament
l'autor Jordi Cubillos
diu que no és un llibre
de la història de Sitges
però poden reseguir
des dels oritges
més pregons
fins als més recents
I en aquest sentit
hi ha alguna particularitat
que poguéssim destacar
en quant a la feta
i les peculiaritats
de la festa
que explica l'autor?
Sí, jo crec que
una de les coses
que sobta
d'entrada
és que
es aconsegueix
tant a nivell fotogràfic
com a nivell de text
donar un salt abismal
respecte a la imatge
que es té
del carnaval de Sitges
només basada en les rues
aquí es veu que hi ha
una seqüència important
d'actes
molt semblants
a la resta de models
si voleu
de la nostra zona
és a dir
amb una arribada
al Can Estoutes
amb un sermó
que allà es diu
Predicot
amb unes visites
continuades
per tota la ciutat
amb unes rues
però també
amb una vella
amb un enterrament
però hi ha
alguns actes
que sempre
criden l'atenció
jo diria
que estan
en la part prèvia
de la festa
i la part posterior
de la part prèvia
per destacar-ne un parell
hi ha una mena
de rifa
o bingo
que és el quinto
carnavaler
això és una cosa
curiosíssima
que comença
al voltant
de les dates
prèvies
al carnaval
al voltant
fins i tot
de Nadal
i ve a ser
una mena
d'antecedent
del bingo actual
sense animo
de fer
la competència
a ningú
però hi ha
qui canta
els números
i aquest que canta
precisament
a Sitges
s'anomena
el lloro
el personatge
que és el lloro
a altres llocs
es diu el perico
o periquito
i realment
és un joc
de bingo
en el qual
més que
obsequiar diners
o guanyar diners
el que es fan
és altres regals
que aporten
comerços
establiments
una cosa més simbòlica
i després hi ha una altra cosa
també curiosa
suposo que aquesta
una mica
per fer la competència
a la veïna
ciutat de Vilanova
que és el Ball
Vuitcentista
és un ball
que a diferència
dels balls
més esbojarrats
de la resta de dies
s'organitza
des de l'any 87
i és un ball
en què es fan
ballables
absolutament clàssics
és a dir
només es toca
en la secció
de ballables
cosa que
jo crec que ja
cada vegada
succeix menys
l'anomenen
el Ball Vuitcentista
precisament perquè
es rememora
les sessions
de ballables
del segle XIX
i en la part posterior
això ho poden veure
demà encara
demà dimecres
en una ciutat
de Sitges
en una vila de Sitges
gairebé
deserta
demà al matí
on la gent
no va a les escoles
o oficialment
no va a les escoles
tot i que
em sembla que
per aquestes raons
a vegades
què passa
n'hi ha qui
per a la guarderia
ahir també
hi havia moltes escoles
aquí a la ciutat
que fèiem festa
ja ens hem perdut
ja fins i tot
aquí en dia
demà hi ha un acte
que ens emparenta
amb Tarragona
que és el cafè
copa i puro
per un duro
que Sitges
es fa
s'han copiat?
no
no et sabré dir
perquè
no sé quin any
comença cada cosa
però els cafès
copa i puro
per un duro
són actes
històrics
que fan a molts llocs
aquí
es fa
la societat
del retiro
i és una cosa
curiosa
serveix per obrir
aquesta vetllada
el dimecres
a la tarda
i després
una altra cosa
curiosa
és que al final
de la festa
apareix la quaresma
que és una
extraordinària
disfressa
que es passeja
en carruatge
dimecres a la nit
per Sitges
doncs
aquesta és una
bona aposta
per aquells
que encara
no n'han tingut prou
poden allargar
la festa
a la veïna localitat
de Sitges
i si no
també tenen
l'opció
de mirar-se
aquest llibre
que és nou
no Jordi?
això
es va presentar
el dimecres passat
doncs
imaginats
Sitges
el carnaval
magnífic
Jordi Bertran
el carnaval s'acaba
i el nostre temps
també
de Jordi Cubillos
fotografies
de Rafael López Montner
i el pròleg
de Josep Fornés
i García
gràcies
la setmana que ve
començarem
cantant allò
de
per nostra passió
s'ha acabat
el temps
llàstima
no podem acabar
de sentir
la cançó
la una
les notícies