Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10,
primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977-22-0560.
La salut passa pel benestar psicològic.
Saludem Sònia Navarro. Bon dia, Sònia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Avui és el darrer capítol de la temporada d'aquest recorps psicològic
que al llarg d'aquests darrers mesos ha abordat temes importants,
temes problemàtics, temes preocupants.
Avui, com que és l'últim capítol,
és una mica com l'últim dia del col·le,
que hi ha més hores de pati, podríem dir-ho així.
La Sònia ens proposa un tema que és seriós i que he d'enterrar dins de l'àmbit de la psicologia,
però que és com a més lleuger, no?
Bé, perquè no és cap patologia, no?
No és cap patologia.
Com hem parlat de molts trastorns, de moltes situacions de patir, no?
I això no és el tema que hem proposat avui, doncs no.
Es tracta de la comunicació no verbal, aquells gestos, aquell posat,
aquelles maneres de fer, d'estar, que tenim les persones que són molt eloquents
i que volen dir moltes coses segons la psicologia.
Quan sentim parlar, en aquest cas, una psicòloga
i d'aquestes patologies serioses, que hem parlat de la depressió,
de determinades patologies,
poc o molt tots diem, ai, jo això ho faig.
I no és que ens sentim identificats i que pensem que nosaltres tenim aquella patologia,
però sí que, oi, què passa, Sònia?
Tu que tens experiència de quan parles davant d'un auditori,
no és que la gent que t'escolta pateixi d'allò,
però sí que tenen tendència a sentir-se identificats amb algun tret d'aquella descripció.
Això que farà avui la Sònia farà que ràpidament mirem els nostres gestos.
Jo ja estic mirant com estic asseguda.
Ara parlàvem de la mà a la boca, del no sé què,
doncs això vol dir que, ai, ai, ai, i ens trobem tots els defectes del món.
Doncs prepara-se i atenció que ara trobarem moltíssimes coses que tenim
i que desconeixíem a través d'aquesta mirada del llenguatge no verbal.
Bé, el primer de tot, Yolanda, el llenguatge verbal,
encara que nosaltres ara parlarem de gestos concrets,
hem de posar el llenguatge verbal estar dintre de...
Ai, el llenguatge no verbal, perdona.
La comunicació no verbal, que és més correcta.
Exacte, la comunicació no verbal està dintre del que és tota la persona.
És a dir, que un gest, podem dir que individualment pot significar això,
però clar, l'hem de veure dintre de tot el context.
és com tot, no?
Quan hem parlat dels trastorns, hem dit molts símptomes es poden donar
en persones i moltes persones poden tenir una sèrie de símptomes
o unes tendències, i això no vol dir que tinguin un trastorn
ni que tinguin una patologia, però tots ens podem sentir identificats.
Doncs el mateix amb el llenguatge no verbal
o amb la comunicació no verbal, no?
Em permets que recordi el telèfon al 977 24 47 67
si volen fer algun comentari o alguna consulta
sobre això que explicarà avui la Sònia,
doncs ja saben que tenen línia oberta.
Això que acabes de dir ho podem il·lustrar amb un exemple.
Aquest matí a la ràdio, quan fèiem el sumari,
una companya, que no direm qui, diu,
pregunta-li a la Sònia què vol dir aquelles persones
que quan parlen es posen la mà a la boca.
Clar, és el que tu dius.
Si una persona en un moment determinat es posa la mà a la boca,
pots pensar que potser està en el dentista.
S'està fent una extracció dental i li fa com a vergonya
o és una mica coqueta i li sap greu que li vegin la boca sense dents.
Clar, dius, home, això també té una explicació
dins de la comunicació no verbal, no?
Clar, però a veure, un gest com aquest, no?
Si és puntual.
T'estava comentant, a veure, quan un es tapa la boca
quan ell està parlant, habitualment vol dir
que estàs dient una mentida
o que estàs dient una veritat a mitges, eh?
Que no dius la veritat.
Exacte.
I si tu et tapes la boca mentre l'altre t'està parlant,
habitualment vol dir que l'altre no t'està...
O sigui, perdona, que tu no te'l creus, no?
És a dir que...
Jo et crec, Sònia, i mira que a vegades em tapo la boca
quan estàs parlant i jo et crec que de veritat, eh?
Soc una còlita teva gairebé.
Llavors, per això dic que això és el que...
El Lluís, perdona, t'has fixat que està quiet?
No té les mans?
Les mans damunt la taula és que no es mou perquè no...
Les amaga perquè no puguem dir res.
Llavors, clar, com tret de context,
aquest gest significa això.
I habitualment, la majoria de vegades, significa això.
Per això he dit que, cuidadu amb el tema del llenguatge,
perquè, clar, el llenguatge és tot,
el verbal i el no verbal.
Dintre de la part verbal, un 7% són les paraules,
és a dir, el que estem dient.
Un 38% és el to de veu que utilitzem,
els matisos, si parem, si no parem...
El ritme.
Si fem, exacte.
Tot el nivell de...
Clar, tot això és un tant per cent de la comunicació.
La resta, que és un 55, un 60, un 65%,
hi ha una mica, doncs és la comunicació no verbal.
És a dir, tots els gestos que fem.
Què passa?
Tot el tema d'interpretar la comunicació no verbal
és molt innat.
De fet, ho interpretem tots.
Moltes vegades no sabem com, ni per què,
però ho interpretem.
Quan hem de tenir en compte...
Nosaltres ens fixem molt en aquesta comunicació
quan no ens quadra la comunicació verbal
amb la comunicació no verbal.
Si a nosaltres ens quadra,
difícilment sabrem dir si aquella persona...
N'hi farem compte, eh?
Ni tan sols.
Sí, si aquella persona ha fet aquest gest o l'altre o...
Perquè ens està quadrant els gestos, la postura
i les coses que està fent a nivell corporal
amb el que ens està dient a nivell verbal.
Què passa quan no ens quadra?
Que és quan te n'adones i et fixes en aquests detalls.
Clar, si una persona, en un moment donat,
doncs això que dèiem de posar-se la mà a la boca,
i a més, cuidar-ho també, no?
Una cosa és posar-se la mà davant de la boca
i una altra cosa és, per exemple, com estàs ara, no?
Ara que estàs recolzada...
Ah, sí, amb la cara recolzada, però no em tapo la boca, eh?
Em crec el que em dius.
Llavors, no, ara mateix simplement estàs en posició d'escolta, no?
És quan...
Clar, no...
Significa atenció.
Exacte, no t'estàs tapant la boca,
però sí que tens la mà a la galta, no?, recolzada,
i és una actitud de molta escoltada,
d'estar pendent, d'estar atent.
Llavors, clar, si aquest gest no anés lligat
amb que estàs callada i estàs escoltant,
alguna quadraria.
Si estiguessis parlant, a la vegada que estàs fent aquest gest,
verbalment a l'altre...
Ai, verbalment, comunicativament a l'altre li sobta.
Per això sempre hem de tenir en compte
que, bueno, habitualment uns gestos
signifiquen unes coses,
però, cuidado, que només ens fixem en això
quan no ens quadra, verbalment i no.
Tots tenim la intuïció de,
quan algú menteix, dir
és que no m'acabo de creure.
I moltes vegades no sabem per quin gesto
no ens quadra,
però sí que intuïm que algú no ens quadra
i no ens quedem convençuts.
I pensem, no m'està dient la veritat del tot,
a tenir-ho en compte,
perquè tot sempre és dintre d'un context.
Sobretot que les quatre coses que comentarem ara,
doncs dintre del context.
Ja, ja, ja.
No, aviam, això no és qüestió d'agafar quatre items d'aquests
com aquestes revistetes
i crear un tret de personalitat d'algú.
És un tema molt seriós,
la comunicació no verbal,
i avui el que fem és allò de fer una pinzellada.
En general, les persones que gesticulen molt quan parlen,
significa alguna cosa,
determinen algun tret molt general de la seva personalitat?
No, en general són persones bastant extrovertides,
però no és una...
Sobretot si els gestos,
la gesticulació així molt...
Enfatitzen, no?, allò que estàs dient.
Si quadra amb la forma que tenen de parlar,
amb la il·lusió que estan posant en l'èmfasi,
que estan posant a nivell verbal...
No distorsionar res.
No té per què significar res, exacte.
Normalment són persones bastant extrovertides
que necessiten...
Bueno, que comuniquen, no?,
o que habitualment comuniquen molt
i comuniquen d'una manera verbal
i d'una manera no verbal, no?
Però, bueno...
Per exemple, hi ha el tema...
Hi ha persones...
El fet de tenir les mans cap amunt, no?
La palma de la mà cap amunt, cap amunt...
Vull dir, és una sensació de franquesa,
d'em sento a gust, de...
Et dono un...
No és una posició molt natural, no?
No és una posició habitual,
però, per exemple, a vegades estàs assegut
i no et preocupa estar així, saps?
Una mica amb la palma de la mà cap amunt.
Si et trobes insegur o et trobes nerviós
o no confies molt en la persona que tens al davant,
rarament tindràs la postura cap amunt, eh?
Sempre la tancaràs.
Si no confio que les tinc, així agafades.
Exacte, més.
Sense adonar-te'n, tanques més, no?
Llavors, és una postura...
Igual a vegades parles, tu estàs parlant
i poses la mà, la palma de la mà cap amunt,
oberta cap a la persona que tens al davant.
Clar, això vol dir, doncs, em sento a gust, confio en tu.
És una invitació, també, a la confiança.
Sí, sí, exacte.
Ja no sé què fer amb les mans i avui,
ni amb les cames, ni amb el camp, ni res.
Ara no obriré la boca i m'estaré quieta.
Em sento analitzada, eh, Sònia?
No, no, tranquil·la, que no t'analitzo.
Però, bueno, és que estic dient la veritat,
és que em sento a gust, no?
És que no hi ha...
I, en canvi, per exemple, el que és l'apreton de mans,
que això sí que és una cosa que tots la sentim, no?
Ai, dona la mà tota flonxa.
Sí, doncs, és veritat que quan algú ens dona la mà,
tipus...
El Lluís diu que ho fas fluix, doncs, prepara't.
A veure, la gent...
No, Lluís, Lluís, diu que no és un macho humà
i que ell dona la mà fluixeta.
A veure, què vol dir?
Bueno, s'ha de donar amb una mica de força, eh?
Tampoc fa falta que apretis l'altre i el deixis sense mà, eh?
No, és que després hi ha gent que et deixa els dits,
allò que no els pots utilitzar, no?
Tant, però tant, mira, quan et donen la mà molt flonxa,
que és la mà aquesta de peix, que es diu...
Sí, allò que dius, ai...
Et dona molt poca seguretat.
Però tu la dones així, Lluís, que cau?
No, te'n flonxa, segur que no.
No sé.
Bueno, però...
Poca seguretat, la d'aquesta persona.
Exacte. Però quan te la donen molt,
t'apreten molt, tampoc tens una bona sensació.
Inclús, ja quan...
Vols tenir una sensació com de dominació, no?
Sí, i quan t'agafen la mà amb les dues mans,
que això és una cosa que fan molt els polítics...
I els capellans, abans ho feien, avui no sé, abans ho feien molt.
T'agafen la mà amb les dues mans,
realment és una cosa que...
O sigui, el que l'altre et vol dir és que confia en mi, no?
El que passa és que si tu no coneixes gaire la persona,
no ho reps així, ho reps una mica negatiu.
Clar, si et dona la mà així agafant-te amb les dues mans
i després es posa l'home a la boca,
dius, mal negoci farem aquí, no?
Ja no m'agrada.
No, però és curiós perquè que et donin les dues mans
normalment no sol agradar,
a no ser que hi hagi confiança
i que tu coneixes molt a la persona
i en lloc de donar-te una...
Que no és una presentació protocolària,
sinó que és un temps de contacte físic, de carícia.
Sí, vull dir, en lloc de donar-te una abraçada,
perquè potser...
És allò una mostra d'afecte.
Però si és molt al principi...
Desconfiem.
No sol agradar, eh?
I és una cosa que és el típic...
Això ho fan molts polítics, no?
Per transmetre seguretat.
Ara estic visualitzant moltes imatges que estem veient a la televisió aquests dies
amb l'enrenou polític i ens hi fixarem, Sònia.
Ens hi fixarem, ja, ja.
Bé, ja m'ho diràs.
Llavors, per exemple, el tema de frotar-se les mans, no?
Quan fem així que ens frotem les mans.
Si ho fem molt ràpid, doncs vol dir que estem contents, no?
Com diem, que bé, no?
Que farem això, no?
Com sortir als TVO's de petits.
El Virizias, eh?
Sí, exacte.
Però si ho fem lent, és allò com...
No sé si confiar en tu o no confiar, no?
És una miqueta allò...
Complica reflexió...
No és tant reflexió, sinó no sé si confio o no confio en el que m'estàs dient.
Pensa que és frotar-se les mans, igualment, no?
És una miqueta en el ritme.
Si ho fas ràpid o ho fas lent, no?
Estem fent el mateix gest, però no l'interpretarem igual,
de positiu o de negatiu, segons el ritme amb el que fem, no?
Per exemple, quan et poses així les mans, tipus Jiva, no?
Així, posades de sota el que és la barbeta, no?
Entrellassades.
Entrellassades.
Així amb els colzes colzats de la taula i la barbeta a sobre.
Exacte.
És una postura que estem indicant que confiem en nosaltres mateixos,
que estem tranquils, que estem relaxats, estem escoltant,
bé, però tranquil·lament, que estem bé.
Vull dir que com una...
Estic relaxat, per tant, no m'haig de protegir de res, no?
Després hi ha el tema de les persones, sobretot en els primers moments, no?
Això ho fan bastant les dones, perquè porten el bolso, no?
Moltes dones, potser en les primeres situacions, es posen el bolso...
A la falda.
A la falda.
I la brassa.
I la brassa, no?
Home, tal com estan els temps, és una mesura prudent, eh?
També.
Sí, però...
La psicologia és a banda.
Hi ha situacions que no estàs al mig del carrer, que estàs dintre d'un espai físic, no?
I estàs utilitzant una mica el bolso com a barrera.
Com a...
Com a protecció.
Com a protecció, exacte.
No et sents massa còmode, no saps si te n'enfies o no te n'enfies de la situació,
i llavors utilitzes... Dic les dones als bolsos, però a vegades és una carpeta, una jaqueta,
o és a dir, qualsevol cosa que jo posi entremig de mi i l'interlocutor que tinc.
És molt habitual a l'adolescència la carpeta davant.
Sí.
Ara no sé, abans ho era, eh? Totes anàvem amb les carpetes...
No, i ara.
Ara també.
És una qüestió de protegir-te, no?
De quan no saps ben bé si trobaràs a gust o no.
Davant d'una situació. No vol dir que siguis insegur.
No, no, no. Davant d'aquella situació et protegeixes.
Llavors, les dones utilitzen molt el bolso perquè el porten, però, bueno, una carpeta, una jaqueta,
qualsevol cosa que l'està parlant amb tu no estigui com exposat, no?
A mi em dóna la sensació que hi ha alguna cosa entremig, no?
Això és bastant habitual, no?
Després, per exemple, quan ens gratem el coll, no?
Que estem així escoltant i ens gratem el coll, no?
Doncs estem així com dubtant.
A veure, escolto, però què m'està dient exactament, no?
A veure, que una mica com estic dubtant, t'escolto, però, a veure, perquè tinc una mica de dubte
o no acabo d'entendre el que m'estàs dient, saps?
Allò, a veure, com una altra, no?
Una altra, per exemple, quan ens acariciem riu.
Què diu?
Que diu que ell sempre està així, ara s'estava tocant el cap, el coll, i ja no sap què més fer.
S'està autoanalitzant i estem donant el dia, eh?
Ai, pobra.
Bé, s'està divertint, mentrestant.
També és veritat.
Que sempre estàs...
És molt distret, això, és molt distret.
Bé, doncs, per exemple, quan t'acaricies la barbeta, no?
Vol dir que estàs prenent una decisió, no?
Estic escoltant i estic prenent una decisió.
Deixa'm que pensi, deixa'm que, doncs, tot això que m'estàs dient,
a veure una mica com ho...
Busco resposta, no?
Sí, és a dir, però encara no la tinc, per tant, deixa'm una mica d'espai, no?
Que això és un gest bastant habitual, eh?
En moltes situacions, la gent que es queda així com...
Bueno, i es va tocant la barbeta, no?
Llavors, per exemple, allò de creuar els braços.
Quan estem en una situació i estem amb els braços molt creuats...
Però molt, molt, allò.
Bueno, no fa falta tant.
Només així amb els braços creuats.
Tipo aquella senyora de la tele, no?
Aquella que es creu així molt amunt.
Bueno, això és una protecció total.
Ja no tens bolso, no tens carpeta, no tens jaqueta i et poses...
Així normal.
Sí, una mica així normal.
Estem en una posició de gens d'escolta.
És a dir, ens posem així quan...
Allò que vulgarment diem que hem posat l'automàtic.
Exacte.
És a dir, a més, això es veu molt, eh?
A les conferències.
Una parella, per exemple, que discuteix,
i un dels dos es tanca automàticament.
Posa els braços i és allò, és com...
Tu digues que...
No m'escoltes, t'estic escoltant.
Clar, si té els braços creuats, ja pot dir que t'està escoltant, que no.
Si té els braços creuats, no escoltem.
Si no...
S'acabo de creuar.
I la Sònia pensarà que no l'escolto, eh?
Sí, no?
Doncs una mica el...
Per exemple, com tu has dit a les conferències, també hi ha un moment que estàs cansat
o que una conferència no t'agrada, no t'està agradant, i et creues de braços i vull dir...
Fas la cortesia de fer veure que mantens en l'atenció, però no.
Però no, és que estàs...
Has desconnectat, eh?, mentalment.
La majoria de vegades no estàs...
En canvi, si tu estàs obert i mirant a la persona,
doncs realment sí que l'estàs escoltant.
El tema de la mirada...
Ui, aquí hi ha tot un univers, no?
Clar, és que el tema de la mirada, si una persona et mira fixament els ulls,
doncs, i...
Bé, és una mirada fixa, però que els ulls perpadegen, doncs...
Els ulls perpadegen, doncs...
Et sents que t'està escoltant, d'acord?
Ara, si la mirada és massa...
Massa fixa.
Massa fixa.
Massa fixa, no?
I no et dona el temps de...
Et sents molt incòmode, no?
Perquè et sents excessivament observat.
La mirada és de les comunicacions que et poden donar més informació
dels sentiments del teu interlocutor.
Per suposat.
Una mirada d'odi la detectes immediatament.
Una mirada de tristesa o d'alegria o d'amor, no?
Ho detectem tot.
De fet, el que he dit al principi, la comunicació no verbal és innata.
Però és que també ens produeix molta inseguretat una persona
que no ens mira als ulls mentre parlem.
Una persona que...
Sempre ho prenem com una cosa negativa, eh?
Quan algú no ens mira als ulls.
És no m'està mirant, no m'està escoltant, no l'importo.
O aquesta persona em produeix molta desconfiança
quan una persona no et mira.
També hi ha persones que se senten molt, com ho diria jo,
incòmodes quan se'ls mira directament als ulls.
Sí, els molts tímids, els que són molt introvertits,
els costa molt mirar als ulls
i els produeix molta angoixa que tu els miris als ulls.
El que passa és que precisament,
clar, el que creen a vegades tenen moltes dificultats de relacionar-se amb altres
perquè falten habilitats socials,
precisament perquè el que transmeten és desconfiança.
Si no em mires als ulls, jo no sé si el que t'estic dient
estàs d'acord, no estàs d'acord,
si t'arriba, si no t'arriba,
si m'escoltes, si no m'escoltes.
Llavors és important, no?
Una mirada neta, per dir-ho d'alguna manera, als ulls,
però sense que sigui excessivament fixa.
Nosaltres quan mirem amb algú el mirem,
però a veure, perpadegem, fem una mica...
I tornes una altra vegada a l'interlocutor, no?
Vull dir, no...
Llavors, per exemple, si tanquem els punys,
quan a vegades estàs...
Clar, és una situació de...
Estic molt enfadat
o estic en una situació de tensió important, no?
I això també a vegades, sense adonar-te, no ho fas, no?
Vull dir que...
Si, per exemple, movem el cap,
allò que estàs escoltant algú i ho moves un plan ràpid,
és com dient, continua, que et segueixo, no?
En canvi, si el mous, però així com...
lentament, és com...
Jo t'estic escoltant, però...
No m'interessa.
No, m'he perdut en l'argument, una mica, no?
Clar, tot això, dintre del context sempre, eh?
Perquè, clar, aquí va...
Això allà de ment no té més importància, eh?
És dins d'un context i d'una forma reiterada
que apliquis aquests gestos.
Exacte.
I, a veure, perquè veiem un gest amb una persona un dia,
no vol dir això, concretament.
Ens haurem de fixar si, de forma continuada,
aquesta persona ens fa el mateix gest.
Clar.
I sempre se'ns col·loca de la mateixa manera, no?
Vull dir, una mica...
Però, sobretot, ja et dic,
és una cosa que només ens fixem
quan no hi ha congruència
entre el que es diu verbalment
verbalment i el que es diu no verbalment.
No verbalment, allò que es diu amb la mirada,
allò que es deixa de dir, eh?
Sobretot, a vegades, els silenci són bastant més eloqüents
i va acompanyar d'aquesta comunicació no verbal
que no pas allò que diem.
Exacte.
Molt bé, Sònia, doncs, escolta,
ja ha estat molt bé el darrer episodi de la temporada,
doncs, posar una miqueta d'humor i de lleugeresa,
perquè no oblidem que allò que emocionalment ens afecta
realment repercuteix,
no només en la nostra relació amb el nostre entorn,
sinó també en la nostra salut.
Hem après moltíssim aquesta temporada.
Esperem retrobar-nos la propera temporada a l'octubre.
La voluntat és que la Sònia ens continuï acompanyant.
De totes maneres, la Sònia Navarró, psicòloga clínic,
ara farà un parèntesi a la ràdio,
però, de fet, les vacances les farà més cap al final de l'estiu,
mil coses, ella continua amb la seva consulta oberta
i no estarà de vacances ni tanca,
perquè això sí que els problemes no en tenen
d'estacions de l'any i de vacances ni res d'això.
Hi ha moments, com hem dit, més d'un cop,
moments a la primavera i a la tardor
que són una mica més exacerbats,
però la veritat és que tenim temes durant tot l'any.
El patiment no té una època.
No un temps de calendaris, Déu-n'hi-do.
Sònia Navarró, ha estat un plaer de veritat
aquests mesos que has compartit al matí de Tarragona Ràdio,
per tant, encantats de continuar la propera temporada.
Moltíssimes gràcies i bon estiu.
Vinga, a vosaltres i ens retrobem.
Adéu-siau, a l'octubre, després de Santa Tegla.
Ara començarem a dir allò de després de Santa Tegla.
Molt bé. Adéu-siau, bon dia.
Sents que no pots controlar els teus impulsos
ni la teva conducta?
Creus que tens pensaments molt obsessius i repetitius
que et fan perdre molt de temps?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals,
número 10, primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977-22-0560.
La salut passa pel benestar psicològic.