Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Un quart de català de Tarragona.
Sí. De fet, és l'única cosa, diguem pròpiament pròpia, que tenim,
perquè tot el de més són temes de domini públic, domini.cat i coses d'aquestes que han sortit a les audícies.
Però és que des de dimecres passat, com hem acabat el programa, fins avui, n'han sortit tantes de coses.
Ja sé que han sortit en altres mitjans, però hi trobo que en aquest quart de català...
Però només parles de coses bones avui, eh?
I, Enric, Enric, que no ets el que eres, eh? Cada setmana pitjor, eh?
Però és que de les coses dolentes, de què vols que parli?
No, no, no.
De les bestieses que es diuen per aquí, per aquí, no?
No, no, Enric, jo no vull res.
Jo només valoro el contingut del programa d'avui i dels últims programes
i em congratulo que sigui així.
Perquè és que una cosa és la ciència, la llengua
i la normalització lingüística, que va per uns camins.
Una altra cosa són els que omplen portades de diaris i de telediaris...
Això a nosaltres no ens afecta per res.
...dient bestieses.
Mediàticament crida molt l'atenció
i destaca molt les bestieses que s'arriben a dir
sobre coses d'aquestes, però...
des dels altres àmbits.
És a dir, estrictament la cosa de la llengua està com està.
I les ganes d'aprendre català, que són moltes,
perquè Déu-n'hi-do com va la inscripció dels cursos, no?
Exacte, exacte.
Llavors, dit tot això, anem a parlar de coses pràctiques,
i útils i reals.
Deixem estar la filosofia.
Veig cursos ja plens.
Tot està ple.
És que veig aquí en vermell ple, ple, ple.
Sí, sí.
He fet un treball de camp.
Me n'he anat a la zona on hi ha les cues i la gent que s'inscriu,
i això he parlat amb els companys que estan fent tot això,
per dir-los a veure què podem explicar avui a la ràdio
de la inscripció, que estem a la meitat,
vam començar a dir lluny, s'acaba aquest divendres,
què podem dir de si hi ha coses que ja estan plenes
perquè la gent no es molesti venir,
o de quines coses encara queden que la gent li pot interessar, tal i tal.
Bé, més o menys resulta que, com dèiem,
vam començar dilluns i s'acaba divendres l'inscripció,
avui és dimecres, estem a la meitat,
a més a més ara l'enquest hora és a la meitat de tot, la meitat,
i a hores d'ara tenim una sèrie de cursos que ja estan plens.
Grosso modo, que vol dir en general...
Podem parlar del que no teniu i del que teniu encara.
Exacte.
Els cursos bàsics estan...
Els cursos presencials, és a dir,
nana, classe, bàsics estan pràcticament tots plens,
queden algunes places sueltes,
i quan dic algunes vull dir una o dues, per al grup,
o en alguns grups no en queda cap.
El que sí que queden són els de nivell elemental,
d'aquests sí que encara queden unes quantes places,
per a l'elemental 1 i l'elemental 2,
però el que són els bàsics 1, 2 i 3 estan plens,
pràcticament queda alguna place que probablement
jo estic dient això potser ja s'ha ocupat.
Per tant, el que sí que queden places disponibles
sense gaire problema
és en els cursos semipresencials intensius,
aquests que explicàvem que són una mica nous,
una modalitat nova que fem molt en els últims temps,
que és allò de...
que és un curs de 45 hores de classe
i 45 hores, més o menys,
que treballes tu a casa
amb el CD-ROM del diàl·lament multimèdia.
En aquests cursos sí que encara hi ha places.
I aquests cursos hi havia diferents nivells, no, Enric?
Sí, d'aquests cursos són cursos
que cada un agrupa dos mòduls d'aquells de 45 hores.
Llavors, en aquests cursos tenim
el curs bàsic, que és el bàsic 1 més el bàsic 2,
això és gratuït, tal i tal.
Després tenim el curs bàsic elemental
que té el bàsic 3 i l'elemental 1 junts
i després tenim el curs elemental
que són l'elemental 2 i el 3,
hi ha aquests tres bolags.
Per tant, el primer, que és B1 més B2,
és gratis totalment.
El segon, que és B3 més E1,
és la meitat de preu perquè el B3 és gratis.
Total, en aquests tipus de cursos
hi ha places encara.
L'avantatge d'això és que
amb el mateix temps que nosaltres fan un curs,
tu en fas dos,
perquè cada un d'aquests cursos
també comencen al març i s'acaben al juny,
però en realitat has fet dos mòduls.
Per tant, aquí és un punt a favor
de triar aquesta modalitat, els que els vagi bé.
Un altre, en quant als altres cursos,
els cursos, diguem, de nivell intermedi,
de nivell de subvergència, en tots hi ha places més o menys,
excepte l'intermedi 3,
que és el que seria abans el final del nivell B.
Que encara queden.
No, aquest és el que està ple.
Aquest està ple.
Però en general, en els altres hi ha places.
En les modalitats a distància hi ha places a tots els cursos.
I els intensius.
En els intensius, atenció,
que també la cosa està una mica espessa,
el que és el nivell B.
Els intensius són aquells que fem en dissabte al matí,
de nivell B i de nivell C,
o aquell que és el nivell D que es fa 3 dies a la setmana
en classes de dues hores,
dilluns, dimecres i dimarts, dimecres.
Doncs bé, el nivell B hi ha places encara,
però el nivell C i el D estan plens.
Tant el C del dissabte al matí de 9 a 2,
com el D de 7 a 9 de dilluns, dimarts i dimecres està ple.
Estem fent llista d'espera,
probablement hi haurà un segon grup de nivell D,
perquè hi ha prou demanda
i al ritme que va a la llista d'espera
segurament hi haurà un altre grup de nivell D.
de tant, vull dir això...
Però que no seria pels dissabtes?
Sí, sí, a veure, seria un altre D intensiu d'aquests.
Potser serien dissabte al matí,
potser seria 3 dies a la setmana com és ara,
això és intensiu també.
Sí, però alguna vegada us han suggerit això
d'un nivell dels dissabtes intensius.
I alguna vegada l'hem fet
i alguna vegada l'hem deixat de fer
per falta d'inscripció.
Llavors és que mai ja sap això.
Això va com va.
Ara hi ha molta demanda dels nivells bàsics
i es nota perquè els tenim plens
i això que n'hi ha més que mai,
però té més...
Està molt bé, eh?
I una cosa que semblava que estava una mica de baixa
són aquests nivells elevats.
El C i el D,
doncs ara ens trobem que hi ha bastanta demanda
del nivell D,
que és gent que ja fa un cert temps
o poc que té el nivell C,
però que per la feina generalment
això és a l'administració pública.
A la gent que li interessa això
és perquè a l'administració pública
tenir el nivell D suposa uns punts extra
a l'hora d'aconseguir un trasllat,
una promoció interna, aquest tipus de coses.
Per tant, hi ha gent a la qual sí que li interessarà
el nivell D per raons laborals.
Bé, doncs, a banda de la informació estricta,
la nota positiva és que aquells bàsics bàsics
estiguin tan plens
que hi ha una demanda importantíssima
de persones que volen tenir un coneixement previ,
una primera presa de contacte amb la llengua catalana.
Sí, perquè, de fet, com parlant del bàsic,
són els cursos de gent que fa poc que està aquí,
que encara ni l'entén l'idioma.
I com s'arriben a assabentar aquesta gent
que ni l'entén l'idioma,
que arriben i venen aquí?
Doncs hi ha alguna part de la cosa
que jo no sé com va,
però el cas és que, efectivament,
aquests cursos, que són els que més grups tenim,
d'una manera o d'altra,
la gent se n'assabenta i acaben venint
i venen bastants de manera que tenim la veritat.
Hi ha voluntariat lingüístic i allò i allò altre,
clar, hi ha tota una xarxa.
És que estic parlant de 10 grups presencials
de nivells bàsics
i que estan quasi tots plens.
I cada grup, quants alumnes contemplen?
Una mitjana, posem d'uns 25.
Per tant, estic parlant de 250 persones
en dos dies i mig hi ha un per aquests cursos,
sense tenir en compte,
encara estic parlant dels bàsics 1, 2 i 3,
però també hi ha els elementals
i després hi ha els cursos semipresencials
i que tots hi ha gent inscrita ja.
Per tant, estic parlant de 10 cursos
de 250 persones que en un dia i mig ja s'han omplert.
Molt bé.
Doncs una bona notícia.
I bona notícia també,
ens fèiem ressò des del matí de Tarragona Ràdio
i dedicàvem un temps d'entrevista
al tema del Domini.cat.
El cas és que hi ha hagut 1.600 sol·licituds
de Domini.cat
el primer dia de peticions de registre.
El primer dia era dilluns a les 5 de la tarda,
com els toros.
Sí, és curiós.
És curiós la coincidència dels registres
amb el...
M'imagino que això de la 5 de la tarda
no és tant per una qüestió taurina
com per una qüestió horària,
transatlàntica, transcontinental.
Perquè l'ICAN, recordem-ho,
que és un organisme que té la seu física,
les persones que estan allà pensant,
quan s'han de reunir físicament
amb els seus cossos,
no virtualment a través de la xarxa,
amb els seus cossos els em porten.
Quan els seus cossos corporis físics
es presenten en algun lloc...
No són hologrames ni res.
Això físicament passa a Estats Units,
més o menys per allà a Califòrnia, em sembla.
I diuen, a veure, on tenim el meridià?
I per qüestions horàries,
per això la cosa s'activa a la 5 de la tarda,
que deu ser allà.
Si no m'equivoco, són allà a les 9 del matí,
que és la diferència horària que tenim
amb Califòrnia des d'aquí.
Molt bé.
I d'aquí ve la cosa, més o més.
És que aquest home sap tantes coses, eh?
Déu-n'hi-do.
Bé, Enric, 1.600.
Jo el que voldria és dir coses
que no s'hagin dit.
Ho tens difícil, eh?
És molt difícil.
Però n'hi ha una que no sé si s'ha dit,
perquè jo no l'he vist enlloc.
Només l'he vist en un breuet del racó català
i és l'únic lloc on ho he vist.
Però és que pot dur tota la setmana passada
i aquesta, i des de dilluns...
S'ha fet molta difusió, eh?
Sí, pot dur recopilant informació d'això
des de la setmana passada
i des d'aquest dilluns,
que es va activar això
i anant mirant cada X hores,
vaig mirant a veure com està la cosa,
les webs, etcètera.
I n'hi ha una que només l'he vist en un lloc
i és la que diré ara com a cosa que potser no se sap.
I és que l'administració oberta de Catalunya
finançarà la migració al domini.cat dels municipis.
Què vol dir això?
Què vol dir això?
L'administració oberta de Catalunya
és una cosa de la generalitat, sí?
L'administració oberta de Catalunya
és aquella web, l'AOC,
on podem fer una sèrie de gestions.
Bé, l'administració oberta de Catalunya,
és a dir, això està dins del Departament de Governació
i Administracions Públiques,
han signat un conveni amb la Fundació.cat.
Per què?
Aquest en constitutiu un consorci
de manera que l'administració oberta
és la que es dedicarà a fer les gestions necessàries
perquè els ajuntaments,
quan parlem d'administracions locals
ens referim a els ajuntaments
i els consells comarcals, bàsicament.
Doncs perquè puguin registrar els seus topònims
en el domini.cat,
és a dir,
la pobla de Mafomet,
per dir un nom difícil i llarg,
però que a la millor
alguna botiga local o alguna cosa
li interessés aquest domini
per qüestió de la seva botiga,
doncs bé,
evidentment es tracta aquí d'oferir
que primer els ajuntaments
tinguin la prioritat.
De fet, tal com està el calendari de registres,
les botigues no es podran registrar
fins d'aquí tres mesos.
Fins al 23 d'abril,
com la resta de partícules.
En aquesta fase,
tenen preferència les administracions,
institucions,
oi, per tant,
es tracta d'aquí,
des de l'administració oberta,
faciliten als ajuntaments
i corporacions locals
el traspàs
al domini.cat,
és a dir,
canviar les webs
que ara tenen extensió ORC
o extensió NET
o extensió ES,
puguin tenir una extensió CAT,
i de la sol·licitud
i de la gestió registra
se n'ocupa la fundació.cat.
Què vol dir tot això?
Tu per tenir dret a un domini
has de pagar uns diners a l'any.
I el que faran
des de l'administració de Catalunya
és que destinaran
120.000 euros
a aquesta iniciativa
durant dos anys,
de manera que
els pròxims dos anys
el registre dels ajuntaments
i dels concedents comercials,
l'assumirà la Generalitat.
Ho para la Generalitat,
l'administració de Catalunya
per tant,
jo no sé si això
s'havia dit gaire.
Jo no ho havia sentit.
El més pràtic
és que els ajuntaments
i els concedents comercials
que els interessa fer això,
suposo que els informàtics
de tots aquests llocs
ja s'ocupen aquests dies,
doncs es posen en contacte
amb l'administració de Catalunya
i mirin les gestions
que cal fer.
A banda d'això,
podríem parlar d'això,
efectivament 1.600
sol·licituds
en menys de 24 hores
es considera un gran èxit.
Parlaré d'algunes cosetes
de tema local.
De les primeres webs
que s'han activat
i que ja funcionen
amb el puntcat
són la nostra,
el TINET.
Per tant,
com que és de Tarragona
és una cosa,
a més,
el TINET
és una de les organitzacions
d'internautes
pioneres
a l'estat espanyol,
no només aquí a casa,
en tot l'estat,
és una de les organitzacions
d'aquest sentit,
pioneres,
han tingut premis,
etcètera,
per exemple,
i fins i tot
tots els que jo tinc
el correu de casa
el tinc amb TINET.
Doncs la gent que tingui
el correu amb TINET
que són més de 20.000 persones,
segons tinc informacions
per aquí de la web,
aquests 20.000 tinetaires
que tenim adreça de correu
ja ara mateix,
anant a la web de TINET,
podem convertir la nostra adreça
que era TINET.org
amb TINET.cat.
Jo,
modestia per ja ho he fet.
Molt bé.
Per exemple,
les universitats
també són dels primers
que ja han fet reserva
i totes les universitats
del que seria
l'Institut Joan Lluís Vives,
atenció,
que no són només de Catalunya,
ja han fet
la sol·licitud de registre.
Hi ha universitats
com la URB
que ja funcionen
amb URB.cat,
etcètera,
i un altre dels grans,
un altre dels organismes
que ens toca
en aquest programa
és per exemple
l'Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans
també ja té
feta la reserva
i hi ha CAT,
però a més a més
han registrat
una sèrie d'altres
dominis que utilitzaran
com són
Acadèmia de la Llengua Catalana.cat,
Acadèmia Nacional Catalana.cat,
també tenen
Llengua Catalana.cat,
etcètera,
una sèrie d'adreces
que s'han reservat
amb vistes al futur.
A tall d'anècdota,
el dilluns,
Manel Sant Romà
ens explicava
que la fundació
entre les primeres trucades
que van rebre
per fer reserves,
per entendre'ns,
va ser de la Casa Reial.
Leticia.cat,
Princeps.cat,
clar,
perquè aquest domini
el tinguessin ells ja
per ells
i que ningú
el fes servir
posteriorment,
com a anècdota.
Finalment,
els de l'Organització
pel Multilingüisme
sense voleu
han aconseguit
la monarquia plural
que volien,
que reclamaven
des de fa mesos.
Ah, és que...
Potser.
Molta atenció
a la següent qüestió
d'actualitat
per dues raons.
Primera,
per ella mateixa,
perquè és molt interessant,
molt important,
que és gratis,
això que explicarà l'Enric.
i a més a més està relacionada
amb la qüestió d'avui
i amb la pregunta
amb la qual poden guanyar
l'aparell de ràdio,
la queta
i el calendari gegant.
No hi ha res més avui.
El que en diem el llençol.
El llençol.
El calendari llençol
amb la queta
en diferents postures
i vestidets.
Fem...
És la ràdio amb mímica,
que és bonica també
de fer-nos-la a ningú.
He fet una postura.
Parlem d'aquesta notícia.
Atenció,
que la pregunta
estarà relacionada
amb aquest tema.
Sí,
l'interès en veiat
de la notícia
és la pregunta
que farem després,
perquè com que tot això
és d'aquí a uns mesos vista...
Ja,
però és bo saber-ho.
És bo saber-ho.
Senzillament,
això és que és una
d'aquelles coses
que han passat
des de l'últim programa
fins ara.
Una de les notícies
que ha sortit per tot arreu
és aquesta,
que el govern activarà
un traductor
i un corrector
gramatical
i ortogràfic,
que no és el mateix,
evidentment del català,
d'accés lliure
i gratuït
des d'internet.
Perquè ara de coses
d'aquestes n'hi ha,
però...
Però hi ha coses
ara gratuïtes
i lliures.
N'hi ha,
però...
N'has portat
unes quantes aquí.
Sí,
però...
Sí, sí.
Les he portat jo
perquè me les busco
i les trobo...
Però aquesta ja...
Aquesta serà en plan
difusió massiva,
perquè sí que és cert
que vull dir
que els que...
Jo,
perquè a mi m'en toca,
doncs estic al dia
de tot això
i sé trobar coses,
però també em sembla normal
que des de l'administració pública
ens donin aquestes eines,
ens les facilitin
i a més a més,
quan estem parlant
d'un programa
de traducció
que s'ha fet per solteig
amb diferents empreses
que fan traducció
i s'ha quedat al contracte
una empresa
que es diu Transledium,
de la qual jo he parlat aquí,
però que fins ara,
per poder utilitzar jo
els seus serveis
havia de pagar.
La gràcia està
en què jo no hagi de pagar
per utilitzar aquest traductor,
que és segurament
el millor que hi ha ara en línia
en diferents idiomes,
incluent el català,
i per tant,
la gràcia està en això,
que l'administració
em posi això a l'abast
gratuïtament.
Per a mi,
ciutadà de peu,
per a la meva empresa,
etcètera,
això és el que serà
el traductor,
que en una primera fase
ja començarà a funcionar
a principis de març.
A principis de març,
a l'adreça
gencat.cat,
ara hi ha
gencat.cat,
ja funciona,
aquesta adreça ja existeix
i ja s'hi pot anar,
doncs el traductor
de moment començarà
amb el castellà i l'anglès,
i això serà,
evidentment,
català, castellà
i viceversa,
i català, anglès
i viceversa,
amb les dues direccions.
Una segona fase,
al cap d'un temps,
s'hi afegirà també el francès
amb les dues direccions,
català-françès,
francès-català.
I hi haurà una tercera fase
en què s'hi afegiran
una sèrie d'altres idiomes,
en principi només
de català a aquest idioma,
que seran l'alemany,
el rus,
el gallec,
l'italià,
el portugués
i l'aranès.
Per tant,
quants idiomes
podrà traduir
aquesta línia?
En general i en total
direm
castellà,
anglès,
francès,
alemany,
rus,
gallec,
italià,
portugués
i aranès.
N'he dit nou.
Fins a nou idiomes.
D'aquests,
he dit que n'hi haurà
en castellà,
anglès,
alemany,
rus
i francès
seran les dues direccions.
Català a francès,
francès a català,
etcètera.
I dels altres,
només en principi
de català a gallec,
de català a italià,
de català a portugués
o de català a ananès.
En principi,
al llarg de tot això
també acaba sent direccional.
L'altra cosa
que ens posaran gratis
també,
que fins ara s'ha de pagar
per tenir-lo bé,
complet i bo,
és un corrector
ortogràfic i gramatical.
En aquest sentit,
això ja serà
per més endavant,
segurament a finals d'any
o a principis de l'any que ve
estarà en marxa
aquest corrector gratuït
que es funcionarà en línia.
Això se n'encarrega
també per sorteig administratiu
un grup de recerca
de lingüística computacional
de la Universitat de Pompeu Fabra.
Amb això,
el govern l'inventirà
de 270.000 euros
i, important,
aquest corrector
serà basat
en programari lliure.
Basat en programari lliure.
M'imagino que el cas
del traductor,
com que el que s'ha fet
és a una empresa,
en aquest cas Transladium,
doncs s'ha d'acceptar
el tipus de programació
que utilitzin
que segurament
deu ser propietari.
Però,
els correctors seran gratuïts.
Abans que ens fallin la memòria
no deixarem passar més temps,
fem una petita pausa
i plantegem la qüestió
per aconseguir
el lot de regals
avui d'un quart de català.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a e-garriga
arroba
c-p-n-l
punt
o-r-g
o truca
a l'Enric Garriga
al 977 24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
Ara són dos quarts d'una del migdia.
Un minut i mig de moment
per la qüestió
un quart de català.
Tenim la ràdio
petiteta d'auriculars
que només es pot aconseguir
a la demarcació de Tarragona
participar en un quart de català
al matí de Tarragona Ràdio.
La queta
per donar acord al català.
Aquesta ja
es pot aconseguir a altres llocs
tampoc no en gaires
no es pensin.
I el calendari
llençol
amb la queta
de paper bo
de cartronet
que ocupa gairebé una paret
que no la volen pintar
aquella paret
col·loquen el calendari
i fantàstic.
Només dura un any però.
Bé,
home,
per un any
tenen temps per pensar-se
si es pinta la paret o no.
En un any
ja es pot pintar una paret.
Enric.
A veure,
la qüestió,
quins idiomes
podrà traduir
el programa en línia
que posarà en marxa
la Generalitat?
N'has dit uns quants.
Quants han d'anar?
Jo n'he dit nou.
Ara demano
que me'n diguin almenys tres
i que no siguin el català
i l'anglès
perquè ja és obvi
i està molt vist.
Bé,
de nou,
com a mínim,
que diguin tres
que no sigui castellà
ni català.
Qualsevol dels altres idiomes.
No, que no sigui castellà
ni anglès.
Castellà i anglès.
Aquests ja són els que ho fa tothom.
Exacte,
que siguin els altres idiomes
que has esmentat
quan explicaves això
del corrector.
Bé,
mentre arriba
una trucada
que espero que arribi
al 977-24-47-67,
comentem-me
alguna altra novetat
editorial i informàtica
que també ens has portat avui.
Sí,
he portat un parell
de diccionaris.
Bé,
un diccionari i un llibre,
tot en paper,
que és en paper.
És estrany tot.
Perquè és la teva debilitat
pel paper
i que si tot és virtual
te sap greu,
doncs avui pot tu paper.
Però una banda...
Hi ha molta gent
que encara no està
en la cosa virtual,
l'Enric.
I això a vegades...
Un petit parèntesi
del tango,
ja l'havia obert del tango.
Hi ha moltes persones
que no tenen l'hàbit
ni la disposició
del tema d'internet.
Per això de tant en tant
jo dic
Enric,
porta una miqueta de paper,
home.
Ja,
però jo no decideixo
com ha dit-ho les coses.
Espera,
que tenim una trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
En Margarita.
Margarita,
què més?
Cavallers.
Margarita,
vostè fa servir l'ordinador?
No,
el meu marit sí,
però jo no.
Per això vostè li va
la cosa del paper també.
No,
no m'agrada gaire.
El paper tampoc?
Mana?
El paper sí,
els llibres sí.
Sí,
els llibres...
És el tema de l'ordinador
que no ho acaba de veure clar.
No.
Margarita,
hem estat atentes al tema?
Me penso que sí.
A veure,
digui.
Jo crec que una d'elles
és el gallec.
Sí.
Vinga,
un altre,
ànimo.
Un altre?
Sí.
Ui,
ara ja m'he escafat.
Vostè digui llengües europees,
comuns,
que parlen molta gent,
comunes, eh?
A veure,
l'anglès heu dit que no.
Ja el sabem.
Però n'hi ha més d'idiomes a Europa.
N'hi ha més.
A prop d'aquí, eh?
Però no d'aquests petitets
dels que parla molta gent.
No ho sé,
ara m'he agafat.
Molt a prop,
afrontaré,
tirant cap al nord.
Què parlen?
Si vostè tira cap als Pirineus,
traspassa la frontera,
què parlen allà,
Margarita?
Calla,
espera't.
Cap al Pirineu,
què parlen?
No,
més enllà del Pirineu.
Vagi pujant.
No,
pugi,
pugi més,
pugi.
L'Aranès o què?
L'Aranès també.
També.
L'Aranès també.
Però això encara no és França, eh?
Ja m'ha acertat alguna cosa.
Ja està,
ja ho ha acertat tot.
Però podria haver dit francès,
alemany, rus...
Bueno, també.
Ens hem bloquejat una mica, oi?
Sí.
Però escolti,
és correcte, Margarita, eh?
Perquè ja ha dit 3 com a mínim,
per tant,
té la ràdio,
la Queta...
Per qui serà la Queta?
Doncs pel meu marit
i per mi ho compartirem.
Ah,
perquè no sé si hi havia canalla
per casa o...
No, no.
i ens hem jubilat, filla.
Molt rebé.
Doncs posen i mirin
entre la ràdio i la Queta.
Tenim un...
Entreteniment, no?
Tenim un petufet
per no més que dos anys.
Bé, doncs...
I encara no li toca.
Ja li donen acorda al xiquet.
Sí, clar.
Per això li deies
si tenia un petufet o dos.
Sí, no.
Doncs ja en té un.
Un etet, un etet.
Doncs l'aqueta,
l'aqueta parell
també li poden regalar.
Margarita,
doncs ho pot venir a buscar
aquí a la ràdio
a partir de demà mateix,
quan vostè vulgui, d'acord?
Moltes gràcies.
A vostè per trucar-nos.
Molt bé.
Bon dia.
Adéu-siau.
És que som generosos.
I dic, calla,
que a veure si tindrà dos nets
o netes
i li donarem només una queta
i hi haurà baratlles.
Som pacifistes aquí.
Escolta,
que ningú es baralli per una queta,
n'haguéssim donat dues.
Però bé,
administrem recursos
i només en té un net
li donem una queta
a la ràdio i al calendari.
Enric,
fem referència
a aquests dos diccionaris?
Sí, breument.
Què dèiem?
Allò del paper, no?
Doncs bé,
en paper acaba de presentar-se recentment,
és a dir,
la setmana passada
o l'altra
es va fer la presentació
allò en acte oficial
del Diccionari del Dret Civil.
Diccionari de Dret Civil
que ha dit el term Cat
i quan dic això
ja els oients habituals
ja saben que vol dir
que és obra de referència
i normativa
i que és novetat
i tot això,
que és totalment fiable.
Bàsicament,
diguem que
conté uns 1.160 termes catalans
amb la seva categoria gramatical,
definació
i equivalències en castellà,
a més de
tota una sèrie
de valors afegits
de tipus lingüístic
i gramatical
com ara
les relacions
entre sinònims
de denominacions catalanes,
notes que complementen
la informació
de la definició,
localització
de determinades figures jurídiques,
estem parlant de Dret
i de terminologia jurídica
que en aquest món
de la cosa jurídica
les paraules
no sempre signifiquen
el que semblen
o d'altra manera,
una paraula
al diccionari
pot voler dir una cosa
però jurídicament
en pot voler dir unes quantes
i només cal veure
el que s'està debatent
aquests dies
sobre el contingut
d'algunes coses
dels estatuts
i tot això,
per exemple.
Què vol dir una paraula
jurídicament?
Atenció, difícil.
Bé, bàsicament això,
les 1.160 termes
amb traduccions literals,
també per exemple
hi ha traducció
dels lletivismes
que en el dret
funciona bastant.
i una altra obra
que no és un diccionari
però sí que és interessant
almenys des del punt de vista
de la feina
que fem nosaltres
al Consorci
per la Generalització Lingüística
és un estudi
que s'ha fet
sobre el català
de les empreses
context,
pràctiques i discursos.
Això és un estudi
fet per una sociòloga
Marta Rovira
es publica editorial
Proa
una col·lecció
d'assaj
que es diu
col·lecció
debat
val uns 19 euros
i es tracta
d'això.
Sobretot
se centra
en les grans
empreses,
no les petites empreses,
sinó els usos lingüístics
de les grans empreses
aportant dades
d'aspectes contextuals
des del tema
de com afecta
la política lingüística
del govern
de les grans empreses
etcètera,
tot això
dins del català
de les empreses
d'edicions.
Molt bé,
doncs amb aquestes
novetats editorials
posem el punt i final
a un quart de català.
Si no hi ha novetat
el proper dimecres
esperem
després de les 12 del migdia
l'Enric Garriga
tècnic del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona.
Enric, gràcies.
I dimecres més.
Adéu-siau.