L'aventura de la vida
És un espai adreçant no només establir aquest contacte, aquesta coneixença amb els tarragonins i tarragonines més joves,
sinó també per parlar de la prevenció d'hàbits que no siguin tot els saludables que fora desitjable i sobretot per parlar de convivència.
Conviurem avui amb una bona representació del Seible Floresta de Tarragona.
Són concretament nens i nenes de tercer de primària. Els saludarem immediatament.
Ens acompanyen també la Carme i l'Àngela de l'escola, mestres, responsables d'aquests nois i noies.
Francis i Marissa, com sempre, no parlen, però escolta, aquí estan al peu del canó cada divendres.
Parlarem de secrets. No cal que parlem fuixet, tot i que avui parlarem de secrets.
I a mi primer m'agradaria, doncs, presentar a la Clàudia, a la Camila, a la Inoa, al Toni, a la Zim, a l'Omar, al Morat, la Sarai, la Judit, la Cristina i Marouan.
Bon dia a tots, benvinguts.
Bon dia.
Algú m'ha dit que alguns de vosaltres heu passat una nit fatal de nervis.
Sí.
Però per què?
Perquè estàvem molt nerviosos.
Però ara ja s'ha passat, no?
Sí.
Ah, ja esteu tranquils?
Sí.
Oi que no ha passat res estrany?
No.
Oi que us hem tractat molt bé?
Sí.
Molt bé. Doncs escolteu, vosaltres heu treballat a classe un conte que es titula Secret de Secrets,
perquè heu estat treballant la importància de ser leials amb els amics, de guardar un secret, de la confiança.
Heu fet moltes activitats a l'escola, però si us sembla, perquè les persones que ens escolten sàpiguen una miqueta
de què parlarem avui, us sembla que compartim el conte que heu treballat a l'escola, a la classe i després en parlem?
Sí.
Sí.
Doncs vinga, escoltem el conte i després en parlem.
Us recordeu de mi?
Soc el Xavier.
Us convido a escoltar un altre conte de l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Secrets de secrets.
Em promets que guardaràs el meu secret?
Pots estar tranquil, Andreu.
No diré ni una paraula del que m'has explicat a ningú.
Gràcies.
Es van fer un petó.
No m'ho puc creure.
Es van fer un petó.
Els meus amics ho han de saber.
I la promesa que has fet?
Quina promesa, no en vinguis amb romansos.
Va, explica'ls-ho.
Què esperes?
Explica'ls-ho.
Ai, ara arriba el Sergi i l'hi explico.
Hola, Xavier, vols un tros de la meva coca?
No, gràcies, Sergi.
Va, explica-li.
Has vist l'Hèctor per aquí?
No, em pensava que era amb tu.
Jo era amb l'Andreu.
Fa estona que no el veig, l'Hèctor.
I... què diu l'Andreu?
Al final es canviarà d'escola.
No, no ho crec.
Escolta, Sergi, me'n vaig cap a casa.
Si veus l'Hèctor, digue-li que l'espero aquesta tarda.
Entesos?
Entesos.
Et felicito.
Li has promès que no explicaries el seu secret i ho has fet molt bé.
Molt malament, deus voler dir.
Quina llàstima.
Ha estat com si estiguessis sol davant la porteria i no fessis un gol.
No havia pensat mai que guardar un secret fos tan i tan difícil.
Que parles sol, noi.
Hola, avi.
Ho he sentit malament o m'ha semblat que parlaves d'un secret?
Ho fas bé, això de guardar secrets?
Depèn.
De què depèn?
Si el secret no fa mal a ningú, s'ha de guardar.
Però si posa en perill la vida d'algú, s'ha d'esbombar.
Avi, si un amic t'explica que ha fet un petó a una noia i et diu que no ho expliquis a ningú, tu què faries?
Em moriria d'enveja.
Però no ho explicaria a ningú.
De quin petó i de quina dona parleu?
Ai, quin joveu.
De res, àvia, de res.
Secrets de secrets és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Bé, ja m'has costat el conte.
Jo sé que heu treballat moltíssim el tema de la confiança, dels secrets.
Jo sé que heu jugat un joc a l'escola de comunicar coses, que és el joc del telèfon.
Algú em pot explicar com es juga?
Perquè jo fa molts anys, molts anys que no he jugat.
Una miqueta al Toni, una miqueta a l'Ainoa, després passem a altres companys.
Toni, com es juga el telèfon?
És que dius una paraula i els altres ho han d'escoltar.
Ho has de dir a una persona que està al costat teu.
Ainoa, i si per exemple la Clàudia diu una paraula ara,
quan arriba, no veig aquí el maruant,
li arriba la mateixa paraula que li han dit o canvia?
Quan es diu moltes vegades, de vegades es canvia la paraula.
Clar, i allò que hagués dit la Clàudia, si era la primera,
doncs el maruant, digues maruant, i canvia,
de veritat, aquí queda diferent, la paraula és una altra.
I això què creieu que vol dir?
Algú m'ho pot explicar per què canvia aquesta paraula?
Cristina.
Que és com un secret que diem.
I vosaltres heu estat... Digues, Toni.
I que si vas molt ràpid, a vegades canvia.
És a dir, que es va canviant, es va distorsionant d'una cosa que diu una persona,
al final acaba sent una altra. Camila.
La paraula que si la senyora no es diu una frase,
doncs a vegades els nens van canviant i al final no és la mateixa paraula.
I tu, Clàudia, també volies dir alguna cosa o era el mateix de la Camila?
Era el mateix.
Era el mateix, ja tindrem oportunitat de parlar de més coses.
Algú recorda alguna de les paraules o alguna de les frases?
Si no em recordo mal, era...
A veure, a veure, xinxeta.
I quina paraula va arribar al final?
Chaqueta.
De xinxeta va acabar en chaqueta.
Això passa amb les coses que expliquem dels altres, a vegades?
Sí.
Sí?
Passa quasi sempre.
Passa quasi sempre?
Sí.
I qui en pot posar un exemple?
Aviam, la Sarai, la Sarai, que encara no he intervingut i veig que fa...
No, Sarai, no a qui vol explicar, a qui vol posar un exemple,
que això també passa amb els secrets.
La Clàudia.
Doncs que si...
Si dius una cosa que algun noi t'explica, o alguna noia,
doncs si sempre s'ha repit tot el rato,
doncs llavors no surt la mateixa paraula.
Jo us diré una cosa.
A mi m'han dit una sèrie de secrets perquè hi ha confiança.
M'han dit uns quants secrets d'algunes persones que estan en aquesta taula.
Ja veurem si els diem o no.
Ja veurem.
Però també m'han dit que hi ha algú,
algunes persones que volen preguntar-vos alguna cosa respecte als secrets.
I els tenim, els tindrem d'aquí uns moments,
a l'altre costat del fil de la Fon.
Maruant, que no deixes sentir, sisplau.
Gràcies, guapo.
Doncs tindrem un parell de persones que volen fer-vos un parell de preguntes sobre els secrets.
Voleu que els escoltem.
Em penso que són companys vostres, són més grandets.
I també han treballat aquest tema a l'escola.
Voleu que ens posem en contacte amb ells?
Sí!
Jo no sé si el Lluís ja els té a punt i preparats,
però us volen fer dues preguntes.
Encantats.
Encantats de la vida, així m'agrada.
Sí, sí, sí.
Oi, quines tables que tenen.
Escolta, és fantàstic això.
Doncs molt bé, saludem ja.
No sé qui hi ha a l'altre costat del fil telefònic.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Em dic Míriam.
Míriam, molt bé.
Escolta, tu ets alumna de sisè de la Floresta.
Molt rebella.
Escolta, Míriam, què vols preguntar als teus companys de tercer?
Que si us podeu aguantar,
si una amiga o un company t'explica un secret.
Sí.
A veure, això és el que pregunta la Míriam.
Si us podeu augmentar, si una amiga t'explica un secret.
Clàudia, tu et pots aguantar?
Sí.
Segur?
Sí.
Ja ho veurem.
Tu, Camila?
També.
També.
Aïnoa?
A vegades se m'escapa.
Jo crec que a l'Aïnoa li donarem el premi a la veritat, Toni.
Sí.
Sí.
Te'l pots aguantar sempre, sempre?
Mai se t'ha escapat un secret?
Mai, mai, mai?
Cristina, tu?
Pots aguantar un secret o què?
Sí.
També, mai se t'ha escapat res.
Tu mai has dit res.
No.
Mai de la vida.
Ja se't veu, ja.
A mi un dia se m'escapa un.
A mi una vegada se m'escapa...
Se et va escapar?
Sí.
Què era?
Es pot dir?
O no es pot dir?
No es pot dir.
Va, doncs no, no, que no se t'escapi ara.
I tu, Míriam, que et pots guardar un secret?
Sí.
Segur?
Sí.
Ui, no sé si creurà't.
Mai de la vida...
Mai de la vida se t'ha escapat un secret?
Algunes vegades, però no eren...
No eren importants.
per algunes persones.
És a dir, que no perjudicava ningú.
Si no perjudicava ningú, escolta,
tampoc no té més complicació.
Míriam, escolta,
no sé si tens algun company o alguna companya més
que voli intervenir.
Sí.
Doncs ha estat un plaer saludar-te, eh?
Vale.
Records als companys de classe i de l'escola.
Vale, i enhorabona pel programa.
Moltes gràcies, Míriam.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Qui tinc ara a l'altre costat del fil telefònic?
Hola.
Hola, amb qui parlem?
Amb la Sara.
Sara, què tal? Com estàs?
Bé.
D'aquí un momentet hauràs de tornar a classe, no?
Que esteu a l'hora del pati?
No.
Ah, perfecte.
Doncs escolta, ens ho prenem amb calma, eh?
Sí.
A veure, Sara,
quina és la pregunta que vols fer als teus companys de tercer?
Que si us agrada que us expliquin secrets.
Sí.
Ui, a tots els agrada.
Sí, sí.
El Mourat, l'Azim i no veig per aquí.
Ai, el que és demà que no ve.
El Nomar, també els agrada molt que us expliquin secrets, oi que sí?
Ara ens ho acaben de dir.
La Inoa, també?
Sí, però que no sigui...
Que no facin mal.
Que no siguin allò de criticar els altres.
Sí, sí, sí.
Que siguin de amics i tot això.
Coses boniques.
De confiança.
I tot això, de confiança.
De confiança.
No us preguntaré quin, però...
Us han explicat un secret últimament i quan va ser l'última vegada que us van explicar un secret?
Clàudia, Camila.
No cal dir quin, ja ho veurem, ja...
Un que me va explicar la Camila.
Es pot dir?
No.
Ah.
No, jo provo, jo provo.
A veure, Mourat, digues.
Jo també, el meu amic Toni m'ha explicat un secret.
També t'ha explicat un secret?
Sí.
I tampoc n'es pot dir?
A uns quants amics.
A uns quants, només.
Jo també lo sé.
Tu també.
Jo.
A veure, la Sarai, quina és l'última vegada?
A mi em van explicar un, la Camila, la Clàudia, la Cristina i la Judit, i no ho he contat.
Molt bé.
Com ha de ser i tu, Cristina?
A mi, la Clàudia i la Camila.
La Clàudia i la Camila.
Quin trio?
Quin trio.
Toni, digues.
A mi, el Mourat m'ha explicat un secret.
És a dir, el Mourat t'explicava que tu li havies explicat un.
Sí.
És a dir, feu un intercanvi de secrets.
I és important guardar-los, no?
Sí.
Sí, molt.
Creieu que aquesta és la base de la confiança?
Sí.
Molt bé.
Sara, a tots els encanten els secrets.
Tu tens algun secret per explicar-nos a nosaltres?
No.
No, clar.
Perquè tu no els expliques, tampoc.
No.
I quina és l'última vegada que t'han explicat un secret?
Ja fa poc.
De quant?
De tres dies, per exemple.
Ui, aquest ja començarà a caducar, eh?
Has de buscar que t'expliquin un altre.
Ui, això ja està desfasat.
Sí.
Molt bé, Sara.
Escolta, que ha estat un plaer també que ens hagis acompanyat.
Felicitats.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies i una abraçada ben forta per tots els companys del Seib La Floresta de Tarragona.
Molt bon dia, Sara.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu, guapa.
Vosaltres enteneu la...
O veieu la diferència entre explicar un secret i criticar una persona?
Sí.
Quina és la diferència?
A veure, per aquí, algú que no m'hagi parlat gaire encara?
Ju, ju, ju.
Ju, ju, ju.
Vinga, els quatre, comencem per la Clàudia.
Tu.
Quina és la diferència?
No, tots podem parlar, no us preocupeu.
La diferència és que si critiques algú que està malament i si és una cosa de confiança i que no fa mal a ningú, doncs sí.
I tu, Camila, veus la diferència?
La diferència és que de criticar una persona que no és d'aquí, a mi no m'agrada res.
Que no hi sigui.
Una persona que no hi és, no?
Sí.
Clar.
I tu, Ainoa, veus la diferència entre crítica i explicar un secret?
Sí.
Sí?
Sí.
I ens les pots explicar o la veus tu i ja n'hi ha prou, que tu la vegis i ho tinguis clar?
O seria una mica com ho han dit la Camila i la Clàudia, no?
Sí.
El Toni vol afegir alguna cosa més?
Sí.
Sí, digues, Toni.
Li trenques el cor.
Sí, senyor.
Si la critiques, li trenques el cor, perquè fareixes els seus sentiments, oi que sí?
Sí, fareixes els seus sentiments.
Si un amic em diria que està criticant a un altre, doncs jo se'l diria a l'amic.
Ah, però, si t'ho he dit com si fos un secret, tot i que sigui de criticar...
A veure, és un cas, eh? Jo no dic que ho feu, eh?
La Clàudia diu alguna cosa que no és gaire bona, no sé, de la Cristina.
Que no és veritat, eh?
Que quedi clar.
I diu, la Cristina no sé què.
Tu li diries a la Cristina?
Sí, perquè la Cristina lo sepa i no li faci mal al cor i li diria que parlaran i que se perdonaran.
Clar, però la Clàudia t'ho ha dit en secret, que és un problema, eh?
Sí, en secret, però jo li diria...
O traeixes la Clàudia, que t'ha dit un secret, tot i que era un secret d'aquells lletjos,
o jo no sé, no ho veig tan clar, eh?
És difícil, s'ha de tenir molta força de voluntat.
Jo li diria a Clàudia, se lo puc dir a la Cristina i ella me dirà si...
No.
No, però de pronta, a vegades, a vegades, que la Clàudia me deixa de dir-les la secret.
Ah, està bé, està bé.
Ai, Noa, què en penses tu?
Per exemple, si la Clàudia té alguna cosa que no s'ho vol dir a la Cristina,
jo diria que s'ho digués perquè, si no, la Cristina pensaria que la Clàudia l'està dient alguna cosa a la Cristina.
Sarai.
A mi, a la Noa, si la criticaran, jo s'ho diria perquè això fa mal que te critiquin.
Fa mal que parlin mal de tu i que no siguin amables amb tu.
És com deia el Toni, és que et trenquen el cor.
Sabeu que veig jo per aquí una mica com de culebron d'aquests de la tele?
I a mi algú m'ha dit que us agraden molt les novel·les de la tele?
Sí, sí, sí.
Però per què us agrada si tot el dia s'estan criticant i malparlant?
A mi m'agrada Rubi, m'agravava Passió de Gavilanes i El Cuerpo del Deseu, i La Tormenta.
Bueno, m'esteu deixant, però parada de veritat.
Però si aquí estan tot el dia criticant-se i fent-se mal uns i altres i tot això.
Però després s'ha acabat molt bé.
Acaben ser novis.
És veritat.
A vosaltres el que us agrada és el tema dels nòvios, les nòvies i tot això.
No, no, no.
Sí, sí, sí.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Jo crec que sí, i escolteu, i quan us feu secrets i us dieu secrets, no ven això?
A mi m'agrada aquesta, a mi m'agrada aquest.
Clar, home.
Ah, veus com que sí?
Veus com que sí?
Jo sé que us agraden.
Els secrets de petons.
És que m'ho ha dit un ocellet.
No.
Carme!
Carme!
Carme!
Un ocellet.
Qui us agraden?
Els secrets de...
M'agrada, no m'agrada aquest, mira nana, que això us agrada molt, també m'han dit.
No m'han dit qui, eh?
Qui us agraden aquests temes?
Els temes, no m'ha dit ningú qui, de què, però els temes sí que us agraden.
Clar.
O si us agraden les novel·les i tot això?
Sí.
Sí?
Ai senyor.
No, us agraden també les cançons.
És veritat.
És veritat.
És veritat.
Doncs després parlarem de cançons.
M'han explicat també que heu fet un mural a la classe.
Clar, home.
Sí.
A veure.
A per les toltes.
No, però sobre el tema dels secrets heu fet un mural?
Sí.
Algú m'ho pot explicar?
Jo.
Vinga, Sarai.
Aquí tindria més confiança.
Jo vaig dir a la mare.
A la teva mare.
I als pares, també.
I vas posar el nom de les persones en les que confies, no?
Sí.
I a aquestes persones els hi expliques tot.
Sí.
Molt bé.
Jo primer les explico als pares i després als amics.
Doncs això està molt bé, no?
Perquè són...
Aquests sí que són de confiança, no?
Sí.
De debò, de debò.
Ai, Noah.
Senyor, jo...
Senyor, jo primer...
M'ha posat categoria de senyor.
M'he emocionat i tot.
Digues, Ai, Noah.
Senyor...
Ai, senyor...
Otra vegada.
Jo la...
Jo...
Jo també tinc cartell com vosaltres.
Yolanda.
Digues.
Ai, Noah.
Jo primer s'ho dic als pares.
i si els pares diuen, per exemple, que es pot dir, jo s'ho dic, però...
Si fa mal, no s'ho dic.
Jo també no diria això, però és que me l'ha quitat.
Bueno, és igual.
El que es tracta és que les persones que ens escolten coneguin totes les opinions.
Toni.
Jo a la priscina hi ha dos amics.
Jo sé que tu tens un secret molt important que li has explicat al Morat.
És un bon amic teu, perquè si tens confiança, no, Toni?
També tinc...
Morat, tu i el Toni sou molt amics.
Sí.
I abans ja has dit que ell t'havia explicat un secret i tu també li havies explicat amb ell, no?
Sí.
És important tenir confiança amb els amics, Morat?
Sí.
És molt important, oi que sí?
Toni, és molt important...
Sí.
...tenir algú amb qui confiar.
Sí.
I tu creus que els teus amics i les teves amigues poden confiar en tu?
Sí.
Sí?
Home, pel que has dit abans, jo crec que és una mica allò de dir...
Saps guardar un secret, eh?
Segur.
Sí.
Seguríssim.
Aviam, qui més va participar en aquest mural?
Qui em pot explicar més coses?
Cristina, que fa estona que no ens dius res.
A veure.
Doncs jo primer vaig posar a la Sarai i després a la meva àvia.
A la teva àvia també.
Parles molt amb la teva àvia?
Sí, a vegades per al telèfon.
I la teva àvia t'explica secrets, també?
Sí.
Sí.
No només li expliques tu a ella, sinó que ella t'explica a tu.
A veure, hem comentat abans...
Digues-hi.
Primero explicar de la madre, després a la hermano.
Que és més gran que tu?
El teu germà?
Sí.
El hermano.
És més gran?
Sí.
Sí?
A la teva mare i al teu germà.
Sí.
Molt bé.
L'Homar també segur que té persones molt properes a qui explicar els secrets.
Està molt atent a escoltar l'Homar.
És que sí?
S'ha en cor.
Molt bé.
Com el Maruán, em val a dir que tant l'Homar com el Maruán són persones que han arribat relativament fa poc a casa nostra i tenen certes dificultats però que van superant de mica en mica.
Són aquí, molt atents, escoltant...
Madre.
Aquí dius?
Madre.
Madre o mar.
Molt bé.
Val a dir que estan molt atents a escoltar i que de mica en mica també van entenent perfectament tot el que aquí s'està parlant.
Clàudia, jo et veia amb molta empenta quan ha començat això però et veig una mica en baixa forma.
Què passa?
Que ens has d'explicar un secret i no t'atreveixes?
No.
No?
No li treuràs res jo a la Clàudia avui, eh?
No li treuràs. A la Camila, si treballo bé el tema, potser ens explica algun secret.
A un no, a un no, no, no, no crec.
A un no o no?
No, no.
Algú, ningú explicarà un secret abans de marxar?
No, no.
Que encara es pot dir?
El què?
Res, res.
El secret.
I tant, que es poden dir els secrets. Ningú vol explicar cap secret?
No.
A veure, abans hem comentat el tema de les novel·les, que us agraden tant.
Sí, sí.
Que els secrets van sobretot de petons, secrets d'enamoraments.
Hi ha molts enumeraments a la vostra classe?
Sí, sí.
No, només dos.
Només dos, confirmats ja.
Sí, la senyora ho sap.
Ah, no sé, a mi la senyora, us diré una cosa, la senyora sap guardar secrets,
perquè jo li he preguntat per aquests enamoraments...
No, senyora, un secret se li va escapar.
Ah, però a mi no m'ha dit res, no hi ha molt manera.
Un secret se li va escapar.
Només un secret.
I a la rosa també, a nostra senyoresa.
Senyora, a la rosa, a la rosa se li va escapar un secret que ja es pot dir.
Puc dir-li una cosa a la Camila?
En secret?
Sí, sí.
Bé, però si se sent...
Jolanda!
Espera, espera.
Assistim a un moment històric, s'estan dient un secret.
Ah, sí? Ràpid, eh? Quina pràctica!
Déu-n'hi-do!
Quina pràctica!
Digue-nos que s'escolta en un moment i s'han entès, eh?
Digue, Sarai.
La rosa li va dir un secret als seus amics.
No, van ser els amics.
Sí, és veritat.
És veritat.
Els amics a la rosa.
La rosa es enteres.
Assistim a un debat important.
Havíem qui ha dit el secret i qui no.
Ai no, havíem dit tu treus l'aigua clara de tot el que està passant aquí.
Jo t'ho dic.
Espera, espera, un momentet, Clàudia, de seguida et dono la paraula.
Senyor, la rosa li va dir a la seva mama que si podia anar al parc i la seva mama li va dir que no.
Llavors li va dir a la rosa, a la seva mama, que anava a la missa, no?
I no anava a la missa, anava a jugar.
I el secret està en que la rosa li va dir als seus amics que no s'ho digués a la seva mama.
I els amics què van fer?
Guardar-ho.
Guardar-ho.
Però ja es pot dir, no?
Sí, sí.
Però jo intueixo que la mare de la rosa va veure que no va anar a missa i va anar al parc.
No, ella no ho sap.
No ho sap encara.
Però això ho hem dit ara.
Ara que no s'escolta ningú?
No, la rosa sí.
La rosa sí.
Rosa, hem pogut dir-lo perquè tu deberías decirse la tomada de lluvia.
És veritat, senyor.
És veritat, rosa.
Quanta telenovela hi ha aquí.
Home, que si no la teva mama està preocupada.
Deixa-lo ja.
Aviam, per relaxar una mica l'ambient, una de les cançons que heu demanat té a veure amb Passió de Gavilanes.
Sí, sí, sí.
Escoltem una miqueta.
Pobre Toni, diu, no, per favor, jo estic amb tu, Toni, però en fi, què hi farem?
Som majoria, estem en minoria.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Jo tinc un secret.
Un secret que el diré.
Mira, a mi m'han dit que la Sarai canta molt bé aquesta cançó.
Sí.
I jo també, eh, que la canto Camila.
Jo també.
A veure.
Jo sí.
Voleu cantar-la?
Sí.
Però a veure, amb calma, amb calma, perquè serà bonic sentir-la un trosset cadascuna i cantarà tothom, només faltaria.
Sarai, un trosset tu, comença la Camila.
Ui, s'acabarà la cançó, eh?
Home, que me mira i me desnuda, una fiera inquieta que me da mil vueltes, sí, se tembla, pero más timo.
Ara canteu totes, eh?
Vinga, totes.
Nadie me lo quita, sempre seré jo su dueña, por la que no duerme, por la que se muere, por la que respira.
Ah, ah, ah, yo soy su mujer, el nene.
Vienes ese hombre, ese hombre, que me mira y me desnuda, una fiera inquieta que me da mil vueltes, sí, se tembla.
Toni, Toni, tranquil, ja està. No pateixis més, Toni.
Pero más es sentir mujer.
Déu-n'hi-do, eh?
Ja està.
La sabeu perfectament, eh?
Sí.
Les mates socials, tot això, ens ho aprenem igual?
Sí.
Sí?
Sí?
Bé, la seva mestra em confirma que sí, eh?
Que amb la mateixa passió, no de gavilanes, però sí per les matèries que s'estudien al coletoni.
Jo sóc el rei de les taules.
Com el rei de les taules?
Ah, sí?
Jo sóc la segona, sempre.
Déu-n'hi-do, eh?
No, és la Cristina.
És el que jo sempre la segona.
Que ella és la tercera.
Però, però, però, a veure, a veure.
Jo sempre la segona.
El primer en les taules és el Toni, cadascú té la seva cosa.
Sí, sí.
No sé si, Lluís, tenim més música per escoltar?
Tenim alguna cançoneta més de les que han demanat?
Tortura.
Una. Aquesta de, vèiem, hi ha una cançó que es diu Tortura.
Aviam, algú me la pot presentar?
Toni, Toni.
És, Jolanda, és que hi ha un truc en les taules que li doni la volta.
Com? No ho acabo d'entendre, això de les taules.
7 per 6.
És igual que 6 per 7.
Ah, clar, clar, clar.
Li dones la volta.
Li dones la volta i així, doncs, memoritzant amb 4 tables, com aquell que diu, ja te la saps totes.
T'ho has de aplicar una mica de lògica.
Hi ha una que està entre totes les taules, la de 9.
La de 9.
Sí.
Jo veig que el Toni és el que té el cap més ben posat.
Que vosaltres esteu amb els gavilanes i amb les coses que escolteu.
Digue, Sarai.
Tortura.
Sí.
És una cançó de Shakira.
I qui és Shakira?
Shakira és una cantante.
I com és?
Una cantante colombiana.
Sí?
I què té d'especial?
Pues que canta.
Que canta molt bé.
Canta molt bé.
Sí.
Con Alejandro Sanz.
Canta con Alejandro Sanz, aquesta cançó.
I qui és Alejandro Sanz?
Alejandro Sanz.
Un cantante.
També.
Un cantant com?
De òpera?
No!
De...
De...
Igual que la Shakira.
Anem a escoltar-los una miqueta, va.
Sí!
Un cantant.
Sí!
Tampoc te pido que vuelvas rogando perdón si lloras con dos ojos secos, lleblando de llen.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit