Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de Vic, i vam fer com...
Ens vam trobar
allà i vam fer com una...
Com una... A veure, una sortida
conjunta. Nosaltres instal·làvem
unes boques de coves, i ells s'instal·làvem
un altre, i llavors vam fer integrals
amb instal·lacions dels dos.
I això es fa sovint, allò de trobar
altres espeleòlegs i decidir
fer alguna activitat conjunta?
A veure, normalment sí, quan hi ha
molts dies de festa
a Catalunya, doncs tothom
surt, no? Ja us coneixem?
No, no ens coneixem, ens vam
conèixer allà, però clar,
a França, les matrícules espanyoles,
allà dalt, al Bost, doncs
canta una mica, i de seguida que vam
arribar hi havia una furgoneta, ens vam
conèixer, i vam quedar una mica
d'acord, perquè nosaltres volíem fer
una determinada cova,
però era una integral i havíem de muntar
el que és la instal·lació a les
dues coves. Què vol dir una integral, Eva?
Jo et vaig fent preguntes, perquè així
podrem visualitzar més aquesta aventura.
Sí, a veure, el que és
el sistema de coves que vam anar, la
Félix Trom, són 45 boques
diferents que
s'aconecten per sota.
Hi ha uns 110 quilòmetres
de recorregut i totes
tenen connexió.
Llavors, totes entren per
pous. Llavors, clar, tu has d'entrar,
has d'instal·lar, però
has d'instal·lar també la sortida,
perquè depèn
per on surtis,
potser tens 100 metres de pous.
Llavors, ho has de deixar instal·lat
o anar a dos grups, com van fer
nosaltres amb aquesta gent, anar a dos
grups perquè ells s'instal·lin una
i nosaltres instal·lem una altra, ens
subim al mig de la cova i cadascú surt
per on l'altre han entrat.
Bé, això d'instal·lar
ho explico una mica perquè
es refereix a instal·lar, a posar
unes cordes, unes línies
en les quals poden pujar
i baixar. Uns baixaran
i després podran tornar
a pujar per aquestes cordes.
Clar, ja ho deixeu fet i els altres
s'estan corrent amb aquesta feina.
Uns baixen per uns forats, els altres
baixen per un altre forat, dintre la cova es creuen
i llavors pugen per les cordes
dels seus companys.
Tu, Joan Carles, ets més de cova
o de cel obert? Jo crec que ets més de cel obert.
Jo soc una mica més de cel obert.
Sí, això de la cova...
I sobretot d'hivern.
Sobretot, sobretot.
Jo prefereixo el fred, però el fred exterior.
No obstant, dintre d'una cova
es passa bastant de fred també
perquè el sol no te toca, no escalfa
i llavors les temperatures baixen.
No què s'hi lleva?
Home, depèn on estigui la cova, però normalment
si allà al Pirineu són bastant fredes
i després la que nosaltres vam fer
a la segona part, per la sortida,
que era l'atrumil, té un riu subterrani
que són totes les aigües del desglàs.
Llavors l'aigua estava molt freda,
vam trobar més aigua de la que pensàvem
i realment sí que vam passar fred,
molt de fred, però bueno,
anàvem amb abric i anàvem molt preparats.
Ja la coneixeu, aquesta cova, o era la primera vegada?
No, aquesta, per on vam entrar, la gruta d'Eretics,
sí que la coneixíem, perquè allà havíem anat.
El que passa, havíem arribat a una sala molt gran
que fa 500 metres de llarg,
que és una de les més llargas del sistema,
i després aquesta sala comunica
amb un altre cova, l'atroduvent,
que eren molts pous,
i vam decidir sortir per l'atrumil.
Aquesta gent de Manresa i de Vic
i de Terrassa havien instal·lat l'atrumil
perquè feien un altre integral
i llavors vam sortir per les seves cordes.
Quanta estona us hi vau estar, en aquest cas?
Doncs, poquet, unes set hores.
Poquet, no? Com si anessis a donar un tomb.
El que passa és que amb l'Eva ho hem comentat,
quan estàs en una cova,
el rellotge té una altra cadència, un altre ritme.
El temps passa d'una manera completament diferent
a com passa a l'exterior.
Però és que tu t'imagines baixar per un forat
i, dius sobte, trobar-te
una sala de mig quilòmetre de llargada?
Déu-n'hi-ho.
És que té que ser impressionant, eh?
Hi ha llacs, a vegades.
Sí, aquí hi havia una petita platja.
Talagmites, certs vius per allà dintre,
i hi ha de tot.
Home, els certs vius, natros, només.
No, home, però sempre hi ha...
Algum bitxet, però, clar, és tan gran
i, a veure, amb les nostres llums
no es podia veure tot.
Hi havia...
És molt maca perquè és molt llarga
i a mig del que és la sala
a la mateixa roca fa com una porta quadrada
i és molt maco, però, clar, és que no es veu.
Clar, sembla que estigui fet a posta
per l'éser humà i que no sigui, doncs,
una cavitat natural, no?
Que algú l'hagués preparat d'aquesta manera.
No, però és...
L'experiència és fantàstica.
Clar, algú pot pensar, home,
una cova és una cova, totes seran iguals.
No.
No, no.
Perquè tu ja has visitat unes quantes.
Sí, després al mateix sistema
vam tornar a anar,
ja l'havíem fet abans, fa un parell d'anys,
a la Pene Blanc,
que aquesta, el que és la boca,
has de pujar 10 metres,
que hi ha una corda en usos per pujar...
Qui ja es queda allà.
Sí, aquesta corda és fixa.
A veure, no és molt complicat pujar,
però si tens una corda, doncs, ho fas millor.
I aquesta és seca,
no hi havia aigua,
i aquesta tira bastant.
El que és molt perdedora,
a veure, fins i tot amb topo,
teníem problemes per continuar.
La topogràfia, que és el mapa...
Joan Carles, anava a dir,
Joan Carles, topo.
Sí, sí.
Sí, el que és el mapa de la cavitat.
Que allà posaran allà un animaló
perquè vagi obrint el túnel,
dius, no...
No, doncs.
Amb espereologia és igual que,
bueno, amb excursionisme,
amb montañisme,
que tenim...
Bé, nosaltres tenim la cartografia normal
que la gent coneix, no?
A més, amb carreteres, amb camins,
doncs amb espereologia,
tenen una...
com uns planos...
És diferent la cartografia d'espereologia.
És molt diferent.
S'assembla més al que seria
el plano d'una vivenda, no?
Ah.
Perquè, clar, a més,
li interessa tindre l'alçat.
Clar, una cosa és el plano d'un camí,
que tenim les curbes de nivell
i que s'embregarà per una superfície,
i en canvi a ells li interessa
saber l'alçat en aquell moment,
perquè va variant.
Clar, pot ser una cavitat amb una boca
que tingui només mig metro d'entrada
o que tingui 20 metros d'entrada, no?
D'alçada, vull dir.
Qui fa aquesta cartografia?
Qui l'homologa posteriorment?
Perquè, clar, amb bona voluntat
es pot anar a tot arreu,
però a vegades hi ha voluntat
i falta de coneixements,
o a vegades hi ha bona voluntat
i coneixements, també.
No, la cartografia està...
Això ja és una homologació,
una cosa estandarditzada,
és...
Però per determinades coves.
A veure, aquesta...
No, en totes, totes.
En totes.
La cartografia existeix
i s'aixeca
amb on s'apareix, no?
Igual que...
Però clar, fan els mateixos grups
d'espereologia.
Sí, sí, aquesta concretament
la va fer...
Allà al poble d'Arbàs,
que és el poble més a prop
d'aquest sistema,
hi ha un senyor,
bueno, un senyor és...
Per dir-lo...
Perquè és una persona
que ha dedicat
tota la seva vida
a l'espèlio.
Autoritat, el tema.
Sí, a veure,
és que, clar,
viu per l'espèlio.
És...
A veure,
suposo que la persona
que més bé coneix
aquest sistema
ha fet un llibre
bastant...
Molt complet,
el millor del sistema
i concretament
la topografia
d'aquesta cova,
la pena blanc,
érem diverses pàgines
perquè l'ha fet
amb molt detall.
És per dir perfecta,
aquesta topo.
I clar,
nosaltres vam fer fotocòpies
i portàvem totes les fulles
i havíem d'anar desplegant,
però tot així
hi ha coves que...
Hi ha coves que no existeix,
la cartografia.
A veure,
algun foradet que un altre,
però aquest llibre,
el foradet més insignificant...
No dic en aquest sistema
en general,
vull dir,
quan es plantegeu
anar a fer una cova...
A veure, no,
totes les coves
que anem a fer
portem la topografia.
És molt important.
A veure,
hi ha hagut
molts rescats
a Cantàbia.
És el que t'anava a dir,
que aquesta és una de les coses
que s'ha de contar.
A veure,
no només aquesta Setmana Santa,
normalment
sempre hi ha gent
que va sense preparació,
sense topografia,
sense estar conscienciat
que realment
van a fer una gran cavitat.
Llavors és quan
hi ha problemes.
A veure,
hi ha rescats,
doncs que si una persona
que cau,
per allò que sigui,
va passar aquesta Setmana Santa,
una noia que va caure,
però normalment
són perquè no...
perquè fas tonteries,
no tens...
Exxés de confiança.
Exacte.
que si persones experimentades
com vosaltres
porteu cartografia,
ho porteu tot,
no us falta detall,
i que sou experimentats,
probablement
aquells
menys experimentats
són els que prescindeixen
de tot això,
no?
Exacte.
La gent que
per excés de confiança
o perquè,
a veure,
vaig entrar en una cova
i com jo ja sé
baixar amb ràpel
i ja sé pujar amb llumars,
pujar amb uns aparells
per la corda,
doncs se pensen
que ja
poden fer qualsevol cova.
Clar,
abans d'entrar en una cova,
doncs tens que tirar una topografia,
tens que informar-te,
tens que saber
quant de temps
trigarem a fer-ho
i, aviam,
tens que entrar
amb tot un material
adequat
per fer aquella cova,
no?
És important
parlar de rescat
sense alarmismes
i com una cosa
d'allò més natural
perquè quan hi ha un rescat,
primer,
el risc i el perill
en el qual
posa la vida
la mateixa persona,
però un rescat
també suposa
mobilitzar altres persones
que per rescatar-te
també posen
la seva vida en perill,
no?
Exacte.
Llavors,
per exemple,
si estàs dintre d'una cova
i de sobte tens que ajudar
amb un altre company,
doncs clar,
deixes tot
per ajudar-lo,
és un company,
una persona
que, bueno,
a l'estat dintre,
doncs tu l'ajudes,
llavors ja,
per culpa d'aquella persona,
deixes de fer
la teva activitat.
És tot un...
No és tan fàcil
com dir,
bé,
vaig ajudar-lo
i ja està,
no?
I després també,
tot el que comporta,
doncs treure una persona
dintre d'una cova,
no és agafar,
trucar pel mòbil
amb un helicòpter
i vindre a la recollir.
Dicim,
per treure una persona
un any mòbil
de dintre d'una cova
no és gens fàcil.
No,
de vegades s'han de fer
voladures
perquè hi ha passos estrets
i si la persona
ha d'estar,
com ha dit ell,
que no es pot moure
i l'han de treure en camilla,
han de fer voladures
perquè passi
la...
el que és la persona
sense tenir cap perill.
Ens agrada com...
Una voladora
és ficar un petard dintre
i un forat més gros.
En tot el que...
En tot el que ho comporta,
tot, no?
En totes les pràctiques
d'esports de natura
i aventura,
si mirem
amb altres pràctiques humanes,
el nivell d'accidents
és mínim,
és gairebé imperceptible
respecte a altres activitats humanes.
Per això
ens agrada
quan fem referència
a la prevenció de si
passen coses,
però evidentment
no passen tantes
com en altres activitats,
com agafar el cotxe,
sense anar més lluny.
Exacte.
Per tant,
no ho diem
des del punt de vista
de l'alarmisme,
sinó sobretot de dir
espeliologia,
entrar en una cova,
d'acord,
però posem-nos en contacte
amb la gent que ja en té.
Exacte.
Deixem-nos acompanyar
i que ens ensenyin primer,
no?
El correcte,
i primer abans d'entrar,
o de fer qualsevol esport,
qualsevol esport
que hi hagi un risc,
espeliologia,
descens de barrancs,
que ara ja comença
a vindre a l'època,
muntanyisme,
qualsevol tipus d'activitats
d'aquesta mena,
primer,
fer un curs d'iniciació,
anar amb gent que en sàpiga
i llavors portar també
el material adequat
per a cada activitat,
perquè no pots anar
a ple estiu,
per exemple,
a fer la neto
amb bambes.
És una imprudència...
Pitjor amb xancletes.
I pitjor amb xancletes.
Ja t'ho dic ara.
A ple estiu,
el grup de rescat
que hi ha allà,
que és la Guàrdia Civil,
està fart
de treure congelacions
a ple estiu.
És que...
Clar,
la gent no va prou equipada.
jo m'he trobat,
jo baixar de la neto
amb botes,
amb jaquetes de coretex
i tot amb una motxilla
tot carregat de material
i baixar,
arribar a baix
a les 4 de la tarda,
per exemple,
i trobar-me
en aquella mateixa hora,
gent amb bambes
pujant cap dalt.
I escolta,
però si arribaràs a dalt
l'endemà al dematí.
Tu que has anat a la Verés,
prens totes aquestes precaucions
i ells van tan tranquils.
I llavors l'afanyada
és nostra
de recollir-los
o de trobar-los
pel camí que no poden,
que estan mig congelats
i, bueno,
fanyada de baix.
S'ha de conèixer molt
el mitjà.
Tenim poc temps
i a l'Eva,
com que li farem
que quedi
en venir un altre dia,
només fas espèleo
o també
com fas coses
a la superfície,
podríem dir?
No,
una mica de tot.
Ara
comença
el que és
la temporada
de Barrancs.
És el que us anava a dir,
hauríem de parlar
de Barrancs un dia.
Alguna via ferrada
també hem fet,
també muntanya.
jo a l'estiu
de l'any passat
va ser la meva
proteòxida muntanya,
vaig estar tot l'estiu
fent muntanya,
però fem una mica
de tot,
una mica,
però sempre
sempre portem
molta seguretat
i si anem a fer muntanya
portem els mapes
per no tenir
cap problema,
portem llums
per si se'ls fa de nit,
perquè hi ha gent
que,
el mateix
és anar a fer
una muntanya,
un Barranc o una cova,
hi ha gent
que entra a la cova
amb una llanterna,
anem a veure
que hi ha per aquí.
Com si fos,
sí,
exacte,
i a la muntanya
passa el mateix,
el típico dominguero
que va amb xancletes
i sense cap seguretat,
sense cap mapa
i fa
el que ell pensa
que pot fer.
Doncs queda pendent
una propera conversa
i queda pendent
parlar de Barrancs,
sobretot en tema
de prevenció,
perquè ara s'acosta
a l'època
quan era Barrancs,
ràftings,
tot aquest tipus
d'activitat
relacionada amb els rius.
I hem començat
ja tinguent accidents,
tinguent accidents,
hi ha hagut uns quants accidents
ara aquí dalt,
a la zona del Vero
i crec que la gent
hauria de començar
a tindre bastanta més cura.
Doncs ja ens ocuparem
també des d'aquí,
modestament parlar-ne.
Molt ràpidament
perquè ens demanen
pas un altre cop
des de l'Ajuntament
de Tarragona
per el tema
de la ciutat esportiva.
Repassem l'agenda
d'activitats
que hi ha properament?
Mira,
tenim una cursa de muntanya
ara el dia 14
d'aquest mes
a Pouls,
que és la seixena edició.
Tenim un telèfon
de contacte
que és del 977,
51-12-08.
Llavors,
a l'11 del mes que ve
tenim una cursa
nocturna
de resistència
que són uns 50 quilòmetres.
Aquesta és molt bonica
perquè toca als pobles
a Pouls
i passa per allà
els ports
i el bonic que són
50 quilòmetres
de nit.
Clar,
aquí tens
que anar amb llinterna,
hi ha piles noves
perquè si no,
no l'aguantes.
50 quilòmetres
i de nit,
Déu-n'hi-do.
Però és molt bonic,
és una zona
molt fresqueta
i el mes
de juny,
home,
és el més ideal
per això.
Està molt bé.
Llavors,
tenim la Copa Catalana
d'Escalada
el dia 6,
és a dir,
demà,
demà,
tenim la Copa Catalana
d'Escalada
a Palau Tordera.
El que vulgui
més informació
és el número
630,
411,
623
i després,
l'altre cap de setmana,
el 12, 13, 14 de maig,
tenim a Ribagorça
el primer raid
que organitzen
que entra dintre
de la segona prova
de la Copa Catalana
de Raids.
i es farà
per la zona
de Castelló
de Farfanya
i el Pont de Subert
i pugen fins als Besiberris,
una zona també
molt maca.
El que organitza
és UcaUca
i el telèfon
és el 973
271
022.
I després,
també,
una cursa
de BTT
que,
segons
testimonis,
l'any passat
es va organitzar
i va quedar
molt bonica
i organitzar
el senyor
Hermida,
no el de...
No el de la tele.
Que t'està
per poques curses.
Sinó el que va anar
a les Olimpiades
ara no fa gaire
i serà,
bueno,
la carrera
diu territori
Hermida.net
i són 65 quilòmetres
per la Cerdanya.
Això es fa
el dia 7.
El diumenge.
Aquest cap de setmana,
aquest diumenge.
Ara que vostès
són més modestos
en les seves aspiracions,
ens queda la bicicleta
de Tarragona.
I la bicicleta
de Tarragona.
Que sortiran
a pedalar
el diumenge.
Tota la família.
Perquè això
que ens han portat
el Joan Carles
i l'Eva
és allò
que diríem
per persones
que tenen
una certa forma física.
Home,
hi ha de tot.
Una marxa nocturna
de 50 quilòmetres
vostès i jo
la podem fer
en qualsevol moment,
oi?
Home,
sí,
50 quilòmetres.
Unes quantes rambles.
Que optimistes
aquest home,
és fantàstic.
Doncs aquestes
són les activitats.
Recordem,
n'hem parlat
aquesta setmana
i ara li farem firmar
un contracte a l'Eva
conforme tornarà
un altre dia
a parlar-nos
de Barrancs.
Jo crec que no cal
que el firmi,
sinó que igualment
vindrà que li agrada.
Allò anava a dir
Palabra de Cavalleros
Pacto de Dames.
En tot cas,
Eva,
ho deixem així
i t'esperem un altre dia.
Joan Carles Castelluí,
moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Bon cap de setmana.
Igualment.