.
Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio,
com cada divendres a aquesta hora, aproximadament,
i recordem que dissabte tenim una segona oportunitat per escoltar el que pensen,
el que senten de determinats temes joves, escolars, de la ciutat de Tarragona.
L'aventura de la vida és un espai que fem en col·laboració amb les àrees de serveis socials
i ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai,
i amb la participació, sense la qual fora impossible tirar endavant aquesta aventura de la vida,
de diferents centres educatius de primària de la ciutat de Tarragona.
Centres educatius, escoles, com l'Ensenyants a l'Estonà, que avui ens acompanya.
Concretament, un grup de vuit alumnes, nois i noies, de sisè de primària,
que venen en representació de la resta de companys.
Saludem ja la Gisela, l'Anna, el Cristian, l'Ignasi, el Nacho, la Maria, la Marta, la Paula,
i la Núria, la Núria Codina, que ven en representació de les mestres de sisè Núria.
Bon dia a tots i a totes, i quasi que un bon dia, també amb molt d'afecte a tots els vostres companys i companyes,
que segur que estan escoltant ara, no? Estan escoltant?
Sí.
Els saludeu? Bon dia des d'aquí, que sàpiguen que heu arribat bé i que sou aquí.
Bon dia.
Bon dia a tots i a totes.
Immediatament començarem a conèixer el que heu treballat a l'aventura de la vida a l'escola,
que Déu-n'hi-do, un tema importantíssim.
Heu treballat el tema de les habilitats, de l'autoestima,
de saber que tots servim per alguna cosa, que per algunes coses som més destres,
per altres potser no tant, però tots som útils
i tots tenim moltes coses per mostrar als altres i per compartir.
Primer, si us sembla, m'agradaria conversar breument amb la Núria,
perquè ja sabem que els protagonistes reals sou vosaltres,
amb la Núria, una mica de per què heu triat aquest tema.
L'aventura de la vida dona tota una sèrie de materials,
recordem que és un programa que el que vol és crear les habilitats
per fer una convivència més estable
i sobretot per prevenir determinats hàbits.
Per què heu triat justament aquesta part de l'aventura de la vida, Núria?
Per alguna raó en particular?
Sí, perquè se deia molt i està molt relacionat amb els objectius que tenim a l'escola.
L'objectiu general és créixer com a persones.
i aquest compte parla de les qualitats que tothom tenim
i si tenim qualitats i se'ns valori i se'ns reconeix,
doncs som més aptes per créixer.
Una persona que no se li valori res de vegades es deprimeix
o no té tantes possibilitats.
Per aquesta raó l'hem triat.
Són edats que a vegades l'opinió dels altres és molt important
i pot aflaquejar en un moment determinat l'autoestima.
Ho treballeu en un moment determinat de classe,
el tema de l'aventura de la vida, tots aquests materials, tota aquesta línia,
o aprofiteu determinats moments quan vosaltres, com a mestres,
que esteu en contacte directe amb els nois i noies,
penseu que és bon moment per tractar aquest tema o aquell altre?
Sí, del tot.
Tenim una hora setmanal que en diem tutoria,
que la fem el divendres a la tarda,
i normalment fem l'aventura de la vida.
Intentem alternar diferents activitats.
Un dia, per exemple, treballem un conte
i si no en tenim prou en una sessió, doncs ho treballem més.
I després l'àlbum a les enganxines també.
Hi ha temes que es relacionen amb naturals.
Per exemple, hi ha tot un tema sobre l'alimentació, la higiene,
i va completament d'acord amb aquesta línia.
Molt bé, Núria, moltes gràcies.
De res a tu.
En tot cas, començarem...
Jo sé que he tutorial un conte de l'aventura de la vida,
un conte que es titula Perfecte i impossible.
En parlarem de tot això que ara deia la Núria.
Jo no sé si algú en pot fer una introducció sobre el conte.
Nacho, per exemple, ens pots dir com és el conte
que escoltarem una miqueta de què va?
O fer una mica d'introducció perquè els oients sàpiguen el que els espera.
Sí, el conte tracta d'un nen que es diu Hèctor.
A la classe li diuen l'Hèctor el Perfecte.
Llavors, està fent un examen i resulta que no va estudiar.
Llavors, li demana a la seva companya Marta i amiga que li digués les preguntes.
Però la Marta té molta por i li diu que no,
perquè si l'enxampen es podien ficar en un perill per copiar o això.
Llavors, l'Hèctor suspèn l'examen i surt la Marta a la prova
i li explica que no passava res i l'Hèctor li demana perdó.
Bé, doncs, si us sembla, escoltem aquesta situació, aquest conte sobre l'Hèctor
i al final a veure com arregla.
I quina és la conclusió que ha tret l'Hèctor?
La compartirem amb tots vosaltres.
Us sembla que deixem escoltar els oients el conte?
I tant.
Doncs vinga, endavant.
Sí, sí.
Hola, em dic Hèctor i és possible que us hagi passat una cosa com la que em va passar a mi.
Poseu-hi molta atenció.
Diu l'aventura de la vida.
Perfecte, impossible.
Qui és sempre l'Angelet?
El millor fill, el millor amic i el millor alumne?
Doncs qui voleu que sigui?
L'Hèctor, el perfecte.
Un dia, l'Hèctor, el perfecte, és a dir, jo, per primera vegada a la vida,
no sabia com contestar un examen.
Els que vagin acabant poden sortir al pati.
No us oblideu de posar el nom al full.
Faltaven 15 minuts per entregar l'examen i jo tenia el full en blanc.
Per primera vegada, trauria una mala nota.
Hi deu haver un error, fill meu.
Sempre treus les millors notes.
Espero que no s'ho prengui com un costum.
Un bon alumne ho és per a tota la vida.
Em tormentava només pensar-ho, però ja era massa tard.
No hi podia fer res.
Llevat que fes el que fa la majoria en aquests casos.
Marta, aparta't una mica.
Que què?
Deixa'm copiar el teu examen, sisplau.
Però, Hèctor...
La meva amiga Marta no s'ho podia creure, i amb raó.
L'Hèctor, el perfecte, és a dir, jo, el que sempre vol fer-ho tot correctament,
ara demanava a la seva millor amiga que li deixés fer trampa.
Em fa molta por, Hèctor.
Ajuda'm!
Vosaltres dos, sisplau, silenci.
Ho sento, Hèctor.
Em moro de por.
La Marta es va aixecar i va entregar el seu examen.
I jo em vaig quedar allà assegut com un babau sense saber què respondre.
Quan va sonar el timbre, ja no hi havia res a fer.
Vaig abaixar el cap, vaig lliurar l'examen i vaig sortir al pati.
Allà hi havia la Marta, que m'esperava a les escales.
Com t'ha anat?
Malament.
Estàs enfadat amb mi perquè no t'he deixat copiar?
Esclar que no.
Deixa'm que et digui una cosa.
Hi ha coses que un bon amic no et pot demanar.
La Marta tenia raó.
No només havia corregut el risc que la castiguessin.
També li havia demanat que fes una cosa amb què no estava d'acord.
Per això li vaig demanar disculpes.
Els que hagin suspès l'examen han de fer la recuperació demà a la tarda.
No ho oblideu.
Aquella tarda no només vaig recuperar l'examen.
També vaig recuperar la meva veritable personalitat.
Ara ja no sóc l'Hèctor, el perfecte.
Sóc, a seques, l'Hèctor.
És molt avorrit que tot hagi de sortir sempre bé.
No només avorrit, és impossible.
Perfecte, impossible, és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Doncs xerrem de l'aventura de la vida.
Què us sembla? Algú d'aquí és perfecte?
Partim d'aquesta base, primer.
Algú és perfecte?
No.
Com hi hagi algú perfecte, ja hem begut oli.
Ja no podem fer el programa d'avui.
Perquè amb persones perfectes no podríem parlar d'aquestes imperfeccions que tenim tots.
que són tan importants les imperfeccions que tenim com allò que sabem fer bé,
que segur que també sabem fer bé moltíssimes coses.
Escolteu, per què no ens expliqueu a partir d'aquest conte quines activitats heu fet a classe?
Com heu treballat, Cristian?
Hem fet mates, català, castellà, francès i...
Digues, Ignasi, i ho continuem.
A veure, així ho compartim una mica.
I papiroflèxia.
Papiroflèxia també.
Què heu fet de papiroflèxia?
Oh, sí.
El Nacho...
Sort que això és ràdio, no tele, sinó, però ho heu dit com la Paolova, ballant magníficament bé.
Escolta, ara quan parlem de les habilitats, jo crec que el Nacho, una mica el tema ballet clàssic,
potser el dominaries, eh, Nacho?
Podria ser que sí.
A veure, m'estàveu explicant assignatures i algunes pràctiques que heu fet per a veure si teniu habilitat per fer papiroflèxia.
La Maria també volia parlar una miqueta de tot el que heu fet i com heu, les activitats que heu fet de l'aventura de la vida.
Ho pots completar una miqueta més, Maria?
Per exemple, en el tema de la papiroflèxia, què heu fet?
Havíem de fer dues figures en paper i escriure el full si n'havíem fet una, dues o cap.
Cristian, digues.
Doncs que també ha sigut divertit fer papiroflèxia perquè m'he d'adonar perquè s'ha fet...
Que surt.
No tothom en sap, eh?
I a qui li costa més que d'altres? És de les coses que o tens habilitat o no tens, quasi com cantar.
Algú més em pot explicar com heu treballat això de l'aventura de la vida a la classe?
Digues, Nacho.
Doncs ho hem treballat, que estàvem demostrant que ningú és perfecte, que tothom té les seves qualitats
i per demostrar-nos que si un sap fer moltes matemàtiques, però l'altre sap fer també papiroflèxia o ballar o alguna cosa.
És a dir, que cadascun de vosaltres, a partir d'allò que tractàveu, veieu, doncs mira, no sé, el Cristian, per exemple, que diu...
Home, m'he adonat que tinc habilitat per la papiroflèxia.
L'Ignasi té habilitat per la papiroflèxia?
Alguna cosa.
Què et va sortir?
Un got de paper.
Ah, no està malament i molt pràctic.
Algun avió, també.
Ah, ah.
N'havies fet mai, coses així amb paper?
Sí.
Jo hi ha vegades que a casa practico molt, però em surt malament.
Et surt malament, però què creus tu que et surt bé del que fas?
Del que fas?
A la teva vida?
Normal, segur que hi ha moltes coses, digues.
Una.
El trial.
Trial.
Fas trial.
Ui, això també és difícil, eh?
Déu-n'hi-do.
Que vols dedicar-t'hi o fas com a afició?
Dedicar-me.
Bé, ja ens explicaràs més coses.
Gisela, com se't dóna la papiroflèxia?
Bueno, faig alguna cosa, no...
I les mates?
No, les mates van bé.
A veure, de tot el que heu treballat a l'escola,
després parlarem d'altres coses com el trial que fa l'Ignasi,
parlarem d'altres coses que pugueu fer
o que vosaltres creieu que teniu aptituds.
Del que és la cosa de classe, què és el que se't dóna millor?
Doncs les naturals.
Naturals.
I pitjor?
I pitjor castellà o...
Sí.
I tu ara?
O castellà català.
El que em va pitjor.
El que et va millor, ja parlarem de...
Bueno, a mi el que em va millor, doncs,
és la plàstica i les matemàtiques.
Ja ho tenies clar o t'has adonat ara fent això de l'aventura de la vida?
Doncs me n'he adonat ara.
No tenies clar que se't donava de la plàstica?
No, no acabo de saber-ho, ni a tenir-lo clar,
però ara ja ho tinc clar.
Jo ja sé que és molt difícil d'explicar-ho, eh?
Ho intentem...
Com t'has adonat d'això?
Doncs, no sé, a veure, ens vam posar unes fraccions
i per fer-les en un paper ja em van sortir,
doncs jo crec que bastant bé.
I et diverties mentre les feies i deies,
home, divertir-te no ho sé,
però ho trobaves que bé, que no et costava un esforç
i que era agradable fins i tot.
Sí.
I que t'agradaven les matemàtiques fins i tot.
No ho sabies fins ara.
No.
I en la plàstica et va passar el mateix?
Sí.
Bueno, en la plàstica, doncs,
la papeloflex ja m'anava bastant bé.
Però, mira, l'altre dia vaig tindre que fer com una granota
i ja m'ha sortit bastant bé.
Jo sé fer pajarites, però granotes no he sabut fer mai.
Impossible, ja m'ensenyaràs.
Vale, vale.
Christian, la papiroflex ja vas veure que et donava molt bé, no?
Sí, bastant.
Però ja ho sabies, això?
No, quan ho vaig fer dic
Ai, mira, doncs ara ja m'han sortit dues coses.
Ara ja sé que se'm dona bastant bé.
I alguna cosa més t'has vist que se't dona bé?
Sí, música.
M'he notat jo que era bastant obert i que he ballat.
Però abans no ho tenies clar?
No ho tenia gaire clar.
Escolta, doncs trobo que heu descobert moltes coses, eh?
Sembla mentida.
Ignasi, abans hem parlat també d'aquest avió, d'aquest got, què més?
Què has descobert, tu, que se't dona bé, de les coses que feu a l'escola?
De les coses que feia a l'escola?
Home, bé, bé, bé, del tot, com, re.
Però és que perfecte, re, i hem dit abans, eh?
Que és impossible.
Que diguis, mira, no està malament.
Sí, sí.
Hi ha algunes coses que millor, algunes que una mica més malament.
Les matemàtiques t'agraden?
Sí, però depèn de quin tema.
Clar, depèn de què és el que més t'agrada de matemàtiques.
Amb el compàs, treballar amb el compàs, el regle, així.
Molt bé.
I tu, Nacho, què has descobert?
T'has descobert alguna cosa que no tenies clara?
Sí, a la papiroflèxia, perquè jo només sabia fer avions, i vaig fer un vaixer, que em va sortir molt bé.
Et va sortir bé?
Sí, em va sortir bé, perquè jo mai me quedava bé del tot el vaixell, i em va sortir molt bé.
I has decidit aprendre a fer més coses de paper?
Sí, ahir me van ensenyar a fer un got, la delegada de la classe, l'Anna Olgado, i mira, em va anar molt bé.
Clar, és molt pràctil, però així, a la butxaca, i tira, que si va a una font ja puc beure aigua.
Maria, tu què has descobert? Que tens habilitat, i que t'agrada, i que tens una certa gràcia?
També amb la papiroflèxia.
Quina descoberta, eh? Una pràctica tan mil·lenària, tan antiga, sembla mentida que la descobrim ara.
Ara parlem, Nacho, aviam que la Maria ens expliqui la papiroflèxia, a veure com ho ha descobert, això.
No ho veies fent mai?
A plàstica, vam haver de treballar això, i jo només sabia fer vaixells.
llavors li vaig demanar a la meva mare, i m'ha d'ensenyar a fer pajaritas.
Ah.
Llavors, el dia d'aquesta prova, en vaig fer una.
I què tal? Bé, perfecte. Vas practicar molt, i és entretingut, és distret, eh?
Vas parlant i vas fent coses. Marta?
I també amb la papiroflèxi.
També? Sembla mentida. Ara posarem, Anna, Núria, posarem l'assinatura de papiroflèxi a les escoles, eh?
Perquè ja has vist l'èxit que té.
A plàstica ho treballem una miqueta.
Sí, no? Molt bé. Digues, Marta.
Amb la papiroflèxi igual que tot.
També. Hi ha alguna altra cosa més?
O altra ja sabies com anava?
No sé, la música també.
Música també has descobert que tens una certa habilitat i que t'agrada, potser, no?
No sé, ja ho sabia, m'agrada.
Ja ho sabies. I tu, Paula?
Home, també amb la papiroflèxi, perquè abans no sabia fer una cosa o dos, i ara sé fer més.
Clar, potser heu descobert una cosa que no havíeu tractat gaire, així com naturals, castellà, tot això ja ho havíeu fet anteriorment.
I de la resta d'assignatures has descobert que tinguis habilitat o que t'agradi més algun altre, que abans no ho percebies?
No.
No, vull dir, ja ho tenies clar. Tret de la papiroflèxi, tot això. Em penso que el Nacho volia intervenir, que s'acabem abans.
És que la papiroflèxi és la primera vegada que la treballem al col·le, i personalment jo la papiroflèxi només l'havia fet dos o tres vegades a casa per tirar avions, però no volava.
I escolteu una cosa, vosaltres sabeu per què la Núria i els altres companys mestres us van dir de fer papiroflèxi?
Cristian. Cristian, per què creus que us van...
Per...
A veure, el Nacho completa aquesta informació?
Pot ser perquè hi ha gent que no se li donen gairebé els estudis, doncs a veure si tenien el seu punt en la plàstica papiroflèxi.
Algú més vol explicar-nos per què creieu que us han fet treballar aquest tema? Digues, Cristian.
Perquè la papiroflèxi és fàcil i perquè ens podem entretenir i perquè sabem fer més coses així.
Està així a l'abast de tothom. Vosaltres creieu que això que heu treballat a l'aventura de la vida us ha ajudat a conèixer-vos una miqueta millor?
Sí.
Per què, Gisela? Que no t'havies parat mai a pensar una mica en això tu sola?
No, és que hi ha vegades que no saps fer alguna cosa i ara t'adones que no la saps fer i que no...
I quan no saps fer alguna cosa, com et sents?
Home, depèn del que no puguis fer.
Se't ve el cap algun exemple?
A veure, si no em surten socials, per exemple, doncs intentar fer-ho millor.
Però no te n'animes, no?
Alguna vegada, però també.
Ai, una miqueta, una miqueta.
I tu, Anna, per què creus que t'ha ajudat a conèixer-te una miqueta millor?
Doncs per saber quins defectes tinc i intentar corregir-los.
I què has fet? Que t'has mirat allò cap i dius, home, això que tinc em penso que no m'agrada gaire.
Home, doncs per exemple, igual que hagis de les socials, que doncs em surt una mica malament perquè no ho acabo d'entendre.
Llavors les activitats, quan les tinc que fer, doncs em costa una mica de fer-les.
És important saber allò que ens costa més, que podem tenir una certa limitació en un moment determinat,
però el que és molt important és saber allò que podem fer.
I segur que has descobert que pots fer moltíssimes coses, no?
Sí.
Sí?
Quines habilitats tens més enllà del col·le? Què és el que t'agrada fer?
A mi el que m'agrada molt fer és papiroflexia i matemàtiques.
Però a banda de l'escola, activitats que facis fora...
Per exemple, a tu t'agrada cuinar i saps cuinar?
Sí.
Sí? Veus? I què cuines a casa teva?
Truites.
Molt bé.
Què més coses saps fer i què t'agrada?
Equitació.
També? I ho fas bé?
Sí.
I t'ho passes bé?
Molt.
Veus? Fixa't si tenen...
Ué, aquí podem muntar allò, un camp d'estiu de tot,
triols, equitacions, papiroflexies...
Cristian?
Doncs a mi m'agrada la pastisseria.
Ah, sí?
Però menjar-la o fer-la?
Fer-la.
I què fas? Fas coses?
Sí, hi ha vegades que faig, no sé, pastissos...
I que ens pots explicar algun tipus de pastís que facis a casa?
Sí, un pastís de poma.
Podem preguntar-te com el fas o la recepta és molt secreta?
Doncs que ara mateix no me'n recordo.
No te'n recordes.
A més, no, no, no, demostra que ets bon pastisser,
perquè per la pastisseria les mesures són molt importants.
Si no les tens a mà, millor que no ho diem.
Déu-n'hi-do, i t'agradaria ser pastisser?
Sí, muntet, ja ho és.
Oi, quin ofici més bonic, no? Molt bé.
Crec que és el primer pastisser que tenim aquí a l'Aventura de la Vida, eh?
Mira què et dic.
Ignasi, jo t'he dic clar que tu el que et tires és el tema del trial.
Sí.
Però a banda d'això, tu, tot aquest treball que heu fet de l'Aventura de la Vida,
t'ha servit per conèixer-te una miqueta millor?
Sí, sí, jo no sabia si en francès, malament, malament.
En papiroflex, si hi ha alguna cosa bé.
Sí.
Però t'has vist també per allò que serveixes, no? I que t'agrada.
Sí, sí, moltes coses.
Tu, Nacho?
Doncs així, jo això del francès ho sabia una miqueta millor,
perquè el meu cosí, Joan Racasens, em va ensenyar una miqueta quatre paraules.
Però ja tenies una lleugera idea.
Jo tenia una petita idea.
Molt bé.
Maria, t'has conegut millor?
Allò t'has mirat al mirall després de l'Aventura de la Vida i dius
em veig diferent, ja sé com sóc, o no tant?
No.
No tant, no?
No, perquè ja em coneixia, jo pensava fer-la.
Ja et coneixies.
Què passa quan intentes fer alguna cosa i no et surt?
O et surt malament?
I els altres surt bé.
I per què et desanimes?
No ho sé.
I ho tornes a intentar o no?
Jo sí, jo...
Fins que surt?
Sí?
I tu, Marta?
Quan no surt alguna cosa, què passa?
Com et sents?
Home, m'agrada més que m'ha sortit bé, però si no, què farem?
Tornes a insistir?
Sí.
Sí?
I tu, Paula?
Home, també em sento una miqueta així trista,
perquè veus que no et surt una cosa,
però la intento fer un altre cop, a veure si em surt millor.
I quan algun company vostre esteu fent una activitat tots plegats
i veieu que a algun company no li surt bé,
com reaccioneu?
Cristian?
Doncs jo l'intento ajudar amb el que puc.
Sempre?
Sí.
Bueno, sempre, amb coses que no s'ha d'ajudar, no, però...
En el que es pot intentes ajudar?
Sí.
Algú més?
No?
Maria?
Jo un cop estàvem fent plàstica i amb una amiga, la Marta,
li vaig ensenyar a fer les pajarites que m'havia ensenyat a fer ma mare.
Us agrada compartir el coneixement, allò que sabeu fer,
doncs compartir-ho amb els altres?
Sí.
Sí.
I cúpia?
Tornem al compte, l'Hèctor.
També, eh?
Això s'està animant, eh?
Això s'està animant ara.
A veure, parlem de copiar.
Ignasi?
Si estàs copiant en un examen, home,
depèn, si estàs molt fotut, doncs encara.
És a dir, que ho justifiquem, eh?
El fill justifica els mitjans.
Perill, però també corres el perill de suspendre.
Clar, Nacho, tu què en penses?
Jo m'he copiat, bueno, a vegades,
algun nen m'ha preguntat si me deixava
i si he tingut oportunitat li ha dit que sí,
que li deia la pregunta.
No has copiat però has deixat copiar.
Sí, o sigui, és que jo en comptes de copiar
prefereixo la recuperació.
Maria, tu com l'hèctor, com l'hèctor després, eh?
No ets l'hèctor del començament, sinó l'hèctor del final.
Maria.
Jo reconec que sí que he copiat.
No cal fer una confessió pública, eh?
De moment que jo sàpiga el codi penal,
no castiga la gent que copia els exàmens.
Aviam, més enllà del fet que un copiï o no copiï,
què és el que ens fa copiar?
La por a suspendre,
perquè potser sense copiar ho trauríem, o no?
Si no hem estudiat, segur que no.
Si no hem estudiat, però a vegades hem estudiat
però ens sentim insegurs.
Podria ser que passés, també?
Sí.
He estudiat molt, m'ho sé, però estic molt insegur.
I a vegades copio i resulta que del que copio ho ha fet malament,
que això també és un risc que correm, no?
Cristian?
A mi el que em molesta, que estan davant meu
i comencen a copiar-se els exàmens,
allí tots,
això és el que em molesta.
Et molesta perquè dius, home,
jo que he estat treballant i he estudiat i m'he esforçat,
i mira tu la cosa, eh?
L'Anna em mira així com que no me'n preguntis d'aquest tema,
no em preguntis, no.
Digues, Maria.
A mi me fa ràbia que algun professor m'estigui mirant tot el rato.
Home, ràbia, ràbia, Maria,
és la seva obligació, eh?
A banda de dir la seva responsabilitat.
No, només m'ho vigilan a mi.
Només a tu.
Clar, tota la resta copia menys la Maria.
Pobre, ja està bé.
Núria, només vigileu la Maria, eh?
Sembla mentida.
La Maria potser vol dir que alguna vegada l'hem vista copiant.
Sí, sí, deixarem aquest tema, que encara tindrem raons,
i estem a la recta final del curs,
hi ha exàmens i tot plegar.
Us ha agradat treballar aquest tema de l'aventura de la vida?
Sí.
Jo ja veig que realment sí.
Escolteu una cosa, estem a final de curs,
i jo abans he vist que aquí preguntàveu molt
per un tema del que no parla ningú,
el nàstic.
I estàveu tots molt entusiasmat.
Sabeu absolutament tot del nàstic.
Sí.
Sobretot els nois, les noies no?
No us agrada el futbol a les noies d'aquest grup?
No, però...
A veure, Ignasi, què vols dir?
Una cosa és veure el futbol de la tele,
a la tele,
i l'altra, a mi abans no m'agradava gens.
A la tele...
No t'agrada el futbol, t'avorria.
M'adormia, i ara fa no res vaig al camp
amb un avi i amb un cosí,
però és que anem a cridar,
quan fan un gol tots s'aixecen.
Oh, gol, gol!
Tu passes bé de meravella.
És una meravella de tot aquí.
Oh, i tu, Cristian, què dius?
És que quan vas al camp té emoció.
A casa ja estàs més...
més allà cansat.
No té gràcia, però el camp té aquell ambient,
aquella cosa.
I tu, Nacho, també ets futbolero?
Sí, a mi m'agrada el futbol,
però l'esport que més m'agrada és el bàsquet.
Jo sempre vaig al CBT i a vegades vaig a veure a la fora,
al Nàstic o a Lleida o a algun lloc així.
També és a dir que m'entens allò al dia,
amb l'activitat esportiva dels equips de la ciutat.
I tu, Maria?
Jo prefereixo el Barça que el Nàstic.
Oh, el que he dit!
Ara tindràs aquí...
Jo t'acompanyaré perquè tindràs a la porta
un munt de nàsticqueros.
Home, tu el Barça.
I que vas seguir el partit a París
i tota la cosa aquesta?
Alguns, no tots.
Ja anireu aquest diumenge al camp?
No.
Aquest diumenge és aquí?
Jo pot ser, jo pot ser.
Jo no puc perquè tinc unes jornades esportives de bàsquet
i no pot ser perquè tinc partits a les vuit i mitja del matí
a la una i a les cinc i no em dóna temps anar al camp.
I escolteu una cosa, el Tarracó Viva,
que heu fet alguna cosa, que heu participat,
que heu vist alguna cosa
o us espereu per aquest cap de setmana?
Aquest cap de setmana hi ha un munt d'activitats a la ciutat,
també es pot aprofitar.
Digues, Gisela.
Jo ja aniré aquest cap de setmana amb la família,
però ara no hem fet res.
A veure alguna de les coses, no?
Perquè com que es fan moltes coses al carrer
i així, doncs a veure les lluites de gladiadors, per exemple.
Les heu vist mai?
Sí.
I que us agrada, Marta?
Sí.
Digues, Nacho.
Que jo la setmana passada vaig anar...
Tenia que anar amb el meu tiet a veure-ho,
però el Josep Maria Vidal es va equivocar de dia, no?
Llavors ens vam fer tota la ruta
per després no veure res
i després ens van dir que era la setmana que ve.
Vau fer un assaig general?
Un assaig.
Aquest cap de setmana ho fareu molt bé
perquè ja coneixereu tota la ruta.
La zona i tot.
Molt bé, escolteu,
sou nois i noies que teniu moltes habilitats
més enllà de la papiroflèxia.
Es demostrar no només explicant allò que sé fer
sinó de la manera com es parla.
I es diu...
Jo sé que voleu saludar alguns companys,
algunes companyes que no han pogut venir
i m'heu demanat...
Escolta, que podem saludar
i també sé que voleu escoltar
una cançó de la Hilaridad
que el Lluís ja l'ha preparat.
Anem a pams.
En tot cas, saludem primer
i després parlem de la cançó.
Nacho, vols saludar aquí?
Jo vull saludar el David Gómez,
el Javier Izquierdo i el Ferran Gómez
i sobretot el Víctor González
que no ha pogut estar aquí perquè s'ha deixat un poc.
Bé, no ha pogut venir
i el saludem des d'aquí.
Maria, tu a qui vols saludar?
Jo, el Víctor i el Josep
que tampoc no han pogut venir per no portar...
No han pogut venir i el saludeu
i ja queden saludats, Anna.
Jo vull saludar a totes les meves amigues
i no tan amigues.
A totes?
Sí, a totes les de la classe.
No cal ser íntima teva
perquè va rebre la teva salutació.
Molt bé.
I tu, Cristian?
Jo vull saludar a tota la classe
que ens estàs escoltant.
Clar que sí,
i a tota la classe de sisè
de l'Ensenyança de l'Estonac de Tarragona.
Una escola que ja té una veterania
amb l'Aventura de la Vida.
Núria, no només treballant-hi a l'aula
sinó també aquí a la ràdio
ens han visitat diferents grups de l'Ensenyança.
Fem aquest esment
perquè de fet estem en el
antepenúltim programa de l'Aventura de la Vida
i és l'últim grup
d'aquest centre educatiu de la ciutat de Tarragona
que ve avui.
Heu triat una cançó de la Hilaridad.
Algú ens pot dir alguna cosa
de què està cantant?
Nacho?
Que aquesta cançó l'hem escollit
perquè en anglès...
No sé si és la cançó que has triat
però el que sí que sé és la Hilaridad.
No sé si és la cançó.
Bueno, és que...
Wake Up.
Wake Up, sí.
Doncs sí que és.
El nostre professor Josep Ferran
ens fica sempre cançons
a les obres d'anglès
i resulta que una d'aquestes
és Hilaridad
i ens va agradar molt
i per això l'hem escollit.
Molt bé, algú sap alguna cosa
de qui és la Hilaridad?
Una cantant.
Una cantant?
Sabeu alguna cosa més?
Molt fam.
Sí, molt famosa.
Digues, Maria, que en sabem de la Hilaridad.
També fa una sèrie al Disney Channel
que es diu Lissi Maguire.
Ah, també és actriu, doncs.
Molt bé, doncs ens quedem amb la Hilaridad.
Moltíssimes gràcies.
Gisela, Anna, Cristian, Ignasi, Nacho, Núria, gràcies.
Maria, Marta, Paula,
ha estat un plaer la vostra companyia
i que ens hagiu explicat
tot el que treballeu a l'aventura de la vida.
I saludem una vegada més
i els brindem un aplaudiment
als companys que us escolten ara a la classe.
Per ells, va per ells.
Aquest aplaudiment
i els hi dediquem la cançó de la Hilaridad.
Adéu-siau.
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiment
Aplaudiments
Fins demà!
Fins demà!