Tres minuts i mig serà un quart d'una del migdia.
Com cada dilluns, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
estem encantats de compartir taula amb quatre dones.
Són Laura Roman. Bon dia, Laura.
Bon dia. Carme Pedrol, bon dia.
Benvinguda. Rosa Gairal, bon dia.
Bon dia. Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui tenim una altra dona asseguda aquí a la taula amb nosaltres.
Abans de saludar-la, escoltin això.
Hola, Xirinax, bon dia.
Gràcies. Gràcies per venir aquí i per estar entre nosaltres.
No sento l'Olga. No sé si hi ha algun problema amb el seu micròfon,
però ràpidament ho hem d'arreglar, això.
serà que la convidada d'una hora avui no la podrem escoltar.
Hi ha un petit problema amb l'Andoll, però que ho solucionarem ràpidament.
De totes maneres...
Estic ativant.
Ara ja està.
Ara, Olga, sentim perfectament.
Posa't còmode.
Sisplau, pren-te el teu temps.
Posa't còmode.
Era un problema de cable.
Era un problema de cable.
Sempre hi ha un cable a qui donar-li la culpa en aquests casos.
De totes maneres, aquest petit...
Perdona'ns nosaltres, aquest petit incident no desvirtua ni de bon tros.
Aquest sóc ens acompanya, que és el saxo del Javier Pie.
Fes-nos una mica com de DJ, Olga, i presenta'ns aquest disc.
Aquest disc és una insistència del Javier Pie,
del nostre recital Grills de Mandarina.
Hem fet a tot arreu, fins i tot a Andorra,
amb l'Àngel Blau, que és un local de jazz.
O sigui, som internacionals.
Però ara anirem a Lituània, encara ho serem més.
Sí, anirem a Lituània.
Un viatge més a sumar els molts viatges que es fan.
Jo ja m'imagino, perquè sempre prenc mandarines per adornar tot l'escenari,
repartides entre l'equipatge de la gent que hi va,
perquè allà potser no en trobes.
És una alegria.
Abans de deixar-te en mans d'aquestes senyores,
aquest és un disc que es comercialitza, que es pot trobar...
Sí, sí, és com una mena de bé que fan l'any, fan una o dues,
el Taller de Músics de Barcelona, que segons crec, jo això no hi entenc,
té molta fama.
Ells editen mil CDs i ells mateixos els promocionen i els venen.
Això ja he dit que ha sigut per la insistència del Javier.
I va molt bé perquè llavors és una extensió de la poesia que tenim,
si els músics te la canten o te la músiquen,
és una extensió més.
Són poemes d'Olga Xerinax i algunes, bona part de les composicions de Javier Pie,
és inconfusible, és de color mandarina, òbviament, el disc.
S'ha de dir una cosa, que per l'exportació es diu mandarina blues.
Ah, mira, està bé.
Perquè ens l'han fet traduir el castellà,
perquè és difícil trobar traductors que eren lituans.
I llavors, gajos de mandarina, que dà borros.
ni mandarina blues, com que són blues,
doncs és per l'exportació.
Però mandarina és igual en català en castellà,
vull dir que no reverteix cap problema.
I el mandarina diu que és una classe...
Una bolsa.
Sí, sí.
Doncs aquest és el bolsa i maletes.
Bé, senyores, avui no ho tenen fàcil,
perquè amb l'Olga es pot parlar de tantes coses.
No sé per on volen començar.
Pel començament.
Comencem sempre pel començament.
Vaig sempre pel començament.
Això no hi no ho hem.
Olga, nosaltres el que fem sempre
quan comencem una entrevista d'aquestes
és s'indagar una mica en els orígens.
Per què una persona es dedica al que es dedica
o per què la vida el condueix a ser el que és.
En el teu cas, imagino que devies escriure de ben petiteta.
Potser a mi el que més curiositat m'aixeca
és saber en quin moment una persona que es dedica a escriure,
que escriu normalment a casa seva cada dia,
decideix o veu clar que aquest serà el seu futur professional,
que vol dedicar-se a això i, per tant,
rebuts altres opcions que la vida possiblement n'hi ofereix.
A veure, de claríssim gens, eh?
Per això, però el que passa és que hi ha una biblioteca molt gran
a casa que ja venia dels avis i dels pares.
Ara a casa tenim 9.000 llibres, vull dir, no et dic res.
I aleshores llegim...
Hem sempre llegit molt a casa.
De llegir bé l'escriure, que diuen no.
Hi ha unes senyores mestres que ens us poden dir.
De llegir bé l'escriure.
I, a veure, una cosa a escriure, l'altra a publicar.
Jo he escrit des de molt petita, imitant tot el que puguis imitar.
Però sense cap pretensió,
quan vaig començar a enviar els meus primers poemes a un concurs,
a part que tenia un...
A veure, una espècie de conseller poètic,
el senyor Llocuna, que ja és mort,
que em feia estripar molt paper perquè no trobava mai res ben fet.
I quan no va trobar un, va dir, aquest està bé.
Llavors vaig presentar, vaig començar a guanyar premiats a la meva mesura.
I llavors ja és quan te vas formant el camí.
Però jo no en tenia cap d'intenció de dedicar-me a escriure, de moment.
Perquè m'havien ensenyat música, tinc el carrer de música,
m'havien ensenyat pintura, una mica d'aquelles coses que semblen inútils,
però que després resulta que a l'hora de la veritat, allò que dèiem abans,
són recursos que tens, són molts recursos i et fan la teva vida molt més rica.
I el camí m'anà portant per la lletra.
Doncs ja vaig anar presentant coses, guanyant premis de novel·la,
això t'anima, són jurats diferents, són gent diversa que diu
això està bé, això està bé, no és sempre la mateixa gent.
I que et pots fiar una mica de l'arc aquest.
I llavors escrius, fins al moment he escrit el que m'ha agradat també.
I això també m'ha animat a anar endavant.
A veure que arribem ara en uns temps que llavors ja seria una altra qüestió.
Una és el que has escrit fins ara, que hi ha tota una història al darrere,
si consulteu les webs doncs ja ho sabreu.
I després la manera com ha anat evolucionant fins ara la cultura.
Això és una altra pregunta que la podríeu fer en qualsevol moment,
perquè ara la cosa està molt canviada de com era al principi, quan vaig començar jo.
I sent una escriptora tarragonina, és difícil viure de l'escriptura?
No es viu de l'escriptura, al contrari, és de peatge.
Has de parar.
Això no és, la gent ho ignora, diu, no, fan milionaris, tenen molts diners.
A veure, posem per exemple un premi Josep Pla, el temps que el vaig guanyar jo,
donaven un milió de pessetes, naturalment passat, llavors era el 18% de gent de tret ja,
però l'editorial es queda en drets d'autor a aquest milió de pessetes.
I tu no comences a cobrar fins que has venut el que l'editorial li rescava aquest milió de pessetes, m'entens?
O sigui que tu el tens i no te'l demanen, però no comences a cobrar drets d'autors fins que aquest milió s'ha retornat.
Si un no és best-seller, doncs t'han de fer tres o quatre edicions o més perquè puguis començar a cobrar una cosa.
Això amb infantils i juvenils sí que es aconsegueix, perquè, per exemple,
l'EDB és una gran editorial que ho treballa molt bé i això ho tenim bé,
però amb novel·la d'adults és molta la competència,
són molt difícils les maneres d'entrar-hi i repartir-s'ho,
hi ha la literatura plana i la de qualitat,
es prima molt més aquell, ara en aquest moment, aquell que ven molt,
això dels editorials ja ho han escrit pels diaris,
que aquell se'l primarà molt més sobre el que no ven tant
i aleshores ara hi ha la qüestió, doncs,
que hem d'anar buscant cada vegada literials més petites
que es vulguin fer càrrec de la poesia, del pensament, de l'assaig,
perquè tot això està descartat en pro d'una literatura que en diuen, doncs, d'alt consum.
Això és amb el que ha canviat aquell món,
aquell món que l'editor t'aconsellava les coses bones,
aquell lloc ha canviat moltíssim, era cap als anys 80 i tot això,
i ha canviat, ara és al revés.
A tu t'agrada molt la novel·la negra?
Sí, perquè moltes de les teves novel·les són aquestes.
Per què? Té algun sentit?
I després potser et faré una altra pregunta junta amb aquesta,
que hi ha alguna novel·la que està ambientada al barri del Serrallo?
I tant, el Serrallo tinc bastant,
jo al barri mariner aquest és com si fos la meitat de casa.
Llavors vull dir quina relació hi podeu tindre?
La novel·la negra, jo quan era ben joveneta,
ja anava a una casa al carrer de Lleida,
que hi havia la... no recordo com sé, ara no em ve el nom,
que feien intercanvi de novel·les pagant un tant.
Llavors ja m'havia llegit tota la novel·la negra i de policià que hi havia,
però m'agrada una, sobretot, unes més que altres,
que això és el que ha decantat una mica el meu sentit de la literatura,
que no són les novel·les que s'han imitat molt aquí,
que són, per exemple, aquelles dels detectius
i dels americans de violència de carrer,
sinó la novel·la anglesa,
aquesta, diguem-ne, una mica més de suspens.
Per exemple, hi ha la Daphne de Murier,
que amb els seus contes té els ocells de Hitchcock,
que és un conte seu,
i la Rebecca, i la Ruth Rendi actualment,
i moltes altres.
Aquesta novel·la, diguem-ne, rural anglesa,
perquè el camp anglès és molt diferent del camp que tenim aquí.
És un camp civilitzat,
hi ha aquelles cases,
i han fet sèries molt bones.
Aquest és el tipus de novel·la que m'agrada a mi.
Aleshores, això també s'encomana una mica les ganes.
Jo de capçalera sempre tinc un llibre de novel·la negra,
gairebé sempre,
i altres coses també,
però no és que tota la meva producció sigui així.
Els arratllo?
Doncs és que m'atreu.
M'atreu molt perquè és a veure el Marc,
que el tinc davant de casa,
jo he nascut davant del Marc,
casa que el número 1 de la Rambla,
doncs la família hi és allà des de l'any 17,
que sí, fa d'anys que estic allí.
El primer que vaig veure va ser el mar.
I aleshores això com que ho tens davant dels ulls
és una aventura.
El mar per mi sempre és una frontera.
No hi ha frontera, és salvatge.
I ja tens allí fronteres de res,
com muntanyes i ciutats.
És salvatge, entra, surts.
I anar al serrallo i passejar-me entre les barques
i la vida dels pescadors,
que és més aviat dura,
i les històries que s'hi expliquen allí també.
Sempre ha sigut una atracció per mi.
Hem fet algunes presentacions de novel·les.
de l'aviar al serrallo també,
perquè m'agradava.
I m'agrada posar com a contrast d'algunes novel·les,
surten molts de pescadors.
Per exemple, l'home que mossegava la dona
surt un sector que és pescadors.
Aquest no jugava al somentiri,
també surten els pescadors.
La pavana.
La pavana.
Va haver-hi un magatzem aquí al carrer Sant Pere,
que no sé si es deu haver venut ja aquell,
però me l'ha d'ensenyar una amiga.
I és el número 1, penso, del carrer Sant Pere,
si no m'equivoco.
I a dintre eren proveïdors de vaixells,
i a dintre semblava, el vaig descriure tot
perquè donava aquella impressió barroca
de coses tan variades que hi havia a dintre.
I m'entusiasmava això.
Ara també deu haver canviat una miqueta,
perquè quan vaig anar a l'escola del serrallo,
em van dir que les cases del darrere
doncs es degradaven bastant
perquè hi anaven immigrants
i els patrons no s'havien cuidat massa
de fer arreglar tot aquell sector,
sinó que llogaven les cases.
I la gent...
La prova és que hi ha molta immigració a l'escola
i de nens autòctons allà n'hi deu haver molt pocs.
És abandonar els barris,
degradar-los i llavors anar-se'n amb una altra banda.
Que això...
Esclar, espero que s'arregli això també.
Perquè l'estimem al barri aquest.
Olga, parlant de nens,
et sembla com està avui en dia la literatura infantil.
Quan nosaltres érem petites, la Laura i molta gent,
llegíem molt l'Enid Blyton, el 25 o tot això.
I l'altre dia vaig llegir un article
que deia que com a qualitat literària no era...
no tenia gaire qualitat.
Que avui en dia,
bestsellers com Harry Potter,
com a qualitat literària en tenen bastant més.
Estàs d'acord amb això?
A veure, el Harry Potter, jo no n'he llegit mai cap,
però em felicito que hi sigui,
perquè aixins la canalla llegeix uns tomos
que no hi hauria hagut manera de fer-los entrar d'altra forma.
Unes bíblies, que en dic jo.
Sembla que sí, per les opinions que he llegit,
que té qualitat literària.
Nosaltres llegíem en castellà tot, en aquell temps.
Menys Folk y Torres,
que també ho llegíem en català.
I el que sé és que el llenguatge d'aleshores
era molt més ric que el que hi ha avui dia.
Perquè avui dia volen més una literatura plana per la canalla,
que no, pobrets, no se sacrificin massa.
Perquè me'n recordo llegir uns contets anglesos
de la col·lecció en Marujita.
Es posava molt a la sazón,
no sé què cosa.
I nosaltres en teníem tot, allò que els volia dir, eh?
I jo llegia Guillermo, Guillermo Brown,
més antic.
Llegia moltes d'aquestes.
Però llavors aviat vaig llegir llibres de grans,
més que de contes, llibres de grans.
Però perdona un moment.
La literatura infantil i juvenil,
aquest és el tòpic de sempre del victimisme.
Hi ha una gran qualitat literària
en literatura infantil i juvenil.
Només cal llegir-ne.
El que passa és que, clar,
és llegir l'article,
de dir, ara toca parlar d'això.
Hi ha exemples a la literatura catalana juvenil,
sobretot,
que es fa una literatura de qualitat
que ja voldria molta literatura per a adults.
El que passa és que, probablement,
els circuits de la crítica
parlen per un parlar i duides
i no s'han llegit aquells llibres.
Tu agafes llibres que llegeixen avui dia
els adolescents que llegeixen
i tenen una qualitat extraordinària.
N'hi ha molts que sí,
n'hi ha altres que no, per això, eh?
L'Eddie Blyton,
a vegades tenia un llenguatge bastant més bàsic.
Tots han llegit Edie Blyton i Los Cinco.
I, escolta, allò era molt elemental, eh?
De riquesa literària ben poca.
No magnifiquem els temps passats perquè a vegades...
No, no, és que era al revés.
De fet, els llibres com els de Harry Potter,
i l'article ho deia així,
ja més dic d'acord,
és molt més elaborat...
Les històries de Harry Potter
tenen una construcció narrativa extraordinària.
És molt més elaborat
que no el que llegíem nosaltres,
Denis Blyton,
que el damunt,
com que estava traduït i mal traduït,
no t'ho ensabentaves de res.
I, a més...
Però si això us permetia habituar-vos a habituar-vos a llegir.
Ja era bo, encara que llegixi això.
Home, i sobretot ens permetia,
jo crec, imaginar.
Jo crec que tot a la nostra generació
jo havia jugat,
havia imaginat,
enrere de tot això.
La percoves,
pirates,
tot això, sí.
Totes aquestes aquestes...
Això perfecte.
No, no digues.
No, que del Harry Potter
hi ha moltes opinions,
perquè ja crio que llegeix el Harry Potter,
però no llegeix res més, eh?
Jo crec que llegeixi porta llegit,
com deia la...
I ja crio que veu la pel·lícula del Harry Potter
i no ha llegit el llibre del Harry Potter.
I una mica enllàçant amb aquest tema,
jo volia saber la teva opinió
sobre aquesta qüestió,
aquesta decisió de fer pel·lícula d'un llibre,
que et sembla a tu
que...
Quina opinió et mereix?
Les pel·lícules aquestes del Harry Potter
si que n'he vist alguna i m'agraden.
Per a tu t'agradaria
que fessin alguna pel·li d'algun llibre teu?
Home, esclar que m'agradaria.
Quin triaries per fer una pel·li?
T'agradaria posar cullerada, no?
M'hauria de ser una
que fos pel gran públic,
perquè les pel·lícules bones...
Mira, hi ha molt bones escriptores
i escriptors,
s'han fet pel·lícules
que jo sempre he recomanat
quan he donat classes d'enredat
a la gent,
però són minoritàries,
boníssimes,
però adaptades completament al text.
Per exemple,
no us perdeu el festí de Bebet,
que ja fa anys que corre,
però que encara el venen.
És de l'Isaac Dinesen,
la de Memòries d'Àfrica,
és un conte seu.
És extraordinària, aquesta pel·lícula.
Però la pel·lícula és molt bona.
Últimament, amigues meves l'han comprada,
de tant d'insistir jo.
Després, els morts dels dublinesos,
que en pel·lícules diu dublinesos,
però és un conte de joies,
és un conte només dels morts,
del Houston i l'Angélica Houston.
És, però no perdres...
i no diguem la mort a Venècia.
Que són completament fidels en el llibre,
aquestes.
Perquè, esclar,
si no són fidels en el llibre,
llavors els autors reneguen
i fan tot allò,
els canvien els guions i tot això.
Però una pel·lícula ben feta...
Tria una novel·la teva
per fer una pel·li,
buscarem productors i...
A mi, per mi,
l'home que mossegava les dones,
per exemple,
perquè s'hauria de fer una estirada de públic,
però abans seria com a fantàstica aquesta també.
Hauria de ser tipus Garribor,
que allà es mouen moltes figures
per allà dintre de la catedral.
I quins protagonistes posaríem?
I pel soterrani.
Ui, això ja...
Això seria la segona part.
Però tu series capaç de triar el repartiment?
Jo sí, jo soc capaç de tot.
Això ja m'ho perds.
Menys d'escriure teatre...
Vull incidir si les senyores entrevistades
m'ho permeten en el tema
de la crònica dels successos
i la crònica negra,
que a tu t'apassiona.
No sé si només com a inspiradora de novel·les.
Com a inspiradora de novel·les,
però jo crec que també tens un interès personal
des del punt de vista
que et dona un perfil de la dimensió,
de la condició humana
o a vegades no humana de les persones.
A veure, jo començo per mirar-me a la gent
primera part,
que és la dels successos aquests.
I més que res perquè retraten els ambients.
La tele entra dintre les cases.
Llavors, amb allò ja tens
una composició de lloc feta.
Lleges la notícia al diari
i potser són frepants,
però no ho veus.
En canvi, la televisió entra
i ja et dona, doncs.
I aleshores, els diaris ja ho tinc...
Ara ho tinc retallat
perquè he d'anar a fer una conferència rubí
sobre...
que fan grups de lectura a les biblioteques.
sobre...
No jugueu al cementiri.
I això com vaig pels...
I veig que en tothom atreu molt
tota aquesta qüestió de la mort.
Això els atreu moltíssim.
O sigui que...
Això és la crònica de successos
i llavors arriba fins a un punt
que podríem dir-ne líric.
I això és dir-ne per què.
Ara hi ha una colla
que comprim amb els 70 anys
i se'l celebrem tots.
La quinta,
que som de mi,
que tots fem els anys.
i l'altre dia els hi vaig proposar
un dinar que vam fer amb uns
que ja m'oferia
fer-los un vers necrològic.
El meu home diu
això no els hi dic.
Dic, doncs això
si els penso dir.
Una que va acceptar.
Ja tinc fet
el meu recordatori,
el tinc fet,
que és gran,
està imprès.
Ja el tens fet?
Amb el dibuix ja fa anys,
s'ha fet groc i tot.
No vol dir que t'hagis de morir
si te'l fas.
Però ja em vull triar
el meu poema ben triat,
fer-me'l jo.
Només cal posar la data.
i fins i tot el Virgili
diu
se'n fan 300,
però si en tu
fes-te'n 500.
Tinc la música triada
i tot això
doncs
treu ferro.
Vull dir,
parlar-ne molt
t'habituï a les coses.
I com l'has previst
el teu funeral?
Com l'has previst?
No,
o si tens la música
recordatori i tot.
Simplement igual,
però tinc triada una música
i ja n'he passat tres.
L'última és
allò que saps
que vam fer la cantata
dels castells
que ja en vam parlar.
Doncs hi ha un Gloria
al mig
que és preciós
que va posar els pèls
de punta.
Aquell Gloria
que em canti,
com que està arriesgat
en disc,
només cal que el posi.
Clar,
que posi en el disc.
Sí,
vull dir que veus
un que tingui gust
per les coses
doncs no ha d'estar
despatxat
amb una esquela
d'aquelles lliçins,
allò,
un recordatori.
i a més,
això facilita molt
les coses.
I facilita les coses
que hi ha de prendre.
És com el testament,
que passi el testament
no vol que t'hagis de volar.
Però hi ha molta gent
que és molt aprensiva
parlant d'això, eh?
Parlant-ho i escoltant-ho.
Precisament s'ha de treure
fer-ho.
Estava quedant una mica blanca.
Carme,
però com més en parles
la canys importants
és per moments.
Això és com tot.
Això és com tot.
Estic d'acord
amb tot això precisament
per habituar-t'hi
i per saber
que és una part
que ens ha de tocar.
Abans amb la Rosa
parlàvem
que estàvem d'acord
en que si m'assabentés
que m'havia de morir
i que em donés temps
de dir-ho
faríem una festa
amb tots els meus amics
per despedir-ho.
Jo també,
si tinguis temps...
Això també és molt bonic
dir-ho
i després de la veritat.
Quan arriba
jo no sé
si és tan bonic.
No jugàvem
pel cementiri?
Però després de dir-ho,
a veure,
després d'anar a presentar
en alguns llocs
sempre venia gent gran
que deien
nosaltres sí que jugàvem
al cementiri
i brenaven i tot.
Hi ha pobles
i a Mèxic
se celebren coses.
Hi ha gent que
a Rússia
i paren taula
i el dia dels morts
ens van allà a dinàugre.
I als Estats Units
també fan un àpat.
Sí.
I molta gent
ho té parlat
amb la seva família
del que volen.
Vull dir,
allò que...
Sí, sí, sí.
I va haver un temps
que hi havia
precisament
a partir de les investigacions
de la doctora
Kubler-Ross.
Això se'n va parlar
uns sis o set anys enrere.
I llavors
hi havia gent
que escrivia,
un jurista
suís,
me'n recordo,
a Destino,
té les seves disposicions
i com s'ho prenia
els últims dies.
Després tinc una filmació.
Hi ha una societat
que se'n cuidava d'això,
de presentar precisament
la mort,
no d'una manera amable
perquè no ho és mai,
però d'una manera racional.
I aquella es va deixar
també filmar,
era jove.
No me'n recordo
l'autor,
el llibre aquest
dels Dimarts en Morris?
No.
Doncs és molt bonic.
Ara no ho sé l'autor,
és un autor ingles,
m'assembla.
Que és molt bonic.
i tracta aquest tema.
És d'un alumne
que visita contínuament
el professor
que està en fase terminal.
Ah, sí.
Sí, sí,
me'n li he dit,
és molt bonic aquest llibre.
Els Dimarts en Morris,
petitet.
Tothom prenent nota
de la bibliografia.
És petitet,
sí.
I cada vegada
que va visitar amb ell
és bonic
els consells
que li dona el professor
i la visió que ell té.
A veure,
jo...
La Carme vol canviar de tema.
No, no, no.
Sí, canvia.
Jo no m'ho he apuntat,
jo no m'ho he apuntat
al llibre que ha dit la Rosa,
perquè ara et faré una pregunta
que la vaig fer també
amb un altre convidat.
A mi no m'agrada gaire,
Deji.
No passa res.
Llavors,
de quina manera,
jo suposo que no soc única,
que, com jo,
hi ha d'haver altra gent,
doncs quan s'hi costa molt llegir.
De quina manera es pot...
Però et costa llegir
i llavors tuuries tu mateixa
d'analitzar el perquè
en quin moment
te va costar de llegir,
si sempre...
Si vas agafar males experiències
perquè t'obligaven.
No, no, no,
perquè a la meva edat
em sembla que no m'obligaven
i llavors al col·legi
no...
O sigui, com després,
doncs obligaven allò que et deia donar...
Però a la meva edat
es veu que no...
Encara no havia arribat
això d'obligar a llegir, no?
I...
I no,
però és que de mai, vull dir que no...
Però ni cap mena de còmics
i tot això, no?
No, vull dir que
és una cosa que no m'atreveu.
És l'únic que llegeixo
és el diari.
Això sí.
Però, doncs,
vull dir, llegir un llibre,
llegir...
A més i més amb la mala pata
que m'agafa son.
Però pots viure sense llegir.
Home, és igual,
però, perdoneu un momentet,
és que ara és el moment
de la convidada,
però és que jo diria
que jo me sento
me sento
quan se sento parlar de veritat.
Petiteta, petiteta...
Carme, no, no, no...
de llibres i de coses...
Saps que penso que no has trobat...
Això és com els nòvios.
No has trobat
el llibre adequat.
La media naranja.
La media naranja adequada.
Podria ser.
Però, bueno...
Jo puc dir,
jo puc dir,
no perquè estigui la convidada,
que jo el llibre d'ella
l'he llegit,
però, clar,
també entendreu el per què.
Perquè surt algú del serrallo.
I jo quan surto el...
I a més a més,
el llibre que ella
doncs va presentar al serrallo,
bueno, dos llibres que va presentar,
vull dir...
Un era més difícil que l'altre, eh?
Sí, però és igual.
Vull dir,
els he llegit,
però jo, clar,
potser perquè estan ambientats
o surten moltes coses del serrallo.
La meva pregunta és aquesta.
A veure...
No passa res,
no estàs malaltint.
No, no, no, no.
No, però, bueno...
Però que vull dir
que és bonic
saber llegir
i llavors entendre
el que dius
i allò és una cultura.
Perquè per començar a llegir
no has de començar
amb llibres de filosofia.
No, el que no faria mai
és Harry Potter.
Vull dir,
llegim aquell tot
que dius tu,
que és com una llibria.
Depèn de si...
que jo no sé si la canalla
és molt divertit, eh?
Carme,
no tinguis prejudicis.
És molt divertit.
Però llavors
depèn d'una altra cosa, també.
Per exemple,
a mi Tolkien,
el senyor dels anells
i tot això,
a mi no m'agraden
les coses fantàstiques.
A mi m'agraden
aquest terror
que et deia...
Terror.
Això que et pugui passar
realment
al costat de casa teva.
Que pesquis un mort
amb una xarxa
i llavors
a lo millor velluda.
O així se'n van agafar molts.
Això dona mala sort.
quan hi va la riuada,
aquella riuada famosa
de Barcelona.
Ah, sí?
Ja ho sé,
això veiem passar
els morts davant de casa.
Per avall.
Sempre hi ha corrent
que va per avall.
Se'n van trobar fins i tot
quan vaig anar
pel llibre aquest,
El viatge d'aigua,
se'n van trobar
allà l'ampolla,
ens van explicar
que s'havien trobat
una nena d'11 anys.
A veure,
tornem a la part macabra.
L'altre dia
es va tirar un xicot
pel balcó
perquè això és un degoteig.
Sempre.
És un degoteig.
Sí que t'agrada
la crònica negra,
sí, ja ho veiem.
Perquè em vaig anar
a mirar també
i la sorpresa dels que miràvem
va ser que va aixecar el cap
i l'acaba.
Però després,
així vam quedar
com a corpresos.
No fa gaire, això, eh?
No fa gaire.
Els 15 dies, aproximadament.
Els 15 dies.
Hi ha un acord tàcid
per no dir-ho pels diaris,
això, eh?
I ara ho estic dient aquí, potser.
Vam tenir un convidat
que és actor
i altres coses
que es diu Vicent Canyón
i li vam preguntar
si ell...
Bueno, ell ens explicava
que si ell hagués sigut actor
i hagués viscut a Barcelona
o a Madrid
ho hagués tingut molt més senzill,
a tu et passa una mica el mateix?
Creus que si hagués estat
a Barcelona o a Madrid
la teva literatura
s'hagués llegit a més llocs
o hagués tingut més facilitat?
Jo em penso que sí
perquè els del sud
ens ignoren bastant.
Aquí els divins
són Barcelona i Girona.
Com es pot saber
la gent que llegeix
una mica les cròniques literàries.
Girona són divins,
allà no els toca ningú.
Lleida una mica millor
que Tarragona,
tampoc és que...
però aquí
a Lleida tenen
el seu centre d'estudis literàries.
Aquí es va desfer
també l'institut
que teníem aquí
sense cap tònica
i això també
el van
l'institut,
Ramon Boranguer,
no hi ha
diguem-ne
una cohesió
i ara comença
a haver-hi
d'uns anys cap aquí
el grup dels escriptors
del camp
que agafa
bastanta comarca
Reus,
Valls
i Tarragona.
No és un grup
perquè no volem ser-ho
allò molt dependent
amb normes i tot això
sinó que és un grup
que ve qui vol
i tant
escriptors
que n'hi ha de bons
i editorials
ho tenen molt malament
per ser coneguts
o ser comentats
a Barcelona.
Ho tenen molt malament
perquè els llibres
estan editats,
són premis de Barcelona
però així i tot
és una plaça dura.
Això
sempre ho hem dit
que és una plaça dura.
Però tu ets una persona
que has tingut molts premis
i estàs reconeguda.
Això no vol dir res,
agafes la web
i els veus
tots
d'allò
però
després
això és el que crec jo
amb la feina
feta per un mateix.
Unors
i tot això altre
doncs hi ha
diguem-ne
sempre són agraïts
i benvinguts
però és una altra qüestió
ja independent
de la feina.
I ara que parlàvem
de premis
volia preguntar-ho.
Quan s'han rebut
hi ha tants premis
quina sensació
personalment
es té?
Et poses
estar rufada
o dius
no m'ho mereixo
o t'encoratja
a escriure més
perquè
d'això més?
Això que dius
t'encoratja
perquè sempre són jurats
diferents
que és com un tribunal
diferent
que et jutgeix
cada vegada
i llavors dius
si tanta gent
pensa això
és que realment
deu ser així
t'encoratja
més que altra cosa
almenys a mi
i ara que
arribo a l'edat
que he dit abans
i que m'ho celebraré
llavors el que passa
és al revés
la humilitat
de dir
això
que no t'ho mereixes
o que si
bueno
jo no he pensat
que no m'ho mereixess
l'obra s'ho mereix
doncs ja està bé
però
més aviat
fer una miqueta
de crítica
i revisió
i veure
quin camí
vols seguir ara
que ja no és
els dels premis
sinó
la de sortir
ben fora
el dret
de sortir
en fora
la política
cultural
i editorial
d'aquí
l'ha restringit
de manera tal
que hi ha un desequilibri
i això m'ha portat
a començar a escriure
en castellà
que és una aventura
nova
una nova
uns horitzons nous
que vas explorant
i aleshores
perquè si estigués
la cosa més ben repartida
per a l'institució
de les lletres catalanes
et demana primer
una traducció
en castellà
o bé
que et conegui
un editor de fora
ja em diràs
com un editor anglès
ha de conèixer
qui és qui
que estigui aquí
no això
ja es veu
o ha de fer
l'editor
o ha de fer
un agent literari
doncs si no
se't donen
aquestes facilitats
de coneixència
doncs
un agafa
els seus
i lliures
llàstima
no ho hagués fet abans
perquè ara aquest llibre
ja anirà a la Fira de Madrid
i els versos traduïts
aniran
a no sé
quin festival
de jazz
que pugui haver
no sé on
i fins ara
no hi havien pogut anar
tu confies
amb la bona fe
i passes tota la vida
o sigui
no és una deserció
i a mi m'agradaria
continuar escrivint
amb la meva llengua
si hi hagués una traducció
hi ha escriptores
que diuen
a mi no em cal
no
perquè quan els hi fan
ja els hi fan
amb les dues o tres llengües
se pot expressar igual?
jo sí
a veure
perquè
jo soc el que se'n diu
xerrega
amb el bon sentit de la paraula
i la meva mare
venien d'Astúries
i sempre amb ella
sempre vam parlar
en castellà
i amb el pare
en català
o sigui
que la cosa
està ben
ben definida
però a l'hora d'escriure
suposo que
amb els anys
que pot escriure en català
no sé
jo m'hi sento molt còmode
m'hi he sentit molt còmode
es veu que aquesta part
sempre deu quedar
això que queda així
i he escrit
sobre
el llibre aquest
que ja ho haurem comentant
diu altra
queda
diguem
és de la
cornisa cantàbrica
eren d'allà
la meva abuela era gallega
i l'abuela era asturiano
i vull dir
això
aquesta part
et queda sempre
i no m'hi havia dedicat mai
gaire atenció
amb aquesta branca materna
però ja arriba un moment
que mira
és que el llibre sencer
mereix una entrevista
a banda
per això no
no he dedicat
però deixeu-me dir
el nom de la meva abuela
el nom de l'abuela
es de
Maria de l'amor hermoso
Herrero
besada
no digueu que no sigui romàntic
nom de novel·la
només el nom d'anar
per una novel·la
t'ha dit alguna cosa
algú
per haver escrit en castellà
algun sí
però no massa
no tants com pensava
potser ho pensen
i després no ho diuen
però quan he donat les raons
amb gent de responsabilitat
que m'han preguntat
a veure què passava
m'han acabat donant la raó
dic fa 20 anys
que treballo
perquè surtin traduccions
a fora
aquest desequilibri
que hi ha tan gran
dic no pot ser
diu tens tot la raó
per tant
aquí s'acaba
i punt
i tant
i no traduiràs alguna més
n'ha faré
no és que aquesta no és traduïda
aquesta és directa
aquesta és original
però de les que tens escrites
en català
això és el que m'agradaria
això que dèiem
aquesta de la tarda a Venècia
hauria d'estar traduïda
i l'italià ja fa temps
és a més
m'he pagat una traducció
que m'ha costat 700.000 pessetes
del meu cap onellosa
però directament
del català
en l'anglès
doncs ni oferint
ni a les pessetes aquestes
que ja dic
no les vull cobrar
perquè vagi publicada
a veure si abans de morir
me la podré veure
doncs això
haurien de moure
d'unes institucions
perquè és un premi
Sant Jordi
i premi a la crítica
i altres
en menor entitat
doncs s'aveguen traduïts
però d'altres
vull dir
la meva cosa
és aquesta
sortir
ara l'etapa
aquesta
és poder
llegir
que els altres
llegeixin
amb gust
una cosa meva
com jo he llegit
tot l'ho traduït
que ens ha vingut de fora
que m'ha agradat
molt llegir-ho
fa temps
que fas també
poesia
vaig començar
amb poesia
vas començar
amb poesia
vaig començar
els anys tendres
imitant Verdaguer
què és el que et crida
més l'atenció
la prosa o la poesia
no, és que la poesia
va sempre de fons
ara el meu últim
poemari va sortir
aquest
el sol de les vinyes
que és bilingüe
i precisament
en el Keller
ja n'ha sortit
diu que és magistral
i no sé què més
però una cosa petiteta
perquè la poesia
no mereix massa més cosa
però diu
que és lúcid
bé
ja està bé
perquè és bilingüe
si no no hauria sortit
i tampoc
ja té pèls
la cosa
i llavors la poesia
sempre va per sota
a la capa mitjana
hi ha el dietari
que sempre
l'he anat fent
als dietaris
no els agrada gens
publicar-los
tampoc
als editorials
o fan editorials
minoritàries
o no corren
es vol novel·la trepidant
això
però els lectors
els agraden
als dietaris
els lectors
sí
hi ha molts lectors
que els agrada
sobretot si són
de noietes
de 18 anys
que fan de lolites
i són
aquest sí que els agrada
d'una franceseta
de 16 anys
que s'ho ha fet
amb no sé quanta gent
llavors el presenten
a dues pàgines
Olga
explica'ns
explica'ns
explica'ns
una miqueta
què és el que estàs preparant
pel teu
proper aniversari
que fa 70 anys
i ho dic així
perquè és el primer
que quan has arribat
ens has explicat
és a aquelles persones
que no li costa res
dir quina edat té
i
perquè m'ho posen
forçosament
amb una cosa així
ja em posen
any 1976
encara que em volia
marxar
què esteu preparant
per aquest aniversari
doncs el pintor
Rosselló
amb això
m'ha ajudat
perdó
en el teatre
del magatzem
l'11 de maig
mateix
que és el mateix dia
doncs
farem una mena
de
de performants
ell pintarà
jo recitaré
la meva vida
en vers
i hi ha
doncs
Simón i Telefon
que en tocaran
i ells havia
a pie també
llavors algú de públic
baixarà
ballar precisament
farem la barca
amb aquella vanera
del serrallo
que encara no
això deixa'm-ho dir
perquè fa 10 anys
que intento
que el serrallo
la recull
i a veure si per fi
en podrem sortir
aviat
aviat
el bergantín
liquero
i aleshores
el bergantín
liquero
no ho sé
si el bergantín
liquero
liquero
era un català
castellà
d'aquell que es ballava
el serrallo
també
també
se diu aquesta paraula
això
està en aquest
en aquest llenguatge
i després farem una copeta
de manera que els que vulguin
poden passar per allà
estan convidats
passarem a fer la copeta
gràcies
jo volia fer una pregunta
amb la teva experiència
com t'organitzes
per escriure
perquè els que ens agrada
escriure alguna tonteria
que escrivim a vegades
tonteria
però no trobes
no però no trobes mai
sempre passen les altres coses
al davant
i dius
ai vull escriure sobre això
i sempre et van passar
les altres coses
i a vegades
quan vaig acabar
que em vaig jubilar
vaig pensar
ara escriuré com un bell sèller
no?
perquè es podria escriure
bell sèller
bell sèller
bell sèller
d'això
de l'experiència
de l'escola
i tota aquesta història
però doncs
i no t'hi has posat
no
perquè no
no em sé organitzar
demana consell
que demana
jo demano consell
com organitzes l'horari
perdona
jo també li demano
el consell
per llegir
us esteu aprofitant
de la convidada
Rosa
fas masses coses
fas masses coses
actriu
en fi
activista del poble
és que de tantes coses
llavors el que costa
és precisament això
centrar-ho
això costa molt
quan se comença una novel·la
es té un núvol així
de coses
el difícil és després
concentrar-ho
en un paper
però arriba a concentrar-se
si agafes aquell sistema primari
que es diu
ploja d'idees
vas dibuixant-ho
jo no es que ho agafi això
però a vegades
m'ha estat útil
ho vaig llegir
però llavors
si em poses
per exemple
3 hores al dia
o 4 hores
no, no
jo no em poso res
perquè tampoc puc
avui precisament
abans de venir
hem tingut una conversa
amb una companya
també escriptora
i ja he pogut fer res més
però si procura escriure al matí
i a vegades també a la tarda
a la nit no escrius
a la nit no
jo a veure la tele
a la nit tele
ha d'inspirar-se
soc dels serials
aquests policiacs
i coses així
si hi ha bones pel·lícules
també
però no em direu
que últimament
és que no hi ha res
que valga la pena
però mires a la tele
sèries i pel·lícules
sèries i pel·lícules
i mirem gravat tot
perquè no es pot mirar
de cap més manera
gravat perquè la publicitat
se n'emporta
a la mitja d'això
i de sèries
quina t'agrada?
pots dir algun títol
que t'ha traït
és que últimament
també hem anat baixant
totes de categoria
avui s'acaba
el CSI
a mi em sembla
el de Nova York
ja no se n'ha sentit mai més
les sèries angleses
van desaparèixer
del mapa
d'un dia per l'altre
l'Urgències
el van fer desaparèixer
tot això
aquelles sèries
eren molt bones
i això
l'Urgències
és molt bo també
però quan els hi convé
la treuen
no hi ha cosa
que et puguis agafar
que sigui gaire bona
i llavors
has d'anar
a recórrer
jo també tinc
tot la
que això a veure
ens gastem molts diners
amb tècnica
això sí
que si ara
el TDT
que si
a casa hi ha
llibracos així
que la feinada
és per entendre
com fer anar tot això
que si el digital
que si no el digital
que si graves
que si els casets
se fan malbé
i ara has de gravar-ho tot
amb CDs
o amb DVDs
i has de passar
tot el film
Escriuen els manuals
d'instrucció
aquests sí que són bons
escriptors
aquests els deuen estar
ben pagats
perquè és un ordinador
o com escrius?
Hi ha un ordinador
si directe
ja no puc fer res més
això ja en directe
m'asserveixo molt
del correu electrònic
això sí
treu fum
el correu electrònic
consultar internet
no puc tant
però reconec
que el Google
és un bon auxiliar
molt bon auxiliar
però cartes
allò que es diu
que es perd l'escriure
de cap manera
a més
van venir uns aquí
dient que uns escriptors
que es van fer
unes reunions
dient que es perdia
l'escriure bé
gràcies als missatges
home
si has de deixar
una nota
de ving demà
no cal que escriguis bé
però
ens escrivim cartes
i bones cartes
amb un correu electrònic
és discret
el tens al moment
i no cal
que et destorbi
si et truquen
si no et truquen
sense això
i jo ho trobo
una eina molt bona
senyores
arriba el moment
de les preguntes
en breu
amb un serretari
ja ja
ha passat el temps
volant-ne
que són una miqueta
de sintonia
de fons
que prepari
perquè la Carme
comenci
sempre li toca
a ella
començar
amb aquesta sèrie
de preguntes
que són relativament curtes
i de resposta
relativament curta
també
són d'aquelles preguntes
tòpiques
però que donen
una miqueta
a vegades
la dimensió
del personatge
més amagada
jo no em vaig fer política
perquè no tinc
la resposta
lleugera
i ràpida
si no
ja m'hi hauria fet
no
tampoc
no les fan ràpides
ara pensis
allò
més aviat lentes
més aviat són promeses
i espesses
més aviat són promeses
i que
no les entens
has vist alguna pel·lícula porna
sencera?
no
i a trossos?
tampoc
molt bé
quin sigue?
tres coses
que demanaries
als reis
no les poguessin portar
a veure
bona salut
per tot l'entorn meu
i en general
perquè si un està bé
doncs els altres
no estàs bé
si els altres no estan bé
o sigui
ja s'entén
que és per tot l'entorn
i després la pau
però la pau
la veig una mica més difícil
i més últimament
no?
i després
la conservació
la conservació
de la terra
que és l'única cosa
que tenim
la pau
perquè ni els bisbes
són cristians
no perdonen
i Jesucrist va perdonar
el moment
els bisbes
han sortit
de la conferència
prescopal
no perdona
i llavors
doncs això
demanaria una pau
d'aquest tipus
així ens propera
la veritat
dos adjectius
pels següents personatges
de la política
dos, un o mig
Rajoy
poca
cínic
Zapatero
amb una ingenuïtat figurada
maragall
maragall
maragall
maragall
a veure
se'm fa difícil
se'm fa difícil
se'm fa difícil
mas
ambició potser justificada
carot
carot
a veure
a veure
en procés
seria
en procés
de
maduració
ambiciosa

d'entra personatges
públics
semipúblics
amb qui t'aniries
amb una boda
a quin t'enduries
amb una illa deserta
i a qui t'aniries
amb una manifestació
amb una manifestació
amb una manifestació
no aniria amb ningú
perquè no m'agrada
anar a les manifestacions
tot i que
ni he encapçadat
alguna alguna vegada
però
no m'agraden
i més haver de fer
professió
de fer
cada moment
ara aquests temps
si no fem professions
de fer
d'aquestes
agonollats
i gins
i això cada vegada
em repel·leix més
això
la manifestació
no l'altra
què has dit era
una illa deserta
una illa deserta
personatge
a veure
què faria el meu home
mateix
home està malament
els temps que corren
no està malament
i amb una boda
amb una boda
una parella de ball
que anés bé
perquè t'agrada ballar
no?
a mi sí
i sobretot
amb perito roca
ah clar
la toco
tot arreu
l'he tocat
a molts
molts hotels
estrangers
quan veig un piano
toco amb perito roca
i dic que és l'himne
de Tarragona
ah sí
l'has fet
de baixadora musical
si jo
he tocat
a Sant Petersburg
de tot arreu
si em deixen
primer pregunto
si m'ho permeten
escolti
escolti
escolti
tocar el piano
tocar el piano
l'emperi
turroca
que és l'himne
de Tarragona
sí
com
tu allò
dos llibres
que
m'enganxin
i que m'animin
a llegir
ai
que enganxin
home
és que per començar
perquè tu
hauries de començar
a mi m'agraden
aquests llibres
una miqueta
de suspens
m'agraden
jo ho reconec
algun llibre
de Simenon
per exemple
apunta tu
el llibre de Simenon
si trobes
per començar
les senyoretes
de Concarnó
que és una ciutat francesa
allà
Concarniau
Concarnó
aquest és un dels
que a mi m'agraden molt
mira que en tinc
una col·lecció tremenda
de llibres de Simenon
que ja és marítim
quasi tot ella
que és de la Bretanya
i això
la Rosa també se l'apunta
sí
Rosa no podràs llegir
tots els llibres tu
ja la cartera
porto una llista així
però si en trobo algun
no ho repetim
perquè en té tants
aquest no és del magret
en té de magret
i sense magret
però són curtets aixins
i amb això ja passaries
curtets i de punts curts
llavors això potser
et faria avançar
no s'aprofitin més
de la convidada
sisplau
ara que tenim el moment
estaria aquí xerrant
com amb el Tarragonina
aquests
fes-ne un recorregut
per fer un passeig
per Tarragona
dels crítics
o dels no crítics
dues versions
pot ser les dues versions
avui ha passat l'home
la nanet verd
que en dic jo
que és el de la moto
que recull merdes de gos
jo demanaria
amb algun regidor
que es cuida
d'aquestes assuntes
que potser vingués
a posar la cara
amb les caques
que hi ha davant de casa
perquè no he vist mai ningú
això ja ho he dit aquí
en aquesta ràdio
moltíssimes vegades
en aquesta casa
mai ningú
que renyi
els senyors i senyoretes
tan fins que fan pujar
els gossos
en aquells preterres
fer malbé totes les flors
rescar l'herba amb les potes
i deixar les cagades
al mig
mai ningú
mai cap guàrdia
mai cap regidor
ningú
i allò està fet
una porqueria
ara hi ha molts
jo que he sortit molt
o sigui
faig una feina
de suplència municipal
perquè surto a la finestra
ara ja no surto tant
tinc retrats
els vaig portar
el senyor Mallol
i això fins i tot
hi ha un pediatre
que també passeja un gos
i el posa allí
un pediatre ja gran
que també el tinc renyat
ara ja se'n van més amunt
i caguen
el preterre més gran
perquè no es vegi
senyores i senyors
veïns respectables
tots els gossos
a pujar dalt
i això
és una incivilitat
tan gran
que en cap població
de fora
d'Europa
això no passaria
a Europa
sembla mentida
que siguem una ciutat
i això
avui m'han dit
passa per allà
davant de l'entrada
del circ
allà a la capçalera
i veuràs allà
el preterre
el que hi ha així
dic no passo
que vaig en direcció
diferent
és un seguit
i ningú hi posa
me n'enric
jo primer creia molt
en aquestes disposicions
cíviques que van sortir
de complir-se
van sortir a l'agost
i ningú ha fet
absolutament res
i el passeig bonic
hi ha l'altra versió
el passeig bonic
és les muralles
la catedral
tot Tarragona
es podria passejar
molt bonic
tot Tarragona
perquè això també
ho tinc descrit
desgraciadament
no ven tant
el passeig bonic
com el passeig
però moltes vegades
el que fem
és baixar
des de casa
fins al serrallo
donar la volta
tornar a pujar
pel mig
i llavors
i és bonic
veure les barques
veure la posta de sol
cap allà al Montsià
i tot això
és maco
Jo el que si tinguessis
si tinguessis que triar
el teu menú ideal
què trairies
de primer plat
de segon
de postre
i un vi o un cava
a veure
salmó fumat
amb una mica d'herba
dels canonges
i algun amaniment
això seria
per primer plat
el segon
bé
jo acostumo a triar
primers plats
perquè per el règim
va més bé
mengem gaire
carn i peix
el segon faria
el caldo
amb flam salat
ahir em vaig fer
de consumment
amb flam salat
que tenia una colla
que van venir
a la colla
del cementiri britànic
això
és una altra història
tot de joves
que han estudiat
el cementiri britànic
aquests dies
i estan publicant
amb llibres
i els vaig fer conèixer
a casa
agafaria
aquests dos primers
així com a primer
i segon
i de postre
sóc bastant llaminera
per això
i no ho sé
m'agafaria
un biscuit glacé
que si està ben fet
és molt bo
i algun bé
i algun cava
cava no em bec
perquè bec xampany
sóc de la lliga
anticava
cava
a més
sí
cava a més
ho han de dir
els comerciants
perquè se'ls hi va imposar
així
però mentre
el del
del conyac
no en diguin
brandy
nosaltres no tenim
per què dir
cava
és una cosa
el xampany
està fet
sobretot
de xampano
per tant
és xampany
i si no
doncs beus xampany
francès
i beus xampany
i quin xampany
t'agrada
aquest finet
sobretot el francès
quan fa
fixeu-vos
que un xampany
és el més bo
quan fa la borbolleta fina
el rosariet de borbolles
el més finet de tots
i puja poquet a poquet
quan és massa gros
el gas
campa
per allí
quan és finet
és xampany
de bona qualitat
sigui català
sigui francès
i el vi negre
vi negre
l'última pregunta
ja
Laura
sí
mira
el país
digues
et volia preguntar
això del carnaval
i que trieixis una disfresa
però és que n'he sentit
parlar ja tant
de l'habanera del serrallo
que no sé si seria massa
demanar-te
que ens cantessis un trosset
almenys d'aquesta habanera
però no es veu ningú
no es veu ningú
ho he dit no es veu
i a més quedarà gravat
ha gravat
t'atarejala
t'atarejala
és que em fa vergonya
és que comença amb una introducció
tu la
tu la més vella
llena
de perfeccions
avui
nostres canciones
venimos a recitar
així
i llavors comença
i un bergantín
li quero
los mares
cruza
con rápides
tararara
sin temor
al mare
jo vengo
a postrar
mi niña
a tus pies
trarararar
no m'hagues
més sofrir
no m'hagues
més penar
que si me dices
que sí
seràs mi facilitat
i si me dices
que no
entonces
tu hi perderàs
ai sí sí
oh
bravo
bravo
bravo
ara sí que ha de gravar
ara ja
ara ja ha quedat gravada
ara sí que ha de gravar
jo no sé
quantes entrevistes més
hauríem de fer
a l'Olga
perquè ara estic intentant
pensat del que hem parlat
i em dic
si no hem parlat
pràcticament de res
encara no hem parlat
ni del sentit
i tinc res
la reivindicació
doncs Olga
ja ho saps
aquí ens agrada
moltíssim
que vinguis
de moment tenim una cita pendent
amb la teva nova novel·la
en parlarem
un cop estigui llegida
que és com s'ha de parlar
dels llibres
i t'agraïm moltíssim
la teva companyia
moltes gràcies Olga
fins a sempre
gràcies a vosaltres
i moltíssimes gràcies Laura Román
Laura Picó
Rosa Gairal
Carme Pedrol
us espero el proper dilluns
sí
us reservo taula
sí
la una
les notícies
no complication
jubilation
show that our love is true
between me and you
no complication
jubilation
show that our love is true
between me and you
no complication
jubilation