Ja el tenim aquí fa una estoneta, eh?
Que és puntualíssim, Francesc Lledó, del Quimi Quima, bon dia, Francesc.
Hola, bon dia a tothom.
El francès sempre diu que llença el rellotge quan entra a la cuina,
però quan s'urri de la cuina se'l posa, perquè és fantàstic, eh?
Sempre puntual per acompanyar-nos en aquest temps de cuina.
Per cert, ja saben que aquest espai, com tots els del matí,
estan oberts a la participació dels oients a través del telèfon de la ràdio,
el 977-24-4767.
Avui també sortejarem o regalarem entre tots els oients
que aprenguin per fer les seves aportacions, preguntes o suggeriments,
un exemplar d'aquest magnífic llibre d'Arola Editors,
Cambrils, La Mar, La Terra, La Taula,
de Rafael López Montnés, Javier Mandiola i Enrique Alfonso.
Francesc, avui parlem de begudes.
Begudes refrescants.
Refrescants.
Diguem-ne, aptes per a totes les edats i d'altres més restringits.
Aquests els deixarem pel final.
Begudes sense alcohol, begudes plenes de vitamines, fresquetes.
Sí, ara en aquesta època ve molt de gust.
Beure, a més, és molt saludable.
Només beuríem i menjaríem síndria.
Sí, doncs jo crec que és el que hem de fer.
És el que hem de fer perquè, sobretot,
beure és molt sa, ho sabeu tots,
és una de les coses que diuen tots els metges.
Neteja el cos, ajuda a eliminar productes que ens sobren
i que si no bevem no els podem eliminar
perquè no tenim un vehicle que ens permeti eliminar aquests productes.
A més, hi ha la transpiració, hi ha la suor,
que eliminem moltes salts minerals també per aquest procés
i llavors necessitem reposar aquests líquids i aquestes salts minerals
durant l'estiu.
Per això a l'estiu també és aconsellable combinar la beguda,
l'aigua, amb productes una miqueta amb més de cos
perquè aportin més continguts amb salts minerals.
Per això són molt aconsellables els gazpachos,
les begudes així una miqueta amb més de cos,
amb més vitamines, per reposar precisament aquestes salts.
També van molt bé les que aporten salts minerals d'origen,
com pot ser l'aigua de vitxí o algunes aigües
que aporten ja aquest contingut amb salts tan necessari
per a tots nosaltres, sobretot de cara a l'estiu,
per a aquesta transpiració més elevada, per damunt de la normal.
Hi ha begudes tradicionals que s'han perdut totalment a les cases
que sortien inclús a les pel·lícules.
Jo recordo El que el viento se llevó i aquestes pel·lícules així.
Doncs la típica llimonada.
Home, la llimonada a les pel·lícules americanes.
La típica gerra de llimonada.
Que t'entraven unes ganes de prendre una llimonada.
Doncs això és una cosa que...
Mira, per aquí ha apuntat també sonrises i làgrimes,
també prenien llimonada.
La mafalda, la mafalda del Quino,
també sempre estava venent llimonada.
I a Falcón Cres, si se'n recordeu.
A Falcón Cres.
Aquella sèrie dels Ceps de Califòrnia.
Sí, home, l'Àngela Chanin, ara, ara.
Sempre preparava llimonades en aquella terrassa, també.
Home, jo crec que allà li posaven alguna cosa més
perquè aquella família no estava bé, francament, tal com actuaven.
Segur.
Doncs és una cosa molt fàcil, molt saludable,
perquè, a part, ens porta molta vitamina C,
ens aporta...
És un suc de llimona fresc i natural i molt refrescant
i que, a més, apaga molt bé l'asset.
Perquè una de les coses que passa a l'estiu
és que beus i beus i beus i no s'acaba l'asset, no?
A no ser que beguis una cosa, doncs, tipus, no ho sé,
cervesa, el que li agradi, o begudes que no siguin aigua, no?
Però l'aigua, més que qualsevol altra beguda així.
A vegades, si n'has begut molta...
En llimona, sí, però...
Si has begut molta aigua, a vegades no t'acaba d'apagar l'asset.
Necessites llavors o aigua amb gas, o aigua amb llimona,
o trencar aquella neutralitat que té l'aigua
perquè t'acabi de saciar, que es diu en castellà, d'omplir,
perquè, si no, a vegades vas bevent, vas bevent, vas bevent i no l'acabes, no?
Doncs la de llimona es pot fer de dues maneres molt senzilles.
Una és tal qual, o sigui, suc de llimona, sucre i aigua, remenar i ja està.
Aquesta seria la més senzilla.
La més fréstec, també, és la que la llimona és més...
La trobes més a la boca, la sucre també...
I després, la segona manera seria bullir l'aigua i la sucre per tal de tenir un almíbar.
I fer un concentrat, tampoc cal...
Podem fer un concentradet, podem posar, per exemple, parts iguales d'aigua i de sucre,
fer-ne un got d'aigua i un got de sucre que bulli,
i en picar-reig i arrencat el bull amb una botelleta i la nevera.
D'aquelles petitones d'aigua dels bars, ja ho podem tenir a la nevera.
I llavors, quan vulguem fer una llimonada, és agafar gel, ben fresc, molt de gel,
posar-ho quasi ple d'aigua, fins a la meitat o més de la meitat del jarro,
i llavors hi tirem una miqueta d'aquell concentrat que hem fet i una miqueta de suc de llimona.
I ja està.
I ja està, ja no té més.
I no té més, no té més.
Aquí la diferència és que la sucre està dissolta amb l'aigua, s'ha fet un almíbar,
i el gust és més professional, diguem-ne.
És més aquell gustet de caramel.
Podem tirar unes fulles de menta, no?
Sí, podem tirar unes fulles de menta,
s'hi poden posar unes pells de llimona, que queden molt bones,
unes pells ratlladetes de llimona,
i podem posar, no ho sé, mil coses.
Inclús barrejar una miqueta de suc de taronja queda boníssim.
I després ja també s'hi pot tirar una miqueta d'alcohol.
Si hi ha gent que això és la nit, ja per tal,
doncs hi pot, amb aquest tipus de begudes,
hi van haver alcohols secs, doncs tipus ginebra bona,
però haurien de ser alcohols aromàtics.
Ja tèiem cap a un daiquiri, una caipirin, una cosa d'aquestes.
Sí, coses ja més, caipirinyes, que després n'hi parlarem també.
Veus que bé?
El mateix podem fer amb la taronja, i amb qualsevol fruita.
O sigui, tenint aquest abast d'aquest almíbar...
Perdona un moment, Francesc.
Te'n recordes que l'altre dia comentàvem un petit truc tonto,
però bé, que no està malament allò que dius
mira, ara m'ha vingut de gust fer la llimonada
i tinc quatre llimonades seques, que no serveixen per res.
Es posen dins del microones, però no res, una miqueta,
i recuperen bastant de líquid, bastant de suc provi, no?
Allò que dius, ai, no tinc llimones i necessito suc de llimona,
doncs aquesta llimona, el microones, no res,
10 segons, 15 segons, segons la potència,
i veurant com es posa allò, s'engreixa una miqueta,
i diguem-ne que té més líquid la llimona.
Com una emergència, però una llimona fresca
sempre serà molt més bona.
Sempre serà millor.
Però, de totes maneres, això sí que és així, perquè...
Llimones seques sempre hi ha a les cases, eh?
No, i com sempre hem dit aquí,
el microones el que fa és estimular l'aigua dels aliments,
no calenta l'aliment directament,
sinó que el que calenta és l'aigua que conté.
I en aquest cas, calentar l'aigua el que fa és expandir-la,
i fa que s'infli aquella llimona i aprofita una miqueta més.
Més el suc, que aprofitem.
Tampoc no es pensin que sortirà un litre de suc,
però s'aprofita més, eh, naturalment.
Perdona, Francesc, continua amb les taronges.
No, res, com dèiem, que es pot fer amb pinya,
es pot fer amb meló, es pot fer amb el que vulgueu.
I inclús després barrejar-hi herbetes aromàtiques
de les que vulgueu, també inclús amb te.
També es pot fer un te, el típic de Nesty, comercial.
Això ve dels anglesos,
de beguda refrescant de l'estiu que se la feien a casa, no?
És fer un te, un te amb gel, exacte, és un te fet, infusionat.
Un te frapé, seria, no? Allò de frapé, el gel aquell trencat.
Ah, sí, sí, sí, també.
És simplement fet un te que es fa normalment amb molta menys te del normal
per prendre en calent, perquè el deixarem infusionar més rato.
Normalment, si posem un sobret per ració, en aquest cas no posem un per cada dos.
I es deixa infusionar una miqueta més de rato, llavors s'atreu,
s'hi deixa refredar, s'hi posa gel, s'hi posa una miqueta de llimona
i tenim un te.
Saps, un altre te fred magnífic, és boníssim.
És exactament igual com ho has dit tu, però a la tatera on deixem infusionar
posem una poma tallada per la meitat o a quarts.
Ah, pot quedar molt bo.
I aleshores, i la llimona exactament igual.
I el te aquell fred té el gustet de la poma i de la llimona barrejat
i és magnífica la combinació.
Ha de ser molt bo, molt bo.
Jo no sóc un gran babador de te, m'encanten, però és d'aquelles coses
que dius hostiterada i no em fas mai, no?
Que raro i que tonto, no?
Però és així, no?
Però de totes les maneres el te és...
A més, aneu al tanto perquè el te, bueno, el aneu al tanto,
però vull dir que sapigueu que porta cafeïna, porta força cafeïna,
bastanta més que un cafè, que un.
perquè penseu que un cafè és res, és molt poca quantitat de líquid
i és un extracte d'aquell moment del cafè
i dona una quantitat de cafeïna determinada.
El te, penseu que és un got més gran, eh?
Llavors, físicament, el que hi ha dintre de la tassa de te
i el que hi ha dintre de la tassa de cafè
porta més cafeïna en la tassa de te que la tassa de cafè.
O sigui que a vegades és bo saber-ho perquè a vegades diuen
«ai, estàs nerviós prenent-te un te».
Doncs no.
Una til·la, una maritluïsa, alguna infusió d'aquestes.
O fer un te més diluït, en tot cas.
Sí, però de dos més del te, sapigueu que és beguda estimulant.
Més coses, vinga.
Una altra cosa que jo sempre aconsello,
i nantos a la cuina procurem fer,
és tenir a la nevera sempre un gazpacho lleuger.
O sigui, això què vol dir?
Doncs sense complicar-nos la vida, simplement tomàquets triturats,
ben colats i allargats amb aigua, amb una miqueta de sal, pebre, oli i vinagre,
però molt poca cosa d'aquestes, i que sigui molt igualit, molt líquid,
per beure, per apagar l'asset.
Això va molt bé perquè ens porta vitamines, ens porta salts, ens porta de tot.
És una de les begudes més complertes que hi ha.
i tenir-lo a la nevera i fer una bona xarropada de gazpacho.
Jo no us dic amb el porró, perquè no me'ls he imaginat.
Un gazpacho amb porró és quasi una contradicció de cultures,
però ha de ser molt bo, també.
Doncs és una cosa que no s'acostuma a fer,
i que, de veritat, que va molt bé.
A nosaltres, les cuines professionals, no és la primera que ho he vist,
perquè ens va molt bé, perquè on que se sua molt...
Clar, va reposant salts...
És una reposició de salts molt important.
Què més? Batuts.
L'altra gran possibilitat dintre de les begudes refrescants,
els batuts, els podem fer de moltes maneres.
Podem partir d'un gelat, batent-lo en una batidora amb llet.
També podem partir de fruites, fruites fresques.
I llet.
I llet, batent.
El que passa és que aquí llavors la llet ha d'estar molt freda
perquè refrescar-ho i sigui ben agradable,
però també el que podem fer és fer glaçons de llet,
congelar la llet i posar glaçons de llet,
posar la fruita, tirar una miqueta de llet fresca
i fer el batut.
Llavors ens queda superfresc i superrefrescant.
Ara que els albarcocs estan madurs,
és un batut magnífic.
Albarcoc i llet, pels nens sobretot, és molt...
A més, l'albarcoc, aquest punt d'acidesa que té i tot això,
sempre l'àcid, amb la calor, refresca molt.
O sigui, l'àcid és un tempo de refrescant a la boca
molt interessant i per això, si s'hi fixeu,
la majoria de begudes refrescants són àcides, no?
La tomàquia és àcida, la taronja és àcida, la llimona és àcida
i això fa que la sensació de frescor
sigui molt més important a la boca.
Per això, quan són begudes que el que voleu
és que us apaguin les set,
intenteu baixar el contingut de sucres.
Si són begudes per disfrutar d'una conversa i tal,
podeu pujar una miqueta aquest contingut.
Però si no, feu-les més aviat poc dolces
que el domini aquest acidesa i us apagaran millor les set.
Què més podem fer? Els batuts.
Els he tocat així pel damunt, un dia si voleu,
si us interessa, truqueu i en farem un programa a fondo.
però avui m'agradaria explicar una miqueta en general
tot el que podem fer.
Després hi ha una variant de gazpacho
que la vam explicar l'any passat o fa dos anys
que a mi m'agrada molt,
que és el gazpacho de síndria,
que és barrejar senzillament amb el gazpacho tradicional
la meitat de tomàquet a substituir-la per síndria.
Té uns resultats espectaculars,
dóna un gust increïble.
I es nota la diferència.
I es nota molt la diferència i l'alleugereix bastant també,
perquè la tomàquet té aquell gust potent i concentrat.
i amb la síndria no és aigua,
però té moltes similituds,
i te l'allarga molt i li dona molt de frescor.
És aconsellable, proveu, queda molt i molt bo.
I per últim, m'agradaria incidir en quatre clàssics
de la beguda alcohòlica d'estiu,
per moltes d'elles provenents del Carip i d'aquelles zones,
i que realment són molt bones i que van molt bé.
Algunes d'elles, inclús, pel dia després, no?
És el cas del Bloody Mary.
És el cas del Bloody Mary,
una beguda famosa,
segons miràvem ara...
Sí, ara estàvem mirant per internet
i, curiosament,
diu que és el millor remei per la ressaca,
tot i que els metges diuen
que el millor remei per la ressaca
és allò que tradicionalment es deia
dormir la mona i beure aigua.
Però, en fi,
diu que fou creada aquesta beguda
a la dècada dels anys 20, 1920,
en un establiment que es veu que era famós,
el Harris Bar de París,
i es deu precisament a, qui ho diria,
a Maria Tudor,
una de les filles d'Enric Vuité,
el nom de Bloody Mary,
Mari la Sanguinària,
doncs venia d'aquí perquè es veu
que aquesta dona es va fer un tipus de matar protestants,
es va emprenyar tant amb el seu pare
a tenir una relació tan nefasta,
i es veu que d'aquí
que enviava la foguera
a tot aquell que es creuà en el seu camí
i així li va quedar el nom de Bloody Mary,
pel color vermell de la Sang.
Diuen que ve d'aquí.
Com es fa? No ho sé,
per això tenim el Francesc,
que ho ens explicarà tot seguit.
O va, Bloody Mary és...
Però es pren per la ressaca, realment?
Sí, sí, a més funciona.
Sí, a més funciona, sí.
I et diré per què funciona,
perquè, a veure,
saludablement no en parlem ara,
ara parlem d'efectes reals,
i ningú diu que ens haguem d'emborratxar,
només faltaria.
Parlarem d'un tema d'aquest,
després d'esdonar...
Però realment, per una ressaca,
el que millor hi va és líquids,
com tu ho has dit,
o sigui, aigua,
en aquest cas,
el Bloody Mary és una beguda líquida,
alguna cosa de salts minerals
per ajudar a recuperar,
i l'alcohol.
L'alcohol, clar, què passa?
Que el tornar a beure,
despeges una miqueta aquell mal de cap
i aquelles coses i et passa tot.
L'alcohol crea tolerància,
estàs posant una mica més de...
Continuem parlant després de donar pas
a aquesta trucada.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Dolors.
Què tal, Dolors?
Bé.
Què ens vol explicar,
o què vol preguntar?
Volia preguntar això,
com se fa això del Bloody Mary,
però ara ja ho he estat sentint.
Sí, ara mateix ho anem a explicar.
Al mateix moment de trucar,
ell ho parlava.
Però, Dolors,
vostè no és per la cosa terapèutica,
no?
És per tastar-ho.
No, per tastar-ho, sí.
Habitualment,
vostè no té ressaques, no?
No.
És com nosaltres, no?
No, doncs,
es veu saber-ho i a veure...
Un Bloody Mary, eh?
I queda com una reina aquest estiu.
Digui.
I un Sant Francisco,
així ben bé,
com se prepara?
Vale,
aquesta beguda
normalment és sense alcohol,
és una beguda,
una barreja de sucs de fruites.
El que passa és que jo,
la veritat,
no l'he preparat mai,
però tinc documentació per fer-ho.
Si està atent per la setmana que ve,
ho li puc dir,
ho podem mirar
i l'hi explicaré.
És una beguda
essencialment sense alcohol,
el Sant Francisco.
i que es va fer famosa per això,
perquè moltes vegades
la gent que no volia beure
i en canvi anava en una cocteleria,
doncs volia anar a algú especial,
no?
I moltes vegades
se preparava aquest Sant Francisco.
Vostè vagi comprant
les canyetes,
les ombreletes aquestes
i tota la parafernàlia
i el francès ja posarà
el de dins.
Dolors,
digue'm el seu cognom,
sisplau.
Sabater.
Sabater.
Doncs de moment el llibre és seu,
si no truca ningú més
i no cal sorteig,
aquest magnífic llibre serà seu
i el podrà venir a buscar a la ràdio.
D'acord, Dolors?
D'acord, gràcies.
Gràcies, bon dia.
És veritat,
això del Sant Francisco,
que generalment
ho demanaven les senyores.
Sí, sí, sí.
Quan hi havia aquesta gran diferència
ja ho demanaven les senyores.
És que era,
és una cultura
que m'apassiona,
la cultura de les cocteleries,
però de les cocteleries,
també dels còctels,
però sobretot les cocteleries,
no?
Cosa que, per exemple,
aquí a Tarragona Ciutat
la tenim molt abandonada, no?
Però és que la gent
ja no demana un còctel.
Deia, vaja,
anem a prendre un còctel.
Això ja no...
Però és que jo,
a veure,
jo, per exemple,
anem molt a Barcelona,
ara fa temps que no,
però doncs tinc amics coctelers,
el Manel Tirbio,
que per exemple és un cocteler excel·lent
de l'Hospitalet,
i vas allà
i quan te coneixen una mica,
quan veuen el temps que fa,
quan...
O sigui,
un còctel te'l fa segons el temps,
segons l'hora,
segons si has dinat,
segons si has sopat,
segons si encara has d'anar a sopar,
segons el dia que has tingut, no?
Això, clar,
això ha de ser un gran professional,
però és que és increïble.
Després el disfrutes,
aquell còctel,
d'una manera sensacional, no?
A més,
trobo que és una beguda molt adient
per l'estiu, no?
Que per les nits d'estiu,
que són tranquil·les,
refrescants,
una mica de música suau,
bona conversa,
perquè és que si no,
sempre acabem amb el típic gintònic,
amb aquestes begudes...
Sí, som molt de costums.
Saps?
Ara fem un parèntesi, eh?
Allò...
És que, clar,
avui en dia,
tu deies,
no sé si te'n recordaràs
perquè tu ets més jove,
però va haver-hi una època
que estaven molt de moda
als pubs hawaïans.
a totes les ciutats,
per petites que fossin,
hi havia els hawaïans.
Tu te'n recordes?
Sí,
jo en aquella època que parles,
jo estava a Reus...
Càdaves a la porta,
perquè ets molt jove, eh?
Sí, sí,
i com s'ha de dir el de Reus?
No sé,
és igual,
a Tarragona també n'hi havia,
i clar,
ja te n'anaves a ciutats grans,
i allò era espectacular.
I el que era realment terrorífic
eren els recipients
on col·locaven les begudes,
els gots,
que tenien forma de volcà,
que tenien forma allò de tòtem,
era una cosa terrorífica.
Per tant,
reivindiquem les cocteleries
i el còctel?
Sí,
però no reivindiquem
aquest tipus de begudes
i aquest tipus de recipients.
És que per mi la cocteleria
és un professional
darrere la barra
que s'ha preparat
a qualsevol cosa.
Un còctel no t'ha d'emborratxar,
no és aquest l'objectiu,
és prendre alcohol
de manera tonta.
És refrescant,
és una miqueta.
Sí, et dona aquell punt,
però un còctel
és perquè també
si la persona et coneix,
per exemple,
no és el mateix
fer un gin tònic per a tothom,
vull dir,
cada persona li agrada
d'una manera.
Per què?
Doncs perquè hi ha gent
que en una nit
se vendrà un gin tònic
perquè és que no li entren
les begudes,
perquè beu poc,
i hi ha gent
que ens en bevem cinc.
Llavors,
que ens en bevem cinc
hi hem de posar
una quinta part de la ginebra
que l'hem posat
en aquell que ens en beu un,
perquè tothom
ha de beure més o menys
la mateixa ginebra.
Llavors,
no es tracta d'emborratxar-se,
sinó es tracta de refrescar
i d'apagar l'acet.
Es veu que els nostres oients
això del còctel
els hi va,
bé tenim una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Amb qui parlem?
En Marc Oso.
Què tal, Marc?
Molt bé.
Tu anaves als,
no sé quina edat tens,
tu anaves als faus hawaianos.
Ai, mira com riu,
això no sé si vol dir
que sí o que no.
Jo trucava,
Iolanda,
doncs preguntava...
No contesta, eh?
No contesta.
Jo trucava a preguntar
al mestre de la cuina.
El mestre.
Francès, francès.
El francès.
Quina diferència
entre el rebujito
i el mojito?
Uf, molta.
No té res a veure.
No té res a veure.
Els noms potser s'assemblen,
però no tenen res a veure.
El rebujito es pren molt
a Andalusia,
a les fèries.
El rebujito està fet
amb fino i 7-up,
és típic del Rocío.
I a Màlaga,
a la fèria de Màlaga, també.
És un gran invent
de la cultura del Jerez,
perquè d'aquesta manera
aconsegueixen vendre
aquest producte
que està una miqueta de baixa
per culpa nostra,
per culpa que és un gran producte,
és un dels vins més antics del món
i més apreciats
i més reconeguts.
Però com tot el que fem nosaltres,
que no ho sabem valorar,
no en consumim,
n'entro som els primers
que no en consumim
i llavors està en declive,
està en crisi aquest producte.
I això ha sigut una manera
de treure'l al mercat
i de revaloritzar-lo.
Llavors el que fan
és barrejar 7-up
amb Jerez.
Fan una espècie de clara
o de això,
com es diu això,
el xampú,
però doncs amb aquests ingredients.
És molt refrescant,
molt aromàtic
i molt bo.
Això seria el rebojito
i després el mojito.
El mojito
és una beguda
típica de cocteleria
que es fa
amb menta,
menta fresca,
gel piler,
sucre i rom.
també es pot fer
amb whisky,
amb altres begudes alcohòliques,
hi ha moltes variants,
és una beguda superpopular
i que la fan
en grans cocteleries.
Però
no té res a veure,
com pots veure,
una té més un origen,
encara que segur
que l'origen
no ho serà aquest,
però doncs
te pot recordar més
Cuba,
l'Havana,
el mojito
i l'altre
és més
Ferez,
exacte,
no té res a veure,
l'únic que s'assemblen
són els noms.
Molt bé,
moltes gràcies.
A tu, Marc,
per trucar-nos
i escolta,
espero la teva resposta
dels pubs hawaianos,
un altre dia
m'ho expliques,
d'acord?
Adéu,
que facis un bon dia,
Marc,
gràcies.
Què,
llegim això del Sant Francisco
que m'has trobat aquí?
Jo crec que si m'han trobat
el Sant Francisco
i li podem explicar
la Dolors.
És que en aquest estudi
estem informatitzats
i llavors tenim accés
a la xarxa
en directe.
Mireu,
segons posa aquí,
no sé...
És una web de còctels,
com moltíssimes
que hi ha a la xarxa.
Sant Francisco,
ingredients...
Però aquí és el que ens ha semblat
més fidel a l'origen.
Sí, té bona,
és que més o menys
és el que jo havia,
tenia entès que es feia,
segur que hi ha moltes variants
perquè aquests còctels
tan populars segur que en tenen mil,
però aquí hi posa
un terç de suc de llimó,
de llimona,
un terç de suc de pinya,
un terç de suc de taronja
i un xorret de granadina.
La granadina és un ingredient
típic de còcteleria,
la demaneu així
en una botiga especialitzada
que us la donaran.
És un ingredient que porta...
té una mica de color
i una mica d'amargor i dolçor
i és molt típica
de barrejar allò
un cop, dos cops,
tres cops de granadina,
sempre molts còctels
la porten.
S'ha de fer en còctelera
al San Francisco?
Ja saps que diuen
hi ha còctels que és remenat
i hi ha còctels que són agitats.
La veritat és que no en tinc ni idea,
però pels ingredients i tot
jo aquest el sacsejaria una miqueta,
sí, jo aquest sí.
Com deia,
és bon,
remenat i no sacsejat.
Sí, sí, sí.
És que canvia molt els gustos.
Ara, per exemple,
una de les coses
que no vull marxar sense explicar,
que no se'ns faci tard,
és una de les meves begudes preferides
perquè tinc...
Escolta, perdona,
no hem explicat el Bloody Mary.
El Bloody Mary,
és veritat,
l'hem d'acabar d'explicar.
Bé,
el Bloody Mary,
suc de tomàquet,
d'acord?
Ara que no em sent ningú,
queda molt bo
amb suc de tomàquet de pot,
d'acord?
El Bloody Mary,
millor que amb suc de tomàquet natural.
És a dir,
un suc de tomàquet,
d'aquest que ja ve en el suc de tomàquet.
De molta qualitat,
d'aquests de...
Bé,
és que no recordo la marca,
però és igual,
tampoc no és qüestió de marques,
però de veritat
que amb un suc de tomàquet natural
queda bo,
evidentment,
boníssim,
però amb el suc de tomàquet de pot,
no sé,
té una cosa
que li dóna una trampera especial,
eh?
De pot,
vull dir de botella,
eh?
Doncs aquest suc de tomàquet
el posem ja directament a la copa
on ho servirem
perquè no s'ha de remenar gaire,
no s'han de fer grans coses,
l'únic que hem de fer
és tirar-hi una miqueta,
un palet de sal,
bastant servidet de pebre,
unes gotes de tabasco
o algun sussedani,
jo a vegades el faig una...
la caiena,
aquella espècie de paurtets
tan petitons,
la caiena,
el que faig és picar-los amb oli
i ho guardo en un pot,
no?
Llavors,
un xorret d'això
també hi va molt bé
i llavors la ginebra,
eh?
la ginebra és la beguda
alcohòlica
que li dóna alcohol
en aquest còctel tan famós.
El Bloody Mary
és amb ginebra.
Amb ginebra, sí.
Hi ha moltes variants,
evidentment,
però i a més venint dels anglesos
segur que originàriament
és ginebra,
no?
I si no que ho preguntin.
D'acord.
El ginebra
no és una beguda
per posar-n'hi molta,
eh?
Però doncs
un toc o dos tocs de ginebra
li van molt bé.
No es nota quasi la ginebra
dintre d'aquesta beguda
perquè la tomàquet
té molta personalitat,
el pebre li dóna un gust
molt agradable
i és una beguda
que com veieu
amb gel,
es consumeix amb gel
també,
pot refrescar molt
i pot donar
això,
aquestes propietats
tan famoses
de treure una miqueta
el mal de cap
i l'espessor
de les
ressaques.
Doncs encara ens volies
explicar algun més,
no?
Què deies?
Sí, m'hauria agradat
explicar-vos
la
pinya colada.
Doncs podríem explicar-la.
Solada, a veure la
quina era, com s'ha de dir?
La caipirinha, això,
la caipirinha.
La caipirinha
és una beguda
que a mi m'agrada molt,
és una beguda molt refrescant,
eh?
Però m'agrada molt
si està ben preparada.
La caipirinha
es pot,
bueno, com tots els còctels,
eh?
Si es prepara bé
és una beguda
molt perfumada,
molt aromàtica,
eh?
I no té per què ser
molt dolça
ni molt alcohòlica,
d'acord?
I es pot disfrutar
molt bé
d'una nit
refrescant
amb caipirinhas.
Ara, si la carreguem molt
després del primer got
ja no disfrutarem
de gran cosa, no?
Us explicaré
com se fa
perquè
el secret de la caipirinha
és com se fa, eh?
Si es fa amb l'ordre adequat
i de la manera adequada
queda molt bona.
Mireu,
l'ideal és
o preparar-ho
en un lloc gran
per tothom
o got per got,
d'acord?
Sempre posarem
primer l'açucre
a baix del cul, eh?
Aquest açucre,
si és sucre moreno
o sucre d'aquest,
bellugadís, eh?
Queda molt bo.
També amb sucre blanc
queda molt bo.
O sigui, aquí...
Ah, però ja que ens hi posem
no és una cosa
que fem cada dia.
No, però vull dir
que no perquè sigui moreno
quedarà més bo en aquest cas.
Hi ha vegades que sí,
però en aquest cas no.
Queden gustos diferents.
Els dos molt bons.
El sucre blanc
potser és més refrescant
perquè és més senzill,
no és tan complex
amb boca.
El sucre moreno
potser seria més
per l'hivern,
quan vulguem fer
una caipirinha
a l'hivern,
a la tardor,
perquè és més complex
de gust i més intens.
Posem, doncs,
com hem dit,
per exemple,
amb un got,
fem-ho individual,
a baix del cul,
la sucre,
llavors agafem llimes,
és molt important
que siguin llimes,
les llimones
no tenen res a veure,
o sigui,
agafem llimes
ben verdes de fora
i que tinguin força suc.
Són molt més aromàtiques,
les llimes.
Molt més aromàtiques.
Diferent,
és que és una fruita diferent.
Llavors,
les tallem molt fines,
a rodànxes,
les llimes,
a rodànxetes ben fines,
i les posem al got
damunt de la sucre.
Llavors,
amb una massa de morter,
escarxem les llimes
dintre del got
i damunt de la sucre
com les hem posat
i les anem escarxant
ben escarxades.
Però,
allò,
ben fet,
no donant cops forts
perquè trencaríem el got,
però,
sí,
apretant,
això normalment
es fa amb gots dobles
perquè si ho fem amb un got primer,
com podeu veure pel procés,
s'us pot trencar.
D'acord?
Amb això
què aconseguim?
Doncs,
aconseguim
treure-li el suc
a la llima
i també treure-li el gust
a la pell,
que és del que es tracta.
La pell de la llima
és molt normàtica
i ens donarà un frescor
i una verdor
molt interessant
a la caipirinha.
Llavors,
per últim,
hi treurem gel,
gel pilea,
pugue ser,
o sigui,
gel picat,
que si no tenim
amb què picar-lo,
simplement,
a casa,
s'agafa un tovalló
d'aquests de cuina,
doble.
I una massa de cuina
i clac, clac, clac.
de cuina
i es dona un cop
sol damunt i es posa.
Una vegada posat el gel,
remenem una miqueta
amb la mateixa massa
per acabar d'incorporar
el gel
amb les llimes
i el sucre
i, per últim,
hi tirem la catxassa.
La catxassa
és un aiguardent
de canya de sucre.
No ho sé dir en portugués,
tenim una bona amiga
que sí que ho fa
i té un discurs xulíssim,
però, doncs,
deixem-ho amb això.
És un aiguardent
de canya de sucre
que n'hi ha de diverses,
evidentment,
diverses barques comercials.
A mi, en concret,
n'hi ha una que es diu
ipioca
que m'agrada força.
És molt bona.
Hi ha Bela Barreiro,
n'hi ha...
Ipioca.
Ipioca, sí.
N'hi ha moltes.
En concret,
aquesta a mi
m'agrada força.
Llavors,
això és simplement
tirar-li
el got.
Si el gel està ben picat,
en poqueta
decide ens omplirà el got.
Si el gel
no està ben picat,
n'haurem de tirar més.
Per això és aconsellable
doncs picar el gel.
Home, poc,
perquè això ha de tenir
una graduació important.
Sí, això està al voltant
dels 40 graus
d'alcoholis.
És com un whisky.
El que passa és que
entre el suc de la llima,
la sucre
i el gel picat
ens omplen el got.
Llavors,
amb un xurret
de seguida
tenim el got ple.
És preferible
consumir-lo al cap
de dos o tres minuts
d'haver-ho preparat
i ja està.
No té més.
És a dir,
que es tracta de seure
a la taula
allò de nit
amb la caloreta,
amb un grup d'amics,
l'ampolla,
el gel,
les llimons...
I anar fent i xerrant.
I anar fent i xerrant.
Sí, sí, sí.
Inclusivaleu treu la llima
i ja talladeta,
però és xulo fer-ho
al davant de la gent
en el moment.
Totes aquestes coses,
com més feu participar
els amics
i més expliqueu
i més digueu
i més qual,
la beguda es fa més interessant
i després,
quan t'arriba a la boca,
encara és més bona.
T'estic veient com
el Tom Cruise a còctel,
eh?
Mira que ens han posat
per aquí la banda sonora,
és fantàstic, eh?
Tenim la música,
les receptes,
la resta
ho posen vostès,
d'acord?
La que hi pirinya
no està gens malament,
ja no seria que hi pirinya.
Ja no és el mateix,
aigua ardent de canya
de sucre.
De sucre, sí.
Francesc Lledó,
què tal aquesta setmana
amb els focs?
Bueno, suposo que
poca cosa farem.
Vull dir,
en general,
tots els restaurants
sempre,
bueno,
ens queixem,
entre cometes,
de l'horari,
no?
Perquè,
més aviat,
no té massa sentit
perquè és de dia encara,
no?
Fer els focs a les 10.
I més tard,
tampoc hi és plan.
Home,
més tard,
a les 11,
jo crec que no seria malhora
perquè,
sí,
es parla dels nens i tal,
però els nens
a les 10 i mitja
ja haurien de ser el llit,
no?
Llavors ja no ve
de mitja hora,
no?
De fer-los a les 11
i a nosaltres
no ens salven la vida
perquè a nosaltres
de 9 a 11
podem donar perfectament sopar
i després la gent
anar a veure els coets,
no?
Però, bueno,
les coses són com són
i...
Hi ha dies de tot.
En tot cas,
recordem els horaris
del Quim i Quima,
ara l'estiu
i els dies
i tot l'agrada,
que sembla?
Sí, a veure,
seguim igual que l'hivern,
encara que a partir del dia 15
era de...
O sigui,
tot el mes d'agost segur
tancarem els middies
i ara ens estem plantejant,
doncs, bueno,
a veure si...
Perquè al middia
la gent, doncs,
cada vegada està fent
més jornades intensives,
més platja,
més coses
i al middia,
la veritat és que ha baixat
molt la feina
i llavors,
doncs,
aquests mesos d'estiu,
no encara,
però a partir de l'agost segur
tancarem els middies
i obrirem-ne més a les nits.
Doncs els mantindrem ben informats
per ara el juliol,
de moment encara esteu
els middies.
Sí,
de moment encara estem oberts
al middia, sí.
Molt bé, Francesc Lledó,
moltíssimes gràcies,
brindem amb aquests còctels
i ens retrobem la propera setmana.
Molt bé,
fins la setmana que ve.
Adéu-siau.