Sintonia del racó psicològic, una setmana més fidel a la seva cita.
Saludem la psicòloga clínica Sònia Navarro.
Sònia, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
La setmana passada ens vas descriure que era la hipocondria.
Avui ens proposes un tema completament diferent, que és l'autoestima.
Normalment, les últimes setmanes havíem estat parlant de trastorns, d'afeccions.
L'autoestima, òbviament, un trastorn no és.
En absolut.
Com ho definiríem?
De fet, l'autoestima seria estimar-se a un mateix,
però tenint en compte tant l'acceptació dels èxits,
és a dir, de les coses positives, com l'acceptació de les nostres limitacions.
És a dir, quan diem autoestima no vol dir que una persona per damunt de tot
pensi que és la millor del món, sinó que realment és una persona
que té un autoconcepte de si mateix positiu,
acceptant els errors i els èxits, els fracassos i els èxits.
I d'alguna manera la persona entén que no tot ho fa bé,
però tampoc no importa que no tot ho faci bé,
perquè ell també s'accepta a si mateix d'aquesta manera.
És la valoració que unes té d'ell mateix, de la seva feina i de les seves aptituds.
Sí, el seu autoconcepte, no?
Moltes vegades el nostre autoconcepte és molt negatiu.
Ens basem en, quan diem que una persona té una baixa autoestima,
moltes vegades estem dient que aquesta persona necessita saber com el veuen els altres a ell
per sentir-se bé o malament, perquè no té un autoconcepte real.
I quan diem autoconcepte, em refereixo a l'autoestima, és això, no?
És un autoconcepte real, amb les coses bones i amb les coses dolentes.
Però acceptant les dues bandes, no?
L'autoestima, normalment quan parlem d'autoestima,
té aquest noi, aquesta persona, aquesta noia té l'autoestima baixa,
té l'autoestima alta,
què determina que es tingui l'autoestima alta, l'autoestima baixa,
o que es tingui normal, si és que és normal perquè mai ho hem sentit a dir
que aquesta persona té l'autoestima normal, no ho hem sentit a dir a mi.
No, no es contempla, no?
Una persona té una bona autoestima,
quan diem, no té per què ser alta, eh?
Tampoc una bona autoestima o té una baixa autoestima, diguem, no?
Una persona amb una bona autoestima,
doncs perquè si tenim una autoestima excessivament alta,
no tenim una bona autoestima,
potser tenim algun tipus de trastorn, no?
Que ja som excessivament egocèntrics o narcisistes, no?
I aquí ja haurem perdut l'autoconcepte realista.
Estarem amb un autoconcepte purament molt narcisista i molt egocèntric, no?
Llavors, una persona amb bona autoestima
és una persona que té una visió de si mateix
i de les seves capacitats realista
i alhora positiva dintre d'aquesta realitat.
No vol dir que sigui la millor, eh? En cap moment.
Vol dir que la persona s'accepta, tal com és.
Si parlem que una persona té una bona autoestima,
no necessàriament ha de ser una qualificació pejorativa,
així com quan parlem d'analcisisme i tot plegat,
dius, home, que aquesta persona, doncs,
se sobreestima o es té una valoració d'ell mateix,
possiblement més elevada.
Tenir una bona autoestima pot ser positiu,
o hauria de ser positiu.
És positiu.
De fet, necessitem tenir una bona autoestima
per trobar-nos bé a la nostra vida.
Les persones que pateixen són les que no tenen una bona autoestima.
Les que tenen una bona autoestima no hi ha cap problema.
I torno a dir, sempre tenint en compte
que bona autoestima no vol dir que la persona
hagi de ser perfecta, no?
Que a vegades també pensem que...
De fet, hi ha persones que aparentment poden semblar
tenir moltes virtuts que no tenen una bona autoestima.
Llavors, aquesta persona, doncs, té una visió de si mateix
de les seves capacitats realista i positiva, alhora.
No necessita l'aprovació dels altres
per saber si ha fet una cosa bé o malament,
si s'ha equivocat.
És a dir, no necessita els altres,
ell mateix ja pot arribar.
No es creu ni millor ni pitjor que els altres.
Es creu que és ell.
Això també és important,
que tenir una bona autoestima no implica
ser pejoratiu amb els altres.
Si no, ja no parlaríem, eh?
d'una bona autoestima,
parlaríem d'altres coses.
És capaç de mostrar els sentiments i les emocions
amb llibertat, sense sentir-se cohibit,
que moltes vegades,
quan no estem segurs de nosaltres mateixos
i no tenim una bona autoestima a això,
no ens atrevim a fer-ho,
perquè pensem que els altres pensaran
i llavors ja ens...
bueno, controlem moltíssim
expressar el que realment sentim i pensem.
és una persona que es comunica amb facilitat,
que li agrada tenir relacions socials,
que disfruta d'aquestes relacions socials,
vull dir, que no té cap tipus de problema
en relacionar-se.
i és una persona que accepta les frustracions
i aprèn dels fracassos.
És a dir, no és que no tingui fracassos,
sinó que els fracassos que té al llarg de la vida
els sap acceptar i poder aprendre
per intentar millorar la pròxima vegada.
Aquesta situació de bona autoestima
és majoritària, és generalitzada, Sònia?
No, és més generalitzada
no tenir una bona autoestima,
per desgràcia, eh?
Perquè de fet hauríem de tenir una bona autoestima,
però la veritat és que
hi ha moltes més persones
que tenen una baixa autoestima.
La baixa autoestima no és un trastorn en si mateix,
en absolut,
però va lligat a molts trastorns.
És a dir, és un concepte
que va lligat a molts trastorns.
Segurament el trobem unit en d'altres coses
de les quals ja hem parlat en aquest espai.
Exacte, i que anirem parlant, no?
I que moltes vegades comentem com a característica
que la persona sol tenir una baixa autoestima.
És a dir,
que no és que en si mateix sigui un gran trastorn,
és una característica de personalitat
amb la qual alguna persona pot patir,
però el que passa és que moltes vegades
s'acaba associant a trastorns.
Per això és important parlar-ne.
Hem descrit quines són les característiques
de tenir una baixa autoestima.
Tenir una autoestima baixa és,
insistim en el mateix,
però canviant, donant-hi la inversa,
donant-hi la volta.
Bé, són persones que tenen inseguretat,
que són moltes vegades insomisos,
que no s'atreveixen a dir
el que pensen o el que creuen,
que atribueixen totes les coses
que els hi passen a causes internes.
És a dir, tot el que passa és per culpa d'ells.
Són persones amb una forma de pensar bastant...
Tot s'ho atribueixen, no?
Tot és per una qüestió interna.
Amb un baix rendiment,
moltes vegades, perquè els hi costa,
perquè tenen masses pensaments donant voltes.
no aconsegueixen els objectius que es fixen.
És a dir, els hi costa arribar
precisament per aquesta poca continuïtat,
a vegades en les coses,
amb dificultats per relacionar-se socialment,
inclús amb dificultats per resoldre conflictes
que puguin tenir.
I mai es fan crítiques positives ni constructives
de totes les coses que els ha passat.
Sempre són molt negatives i molt destructives.
Difícilment es veuen les virtuts,
tot allò que fan està regular o malament
i s'auto-fugetegen, per dir-ho d'una manera gràfica, constantment.
Exacte.
I, a més a més,
cada vegada tenen molta por al refús social,
amb la qual cosa moltes vegades
arriben precisament per la seva conducta,
tan neguitosa per la por al rebuig social,
acaben sent rebutjats socialment.
És allò, el no fer per la por del que diran.
Exacte.
Però, clar, moltes vegades per no ho fer,
tu també et vas aïllant
i acabes moltes vegades sentint
que hi ha un refús social.
Potser sí que hi és,
però en part també l'has motivat.
Exacte.
És que moltes vegades no ens adonem, no?,
d'això,
que nosaltres també,
la nostra conducta també influeix
en com respon l'altre.
I que a vegades l'altre ens respon
a el que nosaltres estem fent.
Que la persona amb una baixa tòstima
no veu això,
només veu la conducta
que està fent l'altre.
Què és el que determina?
Per què una persona té la tòstima alta
o la té baixa?
Doncs una persona té la tòstima alta
o baixa en funció
de la sèrie de pensaments
que nosaltres anomenem irracionals
que hagi après.
És a dir,
tots tenim pensaments irracionals.
Quan dic pensaments irracionals
em refereixo a idees preconcebudes, no?,
que hem après al llarg de la nostra vida,
que a més a més ens sembla
que són absolutament reals,
que ens venen al cap
d'una forma molt automàtica
i que són molt negatives.
Podries donar un exemple
perquè els oients acabin...
Sí, ara parlaré una mica
de cada tipus
i llavors dono un exemple
perquè llavors la persona
que té una baixa tòstima
té moltes d'aquestes idees, no?
Per exemple,
doncs és una persona
que hipergeneralitza molt.
S'equivoca en una cosa
i la seva idea irracional és
sempre seré un fracàs.
O és que soc un fracàs, no?
És a dir, en canvi,
no veu que simplement
s'ha equivocat amb una tasca concreta.
Una persona amb una bona autoestima
dirà, doncs avui m'he equivocat amb això.
He trencat un plat,
sóc un desastre.
Vale.
Exagerant.
No, sóc un desastre
amb la negativa, eh?
Sí, sí, amb la negativa, amb la negativa.
Vale, vale.
Vull dir,
si tinc una bona autoestima
jo diré, doncs, bueno,
avui m'he equivocat
en fer la feina
en aquesta tasca.
Si jo sóc una persona
amb una autoestima negativa,
diré, és que sóc un fracàs,
sempre m'equivoco.
Una vegada més.
Exacte.
Llavors, hipergeneralitzo
com si realment
una equivocació concreta
fos que tot el dia
estigui fent
equivocacions constants, no?
Una altra és
quan et designes globalment, no?
És a dir,
et dius a tu mateix
que ets un idiota,
d'acord?
Per exemple, eh?
Globalment.
És a dir,
no tens parts positives
i negatives
i poder t'has comportat
d'una manera idiota
en una situació concreta.
Qui no,
ho ha fet alguna vegada, no?
Però, clar,
això no vol dir que
com el complet
siguis un idiota
com a persona.
Llavors,
la persona amb una bona autoestima
sabrà distingir,
hòstia,
en aquella situació
realment
em vaig comportar
com un idiota,
en aquella situació concreta,
en aquella...
i l'altra dirà
que sempre acaba sent
un idiota,
per exemple, no?
Un altre
és el filtrat, no?
És quan la persona
només es fixa
en allò negatiu
i mai veu
res de l'opositiu.
Llavors,
clar,
totes les idees
que li passen pel cap
és d'allò
que ell ha fet malament.
De les coses
que ha fet bé
no se'n recorda,
se'n oblida,
les separa...
o no li dona gens
importància
perquè ja és
el que ha de fer,
però s'ho valora
ell a si mateix.
el pensament
quan tenim pensament polaritzat,
és a dir,
que tot ho veiem
o tot blanc o tot negre.
O hem fet bé
tot bé.
Si hem hagut de fer una feina
i no la fem perfecta,
està malament.
En moltes ocasions
la persona
amb baixa autoestima
busca una perfecció absoluta
que en moltes ocasions
és gairebé impossible
de tenir.
Moltes vegades.
És a dir,
i passa molt,
per exemple,
amb això que t'estic dient
a la feina,
a vegades,
o ho he fet bé tot
o llavors està malament.
És a dir,
no pot veure que...
poder no és una feina perfecta,
però tampoc vol dir
que no estigui bé.
És a dir...
Potser no es tret un 10 a l'examen,
però, escolta'm,
si es tret un 8,
doncs 10 i 2
és notable, no?
Llavors, doncs no,
són persones que no veuen això,
són amb un pensament molt polaritzat,
molt dicotòmic, no?
O he estat tot bé
o he estat tot malament.
Blanc o negre,
no hi ha grisos.
Exacte.
Llavors,
són persones que s'autoacusen,
també.
Es fan culpables,
ells mateixos,
de moltes coses
que passen al seu voltant,
que passen a la família,
que passen a la parella,
que passen...
una parella que s'enfaden
i la persona amb baixa autoestima
començarà a pensar
que potser sí que té raó
que jo ho he fet malament
i potser sóc la culpable
i potser sóc...
I realment els costa molt veure
doncs fins a quin punt
doncs això no ho he fet bé,
però això,
potser sí que tinc raó, no?
És a dir,
aquí no tinc raó
i aquí sí, no?
Una mica...
Són persones que personalitzen molt, també, no?
Per exemple,
si una persona,
et trobes pel carrer amb una persona
i et fica mala cara,
la persona amb baixa autoestima
pensarà
segur que li he fet alguna cosa,
segur que no li caig bé, no?
Ja ho personalitza tot en ella.
En canvi,
una persona amb una bona autoestima
podrà dir
doncs igual li passa alguna cosa,
però no té per què ser amb mi.
Vull dir,
és aquesta sensació
que tot el que passa al voltant
va cap a tu, no?
En el sentit negatiu,
o gairebé tot?
No, no, tot.
Absolutament tot en el sentit negatiu, no?
Si una persona et mira pel carrer,
doncs sempre pensa
i per què m'ha mirat?
I segur que porto algú malament
mai podrà pensar
que et poden mirar
per una qüestió positiva.
Sempre anirà
cap a la qüestió negativa.
Per aquesta descripció
que has fet,
òbviament tothom pot tenir
dies més alts,
dies més bons,
dies més dolents,
dies més baixos,
però l'autoestima
estem davant d'unes característiques
que es donen
en un període llarg de temps.
No és allò que dius,
no, avui tinc l'autoestima baixa,
demà tinc una bona autoestima.
No, estem parlant
de períodes llargs
de temps
en què ens trobem malament.
No, estem parlant
de...
nosaltres tenim
una estructura
de personalitat
que tendeix
a tenir una bona autoestima
o tendeix
a tenir una baixa autoestima.
Es pot treballar,
es pot millorar,
de fet,
ara ho parlarem com,
però
el que sí que
nosaltres,
dintre d'una bona autoestima,
podem tenir
algun dia
que ens sentim
més baixos.
Però això no vol dir
que l'autoestima
estigui pitjor,
vol dir que aquell dia
estem una miqueta
més baixos.
vull dir,
l'autoestima
no és una cosa
que ara es té
i ara no es té.
És per puntualitzar,
no és un fet puntual
l'autoestima,
que la gent ho tingui clar.
No, no,
és una estructura
de personalitat
que si no la tenim
la podem
treballar
per aconseguir-la,
evidentment.
Però no és una cosa
que pugi baixi,
és una cosa
que la tenim
o no la tenim,
encara que nosaltres
tinguem
diferents canvis d'humor
en els nostres dies.
Vull dir,
en una mateixa setmana
podem tenir
diversos canvis d'humor,
però
això no vol dir
que l'autoestima
hagi variat.
Fixem-nos en com
podem treballar
aquesta autoestima,
Sònia.
Doncs a veure,
l'autoestima,
el primer que hem de fer
dient que l'autoestima
negativa
estava basada
bàsicament
en totes aquestes
idees irracionals
que tenim,
el primer que hem d'aprendre
és a detectar
les nostres idees
irracionals.
És a dir,
quina és,
quan una persona
té una baixa autoestima,
quines són les seves?
Perquè no tothom
té les totes.
cadascú té
les seves idees irracionals.
Ara n'has escrit
unes quantes,
segurament n'hi ha més,
clar,
algú té unes,
algú no té d'altres.
Exacte,
llavors es tracta
de realment
detectar
aquests pensaments negatius
que té aquesta persona,
discutir-los,
és a dir,
adonar-se'n
que
buscar el pensament
més positiu
en el sentit
que poder
no és l'única manera
o l'únic punt de vista
possible
per valorar-nos
que poder hi ha
altres punts de vista
que són exactament
igual de realistes,
igual de possibles
que el que estem pensant
i posar-nos
en marxa
amb
aquest pensament alternatiu
en creure'ns-ho,
no?
És a dir,
realment posar en marxa
que nosaltres
tinguem una manera
de valorar-nos
més positiva.
Clar,
això és una feinada, eh?
Així explicat sembla molt portet.
Sí, sí, aquí en 30 segons
sembla molt senzill,
però aquí hi ha moltes hores,
molt davall,
molt diàleg...
Molta feinada
que la persona
ha d'esforçar-se, no?
Perquè ha de,
cada vegada que se sent malament,
detectar els seus pensaments,
adonar-se'n
de què són idees irracionals
de les que ja hem dit
que hi havia
prèviament,
intentar
donar-li
la volta, no?
Buscar un altre punt de vista
que també sigui real
i llavors
veure com se sent
des de l'altre punt de vista
que al principi
a un li costa
perquè està tan acostumat
a creure's
el primer pensament
que li ve al cap
que li sembla
l'únic possible
i l'únic real
perquè si no,
sembla que no sigui teu
el pensament, no?
Que moltes persones
tenen aquesta sensació, no?
Que és que no és meu
aquest pensament.
Si no m'ha vingut a mi,
no és meu, no?
I llavors
hem de fer-li veure
a la persona que
si aquest pensament
que ella té
com a seu
és un pensament
que abans
no era seu,
que el té al final
per pura repetició.
És a dir,
per hàbit
perquè ens hem acostumat
a pensar
i es tracta
de desacostumar
per acostumar
novament en positiu, no?
Per dir-ho d'alguna manera.
Molta feina
d'aquí al darrere.
Molta,
encara que sembli
encara que no és un trastorn,
encara que no és res greu,
encara que
així explicat
sembli facilet,
però realment
la persona
s'ha d'esforçar
moltíssim, no?
Hi ha feina
per fer.
Llavors,
un altre tema
que s'ha de treballar
amb la persona
és que pugui acceptar
els seus límits
i les seves capacitats.
És a dir,
treballar que la persona
tingui una bona autoestima
no vol dir treballar
que pensi
que és la millor del món,
sinó treballar
que sigui realista
amb si mateixa
i que també sàpiga
quines coses pot arribar
i quines coses
no pot arribar.
Perquè tots tenim límits
i coses
que no podem fer.
Ser realistes,
no?
Amb aquest punt.
Sí, per exemple,
si ets tenista,
si jugues contra
el número 1 del món,
difícilment el guanyaràs.
No fa falta
que et fustiquis
si has perdut.
Podria ser un exemple.
Per exemple, no?
És a dir,
no fa falta ser el millor
per ser una persona
que et sentis bé
amb tu mateix.
Això també és veritat, eh?
Perquè estem en una societat
que sembla que
si no destaques,
si no ets el millor,
ja no ets res.
I tampoc és així.
És a dir,
tu pots ser una persona
amb una bona autoestima,
sentir-te molt bé
amb tu mateix
i no fa falta
ni que siguis
el millor
ni que siguis
precisament
algú excessivament.
Això és de la societat
meritocràtica,
però ja se sap
que té les seves conseqüències.
I tant, no?
I llavors,
després també,
una altra coseta
que és important treballar
és el llenguatge.
Perquè les persones
amb baixa autoestima
solen per ser persones
amb un llenguatge
molt negatiu.
És una bona manera
de comunicar-se
molt negatiu.
Llavors,
intentar eliminar
la crítica constant,
intentar valorar
les persones
a les accions,
perdona,
no a les persones
globalment.
És a dir,
valorem aquesta acció
concreta
que ha fet
aquesta persona,
aquesta conducta,
però això no implica
que la persona
sigui tota ella.
Si la persona
ha fet una conducta
negativa,
no vol dir
que tota ella
sigui negativa.
Vol dir que allà
ha fet una cosa
negativa, no?
Vigilar una miqueta
a vegades
a ensenyar-li
una mica
a dominar
el llenguatge,
que a vegades
tenim un llenguatge
que ens anem
molt a lo negatiu,
precisament perquè
tots ho hem après així,
a tots ens han educat
en negatiu,
per tant,
tots tenim una miqueta
aquesta part,
no?
Llavors sí que,
doncs,
bueno,
intentar parlar
de la teva conducta
concreta,
no de la teva
personalitat.
I també,
doncs,
mentre la persona
no sigui capaç
de dir-se una crítica
constructiva
de si mateix,
millor que no en parli.
És a dir,
fins que no aprengui,
millor que
estigui callat,
no?
Que no es faci
una crítica negativa.
I llavors,
doncs,
que sàpiga també
poder valorar
que a vegades
és millor equivocar-se
que no fer res,
perquè a vegades
hi ha gent
que no s'ha equivocat mai,
però la veritat
és que no s'ha mogut mai,
amb la qual cosa
hi ha dificultat
per equivocar-se
si no ens hem mogut.
i que aprenem
dels errors
i que és normal
equivocar-se,
que són,
bé,
tota una sèrie
de cosetes
que van lligades
molt al llenguatge,
que a vegades
no ens adonem,
però que el llenguatge
ens influeix molt
en el nostre comportament.
És un treball llarg
aquest,
Sònia?
Bé,
una miqueta,
sobretot perquè
ens costa molt
al principi
trencar d'hàbits.
Tenim les costums
tan arrelades
i que tota aquesta part
negativa,
apresa,
perquè l'educació
en si mateixa
globalment
és negativa,
doncs ens costa
trencar
aquests hàbits.
És una cosa,
a vegades ho entenem,
però des que ho entenem
fins que som capaços
de trencar els hàbits,
doncs hi ha una distància,
no?
però, bueno,
és una feina
aconseguible
totalment,
no?
Gràcies,
doncs,
vaja,
a l'assessorament
de professionals,
professionals com la Sònia Navarro
que avui,
una setmana més,
doncs ha acompanyat.
Ens ha agradat molt
això de,
hauríem de desenvolupar
un altre dia,
això de que l'educació
sempre ens ha educat
en negatiu,
que segurament
és un tema
a explorar
i un tema
a desenvolupar-lo.
Sònia,
ja ho parlarem.
Moltíssimes gràcies,
una setmana més,
fins dilluns vinent.
Vinga,
gràcies.
Adéu.