Obrim el temps. Dedicat a la Biblioteca Pública de Tarragona,
dic a Rosel Lozano, la seva directora, ve amb un llibre sota el braç.
Probablement no sigui cap novetat, perquè és ben normal
que una directora de biblioteca porti un llibre sota el braç.
La novetat rau en què aquest llibre, ella n'és l'autora,
es titula La Biblioteca Pública del segle XXI,
atendiendo clientes, mobilizando personas.
Rosel Lozano, bon dia.
Hola, bon dia.
És el primer llibre, diguem-ne, específic que fas
sobre el tema de biblioteques, la primera publicació.
Jo me vaig estrenar el tema de publicar fa molts anys
amb un llibre sobre el segle XVII, sobre la població de Tarragona.
O sigui, que em digna que cosa més rara...
Exacte, has passat d'una cosa a l'altra.
Sí, he passat completament.
I llavors jo havia fet ja molts articles,
moltes investigacions, era bastant coneguda en aquest món.
Llavors vaig voler recollir el meu llibre,
perquè crec que és la millor manera de recollir estructuradament
tot el corpus teòric una mica
que m'ha dut a aportar una organització diferent
a la Biblioteca Pública de Tarragona,
que jo crec que és una de les causes potser més importants,
que ens ha dut a l'èxit com a organització.
La Biblioteca Pública de Tarragona avui en dia
és un referent a nivell professional
per la resta de biblioteques públiques de l'Estat,
fins i tot de Llatinoamèrica.
I això la gent pensa que són trucos,
que hi ha màgia.
No, no hi ha trucos, no hi ha màgia.
Simplement hi ha algun canvi en la gestió interna
en què es basa, evidentment,
en aquests dos punts que parlo.
Primer, els usuaris, els ciutadans,
han d'estar considerats com a clients.
Per què? Perquè ens paguen.
Com són ells que mantenen la Biblioteca
a través de l'administració amb els seus impostos?
Són ells els que tenen dret a dir,
no únicament que donem, sinó com ho donem.
És a dir, com volen el carnet?
Volen que els fem esperar una cua amb dos fotos,
amb una fotocopeta de no sé què,
i vingui al cap de 48 hores?
O ells volen que el carnet sigui una cosa àgil?
En aquest moment necessito el carnet,
sense fotos ni tonteries.
Com ens mobilitzem nosaltres
per atendre aquesta necessitat
i d'aquestes expectatives del ciutadà?
Això és un dels punts.
El ciutadà, com a client,
com vol que li donem els serveis?
Per tant, el llibre, tot i que és específic,
del tractament de les biblioteques,
es pot contextualitzar perfectament
en una idea del servei públic
una miqueta diferent
al que la pràctica quotidiana
ens té acostumats a tots, no?
Doncs és això.
Simplement tu treus biblioteca pública
i poses servei públic, poses organització,
i és fàcilment extrapolable, no?
Per què parla?
Primer, d'aquests dos grans beneficiaris,
dos grans protagonistes.
Un, el ciutadà,
ha de ser considerat com a client,
i l'altre, el personal.
El personal de les organitzacions
és l'element més important,
i qui no ho tingui en compte
està abocat al fracàs.
I tenir en compte el personal,
vol dir també tenir unes eines
i unes maneres de treballar
que permetin que el seu talent
es posi en funcionament.
Vol dir treballar amb autonomia,
en delegació,
sabent que el director
no és el més important,
que les idees del director
tancat al seu despatx no fan res,
que realment tenir un bon equip
i dir, oh, és que tu tens un bon equip,
nosaltres no mirarà.
la iniciativa personal, no?
Clar, però és que a mi,
la gent m'he de proposició,
com a la resta d'administració.
La gent que pensa
que tenir un bon equip
és triar els amics,
malament.
Perquè els que tenim un càrrec
a l'administració
hem de saber conjugar les dues coses.
La legitimitat que tothom,
tothom sigui qui sigui,
per accedir a l'administració,
i una vegada que arribi,
saber integrar amb un equip
i amb unes maneres de treballar.
Però això s'encomana, no?
Des del CAT fins a l'última persona que arriba.
Sí, això és el que es diu,
en alguns llocs,
diu, no, és que sembla que una biblioteca
té una certa personalitat.
Això els experts ho denominen
una cultura organitzacional.
És una certa manera de fer,
que moltes vegades no està establerta
ni escrita,
però que s'encomana.
Per exemple, a la Biblioteca de Tarragona,
a ningú se l'ha acut, per exemple,
utilitzar hores de dins de la feina
per anar-se al metge
o per atendre coses,
encara que està permès, no?
Per què?
Doncs perquè sabem que sempre que podem
tots ho fem d'aquesta manera, no?
Sabem que anem molt apurats de persones,
que si tu faltes un dia
el company tindrà més feina,
llavors aquesta és una manera de treballar
i una filosofia
que va més enllà de tot
el que està reglamentat, no?
La teva experiència de treballar,
treballar en biblioteques públiques,
té més de 20 anys, 25 anys, potser?
Sí, 25 anys ja ha fet ara.
Un quart de segle.
Un quart de segle, sí.
Treballant a la biblioteca
i passant per tots els prestatges,
passant per diferents estadis,
fins a arribar a la direcció
que no sé exactament quan la vas assumir,
però prèviament vas estar treballant.
3 anys vaig estar com a bibliotecària
de base, amb la qual cosa jo penso que és...
I abans de tot vaig ser molt usuària de biblioteques.
I això ho tinc claríssim.
La visió de l'usuari m'ha acompanyat sempre.
Jo, com usuària de moltes biblioteques,
tenia sempre una visió molt crítica.
Per tant, com a usuària fa molts anys,
em va ser també, diguem-ne, damnificada.
Ah, exacte.
Jo tenia una visió molt crítica
del que eren les biblioteques, sincerament,
i del que eren els serveis públics.
Jo era la típica usuària,
i continuo sent,
dels serveis públics,
que fa reclamacions,
perquè sense les reclamacions no anirem allà,
que aquest país ha d'acostumar-se a queixar-se més.
A nosaltres, els primers,
la biblioteca,
rep les reclamacions i els sugeriments
de manera molt positiva.
No sempre que et queixes tens resposta.
A vegades tens resposta
i una resposta molt ben construïda,
segons on reclames.
A vegades reclames
a determinades instàncies,
i t'ignoren,
que és pitjor.
Sí.
I aquesta és una de les raons
per les que jo sempre dic
que una organització
que no rep
sugeriments i reclamacions
no vol dir que sigui una organització
que funcioni millor
que una altra que no.
I la prova és que
els que més descontents
estem en organitzacions,
per exemple,
amb la Renfe,
jo,
que l'utilitzo diàriament,
mai he fet una reclamació.
Per què?
Per això.
Perquè sé que m'ignoraran,
sé que no em faran cas,
sé que no m'entendran.
En la qual cosa,
el fet que una organització
repi reclamacions i sugeriments
és símptoma que hi ha una expectativa
posada en aquella organització
que l'atenguin.
I això és una cosa
que a vegades se perd de punt de vista.
Quantes reclamacions has tingut?
Ui, que malament funciones.
No, no, no.
Al contrari.
És que ets receptiu
i saben què contestes.
I d'alguna manera
als serveis públics,
els ciutadans
exerceixen aquesta part de poder
que jo penso que és legítim
a través de les reclamacions.
És a dir,
a mi no m'agrada
com doneu això.
Mireu si em podeu fer cas, no?
No sempre es pot fer cas, eh?
Però tu li has de donar
una resposta sòlida
de per què fas una cosa.
De fet, la biblioteca
l'heu anat a construir
més enllà del que era
el préstecant
de diferents materials
que això continua
s'intensifica
i és un moviment constant.
Heu anat construint la biblioteca
més enllà del que és
aquest servei
com un espai cultural
i d'intercanvi a la ciutat.
L'exemple són,
només mirant l'agenda,
que ja fins i tot
en els últims temps
us heu vist forçats
en el bon sentit de la paraula
a fer una agenda,
a formar,
a estructurar-ho,
perquè clar,
l'espai és el que és,
les persones són les que són,
però hi ha una demanda
i, per tant,
vosaltres us heu obligat
a ofertar
en funció d'aquella demanda,
des de noves tecnologies,
passant per inquietuds culturals
de diferents àmbits
i col·laborant
amb altres institucions
i entitats de la ciutat.
Sí, sí, sí.
És una mica
un dels aspectes,
jo crec,
bàsics de la gestió
és pensar que ja no estem sols.
Els serveis públics
no poden funcionar
pensant que estan sols.
A les empreses privades
hi ha un principi
de la competència,
que moltes vegades fa,
evidentment,
que tu no col·labora
amb el competidor,
però els serveis públics
no són competidors
entre nosaltres.
Ens hauríem d'ajudar.
Llavors,
quan la biblioteca pública
s'obre
i, per exemple,
necessita
fer un centre d'interès
o comprar llibres
per a l'aprenentatge
del català
dels nouvinguts,
carai,
hi ha un consorci
de normalització lingüística
que ells tenen
el coneixement
i els tècnics,
no és perquè no col·laborem
i fem un conveni
amb el consorci
de normalització lingüística,
no?
Intercanvis de materials...
Exacte.
quan la biblioteca pública
diu
bueno,
podríem fer un cicle
de lectura
al voltant del patrimoni
per donar
a conèixer una mica
la ciutat.
Carai,
tenim un Museu Arqueològic Nacional
que déu-n'hi-do
amb el prestigi
i categoria
i que és,
bueno,
treballar amb ells
és un luxe,
realment,
doncs carai,
doncs per què no fem
alguna cosa en col·laboració?
Volem incentivar
el que és la lectura
a través dels clubs de lectura?
Ostres,
tenim teatres,
el teatre amagatzem,
per exemple,
no?
Doncs per què no col·laborem
amb ells
i fem els cicles
que ara estem fent
de literatura escena,
no?
És a dir,
la idea principal
que ja no estem sols
i que ja no estem sols
ni en l'oci,
ni en la cultura,
ni en la lectura,
ni en la informació,
ni en la formació,
que també som un espai
d'aprenentatge,
anem a mirar
de col·laborar,
de trobar sinergies
reals,
no d'aquestes de pantalla,
no d'aquestes de què?
Ai, hem fet un projecte,
que és un projecte fantàstic.
I que tot és transversal
i sinergic, eh?
Ah, exacte.
Però clar,
si no li donem contingut
a aquests termes tan bonics...
Ah, exacte.
És que a mi
el dels conceptes
d'aquestes teories
a mi me'n fan riure bastant
perquè moltes vegades
quan vas a un curs
i una cosa d'aquestes
dius,
escolta,
posa els peus a terra,
digue'm un exemple pràctic.
Ah, es comencen a perdre.
O te treuen exemples d'Europa.
Sí, sí, ja, ja.
A la pràctica quotidiana
és més difícil
de portar el dia a dia.
Les espera que ho miraré
perquè Déu-n'hi-dos
un treball exhaustiu.
Sí, 476, 80 pàgines.
Totes aquestes pàgines
són fruit en directe
de la teva experiència
personal
a la gestió
de la Biblioteca de Tarragona.
Sí, evidentment.
I l'observació d'altres.
Exacte.
I també hi ha un corpus teòric
molt posicionat
i molt apoyat, diguéssim,
per les teories,
i a les noves teories
de les organitzacions.
Jo aquí a la introducció
ja ho dic
que jo aquestes teories
les tenia assumides
des de feia molts anys
i que he tingut la immensa sort
que el temps
m'ha anat donant la raó.
És a dir,
el fet que jo fa...
Allò que intuitivament
tu ho tenies clar, no?
Fa anys que tothom pensava
que era la tecnologia
la que seria
l'element més important
amb la tecnologia
és una base,
és una infraestructura,
però se retorna a les persones.
L'intercanvi personal,
el saber crear xarxes,
vincles,
aquestes habilitats,
no únicament els coneixements tècnics,
sinó saber desenvolupar
una sèrie d'habilitats.
Jo penso que cada vegada
està més
a l'èxit
d'una organització,
d'un servei.
bases tot aquest estudi
en la tecnologia,
com deies,
que és un aliat importantíssim,
però sobretot en les persones.
De fet,
dediques aquest estudi
als companys i companyes,
primer que tot,
de la biblioteca pública
i altres col·laboradors
i col·laboradores
que hi ha a l'entorn més immediat
o més enllà,
a vegades,
que també des de la llunyania
poden donar suport.
De fet,
la biblioteca s'ha convertit,
sempre ho ha estat,
però ara encara ho és més,
un retrat absolut
de la societat plural.
Perquè hi ha des de canelleta
ben petita
fins a persones grans
que troben
en un club de lectura
o no tan grans,
aquelles,
les persones que van...
talles d'internet,
lectures de diaris,
de revistes,
persones que volen
fer-se un vestit
i van a buscar una revista
que hi ha patrons,
estudiants universitaris
que saben que a la biblioteca
hi ha tota una sèrie d'exemplars
per fer recerca
que també hi trobaran.
Per tant,
estem parlant d'un espai
visitat
per tota la societat tarragonina.
Sí, hi ha una àmplia gana.
Sense distincions.
Immigrants
que també utilitzen
la biblioteca...
Abans de venir aquí
s'estava fent
el carret de lectura
amb una persona
i hem intercanviat
a punts de vista
un noi xilè
que venia
i li feia molta il·lusió
fer-se lector
de la biblioteca,
havia sentit parlar molt bé
i veus que realment
és un lloc d'intercanvi,
d'integració,
d'aprenentatge,
de formació.
La biblioteca pública
és a l'espai
de tots els ciutadans
i no són teories,
no són paraules.
És el que t'anava a dir,
dins d'aquestes
que no són teories,
expliques com,
sota el teu criteri,
naturalment,
s'ha de gestionar
la biblioteca pública
del segle XXI
i també expliques
com no s'ha de fer?
O això ja ho saben?
Sí, no, no,
sí que ho explico.
Ho explico
i a vegades
quan dic
el que no s'hauria de fer
intento que mai
siguin paraules meves
sinó que siguin
paraules d'altres teòrics
que també, evidentment,
coneixen el tema
de la teoria
de les organitzacions.
Doncs perquè a vegades
en el que s'ha de fer
en positiu
no t'importa dir
jo penso això
i el que no s'ha de fer
a vegades necessites
que algú recordi
no estic sola
pensant això, no?
Hi ha moltes persones
que pensem el mateix
que sense confiar
en les persones,
sense formar
un bon equip de treball
i sense considerar
els ciutadans realment
com els teus aliats
del teu projecte
de biblioteca
d'organització
de servei públic
no anem enlloc, eh?
Fas moltes xerrades
per diferents ciutats
de l'estat espanyol,
també per algunes ciutats
de Llatinoamèrica,
sense dir noms
perquè tampoc no
cadascú doncs que assumeixi
la seva responsabilitat.
Veus moltes diferències?
Has passat per biblioteques
a Catalunya,
més enllà de Catalunya,
que encara mantinguin
una estructura similar
a la de fa 20 o 30 anys
en quant a gestió de biblioteques.
i no moltes vegades
i no moltes vegades
perquè el personal
que està a les biblioteques
ho vulgui,
sinó perquè a vegades
no els hi deixen.
Les biblioteques
estem en un entorn
que és un entorn
de serveis públics,
amb una reglamentació
i hi ha un capítol
del llibre
en què parlo
del paradigma burocràtic
a la gestió
del canvi
als serveis públics.
És a dir,
moltes vegades
una biblioteca,
depenent del marge
d'autonomia que tingui,
no pot canviar
tal com voldria canviar.
Per què?
Perquè té una reglamentació
i una estructuració
que els fan anar
cap a un cantó
encara que els professionals
són molt conscients
que haurien d'anar
cap a un altre.
Això és una màquina,
és una gran màquina
de l'administració
on al final
hi ha una sèrie
de serveis finalistes,
un dels quals
és la biblioteca pública,
hi ha molts altres
serveis finalistes
que haurien de ser
l'input,
haurien de ser realment
considerats molt importants
per a aquesta maquinària
però que en moltes ocasions
estan considerats
al final d'una cadena
que pràcticament
no s'ha de tenir en compte.
Jo em perdonaran els oients
l'experiència personal
que això no...
Aviam,
que nosaltres no som ningú
per explicar
les nostres experiències
però ara aquí es diu molt.
Fa uns mesos
vaig voler visitar
la Biblioteca Nacional
a Madrid.
Anava gairebé
amb llàgrimes als ulls
de l'emoció.
Amb la meva família,
tots com si anéssim allò
a veure alguna cosa excepcional
que ho és,
per això anàvem
a aquesta actitud
i quina va ser
la nostra sorpresa
que no ens van deixar entrar.
Perquè la Biblioteca Nacional
només era per les persones
que eren sòcies
i que tenien
una certa solera.
Em va cridar l'atenció
que hi havia un senyor
esperant en aquesta
macroporta de seguretat
que hi havia
amb persones
que eren guàrdies
de seguretat privats,
no tenien res a veure
amb la Biblioteca
ni tenien aquesta
suposada sensibilitat.
Dos usuaris
que es veu
que eren usuaris
d'aquells de Solera
es van indignar
pel fet
que no ens deixessin passar
a visitar
la Biblioteca Nacional.
A més,
després que la seva directora
mesos enrere
hagués fet un anunci
a un suplement
d'aquests
de diumenge
que la Biblioteca
obria les portes
a la ciutadania
i bé,
aquesta pobra ciutadania
de comarques
ens vam quedar
amb les ganes.
Diem que nosaltres
no expliquem
les nostres experiències
personals
però aquí ja es diu
i la veritat
ja vam fer la queixa
oportuna
i tot plegat
però mira,
es va produir
aquesta circumstància.
S'opta molt, no?
Aquest és el cas típic
de falses expectatives
és a dir,
dius que fas una cosa
que després de la realitat
no es compleix
i és a dir
que tu has d'oferir
i has de dir
que dones
allò que realment dones
i si no,
no ofereixi res.
Aquí no es pot passar
perquè hi ha unes limitacions
del que sigui
i ho han d'entendre
i tu ho entens
perquè són les normes
clar,
les normes són les normes
ja ho sabem
Jo ho lamento molt
la veritat
perquè la Biblioteca Nacional
és una joia
i val la pena
veure-la
i val la pena
que estigués
no sé ara si ho fan
si tenen visites
No, no, probablement
ara no ho sé
No ho tinc idea
Jo recordo
que va ser
a començaments
d'aquest any
sí,
al gener o al febrer
va ser a començaments
d'aquest any
mesos abans
que la seva
directora Rosa Regàs
digués
que s'obria al públic
i que potser
va ser un error
d'interpretació
del periodista
en el reportatge
i deia
a vegades passa
s'obrirà el dia D
exactament
sigui com sigui
jo entenc
que una Biblioteca Nacional
malgrat les limitacions
ha de tenir uns horaris
i uns moments de visita
al llarg de tot l'any
no un dia
no el dia
que nació Cervantes
No, no, ho tinc claríssim
perquè a més
el que hem de tenir clar
és que sigui un espai
per a investigadors
o no investigadors
està pagat
amb els diners
de tots els ciutadans
i per tant
se té una sèrie
de drets
que jo crec
que ningú ha de saber renunciar
i jo penso
que la reclamació
que els hi devíeu fer
els devia impulsar
d'alguna manera
a actuar
jo crec que sí
A veure, aquest llibre
s'entén com un llibre
que és molt especialitzat
per a persones
no només que treballen
en l'àmbit de la biblioteca
sinó en l'àmbit
de la gestió cultural
perquè perfectament
pot servir
no camba manual
aquests llibres
no sorgeixen
d'una voluntat
d'ensinistrar ningú
sinó senzillament
de donar
una reflexió
i uns suggeriments
per dir
escolta
una altra gestió cultural
és possible
i es pot fer
d'una altra manera
probablement
Sí, la veritat és
que si una persona
treu el concepte
a la biblioteca pública
i posa
l'organització cultural
del segle XXI
i allí
on biblioteca pública
o canvia per organització
és extrapolable
a qualsevol tipus
d'organització
situada en marc
dels serveis públics
però aquí sí que faig
molt d'enfoc
en el tema
que una cosa
és el màrqueting comercial
l'altra
és el màrqueting social
i una cosa
són les tècniques
de gestió
a l'empresa privada
i una altra cosa
és les tècniques
de gestió
a l'empresa pública
i faig molta separació
de les dues coses
és a dir
important allò
que ens serveix
però no
la nostra obligació
no és tenir
beneficis econòmics
beneficis socials
i aquest és un punt
que marca molt la diferència
i que moltes vegades
quan els serveis públics
no han funcionat
el que s'ha fet
és importar directament
sense aquests filtres
tècniques de l'empresa privada
i que donen lloc
a fracassos
perquè els objectius
que tenim
no són els mateixos
ni el mar
però jo el que faig
és conèixer
crec
entre cometes
que durant molts anys
hi he estat
molt posada
i m'he invuit molt
de tècniques
de la gestió privada
i crec que sí
que he fet
una sèrie de filtres
als que els remarco molt
què ens pot servir
què no ens pot servir
cap a on podem anar
evidentment
pot ser molt discutit
faltaria més
però que
a mi m'ha servit
m'han servit
durant molts anys
i la realitat
es pot constatar
Enhorabona
perquè fer un llibre
d'aquestes característiques
és una feina complicada
és una feina exhaustiva
i el resultat
el tenim aquí
la Biblioteca Pública
del Siglo XXI
Atendiendo Clientes
Mobilizando Personas
de l'Editorial TREA
de Roser Lozano
Com tenim l'agenda?
Moltíssima activitat
a la Biblioteca
Jo abans comentava
que avui hi ha un taller
d'herbes
per a nens
amb l'or de la sínia
molt interessant
avui a la tarda
la gent que passi
perquè realment
són coses d'aquestes
molt divertides
i després tenim també
per qui es vulgui anar apuntant
que és molt important
el dia 7
es farà
al Teatre Magatzem
la lectura
la significació
del Bon Ciutadà
i altres contes
del Manuel de Pedrolo
que està dins del cicle
Literatura Escena
de col·laboració de la Biblioteca
amb el Teatre Magatzem
qui vulgui anar
que passi sobretot
per la Biblioteca pública
que els anem apuntant
perquè és una entrada gratuïta
i l'aforament de la sala
és el que és
és limitat
llavors que tothom vagi
que vagi passant
i tal
i a la vegada també
una mica
per les dues coses
més importants
era aquesta
i després el dia
9 de novembre
que ja tenim
tenim una exposició
interactiva
que ens arriba
programada
pel Departament de Cultura
de la Generalitat
que va a totes les biblioteques
que és
un viatge ple de veus
és una exposició interactiva
al voltant
de la literatura
de viatges
on hi ha
una sèrie de persones
que reciten
i que parlen
per exemple
noms com a Maruja Torres
etc.
Estarà fins al dia
2 de desembre
del 9 de novembre
al 2 de desembre
a la Biblioteca Pública
de Tarragona
aquest us
a part a part
doncs sabeu que cada dia
cada dia
cada dia
tenim activitat
amb la qual cosa
que la gent agafi
sobretot el calendari
tenim un calendari
com deies tu abans
completament estructurat
dia per dia
que es dona gratuïtament
a tothom a la biblioteca
i perquè la gent
sàpiga cada dia
tot el que fem
Molt bé
Per cert que anirem a veure
aquesta exposició
des del matí
de Tarragona Ràdio
Rosel Ozanó
fins la propera
estàs tot el dia
amunt i avall
amb molta feina
però de ben segur
que tindràs ocasió
de passar properament
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
nosaltres us anirem
a visitar
aquest mes de novembre
que estrenarem
anirem a fer
una edició especial
del matí
a la Biblioteca Pública
fins aquell moment
doncs moltíssimes gràcies
i una vegada més
enhorabona per llibre
Moltes gràcies a vosaltres
Adéu-siau
Adéu-siau
Gràcies