Fins demà!
Fins demà!
Aquest tema a iniciativa del propi govern català, no Javi?
Sí, és així. És una jornada que en tot moment va estar presidida pel govern de la Generalitat,
però en què també els diferents estaments universitaris i també estaments com els col·legis d'advocats
i diferents agents jurídics, agents de la propietat immobiliària, Federació de Veïns,
van col·laborar perquè és una situació que estem vivint cada dia d'una manera molt contundent.
Una situació que jo intueixo, bé, no cal ser, tampoc és una evidència,
que ja fa temps que vam sentir parlar de l'assetjament, ja m'agrada més dir assetjament,
que no pas múbils, perquè si assetjament té el mateix significat...
Són aquestes, sí.
assetjament immobiliari ja fa temps que se sent a parlar,
però clar, la situació sembla ser que cada cop s'agreuja més a causa de la problemàtica que hi ha en paral·lel de l'habitatge, no?
Sí. Va tot relacionat.
Vivim en una època on el negoci immobiliari estem en un cim bastant important
i on tota la gent que s'hi dedica vol treure el més gran profil i a més amb uns marges molt bons, molt importants.
Això també passa perquè moltes d'aquestes iniciatives s'han vist inserides o concretades en núclis de població
que potser en un temps eren uns núclis deixats, eren uns núclis de pau parats,
però que ara amb la demanda que hi ha de vivenda, de vivenda potser bàsica...
Sobretot a les zones històriques de les ciutats, no?
Casques antics o bé inclús zones d'extraradi, barris que abans es nomenaven dormitoris
que ara ja potser no ho són tant.
Situacions d'aquestes on realment s'ha produït un canvi i on la vivenda com a element bàsic
et fa acudir amb ella de la manera que sigui ràpida, perquè hi ha una certa necessitat.
Això què provoca quan hi ha aquesta demanda?
Que també es produeixi un cert abús per part de les persones que ofereixen
i sobretot també que aquestes persones han de tindre vivendes per poder oferir.
Les pràctiques immobiliàries hem detectat, hi ha un observatori que la Generalitat va instituir
per una mica fiscalitzar i controlar tota aquesta activitat,
doncs no són tot allò ètiques i legals que es podrien demanar.
Hi ha un assetjament per part de molts propietaris, moltes immobiliaris,
en aquelles persones que potser estan en una situació de lloguer,
en una vivenda tipus, no?, en un casc antic,
on encara per raó de l'antiguitat de la vivenda i l'antiguitat de la renda que estan pagant,
doncs pagant molt pocs diners, o potser no és única exclusivament pel concepte de la renda,
sinó perquè són els únics que queden en un edifici,
llavors doncs com encara no se'ls pot desnonar, no se'ls pot treure d'allà
perquè tenen els seus drets firmats i consolidats,
doncs clar, això es reprodueix en el negoci,
en l'enderrocament d'aquella vivenda que poden portar a terme.
Quines condicions així en un pla molt engenèric s'han de donar
per considerar que algú pateix assetjament immobiliari?
Home, les condicions bàsiques són, sobretot, quan veus...
I que algú digués, no, no, aquí s'està practicant l'assetjament immobiliari,
perquè entrarem des del punt de vista legal, els advocats també heu d'observar, no?
A veure, el problema per poder interpretar un assetjament immobiliari
és que es fa precisament amb la llei,
o sigui, és un abús d'una llei que existeix, no?
És portar a la seva màxima accés...
Clar, a vegades es fa aquest assetjament sense incomplir cap llei.
Exactament.
O sigui, s'interpreta o s'aplica la llei en la seva màxima dimensió,
que també, doncs, la màxima dimensió o la màxima literalitat
pot comportar que no s'entengui o que no es pugui observar
la situació de fet que està portant amb aquell senyor.
Els casos típics són la típica, doncs, parella,
o bé persona d'avançada d'edat individual
que viu en una casa de fa molts anys,
en una finca ja, doncs, ubicada en un centre històric,
com una zona, doncs, no de primer ordre de la ciutat,
on aquesta persona, per diverses situacions,
no ha acceptat, suposo que per la seva esperança de vida
o circumstàncies vàries,
les ofertes que els promotors els han anat fent...
Són habitatges de lloguer.
Normalment.
Per tant, hi ha un propietari que és qui s'ha de cuidar
de fer determinades millores.
I que el deixen en aquesta finca, doncs,
sense els manteniments que tot propietari,
que tot propietari, doncs, ha de portar a terme
perquè aquella persona visqui en un benestar.
Però la llei obliga a determinats manteniments de l'immoble.
Per suposat i directament, i directament.
I més al propietari.
Però és que aquest propietari, normalment,
ja s'ha posat d'acord amb aquell altre promotor,
amb aquella altra iniciativa per poder vendre.
A vegades no és exactament el promotor.
A vegades és el propietari d'aquell pis,
no de tota la finca, que vol veure el seu negoci,
vol que aquella persona, doncs, surti d'allà
per poder, doncs, cobrar el que li interessa
a l'hora de vendre aquella casa que és seva.
Això anem amb compte.
Perquè també, moltes vegades, com es va dir en aquestes jornades,
per part dels representants dels agents
de la propietat immobiliària,
a vegades, doncs, els casos són molt puntuals.
A vegades també ens trobem com que tot no és moving,
sinó que, precisament, hi ha molts inquilins
que no paguen les seves rendes
i que, per tant, els propietaris no porten a terme
les reparacions o manteniments
que haurien de fer-ho perquè aquella persona
ja és una persona que deu diners, no?
Clar, és que això és important que ho diguis
perquè moltes vegades, quan es parla de determinades pràctiques,
sobretot d'assetjament, en aquest cas immobiliari,
però hi ha assetjament de tota mena,
és molt difícil i a vegades hi ha qui s'aprofita
d'aquestes víctimes per també autonominar-se víctima
quan realment està incomplint una norma.
És el cas d'aquestes persones que no paguen el lloguer, etcètera.
O aquestes ocupacions que n'hi ha amb un crit
o amb una justificació que no hi ha vivenda, etcètera.
El que no pot ser és que tot un propietari,
i a més a més un propietari així legitimat en un contracte
o en una relació contractual,
no procedeixi a fer el que són les seves respiracions mínimes,
faci tot el possible per tallar els subministraments
de serveis bàsics, estem parlant d'aigua, de llum, d'electricitat,
que precisament...
Per això està clar, una persona que està al dia
en el pagament dels seus rebuts,
que és un veí, un llogater exemplar,
vull dir, això davant d'un jutge està claríssim,
que aquella persona, si no té aigua, si no té llum,
si li treuen la llum de l'escala i aquella persona és gran
i té problemes de mobilitat, etcètera, etcètera,
tot això davant d'un jutge està claríssim.
Sí, el que passa és que, com sempre,
el fet d'acudir a un jutjat ja provoca un malestar,
provoca un malestar, provoca una molèstia en tot moment
i moltes vegades a aquelles persones,
bé, per si mateixes els és molt difícil arribar fins a aquest punt.
Sí, d'acord, estem els advocats,
però el que no pot ser és que per una renda,
doncs, que ha de pagar cada mes,
per poder contractar un rebut de llum,
estiguin cada dos per tres amb professionals.
Hi ha un sistema, hi ha un sistema,
que s'ha una mica, doncs, vehiculitzat
i que va molt bé per una situació de mòguing
o una conducta de mòguing molt concreta,
que ara us explicaré.
I és la, potser, més directa del que podem imaginar.
I és aquell inquilí que vol pagar la seva renda
i que el propietari no se la reculleix,
és a dir, no li vol agafar el pagament que està.
Per després justificar que li deu al Saha.
Llavors, això és una conducta molt habitual,
és la primera conducta de mòguing.
Bé, doncs, hi ha un procediment
que es diu de consignació de rendes,
que en tot moment aquella persona,
i que cada vegada s'està agilitzant més
per part de l'administració de justícia
a l'hora de rebre aquestes persones afectades,
on aquest senyor, al finalitzar aquest mes
amb els seus dinerets,
que composen aquesta renda, aquesta renda pactada,
pot anar ja al jutjat, a l'oficina del deganat
o a l'oficina del jutjat que estigui en aquell moment de guàrdia,
consignar aquells diners
que llavors li donaran un número de compte corrent nou.
i llavors donar les dades del propietari del pis.
El jutjat, amb tota la seva autoritat,
el que farà és citar o bé emplaçar aquest propietari
i dir-li, aquest senyor ha dipositat
aquests diners de la seva renda,
un, dos, quatre, cinc, deu rebuts.
En tot moment estan aquí dispositats,
estan a la seva disposició,
pot vindre a buscar-los quan vulgui.
Però en tot moment el que ha de recordar
és que aquest senyor està complint amb la seva obligació
i que això no podrà ser causa...
Per tant, el propietari aquí no pot argumentar
l'impagament dels rebuts per fer fora aquell llogater.
Exactament.
Aquesta seria, aquí entraríem en el terreny de la prevenció, no?
Exactament.
Quan algú sospiti,
si d'entrada el propietari no li accepta el pagament del rebut,
el que ha de fer directament és això.
Sí.
A veure, en tot moment nosaltres,
si poguéssim i d'una manera global,
el que recomanaríem és que acudissin
amb un professional, amb un advocat,
perquè més que res els expliqués
les eines, els mecanismes de cada dia
per poder contrarrestar tota aquesta pràctica.
Vosaltres en veieu, Javi, els advocats?
Sí.
Quotidianament i més...
Vèiem això,
veiem unes altres pràctiques una mica més directes
o físicament més superlatives, per dir-lo,
més externes,
com per exemple és l'aïllament
que fan de moltes persones o fins i tot...
com es donen aquests casos?
Els aïllaments són, per exemple,
el que són fora del que és el propi domicili,
deixar-los pràcticament sense la possibilitat
de sortir al carrer
o el que són les caixes a les escales...
Les barreres físiques.
Sí, sí, amb situacions de perillositat,
fora de manteniment,
o com una de les altres,
que em comentava una companya fa unes setmanes,
que era que amb una mena d'acords
hi posaven gent conflictiva,
gent conflictiva com a veïns,
perquè aquella situació ja fos insuportable...
I marxessin.
I marxessin, no?
Una altra cosa que, per part de l'observatori...
Sí, però després les persones conflictives
a veure com es traguen, també.
Bueno, aquestes ja són uns mecanismes propis
que quan tothom...
Sí, no, no, quan arriben a aquests nivells,
jo m'imagino que hi ha qualsevol cosa.
No, però és indignant.
Llavors, precisament,
des d'aquest observatori immobiliari,
per exemple,
en quant a aquesta qüestió
dels subministraments bàsics dels serveis,
per part del conseller i dels diferents tècnics
i a trats que hi havia convidats,
es va proclamar la necessitat
d'arribar a una mena de conveni
o acords o protocols
amb precisament les empreses administradores,
perquè aquestes empreses administradores,
sobretot, tenen un client,
un client que és bo,
un client que no els hi deu diners,
i que, per tant,
en tot moment,
que la comunicació directa
sigui en tot moment amb aquest inquilí,
perquè que el propietari no pugui,
a través dels seus mecanismes
com a propietaris o drets,
doncs, facilitar un tall de corrent elèctric,
un tall d'aigua
o alguna qüestió per l'estil.
Això seria una bona mesura, no?
D'altres mesures que també es van aplicar,
doncs, per exemple,
una policia,
que la policia inspectora,
inclús, si és necessari,
en les forces de seguretat,
quan veiessin alguna situació
d'aquesta mena necessitada
per part d'algun inquilí,
per part d'algun propietari,
doncs, que també poguessin obrir
les corresponents actes,
les corresponents denúncies.
S'està, com podem,
en tot moment,
de la documentació,
doncs, observar
i estudiar,
preveient unes sancions importants
que van més enllà
dels 900.000 euros
per casos d'assetjament immobiliari.
La detecció dels casos
és complicada,
perquè, com ve deies,
afecta persones molt vulnerables,
com són persones grans,
algunes d'elles tenen problema
de mobilitat,
pocs recursos per pagar un...
Normalment es dona amb això, sí.
Per iniciar un procés judicial,
sovint penses que,
probablement,
un treballador social
fora qui primer detectaria això
i no pas, doncs,
una gent de l'ordre,
lògicament,
que té més contacte
amb persones que viuen
en una determinada precarietat.
No totes,
però, d'entrada,
sí que,
generalment,
és entre persones grans.
Sí.
perquè processos,
és a dir,
en el millor dels casos
que la persona afectada
per assetjament immobiliari
inicia un procediment judicial,
la denúncia, etcètera, etcètera,
allò que hem explicat
moltes vegades en aquest espai,
són procediments llars,
són procediments
que, generalment,
són fàcils,
entre cometes,
de dilucidar
al llarg de...
Home, ràpids,
ràpids no són.
Ràpid no hi ha res a la justícia.
Ràpids no són ni molt menys,
sobretot si s'està tractant
al fons de l'assumpte.
El que sí que és veritat,
el que sí que és veritat,
i potser cada dia...
Aquella persona continua
visquent en aquella casa
i el presumpte assetjador immobiliari
continua assetjant-lo, no?
Sí, primer,
es dona la primera dada que dius, no?
La gent que no es mou,
la gent que està en aquesta situació
i que és víctima
és perquè la seva situació econòmica
és desestructurada
o no és molt bona, primer.
Segon,
l'administració de justícia,
doncs ràpida,
precisament tots coneixem
i no seré jo el primer a dir-ho,
ràpida no és
o instantània no és,
però sí que
amb aquesta nova llei
que tenim de procediment,
que es diu d'enjutjament civil,
sí que va, doncs,
contemplar una sèrie de procediments
que es diuen cautelars, no?
Aquestos procediments cautelars
sí que podran ajudar-nos
en situacions puntuals,
en situacions on necessitem
de l'ajuda a la justícia
que es prengui per part del jutge
una resolució a acatar per tothom.
Bé,
però és que per aquestes mesures cautelars
també es tindran que fer
la corresponent vista,
la corresponent, doncs,
situació de compareixença
de tots els implicats i tal.
O sigui,
que d'una situació
que hauria de ser
de cada dia
com si et posessis
una jaqueta
amb un jersey,
es constitueix
tots dintre
d'uns intermediaris
i mitjançant
una administració
que és difícil.
No serà una qüestió
d'un dia cap a l'altre.
A més a més,
que, bueno,
estem tractant
de lleis
i de drets
i precisament els propietaris,
com molt bé
dèiem en un principi
i dèiem que utilitzar
una llei,
que abusaven d'ella
per utilitzar una d'ells,
faran valdre
els seus drets, no?
O sigui,
que s'ha d'escoltar tothom.
El que sí que estaria molt bé
que aquestes jornades
de l'habitatge
doncs van procurar
és que l'administració
tingués una implicació
més directa.
És a dir,
que pogués tindre
uns mitjans
per poder fiscalitzar
i mediatitzar
davant d'aquesta situació,
que ell en tot moment
a l'hora de fer
doncs,
en una pràctica
es diu del tanteig
i el retracte
doncs pogués personar-se
i, bueno,
i en certa mida
doncs controlar
aquesta situació
i llavors
doncs com a garant
o com a
diguéssim
entitat de l'Estat
que ha de mirar
que l'equilibri
es vagi complint
doncs donada
aquesta situació
que potser
no pot durar
molt de temps
perquè potser
aquella casa
doncs te'n veu
tampoc
com pots posar-te
en contra
de tota una col·lectivitat
és molt difícil,
no?
El dret individual
davant de la col·lectivitat
però, bueno,
sí que almenys
es respectin
durant la temporalitat
els drets
d'aquella persona
que és víctima.
Aquestes serien
mesures adequades
que podrien
contrarrestar
aquest arbús
tan denigrant
que existeix.
Al llarg d'aquesta jornada
es va constatar
que l'assetjament
immobiliari
és un fenomen
molt difícil
de quantificar
per les pròpies
administracions
per manca de proves
i perquè les relacions
que es donen
pertanyen
a l'àmbit
privat.
Per tant,
poca cosa més
podem dir en tot cas
la voluntat
d'aquest observatori
és que també actui
com a oficina,
que el ciutadà
pugui anar allà
a informar-se
o a veure
què pot fer.
Sí,
és realment
una relació
de les més privades
que n'hi ha.
De les relacions
més privades
que n'hi ha.
I també
és una relació
que està
normalment
molt regulada
i on tothom
sap,
hi ha situacions
de facta,
però on tothom
sap quins són
les seves obligacions
i els seus drets.
Llavors,
doncs,
clar,
hem d'estar
al casc en concret,
és el que dèiem
en un principi.
Per això,
les proves
a vegades,
precisament en aquesta mena
de desenvolupament
de l'abús del dret,
és el primer
que s'intenta
fer desaparèixer.
És una mica
una situació així.
Però bé,
jo el que sí que
encoratjaria
molta gent
que està en aquesta situació
és que no es parin,
és que en tot moment
pensin que
la pròpia administració
de justícia,
jutges,
fiscals
i tots els superadors
jurídics
com a advocats,
doncs,
sabem que existeix això.
Tinc present
que aquí a Tarragona
i tinc present,
per exemple,
en zones
molt concretes
de Tarragona.
Estic parlant,
per exemple,
del casc antic
o de la Peralta
de la ciutat
o d'altres zones
doncs,
ha succeït
i, bueno,
només s'ha d'anar a la hemeroteca,
no?
Bé,
aquests casos
crec que en certa mida
s'han solucionat
o bé s'han
criat l'atenció
i bé,
doncs,
per molt que hi hagi
un abús
o per molt que hi hagi
una conducta
també tinguen en compte
que els seus drats
potser no d'una manera ràpida
però sí que seran defensats.
L'altra cara
de la moneda
són els altres drets
en altres casos
dels propietaris
en aquest cas
que, com deies,
alguna vegada
hem tractat
aquesta qüestió
no estaria de més
en futurs programes
a bondar-ne.
que no paguen la renda,
que no respecten
els deures
que tenen com a llogaters
que també,
Déu-n'hi-do,
hi ha propietaris
que tenen un creu problema.
Molt difícil,
molt difícil
i és també una problemàtica
de cada dia
que tampoc, doncs,
bueno,
es pot justificar
en cap manera
i on també s'està produint
un abús
de la llei
per l'altra banda
perquè la llei
diu ben clar
que les rendes
s'han de pagar,
les obligacions
de l'inquilí
són unes quantes
i diferents
i a més a més
ben determinades
i no es fa.
Per tant,
és un altre bus.
Xavier Terres,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i si no hi ha novetat
ens retrobarem
la propera setmana.
Si tenen interès
que des d'aquest espai
s'abordi algun tema
o alguna qüestió en particular
ens ho poden fer arribar
a través de l'adreça
del programa
almatí
arroba tarragonaradio.com
i si no hi ha