El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi, l'avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Doncs mira, com sempre, aquí, a la teva companyia,
i esperar que ens escoltin bonament.
Ha vist que avui hem començat a muntar una mica més relaxat que els altres dies,
ja que ahir vaig pretendre parlar de la quaresma,
però al final no me vaig sortir.
He pensat que avui li donaré així més suau al tema.
A veure si amb una mica de sort agafem i enganxem.
Avui ens toca, eh?
Bueno, podem deixar de passar que ahir va ser dimecres de cendre,
i que avui ja és dijous,
i el primer dia ja oficial, oficialíssim,
que demà no ens toca menjar carn.
Teòricament, no?
Eres una d'aquelles coses.
No, veus, ja hi som.
El divendres no menjava carn dins la quaresma, no?
No sé si era el divendres.
Sí, home, jo a casa meva el divendres gairebé prohibit.
Podia que carn de tonyina, carn de qualsevol peix,
però carn de vedella, de porc, res de res.
No entrava res a divendres.
Això, la quaresma, jo crec que abans era més sèria, més...
O sigui que la gent a vegades som...
Ens obliguem amb una sèrie de coses a fer,
i a vegades no sabem per què, però les fem,
perquè ens ho diuen, per tradició, per norma i tal.
Però llavors jo pensava, escolta, com és que a la quaresma, per exemple,
a casa, si no tens un paper, una bula, no pots menjar carn.
I en canvi, pagant amb uns cèntims aquell paper, un paper,
que et feia el crispe o qui fos, llavors podies menjar carn.
És que era diferent.
A veure, a veure, explica'm això.
Això es podia fer?
Sí.
O sigui, la gent creient que el divendres es volia menjar carn,
el que anava al bisbe o al pare de Tor,
no sé en qui era,
i llavors li feien un paper...
Com que l'acreditaven perquè pogués menjar carn aquell dia en qüestió.
Sí, sí, una espècie de bula,
una espècie de bula, pagant no sé una quantitat,
llavors no era pecat.
Aquella carn ja no era pecat.
Per això que a vegades hi ha coses que...
Jo no ho dic perquè vagi en contra...
M'ha deixat molt sorpresa, eh?
No, no, no.
No és que vagi en contra de la religió,
perquè s'ho practiquen, no?
A vegades hi ha coses que dius,
bueno, i com és per això?
Per exemple, també a vegades veies que va haver un temps
que un capellà tenia més mando que cal ser potser un governant,
perquè hi havia aquells moments de...
En fi, hi ha coses que quan les penses dius,
com és possible?
No m'estrani que hi hagi gent que critiquin o no critiquin
perquè veus coses d'aquestes, per exemple.
I en canvi, la fe, perquè tot és dogma de fe...
Que mou muntanyes.
Ha de ser, no? Ha de ser dogma de fe,
perquè llavors no has de pensar en segons què
i seguir unes normes, un dogma, o el que sigui.
Que llavors potser et tranquil·liza la consciència,
dir, mira, doncs, això no ho faig pel que pugui ser,
això no ho faig perquè, doncs,
m'han dit, s'ha de dir, o el que sigui, no?
Però hi havia coses d'aquestes que...
Però, avui, una cosa, això del divendres que no es menjés carn,
no ve una miqueta perquè potser era temps de bacallars
i era també perquè les peixateries fessin?
No, no, era com ser un reconeixement, doncs, que no...
Un d'això és de de Crist, com veuria la creu,
un divendres, una cosa d'aquestes,
és com una espècie, diria com un símbol,
perquè no és altra cosa que un símbol d'aquesta manera,
perquè si tu ets creient, ja hi ha coses que dius,
això no ho faig perquè la meva consciència no m'ho permet,
no perquè em diuen que puc fer-ho o no puc fer-ho,
perquè, escolta, que tu siguis creient d'una cosa
i tens la consciència d'aquella cosa,
veus que no està bé,
perquè diuen, sí que està bé,
oi, jo, escolta, jo reconec que això no està bé.
Això passa en una comparació, per exemple, amb un pessebre.
Jo, per exemple, si veig que hi ha...
Podria passar perquè no ve cap cotxe,
però si veig que hi ha alguna persona amb un criu,
no passo.
I encara veus que aquella mare o aquell pare o que sigui amb el criu
passa perquè ve cap cotxe.
Ensenya'l ja que no ha de passar.
Clar, clar, clar.
No m'entens com ho dir?
I que esperi el semàfor que es posi verd de cara als peatons
perquè no hi passa.
Això et dic que a vegades anem conscients,
oh, no, és que no ve cap cotxe.
Però si hi ha una norma,
aquest xiquet ha d'aprengui que quan estigui verd passarà.
Clar, perquè un dia no hi serà el pare,
el nen passarà perquè vol passar
i aquell dia potser se l'emportarà en cotxe.
No, això he fet una comparació.
No, no, però, avi, però, què passa?
Que acostuma a passar i els nens són trapelles.
Jo això ho he dit com una comparació
que fem el que ens ve bé,
ho trobem la mà de bé.
Quan ens ve bé.
Quan ens ve bé.
Però quan no, critiquem.
Però, avi, això sempre ha passat.
Sí.
Que és la doble moralitat.
Sí, és...
És allò de cara als demés fer una cosa
i després a casa es compra cap una altra.
No, no, és que llavors el que diem som humans.
Sí, home, això sempre.
Som humans i com a humans hi ha aquestes petites coses.
I, clar, dintre la quaresma,
ja també quan ve el divendres sant
i d'això que s'anava a fer la farigola, per exemple.
Que maco.
M'agrada molt aquest dia.
Però molts aprofitevam aquell dia
d'agafar i fer, doncs, carn a la brasa
i deien, bueno, i què queda que a veure?
I la llinganissa.
A mi que m'expliques.
M'entens com ho dic?
I, en canvi, doncs, el divendres sant
gent, com que el bacallà llavors
era la gràcia de tothom,
un bon bacallà amb patates
i una bona morterada i oli,
escolta'm...
Veu, aquí li venia jo,
que potser era el temps del bacallà
i potser era més fàcil
i més baratet trobar bacallà.
Sí, baratíssim, baratíssim.
Veu, veu, veu...
Més que una penitència
era molt agradable
de cara a poder aconseguir
doncs alguna cosa més bona de menjar.
Sí, ja ho sé.
Així com altres vegades
esperes-te'l dia per menjar allò,
el rovesco, això o allò,
semblava que aquell dia
fos una cosa de...
Mira, patates amb bacallà i oli, eh?
A l'igual que passa, avi,
no li passava a vostè també a la família
que normalment el diumenge
acostumava a ser un plat
d'aquells de paella
o aquells macarrons,
perquè ara macarrons
ho mengem durant tota la setmana,
és el que vulguem,
però abans els macarrons
eren o de dissabte o de diumenge.
Eren aquells plats especials.
I per Nadal l'olla,
com si tu en l'any
no pogués menjar una olla també, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir, el que deia el dia de Sant Valentí.
I els canelons, avi,
i els canelons,
que no passava el mateix.
Però escolta, tu saps...
La carn d'olla el dissabte
i els canelons el diumenge
per agafar la carn que havia sobrat
el dia anterior.
El que quedava el dia de Nadal
per Sant Esteve, no?
I fes a mà,
perquè ara vas i pots comprar-te
el que vulguis,
pots comprar els d'espinacs,
pots comprar canelons d'aquí,
que no és d'allà.
Com digui, un cantant
no és el mateix, eh?
No.
A veure, estan bons?
Ho respectem, per clar.
A més a més,
contra gustos ni hi ha res d'escrit,
però aquell macerà,
aquelles hores que ha estat en repòs,
aquella carn amb la seva ceba
i després amb la beixamel i tot allò...
Tot allò, sí, sí, sí.
Bocata de cardinal, eh?
Bocato, bocato.
Jo n'havia fet,
com que a la cuina m'agrada,
doncs cada cosa va fer,
l'allioli,
que llavors agafaves el morter,
no tórmics i tot això ho fan ara,
sinó amàs amb el morter.
Ui, no és difícil, eh?
I sortia,
i llavors que et posaves la mà del morter
dreta dintre del morter,
que s'aguantava.
Tenies un triomf, m'entens?
Vull dir,
una sèrie de coses
que dius,
són ridícols o no són ridícols,
però els penses,
dius,
és que tenia la seva gràcia.
M'ha tocat un punt, avi,
que no vull que passem.
Parli'm de l'allioli.
Perquè hi ha un munt d'històries
al voltant de l'allioli.
Que si tens no sé què,
se't pot quallar,
que si...
si fins i tot allò que et trobes de mal humor,
diuen que la gent que es troba de mal humor,
millor que no toqui l'allioli
perquè no li sortirà mai de la vida mai.
Almenys en aquell dia de mal humor.
Bueno, mira,
això de les...
Que no t'alternar de la persona.
Això de les supersticions...
i gent de sorbanes.
Això de les supersticions
hi ha sigut sempre,
perquè l'allioli,
n'hi ha allioli amb rovell d'ou,
o amb allò...
Però diuen que això no és allioli,
que precisament la paraula ho porta all i oli.
Ja li posa sou malament.
Però llavors,
el que passa queda molt fort,
perquè el que és l'all,
el que ha de fer la base,
i a base de matxacar, matxacar...
L'has de matar amb el pa
i amb la carn o el que portis.
El que llavors venia allò
que quan se nega una miqueta de llimona,
o una miqueta de vinagre,
o una gota d'això,
perquè no...
quan se negava una miqueta
i per tornar-lo a lligar.
A una miqueta de pa mullat amb vinagre
i posat i tornar a pastar.
Saps com ho dic?
I sempre a la mateixa velocitat.
Sí.
No ho perdeu.
A la mateixa velocitat
i sempre cap al mateix lloc, eh?
Sí, bé.
A l'hora de fer llimona.
Jo, quan se negava, es negava.
I quan feia el que feia,
no es negava.
O sigui que això...
És com el que deien,
si una dona està amb la regla,
que no ho faci.
És veritat.
No ho volia dir-ho, però...
Com si les mans fossin diferents.
No entens com vull dir?
vull dir una sèrie de coses.
I quan comences a fer l'alioli,
l'has d'acabar tu.
Sí.
No pot ser allò de
ai, agafeu-lo vosaltres,
acabeu-ho que jo vaig a fer.
No.
Una vegada que t'hi poses,
l'has d'acabar.
No, el que passa,
que també l'interval
que estàs de deixar de remenar,
allò queda, per exemple,
l'oli,
l'oli,
si has estirat oli
i no ha acabat de guajar
amb allò,
i queda una miqueta d'oli
que allò li surt,
i llavors, clar,
allò pot...
Pot acabar de trencar,
d'alguna manera.
No parlis, no...
Vull dir una sèrie.
Jo me'n recordo, avui,
quan ho feia amb un pare,
pregoni'm, avui,
quan ho feia amb un pare,
clar, es posaven un raconet,
dona que te pego,
amb l'all, l'alioli,
no li diguis res.
A més, a més,
era com si no estigués.
Aquell moment
era com una cosa sagrada.
No, amb això,
això amb altres coses, eh?
Les supersticions,
d'això si jo he entrat
amb el peu esquerre,
que si la dreta,
com si...
O sigui, que a vegades diem
que no,
per la superstició,
tots, tots,
a mi no hi ha ningú
que em pugui dir
que ell no ha tingut
un moment de...
No, si no és superstició,
és una...
Mira, una mania.
No,
mira,
ha sigut casual.
Avi, fem una cosa,
de cara a la setmana vinent,
el dimarts li proposo
parlar de supersticions.
Mal.
No?
Ja que estem,
mal com vulguis.
Així no trenquem una mica
aquest cercle i...
Sí, perquè avui hem fet un...
D'això, un programa
estan picant, eh?
No.
A veure, eh?
Què ho diu?
Per l'all i oli?
L'all i oli?
Hem fet un programa
amb ja de picant avui, eh?
Però bé,
que ha sortit bo, no?
No, no, però...
Remenant, remenant.
No, no, però és una cosa
que tothom pot pensar-ho.
Quin ha fet?
Pot pensar que...
I saps què passa?
Que el dia que tens
el més compromís
que vols quedar bé...
Aquell dia no surt.
No surt ni volent.
Com pot ser?
No.
Altres dies...
Llavors li pots posar
quatre ous
contra la vinagre
que no hi ha manera
que guagni.
El que passa
que no n'escolta
el dia que tens un compromís
i el dia que no passa
per llarg, passa de llarg.
És veritat.
Doncs, avi, fem-ho, eh?
Va, va, va.
Vinga, fins la setmana vinent.
Molt bé.
Bon cap de setmana.
Molt bé.
Molt bé.
Ja, que ノ.
Felt genomes per respites
de différentes
I'm ever in your devenir
One
I can hardly express
1
My mixed emotions
At my thoughtlessness
After all
I'm forever
In your dead
A woman, I will try to express
My inner feelings and thankfulness
For showing me the meaning of success
Oh, well, well, do-do-do-do-do
Oh, well, well, do-do-do-do-do
Woman, I know you understand
The little child inside the man
Please remember, my life is in your hands
And woman, hold me close to your heart
However distant, don't keep us apart
After all it is written in the stars
Oh, well, well, do-do-do-do-do-do
Da-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do-do
Fins demà!
Fins demà!