El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi de nou, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Benvingut i ben trobat.
Ja em torno a acostumar.
No sembla que no hagin passat els dies, eh?
No, no.
No hi ha passat d'ahir, avui, com que continuem, no?
La tempra passada, ara ja m'acopo la cadira, ja, ja, ja, ja vaig vist bé.
Ja vaig vist bé.
A més, avui ha vingut molt d'hora, que m'ha sorprès.
No sé si és el segon dia que té aquells nervis encara, com si fos...
No, però he aprofitat l'autobús.
Depèn de l'autobús que agafo, puc arribar més aviat o més tard, depèn de...
Però no m'ha portat el davantal?
L'he deixat a casa.
I el barret aquell típic romescaire, no?
No, perquè llavors t'involucren amb el romesco i val més, a vegades, marxar una miqueta del...
De car, de puesto, no?
Molt bé.
I al final l'he portat, mira què li sembla aquest.
Perquè està bé.
Ah, està bé, no? Mira, tens pebrotets per aquí.
Perquè saps què passa, que llavors, com que hi ha un jurat, hi ha una sèrie de coses,
val més no involucrar-te en massa, perquè llavors pensin que influencies o no influencies...
Clar, que puguis escombrar cap a un costat o cap a un altre.
Per això quan fan el concurs de romesco jo amb els participants, quasi, quasi que no...
Això que jo no soc del jurat, però com que sempre hi ha aquelles persones que pensen i s'ha de pensar...
Doncs a vegades val més.
Perquè això quan es va fer, avi?
Sé que es va fer al setembre?
Sí, el dia 16.
El dia 16, sí que com he de dir a l'inici, a la mitjana de les festes...
A començament, perquè sempre es fa una setmana abans de Santa Tecla.
Molt bé.
I es fa una mica com per preparar el terreny, no?
Ja es fa d'aquesta manera.
El que tant va concedir també que feien allò de portes obertes, però el dematí...
Home, el dia 15 va començar.
El dia 15 va ser abans, no?
Sí, sí.
Doncs bueno, doncs allí el que passa és que es munten unes taules i llavors el sindicat, quan s'apunten...
Sí.
S'apunten, no?
Perquè s'apunten el mateix dia o tenen dies d'antelació?
Tenen dies d'antelació, també...
Home, si en aquell dia no està coberta les places...
Sempre es pot apuntar algú de darrere hora.
Sí, es pot apuntar algú, perquè hi ha fogons, hi ha 24 fogons, i clar.
I llavors, quan venen, se li dona una espècie d'insígnia al que és participant, al que és ajudant, i depèn dels organitzadors, el que sigui.
Llavors, en català se'ls deixa un fogó d'aquells davants.
Sí, sí, sí.
El carbó.
El carbó.
Allò per poder encendre el foc.
Clar, perquè si no tenim foc, per què cosa ho podem fer?
No, no, vull dir que poden fer un pes, no, no.
Tots poden encendre amb això que hi ha.
No, millor, perquè així ja es generalitzem i tothom pot tenir més o menys de la mateixa bord.
Llavors, se'ls deixa la cassola.
Una cassola de 6 reaccions, una tapa i cullera.
Molt bé.
Llavors, el carbó.
Llavors, oli.
Se'ls donen l'oli.
Llavors, ells el que han de portar...
Després se'ls donen un quilo i mig de rap.
Un quilo i mig de rap.
O sigui que hi ha tot això.
Ara, ells el que han de portar és el secret, l'ingredient, el romesco, les avellanes, això.
I algú, si té algun truc de posar-hi alguna cosa que no sigui fora.
Aquell condiment que és secret, que millor tothom l'utilitza, però...
Que sigui una moscada, que sigui una miqueta de bitxo, que sigui una miqueta de cunyac, que sigui una miqueta...
Això ja és el secret de cada un.
O sigui, tots van a una.
Llavors, se'ls donen un temps determinat i llavors, clar, llavors aquestes cassoles passen a un lloc tancat on hi ha jurat allà dintre.
Molt bé.
El secretari, que pren nota a les cassoles, i llavors el jurat delibera.
Va posant puntuació, aquestes cassoles... No se sap de qui són, només hi ha números.
Llavors el jurat, va tastant-ho, tastant-ho, i llavors, clar, pot donar el cas...
Avi, però deu ser difícil ser jurat.
Sí.
Quan has de tastar tantes coses diferents, segurament que deuen fer un glob d'aigua, alguna cosa així, per com netejar...
Sí, sí, que hi ha vi, hi ha vi...
Clar, per separar els gustos, perquè moltes vegades sense voler...
I llavors, clar, llavors pot trobar-se amb un problema, quan compten...
cadascú apunta-se amb el que posa l'altre.
D'acord.
Llavors, s'ha pogut donar el cas que hi hagi algun empat.
Clar, pot passar, pot passar, perquè clar, són molt jurats...
Passa, passa, passa.
I cadascú posa la puntuació que val.
Llavors, clar, llavors et trobes que, clar, llavors el jurat, et donarà de deliberar...
I llavors, clar, es fan les proves, i llavors, quan ja tot ja està fet, llavors se'ls donen un diploma.
I el diploma consisteix en mestre major Romescaire.
Mestre major Romescaire.
Aquest seria el títol sublim, no?, el que tothom voldria.
Llavors, mestre Romescaire.
Molt bé.
Llavors, de mestre Romescaire ja ve el Romescaire.
Veus?
El Romescaire ja són tots, ja, saps?
Tots els que han participat, no?
Clar, el principal són aquests primers, que és el que, clar, si un té un hotel,
o té un restaurant, o té un poder per somili amb un d'allò,
això es busca, no?, i venen gent de fora, inclús hi ha un que ve de Badalona,
venen de diferents punts de Catalunya a participar, saps?
Té molt d'allò.
Però són gent que són professionals, avi?
Ja ho dic, perquè hi ha molta gent que diu, no, no, perquè hi ha professionals,
no, no, perquè hi ha molta gent a casa seva que pot ser Romescaire, no?
Jo amb això de professional, a vegades...
No, em refereixo que a mi jo té un restaurant...
No, no, deixa'm, deixa'm, no, no, això passa com els pintors,
a vegades passa amb altres deports, el que sigui.
Sí, altres àmbits.
A vegades hi ha un que és aficionat, que és tan o més bo que un professional,
però no viu de la professió, o potser no li agrada, m'entens com vull dir?
No li agrada presumir, hi ha casa seva ser rei.
Aquí hi ha serrallenques que participen, hi ha serrallencs, vull dir,
que m'hi refereixo...
Que això ho porten a la sang, eh? Jo crec que els hi punxen i surt salsa de Romesco, eh?
I llavors, clar, llavors, restaurants, m'entens? Per poder tindre un diploma...
És que vesteix molt, eh? De tenir-ho, a veure, no només a casa,
sinó quan entres a un restaurant i veus això, ja demanes.
Tu que vagis al serrall o vagis a un restaurant i veus, mestre, major, vescaire.
Escolta, doncs, fàcil-me un Romesco de peix.
Clar, i és que ja ho demanes, sí, sí.
Ja, ja, m'entens? Pull dir que és molt interessant.
Llavors se'ls hi dona una medalla, el diploma, una medalla,
cobertiva, el que ha guanyat, si és maestro, el que sigui.
Llavors, una petita quantitat per...
Perquè pugui convidar la família.
No, no.
I llavors, aquestes cassoles, i quan s'ha fet i s'ha donat tot aquestes coses,
llavors se posa a la subhasta.
D'acord.
Llavors se subhasten i uns van pujant, altres van baixant, depèn.
Home, segurament que el primer tothom vol emportar-se'l cap a casa.
Sí, tots, tots els compren.
No, però que dic que sobretot el primer, per allò de tastar-lo, per dir, ostres,
si ha sigut el primer, deu ser boníssim.
No, però és que passa que el que l'ha fet també t'interessa en prendre la seva cassola.
Clar, per anar cap a casa.
O sigui, vull dir que puja i baixa i això, doncs, depèn.
I deu ser avi al dinar d'aquell dia.
Home, és una reacció.
Al dinar, o sopar, depèn de com.
Són sis reaccions de ràpid.
Sis reaccions.
És una cassola de sis reaccions.
Per sis persones.
O sigui, fantàstic.
El que vull dir, més a més, si a casa teva hi poses quatre fesols, hi poses una patateta,
encara amplies aquell romesco.
Fantàstic.
Vull dir que això, sí.
I així és el concurs de mestres romescaires.
I llavors, clar, la gent ho esperen i fa festa.
A més, es fan un lloc a Vic que sempre ens agrada molt, que és allà davant del moll de costa.
Sí, sí, allà a la llotja de pescadors.
A la llotja, exacte. I clar, només arriba allà, amb l'oloreta que deu fer.
Sí, sí. Primer fum.
Primer fum, clar.
Primer fum, clar.
El fum i sents tota l'olor.
Escolta'm, que tu estiguis allà mentre fan el concurs, allà al costat, parlant i explicant coses amb el micròfon o el que sigui.
Perquè hi ha una cosa, no es pot portar res de casa.
O sigui, tots els ingredients els tens allà.
Només pots portar...
El teu ingredient en especial.
El que diguis, el puntut.
Hi ha molta gent que diu, portaré el meu caldo de peix.
No.
No.
Perquè tot això ho tens allà.
O tu has de fer-ho allà.
O tu has de fer-ho allà.
Perquè el que resulta que el rap és una cosa que a vegades...
També hi ha coses que a vegades dius, bons rumescaires han perdut.
Siguin bons rumescaires.
Jo recordo un dels millors que hi ha hagut sempre, que va perdre, que va descuidar de posar la sal.
Ah!
Uns altres...
Clar, és que t'has d'estar fixat.
I a més, els nervis d'aquell moment te poden anar mal a passar.
Uns altres, uns altres, que molt aficionats, molt el que sigui, resulta que no van pensar que el rap, quan el poses, fa aigua, fa caldo.
O sigui, molts agafen i el bullen, i aquell caldo serveix també per fer el rumesco.
Altres el passen per la cassola, com si fos fregit, i llavors el rap ja no fa aigua.
Aquells, clar, van fer tot el rumesco, van posar el rap al moment, i clar, el rap va començar, i allò més d'un rumesco va sortir, doncs, una penyera.
Una ulla, una ulla de suc, no?, de suc de peix.
Per això et dic que té les seves coses, saps?
És que clar, té els seus trucs.
Té els seus trucs, i com te despistes una miqueta, jo que comentàvem fa un moment, per la història dels nervis,
i a lo millor, clar, si té bé gent a saludar, que aquí es radica també el problema.
Jo no sé si, avi, si quan s'està fent, pot entrar la gent a veure-ho.
No, no, no.
Pot vindre un a fer una foto, pot vindre un...
D'acord, però no...
El públic en general, no.
El públic en general està tancat, si no acabi.
Ha de ser una persona que l'acompanyes perquè, doncs, desconeix la cosa...
No, però ara imagina't, estàs allà fent-lo.
I clar, te ve un amic que te saluda, l'altre amic que te saluda, i clar, al final arriba un moment que estàs pendent de tot, menys del que s'ha fet.
I després en ve, saps que els passa ja, que els hi és una festa ja.
Perquè llavors, quan han fet el rumesco, llavors, el mateix fogó, o abans, amb la cassola aquesta, es fa una espècie d'esmorzar.
Com que tenen temps, uns fan cava, l'altre fan això, ell porta el cava, porta un vi, i un amb l'altre, se troben de fa anys.
Vull dir, és una festa molt, a part del rumesco, és una festa molt agradable perquè trobes gent que fa cinc o sis rumesos que venen, l'altre que ve de nou, l'altre que ve ha agafat un amic per fer d'ajudant, i hi ha un ambient, doncs, que és d'això.
Avi, parlant d'ambient, que el nostre ambient ja s'ha d'acabar, l'hem de deixar aquí, però demà tornem, reemprendem des del rumesco, però després parlarem de com ha quedat, que ha vist com està el serratllo ara?
Bé.
Que l'han pentinat, l'han posat ben guapo, i que tenim el nou aparcament, i tenim una façana i unes coses a la merda xules.
Doncs demà ja...
Els veïns no estan una miqueta contents, perquè no troben el de l'aparcament.
Bueno, mira, això passa...
Però ja en parlarem, ja en parlarem.
Demà?
Demà en parlarem.
Demà en parlarem d'això, perquè això em recorda també el plaça de la Font i altres puestos que han fet canvis.
Vinga, demà en parlarem, eh?
Gràcies, avi.
Adéu-s'hi, bona tarda.
Ai, nena, si vols venir, al que m'acollit maduixes, vigila que quan teixupis se't veurà les cuixes.
Ai, nena, si vols venir, al que m'acollit farsols, buscarem un bon racó per poder-hi estar sols.
Ai, Martí, quina angúnia em fas venir.
Ai, Mercè, jo aquí vaig de bona fe.
Ai, nena, si vols venir, al que m'acollit petades, vendrem una mica el sol darrere tot, les mates.
Ai, nena, si vols venir, al que m'acollit cigrons, per cada ciot que culli jo t'ompliré de petons.
Ai, Martí, quina angúnia em fas venir.
Ai, Mercè, jo aquí vaig de bona fe.
Ai, Martí, quina angúnia em fas venir.
Ai, Mercè, jo aquí vaig de bona fe.
Ai, nena, si vols venir, al que m'acollit cireres, vigila des de petons.
Després de mare, t'irà que fas.
Ulleres, ai, nena, si vols venir, al que m'acollit raïm.
Si és nena, li direm rosa.
I si és un baileig jo aquí.
Ai, Martí, ara sí que vull venir.
Ai, Mercè, ara hi vas de mala fe.
Ai, Martí, ara sí que vull venir.
Ai, Mercè, ara hi vas de mala fe.
Ai, Martí, ara sí que vull venir.
Ai, Mercè, ara hi vas de mala fe.
Ai, Martí, ara sí que vull venir.
Ai, Mercè, ara hi vas de mala fe.
Ai, Martí, ara sí que vull venir.
Ai, Mercè, ara hi vas de mala fe.
Ai, Martí.