Bon dia, Salvador. Gràcies per acompanyar-nos avui al matí de Tarragona Ràdio.
Dèiem que són centres de deformació una mica desconeguts.
Et sembla que a modus de targeta de presentació expliquem als oients
i els situem una miqueta en quin context pedagògic i acadèmics se situen les escoles tallers?
Molt bé. A veure, les escoles tallers són projectes que duren un parell d'anys
i que consisteixen en fer una actuació sobre una obra o sobre un espai
a través d'un grup de joves de 16 a 24 anys.
Solen ser joves sense estudis o sense cap formació, diguéssim, reglada
i al cap dels dos anys, o més bé de l'any i mig, perquè els últims sis mesos,
que és en l'etapa en la qual estem ara, el que fem també és buscar-los un lloc de treball.
És a dir, el que volem és sempre perillongar el que és l'etapa de formació
amb l'inserció laboral final de l'alumne.
Són projectes finançats o cofinançats pel Departament de Treball de la Generalitat
i els fons socials europeus.
I en aquest cas, en l'escola que dirigeixo,
la entitat promotora és l'organisme autònom de desenvolupament local
de la Diputació de Tarragona,
que actua en aquest cas al terme municipal de Constantí
a un edifici que en teoria està destinat o estarà destinat
a les oficines de l'IRTA,
que és un altre departament de la Generalitat
que té un centre d'investigació al mateix terme de Constantí.
Experiències d'escoles-tallers aquí al Camp de Tarragona
n'hem conegut unes quantes, des de la del Pont del Diable,
no sé, ara penso més a Margalló o a Vespella de Gallà,
en fi, trobaríem diferents exemples.
Des de fora, em dóna la sensació que és un encert
per a aquells joves que, com bé deies,
no han acabat un cicle de primària, de secundària,
que justament per aquesta manca de formació
no poden accedir a uns cicles formatius enreglats.
És clar, aquesta bossa de joves que ha de fer
si no busca una feina precària de qualsevol manera
i en la qual no aprendrà.
I d'altra banda, sovint parlem amb artesans,
podríem dir, perquè queden ben pocs que falti,
i llavors és que falten aprenents,
falten, parles amb fusters, avenistes,
que sí que hi ha escoles de capacitació per aquest tipus de treball,
però aquell aprenent que aprèn l'ofici,
una miqueta vindria a ser com un híbrid entre tots aquests aspectes?
Sí, a més crec que has utilitzat la paraula adequada la d'aprenent,
és a dir, allí no és que formem professionals,
sinó el que formem són persones de 16 i 24,
solen ser entre 16 i 18 anys,
més grans de 18 anys n'hi ha ben pocs.
El que s'aprèn allí no és l'ofici en si,
sinó que els ensenyem a treballar,
és a dir, estan capacitats o ja tenen l'experiència suficient
com per a poder esdevenir aprenent,
aprenent, diguéssim, de primera qualitat.
Molta gent es pensa que la gent,
o sigui, els alumnes que tenim,
surten de l'escola amb una titulació oficial,
és a dir, amb una preparació ja per a poder,
fins i tot, muntar-se el negoci propi, etc.
No, no tenen el carnet d'instal·lador,
en el cas d'electricistes...
Aquí haurien d'accedir a altres estudis, no?
Exactament.
Però sí que tenen una capacitació,
que, de fet, el certificat és un certificat de capacitació,
per a iniciar-se en qualsevol dels mòduls
que formem o que formen l'escola taller,
que en el nostre cas, no ho he dit abans,
és el de fusteria, lampisteria i construcció.
Oficis en els quals hi ha una demanda, vull dir, increïble, no?
Exactament. Demanda increïble,
tot i que ja comença també a notar-se la baixada,
però són oficis que la veritat comença sempre d'aprenent.
És a dir, no són oficis que has de seguir uns estudis,
diguéssim, reglats per arribar a aquests oficis,
sinó que la major part de la gent que es dedica professionalment
ara a aquests oficis han començat de zero.
I, per tant, nosaltres el que estem fent és preparar aquest jovent
per a que estigui capacitat per a començar de zero.
Es parla d'alumnes treballadors en el cas de l'escola taller, no?
Exactament, sí. Són contractes de formació
en el qual se'ls contracta i cobren un sou,
un sou, el sou mínim,
però, clar, no estan les set hores diàries treballant,
sinó que, a més a més, se'ls dona una formació complementària,
complementària, alfabetització informàtica,
se'ls dona classes de català, se'ls fa classes de dibuix,
se'ls fa també uns cursos de formació i orientació laboral.
És a dir, és una educació, diguéssim, gairebé integral
i no centrada exclusivament en el treball,
sinó que hi ha una part teòrica, que són aquestes classes,
i la teoria, naturalment, de la professió o del mòdul,
i després sí que hi ha una part pràctica,
que ahir sí que ja treballen com si estiguessin en una empresa
reglada, amb les mesures de seguretat,
nòmines, etcètera, vacances, permisos,
i és un poc el sistema aquest mixte
de treball en situ i formació teòrica.
Se'ls dona visibilitat en el món laboral
i dignitat laboral també, no?, sense contractacions precàries,
clar, tot aquest tipus de coses que és important.
d'assegurança, que molta gent no té,
i sobretot també és un poc l'inici
de molts joves a el món laboral.
Un jove que no acaba, Salvador,
i perdona que t'interrompeixo,
un jove que no acaba a la secundària,
què ha d'esperar de...
Clar, ho té molt difícil.
...de la seva autonomia, de...
Clar, és...
No, ho tenen difícil
i l'únic que poden aspirar
és realment a empreses de treball temporal,
que busquen molta gent així de gent jove
que poden estar treballant tres mesos
i després dos mesos sense treballar, etcètera.
És a dir, molta feina precària,
però el més difícil
o el que més ens costa a nosaltres
és trencar aquella resistència
que tenen aquests nois
que no han acabat l'ESO
per diversos motius,
és a dir, no sé,
tampoc no cal entrar en els motius
pels quals no acaben,
però trencar-los la resistència
a aprendre, a l'aprenentatge.
Clar, quan un jove de 16 anys
surt rebotat, per utilitzar una paraula així,
del sistema educatiu,
és que no vol aprendre,
o sigui, resisteix a aprendre.
Clar, aquí a l'escola taller
el que intentem és
trencar a poc a poc aquesta resistència.
Clar, perquè diuen, a mi...
Això per què em serveix, no?
Clar, la filosofia de l'escola taller,
sí, sí, em serveix d'entrada,
mira, arreglo aquesta aixeta
i seré capaç d'arreglar-ne d'altres, no?
I a més, a més, cobren el primer sou,
que això ja també els incitem
a que comencin a...
a utilitzar el sistema d'estalvi,
és a dir, els ensenyem
que hi ha una quantitat
que hem d'estalviar projectes,
per si molta gent
dels que tenim
no tenen vehicle
per a traslladar-se.
Hem de ser conscients
que per a treballar avui en dia
no tenim ningú,
tenim la feina a sota de casa,
sinó que ens hem de desplaçar
i això és important
per a nois de 16 anys.
I, bé, és com dos anys
o un període d'iniciació
al món laboral
que agraeixen
i, a més a més,
en alguns casos
suposa una font d'ingressos
benvinguda.
Jo no sé si estic exagerant
per aquella tendència
que tenim a vegades
d'entusiasmar-nos,
però a mi em dóna la sensació
que d'alguna manera
també els ajuda
a endreçar la seva vida.
Ho dir perquè
parlem de joves
que estan en l'adolescència,
post-adolescència,
els horaris,
a seguir una disciplina,
també els organitza
una mica la vida,
no?
Sí, sí.
Els ajuda des d'aquest punt de vista.
I tant.
A més, a més,
tenint en compte
que molts d'aquests joves
fins i tot
no tenen absolutament
cap educació reglada,
és a dir,
estic parlant ja
de nouvinguts,
sobretot de països
extracomunitaris,
que en el cas
de les escoles tallers
comencen a
esdevenir una cosa normal,
és a dir,
nosaltres,
el 50%
l'alumnat
és
extracomunitari
i aquesta gent,
malauradament,
arriba al nostre país
sense cap estudi,
sense cap mena d'estudi
i
això implica
el que deies tu,
sense cap mena de rutina,
sense cap mena
de responsabilitat,
sense cap mena
de deure
i això un poc
és el que ens inculquem
i jo et diria
que fins i tot
és el que més ens costa,
és a dir,
l'horari,
la responsabilitat,
etcètera.
En principi,
els hàbits
és el primer
que ens ensenyen
quan som ben petits
i no els aprenem
allò gairebé
d'acabats de néixer
després és més difícil
quan entres en el món adult
d'assumir-los.
Aquest tipus
de models
de formació
de les escoles tallers
sempre s'ha dit
que són,
des del punt de vista
econòmic,
són projectes cars.
Des del punt de vista
de l'eficàcia
que tenen
sempre s'ha dit
que són eines
molt útils
per portar els joves
al treball.
Però, en fi,
no entrarem en el món
de la política
ni de les institucions,
però realment
són projectes
que tenen
un cost econòmic
important.
Sí,
és important
perquè estem parlant
de contractar,
en aquest cas,
en l'escola tallera
amb els bovedors,
hem contractat,
són 24 alumnes,
són 24 contractes
que s'han de fer,
més el professorat,
més la direcció,
etcètera,
i tot el personal
auxiliar,
administratius,
però, a més a més,
estem parlant
d'una escola
en la qual
hem de comprar eines
perquè no es treballa
amb un bloc de notes
i un llapis,
sinó que es treballa
amb eines
dels diferents mòduls
que no són barats,
és a dir,
que són cars,
però és que, a més a més,
estem parlant també
que és una activitat
que es realitza
in situ
sobre una obra.
Per tant,
la propietària
o la entitat
solen ser entitats,
ajuntaments,
o departaments
que tenen un edifici
per rehabilitar
han de costejar
les obres,
naturalment.
Per tant,
a l'hora
d'iniciar
un projecte
sempre costa
el trobar
alguna entitat
disposada
a fer aquesta obra
i si està disposada
a fer l'obra
solen recorrir
a empreses privades
que en un terme
de temps
molt més curt
faran
la mateixa obra.
Després m'havies comentat...
El tema
de què era,
que costava
molts diners
tirant
davant
aquest tipus
de projectes.
Sí,
exacte,
que era
molt car,
però a més a més
tenint en compte
que
està el tema
de la...
ja ho diré...
La pràctica,
no?
No,
el finançament.
El finançament,
exacte.
El finançament
del Fons Social Europeu
és el que ens permet
costejar
el que és
la despesa
diguéssim
de contractes.
en canvi,
el que és
la despesa
de l'obra
sí que
ha d'anar
a càrrec
de l'entitat.
Si s'ofertessin
més places
a les escoles
tallers,
s'omplirien?
Sí,
en aquest moment
sí.
hi ha molta demanda
precisament
pel que havíem dit
abans,
és una de les sortides,
jo diria ben bé
que una de les
molt poques sortides
que tenen
sobretot
els nouvinguts
i més ara
en el tema
del reagrupament familiar
que són nois
que venen
en 16 anys
i que no tenen
cap formació
i que han d'anar
a algun lloc.
I en aquest cas
els suposa
que
l'escola taller
els ha de pagar,
els paga un sou,
els educa,
etcètera.
I això
implica
professors
molt més
preparats,
infraestructura
molt més adequada
als nous temps,
etcètera,
etcètera.
És importantíssim
i jo crec que
és una aposta
que
en un futur
ha d'anar a més,
ha de millorar,
si no
tornarà a col·lapsar-se
i tornarà a ser
un lloc,
diguéssim,
el que es deia abans,
un lloc d'aparcament.
Sí.
Fins a la majoria d'edat
i una vegada
tenen
els 18 anys
aquesta gent
surt
de l'escola taller
i
intenta
independitzar-se.
Pel que fa a aquest curs,
Salvador,
24 alumnes,
comentaves,
era bé tot nois,
m'imagino.
Sí,
en aquest cas sí.
Perquè normalment...
N'han passat 44
perquè, clar,
una de les funcions
principals
de les escoles taller
és la inserció laboral.
Per tant,
nosaltres,
durant els dos anys
aquests,
després dels primers
sis mesos,
ja comencem a buscar
un lloc de treball
per a aquesta gent.
I ara
n'hi som 20,
n'hi quedem 20
i n'han passat 44.
És a dir,
que la resta de la gent,
alguns han abandonat
i altres han estat...
I altres tenen feina.
Sí,
han trobat feina
en altres llocs.
Amb això deu ser
la major satisfacció
per a vosaltres.
És l'objectiu.
És a dir,
fa dos anys
el desenvolupament local
de la Diputació
ja tenia
una altra escola
que era
el Mas Bober 1.
Estem en la segona
etapa.
I hi va haver
un 75%
d'inserció laboral
al final
del projecte.
És a dir,
que
és interessant
i el percentatge
també cal
val a dir
que estem
en el sector
de la construcció
que ara...
Hi ha una davallada
o Salvira,
una davallada,
no?
Però,
bueno,
en principi
si féssim
un 60%
d'inserció
aquesta vegada
ja ens donaríem
per satisfets.
Per tant,
es dona per tancat
el curs
i ara,
diguem...
Sí,
és el procés
d'inserció.
I ara ja,
en tot cas,
es plantejaria
un nou projecte
més endavant,
és a dir,
que clar,
no té continuïtat
com la formació
arreglada.
Dura dos anys,
sis mesos en pràctiques,
els sis primers mesos
i la resta
ja és l'escola-taller
pura i dura.
I nosaltres
ara estem
en l'etapa
de la inserció.
Quan acabéssim
que acaba
el novembre
l'escola,
caldrà veure
si la Diputació
interessa
fer una altra escola
i també cal esperar
la convocatòria
de les subvencions
que encara no han sortit.
Normalment,
parteixen d'institucions,
potser en aquest cas
la Diputació
a través d'aquest
organisme autònom
de desenvolupament local,
però també ho poden fer
els ajuntaments,
els consells comarcals,
vull dir,
qualsevol institució
pot tirar endavant
un projecte
d'escola tallant.
Clar,
el que passa
que,
com dèiem abans,
com són projectes
cars
o costosos,
molts ajuntaments
no donen abast,
és a dir,
no poden permetre
el luxe
de contractar
a 30 persones
o 40 persones
durant dos anys.
I ahir
és on juga el paper
l'organisme autònom
de desenvolupament local
en el qual actua
allà on sap
que els ajuntaments
els fa falta
i no tindrien
possibilitats materials
per a realitzar-lo.
Doncs hem d'estar
tots molt atents
a les subvencions europees,
quan s'obre el termini
de demanda,
perquè a vegades
diuen que se'n passen
algunes subvencions
que no ens adonem
i que les perdem,
doncs val la pena...
Redueixen, també.
Sí, no, no,
ara venen temps
una mica complicats.
En fi,
el que sí és important
és destacar
el més positiu
d'aquesta
Masbobé,
aquesta escola
Taller Masbobé 2,
que hi ha hagut
aquesta inserció
que ens explicava ara
Salvador Peiró,
que és el seu director.
Salvador,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i naturalment,
enhorabona
per la feina
que feu els docents
i tots els que tiruen
davant el projecte.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.