Sant Joan Magí té transcendència i la va tenir en el seu moment la recuperació,
perquè el que parlem és de la recuperació d'una Bíblia en català.
Des del segle XII, si no vaig a redar, n'hi ha hagut algunes.
Sí, de fet, ara estem treballant amb el corpus bíblico en català, ni com,
i doncs estem intentant...
Bueno, ja ha sortit un volum, aviat sortirà el segon,
el que passa és que això va molt a poc a poc perquè és un treball molt meticulós.
tots els textos que s'han editat en llengua catalana des de l'edat mitjana,
pròpiament des que va sortir el català, perquè a Catalunya em sembla que va ser
la cinquena llengua vernacle en què es va traduir la Bíblia dels textos originals.
Originalment eren arameu, grec...
Últimament, no, bueno, originàriament, doncs l'Antic Testament hi ha grec i arameu,
hebreu, sobretot, la part més important és hebreu, després també arameu,
hi ha alguns llibres en grec, tot i que aquests llibres en grec, doncs diríem,
els jueus no els admeten, si diuen apòcrifs, que han acabat també els protestants,
també els hi diuen apòcrifs, i nosaltres, els catòlics, els hi diem deuterocanònics, no?
I el grec és pel Nou Testament, el que existia era la Bíblia en llatí,
des dels primers segles, quan ja la gent no tenia aquelles llengües,
doncs aquí a l'Occident es parlava el llatí i per tant existia el llatí, no?
Potser el que li pregunto, per vostè és prou evident,
però jo recordo quan es va fer aquesta traducció de la Bíblia catalana,
aquest fa 25 anys, i el que em cridava l'atenció en el seu dia,
i trobo que és interessant, és dir, per què es feia una nova traducció?
Per l'evolució que havia fet la llengua pròpiament dita?
Perquè s'havien d'adaptar els continguts i les expressions
als cristians, als catòlics d'avui en dia?
Bé, hi ha diferents motius, no?
En primer lloc, les Bíblies s'acaben esgotant,
després es tracta de fer unes noves edicions, no?
I aleshores, doncs, el poble demana,
i nosaltres volíem que existés, doncs, una Bíblia molt ben feta,
amb molta col·laboració de tots els biblistes de Catalunya,
i, a més a més, que fos molt econòmica,
o sigui, que fos fàcil d'adquirir, que la gent la pogués tenir,
però no econòmica pel sentit, diríem, d'uns materials que no són massa costosos,
sinó, doncs, que per això hi existia una associació,
o sigui, que es pogués fer aquest nivell.
Llavors, és evident que cada traducció,
si té en compte les altres,
perquè sempre s'han de tenir en compte les altres,
que han passat al davant, evidentment,
doncs sempre cada traducció es pot millorar.
Per què es pot millorar?
Doncs perquè, clar, el català no és el mateix que l'hebreu,
no és el mateix que l'arameu, no és el mateix que el grec,
a més a més, el coneixement tant de l'hebreu com de l'arameu,
com del grec, com diríem,
de l'ambient dels llocs on s'ha escrit la Bíblia,
tot això avança, són estudis constants,
i, per tant, cada vegada es pot entendre millor,
i es pot fer entendre millor.
A més a més, havia passat, doncs,
que hi havia hagut el Consell Vaticà II,
i havia hagut també, doncs, una Constitució dogmàtica
sobre la revelació, que es diu Dei Verbo,
perquè ja sabeu que els documents aquests
s'escriuen en llatí,
i dins de les recomanacions que fan,
perquè no es tracta només de fer traduccions,
i la traducció és un mitjà de que qualsevol persona
amb la seva llengua arribi al text de la Bíblia,
però l'important, allò que es persegueix,
és que el text de la Bíblia arribi a la persona,
i la persona amb allò pugui agafar una orientació.
Això, a nivell de fe, però també a nivell de cultura,
doncs, és molt interessant conèixer les maneres de pensar,
les maneres de fer, doncs, dels diferents temps,
que ens porta a la Bíblia,
perquè a la Bíblia, doncs, comencem en les tradicions
que no estaven escrites, però es comença a escriure,
doncs, cap a l'any mil, exactament,
el 970, doncs, abans de Jesucrist,
i no s'acaba d'escriure, posant-ho molt tard,
doncs, en els llibres del nou testament,
els 150 de la nostra era.
Doncs, són un munt d'anys que aquí dintre estan posats,
i hi ha moltes diferents maneres de pensar.
A més a més, una cosa és la història dels fets
que explica la Bíblia,
i l'altra cosa és la història dels escrits
que narren aquests fets, no?
Clar, perquè aquella Bíblia de fa 25 anys
es va traduir directament de l'original,
com si diguéssim, o del llatí, fins i tot,
o es va traduir sobre les altres traduccions
del català que s'havien fet?
No, no, o sigui, es va traduir,
tal com també, doncs, recomana,
hi ha els textos aquests,
però encara que no ho recomanessin,
ho recomanen,
perquè, clar, dins dels estudis,
doncs, l'important és traduir del text original, no?
Es va traduir, doncs, de l'hebreu,
la part hebreia, de l'arameu,
la part aramei i del grec, la part grega.
El que passa és, doncs,
que en llocs que a vegades sembla una mica més difícil
o vols quedar més clar en la traducció,
doncs, també es té a mà altres traduccions,
com, per exemple, doncs,
tots els estudis avançats que s'han fet en la llatina,
sigui, la vulgata que se'n diu, de Sant Geroni,
i també, clar, vull dir, com aquell altre biblista
o que hi ha altra associació o que hi ha altra entitat
que ha traduït aquests textos,
doncs, a la llengua que sigui,
però sobretot si és a la llengua catalana,
com ho ha solucionat i llavors veiem
si encara es pot fer una mica més intel·ligible, no?
Sembla evidentment que s'ha de tenir en compte
el que sigui.
Clar, ara pensava que no es pot deixar de banda,
lògicament, com a text sagrat,
tot el que explica,
però si ens hi fixem a l'Antic Testament,
abans donava un cop d'ull
al càntic dels càntics en català
i eren uns versos d'una bellesa extraordinària,
per tant, hi ha una part literària important,
molt important,
més enllà del que és la doctrina,
del que és la fe,
del que és un text sagrat.
Hi ha una part poètica i literària
molt important a l'hora de fer aquest treball, no?
Sí, això és molt important, sí,
i això s'ha de tenir en compte,
o sigui, un llibre poètic és un llibre poètic,
i un llibre poètic vol dir
si has d'entrar una mica en la poesia
i en la forma poètica del llibre que estàs traduint, no?
Jo, per exemple, vaig traduir llibre de Job,
que també és un llibre poètic i una mica difícil,
però és un llibre que té molt de ritme,
per tant, si el tradueixes en català,
has de procurar que les paraules que hi posis
siguin allò que vol dir el text,
però que tinguin un ritme també, no?
I que les figures que posis
doncs siguin les figures que porta el text
i que les puguin entendre bé, no?
És evident, encabat, clar,
un text poètic, doncs, s'ha de captar
que és un text poètic,
o sigui, no li pots donar el mateix valor
a un text poètic que ser-ho, per exemple, no?
Doncs el llibre del Gènesi,
doncs t'adiu que es van separar les aigües
i van passar pel mig, a peu i sud, no?
Però agafes un salm i et diu
que una muralla d'aigua a un costat i una altra,
i com una catifa, una gespa verda pel mig,
clar, això és poesia, no?
Llavors és aquell que s'ho mira des d'aquesta manera,
és com un fa poesia del que sigui,
te fa sortir una imatge,
aquella imatge la realitat exacta no és,
però doncs l'entens i saps a què vol dir
i quin efecte li ha causat aquell que la diu, no?
Ara que dèiem, aquí teníem els orígens,
la creació, el principi,
Déu va crear el cel i la terra en català,
a internet, Déu-n'hi-do,
perquè ara ho comentava amb vostè,
dic que tinc la Bíblia aquí a través d'internet
i vostè em deia, quina té?
Perquè hi ha diferents pàgines a consultar.
Avui dia trobem la Bíblia en català,
la podem consultar i llegir a través de la xarxa, no?
Sí, sí.
És una bona cosa també.
I és que, a més a més,
porta unes possibilitats,
per exemple, nosaltres vam fer un cederrum, no?
Clar, això és un treball, doncs,
diríem, que porta molt de temps
i hem acabat el que ho fa servir,
doncs, en un arreu ho té, no?
Per exemple, jo els hi posava l'exemple,
aquí dalt, a la roda de premsa,
doncs, que a l'Evangeli de Joan,
doncs, hi ha el Felip, no?
Que ja segueix Jesús,
troba amb una amic que es diu Natanel
i li diu, hem trobat aquells de qui parla,
Moisés i els profetes, no?
I diu, és Jesús, fill de Josep, de Nazaret,
i l'altre conèix de Nazaret,
no surt res de bo.
Clar, hi havia antagonisme de pobles, no?
Allò el reu és Tarragona, no?
Com si diguéssim.
Ah, sí, més o menys.
Llavors, clar, ell li diu, bé, vine i ho veuràs, no?
I quan s'acosta, doncs, Jesús li diu,
aquest és una autèntica realita, diu.
I ell diu, oh, de què em coneixes?
El Natanel diu, ja t'he vist abans que quedés Felip,
t'he vist sota la figuera.
Clar, surti sota la figuera,
o no penses res, ja està bé, sota la figuera,
o pensar què ell devia fer, que ell sota la figuera, no?
I aleshores, busques en un set de rumb,
tens la facilitat de buscar la paraula figuera.
I tots els llocs de la Bíblia en surt la figuera.
Llavors, te'n dones compte que té importància.
Clar, no té un treball magnífic, eh?
I clar, és això, l'important és que la Bíblia transmet una cultura
que es va avançant, es va avançant, no?
I tu et poses dins d'aquest llenguatge,
i clar, si et poses dins d'aquest llenguatge,
aquest llenguatge, per això, les avantatges que té també la BCI,
és que té molts textos paral·lels, no?
Tu mires els textos paral·lels i veus aquella idea
com o bé s'ha desenvolupat, o bé és la mateixa,
o bé diríem estar en oposició, i això és molt bonic, tot això.
De tot aquest procés d'aquests anys, darrers 25 anys,
hi haurà el contingut de l'exposició que inauguren en dissabte, no?
Sí, sí. Bé, primer que tot, clar, els 25 anys són des del dia,
des de l'any 1982, que vam començar ja a decidir
que fèiem la traducció, que vam començar els treballs de traducció,
fins ara, perquè el 1993 va sortir la primera edició d'aquesta Bíblia,
que ha acabat, evidentment, allò que dèiem de les altres Bíblies,
aquesta també, fins que arriba un moment, com ara ha arribat els 25,
no? Que dèiem, bé, ara, què l'han de deixar de manera
que es triquin anys a tocar res, no?
I és això. Doncs els continguts, sí, de continguts,
primer que tot, han fet un DVD de 18 minuts de duració,
on s'ha va explicant tota aquesta realitat,
perquè ara no n'interessa només la BSI,
sinó, diguem, la BSI dins de tot un recorregut,
des dels materials més antics de la Bíblia,
tot això que m'ha estat parlant ara una mica, no?
I després és que hi ha d'interposar-hi la BSI, no?
Doncs bé, això surt en aquest DVD,
després a la sala, concretament,
hi ha 16 panels explicatius,
amb fotografia i text, clar,
que la gent ho pugui dir bé.
Després hi ha 10 plafons lluminosos,
i aquests ja concrets, diríem, de la BSI, no?
Diríem que il·lustrin, diríem, els diferents moments
en què ha anat avançant aquesta traducció, no?
Esclar, com se fa això?
Això, doncs, mira, doncs, el traductor té uns mitjans,
que són, doncs, la Bíblia amb Abreu, no?
Aquesta Bíblia amb Abreu ja s'agafa un text reconegut,
no té aquest text, llavors ell fa la traducció,
mira el que sigui, quan ja té la traducció feta,
tal com a ell li sembla que està bé,
llavors es passa amb un comitè, amb un equip, no?,
de traductors, i ell les posa, i els altres diuen
si li sembla bé, si no li sembla bé,
si el que sigui, si té ritme, si no,
si, per exemple, doncs, sí, jo tenia en l'examen,
en l'examen, diríem, en l'anàlisi,
o diríem, en la presentació de la traducció,
doncs, un conseller de l'Estat Bíblia de les Unides,
que ara ja està mort, que era el Rudi Kassilken,
és un literà alemany, no?
I, clar, ell també estava per el ritme,
i, doncs, sort d'ell que moltes coses,
clar, ja no renunciava al ritme.
Però hi ha molts criteris a l'hora.
Me deien aquesta paraula,
i deien, sí, per aquesta paraula hem de trobar una
que se li vulgui del mateix,
però que no trenqui el ritme, no?
O sigui, no hem de trair el sentit que té la traducció,
però l'hi hem de fer...
I tampoc renunciar que tingui una forma literària,
dient, clar que sí.
Doncs, bé, amb tot això, doncs, hi ha uns quants plafons
que ho ensenyen, això, no?
Quan això ja estava fet, llavors aquest text quedava, diríem,
aprovat, perquè llavors que ara hi havia un comitè
o un equip, doncs, de redacció,
clar que havia de unificar, no?
les...
tots els textos de la Bíblia,
fins que finalment, doncs, surt, no?
També hi ha, doncs, sis vitrines
amb diferents materials,
o sigui, materials, diríem,
que mostren com s'ha fet la traducció
i materials que mostren Bíblies,
no només la Bíblia, sinó altres Bíblies
de diferents temps i de diferents llocs
i de diferents llengües.
I acompanyen amb tota una sèrie de xerrades
i conferències?
Bé, a l'inauguració hi ha
el que es fa el dissabte, no?
El dia 29,
en aquesta inauguració, doncs,
hi ha uns quants parlaments
que es presenten, doncs, l'associació,
que ha impulsat la BSI,
tot i que la BSI és de l'Estat Bíblica Unida,
l'editorial Claret,
l'Esobíblica Catalunya,
però, clar, la que la va impulsar,
la que va tirar endavant,
i la que té més gent, doncs,
per treballar-hi,
l'Esobíblica, no?
Després, també,
hi ha el fet cultural
d'una traducció, no?
Això n'hi ha un capàrrec,
que és el francès Parcerisses,
que és un filòleg, no?
Després hi ha,
això que em preguntava,
si era necessari una altra Bíblia,
doncs, mossèn Armand Puig,
doncs, ho diu, no?
I després hi ha també,
diríem ara,
aquesta última Bíblia,
no última Bíblia,
o sigui, la BSI,
que l'agafa l'Enciclopèdia Catalana...
Que no són aquestes edicions,
perquè tothom pugui accedir-hi,
sinó una cosa més de...
Exacte, clar, la il·lustre,
doncs, bé, tenim l'il·lustrador,
que parlarà,
que és el Perico Pastor, no?
I el director,
el president de la fundació
de l'Enciclopèdia Catalana,
que és l'Agustí Montal,
doncs,
ens explicarà per què
volien fer la Bíblia,
l'Enciclopèdia Catalana.
Home, doncs,
jo diria que donada la importància
a la transcendència,
és un acte que interessa,
lògicament,
als catòlics,
als cristians,
però també a aquelles persones
que senzillament
estan interessades
per aquesta qüestió,
que primer que tot
és religiosa,
però que també té
la seva lectura cultural
i de col·lectivitat.
Sí, sí,
això és el que es pretén,
o sigui, diríem,
traducions del confessional
vol dir, doncs,
que en la seva traducció
hi han treballat
diferents confessions.
En aquells moments,
concretament,
eren catòlics
o protestants,
normalment,
quasi tots evangelis.
Aquest ecumenisme,
no?
Sí,
però diríem,
una traducció interconfessional,
o sigui,
la interconfessionalitat
és una realitat
que es viu,
però la Bíblia,
o sigui,
el traductor
és igual
que sigui catòlic
o que no ho sigui,
el que importa
és que conegui la llengua,
sigui fidel
i la tradueixi bé,
això és el que importa,
o sigui,
no es tracta de dir
com és d'aquesta confesió,
o t'ho traduirà
d'aquesta manera.
Aquest com és d'aquesta altra,
no,
no es tracta,
això no.
S'ha de traduir,
s'ha de ser net
amb allò que diu
i dir-ho
amb tota la netedat
que permeti
la llengua
amb la qual tradueixes
i ja està.
Això és un fet,
no?
I aleshores,
doncs,
evidentment,
que aquí ja
és un fet cultural,
no sé per què,
doncs,
hi ha molts països
que inclús a la universitat
i en altres llocs
hi entra la Bíblia,
no?
Però,
doncs,
és una,
una realitat cultural.
Per això,
també el fer-la dins el mar
del Museu Bíblic de Reconense,
doncs,
dona també,
clar,
la resta de museu,
el que intenta
és fer veure
com s'ha anat desenvolupant
i en quin ambient
s'ha anat desenvolupant
les coses.
I, clar,
també,
potser això pot ser interessant
que ho coneguin
perquè, clar,
ni que estem,
aquí estem a Ràdio Tarragona,
però intentem
que sigui una exposició
itinerant.
I vagi a altres llocs,
no?
Sí, sí,
aquí s'acabarà
el 4 de novembre
i en cabat,
si algun altre bisbat,
alguna altra entitat,
doncs,
la vol fer
i té suficients garanties
per poder-la fer
i vol afegir
les coses
que ells tinguin
pròpies del seu lloc,
doncs,
serà possible.
Molt bé,
doncs,
mossèn,
veiem que,
tot i que no hem de fer
una Bíblia nova,
tenen molta feina
l'Associació Bíblica
de Catalunya,
que continuï
aquesta feina,
aquesta tasca,
lògicament,
pels catòlics,
però també
per aquells
que considerem
que forma part
de la nostra història
i de la nostra cultura.
Recordem que,
mossèn Joan Magí
és el president
de l'Associació Bíblica
de Catalunya.
Li agraïm molt
que hagi vingut a la ràdio
per explicar-nos
el contingut
d'aquesta exposició.
Molt bon dia.
Gràcies a vosaltres
perquè també així contribuïu
a que es conegui més
els fets aquests de la Bíblia.
Amb molt de gust.
Molt bon dia.
Bon dia.