Ball, manetes, toca, galtetes, toca, l'estuca, les tens boniquetes.
La ball, ball, la cueta de la gallina.
La ball, ball, la cueta del nostre gall.
Nostre gall és cantador, canta de dies, canta de dies.
Al matí de Tarragona Ràdio, com cada dilluns,
temps de carícies, aquest seguit d'espais que estem dedicar a sumar-nos
a la commemoració dels 25 anys de llars d'infants municipals,
en aquest cas el Ninot i la Taronja, que van ser pioneres a la ciutat de Tarragona.
Cada dilluns, a aquesta hora, aproximadament, parlem,
conversem amb persones que tenen molt a veure
amb tot aquest món de les llars d'infants municipals
per conèixer, per aprofundir en la seva tasca.
Saludem avui Anna Vendrell, ella és la coordinadora de les llars.
Bon dia, Anna.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
L'Anna, entre altres coses, ens apuntarà una important jornada
que s'ha de desenvolupar aquest proper dissabte a la ciutat de Tarragona,
una jornada que ja, d'entrada, ha tingut molt d'èxit,
si més no, amb el nombre elevadíssim de persones que hi volen prendre part.
També volem parlar avui d'una qüestió, podríem dir, molt pràctica,
perquè, en principi, encara no s'ha publicat formalment,
encara no s'ha obert el període de preinscripció,
però no ens adonarem que s'iniciarà aquest període,
a tots els centres educatius, òbviament,
però a nosaltres se'n centrarà el tema de la llar d'infants,
en les quals també es fa un període de preinscripció,
com a altres nivells educatius de la nostra ciutat.
Per això, hi ha una oficina municipal d'escolarització
que se n'ocupa de tot plegat, els seus responsables, el Tare,
que avui ens acompanya.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
I un cop ja s'ha assolit tot aquest procés administratiu,
els nens i les nenes arriben per primera vegada a les llarxes d'infants,
per tant, precisen de tot un període d'adaptació.
Qui millor que parlar-nos que la directora del Ninot i la Taronja,
Txari, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Tare, que encara no s'ha iniciat aquest període de preinscripció,
ja fareu oportunament l'anunci per tots els mitjans,
però el que sí ens podries explicar,
no perquè s'entrenin, que no cal, no és tan complex,
com sembla, és com funciona tota aquesta qüestió
i el que s'anomena el mapa escolar,
com està tot el tema distribuït de les llarxes d'infants municipals a Tarragona.
Molt bé.
El procés de preinscripció, com molt bé has dit,
es regula per una normativa que en aquests moments encara no s'ha fet pública,
però fonamentalment, perquè tinguin unes dates de referència,
pel que fa referència a les llarxes d'infants,
acostuma a ser normalment l'inici i la presentació de sol·licituds
durant el mes de maig.
Bàsicament, les fases són, en primer lloc, informar-se de l'oferta educativa,
és a dir, en aquest cas, saber quines llarxes d'infants existeixen en el municipi,
quines característiques tenen.
Posteriorment, quan s'obre el període de presentació de sol·licituds,
la fase, la tasca que han de fer les famílies en aquest cas,
és presentar formalment la sol·licitud amb l'imprès normalitzat per a fer-ho,
adjuntant aquella documentació que sigui necessària,
posteriorment informar-se de si la sol·licitud ha estat baramada correctament
i fer el seguiment de la seva sol·licitud per saber quina ha estat la llar d'infants,
en aquest cas, en la que finalment han obtingut plaça,
és a dir, la llar d'infants en què se'ls ha assignat la plaça.
En principi parlaves de documentació, hi ha una documentació bàsica,
però hi ha una altra que no podem concretar perquè depèn del decret.
No hi ha moltes modificacions, però sempre pot haver-hi alguna.
Bàsicament, la residència de les persones té molt a veure,
sobretot perquè bona part dels pares i mares que porten els nens a les guarderies
probablement han de treballar i la residència, el lloc de treball,
això és un clàssic en el que són les preinscripcions.
És aquella pregunta que et fan les famílies dient-te quina llar d'infants em toca per zona.
En aquest punt és important aclarir que hi ha una diferència significativa
respecte al que seria l'educació infantil i primària.
En el cas de llar d'infants, Tarragona és una zona escolar única,
és a dir, que qualsevol família resident en el municipi de Tarragona,
és a dir, que està empadronada a Tarragona,
té la mateixa puntuació pel que fa a la proximitat a la llar d'infants.
Per tant, això vol dir que, independentment, si jo visc a Sant Pere i Sant Pau,
però per la raó que sigui, m'interessa que vagi el Ninot o la Taronja,
tinc aquesta opció.
Exacte.
Cosa que no passa, lògicament, en el que és primària i secundària, en aquest cas.
És una mica diferent.
És una mica diferent.
Ja ho veurem, no podem detallar molt perquè el decret de preinscripció i matriculació
encara s'ha de publicar.
De totes maneres, sí que segurament informeu als pares i a les mares
una miqueta quina és la situació geogràfica.
Quan mostreu l'oferta, els hi poseu un mapa damunt la taula o com va això, Tarragona?
Sí, fonamentalment, una de les nostres funcions és aquesta,
és orientar en relació a tot el procés i informar de l'oferta.
En el cas de les llars d'infants, doncs, qüestions com quines llars d'infants hi ha,
com comentava, on estan ubicades, quines són les seves dades de contacte.
Per a fer-ho, doncs, utilitzem diferents mitjans,
des de l'edició d'una guia de centres,
de la qual editem també la versió per a llars d'infants,
l'edició d'un material informatiu, un mapa en què estan ubicades
les diferents llars d'infants,
informació que es troba també pública
en el web municipal de l'Ajuntament de Tarragona,
que és http2.3bw.tarragona.cat.
Digues, digues, Anna.
Ok, només una mica,
amb això que estava dient el Tarrag, potser també afegir
que també les famílies, d'una altra manera,
també és... O sigui, totes les llars d'infants
solen fer unes jornades de portes obertes
tots els anys,
que també es publiquen oportunament
i de les que a l'oficina municipal d'escolarització
també entenen les dades
i estan també a la pàgina web,
en fi, surten publicades a diferents llocs.
I també serveixen perquè justament
les famílies puguin veure amb el seu propi lloc
les diferents llars d'infants i així.
es fan normalment, encara en guany
tampoc no tenim cap data,
però s'ho solen fer just abans
del període de preinscripció.
És a dir, el mes d'abril, març-abril,
depèn de com, doncs és quan es fan.
La sempre es busca el símil
de les escoles de primària i secundària.
Hi ha alguns centres concertats de la ciutat.
Ara penso que han començat jornades de portes obertes.
Tenim tots tendència a posar-ho tot.
Una pregunta que potser és una bajanada,
però jo la faig igualment.
En les llars d'infants, com a altre tipus d'estudis,
cal fer la preinscripció cada any?
O sigui, jo faig la preinscripció per una nena
o una nena de sis mesos
i ja entra en una llar d'infants.
L'any següent ja se suposa que està preinscrita
o l'ha de renovar cada any?
Què ho sembla, Xari?
A veure, el normal, per exemple,
a la nostra llar el que fem
és demanar a les famílies que ja hi són
si passa un paper en el que sí,
confirmen la plaça.
Si diuen que sí, aquesta plaça ja està guardada.
És que hi ha molta demanda, lògicament.
No torna a fer la matrícula ni la preinscripció.
Hi ha famílies, el que passa,
instrumenten famílies que potser marxen
a viure en altres barris.
Per exemple, ara ens hem trobat
en el curs passat de Canalla
que teníem a la llar d'infants de Taronja
a l'obrir la de Bona Vista.
Ja portaven una tradició de famílies,
però van dir que marxarem a la de Bona Vista.
Per tant, són places que es queden lliures.
El que fem és això,
és de dir, continua estant interessada
o interessats en que el seu fill fill
ja continua a la llar d'infant el nino de la Taronja,
si diuen que sí, ho signen i ja ho guarden.
Jo intueixo que a l'oficina municipal d'escolarització
no és a Altare que arriben les preguntes
més de caire administratiu,
en quant a on estan ubicades,
el tema dels preus,
els ajuts que poden rebre les famílies.
quan ja van en aquesta jornada de portes obertes
o ja quan s'ha fet la preinscripció
i fins i tot quan ja els nens o nenes
estan matriculats independentment de l'edat que tinguin,
aquí ja entra el dia a dia,
en el cas de la Xari i altres educadores i educadors,
que és quan feu aquest període d'adaptació.
Perquè clar,
jo no sé si un nadó de tres mesets, quatre,
el període d'adaptació,
jo no sé si és més mecànic o no.
Com que no ho sé, t'ho pregunto,
que un nen o una nena
que ha estat fins als dos anyets a casa
amb algú, amb els pares, amb la mare, amb els avis,
i els pares diuen
doncs mira, l'anyeta abans d'anar al col·le
que vagi a l'allar d'infants.
Clar, vosaltres davant d'aquesta pluralitat
de nens i nenes
heu de fer una adaptació
molt, diguem-ne, a mida, no?,
de cada perfil.
Anna.
Sí, és que abans que la Xari comencés a parlar,
a mi em sembla que...
O sigui, abans de parlar de tot el tema aquest
que potser val la pena dir també
que fins ara estem parlant dels nens
de les escoles bressol
dintre d'un període de matrícula,
sobre la matrícula,
que clar, estem entrant en aquests moments,
entrem en tota una dinàmica
igual que en altres nivells educatius
de preinscripció, matrícula,
jornada de portes obertes,
i això és lògic
perquè no podem tenir,
és a dir, la demanda és tanta
que a més s'ha de centralitzar en un període,
però la veritat és que
jo penso que amb els nens petits
hi ha una diferència molt gran,
que és que justament
cada nen, per ell mateix,
tots els nens són únics,
però justament amb els nens petits
aquestes individualitats es noten més,
i per això justament en aquesta etapa
també té molta importància
tot aquest primer període de complement,
d'adaptació,
de canvi, de traspàs,
és a dir, que la idea seria que,
tot i que és veritat
que ens hem d'ensenyar
en uns períodes de preinscripció,
però que tampoc les famílies
no es facin idea
que això és l'escola,
no és l'escola.
Les escoles basals
són centres per nens petits,
que a més, en general,
la majoria,
tot el ninot,
és molt gran,
però la majoria
és molt gran
dintre del que és
una escola basal,
però no és molt gran.
La resta d'elles d'infants
són centres petits,
i per tant,
doncs,
amb moltes possibilitats
de contacte
amb les famílies,
amb els nens,
vull dir,
una mica,
no pensem,
perquè parlem de preinscripció
i matrícula,
que pensem...
Sí,
que no hi ha una sensibilitat
en aquest sentit que hi és,
perquè ja d'entrada,
jo el que tinc entès
és que no és com
l'escola de primària,
que arriben les 8 hores
o les 7 hores,
sinó que aquí,
ei,
piano, piano.
Per començar,
per exemple,
nosaltres,
des que fem el tema
de portes obertes,
tenim una manera
de fer-lo,
que és,
no sé si estarà bé,
no estarà bé,
però l'hem valorat
com positiu,
que és el tema
d'obrir portes
en horari lectiu,
vull dir,
posant uns dies,
un horari,
perquè trobem
que la millor manera
que una família
es faci idea
del que hi ha
és poder venir,
per exemple,
a l'estiu,
en la canella
està al pati,
o podem venir
a l'estotxe
que estan dinant,
algú pot pensar,
això és molt d'enrenou,
no?,
què pensa?
A veure,
ja estem a final de curs,
ja està tot,
els crios estan adaptats,
inclús veuen
persones adultes
per allà,
fa gràcia,
saluden,
bon dia.
Se senten protagonistes,
no?
Sí,
i és una manera
de veure la llar
en tot el seu soroll,
en tot el seu silenci,
en tot,
no?
I també,
a mi,
les famílies
que han vingut
m'han dit
que dona com més confiança,
perquè sembla
que és que no es tingui
res a amagar,
no?
Bé,
nosaltres ho fem així
i, per exemple,
això és un dels punts
fonamentals
que tenim avui per avui
en la nostra metodologia
del procés d'adaptació,
que seria,
hi ha famílies que venen,
apunten a la canella,
hi ha famílies que venen
i apunten
en altres llars,
no?
Però,
vull dir,
també el contacte,
trobem molt important,
el contacte,
en aquest cas,
si les educadores
estan a les classes,
el contacte directe
amb la direcció,
eh?
i una miqueta
que puguin resoldre
en aquell moment
dubtes que tinguin.
I preguntes,
que us deuen fer
tantes preguntes,
no?
De tot,
de tot,
de tot.
Fem un llistat d'exemples
de preguntes
en aquest període
de portes obertes.
A veure,
en aquest període
de portes obertes
interessa molt
tot el tema,
per exemple,
del menjador.
A veure,
si hi ha en classe,
la canella petita,
si ha sigut,
qui ha sigut mare,
no?
Pare,
ho veu,
no?
Que li importa molt
el tema de la robeta,
no?
La robeta la cuiden molt
i el tema del dinar.
Quan venen,
sobretot,
i veuen
que hi ha crios
d'un o dos anys
que estan dinant solets,
això meravella força.
Això és un...
Diuen,
ostres,
com s'estan rentant
les manetes?
Els preocupa molt
tot el tema
aquest d'hàbits.
Els hàbits.
Però com jo sempre he dit,
no fem miracles,
vull dir,
els hàbits han d'aconseguir
família i escola.
A vegades jo penso
que allà ho aconseguirem tot.
No,
ho aconseguirem
família i escola.
Nosaltres expliquem
com fem aquests
assoliments d'hàbits,
com ho fem tot el procés
i demanem a la família
si a casa ho fan
d'una altra manera,
però normalment
demanen consell
en aquest sentit.
Per què?
Com ho passen
del tema del menjar
de purets,
passat el tema
del soli,
quin tipus d'activitats,
depenent de les famílies,
els interessa molt
si fem molta fitxa
o no fitxa,
com treballen,
si deixen els crios
en llibertat.
Interessa molt també
tot el tema
del pati,
qui hi hagi pati
a l'aire.
que són les preguntes
que normalment
fan.
Una pregunta,
això no té res a veure
i us semblarà
una frivolitat
perquè estem parlant
de coses serioses.
Quan parlaves de fer,
encara feu la mona
amb el donut?
No,
ja em canvia.
Això ja ha passat.
És que clar,
jo ara anava a dir,
sobretot,
si feu la mona
amb el donut,
jo advertiré
als pares
que han d'anar
a dir,
compte que us la faran
menjar i està molt dura
perquè els crios
la tenen allà patrificada.
Mira,
en concret,
ara ja estem pensant
en això
i nosaltres,
a veure...
Ara hi ha un nivell,
ja.
Hi ha un nivell.
Per agrair que tenim,
tenim encara,
però ja fa uns anys
que tenim assessorament
de plàstica
i per tant,
jo dic que l'equip
educatiu
de les dos ja
sempre han sigut
com molt...
provar coses noves.
És tot gent
que ens formem molt
i gràcies
a l'assessorament
de plàstica
hem descobert
coses noves.
Per exemple,
la mona,
ara la fem pintant
amb xocolata
i és una...
És d'agrair,
però no fent
el donut,
fent altres coses,
però pintant
amb xocolata
desfeta.
Era una frivolitat,
insisteixo,
però bé,
que es dona a entendre
una mica
quina és l'activitat
que es du a terme.
En el tema
d'adaptació
és el que dèiem,
la singularitat
de cada nen,
deia l'Anna
i és evident
cada nen i cada nena
és únic,
com cada persona,
però en aquestes edats
la seva vulnerabilitat
fa que tots siguem
bastant més sensibles.
Com feu aquesta adaptació?
Nador de sis mesos
una nena,
el fet que siguin nens
o nenes
que han arribat
fa poc
i que fins i tot
no coneguin l'idioma,
tot i que sempre diem
que el llenguatge
dels nens,
de la joguina,
dels gestos,
com que molts d'ells
no parlen
ni la llengua pròpia
perquè som molt petitets,
és universal.
Però en fi,
tants caps,
tants barrets,
per tant,
ja m'imagino
que ha de ser
molt personalitzat
aquest procés d'adaptació.
Mira,
nosaltres,
a part del tema
de les portes obertes,
fem una primera reunió
amb les famílies
dels nouvinguts,
que normalment
la fem al mes de lluny.
Per què la fem al juny?
En aquesta reunió
és una miqueta formal.
És formal
en el sentit
que parlem
de tot el tema
de normes,
però d'una manera
el que hem de portar,
com funciona la llar
i també sobre el tema
de l'adaptació.
Què dient de l'adaptació?
A veure,
ho fem al lluny
perquè pensem
que durant l'estiu
aquesta família
pot anar preparant
el criu
o al nen o a la nena.
Aniràs al col·le,
etcètera, etcètera.
Fent-li veure
una mica d'il·lusió, no?
Sembla que no,
però és important, no?
I expliquem
el tema de l'adaptació,
què passa a l'adaptació?
Normalment
el que passa a l'adaptació
no passa durant el curs.
Què passa?
Normalment
els qui es ploren molt,
les famílies
es posen molt nervioses,
ha d'haver
una adaptació
del nen,
de la nena,
una adaptació
de la família,
una adaptació
de l'educadora també.
Es venen crius
què fem per conèixer
una miqueta més aquest criu?
Abans de començar
fem una entrevista individual
que han de venir
la família
i el nen o la nena.
I aleshores
està l'educadora
a la classe
i comenten.
Preguntem tot allò
que a nosaltres
es pugui servir
per adaptar millor
o ajudar a adaptar
millor aquest nen.
Per exemple,
si sabem
que la mare diu
és que li encanten
les pilotes,
per exemple,
doncs dient
ja sabem que
el Jonathan,
per exemple,
si està plorant
li podríem oferir
una pilota per jugar.
o tot el tema
dels hàbits,
si menyen o no menyen,
si hi ha alguna cosa
que els fa mal,
etcètera, etcètera.
D'aquesta manera,
el nen o la nena
coneix
el que és l'entorn,
que és l'aula
on serà,
coneix l'educadora
directament
i es parla
durant una estona
a una certa tranquil·litat.
Molt important,
el nen o la nena
veu la seva mare
i el seu pare
que estan parlant
amb una persona
que desconeix totalment
i que hi ha
una certa tranquil·litat
i s'està establint
un vincle.
Aquestes entrevistes
les trobem força importants.
I després,
ja més entrant
a nivell d'organitzatiu,
el que fem
és que no tots els nens
entren el mateix dia
ni estan tota la jornada,
sinó que és,
l'ha anat,
hi ha un grupet
de tres nens
que entren un dia
perquè l'educadora
pugui atendre millor,
un altre...
Això l'establint
en la família,
normalment no és...
No hi ha una norma estricta.
No, no.
Si jo, per exemple,
a la família
de la Tais
li pregunto
a vostè
quina d'aquestes dades
quina li aniria bé
perquè normalment
ja les famílies
comencen a demanar-se
uns dies de vacances
per aquest temps
per poder...
Els fa molta gràcia,
tenir molta preocupació
per poder portar
en certa tranquil·litat
el seu nen
a la llar.
Quan no existia
aquest concepte
hi havia la tendència
de dir
que aprofitarem
dues o tres setmanes
de l'estiu
perquè vagin una estona,
no?
Ara, afortunadament,
es pot fer d'aquesta manera.
És important també
conèixer una miqueta
el context
de la vida
d'aquell nen o nena
si té germans,
si té germanes
on viu exactament,
quin tipus de vida fa,
qui té cura
d'aquella criatura
quan els pares no hi són...
Tot això.
Tot això és com una fitxa
que feu dels nens i nenes.
Tarek,
el tema de les ajudes
és un tema
que també gestioneu
des de l'oficina municipal
d'escolarització?
No, aquest és un tema
que porten directament
amb els centres.
Serveis socials, potser?
O amb els centres,
directament.
Amb les llars d'infants.
Aquesta deu ser una altra
de les preguntes
o dels temes.
Clar.
Sí, perquè, a veure,
en concret,
en aquesta llar
perquè són moltes famílies,
no?
I has de mirar...
Perquè abans,
quan vas preguntar,
cal que es tornin a matricular?
A matricular, no,
però sí que es torna
a mirar tot el tema econòmic.
Clar.
Perquè, bueno,
no sé si les llars
d'infants municipals,
les famílies paguen
en funció de la renda
per càpita.
Per tant,
per saber aquesta renda
hem de presentar
una sèrie de documentació.
I això ho fan
les direccions dels centres.
I aquests són
els criteris que marquen, no?
I és una miqueta d'orillos,
sí, perquè has de mirar
declaracions,
has de mirar uns punts
i, en concret,
doncs, mira,
el Ninot són 99 famílies.
D'entrada,
sembla que hi rompen
la seva intimitat,
d'una banda,
però és necessari.
Miren aquells punts
que ens diuen
i ja està.
I ja està.
No, no,
en aquest sentit
hem de mirar la renda,
però, clar,
és que és així,
s'ha d'establir
un criteri econòmic,
és lògic,
però, en fi,
és el que us toca fer.
No és la part més agradable
de la feina,
n'hi ha moltes més agradables.
No, perquè és molt administrativa
i la més agradable
és tot el que tingui contacte
amb els crios.
És aquesta d'anar fent.
Noteu molt els nens
i les nenes
quan tornen de cap de setmana
a la llar d'infants?
És a dir,
la manera d'estar
i de fer un dilluns
és diferent
a la del dilluns,
no?
Sí, sí, sí.
Avui, en concret,
per exemple,
hem fet psicomotricitat
i hem dit a l'educadora
que es noten
que comença la calor
i que és dilluns,
perquè la calor
també es nota molt,
estàvem una miqueta nerviosos.
Però també he de dir
que, per exemple,
un període
que tothom té,
quan venen
les vacances de Nadal,
com que hem passat
el període d'adaptació,
vacances de Nadal,
a principis de gener
les famílies
sempre s'estan espantades
i sempre dient
no, venen molt bé
i és veritat,
és com un descamp
que necessiten les famílies,
necessiten els nens,
necessiten nosaltres,
i quan ven gent
venen molt tranquil·lets.
En l'últim programa,
amb les diferents integrants
o una bona representació
de l'equip psicopedagògic
de l'Ajuntament,
parlàvem de nens i nenes
que poden presentar
necessitats especials.
Aquest és un altre aspecte
que dins de la metodologia
aquesta de l'adaptació
heu de tenir en compte.
Quan parlàvem
de conèixer el perfil
que envolta aquell nen o nena,
si té necessitats especials,
encara heu de finir
una miqueta més
el coneixement de la vida
d'aquesta criatura.
Inclús quan aquest nen
o aquesta nena
ja ve de casa
o perquè a través de...
Ja li han detectat
algun tipus de problema.
Ens és més fàcil a nosaltres.
El problema sorgeix
quan tu tens uns crios
i eres tu l'educadora
la que veus
que hi ha alguna cosa
que no funciona bé,
que és la majoria dels casos.
Ara he de dir que,
per exemple,
a la llar del ninot
que hi ha sis aules
tenint quatre nens
que necessitats
educatius especials
i el nino
que hi ha dos aules
tenint una nena.
Vull dir,
quan ja venen de casa
diagnosticats
vull dir,
és com més fàcil.
El problema sorgeix
quan tu detectes
que passa alguna cosa.
Aleshores,
s'ha d'enllegar
tot un procés
que és que
normalment
l'educadora
que és la que ho veu
m'ho comenta
mirem,
parlen a les famílies,
mirar,
ens preocupa aquest tema
i els demanem
si poden participar
o si poden entrar
les persones de l'equip
perquè,
sobretot,
les famílies
han de ser les primeres
informades
del que ens preocupa.
Normalment passa
que la família
t'hi diu
és veritat.
Jo havia notat
que això
no anava bé
però clar,
com que són petits
i a partir d'aquí
ja han llegat
tot el procés
perquè a part de l'equip
que nosaltres
estem encantadíssimes
l'hem de dir
perquè clar,
abans que dava tot molt
i a les famílies
sobretot,
a més,
a la família
és a dir,
no és el mateix
que tinguis un criu
que ningú te digui
què he de fer,
com he de jugar,
què l'aniria bé
o què no l'aniria bé,
etcètera,
que no tenia un personal
que t'està dient
mira,
podries anar per aquí,
i podries anar per allà
i després ja intervenen
a nivell clar,
reglat
perquè per tocar
tot el tema
a l'OCEAPS
perquè si el criu
o la nena
ha d'anar a l'escola
ja intervenen
en EAPS
i intervenen
un munt de gent.
Déu-n'hi-do.
Dèiem que
cada nen
i cada nena
és únic,
cada nen
i cada nena
tenen el seu ritme
evolutiu,
per tant aquest període
d'adaptació
també és molt relatiu.
I tant.
En alguns,
doncs,
el tercer dia
dius,
calla,
que aquest xiquet
hi ha altres
que duran tres mesos
plorant.
O tot el curs,
que també has trobat.
A més,
l'adaptació
no és només
a dir
el nen o la nena
ve a la llar.
Hem de pensar
que primer
s'han d'adaptar
a la llar,
el que és la llar.
Vull dir,
l'educadora,
estar amb els tres nens,
compartir un espai.
Després s'han d'adaptar
si es queden a dinar
a tot el tema dels àvis,
de dinar,
dormir,
que hi ha unes hores.
S'han d'adaptar,
per exemple,
trobent els petitets,
els d'un any o dos,
s'adapten molt bé
a l'aula,
la classe,
però els costa molt
adaptar-se al pati
perquè hi ha més crios,
l'aire lliure,
a les hores això
ho fem poquet a poquet,
però potser no sortim
al pati
durant molts temps
fins que veiem
que la majoria
quan anem sortint
es troben bé
i disfruten
perquè l'important
és que s'ho passin bé,
que vagin del pati,
que plorin tota l'estona.
I sí, sí,
ja n'hem fet.
Ja ho han sentit,
els seus fills i filles
estan en molt bones mans.
Estem acabant el temps
i no m'agradaria finalitzar
l'espai d'avui,
sense recordar aquesta jornada,
tot i que hi ha hagut
una demanda,
afortunadament
tremenda de places,
seran moltíssimes persones
les que prendran part
en una jornada
de treball
al voltant de tota la tasca
que es fa
a les escoles
amb bressol,
en la que quins temes,
quines activitats
heu previst?
Doncs sí,
són unes jornades
que els hi hem posat
el títol de
treball a les escoles
bressol,
dou reptes
i noves estratègies,
perquè realment
potser és això
el que pretenem,
encetar nous temes
i noves perspectives
del treball.
Penso que,
per una banda,
el que deies
és així,
hem tingut una gran resposta
per part de gent,
de tota la gent
que treballa
a llarg d'infants,
que també aquesta resposta
fins i tot
la vam tenir
ja al mes de desembre,
quan vam organitzar
les primeres jornades
d'educació infantil
i que ara s'ha repetit.
Aleshores,
el programa
que hem pensat
per ara,
està format,
o sigui,
intervindran gent
que ens donaran
unes visions diferents,
per exemple,
de l'experiència
de l'Oxí,
que és una experiència
força interessant
pels nens petits,
també sobre el treball
amb els adults
que envolten els infants
i també
l'aspecte potser
més novedor
és el que tindrà
lloc a la tarda
ja que serà
a través
de les titelles
de mans
introduint-nos
en diferents temes
com en el nostre cas
seria el tema
de la multiculturalitat
que ens ho estarà
dut a terme
per la doctora
Paula Eleta
que ens vindrà
d'Itàlia
i crec que
aquesta potser
és l'experiència
més novedosa
i que probablement
totes ens permetran
continuar treballant
en molts aspectes
perquè cadascuna
d'elles incideix
en coses diferents.
Molt bé,
doncs serà aquest dissabte
no tenim gaire temps
en tot que està
i jo m'imagino
que ara vosaltres
ja esteu a punt
d'aquí no res
a posar-vos en forma
i serà un període
duant el sentit
que hi haurà
molta demanda
i haureu d'informar
moltíssim
els aspirants
podríem dir-ho així.
A tots qui estem
treballant
si em permets
qualsevol família
que vulgui rebre
més informació
en relació
al procés
de preinscripció
que sàpiguen
que poden dirigir-se
a l'oficina
municipal d'escolarització
que està ubicada
al carrer
Armanyà
número 10
el que és
l'escola municipal
de música
que el nostre telèfon
és el 977
21
11
19
i el nostre horari
d'atenció
al públic
és de 9
del matí
fins a 2
del migdia.
Molt bé
ja farem memòria
perquè en principi
el proper dilluns
ens retrobarem
oi Anna?
Ens retrobarem
en aquest espai
amb més temes
més qüestions
relacionades
amb les llars
d'infants municipals
de Tarragona
el motiu claríssim
celebrar
sumar-nos
a la celebració
d'aquests 25 anys
del Ninot i la Taronja
la seva directora
avui ens ha acompanyat
Xari, gràcies
i gràcies Tarek
de l'oficina responsable
de l'oficina municipal
d'escolarització
moltes gràcies