van de tornar del Japó, on han participat en un campionat mundial de formació professional.
Recordaran els oients al matí de Tarragona Ràdio,
que vam parlar amb ells abans de marxar cap al campionat, cap al Japó.
D'això fa pràcticament tres setmanes.
Si han estat uns quants dies al Japó, han participat en aquest campionat
i a finals de la setmana passada tornaven a Tarragona.
Ens acompanyen els estudiants, els protagonistes, que són el Carlos San Romero.
Carlos, bon dia.
Bon dia.
I l'Ismael Chico. Ismael, també bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya el professor que els ha acompanyat fins al Japó, Ramon Juste.
Senyor Juste, bon dia.
Bon dia.
I ens acompanya també el director de l'IES Comte de Rius, Antoni Barrofet.
Senyor Barrofet, també bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, Carlos, què tal l'experiència?
Ha sigut una experiència molt interessant, la veritat.
Hem conegut un lloc completament diferent al que vivim.
Hem conegut gent de tot arreu i hem pogut participar en uns campionats mundials
per veure com estem de coneixement.
I com esteu?
La veritat és que m'assembla una mica fluixos, però bueno, alguna cosa.
Per què fluixos?
A veure, perquè la preparació que teníem naltros per anar al campionat era una mica com si
diguéssim més curta que els altres i no és que els altres fossin superintel·ligents,
només que estaven més preparats i la veritat és que mereixien guanyar.
I vosaltres no, no heu guanyat.
No, no, no.
Però Ismael, no sabeu encara la posició en la que heu quedat?
No, encara no.
Aller a la cerimònia de clausura només van dir el pòdium, la medalla d'or, plata i bronza
i les teus posicions primeres.
En la vostra categoria, per dir-ho d'alguna manera, qui ha guanyat?
Va guanyar a Suïssa, segona va quedar a Brasil i tercera a Corea.
L'experiència què tal, a nivell personal?
A nivell personal, impressionant.
Jo, és un món totalment diferent i m'he quedat bocapatat.
Us esperàveu, el que us heu trobat allà era el que esperàveu o ha estat molt diferent?
Ja no parlo només del tipus d'exercicis que havíeu de fer, sinó en general de tot.
A nivell de competició era molt més del que ens esperàvem,
perquè tenia una idea, però molt lleugera i ni s'aproxima.
I fora de la competició, és que ara que l'hem vist i la idea que portàvem és totalment diferent.
Carlos, tu també dius el mateix, que molt diferent del que esperàveu?
Sí, sí, a nivell de competició, o sigui, no teníem una, com a digitalisme, una lleugera idea,
però el nivell que ens exigien era molt més elevat i el temps que ens donaven era molt reduït.
I a nivell de ciutat i de població i això, a veure, és com, sabeu, les pel·lícules i els còmics i tot això,
i la veritat és que molt curiós i molt interessant.
És molt diferent a la nostra cultura i a la nostra manera de viure.
Els exercicis, què heu fet aquests dies? Què us van demanar?
Expliquem-ho de la manera més planera possible,
per saber exactament què heu hagut d'afrontar en aquest campionat.
Bàsicament és com si ells fossin uns clients i nosaltres tinguéssim que satisfacer,
satisfer, satisfer les seves demandes.
ens demanaven que una cadena donaven uns elements i nosaltres els havíem de muntar mecànicament
i després programar-lo de forma que fessin una cadena de muntatge segons els seus desitjos.
Això en un temps limitat.
Sí.
Cada projecte normalment eren tres hores, una cosa així.
I això ens quedava curt.
Sí.
Era més difícil del que esperàveu?
Sí, bastant més.
Però nosaltres no estàvem preparats, per exemple, per tanta mecànica
i això ens va pillar així com una mica coix.
I al vostre voltant, què vau veure?
És a dir, dels tres països, quines diferències vau veure entre la vostra formació
i la que podien tenir altres joves d'altres països?
Com a veure, nosaltres al costat teníem dos països, Holanda i Finlàndia,
i la veritat és que treballaven molt més ràpid, molt més coordinat
i es veia que teníem més pràctica que nosaltres.
Després el fet només de veure les eines que portaven,
els cinturons on portaven les eines, els xalecos o el que fos,
i nosaltres anàvem amb una caixa d'eines d'aquestes de plàstic de casa
i, bueno, a veure, vam fer el que vam poder
i es notava una mica de diferència.
Però igual que a nosaltres també hi havia altres països
que suposo que també els va passar el mateix,
que no s'esperaven tant ni vell
i anàvem més a conèixer com era el campionat
per properes Olimpiades i presentar-se
i, bueno, vam fer el que vam poder.
Això suposo que ha passat perquè era la primera vegada que hi anàveu, no?
O que hi anava una representació d'un institut com el Compte de Rius.
Sí, clar, suposo que el fet que si ara anéssim una segona vegada
ja saps com t'enfoquen les preguntes,
fins a quin nivell t'exigeixen,
quines eines has de portar, com has de treballar,
saps que ja has de treballar més la coordinació entre treballar els dos...
i, bueno, amb el Carlos Romero i amb l'Ismael Chicols
hi ha acompanyat, com dèiem, un professor, el Ramon Juste.
Des de la seva perspectiva, senyor Juste,
comparteix una mica els comentaris dels alumnes?
Sí, pràcticament, sí.
El que han dit és el que va passar
i, bueno, parlant una mica amb els experts d'altres països,
tenen dones que realment allò s'ho prenen com unes Olimpiades, realment.
Ara mateix la propera competició és a Calgary el 2009, a Canadà,
i Brasil ja té els alumnes que els representaran.
Els alumnes que aniran allà, ara mateix estaran, no sé si estan becats,
van tots en un lloc amb l'expert, que els formarà.
Faran 20 hores a la setmana de formació amb aquest expert,
durant dos anys.
Un dia a la setmana faran formació o atenció psicològica,
d'alguna forma, perquè estiguin preparats per la competició
i després cada 15 dies fan un dia també de preparació física.
Llavors, és clar, no van realment de passeig,
si no saben a què van,
i van realment a treure un bon joc,
tal com han demostrat aquest any mateix.
La dificultat dels exercicis,
de les proves que van haver de superar els alumnes,
com les valora?
Sí, en principi la gran dificultat va ser el tema mecànic,
que en principi ells són programadors d'or-dors,
i, és clar, aquí en principi la competició que van fer a Espanya
era més bé d'aquest tipus
i amb el tema mecànic no estaven força preparats.
Llavors, per fer la part de programació que és la que dominaven,
s'havia de fer primer el muntatge mecànic
i arribaven quasi al final amb una mica de mancança del tema mecànic
i no podien ja programar.
Després es trobaven que quan es feia una segona prova,
arrossegaven, o sigui, havien d'acabar la prova anterior.
Llavors, és clar, van arrossegant una mica el primer resultat
i això és el que els va dificultant una mica,
no estar entre els deu primers.
L'experiència per vostè, fer com la valora?
Molt positiva, molt positiva perquè, com en diuen ells,
és una cultura diferent la que hem vist allà,
té xoc amb moltes coses,
per exemple, allò d'anar pel carrer i no trobar papereres,
és una cosa molt rara, però és que tampoc trobes papers a terra,
llavors vol dir que és una cultura on realment la gent
sap on viure i sap anar pel carrer, no?
O sigui, és una altra forma de funcionar.
Qui potser és europeu, funcionem una mica més anàrquics en aquest aspecte.
Als alumnes els preguntava per...
En fi, què havien vist al seu voltant d'alumnes d'altres països
i a vostè li pregunto què va veure també, en fi,
en cercles de professors d'altres països.
Unes inquietuds molt diferents a les d'aquí,
una manera de treballar o de fer o de pensar les coses com a professors
també similar o diferents a la del nostre país.
Sí, allà m'han trobat que potser la meitat dels experts
que anaven d'altres països eren experts de la pròpia empresa,
de l'empresa Festo, que era la patrocinadora.
Llavors, eren països que tenien molt ben enfocat
la preparació dels seus alumnes, no?
I sabien molt bé el que havien de fer.
Llavors, m'imagino que és la gran diferència que van trobar n'altres, no?
Que anaven una mica perduts i, bueno,
ara ja sabem com funciona allò
i per la propera competició ja la preparació serà molt diferent.
Jo m'imagino abans de parlar amb el director,
que no se'm penediu, de totes maneres, no?
D'haver-hi anat, encara que no heu quedat en una situació de les més altes.
No, no.
Jo...
És una esperitxa molt positiva
i és que us recomano, encara que no fos per competició,
sinó de vacances, anar a Japó.
Heu fet alguna cosa de vacances per cert o no?
Sí, sí.
Vam portar dos dies d'excursió,
com a les dents,
por ahí coneguant el país, fent fotos
i veient una mica...
Perquè, clar, a la competició no podíem ni...
ni els dies de competició,
a les 6 ens aixecàvem,
a les 6 de la tarda acabàvem,
a les 7 a l'hotel i poca cosa feia.
Ara ens ho explicareu un dia al Japó,
allò, un dia de feina
i després també ens podeu explicar una mica un dia de turisme.
Abans que res el director,
senyor Borrofet, com valora,
ara que ja han tornat l'experiència?
Bé, jo he de valorar d'oïdes, no?
Des del punt de vista dels missatges que he anat trebent,
dels que realment han estat al Japó
i hem viscut en primera persona aquesta experiència.
Jo crec que, com a director de l'Institut,
ja ho vaig dir abans de marxar,
estaven molt orgullosos que ens poguessin representar
a l'Institut i a Tarragona al Japó.
Érem conscients que estar entre els 10 primers,
crec que ja ho vam comentar,
era molt difícil.
I, pel que m'han dit,
s'ha fet un paper digne
dins de les nostres possibilitats
i, bueno, esperar millorar,
recomanar als companys i companyes
d'altres instituts i tal,
que si tenen oportunitat
es posin en aquestes guerres,
perquè és molt instructiu
i molt profitós per la dinàmica del centre
i per la dinàmica general de la formació
i veure noves perspectives,
noves tecnologies i maneres de fer.
i, per mi, positivament,
positiu al 100%.
En fi, ara que hi ha l'Institut,
amb aquesta representació d'alones i de professors,
ja han anat amb un canvi,
una d'aquestes característiques,
li pregunto al director i també al professor,
canviaran el xip d'alguna manera
en el sentit de dir
apostem per participar en aquestes guerres,
com deia un moment vostè?
Sí, home, jo crec que...
S'ho prendran d'una altra manera, també?
L'experiència ens ha de fer millorar,
sobretot amb aquesta part
que comentava el Ramon Juste
i l'alumne de la part mecànica,
una mica, del muntatge,
perquè pel que m'han explicat a mi,
no és el mateix tenir una maqueta muntada
i treballar a partir de la maqueta muntada
que t'arribi la maqueta embalada,
la tinguis que desmuntar,
muntar-la i demés,
i després, una vegada que la desmuntar,
començar a programar-la.
Aquesta és la primera part,
és la que sembla ser que ha estat més dificultosa.
i, per tant, aquest aspecte s'ha de millorar
a nivell de formació general.
Senyor Juste.
Sí, nosaltres, en principi,
ja ens han convocat per dins de dues setmanes
a Ensenyament,
Departament d'Ensenyament a Barcelona,
per parlar una mica de l'experiència
i mirar realment això,
veure què es pot millorar
i què es pot fer
per, d'alguna forma,
poder assolir puestos una mica més
dins d'aquests primers que volíem.
Llavors, a partir d'aquí,
mirarem de treballar
i amb l'experiència nostra,
de mirar que això pugui ser realitat
de cara a Calgari 2009.
Això com si fos uns Jocs Olímpics,
ja pensant en Calgari 2009.
Quines possibilitats té l'Institut
o què ha de fer el Comte de Rius
per participar
i per intentar arribar, com a mínim,
a aquest campionat al Canadà?
Bé, en principi,
el Comte de Rius pot fer feina,
però realment la disponibilitat
i qui ha de fer una tasca una mica més important
és el Departament d'Ensenyament
i el Ministeri d'Educació
de posar els mitjans oportuns
perquè realment això pugui anar cap endavant.
Clar, estem parlant que
s'ha de fer una preparació bona
amb els alumnes.
Brasil ja ha dit que,
i com Brasil,
molts països donen beques als alumnes
i mitjans als professors
per poder portar això cap endavant.
Clar, el que no es pot fer
és que els alumnes,
mentre estan estudiant,
estiguin fent un esforç suplementari
durant un temps curt.
O sigui, han de tenir un temps més llarg
i realment el temps aquest
se li resta que vallen a treballar
i això ha d'estar una mica becat
perquè es pugui portar cap endavant.
Si no, l'entrenament seria molt difícil.
Però l'Institut, amb aquests alumnes
o amb altres,
pot aspirar a participar al 2009?
Sí, sí.
I què s'ha de fer?
Suposo que també ha fet
tota una sèrie de processos,
d'eliminatòries, de campionats,
de participar primer en el campionat d'Espanya, no?
No, primer se fa el de Catalunya,
després del de Catalunya
se fa el d'Espanya
i a partir d'aquí
és quan el d'Espanya
surten els alumnes
que representaran Espanya a Calgari.
I al director,
li agradaria això,
apostar per...
No, no...
Per jugar?
No és que m'agradaria apostar,
és que segur que apostarem
per tornar a participar
representant Espanya a Calgari.
I a vosaltres
us agradaria repetir
una experiència similar?
Home, d'agradar.
Ens encantaria, clar que sí.
I fer una experiència així
sempre és bona.
El problema és que
en altres
no es pot repetir
en la mateixa modalitat
i llavors en altres
no podríem ja tornar
a participar en la nostra
i a més que
la limitació d'edat
és a 23 anys
i d'aquí a dos anys
doncs en altres
ja serem com a abueletes
i ja no podrem.
Heu de donar el rellot
a noves generacions, no?
Sí, sí.
A veure,
explica'ns una mica
un dia al Japó.
Un dia al Japó.
Un dia de feina.
Un dia de feina.
A quina hora?
normalment llevar-se a les 5 i mitja
o 6 del matí
a esmorzar
i agafaven l'autobús
fins a Nomasu
que és on competíem
a les 7.
Era mitja hora de camí
i quan arribàvem
i quan arribàvem
a esperar
els experts
que ens donessin
els projectes
se'n explicàvem
ens deixàvem parlar
amb els nostres experts
si teníem alguna
pregunta o duda
o
el que fos
i
sobre les 9
començaven el projecte
i fins
les 11
11
3 hores
que era el que et donaven
Fins a les 12
Ah, d'acord.
Perdó.
A les 12
llavors
menjaves
molt ràpid
mitja hora
com va molt
i
a la següent
a la tarda
el següent
projecte.
I quants dies
vau estar així
fent projectes?
4 dies.
4 dies.
Des del 15
fins a
inclòs
fins al 19
i cada dia
eren dos projectes
un al matí
i un a la tarda
per tant
vau fer en total
8 proves
seria això, no?
Sí.
Què tal el menjar
per cert?
El menjar
jo encantadíssim
la veritat és que
a mi el
menjar japonès
ja a mi
m'ha cridat
l'atenció
i he estat allà
i la veritat és que
és un menjar
sa
molt bo
no
no és com això
que t'ha comencin
a donar ni gos
ni insectes
ni coses aquestes
que suposo que
les podràs
menjar
si les demanes
i això
però allí
no t'ho donaven
i
bé
només practicàvem
amb els palets
que no hi ha forquilla
ni res
i bé
i què?
Te'n vas a sortir
amb els palets o no?
Home, no em queda
altres remei
a veure
a l'hotel i tot això
sí que hi havia forquilla
però
quan anaves a veure
algun restaurant
a menjar típics
i tot això
allí sí que
vas a la ciutat
o al poble
a un restaurant
i allí no et donen
forquilla i ganivet
al Carles
el Carles li va agradar
el japonès
i a l'Isma
a mi també
Sí?
Sí
els dies de la competició
no era tan
tan tradició
menjar japonès
però
quan
vam
sortir de la competició
sí
Estàveu en un hotel
on hi havia
més estudiants
més gent
que participava
en el campionat
o no?
Només hi havia
gent del campionat
o sigui que era un hotel
que estàvem
com si hi haguéssim
aïllats
eren com petites
en comptes de ser
un edifici
amb habitacions
eren com petites casetes
i cada caseta
tenia quatre llits
llavors era només
un hotel
on tu estaves
al costat
amb l'equip
de Mèxic
davant teu
tenia
jo què sé
Luxemburg
o on fos
i mira
si ajudava una mica
la convivència
la comunicació
era difícil
perquè sabies
en anglès
i clar
no és lo mateix
per posar-te
a parlar en català
amb algú
que en anglès
però molt bé
Què tal l'anglès?
L'anglès?
L'anglès
quan s'ha de parlar
tot el dia
i els ha parlat
molta gent
i només tens
l'anglès
com a idioma?
Això
per supervivència
no?
O sigui
si
acabes
de
manejant-te
bé
acabes
perquè
ho necessites
ho necessites
perquè
no només
estàs amb
els teus companys
espanyols
sinó
que també
vas
menjar
amb
tots els competidors
i
t'has de
relacionar
I us heu pogut
relacionar?
Heu pogut
conèixer
altres
gent
d'altres països
altres joves
com vosaltres?
Home
a veure
de la nostra competició
de Mecatrónica
hem conegut
tots els equips
i des
de Hong Kong
fins a
Macao
a Tailandia
a Malàcia
de Sud-amèrica
de tot arreu
hi havia gent
i vulguis o no
t'interesses a veure
com els hi ha anat
els hi preguntes
quatre coses
hi havia algun país
que no parlava res d'anglès
com Hong Kong
per exemple
i llavors
la relació era
ben curteta
però
per allò de més
a veure
els experts també
quan te venien a corregir
clar
parlaven anglès
podria venir
d'Estònia
d'on fos
i havies de parlar
en anglès
t'ho corregint
en anglès
i bueno
doncs sí
a veure
havies de portar-ho
una mica
al final
ja canvies el xip
i ja
te deixes anar
una mica
però
anar una miqueta
curtet
l'idioma
també costa
molt bé
i a part dels dies
de competició
què tal
la vida al país
heu pogut fer
una mica de turisme
us ha agradat
no us ha agradat
sí
el turisme
ha estat
molt
molt bo
hem anat
a Tòquio
de forma
lliure
i
al nostre aire
també
ens van portar
al costat
del Monfuchi
però això
amb tots els competidors
i
un dia abans
de començar
la competició
també em van a
Nomasu
a una escola
de nens
japonesos
molt bé
en fi
ha estat una experiència
enriquidora
el director i el professor
alguna cosa per afegir
per acabar
l'entrevista
no
en principi
que
quan vas allà
sembla que
vaig dir
bueno
tindré temps
per conèixer una mica
jo
per fer una mica
de turisme
i bueno
realment
van tenir només un dia
per fer turisme
però bueno
l'experiència
va ser molt enriquidora
i molt positiva
i el director
què diu?
davant de
les experiències
que ens han explicat
i sobretot
enfocat de cara
a properes competicions
es fa imprescindible
que els
qui vulguin
participar en això
et disposen de temps
i sobretot
el suport
tecnològic
i econòmic
en forma de
qualsevol que sigui
d'algun espònsor
perquè és el que
d'algunes altres
espais sostenen
una recomanació
pels que vinguin
al darrere
Carles
que
s'ho prenguin
seriosament
perquè
els altres països
no van a
passar l'estona
i que bueno
que encara que les coses
no surtin bé
com ens va basant
a nosaltres
que si ho intentin
passar bé
i que ho facin
el millor que puguin
que al fin y al cap
és el que és interessant
doncs aquest és el testimoni
dels dos estudiants
el professor i també
del director de l'IS
Comte de Rius
dels estudiants
Carles Romero
i Ismael Chico
que han participat
en aquest campionat mundial
de formació professional
al Japó
del professor Ramon Juste
que els ha acompanyat
i també del director
de l'IS Comte de Rius
Antoni Barrofeta
tots quatre
sobretot els que ja heu estat
allà participant
felicitats també
per la feina feta
felicitats
i la Nora Mona
per l'experiència solida
i en fi
que vagi molt bé
fins la propera
gràcies a tots
moltes gràcies
bon dia
bon dia