.
Aquí seguim amb tots vostès en directe a Matí de Tarragona Ràdio.
4 minuts, un quart d'onze.
Claustra, bon dia.
Hola, bon dia.
Com tenim avui el...
He vist, avui teniu llamàntols, teniu escamarlans...
Sí, hi ha de tot.
I no està malament de preu, eh?
No, no, els divendres és que hi ha de tot,
perquè la gent ja volen maris, ja volen feixos de setmana,
bé Sant Joan, la Barbena i tot aquest...
Bé, jo ara confessaré una cosa.
Mentre l'Élder feia els esports des dels estudis,
m'he fet una volteta i he mirat el peix.
Home, això és un clàssic,
els que comprem al mercat primer fem una volteta.
Sí que tens les teves parades de confiança,
perquè et dona allò que dius, que m'ho guardes, que vindré més tard...
Però tot i així, sempre vas també coneixent altres parades, no?
Sí, sí, t'agrada mirar.
Ens acompanya el Jaume Pedascol.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
Tens la parada de pollastre a tope?
Sí, deurí.
Bé, pollastre i moltes coses més,
perquè avui en dia hi ha una varietat de producte derivat del pollastre, no?
Podríem dir que el pollastre ha quedat relegat en un cantonet
i a partir d'ell, que és l'alma mater,
traiem tota una sèrie de derivats que és el que triomfa actualment, no?
Home, les notícies d'actualitat i tot plegat
i estudis d'aquests científics us estan fent molt bona propaganda,
perquè ja tothom sap perfectament que la proteïna animal,
i ara que no em senti el Javier,
perquè si sent que parlo de la vedella, aquestes coses,
potser s'enfada amb mi.
Que s'ha de menjar vedella, Javier?
Però que el pollastre diguem que se'n pot menjar més vegades.
Avui és que jo crec que m'he posat en un lloc una mica allò complicat.
Doncs el pollastre també és un producte de gran consum,
econòmicament assequible a la majoria de persones.
Sempre ha sigut la carn més assequible que hi ha,
el que passa és que avui en dia és el que dius tu, no?
Que pels nous savis de la gent,
els metges recomanen que es mengi molta carn blanca,
que és la carn de pollastre, de gall dindi,
la carn de conill també s'està ficant molt de moda,
però el que triunfa més en el nostre sector
és tot el tema de derivar del pollastre,
que nosaltres treiem més de 70 referències del pollastre.
Sí, hi ha no només la croqueta, l'hamburguesa,
no, no, hem entrat molt a la gama del cuinat
i avui en dia es cuinen molts plats preparats amb el pollastre,
que també són molt assequibles,
i a partir d'aquí tens tot un ventall de possibilitats
per la gent jove i gent gran, que és el que et demana.
Però qualitat, no?
El fet que estigui preparat i tot això...
Mira, en pica assentat dins d'un mercat,
la paraula qualitat és l'emblema de tots.
Hi ha aquest concepte,
i molts els que som compradors de mercat central de tota la vida,
jo no sé per què tenim el xip posat,
però sempre penses que el que compris aquí és el més natural,
preguntes, a vegades et diuen
millor no et portis això, porta-te allò altre,
vull dir que tot i que vosaltres veneu els productes igual,
però vosaltres aconselleu molt el...
Per tant, que ens hem de refiar de vosaltres.
Exacte, nosaltres quan ve un client,
el primer que li diem és a la senyora,
avui no prengui això, agafi això,
que està millor, que està més bé de preu,
que és més qualitat, o que sigui.
Claustra, nosaltres ens fem els xulos,
els de la ràdio, dient que ens hi posem molt d'hora,
però a mi m'han dit que tu ja t'hi poses a la una i mitja,
a quarts de dues de la matinada.
Sí, a la una i mitja he baixat cap a Barcelona.
Avui estaves a Barcelona ja, a la una i mitja.
Exacte, a la una i mitja, no, he marxat cap allà a la una i mitja,
a les dues i mitja he arribat a Barcelona.
T'has plantejat anar-te de farra cada dia i...
Ai no!
I empalmar, no sé.
La veritat és que no me queda temps d'anar de farra.
És que clar, jo ara penso a quina hora t'has d'anar a dormir
per poder, doncs, portes un ritme canviat.
Molt aviat.
Molt aviat, clar.
Sí, a les 9 ja normalment ja me'n vaig a dormir.
I vas allà, compres el peix...
Compro el peix i vinc, arribo aquí sobre les 6.
Quins criteris segueixes a l'hora de fer la compra?
És a dir, allò que dius, avui me'n portaré això o allò altre,
perquè no només és allò d'idea de preu, sinó...
Ah, no, o sigui, vaig sense idea, allò que veig.
Ah, allò que veus.
Exacte.
Si veus...
Més o menys, doncs, bueno, veig això que està bé de preu
i que és maco i que és això, doncs compro això.
Que veig allò que veig...
Però tu també saps els clients teus habituals el que necessiten.
Exactament.
A lo millor és un client que li agrada molt la sardina,
perquè aquí ens agrada molt la sardina a Tarragona,
i dius, calla, que em portaré molta sardina...
La sardina normalment de Tarragona, ha de ser de Tarragona.
Ah, això, ara, aquí, el peix blau...
Com la sardina de Tarragona i el peix blau, és el que surt més.
Que jo m'imagino que amb la previsió de Sant Joan
volarà la sardina, el saitó, tot aquest tipus de coses, avui, no?
Sí, sí, sí, bueno, ja hi ha sardina per parar un tren,
per Sant Joan, per la Barbena.
I així de fora, què porteu, què compres a Barcelona?
A Barcelona, doncs, a veure, compro palangres, compro cues de rap,
comprem escamarlà, comprem maris, comprem...
O sigui, variació que aquí no hi ha.
Aquí a Tarragona no hi ha de tot, vull dir...
Ara el peix blau, alguna vegada allò d'urgència que no ho he mirat
i he comprat alguna sardina por ahí, vaig veure una vegada,
només m'ha passat, vaig veure una cosa que no havia vist mai aquí,
en altres llocs sí, que és la sardina que quan l'obries tenia greix.
Tenia greix.
I la sardina aquí a Tarragona jo mai l'he vist del greix, no?
Hi ha temporades que té més grassa que una altra, sí.
I oi, doncs, mira, el desconeixement és que he de baixar...
Sí, sí, hi ha temporades que té més grassa que una altra, la sardina.
Hi ha temporades que és més seca, que a la gent al contrari,
a la gent li agrada més grassa, quan la frejeixes i fa l'oli...
Depèn com la vulguis fer i la vulguis cuinar.
Sí, és la temporada, ara és la temporada que surt més grassa.
Jaume, tu quan t'hi poses, com funciona el teu dia a dia a la parada
i el que hi ha abans de posar-te davant de la parada?
Nosaltres tenim dos llocs de treball perquè som fabricants de derivats del pollastre,
com t'he dit abans, llavors tenim dos centres de treball,
el que és la fàbrica, diguéssim, i llavors el punt de venda.
En canvi, també repartim altres punts de venda,
que és gent que venen per... en general el nostre, no?
Llavors, aquí a la parada tens una noia que és l'encarregada,
amb una altra dependenta,
i els dies que hi ha més feina com avui són tres persones.
Entrem a les 6 del matí i avui mateix sortim a les 2 de la tarda
i fem l'hora de tarda que fem de 5 i mitja a les 8 i mitja.
El que passa és que aquests horaris són uns horaris que avui en dia estan desfasats,
perquè ara que parles tu d'això del matinar,
abans jo me'n recordo quan meus pares van començar,
ja estic parlant de fa 25 anys bons...
Ets un veterano, doncs, eh?
Sí.
La gent, me'n recordo que si s'obria...
S'obria a les 5 les portes del mercat,
i potser hi havia ja una cinquantena de persones que estaven esperant per entrar.
T'estic parlant de clients, eh?
Sí, sí.
De clients.
Llavors, clar, a les 5 i mitja, 6 del matí,
ja començaves a despatxar i no paraves.
Avui en dia no.
Avui en dia que no siguin les 9 del matí, les 10,
no comença a vendre's.
Llavors, clar, és un horari que ha quedat obsolet.
Perquè avui en dia t'hi has d'acord que has de tindre parades molt grans,
has de tindre gent treballant.
Llavors, aquests metres quadres que tenim aquí han de ser rendibles, no?
I quan entra la gent a treballar ha d'entrar a fer calaix.
Clar.
Parlant com a mercat, a fer calaix.
Clar, és que d'això es tracta de vendre.
I a part, doncs, avui en dia la dona treballa igual que l'home,
no tenen hores per vindre a comprar,
i ens hem de ficar a vendre quan la gent ve a comprar.
Quan ve a comprar la gent?
Quan pot.
Quan pot, que és al migdia o a la tarda,
per això els divendres a la tarda tots fem cua aquí a la porta quan són i 25.
És un dia molt bo, tot això ha de canviar una mica.
Clar, aquest matí a les set, per exemple, set i quart, set i mitja,
sí que hi havia alguna persona, però és el que tu dius, vull dir, no fas.
Cap a tres quarts de nou s'ha començat a animar la cosa,
i perquè és cap de setmana.
Però clar, jo m'imagino que a la una, una i quart,
que esteu a punt de tancar i ja pleguen la parada,
és quan aquella persona que surt a treballar a Pimbat,
i el que dèiem, divendres a la tarda, dissabte al matí,
per tant, no només és un tema de remodelació física, no?
No, no, s'ha de canviar horaris, s'ha de canviar horaris,
s'ha de canviar tot, clar.
I vinga i fer, esperem que amb això del mercat nou,
doncs no ho esperem, estem segurs que canviarà tot, totalment.
Ara, us espera una temporada dura, eh?
Sí.
No, no gaire, res o quatre anys, no gaire.
Si ja ho deia el tango, que cien anys no és nada.
Saps què passa?
Que és una obra que estem esperant amb tanta il·lusió,
i fa tants anys que anem detrás d'ella,
que ara que hem arribat ja amb un final d'un camí
i comencem un altre de nou,
m'és igual, que vingui com vulgui.
Al moment de sortir la carpa,
ja serà un canvi tan bo,
que, bueno, que és igual.
Ha fanejat la carpa, aviam com queda.
Sí, hem vist planos i tot això,
jo crec que quedarà fantàstica, sí,
estarem molt bé,
tindrem les càmeres perfectes,
que ara hem de baixar baix per les càmeres,
tindrem tot a mà.
Tot el matí que us veig regent en amoni avall amb els carretons, eh?
Sí, exacte.
Jo crec que estarem molt bé, sí, sí.
De totes maneres, allò que parles,
no ho heu sentit que dir,
escolta, amb això que han fet aquí ja s'hi podien quedar?
Perquè Déu-n'hi-do, si està ben fet,
que no té aspecte de provisionalitat.
Potser s'ha d'haver d'explicar al comprador,
sobretot, que és que això no és qüestió de tres mesos, eh?
No, no, és que és tot d'obra, eh?
No s'ha de posar un embalat, segurament, no?
Molt bé, ho han fet molt bé.
El que passa és que, clar,
els altres postos han fet carpes
i han fet tot provisional, amb plàstics,
però és que aquí ho fan tot d'obra.
Vull dir que, com que va per llarg...
Hi ha una part social del mercat més enllà del negoci,
perquè al cap i a la fi d'això es tracta,
de donar un servei al consumidor
i vosaltres guanyar-vos la vida.
Però és aquesta empatia que es crea amb el comprador.
El mercat, probablement,
a mesura que ha anat desapareixent el comerç de detall
i la compra del dia a dia s'ha traslladat
a les grans superfícies, fonamentalment,
i entre altres coses per l'horari,
cada cop hi ha una clientela més fidel.
Vull dir, vosaltres teniu un contacte molt directe
amb els vostres compradors,
hi ha tota una sèrie de compradors
que són, diguem-ne, allò passabolants,
però teniu la clientela de tota la vida.
Aquella que diu,
Jaume, guarda'm un pollastri,
me'l talles, no sé què, que passaré quan pugui.
I a tu el mateix, no?
Sí, sí.
I aleshores, doncs,
intenteu crear un vincle,
participant en campanyes,
després en parlarem de l'ànima del mercat,
us disfresseu per carnaval,
us poseu garnaldes per Nadal...
És a dir, que us va una miqueta allò,
l'ambientació, la marxa, la juerga...
Hi ha aquesta bona relació, en general,
amb el client, amb els companys de parada?
Sí, sí, no ho sé,
als clients els agrada, també,
que arribi el carnaval i que et vegin disfressades,
i se n'enriuen...
I quan donem punts i un rasca-rasca...
I punts i un rasca-rasca, bueno...
Això de, escolta,
i aquella com és cliente li has de donar un de més, potser, no?
Això, anima, i tot està dient,
va, no m'han donat cap més, va, dona-me una...
Però tu ets incorruptible, em penso, no?
Sí, bueno...
Saps què passa?
Que el mercat mateix ja porta el seu caliu, no?
Tu estàs parlant ara de centres comercials grans,
per exemple, les Gavarres,
però tu no veus que tot això,
és el mateix,
són centres molt grans,
que entres a dins,
per exemple,
vas a una tenda d'esports,
són totes iguals,
són totes iguals.
En canvi, aquí és un lloc
on pots trobar uns 70 negocis diferents,
i encara que siguem 6 parades de pollastre,
ningú és igual,
i tot el seu tracte,
i cadascú té el seu tipus de client,
i el seu tipus de despatxar,
i el seu tipus de gènere.
M'explico?
Sí, sí.
I llavors aquest tracte de tu a tu,
és un tracte que no es troba a tot arreu,
no es troba.
I l'especialització, no?
Perquè tu vens a buscar una peça,
ara veig davant que tenim també una xarcuteria,
i dius,
vull aquella part del porc,
perquè vaig a fer, jo què sé,
una fava d'astoriana.
Clar, aquell tipus de xuris,
aquell tipus de tall del porc i tot això,
com que diu aquest menjar,
diu un altre,
aquí sí que ho trobes,
i si no ho tens us ho encarreguem,
perquè això també passa.
I tant que sí.
Ja tinc gent a sopar,
claustre que em pots anar a buscar,
no hi ha cap problema,
el que demanen se pot portar.
i per Nadal,
el món de l'Abiram,
vosaltres no pareu, eh?
El Nadal és massa.
És massa, és massa.
I ja et dic,
avui en dia,
com que, mira,
a més està canviant molt el sistema de la gent,
de cuinar.
Abans, per exemple,
es feia el típic gall dindi,
sencer,
se cuinava,
la gent s'estava cinc hores o sis cuinant a gall dindi,
que encara es fa, eh?
Encara se fa algun.
I tant.
Però avui en dia,
sobretot,
són plats preparats.
Són plats preparats.
T'han de tancarregant, escolta'm,
jo vinc el tític desossat i farcit.
I a més cuina amb el tu,
que jo no tinc ganes de...
I ja el passaré a buscar.
Ja, ja el passaré a buscar.
Cop de forn i ja està.
I vinga, i ja està.
Doncs el cuinem.
Escolta, jo no el vull tan gran
perquè al lloc de sis persones,
sirem quatre.
Li fas més petitet.
Però encara queden rares avis
i mai millor dit que encara
et fan demanar un pollastre de corral.
Sí, i tant.
I que es cuina lentament a casa.
Molt bé, molt bé, sí, sí.
I rares avis d'aquestes encara queden.
No, no, i molta gent jove, eh?
Sobretot jove, efectivament.
Molta gent jove, eh?
Que venen i et diuen
escolta'm, vol dir un pollastre de,
jo què sé, de l'Empordà.
Vinga, el divendres me porten pollastre de l'Empordà.
Aquí el tens.
Quatre quilos de pollastre de l'Empordà.
Escolta, i cuinaré de tal manera,
de tal altra, de tal altra.
On has tret això?
A la tele.
A la tele.
A les mitjans de comunicació
teniu molt de veure amb això, eh?
El tema de les cuines.
El tema de la cuina.
Tot això ha impulsat molt a la gent jove
a menjar bé.
A menjar bé.
A ser creatius,
a veure que el menjar
no només és per alimentar-se,
sinó que hi ha altres coses.
Sí, sí, sí.
Això és molt interessant.
De totes maneres,
aquesta relació fa
que també us consultem, no?
Jo si me'n vaig, per exemple,
a la parada de la claustre,
això, qui ho puc congelar?
Típica pregunta.
Sí, sí, molta gent ho pregunta.
Com ho he de congelar?
Així sense rentar ho he de passar per l'aixeta?
Sí, sí, és el que pregunten la gent.
Som clàssic, no?
Net o brut, o com ho he de congelar?
Si és congelat, si ho puc conservar bé?
Perquè si està descongelat
jo no ho puc tornar a congelar.
Sí, són les preguntes que fan la gent.
I els tipus de peix.
Aquest peix, com no he de cuinar, no?
I també us demanen consell.
Sí, sí, sí.
És que hi ha molta gent que no...
A veure, no.
Sembla estrany
perquè hi ha gent que són grans
i això i encara ho pregunten.
Això com ho he de fer, nena?
Com ho he de cuinar?
Home, hi ha vegades vas a buscar alguna cosa
i si tu no ho tens
jo he vist que aneu a una parada veïna
i ho demaneu per poder donar-li al client.
A veure, sí, hi ha molta gent que ho fa.
Alguna vegada, què ho fa?
Jo, a veure, jo normalment...
No, perquè tu vols garantir el producte que vens tu.
Exactament, jo no ho faig mai.
Jo si no tinc una cosa
doncs la senyora ho va a buscar o no ho trobi.
Jo no soc d'aquestes persones
que vaig a buscar una altra parada.
Això no ho he fet mai.
La veritat és que no ho he fet mai.
Ara, tu dones la cara pel que tu vens.
Exactament.
A la meva parada venen un munt de peixeters a comprar.
Un munt.
Però jo, pràcticament, és que no ho he fet mai.
I la gent dels restaurants
són els que us venen a primera hora, com es diu?
No, la gent dels restaurants
normalment hi ha un que reuen i els hi portes allà.
Sí, et truquen per telèfon.
Sí, i et truquen, hi ha el que volen i els hi portes allà.
Però antigament sí que venien més, no?
Antigament sí.
Jo me'n recordo quan vaig començar aquí al mercat.
Cocina de Mercado, en la carta, no?
A les 6 del matí ja venien aquí
que no te deixaven ni muntar ni res a comprar això.
Però ara no.
Ara tot és més pràctic
i els hi portes a casa
i els hi portes tot netet, tot preparadet
i ja no s'ha de més.
Però això que he comentat la claustre
tingués en compte
que és una cosa que no es parla mai
però aquí hi ha molta gent qualificada, no?
No molta gent.
Jo crec que el 100% són professionals del nostre article.
Cuidado que avui en dia
per trobar un professional
que es dediqui a un sector com el nostre,
alimentació,
és que no trobem,
nosaltres quan busquem un treballador
no trobem a ningú que sigui professional.
Això és sentit dir,
que no hi ha persones preparades,
la formació no hi ha.
Aquest matí parlàvem amb un amic meu,
amb un noi que és pastisser d'aquí de Tarragona,
i em diu, Jaume,
l'he preguntat per les coques de Sant Joan
i a més és un client d'aquí del mercat,
és un client de casa.
I dic, què, com va la Fenya?
Diu, la Fenya?
Diu, estic desesperat.
Diu, és que no trobo professionals.
No trobo professionals.
Avorrits, avorrits.
Diu, jo gent que em faci una crema per una coca,
diu, no la trobo enlloc.
Enlloc.
Estem perdent la professionalitat
i això és un gran mal per nosaltres
i pel país.
Cuidado, eh?
Si no creiem professionals
que sàpiguin tractar bé el gènere
i ara parlo del nostre setor,
tractar bé el gènere,
tallar bé un filet,
tallar bé un pollastre,
limpiar bé un peix.
Si es perda aquesta professió,
perdem tots.
Cal formació.
Cal formació.
I cal que l'administració,
com li vulguis dir,
Generalitat, Ajuntaments,
estatal,
que ens ajudi a fer gent professional
i que ens ajudi a ensenyar-los,
perquè mira,
ara mateix,
si agafes una persona per treballar,
l'ensenyes,
té 17 anys,
18, 16,
l'ensenyes.
Als dos, tres anys,
quan la tens ensenyada,
que tu has gastat tres anys de la teva vida
ensenyada a aquesta persona,
per haig o por bé,
pum,
te marxa.
Has perdut dos o tres anys
ensenyar a una persona
i t'ha marxat.
O sigui,
que amb aquesta persona no es guanya res,
no tenim professionals.
Per tant,
és el que dius,
d'una banda,
institucions que creïn la xarxa
de centres de formació
i prestigiar els cicles formatius
a la nostra societat.
Que ja està bé que anem a la universitat,
però probablement hi ha moltes altres feines
que ens encantarien,
però com que no li donem l'empenta
i socialment,
des dels propis pares,
no sabem una miqueta orientar els nostres fills,
es perden aquestes professions.
Per què una persona?
Per què el meu fill, per exemple,
no pot ser un bon carnisser?
El meu fill s'hi diu Jaume...
Tindria feina de seguida.
S'hi diu Jaume com jo,
ara té vuit anys.
I a vegades li dic,
nen, què vols ser de gran?
Papa, jo voldria ser com tu.
On no he d'estudiar jo per ser com tu?
Si has d'estudiar,
has d'estudiar al costat meu.
Has d'estudiar al costat meu.
I ja m'agradaria, coi,
que un fill meu tingués una carrera com la meva,
per dir-li d'alguna manera.
Perquè són molts anys d'estudiar,
jo tinc ara 38 anys
i des dels cinc o sis anys
que m'agradaria molt bé amb aquest món.
I ho he viscut de tot.
He viscut des d'anar a buscar conills a mon pare
i gallines i matar-se l'escorxador
fins a lo que estic fent ara,
que estic fabricant.
S'ha de tenir ofici.
Ho he hagut de prendre jo
i m'he equivocat moltes vegades.
i a partir d'aquí,
doncs, igual al càster
no deu passar el mateix.
Jo porto des dels 8 anys.
Li deu passar el mateix.
A mi són 4 generacions a casa meva.
4 generacions.
Què no sabràs tu del peix?
Ja n'he escut dins una caixa de peix.
Clar, i tu només mirant-li els ulls,
i no estic descrivint una escena romàntica,
però mirant-li els ulls al lluç,
tu saps si aquella és del dia o no és del dia,
quan vas a comprar.
i saps com has de tallar,
on has de fer això, com has de...
I amb la gent que sàpiguen
que no els ha dit d'enredar,
jo venen a comprar.
Per què?
Perquè saben que jo no els enredaré.
Jo sé que és un peix i els hi diré.
I a més no els enredaràs fins i tot
ni inconscientment,
perquè ets una experta,
perquè ets una professional del sector.
Però ho ha viscut al carrer.
Clar.
Ho ha après al carrer.
I aquí caldria que hi haguessin centres de formació.
Doncs ja està.
Jo des d'aquí, des d'aquí a micròfon,
demano a les institucions
que s'hi posin amb això,
que s'hi posin.
Per què hi ha uns bons llampistes
i uns bons mecànics?
Perquè els ensenyen
i hi ha escoles que els ensenyen.
Aquí és que no n'hi ha.
Potser amb aquesta adèria
que tu deies dels cuiners,
de la gastronomia i tot plegat,
s'impulsa que hi hagi professionals
que sàpiguen tractar una peça de carn
o un peix
i a partir d'aquí potser
s'obre una altra mirada
al sector més professionalitzada
des del punt de vista de formació,
perquè professionals ja ho sou.
El que passa és que, clar,
heu hagut d'aprendre sobre la marxa.
I sort que heu tingut darrere
anteriors generacions
que us han ensenyat, no?
I tant, i tant, i tant.
És molt bé.
És tan fàcil de manipular un peix
o un pollastre, com ell dius.
No és fàcil, és molt difícil.
Sembla simple a veritat...
No ho sé, sembla fàcil,
però no ho és.
Qui no s'ha barallat a casa
amb allò que intentes i dius
«Chata, si talles mig centímetre
més cap allà,
ho tallaràs perfectament?»
Sí, sí.
Sí o no?
Sí, sí, sí.
O allò que dius
«Calla, que li trauré l'espina
perquè allò en som molt...
I comences allà a tira
i et quedes amb un tros de molla de peix,
el tros de l'espina
tot barrejat per allà».
No és tan fàcil, no és tan fàcil.
A casa no cal,
però bons professionals
perquè això també repercuteix
en l'atenció que ho doneu al client.
Clar, si no trobeu gent preparada...
Aquí està.
Déu-n'hi-do,
ja veiem que no teniu només
el repte físic del nou mercat,
sinó que teniu el repte
d'adaptar-vos al temps
a la demanda del client
i aquest tema de professionalitat del sector.
No sabeu com us agraeixo
que estigueu aquí
perquè jo he vist com teniu les parades, eh?
Gràcies.
Jaume P. Descoll,
records el teu fill de 8 anys?
Gràcies.
I la meva filla de Déu.
La de Déu també vol ser...
No, no, ella vol ser mestre.
Vol ser mestre.
Mestre.
Bé, de formació professional.
I així tot queda la família.
Molt bé.
Claustre Bonacci,
moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Vinga, gràcies.
Els tallats,
però ara a mi m'agradaria
saludar el Jaume,
el Jaume Garrebet.
Jaume, bon dia.
Bon dia.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Jo no sé si tu estàs molt atabalat,
m'imagino que sí, no?
Que tens molta feina.
Molta feina,
la meva feina és molt relaxada,
és voltar per aquí
i mirar que tot funcioni bé.
Quin és la...
En què consisteix exactament?
Perquè clar,
això de mirar que funcioni bé
són moltes coses.
Dona, a veure,
la seguretat,
que els venedors puguin vendre,
que és la seva feina aquí,
i els compradors,
o sigui, els clients,
doncs puguin comprar.
I si tenen algun incident,
doncs,
o bé,
ajudar-los o informar-los
de com ho han de fer.
que, doncs,
la infraestructura del mercat funcioni,
en aquest cas,
els clients, doncs,
que no tinguin cap mena
de contrabanc,
doncs,
amb els compradors
o amb altres clients,
i petites coses així.
Tu a quina hora arribes aquí?
Jo obro el mercat
al capellat
desquart de sis.
Desquart de sis,
tens les claus
del regne,
que diu aquest?
Sí,
diem-ho així.
I obres el mercat
i els primers que tenen accés
són els transportistes,
els paradistes,
quin és el funcionament?
Vull dir,
principalment,
doncs,
el que faig,
doncs,
entro per la porta darrere,
miro les càmeres,
les temperatures,
miro que tot està,
doncs,
funcionant bé.
En cas que no funcionés,
doncs,
seria avisar,
doncs,
el servei tècnic
perquè, doncs,
faci el convenient
i llavors,
doncs,
ho veu la porta principal
que és,
doncs,
per on entren
els primers,
doncs,
que ja estan allà
esperant-me tots,
no?,
que és el que hi ha
al rellotge.
Entren, doncs,
els venedors,
els repartidors
que venen,
doncs,
a primera hora
i, bueno,
hi van venint la gent,
va arribant.
Els divendres
venen més gent,
els altres dies
n'hi venen menys,
vull dir,
doncs,
cada dia,
doncs,
té més o menys gent,
depèn,
no?,
i ja és el que van fer
i ells,
llavors,
quan han entrat al mercat,
doncs,
ja et dic,
van muntant les parades
i jo,
doncs,
si està ja tot obert,
que és el principal,
doncs,
anant voltant per aquí
veient que tot funcioni.
De tants anys
deus conèixer
tots els paradistes
i tots els paradistes
et deuen conèixer a tu.
Sí,
sí,
diguem-ho així,
també,
sí.
I, clar,
tots els dies
i tantes hores
segur que hi ha
una certa familiaritat.
Sí,
també,
i aquella broma
i tu ja saps
a qui li pots gastar
i sigui.
Vull dir,
no faig un lleig,
tampoc,
vull dir,
si està de broma,
doncs,
està de broma.
Ja que hem de treballar,
treballem contents,
no?
No treballarem aquí
amb les cares,
eh?
Tens aquesta sensació,
no?,
que hi ha aquesta familiaritat
que tots us coneixeu
des de fa molt de temps.
Sí,
sí,
sí,
evidentment,
doncs,
jo ja porto aquí molts anys,
no?,
i llavors,
n'ha passat molta de gent,
però,
doncs,
els que porten ells més temps,
doncs,
ja fa molt temps
que es coneixen.
Exactament,
en farà 18 anys.
18 anys portes-hi al mercat?
Sí.
Ostres,
doncs,
això és la majoria d'edat absoluta,
treballant aquí
al Mercat Central de Tarragona.
Quins són els,
no anava a dir problemes,
sinó les dificultats quotidianes
que pots anar trobant,
com abans deia,
doncs,
home,
i si una parada passa alguna cosa...
Per exemple,
una parada que es quedi sense llum,
que arribi i que no tingui llum,
o que les càmeres
se les trobi parades.
Clar.
Normalment,
primer,
doncs,
el que s'ha de mirar,
doncs,
si és culpa,
de l'infraestructura del mercat...
Sempre és culpa de la companyia,
diuen,
eh?
Sí,
la companyia elèctrica.
Sí,
me'n refereixo,
doncs,
de la infraestructura nostra,
doncs,
que jo hagi de trucar
a algú,
doncs,
que hagi de vindre de fora
per reparar-ho,
no?
I si és qüestió,
doncs,
d'un frigorífic d'ells,
doncs,
llavors ja s'ho fan ells.
Nosaltres mirem
de facilitar-li,
doncs,
no sé,
que puguis desenvolupar
la seva feina
mentre no se li repara,
si pot ser,
doncs,
posar-li un cable connectant
d'una parada d'anar
amb un altre,
vull dir,
això és el principal,
o si plou,
doncs,
que no hi hagi goteres
o que no hi hagi hagut
un escapadaig
en un puesto.
Això de les goteres
és un clàssic,
eh?
Sí,
Déu-n'hi-do,
tots els hem patit,
fins i tot els compradors,
les goteres del mercat,
no?
Sí,
perquè com que el mercat
és vell,
doncs,
la taulada,
doncs,
també,
doncs,
s'ha fet vella
i doncs té postos
moltes goteres.
Tu també tens cura
de la seguretat,
Jaume,
perquè hem vist que també,
doncs,
a vegades,
doncs,
hi ha empreses
de seguretat
que vigilen
seguretat privada,
que doncs,
bueno,
doncs,
el que fan és clar,
perquè això és molt gran.
Clar,
i a tots els mercats
sempre hi ha aquell incident,
aquella cosa,
és lògic.
Llavors,
doncs,
hem de tindre
vigilants de seguretat,
doncs,
que van voltant per aquí,
diem,
són,
d'alguna manera,
doncs,
també són els meus ulls,
doncs,
que van,
doncs,
i m'informen,
doncs,
de coses com estan.
Si hi ha algun incident,
doncs,
llavors,
si ell en aquell moment
no ho pot solucionar,
doncs,
m'ha trucat a mi de seguida
i llavors se fa el que convé,
trucant a ambulància.
Clar.
També pot ser que una dona
s'hagi marejat,
hagi caigut o li hagi,
no sé,
qualsevol cosa.
Home,
vosaltres ho sabreu millor,
però en principi
sembla un lloc tranquil,
no hi ha moltes incidències
en qüestió de seguretat.
No,
no,
a veure,
el més clàssic
és una cartera.
a l'estirada,
a la cartera,
a la bossa...
No, a veure,
se'n dóna en compte
la gent quan va anar a pagar.
Ho porten obert,
potser el podem a xerrar amb algú
i vinga,
ve el viu de torn,
a la viva i...
Sí, sí,
que normalment,
doncs,
porten el bolso penjant aquí
i com que hi ha tanta habilitat
perquè aquesta gent
se controla més a nosaltres
que en antros que podem...
No és que no els podem controlar més,
és que a vegades no els coneixem,
no?,
perquè sempre van canviant
o en van dos.
Són professionals,
en saben el que fan.
Exacte, exacte.
allavors se vigilen més en antros
i, doncs,
te tallen amb un puter
les carteres o els bolsos
que es tiren al monedero
i quan vas a pagar...
Ai, ai...
Clar,
no n'hi ha prou
a emportar la bossa tancada
perquè és el que tu dius,
potser tallen per sota...
Sí, sí,
això se dona molt.
Per això ja saben,
de bandolera
o com feien les senyores del davant?
Sota l'aixella?
No.
Que es portava a ser agafat
al monedero.
Sí, i si no,
de bandolera al davant.
De bandolera al davant,
controlant.
Controlant,
sempre al davant.
Mirin per on, eh?
Això està bé
que aprofitem allò
per donar consells pràctics.
I, sobretot,
els cotxets,
vull dir,
mai portar,
doncs,
els monederos
dins el bolso
que porten els cotxets
perquè vas pendent
de les parades
i allò queda abandonat
d'alguna manera,
encara que estigui al costat teu.
I llavors,
doncs,
els monederos diners
i la cartera,
els claus,
que és el principal
perquè si prenen,
doncs,
uns restris
que poden ser
de servir,
no sé,
ja no ho volen,
ells busquen la cartera,
no?
Llavors ho has de portar al damunt.
No parlem de delinqüència,
però molt bon rotllo,
molt bon rotllo,
però tots hem assistit
alguna vegada.
Alguna,
diguem-ne,
discussió
entre clients
per la tanda?
Això és un clàssic.
Per això no m'hi poso,
jo aquí.
És el que t'anava a dir,
perquè si t'hi posessis en això,
jo crec que abandonaries
la feina i ha amargat.
Quantes vegades?
Però van els números
o no van els números?
No, senyora,
doncs,
jo he agafat número.
Doncs no ho hagués agafat
perquè sigui no van els números
i acaben discutint-se.
No, però jo no m'hi poso aquí.
Vostè fa com els paradistes,
ja s'arreglaran.
A veure,
no sé,
sembla que sigui de mal dit,
però no m'hi poso
perquè no,
perquè llavors entraríem
en doble baralla
entre ells i jo
i les dues clientes.
No.
Però això passa,
passa sovit.
Aviam no té més.
No,
però és que tampoc
no s'ha arribat mai
el cas que volgui...
No arriben a les mans.
És la discussió.
Doncs vaja,
doncs no sé què.
normalment la gent
doncs un serà ell,
sempre serà ell,
acaba serint un i ja està.
I al final veus
que bueno,
que tard o d'hora
et tocarà
i et despatxaran
i tampoc no passa res.
No ve d'un,
no?
Tens algun moment,
alguna situació
o algun record
que creguis que destaca
per sobre de...
o que hagi trencat
la teva rutina
algun dia,
alguna vegada?
Segur que n'hi ha molts,
però és aquella pregunta
que sempre un hi posa el bollit.
Ara jo què dic?
Segur que sí.
i quan surtis d'aquí
et vindran molts al cap,
segur?
Segur.
Però així de cop i volta,
agafat a traïció?
Home,
jo una de les coses,
per exemple,
quan veig això de Sant Magí
que vaig anar,
per exemple,
no hi havia gent de vacances
i me van dir
per anar a buscar l'aigua
de Sant Magí
i vaig participar,
perquè com que nosaltres
ho portàvem,
això també,
quan anem a vida
del senyor de l'amo,
doncs m'ho van oferir
i doncs hi vaig anar.
En cert que jo estava
de vacances,
llavors,
i m'ho van dir
d'anar i vol dir
que va ser una cosa
doncs bonica
perquè el fet
que vas córrer
tot amb el carro
i vam fer estar allà
i tot això,
no?
Més coses,
doncs,
vol dir,
és una...
és cada dia el mateix,
com aquell que diu,
obrir,
veure les mateixes cares,
gairebé la mateixa gent
que ve a comprar,
no tota,
però doncs...
Té una clientela
molt fidelitzada
al mercat,
esclar.
I vol dir,
doncs això,
és gairebé sempre el mateix,
molt rutinari.
Notaràs molts canvis
ara en aquest període
de transició,
però ampli període.
Tens ganes?
No, sí.
És que per mi
és com a canviar de feina.
Vull dir,
i serà una cosa...
No sé,
jo tinc moltes esperances
en què vull dir
que tot funcionarà
molt més bé,
no?
Perquè tot serà nou,
la gent entrarà
en una altra il·lusió,
també,
i la gent que vindrà
a comprar també
vindrà en una altra il·lusió
perquè s'ho veurà
tot renovat.
Jo penso que sí,
no?
Que tot pot començar molt bé.
Això quan estigui
al mercat nou
d'aquí un temps
però també a la carpa,
no?
No, no,
tu parles de la carpa.
Perquè allò encara,
a veure,
està a prop,
i ja estem treballant
amb això,
però encara doncs queda
el temps que quedi
per fer,
vull dir,
s'ha passat uns anys
doncs amb la carpa
i per ara i tant.
Amb el que te'n dius,
totes les càmeres,
el tema de l'electricitat,
el que és la infraestructura,
no?
Sí, sí.
perquè quan plou
un cap de setmana
o un dia
o un pic
sense trons,
dius,
mare meva,
com trobaré
i al mercat?
Sí, sí.
I s'entolla el terra
i és molt incòmode
per vosaltres
i per els compradors.
I parades que es queden
que no poden treballar,
que plogui
amb un dijous a la nit
cap al divendres
i que vegis
que arriba aquella parada
el divendres
i s'ha trobat sense llum.
Això m'he trobat així
de vegades
perquè ha pogut molt,
s'ha embossat
una toberia,
quan hi ha coloms,
tenim uns problemes
amb els coloms
que embossen
les clavegueres.
És a dir,
que els coloms
també actuen aquí
com a altres punts
de la ciutat.
Sí, sí, sí.
Llavors proveix això,
doncs es capes d'aigua
de les pluvials.
Ha canviat molt.
Jo abans he passat,
he anat cap a baix,
cap als serveis
i no me'n recordava
que hi havia
les parades
de cart de cavall
tradicionalment.
No,
de cart de cavall
no és...
Però ara,
per exemple,
he recordat també
que hi havia
les parades dels menuts
que arrel d'allò
de les vaques boges
doncs com que acaba
bé tot aquest enrenou
ja no...
Només n'hi queda una.
N'hi queda una encara.
Vull dir que en aquests 18 anys
ha canviat molt també
els gustos dels compradors,
han tancat algunes parades
i altres continuen.
Sí, sí, sí.
Hi ha coses que
s'han deixat de vendre
per la gent que...
Que no ho compraven.
Que no ho compraven.
Però ara hi havia demanda.
I llavors això s'ha deixat de vendre
i ara només n'hi queda una.
Molt bé, Jaume,
al setembre tornarem, eh?
Quan inaugureu
i tornarem a parlar.
Molt bé.
I ja veurem allò
de com us trobeu allà treballant
i nosaltres com a clients
com comprem a la carpa.
Jo espero que molt bé.
Moltíssimes gràcies.
De res.
A vosaltres.
I quan ens posem a explicar
les notícies a les set del matí
us dedicarem allò mentalment, eh?
Alguna que altra notícia
a la gent que treballeu al mercat.
Molt bé, molt agraït.
Gràcies a en Jaume Garravé,
al Gutsil del Mercat Central
des de fa 18 anys.
Moltes gràcies i bon dia.
Adéu-siau.
A les set del matí
us dedicarem allò mentalment, eh?
Alguna que altra notícia
a la gent que treballeu al mercat.
Molt bé, molt agraït.
Gràcies a en Jaume Garravé,
el Gutsil del Mercat Central
des de fa 18 anys.
Moltes gràcies i bon dia.
Adéu-siau.
No sé si el Jordi Sorinyà
que el tinc ja en algun lloc estratègic
per aquí.
Bé, estratègics tots
sí que el tenim aquí.
A prop del bar.
No sé si per alguna raó especial o què.
Però, per cert, Jordi, em sents?
Sí, perfectament.
Li pots recordar al Javier Campguàrdia,
el Juli Vert?
Sí.
Que no me'l doni a ningú.
Ara parlarem amb ell.
He vist que ja en té
perquè l'ha anat a repartir.
Guarda'm perquè està maquet
i està verd i bonic.
guarda'm un manat de Juli Vert
que em penso que encara als mercats
és gratis, eh?
Hi ha botigues que te'l cobren
però al mercat...
Ja el cobren al Juli Vert, Jolanda?
Al Juli Vert,
a determinats supermercats
te'ls cobren
com a qualsevol altra verdura
però al mercat t'ho donen de gratis
si ho demanes, eh?
Mira, es d'acompanyar...
Es donen voltes i voltes.
Anem donant voltes
però, bueno, estem buscant
la millor situació
per parlar amb el Josep
que és el...
El Josep no ha parat,
som testimonis
des de primera hora del matí, eh?
És el responsable del bar,
per un dels dos bars
que hi ha en aquests moments
al mercat central.
Josep, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb activitat frenètica
des de primera hora del matí aquí.
Home, sempre s'ha de començar
el primer,
sóc el que don la intendència
als que venen a descarregar
i als que venen a muntar les parades.
Llavors, els primers tallats,
els primers cafès en llet,
les primeres pastetes,
s'ha d'anar tot preparant.
Llavors, els entrepanets
i llavors, bueno,
quan comença a vindre
la gent del carrer a comprar,
doncs per el que convingui.
menjar i beure,
doncs al bar del mercat.
Ets més servei
pels clients del mercat
o per la gent
que treballa al mercat,
gent de carregar i descàrrega,
els propis paradistes,
ets una miqueta
manada als eus
per tots ells, no?
Jo serveixo
el qui s'acosta a la parada
i vulgui els meus serveis,
a qui els té sempre.
Des de primera hora del matí,
després del Jaume Lagosil,
que és el que obre les portes,
doncs ja entrem nosaltres,
conjuntant amb altres paradistes,
evidentment,
i dia l'últim,
l'últim normalment,
inclús la porta pot estar tancada,
la porta principal
i el Josep
amb la Pac i la Mila
encara segueixen aquí,
acabant de netejar
i de fer els últims retocs
per deixar-ho bé per demà.
Suposo que el cicle
de productes que es venen
va evolucionant
al llarg del matí,
a primeres hores
cafès i tallat,
suposo,
i a partir d'aquí
es van incorporar
a mig matí,
suposo,
la cervesa,
el refresc,
la copa de vi,
les pastes també,
una miqueta de menjar
al llarg de tot el dia.
Sí, evidentment,
és uns bars,
aquests que obren tant d'hora,
doncs,
de molt de cafè,
és el principal,
i després coses de menjar,
primera hora,
doncs,
de pastes
i després,
doncs,
d'entrepans,
refrescos també,
conforme s'acosta més cap al migdia
va més refrescos
i afluix una mica el cafè,
però el cafè
és una cosa
de les 24 hores.
Jo he vist l'un carajillet,
eh,
a bona hora,
primera hora del matí.
L'altre a les dues del migdia,
perquè també els serveix
com de,
per reforçar una mica
i per donar-los una mica més d'il·lusió
a la feina.
Ara també ens escolta
el Josep Yolanda,
la Yolanda,
dèiem,
algun carajillo sí que se serveix
també al llarg del matí.
Sí,
sí,
els bars aquests aquí,
també,
del mercat,
el tema del licor
t'ha anat bastant a menys.
També hem de pensar
que el fet
que no es pot conduir
amb la taça de l'alcoolèmia
que hi ha tan baixa
i després que també hi ha
molta senyora
que ve aquí al mercat
a comprar,
que són
també una gran part
de clientes,
no acostumen
a prendre
res de licor,
no?
Llavors,
el tema del licor
t'ha baixat bastant.
És molt,
molt detallat
i cafè en llet
i cafè sol
i el tema
que han parlat
del menjar.
Quines diferències creus
que hi ha
entre ser el responsable
o tenir el bar
a l'interior del mercat
o tenir,
per exemple,
un bar
en qualsevol altre
lloc de la ciutat?
Home,
és molt diferent.
Jo he tingut
el bar al carrer
i el bar aquí
al mercat,
no?
És la mateixa feina
però el client,
tot i ser el mateix,
es comporta diferent
quan està en un bar
del carrer
a quan està en un bar
aquí al mercat.
Aquí al mercat
no tenim ni taules
ni taburets,
que és una de les mancances
que tenim.
perquè estaria molt bé
que hi poguessin haver
alguns taburets
perquè la gent,
per exemple,
haver-se de menjar
els entrepans
o el que sigui
de peu dret,
hi ha gent
que no els agrada gaire,
no?
A més,
havent-hi tanta oferta
com hi ha al carrer
per poder seure.
Per altra banda,
es fa molts d'entrepans,
es fa molts d'entrepans,
però aquesta mancança
de poder no tindre les taules
fa que s'escapin molts clients
cap al carrer,
perquè només sortint
un minut del carrer
ja tens una oferta
de bars per seure
i per menjar terrible.
La relació familiar
entre els clients d'un bar
i els seus responsables
sempre ha existit,
és un clàssic,
podríem dir,
aquesta relació
que s'accentua més
en un lloc
d'un caràcter tan familiar,
una petita ciutat,
diuen com és el mercat?
Sí, sí, sí.
Aquí és molt gran el mercat
però la clientela
sempre se repeteix,
encara que sempre
hi hagi una part fluctuant,
però normalment
i dels quitats de viro
són els del dia a dia,
els que venen cada dia
i el tracte és directe.
Jo crec que aquí al mercat
el bonic que té
és aquest tracte familiar
i directe
que tens amb el client.
Tu vas en un lloc
d'aquestos del carrer,
en una botiga del carrer,
en un súper,
en un àrea gran
i allí tots són com a números.
vull dir,
a llit els hi és igual,
que hi vagis a comprar,
que estiris una bandeja
o que n'estiris 25.
Com que ells al final
tenen el mateix,
aquí no.
Aquí normalment
tots som establiments petits,
que tots ens interessa vendre,
ens interessa vendre
evidentment
per guanyar-nos la vida
i a més a més
intentes quedar bé
perquè aquest mateix client
torni.
M'entens?
Per exemple,
a un bar del carrer,
el que m'he deixat de dir abans,
moltes vegades
potser tens allà
una persona
sentada allà
fent una partida
al dòmino
quatre hores allà
per un tallat
i una ampolla d'aigua.
Això és impossible.
És impensable,
això.
És impensable
tindre un client
quatre hores
aquí davant de la barra.
M'entens?
Aquí la gent,
el 90%
es pren la consumació
rapidet
perquè tothom
perd l'autobús,
tothom
ha d'anar al metge,
tothom
ha de fer alguna cosa
o altra,
i posa'm un tallat ràpid,
combinen
prendre la consumació
amb estar comprant,
em volien carreguen,
ara ve a fer un trago
del tallat,
no m'ho treguis
que ara torno,
m'entens?
És tot així.
Però vull dir,
allò de tindre aquí
la gent molt de temps
no és el normal.
Ja per acabar,
ja tens l'espai reservat
a la carpa.
Sí,
jo estic aquí
de les tres portes
la que està
més al front
del mercat nou
o del mercat provisional
i estarà,
com ara,
que també estic a l'entrar
així a la dreta,
doncs també estaré
entrant a la dreta.
I aquí diu
que fins i tot
els paradistes
estaran millor
en aquesta carpa provisional
que no pas en l'edifici actual.
Home,
jo espero
que la cosa
refloti
pel bé
de tots els que estem
aquí dintre
i els que ens guanyem
la vida aquí dintre
i després pels clients
perquè també puguin comprar
amb més comoditat
de la que tenen ara.
Aquí fa molta calor
l'estiu,
fa molt de fred
a l'hivern,
no cal que m'ho diguin a mi
que jo soc dels primers
que arribo
i el dels últims
que te'n van
i fa molt de fred,
entenc
que si jo passo fred,
mira,
dos problemes,
vull dir,
jo m'ho tinc que passar-ho,
però que el que ve a comprar
d'estar còmoda
i això ara no està
condicionat
al segle XXI.
Té que veure
unes altres condicions.
Jo estic molt il·lusionat,
hi ha molta gent
que està molt il·lusionada,
hi ha gent
que hi porta treballant
molt de temps
perquè això arribi
al seu fi
i llavors,
doncs jo espero
que els clients,
que per mi és la base
de tot,
i nosaltres els venedors,
doncs puguem uns vendre
i els altres comprar
amb molta més comoditat
i puguem ampliar
la gama de clients
que hi ha aquí a la ciutat,
que és molta,
hi ha nivell molta,
però ens fa falta
que vinguin molt més
perquè els productes
que es poden trobar
aquí al mercat,
tant en el bar,
jo perquè soc del bar,
com a les parades,
és el millor,
és el millor
que et pots trobar,
no?
amb un supermercat
no té res a veure
anar a comprar,
el que només mira el preu,
doncs aquell,
serà de supermercat,
el que busca la qualitat
ni que hagi de pagar
un euro més
vindrà aquí al mercat,
és molt millor
vindre aquí al mercat
per tots sentits
perquè el client,
el venedor el coneix,
intenta quedar bé,
intenta no l'enganyarà
i l'intentarà donar
el millor que tingui
la seva vida.
T'has de guanyar
la seva fidelitat cada dia.
Això és el que és important.
Josep,
moltes gràcies
i moltes gràcies
també per atendre'ns
correctament,
Jolanda,
que avui també...
Jo hi ha una cosa
que no estic d'acord
amb el Josep,
no és molt més car
que altres botigues,
que altres supermercats.
No, no,
dic molt més car,
però dic que a mi
al final
tens que pagar
un euro més
perquè aquest euro
també és la mà d'obra
professional
que hi ha
al darrere del mostrador.
Tu te'n vas,
per comparar,
doncs amb qualsevol supermercat,
tu t'ho vas tot tallat.
Un és més gruixut,
l'altre és més fi,
l'altre molt de greix,
vull dir, bueno,
llavors tu
va allà
i la gent comença
a remenar
i el que et sembla
que s'apropa més
a lo teu
és lo que de jo,
però no és...
Per mi
és molt millor
vindre aquí
amb tots els conceptes
de qualitat
i de preu.
I escolta,
i de tertúlia,
perquè hi ha paradetes
que ja aquí
s'està una estoneta
xerrant,
cosa que és molt saludable
per la vida social
de les persones.
També és molt saludable,
sí,
sí,
i això només ho donen
aquí les parades
d'aquí del mercat.
Clar.
Doncs vull dir,
jo amb la gent
que ve a prendre alguna cosa
i els altres
pues anant tallant
i anar parlant.
Deus conèixer la vida
de moltes persones,
Josep.
No,
no t'hi diuen
que ens expliquis res.
No.
I xafarderies
d'aquelles de ciutat,
de la vessant
de poble
que tenim tots,
segur que en coneixes
moltes també.
També, també.
Et venen,
tu,
i saps que...
I tant,
però jo soc com un mossèn,
m'enténs?
Ah, exacte.
Jo escolto
i dono algun consell
per si cas,
però no explico res a dir.
El confessionari
aquí a la rebotiga.
Si continues així,
et continuaran arribant
els secrets,
eh?
Si realment...
Esperem que sí.
No ho vas dient.
Gràcies, eh, Josep.
De res.
Vinga, doncs.
Adéu i bon dia.
Ara són dos quarts
d'una del migdia,
en deu minuts.
Estem entrant
en la recta final
del matí de Tarragona Ràdio.
Hem compartit sis hores
de jornada laboral
en paral·lel
amb els venedors
i paradistes
del Mercat Central.
Nosaltres érem aquí
a la seta en punt del matí.
Bé,
una miqueta avança
ja per començar
amb l'actualitat.
I hem pensat
que la millor manera
d'arribar al final
és de la resta
doncs abordar
no només les campanyes
com ara aquesta
de l'ànima del mercat
en la que hi prenen part
diferents comerciants
i la pròpia
associació de paradistes
sinó també
amb el tinent
d'alcalde de Comerç.
Senyor Sergi de los Rios,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per ser aquí
perquè avui vostès van...
Avui no,
aquests dies van de bòlit.
Sí, sí, portem quatre...
Reunint-se amb tothom,
parlant amb tothom, no?
Ens estem situant
aquests dies.
De fet, vam ser nomenats
dissabte passat
en el ple de Constitució
de l'Ajuntament
i allí doncs ja...
No té la sensació
que fa molt de temps
que ja és fent aquesta feina
de la quantitat
de temes que ha abordat?
Sí, sí, és una setmana
llarguíssima
i molt intensa
però que alhora
ha passat molt ràpid, no?
Perquè ja no ens hem donat compte
i ja estem a divendres.
Molt bé,
ens acompanya també
representants
de diferents entitats comercials
que estan molt a prop
al voltant del mercat
i que lògicament
estan integrades
en la Federació
d'Unions de Botiguers
de la ciutat de Tarragona.
Neus Moncosí,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Joan Anton, bon dia.
Felicitats perquè després
no tindran temps
i diumenge serà el Sussan.
Jo ja l'hi dic ara
per quedar bé.
M'estima que no he tingut temps
de portar la coca.
Doncs miri,
després ja en parlarem.
Jordi Gombau,
molt bon dia, Jordi.
El tenim al costat
de l'Albert Ribot
que és el president
de l'Associació de Venedors
del Mercat Central de Tarragona.
Senyor Ribot,
li diré,
tot i que clar,
l'Albert,
com que és allò dels mercats
que ens coneixem tots,
fa com a cosa
de dir-li senyor Ribot,
no perquè no siguis un senyor,
que això no ho virem mai.
Primera, bon dia.
I segona,
que accepto
el de Ribot a Seques,
o Albert.
Que jo dic no vindrà
perquè té la parada
de vacances,
però veig que sí.
Bueno,
el mercat marca molt,
el mercat és primer.
Que malgrat que són vacances,
Déu-n'hi-do, no?,
el moviment que hi ha,
malgrat tot,
es treballa a tot gas,
però també la infraestructura
no permet donar tot allò
que s'ha de tenir
perquè esteu a punt
després de l'estiu
i entrareu a la carpa provisional.
Us sembla uns dies complicats
per vosaltres?
Sí, aquest mes sempre ha estat complicat
i, bueno,
i amb el problema que tenim,
no problema,
amb la situació que tenim,
doncs,
de la carpa
ocupant la plaça de Corsini,
doncs,
és evident que la gent,
doncs,
té més impediments
per poder arribar dintre el mercat.
Però, no obstant,
és el pas que tenim que seguir
i patir
per arribar a bon port.
Veríem que sense aquest pas
al mercat,
doncs,
li quedaven poc temps de vida,
no?
I no volem que sigui així.
El que volem és
que en tinguin molta més vida
de la que ha tingut fins a dia avui
i, més important,
amb més qualitat.
Jo convidaria
totes les persones
que ens acompanyen
en aquesta taula
que,
a banda que els poguéssim
adreçar preguntes concretes,
que intervenguessin
quan no ho trobessin
en port.
Som al mercat,
aquí tothom s'expressa
així com a més plenerament,
no?
Però parlem
dels comerciars
que esteu al voltant,
perquè, clar,
els paradistes
patiu els inconvenients,
els clients fidels,
tot i així,
continuen venint-hi,
però, clar,
tot el comerç
que esteu al voltant,
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
O sigui,
el que passa
és que el comerç
que té molt arredador
el que volem
és fer una pinya
junt amb el mercat
perquè és una cosa
que ens interessa a tots
i el que fem
és col·laborar amb ells
amb tot el possible.
Sabem que per lluï
hi ha que patir,
sabem que és una obra
costosa i llarga,
però estem a mort amb ells
i farem el que convingui
tot perquè després
sigui molt millor
del que està ara.
Primer van ser
les obres generals,
ara les del mercat,
ha suposat
algun impediment
als clients habituals
perquè, clar,
els clients habituals
dels vostres establiments
ja saben,
va aixecar-la aquí,
va aixecar-la allà,
però després
està tot aquell client
que va passant,
esporàdic,
que Déu-n'hi-do,
és allò,
el rajulinet, rajulinet.
Aquest client
l'hem perdut una mica
aquest temps d'obres?
Les obres
sabem que sempre perjudiquen
perquè, a veure,
la gent va a lo fàcil,
entrar a Tarragona,
poder aparcar,
hi ha mancances,
tots ho sabem,
a les nostres zones
d'aparcament,
llavors el mercat
té un accés
molt més difícil
i, a veure,
això treu
que hi ha gent
que per la dificultat
que hi ha
deixi de vindre
durant un temps.
Després s'ha d'intentar
que torni,
però tots sabem
que els hàbits
de la gent
són els que són,
llavors vull dir,
no és que patim,
però sí que voldríem
alternatives
o poder fer
que la gent
no canvi d'hàbit
perquè és important
que un mercat
com tenim
tan cèntric,
vull dir,
i després
el comerç
molt dispers
perquè tenim una ciutat
en què s'hi compra
de meravella,
perquè es compra
amb tranquil·litat,
doncs, bueno,
tot això
segueixi igual o millor,
però voldríem
que ara
aquest temps
de dificultat
ens veiéssim
afavorits
sobretot
per l'Ajuntament
que ens proposés
també de...
Ui, no s'ha posat.
Ui, doncs nosaltres
demanaríem
que ens tinguessin
molt en compte
perquè necessitem
que aquest comerç,
o sigui,
l'estem estructurant
millor del que ho tenim,
però clar,
això fa que
no puguem anar
al ritme que voldríem
perquè tenim moltes obres
dintre de Tarragona,
no solament la del mercat,
la de l'INS,
la del Corte Inglés,
tot això
i clar,
els botiguers
fem els nostres horaris...
En poc,
teniu molts reptes, no?
Molts reptes.
Jo desconec
el que és viure
sense obres
perquè fa quatre anys
que em vaig canviar de lloc
i des que em vaig canviar de lloc
obres Governador González,
obres Fortuny,
La Carpa,
obres a Canyelles,
tres vegades
al carrer Soler,
vull dir...
I què farà
quan deixin de fer obres?
No, no...
És que no m'hi trobaré ja.
No s'hi trobarà gust?
Suposo que no oblaré ventes
o alguna cosa així
perquè és que com que tothom es queixa
que li baixen les vendes
quan hi ha obres,
jo desconec aquesta situació.
O sigui,
espero que potser em faig ric.
Vostè ja sap com funcionen obres,
per tant,
tot això que té guanyat,
perquè mai se sap.
I la Pols també.
Clar,
serà un període llarg
el d'aquestes obres del mercat,
lògicament,
de totes maneres,
si posem...
La part positiva
és que una part
de la clientela tarragonina
és molt fidel
i que els establiments
que hi ha al voltant del mercat
són establiments
molt especialitzats.
Sí,
a més són establiments...
I són els avantatges,
en tot cas,
que segurament tenen vostès,
no?
Sí,
a més són establiments
de fa molts anys,
de tota la vida,
com el cas del meu,
per exemple,
fa 75 anys que estem
i bé,
això et dona l'oportunitat
de poder mantenir
una clientela fidel.
Però bé,
el que diu la Neus,
també ens interessa
no perdre la clientela fluctuant,
la que bé,
si té comoditats per vindre
i ara que no les té,
doncs tenim que fer el possible
perquè puguin seguir venint
i no perdem aquest flux de gent
que sempre tomba per aquesta zona centre de Tarragona.
Senyor de los Rios,
la roda fa molts milers d'anys
que es va inventar,
no la inventarem ara,
ni de bon tros,
no hi ha grans novetats
ni grans innovacions,
però realment els reptes
s'han d'afrontar,
entre altres coses,
a banda d'inversions,
amb molta imaginació,
no?
Sí,
i amb sentit comú,
i amb sentit comú,
i ara aquí escoltant
doncs tot el col·lectiu,
no?
En el sentit d'això de les obres,
crec que tots estem d'acord
que el projecte de remodelació
del mercat central
s'havia de tirar endavant,
no només per al propi mercat central,
és a dir,
jo crec que és un projecte
que sobrepassa les dimensions estrictes,
els límits estrictes d'aquest mercat,
estem parlant de tota una zona comercial
de la ciutat de Tarragona,
i que realment,
que si no s'hagués afrontat
aquest projecte,
allò de dir,
anem a no fer obres,
doncs no en fem cap d'obra,
doncs això hauria anat
cap a caiguda,
cap a caiguda,
cap a caiguda,
fins que s'hagués mort,
des del punt de vista comercial,
tota aquesta zona de la ciutat.
Per tant,
el projecte de remodelació
és un projecte fonamental,
no només per al propi mercat en si
i tota la vida
que s'hi produeix aquí dins,
ara ho estem veient,
això,
no només ho hem de veure
des d'un punt de vista comercial
o des d'un punt de vista de negoci,
això és vida,
això és relació entre persones,
aquí es produeixen realment
escenaris de vida i de relació,
amb l'excusa de venir a comprar al mercat,
doncs es produeix
tot aquest escenari de vida.
Bé,
el que perdríem seria tot això,
si no s'afrontés a aquest gran repte.
És un gran repte
que realment tindrà inconvenients,
i aquí no s'enganya absolutament a ningú,
qualsevol obra té inconvenients,
ara també hi ha no només els diners,
les subvencions,
les bonificacions,
sinó també la imaginació
i el sentit comú a l'hora de fer les coses ben fetes.
Jo crec que per començar a dir coses ben fetes
és el propi projecte del mercat provisional,
perquè potser tots parlem de la carpa,
però jo prefereixo...
Jo m'imaginava un embalat
i escolti,
a mesura que s'ha anat construint
i visc que la...
Precisament,
jo,
no,
aviam,
us explico
el que jo he pogut veure
des de darrere del meu taulell.
Quan a la gent li explicaves
que hi hauria una carpa,
la gent s'imaginava un circ
amb pallacitos i tot això,
però com que...
Quatre tauletes de fusta
i vinga,
anem a vendre.
Pallacitos ja no en tenim,
llavors el que hem fet
és fer una estructura sòlida,
com diu el Sergi,
perquè es té que fer ben fet.
Pensem que estem tractant
amb producte fresc,
amb producte d'alimentació,
era indispensable
fer un pas ben fet
i la carpa que estem construint
és del tot ben feta.
És un cost realment alt,
però crec que
per el sentit en què es fa
es mereix.
No podem parlar d'alimentació
o producte fresc
molt a la llogera.
És un producte
que la gent
ho dóna a les seves famílies
amb tota la confiança al món
i no podem trencar
aquesta cadena
que necessita l'alimentació.
El que és la reforma en si,
perdona, Sergi,
queda durar en principi.
A veure,
jo ja sé que no es pot posar...
Aquestes qüestions
estem parlant d'un període llarg,
estem parlant entre 3-4 anys,
és el que s'està diem,
però evidentment
com qualsevol projecte
sempre està subjecte
a aquells elements no previstos
que poden sortir
en qualsevol obra.
Hi ha uns elements previstos
evidentment
es tenen tots en compte,
però després hi ha tota una seda
d'elements
que poden ser imprevistos
que en la mesura
del que hi hagi
doncs
ho allargarà menys,
més o menys.
Jo crec que,
parlant de fets,
és el del mercat provisional
que crec que és molt important,
molt important
que es faci molt ben fet
precisament
perquè estem parlant
primer d'aquest termini,
és a dir,
temporalitat,
però 3-4 anys
i per tant,
no només
els propis paradistes
sinó que
la pròpia
terragonins i terragonines
que venen habitualment
a comprar
doncs veuran
que hi ha
un mercat provisional
en totes les condicions
que se podrà continuar
desenvolupant
l'activitat
que ara estem veient
aquí dins
i fins i tot
amb aspectes
com pot ser
la pròpia climatització
molt millor
dels que tenen
en aquests moments.
que jo crec
en definitiva
que també
encara que sigui
un mercat provisional
li hem de donar el tomb
i de dir
escolteu
ciutadans de Tarragona
veniu a veure
aquest mercat provisional
que tenim
perquè això
realment val la pena
venir-ho a veure
i val la pena
venir a comprar.
Per tant,
comencem a girar
allò que dèiem abans
del sentit comú
no és allò de dir
oh, està enmig
de la plaça Corsini
ja ho sabem
haurem d'estar uns anys
no, girem-ho
veniu a veure-ho
el dia que s'inauguri
i a comprar
i veureu quina
amb l'otafanés
que som tots
segur que ja anirem
com a mínim
i per tant
jo crec que ara
el primer repte és
que amb l'excusa
del mercat provisional
vingui més gent a veure
el mercat provisional
de la cara B
amb la qual vol dir
que tota la zona
tota la zona ja
automàticament
malgrat estar a moures
això no ens ho treu ningú
ja ens comencem
a beneficiar
i si comencem
a transmetre
aquesta idea
i aquest missatge
jo crec que és
una d'aquelles maneres
de no d'allò
passar com puguem
aquest llarg
període
sinó
començar-lo a passar
amb alegria
això pel que fa
a la dosi de sentit comú
sempre necessària
en qualsevol projecte
hi ha una altra dosi
la material
que jo m'imagino
que els comerciants
també reclamen
i no només parlem
de dinerets
sinó de recolzament
com comentaven
els comerciants
aquí representats
qui millor que vostès
doncs
per concretar
i no dir que sigui
un lloc per demanar res
ni res
però en tot cas
fer un intercanvi
d'impressions
en quant al que el comerç
necessita
en aquesta zona
de la ciutat
Neus
per exemple
abans parlaves
ja donaves alguna pista
però en termes molt genèrics
des de la instituació
més propera
des del Consistori
i des de l'Ajuntament
què espereu vosaltres?
Vosaltres
crec que
hi ha coses
que van lligades
no?
el comerç
el turisme
això està molt lligat
està clar
que dents de Tarragona
i pels de fora
en poc temps
ho tenen tot vist
que no hi ha
una zona lúdica
al centre
que tot ha marxat
i llavors
doncs bé
es pot vindre a passejar
poden anar al balcó
però sembla que
s'acabi aviat
la feina a Tarragona
i això
ho hauríem de canviar
llavors
què demanem?
Doncs que es faci
el teatre humà
que demanem
que es facin moltes coses
lúdiques
perquè la gent
vingui a Tarragona
a disfrutar
i a comprar
això
ha de canviar
a Tarragona
A banda
que acabin les obres
algun dia
Joan Anton
quin és el seu parer
el seu punt de vista?
Jo coincideixo
amb la Neus
en què
s'ha de portar gent
a Tarragona
l'altre dia
hi havia un article
absurdament demolador
al diari
que deia que Tarragona
pràcticament
venia a dir
que no valia res
és a dir
que la gent
havia de residir
a Saló i Vilaseca
i vint de Tarragona
que només donava
per una excursió
d'un dematí
o com a molt
quedar-te i anar
a fer una volteta
per la tarda
a veure
això
és molt fotut
o sigui
Tarragona
dona per molt més
el que està
és potser
mal promocionada
o desconeguda
i llavors
aquí és on
s'ha d'invertir
és a dir
s'ha d'aconseguir
portar la gent
a Tarragona
amb motivacions
vull dir
no n'hi ha prou
en dir
estem aquí
som patrimoni
de la humanitat
el patrimoni
de la humanitat
és un títol
que es queda molt bé
però que per si mateix
no fa res
si no es promociona
llavors evidentment
hi ha d'haver atractius
i s'ha d'aconseguir
portar la gent
jo recordo
una
una iniciativa
que hi va haver
de l'anterior
govern
amb un tema
d'un autobús
de Barcelona
que a mi comercialment
no em va representar res
però que era
un autobús
que venia de Barcelona
portava la gent
a una volteta aquí
vull dir
això és el que deia
el diari l'altre dia
això no sabeix
per res
per res
és el ramadet
aquell de turistes
que te'ls porten
d'un punt a l'altre
però no fa res
jo crec que demanen vidilla
sí, sí, sí
i a més a més
amb tota la raó
del món
jo crec que
precisament referint-nos
a aquest article
que va sortir
jo crec que
per un turista
que arriba a la costa d'Aurada
i m'estic referint
en poblacions
que no són estrictament
Tarragona
i parlem clar
allò de Salou
Cambrils
aquest tipus de turista
que està buscant
el sol i platja
per ells
sempre a Tarragona
serà una excursió
de mig matí
o d'un dia
màxim
per tant
què vull dir
que aquest turisme
l'hem de rebutjar?
no
no
si venen un matí
o un dia
doncs benvingut sigui
que normalment
solen fer aquesta excursió
el dia que està tapat
fa núvol
i no poden anar a la platja
estic parlant
dels mesos
d'estiu
i de vacances
és a dir
amb això
el que dic
és que hem d'anar
a buscar un altre tipus
de turisme
és a dir
jo crec que
el tipus de turisme
que ens interessa
a la ciutat
de Tarragona
és un turisme
de ciutat
molt semblant
al turisme de ciutat
que està arribant
en aquests moments
a Barcelona
ciutat
molt semblant
amb aquest tipus
amb aquest perfil
de turista
per tant
jo no crec tant
en el fet
d'anar a muntar
excursions
de Salou
cap aquí
perquè sempre
és l'excursió
de mig matí
o d'un dia sencer
sinó que
treure
un tipus de turisme
que busqui
el que Tarragona
li pot oferir
i amb això
estem canviant
totalment
el perfil
de turista
que hem d'anar
a captar
és a dir
no créixer
per la banda
del turista
de sol i platja
perquè dona el que dona
ja sabem el que dona
no cal dir res més
i anar per aquest
altre tipus
de turisme
de ciutat
per tant
aquí entra
el fet
que la marca
turisme de Tarragona
sigui
una marca
que comenci
a ser coneguda
com un lloc
com un turisme
de ciutat
un turisme de ciutat
on se li poden
oferir
tota una sèrie
d'aspectes
a visitar
que evidentment
la marca patrimoni
de la humanitat
és la marca
excel·lent
i el gran atractiu
que tenim
però que també
des de Tarragona
puguin fer
aquestes excursions
a altres llocs
però que estiguin
a Tarragona
és a dir
que puguin estar
visitant la Tarragona
romana
per no tinguin aquí
passin la nit
a Tarragona
i a l'endemà
aquí
és a dir
els hotels vindran
en tant en quant
aquest flux
comenci a aparèixer
és a dir
l'hoteler
les grans cadenes
d'hotels
posen hotels
allà on veuen
que hi ha possibilitat
de negoci
si no hi ha possibilitat
de negoci
no n'en posaran
perquè no deixa de ser
és com l'ou i la gallina
és l'ou i la gallina
és l'ou i la gallina
no tenim hotels
no venen
els altres no fan hotels
perquè no n'hi
no en surti
l'hotel és lentíssim
no tenim els hotels
potser que voldríem
però no n'hi ha prou
no n'hi ha prou
per ser turisme
ni tenim
potser no el suficient
jo crec que està
potser més ben dit així
perdona
no no no
de totes maneres
vostès acaben
d'encetar
doncs
un tema
importantíssim
que donaria
molt de sí
només tenim 3 minuts
perquè és el que hi ha
no tenim més
a veure
quan passi tot això
de les rebelles
i tot plegat
podríem quedar un dia
tranquil·lament a la ràdio
i amb temps
i què els hi sembla
si fent allò
una trobada
davant dels tarragonins
que no són turistes
però acabades
ens hauríem de mirar
la nostra ciutat
amb ulls de turistes
a dir amb carinyo
que això també probablement
ens faci faltar
el sembla
que quedarem un dia
i podrem parlar
de totes aquestes qüestions
però bueno
ha d'anar cap aquí
a la promoció
jo només
un petit esment
perquè no quedi
aquesta imatge
que tampoc es fa res
en referència al mercat
demà mateix
no
mercat i turisme
això que deia
el turisme
que va íntimament
lligat a comerç
si turisme
no el lliguem a comerç
malament rai
demà mateix
doncs ve
tot un grup
de periodistes
del Benelux
d'Holanda
de Bèlgica
a fer un reportatge
a Tarragona
per què?
per poder-lo transmetre
doncs
en aquests països
d'origen
o dilluns
per exemple
ve una televisió americana
també a poder agafar
les primeres imatges
per posteriorment
venir a fer
un gran reportatge
sobre la ciutat de Tarragona
per ser més
en una televisió americana
hem d'anar cap aquí
és aquest el tipus
de perfil
de turista
que ens interessa
treure
i jo crec que aquí
s'han començat
a posar les primeres pedres
però que ens queda
terreny
i camí per recórrer
també
Albert
és que aquesta tarda
comenceu ja
aquesta campanya
de l'ànima
del mercat
materialment
l'heu presentat
aquest migdia
val la pena
donar quatre pistes
als clients
i als tarragonins
perquè han d'agafar
la càmera
i començar
a buscar l'ànima
a través
de les fotografies
Sí
cal que la gent
vegi
què és per ell
l'ànima del mercat
i el que volem
és que ens ho
deixin constància
amb una fotografia
que a més a més
servirà de documentació
per als que vinguin
darrere nostre
de com érem
els del mercat
en aquest temps
i el que patíem
i el que fèiem
tampoc vull passar
l'oportunitat
de dir
que hem tingut
una sèrie de gent
que col·labora
amb tot això
la càmera de comerç
sens dubte
tenint el primer president
que és purament
que ve de comerç
doncs
s'hi ha abocat molt
i ha posat
i ha posat
i ha posat
i ha posat
i ha posat
moltes ganes
i bé
doncs
donar a conèixer
el mercat
amb un concurs
així una miqueta
diferent
simpàtic
que creiem
que pot estar
molt bé
i que té uns premis
que suposo
que ja els haureu comentat
ja ho tinc mirat
com si fos un tatuatge
safari a Kènia
un lloc paradisíac
de Mèxic
i una ruta
per Europa
magnífica
ens ho ha explicat
la Isabel de Viatges
del RAC
doncs
com que crec
que aquests premis
poden motivar
molta gent
no vull deixar
de passar
l'ocasió
perquè
el Sergi de los Rius
m'ha dit avui
que tenia
tres sol·licituds
de visita
la meva
li va en curs
però aprofito
que el tinc aquí
perquè els del mercat
som així
el tema
anem a salto de nada
tenim 15 segons
15 segons
que pensi
en un pla d'usos
per no trobar
la zona tan degradada
quan inaugurem
aquest mercat nou
crec que és importantíssim
que s'ho punti al menys
aquesta trobada
que farem
podríem partir d'aquesta qüestió
que els sembla
moltíssimes gràcies
per acceptar
la nostra invitació
moltíssimes gràcies
a totes les persones
del mercat central
de les diferents entitats
que han fet possible
que un equip de la ràdio
estigui aquí
des de primeres hores
del matí
han començat a les 7
falten 10 segons
per la una
i en tot cas
també agraïm moltíssim
com sempre
el treball més que professional
del Lluís Comas
i Joan Maria Bertran
Jordi Sorinyac
i Josep Sunyer
la una a les notícies
Josep Sunyer torna
la altra
la altra
hoïn
la altra