Són les 12 del migdia, 9 minuts, ens acompanyen la Glòria i la Gerri,
com deien, col·laboradores estacionals d'aquest programa.
Gerri i Glòria, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Quan dic estacionals ho dic perquè dos o tres cops l'any us convidem a la ràdio
perquè ens parleu com està el panorama de la salut pública,
sobretot, ahir vam parlar amb representants de la Generalitat de les coques,
avui us hem convidat, no us farem doble feina,
perquè ja sabem allò de la crema i del refrigerat que expliquem cada any,
tot i que heu de venir per parlar-nos de les platges i tot això.
Però avui us hem convidat perquè alguna vegada en algun programa ens heu dit
que malgrat que tenim a vegades molta limitació de personal,
intentem fer inspeccions als mercats.
Inspecció sanitària es fa de forma aleatòria,
com a altres establiments alimentaris, com pot ser temes de bars i restauracions.
Com funciona aquí concretament el mercat?
Com feu les inspeccions sanitàries?
Sí, també es fa igual que en altres estableciments, no?
Es fan inspeccions del punt de venda, de la parada,
de la higiene personal, del gènere, etc.
Ara entrarem una miqueta en detalls de tot el que es fa, no?
Últimament venim menys vegades aquí,
perquè com que s'estan fent obres i passaran al mercat provisional,
doncs després sí que farem una miqueta més d'inspeccions més sovint.
I bé, quan s'ineguri aquesta carpa, aquest mercat provisional,
tot el que són els departaments de diferents institucions
que tenen a veure salut pública,
també heu de passar una mica per signar el paper, no?
Aquell paper que qualsevol establiment nou de trinca
ha de tenir que reunir tots els requisits necessaris
per poder manipular aliments.
Sí, sí.
Sí que farem aquesta primera inspecció per controlar
i per veure que tot està bé, de base,
però el més important és el dia a dia,
o sigui, la manipulació, el passar sovint,
el tenir una pauta ja establerta.
Sí, a més de fet els plànols en el seu moment,
els d'aquest mercat provisional, entre cometes,
perquè durarà força temps,
ens ho van ensenyar i vam controlar les condicions sanitàries
ja prèviament que es muntés.
Ens vam fer una reunió amb el representant de l'empresa
que construeix tot i, bueno...
Molt bé.
Hi ha diferents aspectes, diferents fases
en el que és la inspecció del mercat
en els seus diferents moments, no?
Va des de la pròpia parada, des del venedor,
des del propi aliment que s'està despatxant.
Ens ho podeu explicar una miqueta?
Sí.
Bueno, comencem,
quan anem a la parada,
primer fem una inspecció sanitària del punt de venda,
o sigui, una inspecció visual
del que és el lloc físic, no?
La higiene general,
del mostrador, o sigui, de la vitrina,
de les parets, de tot això.
Una higiene general, no?
És també molt important
el que seria la gestió de la brossa,
que es genera, no?
On com es gestiona,
els cubs que tenen tapa,
els de pedal,
la manera de treure-la fora,
els horaris...
Tot el tema dels residus.
Els residus.
Es pregunta tot al venedor, no?
com es fa i de quina manera es fa, no?
També es mira molt
l'ordre del gènere
que es posa a la venda.
Una miqueta, doncs,
depèn si és peix,
si és car,
depèn una miqueta.
Més que res,
ens centrem en els aliments
que són peribles,
perquè fruita, verdura,
dona menys problemes, no?
A l'hora de la manipulació
i del por...
Són tot aquells que necessiten fred, no?
Exactament.
Són aliments peribles
que necessiten fred
o congelació.
I el tema de la documentació
del mateix gènere,
també es controla
en quant a documentació
d'aquelles peces,
d'aquells productes
que arriben als barans?
A l'albarà?
Necessitem l'albarà.
El que normalment tenen
en el lloc de venda
són els albarans
d'entrega de gènere.
Llavors nosaltres ho revisem.
Clar,
les parades depèn
del que tinguin,
del gènere que tinguin,
els llocs de venda
dels mercats
que solen ser petits
normalment venen
en un tipus de gènere,
o sigui,
car,
no peix,
molt específic,
i llavors ens entreguen
els albarans,
nosaltres veiem
la freqüència
en què els hi ve el gènere,
tot això.
Per les facturacions
i tot això
normalment
un port a un gestor
que està fora,
però sí,
sí,
revisem d'on venen,
si tenen registre sanitari,
tot això.
Jo no us veig
com els inspectors
aquests que surten
als TV o als còmics
de negre
amb la maleta.
Aviam,
en principi,
ningú diria
que sou inspectores
de salut pública,
no?
A vegades sí que...
És camuflatge,
realment no sou com a paranteu?
No,
ens coneixen tothom,
eh?
A vegades sí que hem vingut...
Sí,
no,
jo he vist que arribàveu
al mercat
i xerràveu amb tothom,
és veritat.
Ens coneixen,
sí,
força.
I a vegades sí que hem vingut
de plans CSI,
Las Vegas.
Explica,
explica,
explica.
Amb termòmetre en mà
i a vegades hem agafat mostres.
Som inspectores,
exactament.
Hem fet campanyes
vells de formatge fresc
i hem vingut
a agafar mostres
per triplicar
segons la legislació
i també s'ha de realitzar
aquest tema,
no?
Però normalment
les inspeccions que es fan
són visuals.
Si no hi ha cap denúncia
ni cap campanya
d'higiene alimentària
on s'agafen mostres,
són campanyes visuals.
Llavors,
anem així,
sense bata blanca,
guants...
De dos a manera...
Quan entrem per un costat,
els de l'altre costat
sabem que estem aquí,
això a més ara mateix
ens ho han comentat,
un paradista
corre molt ràpid.
Us han vist i han dit
calla,
que tenim inspecció.
Home,
teníem que haver aclarit
que veníeu pel programa de ràdio.
Està aquí estant.
No, aviam,
és curiós,
però en principi
jo recordo que
algunes vegades
hem parlat a la ràdio
i en general
els resultats
sempre són de molta confiança
cara al consumidor,
en general.
Sempre pot haver-hi
algun cas,
alguna excepció,
és el que tu deies,
són productes peribles
i a vegades
doncs qualsevol
petit descuit
pot generar
a més recordar
que al laboratori
a la Unitat Tècnica
de Salut Pública
tenim el telèfon blanc
per qualsevol ciutadà
que vulgui fer
alguna consulta
o denunciar
algun tema,
a vegades sí que
no s'han dit
temes de preus
que és més de consum
però bueno,
o temes de procedència
que posa
que és peix de Tarragona
i no és veritat,
és un peix que bueno,
no se sap
que peix és.
L'etiquetatge
és molt difícil
en determinats productes
i en altres
que no,
però és obligatori.
És difícil,
sí,
és molt difícil.
les etiquetes cauen
i en fi...
Després de la picaresca
que cauen a propòsit.
De totes...
Sí, digues, digues,
perdona.
El mercat té unes característiques
específiques
que són força...
Primer el lloc
que l'espai,
a més en aquest mercat
és petit,
les parades en general
exceptuant unes quantes
que són molt grans
perquè tenen diverses juntes.
Són petites
i això dificulta
la qüestió sanitària,
però després que és vell,
en aquest cas,
tot això es millorarà moltíssim
perquè les parades
seran molt més grans,
la cadena del fred
serà molt més fàcil
de mantenir
perquè ara mateix
les càmeres
estan a baix.
Per tant,
els consumidors
també guanyarem
des d'aquest punt de vista.
És una cosa...
I clar,
el sistema de pujada
i baixada
és complicat
perquè és un mercat vell
i després que la competència
és molt feroig.
Això que diu Glòria
que es queixa moltes vegades
de l'etiquetatge
i tot això,
clar,
el preu
pots comparar directament
només durant
girant l'esquena
i això fa
que, clar,
hi hagi una competència
de preus
que potser
fiqui un cartell
de...
Això és peix de Tarragona
quan no ho és
perquè es pugui vendre
més...
El que vegi
és que a un mateix
tipus de producte
doncs hi hagi
un preu en una parada
o en un altre.
A lo millor
un sí que és d'aquí...
Sèpia de la platja,
Tarragonina
i l'altra
la sèpia aquella
ve del Japó
per exemple
que allà ve...
I dius
oh,
quina diferència de preu
és que el producte
és diferent.
Home,
el que és important
és saber el que comprem
i tenim dret
a preguntar
escolti,
això que estic comprant jo
d'on és?
I si estàs d'acord
ho compres
i si no, no.
A més,
hem d'exigir
als paradistes
d'aquí
i de qualsevol puest
o de qualsevol establiment
una miqueta
d'informació
o sigui que
si és un peix
que està descongelat
o el que sigui
que el posi ben clar
perquè si tu a casa
arribes
i després
el tornes a congelar
pot ser perillós
sanitàriament
i segurament
que perd moltes qualitats
no?
Vitamines,
etcètera.
Home,
per vosaltres
el nou mercat
en aquest cas
el provisional
també us facilitarà
més la feina
recollida de mostres
i aquest tipus de coses
no?
Sí,
sí.
I el que deia
és molt important
el conservar
la cadena del fred
o sigui que un producte
que ha d'estar
com a màxim
a 7 graus
mai superi
aquesta temperatura
o sigui
des de la càmera
fins a la venda
del producte
que sempre
es conservi
la cadena del fred
és molt important
per evitar
les toques
i infeccions alimentàries.
Avui hem parlat
d'aquesta qüestió
recordem el tema
de la cadena del fred
les cremes
de les coques
per les persones
que compren
també tampoc
les trenquin
que s'han de comprar
congelats
vagin ràpidament a casa
que utilitzen bolsos
isotèrmiques
ara que arriba la calor
i s'ajuan
però a veure
que és que no és per fer
allò d'advocat del diable
hi ha comerciants
que seguiran
filparrant
de les instruccions
de la cadena del fred
i altres que no
però potser agafem
comprem ara
ho deixem al cotxe
amb la calor
i quan arribem a la tarda
que se'n
han venut el producte
malament
escolti
és que ha tingut
el producte
a 8 hores
el sol
oi que vindreu un dia
a la ràdio
i parlarem d'aquelles coses
que sempre us faig
la jugada
platges
gossos
tot això que us agrada tant
xips
abandonament de gossos
us sembla?
és que jo aprofito
que així ho diem
en públic
i no us podeu desdir
també és veritat
que sempre estan disposades
a col·laborar
i escolteu
que aprofitareu el viatge
o podem dir
als paradistes
que estiguin tranquils
donarem un tom
un tomet no?
un tomet sí que el donarem
inspecció visual
només avui?
sí
avui sí
no porteu termòmetre
veig que aneu sense sabata
termòmetre camuflat
molt bé
Gerri Glòria
moltíssimes gràcies
de veritat
per venir avui al mercat
i ens trobem ben aviat
gràcies
molt bé
fem una petita pausa
i tot seguit
saludarem
el senyor
Jaume Costa
que és arquitecte
i parlarem
d'aquest magnífic edifici
modernista
dels seus vitralls
de la seva estructura
serà després de fer
una pausa molt petita
per la publicitat
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
és un quart d'una
del migdia
amb 8 minuts
gairebé 9
i ens acompanya
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
el senyor
Jaume Costa
arquitecte
senyor Costa
bon dia
gràcies
gràcies per acompanyar-nos
tot el matí
que estem allò
especulant
entre cometes
d'una informació
que hem tret
d'un vell diari
que si aquí
aquesta plaça
aquesta zona
se li deia
la plaça popular
d'altres diuen
que era la plaça
del progrés
abans de Corsini
però probablement
el que més ens interessa
és conèixer
el valor
d'aquest edifici
edifici modernista
però això del modernisme
a vegades
és com un sac
on va a parar tot
hi ha modernismes
i modernismes
i contextos
socials
en els que es desenvolupa
un projecte
arquitectònic
a mi m'han dit també
que aquest edifici
per la llunyania
que teníem
l'anomenat
centre de Tarragona
va ser un pèl polèmic
però si li sembla
comencem pel començament
i expliqui'ns una miqueta
com es va iniciar
i quina és la història
de l'edifici
que acull
l'actual mercat central
més que la història
jo podré explicar
una mica
el context
de l'edifici
en el context
modernista
de Tarragona
i a veure
a començaments
de segle
Tarragona
estava
tenia
manca
estava
deficitària
d'instal·lacions
de mercat
perquè estaven
a l'aire lliure
i està clar
això tenia inconvenients
i es va determinar
de centrar
una sèrie de mercats
la població
que sempre ha estat
una mica repartida
entre tres nuclis
com sabem
de la part alta
la part de la població
de Marina
que s'havia començat
a construir
a finals del XIX
i la part aquesta
del centre
que de fet
s'estava construint
que es va iniciar
a partir de 1857
amb els plans d'unió
de la part alta
i la part baixa
i que
a començaments
de segle XX
doncs estava ja
s'anava construint
s'havia
s'havia anat
colmatant
una part important
de tot aquest enxample
modern
de la ciutat
i en aquest espai
faltava
una peça
d'equipament
que avui
no diem
equipament
llavors
bueno
doncs era
això
un mercat
en aquest cas
un mercat
i doncs
es va
determinar
de posar
en aquesta sona
que ja estaven
previstes
o semiprevistes
alguna plaça
en els plans
d'enxample
i d'unió
de la ciutat
aquí hi havia
un camp de futbol
diuen
no?
diuen
sí
els espais lliures
s'han utilitzat
per activitats
de lliure
bé
la qüestió
és que
això
encaixa una mica
en una època
que
la ciutat
tira endavant
al voltant
de la guerra
de la gran guerra
de la primera gran guerra
que és una època
en què la ciutat
té una activitat
econòmica
molt important
en el port
doncs per a tot allò
d'exportacions
i moviments
portuaris
és un moment
en què la ciutat
té una certa disponibilitat
econòmica
i doncs
es determina
de fer aquesta gran obra
coincideix
amb la
amb què
l'arquitecte
Josep Maria
Pujol
de Barberà
és arquitecte municipal
i doncs
se li encomana
amb ell
fer aquest
gran projecte
perquè realment
és un gran projecte
jo diria
que és una obra
de
recaptar
la importància
i
no només
dins de l'àmbit
de Tarragona
sinó dins de l'àmbit
del modernisme català
Josep Maria Pujol
de Barberà
és un arquitecte
del que podríem dir
de la segona
de la segona
fornada
d'arquitectes
modernistes
i això
que diferencien
en edificis
d'aquests utilitats
a veure
per entendre'ns
podríem dir
que la primera etapa
o primera fornada
d'arquitectes
modernistes
dels més
potser dels més
coneguts
dins de l'àmbit
del modernisme
són doncs
en Gaudí
en Domènech i Montaner
en Puig i Cadafal
són els referents
més importants
de la primera etapa
que en els primers moments
sobretot
en Puig i Cadafal
i Domènech i Montaner
doncs
tenen encara
molts tics
d'aquells
dels eclecticismes
que són
les tendències
arquitectòniques
decoratives
prèvies
immediatament
prèvies
al modernisme
en les quals
hi ha molts elements
de l'arquitectura
clàssica
de les arquitectures
de les arquitectures
històriques
de les arquitectures
històriques
vull dir
els eclecticismes
es barregen
es comença
amb els neoclassicismes
es va derivant
amb el gòtic
amb el romànic
amb els mudèjar
o sigui
es va barrejant tot
i arriba un punt
en què
aquesta falta
d'una línia
concreta
d'una
de certa dispersió
es comença
a dispersar
buscant
alguns punts
d'evolució
i arriba un punt
en què
es trenca
amb tot això
i apareix
el modernisme
apareix
la primera referència
de modernista
que es parla
és una casa
la casa de Víctor Horta
als Països Baixos
és un edifici
que és el primer
referent
modernista
i a partir d'aquí
es van apareixent
una sèrie
es va
reproduint
aquesta tendència
en aquest context
es decideixer
aquest corrent
en un context
de trencament
de les arquitectures
podríem dir
reglades
per dir
algun moment
reglades
més ortodoxes
era més ortodoxia
i
ja dic
aquests tres primers
arquitectes
catalans
Catalunya
s'ha d'encaixar
dins d'aquest
moviment
europeu
modernista
tenim una segona
fornada
d'arquitectes
que són
i en els quals
es podria
es podria
ubicar
en Josep Maria Pujol
de Barberà
pensem que
Gaudí havia acabat
la carrera
l'any 78
i
no
en
Josep Maria Pujol
va acabar la carrera
el 1892
o sigui
parlem d'uns
13-14 anys
de diferència
és a dir que
ja hi havia
una diferència
i quan
Gaudí
estava en el seu
ple
a Pugeu
doncs
Josep Maria Pujol
doncs
encara
encara
diguem que era
un principiant
per dir-ho
d'alguna manera
no?
carinyosament
no?
en aquell moment
que va assumir
el projecte
no
en el moment
en què va assumir
el projecte
no
perquè ell
havia acabat
l'any
el 1892
o sigui
que el 15
ja portava
doncs
quasi
20 i tants anys
de exercici
i professió
vull dir que
ja tenia
una experiència
important
clar
fer un espai
funcional
com aquest
no és fer
una catedral
no?
no
però
quasi
no
pel que fa
a les dimensions
és quasi
que es podria
comparar
evidentment
en Pujol
doncs
va utilitzar
els sistemes
que tenia
en aquell moment
a la mà
que era
ja feia
de finals de segles
s'havia començat
a implantar
les estructures
metàl·liques
perquè eren
estructures
molt lleugeres
estructures
que permetien
en un
plaç
molt curt
de temps
construir
un edifici
pensem que
els edificis
abans de l'utilització
del ferro
doncs
era molt complex
perquè s'havia de fer
s'havia de fer
amb peces
de pedra
no?
diguem
s'havia de fer
tot en bars
de pedra
era molt complicat
la implantació
del ferro
ja
perdó
a partir
de finals
de mitjans
de segle
ja
va representar
un avenç
molt important
en aquesta
en la construcció
perquè permetia
això
fer
estructures
molt lleugeres
molt diàfanes
molt grans
amb un temps
molt petit
i evidentment
amb una reducció
del preu
i amb aquest edifici
hi ha tota aquesta barreja
la barreja
encara dels sistemes tradicionals
pel que fa
en tot el tancament
de l'edifici
és a dir
encara
des del punt de vista
estètic
compositiu
et dona la sensació
que és un edifici
de pedra
de fet
de mètodes artesanals
quan en realitat
és un edifici
fet amb pedra artificial
encara que no ho sembli
no ho sembla
no ho sembla
però
llavors
hi ha aquesta barreja
d'aquestes dues coses
i curiosament
doncs
bueno
Josep Maria Pujol
està
el seu
les seves característiques
estilístiques
estan una mica
barrejades
depèn de les obres
hi ha obres
que
que
té una certa
una certa tendència
a introduir elements
revivals
de tipus
neogòtica
neoromànic
i fins i tot
amb aquest edifici
davant
en les decoracions
es pot veure
una certa
una certa
relació
amb tot això
quan
quan veus
que
aquestes grans arcades
que formen
que formen
les
que formen
les petites
les torres
pot dir d'alguna manera
les cantonades
de l'edifici
estan remarcades
per uns
el que podríem dir
una volta romànica
amb unes
arcuacions
això és meu clàssic
o ho sembla
aquesta part d'aquí
jo podries
si ho separéssim
del context
i aquesta part
del sostre
típica
amb els colors
no?
a veure
encara
plega una mica
d'allò dels eclecticismes
barrejat amb el modernisme
és una cosa
una mica complexa
jo inclús
a vegades
li trobo
unes certes referències
molt en els
modernismes
centre-europeus
de la zona
de Viena
hi ha unes
fotografies
de l'estació
de metro
de Viena
precisament
que recorda molt
la façana
aquesta
d'un arquitecte
que es diu
Otto Wagner
que és una altra
de les peces
fonamentals
dins del
modernisme
centre-europeu
a mi em costa molt
imaginar-me una cosa
quan està acabada
però a mi em venen a casa
miri li farem això
dic és que no m'ho puc imaginar
els arquitectes
sí que tenen aquesta habilitat
ens ensenyen això
podrem conservar
aquest esperit
aquesta cosa
modernista
de l'edifici
jo penso que sí
vitralls per exemple
que són d'aquelles coses
tan delicades
jo penso que sí
que s'ha de
penso que el projecte
preveu totes aquestes coses
i
penso que
seria
hagués sigut un disbarat
perdre una peça
tan important
dins de
i potser ho mirarem
amb altres ulls
perquè com que està una miqueta
mal més
quan s'acabi l'obra
però és que tots els edificis
requereixen d'un manteniment
i d'una
reparacions
requereixen estar-hi una mica
al damunt
neteja
els elements que són
no són perdurables
doncs s'han d'anar
substituint
vull dir
vull dir que
està clar
però aquest edifici
totalment net
i restaurat
pot ser una joia
una joia
esplèndida
del nostre
modernisme
finalment senyor Costa
quan es va fer
no tenien aquest problema
dels romans
tot i que hi havia restes
ara clar
a la que comencem
a fer una intervenció
a la ciutat
tots sabem
que és molt difícil
no trobar vestigis
no?
això sempre dificulta
la feina
les restes arqueològiques
també són
són un patrimoni
són un patrimoni
tant o més
no tant o més
el més important
de la nostra ciutat
per tant
hem de tenir cura
d'això
primer que tot
primer que tot
això
perquè de trobar-ne
en trobarem
és probable
és probable
doncs quan comenci l'obra
però és probable
és probable
i evidentment
s'ha de tenir
un respecte
extraordinari
amb això
perquè
és el primer patrimoni
nostre
és la història
més antiga nostra
i ho hem de respectar
al 100%
però també està bé
que mirem cap al modernisme
de la ciutat de Tarragona
tantes vegades
ignorat
tot forma part del patrimoni
i la ciutat medieval
que també la tenim
una mica oblidada
tot el patrimoni
aquí a Tarragona
a vegades
s'ha oblidat
una mica
amb la bandera
de la importància
del patrimoni
arqueològic romà
doncs
s'ha deixat
una mica
s'ha fet
una mica
l'esquena
en la resta
de patrimoni
quan tenia
un patrimoni
molt important
que doncs
bueno
doncs
ens en queda bastant
però doncs
esperem
que no
esperem
que es vagi
conservant
el màxim possible
senyor
Jaume Costa
arquitecte
moltíssimes gràcies
per acceptar
la nostra invitació
en aquest programa
especial
des del Mercat Central
de Tarragona
tindrem oportunitat
de trobar
per la
i de fer
un seguiment
allò visual
de com va quedar
tot
li sembla?
doncs
amb molt de gust
doncs anirem quedant
moltes gràcies
bon dia
passen gairebé
set minuts
de dos quarts
d'una
Déu-n'hi-do
encara han de passar
molts convidats
i tenim poc temps
de programa
fem una pausa
molt petita
suficient
perquè prenguin
el seu lloc
al que els hi pertoca
en aquesta taula
els següents
convidats
del matí
resul
de
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i segona, que accepto el de Ribota Seca, és Albert.
Que jo dic no vindrà perquè té la parada de vacances, però veig que sí.
Bueno, el mercat marca molt, el mercat és primer.
Que malgrat que són vacances, Déu-n'hi-do, no?, el moviment que hi ha,
malgrat tot es treballa a tot gas, però també la infraestructura
no permet donar tot allò que s'ha de tenir perquè esteu a punt
després de l'estiu i entrareu a la carpa provisional.
Són uns dies complicats per vosaltres.
Sí, aquest mes sempre ha estat complicat i amb el problema que tenim,
no problema, amb la situació que tenim de la carpa ocupant la plaça de Corsini,
doncs és evident que la gent té més impediments per poder arribar dintre el mercat.
Però no obstant, és el pas que tenim que seguir i patir per arribar a bon port.
Veríem que sense aquest pas al mercat li quedava poc temps de vida, no?
I no volem que sigui així, el que volem és que en tingui molta més vida
de la que ha tingut fins a dia avui i més important, amb més qualitat.
Jo convidaria totes les persones que ens acompanyen en aquesta taula
que a banda que els poguéssim adreçar preguntes concretes
que intervenguessin quan no ho trobessin un portó.
Som al mercat, aquí tothom s'expressa així com a més plenerament, no?
Però parlem dels comerciars que esteu al voltant, perquè, clar,
els paradistes patiu els inconvenients, els clients fidels tot i així,
continuen venint-hi, però, clar, tot el comerç que esteu al voltant,
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Sí, el que passa és que el comerç català a l'arredador,
el que volem és fer una pinya junt amb el mercat,
perquè és una cosa que ens interessa a tots,
i el que fem és col·laborar amb ells amb tot el possible.
Sabem que per llui hi ha que patir,
sabem que és una obra costosa i llarga,
però estem a mort amb ells i farem el que convingui,
tot perquè després sigui molt millor del que està ara.
Primer van ser les obres generals, ara les del mercat.
Ha suposat algun impediment als clients habituals?
Perquè, clar, els clients habituals dels vostres establiments,
ja saben, va aixecar-la aquí, va aixecar-la allà,
però després està tot aquell client que va passant, esporàdic,
que Déu-n'hi-do, eh?, és allò, el rajulinet, rajulinet.
Aquest client l'hem perdut una mica, aquest temps d'obres?
Les obres sabem que sempre perjudiquen,
perquè, a veure, la gent va a lo fàcil.
Entrar a Tarragona, poder aparcar,
hi ha mancances, tots ho sabem, a les nostres zones d'aparcament,
llavors el mercat té un accés molt més difícil,
i, a veure, això treu que hi ha gent
que per la dificultat que hi ha deixi de vindre,
durant un temps.
Després s'ha d'intentar que torni,
però tots sabem que els hàbits de la gent,
doncs, són els que són, no?
Llavors, vull dir, no és que patim,
però sí que voldríem alternatives
o poder fer que la gent no canvi d'hàbit,
perquè és important que un mercat com tenim,
tan cèntric, vull dir, doncs,
i després el comerç molt dispers perquè tenim una ciutat
en què s'hi compra de meravella, perquè es compra amb tranquil·litat,
doncs, bueno, tot això segueixi igual o millor,
però voldríem que ara aquest temps de dificultat
ens veiéssim afavorits,
sobretot per l'Ajuntament,
que ens proposés també de...
Ui, no s'ha posat.
Ui, doncs, nosaltres demanaríem que ens tinguessin molt en compte
perquè necessitem que aquest comerç,
o sigui, l'estem estructurant millor del que ho tenim,
però, clar, això fa que no puguem anar al ritme que voldríem,
perquè tenim moltes obres dintre de Tarragona,
no solament la del Mercat, la de l'INSS,
la del Corte Inglés, tot això,
i, clar, els botiguers, fem els nostres horaris...
En part, teniu molts reptes, no?
Molts reptes.
Jo desconec el que és viure sense obres,
perquè fa quatre anys que em vaig canviar de lloc
i des que em vaig canviar de lloc,
obres Governador González, obres Fortuny,
La Carpa, obres a Canyelles,
tres vegades al carrer Soler...
I què farà quan deixin de fer obres?
És que no m'hi trobaré, ja.
No s'hi trobarà gust, és que no serà...
Suposo que dombleré ventes o alguna cosa així,
perquè és que, com que tothom es queixa
que li baixen les vendes quan hi ha obres,
clar, jo desconec aquesta situació.
O sigui, espero que potser em faig rica.
Vostè ja sap com funcionen obres,
per tant, tot això que té guanyat,
perquè mai se sap.
I la pols també.
Clar, serà un període llarg,
el d'aquestes obres del mercat,
lògicament, de totes maneres,
si posem la part positiva,
és que una part de la clientela tarragonina
és molt fidel
i que els establiments que hi ha al voltant del mercat
són establiments molt especialitzats.
Sí, a més, són establiments...
I són les avantatges, en tot cas,
que segurament tenen vostès, no?
Sí, a més, són establiments de fa molts anys,
de tota la vida,
doncs, com el cas del meu, per exemple,
fa 75 anys que estem,
i bé, això et dona l'oportunitat
de poder mantenir una clientela fidel.
Però, bueno, el que diu la Neus,
també ens interessa, doncs,
no perdre la clientela fluctuant,
la que, doncs, ve,
si té comunitats per vindre,
i ara que no les té,
doncs, hem de fer el possible,
doncs, perquè puguin seguir venint
i no perdem aquest flux de gent,
doncs, que sempre tomba
per aquesta zona centre de Tarragona.
Senyor de los Rios,
la roda fa molts milers d'anys
que es va inventar.
No la inventarem ara,
ni de bon tros.
No hi ha grans novetats
ni grans innovacions,
però realment els reptes
s'han d'afrontar,
entre altres coses,
a banda d'inversions,
amb molta imaginació, no?
Sí, i amb sentit comú.
I amb sentit comú.
I ara, aquí, escoltant,
doncs, tot el col·lectiu, no?
En el sentit d'això de les obres,
crec que tots estem d'acord
que el projecte de remodelació
del mercat central
s'havia de tirar endavant,
no només per al propi mercat central,
és a dir, jo crec que és un projecte
que sobrepassa les dimensions estrictes,
els límits estrictes d'aquest mercat.
Estem parlant de tota una zona comercial
de la ciutat de Tarragona.
I que realment,
que si no s'hagués afrontat aquest projecte,
allò de dir,
anem a no fer obres,
doncs, no en fem cap d'obra,
doncs, això hauria anat
cap a caiguda, cap a caiguda, cap a caiguda,
fins que s'hagués mort,
des d'un punt de vista comercial,
tota aquesta zona de la ciutat.
Per tant,
el projecte de remodelació
és un projecte fonamental,
no només per al propi mercat en si
i tota la vida que s'hi produeix aquí dins,
ara ho estem veient,
això no només ho hem de veure
des d'un punt de vista comercial
o des d'un punt de vista de negoci,
això és vida,
això és relació entre persones,
aquí es produeixen realment escenaris de vida i de relació,
no?, amb l'excusa, doncs, de venir a comprar al mercat,
doncs, es produeix tot aquest escenari de vida, no?,
doncs, bé, el que perdríem seria tot això,
si no s'afrontés a aquest gran repte.
És un gran repte que realment tindrà inconvenients
i aquí no s'enganya absolutament a ningú,
qualsevol obra té inconvenients,
ara, també hi ha no només els diners,
les subvencions, les bonificacions,
sinó també la imaginació i el sentit comú
a l'hora de fer les coses ben fetes.
jo crec que per començar a dir coses ben fetes
és el propi projecte del mercat provisional, no?,
perquè potser tots parlem de la carpa,
però jo prefereixo...
Jo m'imaginava un embalat i, escolti,
a mesura que s'ha anat construint,
he vist que la...
Precisament, jo,
no, aviam, us explico
el que jo he pogut veure
des de darrere el meu taulell.
Quan a la gent li explicaves
que hi hauria una carpa,
la gent s'imaginava un circ
amb pallacitos i tot això,
però com que...
Quatre tauletes de fusta i vinc,
anem a vendre, no?
Sí, pallacitos ja no en tenim,
llavors el que hem fet
és fer una estructura sòlida,
com diu el Sergi,
perquè s'ha de fer ben fet.
Pensem que estem tractant
amb producte fresc,
amb producte d'alimentació,
era indispensable fer un pas ben fet
i la carpa que estem construint
és del tot ben feta,
és un cost realment alt,
però crec que per el sentit
en què es fa es mereix,
no podem parlar d'alimentació
o producte fresc molt a la llogera,
és un producte que la gent
ho dona a les seves famílies
amb tota la confiança al món
i no podem trencar aquesta cadena
que necessita l'alimentació, no?
Perquè el que és la reforma en si,
perdona, Sergi,
queda durar en principi.
A veure, jo ja sé que no es pot posar...
Aquestes qüestions estem parlant
d'un període llarg,
estem parlant entre 3-4 anys,
és el que s'està dient,
però evidentment com qualsevol projecte
sempre està subjecte
a aquells elements no previstos
que poden sortir en qualsevol obra.
Hi ha uns elements previstos,
evidentment es tenen tots en compte,
però després hi ha tota una sèrie d'elements
que poden ser previstos
que en la mesura del que hi hagi
ho allargarà menys, més o menys.
Jo crec que parlant de fets
és el del mercat provisional,
que crec que és molt important,
molt important que es faci molt ben fet
precisament perquè estem parlant
primer d'aquest termini,
és a dir, temporalitat,
però 3-4 anys,
i per tant,
no només els propis paradistes,
sinó que els propis tarragonins i tarragonines
que venen habitualment a comprar,
veuran que hi ha un mercat provisional
en totes les condicions
que se podrà continuar desenvolupant
l'activitat que ara estem veient aquí dins
i fins i tot amb aspectes
com pot ser la pròpia climatització,
molt millor dels que tenen en aquests moments.
Que jo crec, en definitiva,
que també, encara que sigui un mercat provisional,
li hem de donar el tomb,
i de dir, escolteu,
ciutadans de Tarragona,
veniu a veure aquest mercat provisional que tenim,
perquè això realment val la pena venir-ho a veure
i val la pena venir a comprar.
Per tant, comencem a girar
allò que dèiem abans del sentir comú,
no és allò de dir,
oh, està enmig de la plaça Corsini,
ja ho sabem, haurem d'estar uns anys...
No, girem-ho, no?
Veniu a veure-ho el dia que s'inauguri
i a comprar i veureu en quin serà de ve.
Amb l'otafan és que som tots,
segur que ja anirem com a mínim.
I per tant, jo crec que ara el primer repte és
que amb l'excusa del mercat provisional
vingui més gent a veure el mercat provisional
de la cara B,
amb el qual vol dir que tota la zona,
tota la zona ja automàticament,
malgrat estar a moures,
això no ens ho treu ningú,
ja ens comencem a beneficiar.
I si comencem a transmetre aquesta idea
i aquest missatge,
jo crec que és una d'aquelles maneres
de no passar allò com puguem
aquest llarg període,
sinó començar-lo a passar amb alegria.
Això pel que fa a la dosi de sentit comú
sempre necessària en qualsevol projecte.
Hi ha una altra dosi,
la material que jo m'imagino
que els comerciants també reclamen.
I no només parlem de dinerets,
sinó de recolzament,
com comentaven els comerciants aquí representats.
Qui millor que vostès,
per concretar,
i no dir que sigui un lloc per demanar res ni res,
però en tot cas fer un intercanvi d'impressions
en quant al que el comerç necessita
en aquesta zona de la ciutat.
Neus, per exemple,
abans parlaves,
ja donaves alguna pista,
però en termes molt genèrics,
des de la instituació més propera,
des del Consistori,
des de l'Ajuntament,
què espereu vosaltres?
Nosaltres crec que hi ha coses que van lligades,
no?,
el comerç,
el turisme,
això està molt lligat,
està clar que vents de Tarragona
i pels de fora
en poc temps ho tenen tot vist,
que no hi ha una zona lúdica al centre,
que tot ha marxat,
i llavors, doncs bé,
es pot vindre a passejar,
poden anar al balcó,
però sembla que s'acabi aviat
la feina a Tarragona
i això ho hauríem de canviar.
Llavors, què demanem?
Doncs que es faci el teatre humà,
que demanem que es facin moltes coses
lúdiques perquè la gent vingui a Tarragona
a disfrutar i a comprar,
això va canviar a Tarragona.
A banda que acabin les obres algun dia,
Joan Anton,
quina és el seu punt de vista?
A veure, jo coincideixo amb la Neus
en què s'ha de portar gent a Tarragona.
L'altre dia hi havia un article
absurdament demolador al diari
que deia que Tarragona
pràcticament venia a dir
que no valia res.
És a dir,
que la gent havia de residir
a Saló i Vilaseca
i vindre a Tarragona
que només donava per una excursió
d'un dematí o com a molt
quedar-te i anar a fer una volteta
per la tarda.
A veure,
això és molt fotut.
O sigui, Tarragona dona per molt més.
El que està és potser
mal promocionada
o desconeguda
i llavors aquí és on s'ha d'invertir.
És a dir,
s'ha d'aconseguir portar
la gent a Tarragona
amb motivacions.
No n'hi ha prou
a dir que estem aquí
i som patrimoni de la humanitat.
El patrimoni de la humanitat
és un títol
que es queda molt bé
però que per si mateix
no fa res
si no es promociona.
Llavors, evidentment,
hi ha d'haver atractius
i s'ha d'aconseguir
portar la gent.
Jo recordo
una iniciativa
que hi va haver
de l'anterior govern
amb un tema
d'un autobús de Barcelona
que a mi comercialment
no em va representar res
però que era un autobús
que venia de Barcelona
portava la gent
a una volteta aquí.
Vull dir,
això és el que deia el diari
l'altre dia.
Això no serveix per res.
Per res.
És el ramadet aquell
de turistes
que transporten
d'un punt a l'altre
però no fa res.
Jo crec que demanen vidilla, eh?
Sí, sí, sí.
i a més a més
amb tota la raó
del món.
Jo crec que
precisament referint-nos
a aquest article
que va sortir
jo crec que
per un turista
que arriba a la Costa Daurada
i m'estic referint
a poblacions
que no són estrictament Tarragona
i parlem clar
allò de Salou,
Cambrils,
aquest tipus de turista
que està buscant el sol
i platja
per ells
sempre a Tarragona
serà una excursió
de mig matí
o d'un dia
màxim.
Per tant,
què vull dir?
que aquest turisme
l'hem de rebutjar?
No.
No.
Si venen un matí
o un dia
doncs benvingut sigui
que normalment
solen fer aquesta excursió
el dia que està tapat
fa núvol
i no poden anar a la platja.
Estic parlant
dels mesos d'estiu
i de vacances.
És a dir,
amb això
el que dic
és que hem d'anar
a buscar un altre tipus
de turisme.
És a dir,
jo crec que
el tipus de turisme
que ens interessa
a la ciutat de Tarragona
és un turisme de ciutat
molt semblant
al turisme de ciutat
que està arribant
en aquests moments
a Barcelona-ciutat.
Molt semblant
amb aquest tipus,
amb aquest perfil
de turista.
Per tant,
jo no hi crec tant
en el fet
d'anar a muntar excursions
de Salou cap aquí
perquè sempre
és l'excursió
de mig matí
o d'un dia sencer,
sinó que a treure
un tipus de turisme
que busqui
el que Tarragona
li pot oferir.
i amb això
estem canviant
totalment
el perfil
de turista
que hem d'anar
a captar.
És a dir,
no créixer
per la banda
del turista
de Sol i Platja
perquè dona el que dona,
ja sabem el que dona,
no cal dir res més,
i anar per aquest
altre tipus
de turisme
de ciutat.
Per tant,
aquí entra
el fet
que la marca
Turisme de Tarragona
sigui una marca
que comenci
a ser coneguda
com un lloc,
com un turisme
de ciutat,
un turisme de ciutat
on se li poden
oferir
tota una sèrie
d'aspectes
a visitar
que evidentment
la marca patrimonial
de la humanitat
és la marca
excel·lent
i el gran atractiu
que tenim
però que també
des de Tarragona
puguin fer
aquestes excursions
a altres llocs
però que estiguin
a Tarragona.
És a dir,
que puguin estar
visitant la Tarragona
romana
per nocting aquí,
o sigui,
facin la nit
a Tarragona
i a l'endemà
aquí,
és a dir,
els hotels
vindran
en tant en quant
aquest flux
comenci a aparèixer.
És a dir,
a l'hoteler
les grans cadenes
d'hotels
posen hotels
allà on veuen
que hi ha possibilitat
de negoci.
Si no hi ha possibilitat
de negoci
no n'en posaran
perquè no deixa de ser...
És com l'ou i la gallina,
no?
És l'ou i la gallina.
No tenim hotels,
no venen.
Els altres no fan hotels
perquè no n'hi...
Sí,
no han sortit.
L'hotel és lentíssim.
No tenim els hotels
potser que voldríem
però no n'hi ha prou.
No n'hi ha prou.
Per ser turisme, eh?
Ni tenim.
Potser no el suficient.
Jo crec que està
potser més ben dit així.
Perdona, eh?
No, no, no.
De totes maneres,
vostès acaben
d'encetar
doncs
un tema
importantíssim
que donaria
molt de sí.
Només tenim
tres minuts
perquè és el que hi ha,
no tenim més.
A veure,
quan passi
tot això
de les Revelles
i tot plegat,
podríem quedar
un dia
tranquil·lament
a la ràdio
i amb temps
i què els hi sembla
si fent allò
una trobada
davant dels tarragonins
que no són turistes
però que a vegades
ens hauríem de mirar
la nostra ciutat
amb ulls de turistes
a dir amb carinyo
que això també
probablement
ens faci faltar.
El sembla
que quedarem un dia
i podrem parlar
de totes aquestes qüestions?
Però bueno,
ha d'anar cap aquí
a la promoció.
Jo només
un petit esment
perquè no quedi
aquesta imatge
que tampoc es fa res.
En referència al mercat.
Demà mateix,
no,
mercat i turisme.
Això que veiem
el turisme
que va íntimament
lligat a comerç.
Si turisme
no el lliguem a comerç,
malament rai.
Demà mateix,
doncs ve tot un grup
de periodistes
del Benelux,
d'Holanda,
de Bèlgica
a fer un reportatge
a Tarragona.
Per què?
Per poder-lo transmetre
en aquests països
d'origen.
O dilluns,
per exemple,
ve una televisió americana
també a poder agafar
les primeres imatges
per posteriorment
venir a fer
un gran reportatge
sobre la ciutat de Tarragona
per ser més
amb una televisió americana.
Hem d'anar cap aquí.
és aquest el tipus
de perfil
de turista
que ens interessa
treure.
I jo crec que aquí
s'han començat
a posar les primeres pedres,
però que ens queda
terreny i camí
per recórrer,
també.
Albert,
és que aquesta tarda
comenceu ja aquesta campanya
de l'ànima
del mercat materialment.
L'heu presentat
aquest migdia.
Val la pena
donar quatre pistes
als clients
i als tarragonins
perquè han d'agafar
la càmera
i començar
a buscar l'ànima
a través de les fotografies.
Sí,
cal que la gent
vegi
què és per ell
l'ànima del mercat.
I el que volem
és que ens ho
deixin constància
amb una fotografia
que a més a més
servirà de documentació
per als que vinguin
darrere nostre
de com érem
els del mercat
en aquest temps
i el que patíem
i el que fèiem.
Tampoc vull passar
l'oportunitat
de dir que
hem tingut
una sèrie de gent
que col·labora
amb tot això.
La càmera de comerç
sens dubte
tenint el primer president
que és purament
que ve de comerç
s'hi ha abocat molt
i ha posat molt
i ve del mercat.
Cal dir-ho,
hi ha posat moltes ganes
i bé,
donar a conèixer
el mercat
amb un concurs
una miqueta diferent,
simpàtic,
que creiem que pot estar
molt bé
i que té uns premis
que suposo
que ja els haureu comentat
molt bons.
Jo ho tinc mirat
com si fos un tatuatge.
Safari a Quènia,
un lloc paradisíac
de Mèxic
i una ruta
per Europa magnífica.
Ens ho ha explicat
la Isabel
de Viatges del RAC.
Doncs com que crec
que aquests premis
poden motivar molta gent,
no vull deixar
de passar l'ocasió
perquè el Sergi de los Rius
m'ha dit avui
que tenia
tres sol·licituds de visita,
la meva li va en curs,
però aprofito que el tinc aquí
perquè els de mercat
som així,
anem a salto de madres.
Tenim 15 segons.
15 segons.
Que pensi'm un pla d'usos
per no trobar
la zona tan degradada
quan inaugurem
aquest mercat nou.
Crec que és importantíssim,
que s'ho punti almenys.
Aquesta trobada
que farem
podríem partir
d'aquesta qüestió.
Què els sembla?
D'acord, perfecte.
Moltíssimes gràcies
per acceptar
la nostra invitació.
Moltíssimes gràcies
a totes les persones
del mercat central,
de les diferents entitats
que han fet possible
que un equip de la ràdio
estigui aquí
des de primeres hores
del matí.
Han començat a les 7,
faltant 10 segons
per la una
i en tot cas
també agraïm moltíssim,
com sempre,
el treball més que professional
del Lluís Comas
i Joan Maria Bertran,
en Jordi Sorinyac
i Josep Sunyer.
La una a les notícies.
Josep Sunyer torna
des dels estudis
de l'Avinguda Roma
amb l'Agenda.
Adéu-siau
i bon cap de setmana.
i bon cap de setmana.
i bon cap de setmana.
i bon cap de setmana.
I bon cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.