El matí de Tarragona Ràdio.
Bé, doncs, ja el tenim entre nosaltres, Jordi Sorinyac.
Bon dia.
I bona hora.
És home exigent, ahir va anar al mercat i va dir
no, no, jo no em quedo a Tarragona, me'n vaig a Barcelona a comprar.
Bé, més que comprar vas formar part d'aquesta expedició,
podríem dir-ho així, de venedors del mercat central de Tarragona,
una representació i despinça.
L'objectiu era copsar, veure com s'han tirat endavant
les diferents tasques de rehabilitació, de remodelació
de mercats de la capital catalana.
Això mateix, l'Associació de Venedors del Mercat Central
ja fa temps que ha fet diferents visites
i s'ha interessat per conèixer de ben a prop
alguna d'aquestes remodelacions, però ahir va ser Espimsa,
l'empresa municipal que va organitzar una expedició
en la qual hi van participar una quinzena de paradisses
i de representants de diferents sectors del comerç tarragoní
per conèixer de ben a prop les reformes de dos mercats ben concrets.
Un al de la Barceloneta, a la part baixa de la ciutat de Barcelona,
i l'altre al Mercat de la Llibertat, al barri de Gràcia,
al costat de la plaça Gala Plasídia,
amb dos mercats que, en certa manera, a més a més,
s'ajusten a les característiques del mercat tarragoní.
El mercat de Gràcia és un edifici singular,
que a la reforma no es pot tocar l'edifici,
no és allò que tires a l'edifici terra i tot,
no, és un edifici singular.
Naturalment és similar al de Tarragona.
Aquest, el de Gràcia, és de caràcter modernista,
el de Tarragona és força més tard, és de 1915,
però vaja, tenen diferents elements en comú.
Si et sembla, anem explicant tot plegat.
Tenim veus de diferents protagonistes.
El primer d'ells, el que volem presentar-los,
és el senyor Cristóbal Roldán.
Ell és un paradista i la seva impressió demostra molt clar
perquè els paradistes, els venedors, s'han adonat
que és necessària fer aquesta reforma del mercat central de Tarragona.
L'edifici és un edifici vell, de l'any 1915,
i està desfasat.
Vull dir, no tenim la infraestructura que s'ha de tenir avui dia
per desenvolupar el comerç.
El mercat de futur ha de ser un mercat modern
en quant a lo que és infraestructura,
però sin perder l'espírit de mercat tradicional.
Aquesta segurament és la fórmula de l'èxit,
la fórmula de la Coca-Cola,
intentar trobar...
I adaptar-se a les necessitats del comprador d'avui en dia,
que és molt diferent.
Quines són aquestes necessitats i com es poden aconseguir?
Ahir, el nostre Cicerone a Barcelona va ser el senyor Pere Sirvent.
Ell és el cap de projectes, a veure si ho diuen bé,
de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona.
Ell és un home que des de fa una desena d'anys
s'ha encarregat de la reforma d'una vintena de mercats,
de gairebé res, en diferents mercats dels barris de Barcelona
i de poblacions de l'àrea metropolitana.
Pensem que només Barcelona, la ciutat, té més de 40 mercats.
Clar, que tots els barris tenen mercats,
a més, de força grans, de característiques força remarcables.
Doncs bé, ell coneix, gràcies a la seva experiència,
o com a mínim ha trobat la que crec que és la fórmula exitosa.
Ara l'anirem desgranant, però un abans, un titular,
podria ser el següent.
El Nadal som els líders, el dissabte som els líders,
però no n'hi ha prou.
Hem de tornar a ser rutina de la gent.
I la forma de ser rutina de la gent no només és la pedra,
que és l'activitat física de renovació que farem,
sinó una sèrie de canvis en la gestió comercial.
Un, amb canvis d'horaris.
Dos, amb canvis en implantació de serveis,
aparcaments, serveis a domicilitat.
I tres, puguem donar una oferta completa,
el que els anglosaxons en diuen one-stop shopping,
que vol dir compren un sol acte.
De manera que la implantació de noves activitats comercials
permetin que el client vegi el mercat
com el seu lloc de referència,
tant el dia que vol quelcom dels especialistes,
com el dia que vol quelcom dels nous operadors comercials.
Aspectes que remarcava en Pere Sirvent.
D'una banda, l'ampliació d'horaris.
L'altra, la incorporació d'altres activitats comercials.
Aquesta mitjana superfície, un supermercat, etc.
Vam preguntar-li específicament sobre aquestes qüestions,
perquè són qüestions que moltes d'elles ja estan incorporades
en el projecte de reforma del mercat de Tarragona
i que van suscitar molt debat, perquè algú va dir
a veure, si fiquem un supermercat al nou mercat de Tarragona,
no ens estem tirant pedres sobre la nostra pròpia taulada,
no ens estem portant...
A més hi ha supermercats al voltant, també.
No ens estem portant la competència a casa.
En Pere Sirvent, ell creu i assegura
que gairebé no hi ha debat.
Escoltem-lo i ara continuem amb l'explicació.
El 31% de la gent que compra mercats
i compra un cop a la setmana,
i el segon grup, més important, el 18%,
hi està comprant un cop cada 15 dies.
Compra la gent, tampoc, a mercats?
O és que resulta que compra en altres formats alternatius?
Evidentment, està comprant en altres formats alternatius
perquè els mercats no ofereixen tots els productes,
i dos, perquè el conjunt d'horaris i de serveis
i de proximitat dels altres formats és molt gran.
Per tant, la fórmula per canviar això
és aplicar allò que la competència pugui fer
a llintre del meu propi edifici.
Un supermercat, per tant, segons ell,
segons l'experiència aplicada a Barcelona
i a l'àrea metropolitana,
és positiva, per diferents motius.
Bàsicament perquè és capaç,
capta molta clientela que ve al supermercat
i després aprofita per fer les altres compres
al mercat tradicional.
Per tant, el supermercat pot actuar
com a pol d'atracció,
podríem dir-ho, per la gran quantitat de compres.
Allò que dèiem,
pot ser problemàtic portar la competència a sobre?
Diu, escolta'm, si en un mercat tradicional
hi ha 15 carnisseries,
n'han tancat 15, ara n'hi ha 5,
doncs si hi ha al nou mercat,
en lloc d'haver ni 5, n'hi ha 6,
doncs abans vostè competia
amb d'altres 10 carnisseries
i ara només en té,
en tindria una més.
Coses que s'han de tenir en compte,
coses que es van remarcar,
o el supermercat,
no sé per allò com més gran millor,
però sí que ha de tenir
unes dimensions considerables,
ells calculen que per uns 1.000 metres quadrats,
doncs és una superfície
que funciona força bé
i sobretot remarcar
que no passa res si es venen
a l'interior d'aquest supermercat
productes que es poden veure
en el mercat.
Ara això sí,
calculant molt bé l'oferta,
si per exemple es ven carn,
que es busqui un supermercat,
una empresa que ofereixi carn
de manera retractilada...
Que sigui diferent d'aquella
que ens venen els paradistes.
Clar, això mateix,
carn tipus guisona,
per dir-ho d'alguna manera,
que després qui vulgui
una atenció més concreta
li pugui demanar
el seu carnisser de tota la vida,
que vulgui tres costelles
més concretes, no?
Que el supermercat trobarà
el pack de 8,
però si en vol 3 o 25,
doncs que també les pugui trobar.
Per exemple,
doncs tancant aquest punt,
el supermercat important,
pol d'atracció
i a Barcelona l'han col·locat
a gairebé tot arreu
on han pogut.
Així de clar.
Un altre punt que comentàvem abans,
l'obertura a les tardes.
Pere Cervent també explica
perquè és gairebé indispensable
ampliar l'horari comercial.
La gent està comprant
quan finalitza el seu horari laboral
o quan els seus fills
han sortit d'escola
a partir de les 5 i mitja.
I per tant,
és absolutament imprescindible
en el tram central de la setmana,
bàsicament de dimarts a divendres,
inclòs,
que nosaltres donem
aquest servei al client,
sinó com ens podem seguir
anomenant a nosaltres mateixos
sector de servei públic.
Els que comprem al mercat central,
ja fa anys que ho diem això
i quan parles amb altres compradors
i compradores sempre diuen
llàstima
que no hi hagi un horari diferent.
No ampliar l'horari,
però sí reajustar-lo
a les necessitats.
Probablement no és necessari
tenir la paradeta oberta
a les 7 del matí,
però sí a les 6 de la tarda.
Tracteu d'una millor distribució
als paradisses
que ahir estaven
en aquesta visita,
doncs ho teníem força clar,
no van amagar
que n'hi ha d'altres
que no ho veuen gens.
Clar,
el reglament
sembla que ha de tendir en això
una obertura
o una permissivitat
perquè tothom pugui fer
el que vulgui,
però sembla que la tendència,
tenint en compte
l'experiència personal,
és que en augment
encara les parades
més potents
obren a les tardes,
doncs la competència
veu que obrir a les tardes
funciona
i que si realment
doncs vols tenir clientela,
al final també acabes obrint
per la tarda.
Sí, en una societat
que cada cop tendeix més
a la jornada intensiva,
on realment
les tardes
doncs es dediquen
en bona part
a fer les tasques
que tenen a veure
amb la vida domèstica.
No, no, és obvi,
ara hi ha molts supermercats
que obren dissabtes
a la tarda també,
gairebé ara molts supermercats
obren també els migdies,
els nostres horaris laborals
són força complicats,
els dels oients
suposo que també,
i ho hem d'intentar
encompaginar
de la millor manera possible.
Un altre aspecte
que van remarcar
força ahir,
el Mercat Central
de Tarragona,
mai ho comentàvem,
ara també ho repassarem,
començaran les obres
i les parades
s'instal·laran
en una carpa provisional
a la plaça Cursini,
d'acord?
Es va remarcar
sobretot
que aquesta carpa provisional,
de provisional
només en té nom
i poca cosa més.
Ha de ser
una carpa,
l'experiència a Barcelona
és que més que una carpa
gairebé instal·la
en una mena de tinglado
del moll de costa,
per entendre'ns.
No s'assembla gaire
a l'esconcepte de carpa
que podem veure
a les paradetes
de la Rambla Nova.
ha de ser una carpa
còmoda
per treballar,
pels compradors,
amb tots els serveis
possibles
i, per exemple,
una dada,
si la reforma
del mercat de Gràcia
de la plaça Llibertat
costa uns 6 milions d'euros,
la instal·lació de la carpa
costa 2 milions d'euros.
Només la carpa.
Només la carpa.
D'acord?
Clar,
tenint en compte
que si la reforma
del mercat de Tarragona
es calcula
que durarà
un mínim de dos anys,
mínim de dos anys,
un mínim de dos anys,
24 mesos,
aquella carpa
entre...
Molt provisional no és.
Clar,
fet i fotut,
parlant amb plata,
s'estaran els venedors
3 anys
allà entre
que comença,
no va,
o sigui que estem parlant
d'una carpa,
doncs això
que ha de proveir
tots els serveis.
I fins i tot
ens remarcava el Pires Sirvent
que aquesta carpa
és importantíssima
perquè en moltes ocasions
la carpa
és millor
que l'antic mercat
i això ja comença
a fer servir...
Comença a crear hàbit
al comprador, no?
Comença a crear hàbit
a l'escoltem-ho.
De fet, la carpa d'aquí
de la Llibertat
on estem ara
pràcticament
val un 25%
o una mica més
fins a un 30%
del que valdrà
el mercat definitiu.
Però,
com que no es pot fer
el mercat sense anar a un lloc
anem-hi com Déu mana
i fem-ho bé.
És a dir,
no pots vendre alimentació
en qualsevol condició
i això requereix
uns estàndards
de sanitat
i de seguretat
molt importants
pels clients
i per tant volem
que el client
ja noti la carpa
com una recuperació
de la imatge
que fa 100 anys
tenir al mercat.
No aquesta imatge
que tenim ara
d'un munt
de parades tancades
d'un cert degradació
i que per tant
la carpa
ja sigui un lloc
d'orgull
pels compradors
del barri.
Doncs es remarca això
que la carpa
pot funcionar
com un primer revulsiu
de les vendes.
És un nou mercat
podríem dir
després ja tindrem
el definitiu.
Això sí,
es calcula que
l'èxit
dura un màxim
de dos anys
a partir dels dos anys
d'aquesta carpa
provisional
ja el fenomen
s'estanca
podríem dir-ho
la novetat
deixa de ser novetat
i llavors
les vendes
comencen a normalitzar-se
per tant
a la mesura del possible
s'ha d'evitar
que aquesta carpa
sigui el més provisional
possible
tot i les dificultats.
Els venedors tarragonins
van sortir força satisfets
d'aquesta visita
ja que
es van reafirmar
en alguns punts
que ja contempla
el projecte tarragoní.
l'Albert Ribot
el president
de l'associació
de venedors
del mercat central
de Tarragona
va recordar
però que una reforma
d'aquest tipus
tan ambiciosa
és necessària
però que obliga
lògicament
a una sèrie
de compromisos
importants
i d'esforços
per part de tots
els paradistes.
Es ha reafirmat
el que nosaltres
sempre teníem clar
que era
que ha d'haver
una superfície
una mitjana superfície
al nostre voltant
que el nostre producte
pot donar-li força
més producte
d'alimentació
no tan fresca
com si seca
la complementària
que avui dia
no tenim
i ens ha fet
veure
que tots els procediments
tot l'esport
i tots els patis
que tenen
els venedors actuals
per la situació
que ara tenen
per els metres
que tenen
tot això
a posterior
doncs
queden dissoltes
perquè
és un canvi radical.
Doncs aquesta és
l'opinió
del senyor Ribot
val la pena remarcar
que no hi van ser presents
ens van explicar
que van ser convidats
però que van declinar
la invitació
els representants
de l'associació
de paradistes
i concessionaris
del mercat
que és associació
crítica
amb la reforma
actual
del projecte
sobretot amb les despeses
perquè creuen
que és una inversió
força faraònica
i sobretot
critiquen
que hagin de ser
els venedors
els que hagin de fer
un esforç econòmic
tan important
per poder adaptar-se
i per poder entrar
en aquest nou mercat.
No entrarem
en la polèmica
avui també
n'és notícia
en l'actualitat
però valia la pena
remarcar-ho.
Un altre sector
que també s'ha molt interessat
en que aquesta reforma
del mercat Azugui Bon Terme
són els venedors
del mercadet
amb volant
de dimarts i dijous.
Aquí tenim un problema
si al mercat central
s'instal·la
a la plaça Cursini
què en fem
del mercadet?
Hi ha dues alternatives
ara per ara
una
la que es proposa
des de la comissió
del govern
les dues que es proposen
és una
la coca central
de la Rambla Nova
que ja va estar una vegada
a la Rambla
quan es va fer el pàrquing
al pàrquing de mitjans
dels anys 90
i l'altra
amb la qual s'especulava
era instal·lar-los
de manera més o menys
estrambòtica
si ens prenen l'expressió
a la zona
de la plaça Ponent
Prat de la Riba
Carrer Colom
el que passa
és que sembla
que l'opció
de la Rambla Nova
va guanyant pes
primer
perquè l'experiència
va ser positiva
segon
perquè els marxants
hi tenen ganes
i tercer
perquè
el senyor Raül Ufón
com a responsable
de la ponència de trànsit
ens explicava
que mig tallar
el trànsit
uns carrils
de manera provisional
només uns dies
de la setmana
al carrer
és una de les artèries
pràcticament
de la ciutat
en quant a trànsit
això mateix
per tant
sembla
la decisió
es farà definitiva
de 15 dies
però sembla
que finalment
la Rambla Nova
serà
la ubicació
definitiva
del mercadet
dels dimarts i dijous
el Marc Olivés
és el secretari
de l'associació
de venedors ambulants
de Tarragona
i remarcava
que ells també
esperen que es faci
aquest nou mercat
perquè després
d'aquí dos, tres, quatre anys
quan sigui
ells també hi sortiran guanyant
si hi ha més parking
si hi ha
si és un àrea comercial
millor
a nosaltres es beneficia
o sigui
beneficia d'othom
allò és un benefici
per tots
i nosaltres també
ho hem de treure
nosaltres també
ja hem d'entrar
en aquest joc
hi entrem ara
i hi entrarem després
més gent
que ahir va ser a Barcelona
i que es mostra il·lusionada
amb aquesta reforma
són els comerciants
diuen que si
el mercat
quan es faci la reforma
queda tan bé
com s'ha explicat
això
serà un element
dinamitzador
per tot el comerç
de la zona
això sí tenen dues pors
ven per la primera senyor
Jose Maria Juan
ell és el president
dels venedors
de la zona centre
de la zona
de botigues
de la plaça Corsini
i ell ja ens va recordar
ens va fer memòria
que a mitjans dels anys 90
en la construcció
precisament
del pàrquing subterrani
de Corsini
es van produir
una sèrie
de robatoris
una lleuda
de robatoris
un capítol
d'inseguretat ciutadana
i demana
que es faci el possible
per evitar
que es repeteixi
el que ens fa més por
és el tema
de les obres
i una miqueta
l'inseguretat ciutadana
aquí m'ha quedat sorprès
el Pere
que ha dit
que no hi havia hagut
cap problema
d'inseguretat
bueno
nosaltres l'altra vegada
vam tindre
alguns problemes
i bastant serios
de robaments
però amb massa
vull dir
bastantes vegades
pensa que hi havia
allà
entraven els camions
hi havia unes balles
allà als costats
vulguis que no
no hi havia
potser
la suficienta llum
que ara sí que hem reclamat
que hi hagi
llum
suficient
perquè
durant la nit
doncs no es pugui
produir
els robatoris
l'experiència
és un grau
ho diuen
i tenint en compte
aquesta mala experiència
que es va produir
a mitjans dels anys 90
doncs s'intentarà
fer el possible
per repetir
aquest mal tràngol
el nou president
de la Federació
de Botigues de Tarragona
Jordi Figuera
també va estar allà
a Barcelona
i va anunciar
que demanarien
o com a mínim
intentarien averiguar
si és possible
obtenir algun tipus
de bonificacions fiscals
per als comerciants
perquè clar
després de la reforma
pot ser que sigui molt bé
però pot haver-hi
dos, tres anys
amb carrers sellats
camions
problemes de pols
és que és el que
se'ls va oferir
i se'ls va donar
als comerciants
de l'Avinguda Catalunya
mentre feien
la construcció del pàrquing
que també es va allargant
un temps considerable
Sí, els que són veïns de la zona
ho vam patir en primera persona
expliquem Jordi Figuera
jo no sé
dintre de l'administració
si això està previst
però de l'administració
de la mateixa manera
que abans
l'administració
reviçava l'IAE
o coses d'aquestes
actualment
jo no sé
quin tipus de subvenció
pot haver
però d'alguna manera
l'administració
haurà d'intentar ajudar
o agilitzar
tots els tràmits
Com serà
el nou mercat de Tarragona?
El projecte es va presentar
fixat si fa temps
el 25 d'octubre
de l'any 2005
ja ha plogut
fa un anyet i mig
quan començaran les obres?
L'estiu
Al març
segurament
s'insalarà la carpa provisional
i a l'estiu
començarien
les obres
del mercat
escoltem el president
d'Espinsa
Raül Font
i després comentem
més detalls
d'aquest projecte
Nosaltres estem treballant
amb la hipòtesi
que aproximadament
a mitjans de març
puguem ja començar
la construcció
d'aquesta carpa provisional
que com veieu
es tracta d'un tipus de carpes
que tenen
les mateixes
condicions
o millors
que els mercats clàssics
perquè les parades
són més amples
etc.
i calculem
i desitgem
que en un termini
de 3 mesos
poguéssim
3-4 mesos
poguéssim començar
ja les obres
del mercat definitiu
El timing seria aquest
març
carpa
juliol
inici de les obres
i d'aquí
dos anyets
d'acord
estaríem parlant
del 2009
molt bé
el magès Raül Font
però ja advertia
ahir de l'aparició
d'un possible problema
restes arqueològiques
ja s'han fet
algunes primeres
anàlisis
de fet ja se sent contacte
amb la direcció general
de patrimoni
de la Generalitat
i els primers
efectes
del radar
detecten que podria
haver-se localitzat
un mur
no se sap
si és romà
si és medieval
o de fet
és una falla
del terreny
en una zona
molt concreta
del mercat
escolta
Raül Font
des de fa temps
fa un any i mig
ja vam fer
un georadar
amb ones
electromagnètiques
que detecten
els canvis
de tipus de textura
de les roques
o del
tipus de
substracte
que hi ha
a la zona
del mercat
i sembla
tot va indicar
que
en un dels extrems
en un dels marges
que toca
el cantonat
de carrer Colón
amb carrer
Reding
perquè ens entenguem
la zona de davant
de la carn a cavall
per allà
sembla que hi passa
algun mur
no sabem si és romà
no sabem si és mitjaval
El dia 1 de març
hi ha prevista
una reunió
de tècnics
per avaluar
acabar de comprovar
aquesta equació
i en cas del cas
de Raül Font
insistia ahir
que si es confirma
que hi ha aquestes arrestes
es demanaria igualment
a la Generalitat
permís
per començar
les obres
en d'altres zones
del mercat
per avançar feina
i que després
mentre s'anja
es farien els tràmits necessaris
per dur a terme
les actuacions necessàries
en aquestes arrestes
arqueològiques
si és que finalment
es confirma
que hi ha aquestes arrestes
ara bé
tenint en compte
aquest timing
que es parla
d'uns 24 mesos
però pot ser
que apareixin arrestes
i és la cançó
que ja sabem
a Tarragona
de moltíssimes vegades
del que no hi ha dubte
és que és una obra
de moltíssima complexitat
i que precisarà
entre altres coses
de grans dosis
de paciència
per part dels venedors
lògicament dels compradors
i de la ciutat
en general
perquè tota ella
es veurà afectada
la façana exterior
no es toca
perquè és edifici protegit
però es remodela
completament
130 parades de 80
es construeix
una zona de càrrega
i descàrrega
dues plantes de pàrquing
dues plantes de pàrquing
420 places
i una planta subterrània
que és on aniria
aquest supermercat
que és a mitjana
superfície comercial
una obra faraònica
doncs faraònica
i no romana
tant de bo
que no trobem
moltes obres antigues
romanes
quan comencin les obres
Jordi Sorinyac
moltíssimes gràcies
t'acabes de guanyar
el títol
d'especialista en mercats
ja saps
el que et tocarà
a partir d'ara
perquè déu n'hi do
gràcies
també que hi haurà
molts capítols
estarem ben atents
jo imagino que sí
que caldrà fer un seguiment
moltíssimes gràcies Jordi
moltíssimes gràcies
a tots vostès