En escassos segons arribarem al punt d'un quart d'una del migdia.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
i tal com els havíem anunciat,
com els hem anat explicant des de primera hora del matí,
ara volem dedicar uns minuts a parlar d'uns estudis
de la Universitat Rovira i Vergili,
uns estudis als de Geografia i Història
de la Facultat de Lletres de la URB
que han rebut una distinció important
per part de la Generalitat de Catalunya,
de la distinció, una de les distincions Vicenç Vives.
Per parlar-ne ens ha acompanyat d'una banda
la degana de la Facultat de Lletres,
la senyora Mercè Jordà.
Senyora Jordà, hola, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
I també ens acompanyen la Maria Bonet,
que és la responsable dels estudis d'Història.
Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la Yolanda Pérez,
que és en el seu torn la responsable dels estudis de Geografia.
També benvinguda.
Bon dia.
Hola, bons dies.
Primer que tot, podríem repassar
que la Generalitat concedeix aquesta distinció
en reconeixement a la tasca d'adaptació d'autoterm
als estudis de Geografia i Història
a l'Espai Europeu d'Educació Superior
que ha contribuït a la millora del rendiment dels estudiants
i també de les noves metodologies docents.
És una explicació una mica ampulosa,
una mica ferragosa,
però que suposo que tinc entès
que a vosaltres us ha fet especial il·lusió.
Senyora Jordà, per què?
Doncs moltíssima il·lusió, la veritat sigui dita,
perquè és un reconeixement de la tasca
que la Facultat de Lletres porta fent des de fa molts anys
i sobretot perquè és el reconeixement de la tasca
que la Facultat de Lletres ha fet en aquests darrers tres anys llargs
en complement dels objectius que el nostre equip de direcció
s'havia proposat.
Un d'ells era justament portar la Facultat de Lletres
en aquest espai europeu d'educació superior,
per això vam començar a treballar en TIAA de bon començament
i que se'ns hagi reconegut la feina que hem fet
és motiu de molta alegria i de molta satisfacció.
Estem parlant i en parlarem durant una bona estona
d'espai europeu d'educació superior.
Això també es coneix com a Bolonya,
són conceptes que de mica en mica ens van sonant
i que d'aquí uns anys ens sonaran
perquè això tard o d'hora acabarà a missa.
Per acabar de situar els oients que no siguin abasats
encara amb aquestes qüestions, per exemple, Maria,
en què consisteix?
Quan parlem d'aquest espai europeu d'educació superior,
quan parlem de Bolonya, a què ens referim?
Bé, és un concepte bastant complicat
perquè afecta a temes diversos,
però la idea essencial és que s'intenta
que totes les titulacions europees
tinguin una, diguéssim, metodologia compartida.
Aquesta metodologia significa basar els estudis en crèdits europeus
i, per tant, comptabilitzar l'activitat de l'alumne
a fi i efecte que els estudiants de tot Europa
puguin disposar d'una titulació
que sigui compatible en els seus respectius països.
Ara bé, la tasca principal,
que era, d'alguna manera,
aproximar o homologar les titulacions,
aquesta actualment s'ha aparcat
i s'ha centrat, si acaso corregiu-me,
sobretot en el que és la metodologia
i la dimensió de les carreres
més que en els continguts de les carreres
on cada territori, inclús cada regió,
té el seu disseny propi.
És a dir, que no és una homologació
en el sentit estricte de les titulacions,
sinó de com s'han de desplegar aquestes titulacions,
la qual cosa és sumament important
perquè significa que ara
hem de valorar les competències que té un alumne
a través de les seves activitats.
És a dir, l'alumne no és un aprenent de coneixements,
sinó de competències a fi i efecte
de ser un bon professional en una sèrie de camps.
Què us sembla a vosaltres sobre...?
Sí, la discussió, sobretot,
o el procés ha anat evolucionant
en torna a la durada de les titulacions,
que inicialment Bologna preveia
una estructura d'adquisició de coneixements,
habilitats i competències
en uns determinats cicles
i cada cicle en una determinada durada,
que era el que es deia temps enrere 3 més 2,
que és ara el que feia referència a la Maria,
l'estat espanyol finalment ha adoptat
el model 4 més 1.
Nosaltres havíem començat a treballar
i, de fet, el pla pilot que la Generalitat havia endegat
havíem començat a treballar amb la idea del 3 més 2.
Ara tot això representarà una adaptació.
A veure, però sobretot,
l'espai europeu d'educació superior
el que implica és que les titulacions
són transparents entre elles,
vull dir que en benefici de la mobilitat dels estudiants.
Un estudiant pot començar aquí...
Estem parlant, per exemple,
que la carrera d'història
que s'imparteix a la URB
tindrà, a partir d'ara,
molts més punts en comú
amb història que es pugui impartir a Alemanya
o d'altres pisos?
No, no és aquest el concepte.
El concepte és que això que fem,
els ensenyaments d'història,
de geografia,
de les diferents filologies,
etcètera,
passaran per un procés d'acreditació europea
que significarà que els nostres...
que la resta d'Europa
no els acreditaran.
O sigui, veure, no seran...
És que el concepte és diferent.
Jo no sé com poder transmetre del tot aquesta idea.
En aquests moments tu tens un títol
o els estudis estan organitzats,
com tu recordaràs,
amb una troncalitat
que és la que es repeteix per tot el món,
tot l'estat,
i amb aquesta troncalitat tu pots circular.
I la resta, doncs, bueno,
s'adapta, es convalida, etcètera.
Això ara desapareix.
I el que, diguem-ne,
que s'homologuen
són les competències i les habilitats
que els estudiants han adquirit
dintre d'un mateix àmbit de coneixement.
Per tant, no necessàriament,
més ben dit, segur,
que no trobarem, jo què sé,
la història de la dona
en el Mediterrani a Lión,
un estudiant no el trobarà,
però les competències que ha adquirit
dintre d'aquesta assignatura
que ell ha cursat aquí,
doncs seran avaluades
perquè estan acreditades, reconegudes,
i per tant els crèdits que això comporta
seran reconeguts.
Almenys la teoria és aquesta.
Parlàveu, per tant, de mobilitat.
Ara, aquells oients de Tarragona Ràdio
sabran, per exemple,
que els estudiants universitaris
en moltes ocasions
quan se van a fer un Erasmus
en una altra universitat,
moltes vegades és molt difícil
poder obtenir convalidació de crèdits,
que tu vas a fer unes assignatures
i a vegades que és complicat.
Això volen ja servir
dintre d'altres coses
per simplificar aquesta qüestió?
Sí, però de totes formes,
jo crec que el concepte és superior,
el de mobilitat,
perquè ara mateix
en la Unió Europea
existe una incoherència,
que és que tenim
una libre circulació
de treballadors,
però no de títulos.
Llavors,
un geògrafo
que ha sacat
la seva carrera
a Espanya
per poder treballar
en França
no ens serveix
el títol d'aquí.
No,
lo tienes que pedir
la homologación
en el ministerio,
pero si ese geògrafo
luego se va a Alemania,
tiene que volver
a hacer el mismo proceso
en el ministerio
de Educación alemán.
Entonces, claro,
eso es completamente
incoherente
con la movilidad
de trabajadores.
Un trabajador de base
puede trabajar
en cualquier país
de la Unión Europea,
pero un licenciado...
Però en canvi,
el nostre títol
ha de passar
a diferents tràmits
burocràtics
per ser acceptat.
A cada país que vayas.
Entonces,
el concepte de Bolonia
quiere solucionar
ese aspecto,
que los títulos
sean homologados
en un sistema
de acreditación europeo.
O sea,
que haya un sistema
de acreditación europeo
a partir de instituciones
que acreditan
en los diferentes países.
Entonces,
eso lo permitirá.
Yo creo que es un gran logro
ese aspecto.
Y el otro aspecto
también es lo que comentábamos
antes,
que es el querer introducir
nuevas formas,
nuevas metodologías docentes
que hacen más participativo
al estudiante.
De quines noves metodologías
asemparran,
per exemple?
Se basa en que
ahora mismo,
cuando hemos estudiado todo,
seguimos estudiando,
los estudiantes
tienen el concepto
de qué es el profesor
el que dice
lo que tiene que hacer,
el que dice
qué se ha de leer.
El concepto
de clase magistral,
¿no?
Magistral
y todo completamente dirigido.
En cambio,
lo que se intenta
es que el estudiante
se responsabilice
de su currículum
y de su expediente,
de lo que va haciendo
directo.
Y del seu estudio.
Sí,
de sus estudios,
que es una cosa muy difícil
porque es más fácil
que te vayan diciendo
qué has de hacer
que no que tú seas
el que decides
cómo organizas
tu trabajo,
qué libros has de leer
o qué...
Siempre he dirigido
porque hay unas tutorías.
I això,
a la pràctica,
aquest canvi,
aquesta reformulació,
com s'està traduint
o com es traduirà?
Bé,
perquè en el nostre cas
estem particularment satisfets
en el sentit
que s'ha començat
a capgirar la situació,
l'ensenyament d'història
per la seva pròpia
idiosincràsia
ha estat tradicionalment
de classes magistrals
i hem estat capaços...
Parlant amb la taeda,
d'ampollada,
no?
Sí,
no,
bueno,
és que d'ampollada,
evidentment,
d'estudiar i fer colzes,
no?
Però més que res
allò que el professor
aboca el seu coneixement
i els alumnes,
doncs...
Preuen uns apunts,
hi ha una bibliografia,
que estudies i després...
Ara no es tracta d'això,
es tracta que els alumnes
elaborin el seu propi coneixement,
la seva adquisició de coneixement.
No es tracta
que estiguin allà
qui ets escoltant
el que nosaltres aboquem,
sinó que ells
participin
en aquesta adquisició
de coneixements.
I com ho fem,
això?
Naturalment,
com que hi ha
una gran distància
d'on veníem,
a on volem anar,
que és el que acaba
de referir la doctora Pérez,
doncs estem en una fase
transitòria
i en aquesta fase transitòria
hem assajat
sistemes com
seminaris
on els alumnes
participen
amb unes lectures
obligades
i es veuen,
doncs,
forçats,
no només a llegir llibres,
sinó a comentar-lo
i a recollir-lo,
ressenyar-lo.
S'ha fet també...
O, per exemple,
el fet de dir,
mireu,
hem de treballar sobre això,
busqueu el material.
Sigueu vosaltres
els que busqueu el material,
sigueu vosaltres
els que feu propostes
de quin és el material
que heu de treballar,
que heu de recollir.
I com heu d'organitzar això.
I, evidentment,
el professor el que fa
és tutoritzar aquest treball
i guiar,
vull dir que
si un es desvia,
doncs, bueno,
tornar a encarrilar-lo.
i tornar a encarrilar-lo.
Sí, per tant,
la plena autonomia
que ha descrit
la doctora Pérez
encara està en el futur.
En l'actualitat
estem en un sistema
d'acompanyament,
però, efectivament,
s'ha estimulat
de forma extraordinària
el feedback,
que, de fet,
és aplicar
a la Mediterrània
el model anglosaxó,
amb tots els pros
i amb tots els contres,
però que, en definitiva,
d'acord amb el que s'ha anat dient,
són fórmules
que orienten millor
a la persona
en el seu desenvolupament
professional.
És a dir,
que el que estem preparant
són futurs professionals,
no únicament
coneixedors de la història
o coneixedors de la geografia
o del que sigui,
sinó gent que sàpiga
aplicar
totes les competències
que ha anat
aprenent
i desenvolupant
en la tasca
professional futura.
I tenint en compte
l'experiència
d'aquest curs,
quina ha estat
la resposta
per part dels estudiants,
per part dels alumnes?
Han assimilat
correctament
els estat
senzill
fer aquest canvi
de xip?
Sí,
jo crec que sí.
Hay diferents
tipus de estudiants,
a la majoria
creo que les ha
parecido
una mejora
perquè
lo que se hace
també és
compartimentar
lo que són
els treballos.
Antes
lo que se hacía
era
dar tota la informació
durant el cuatrimestre
i al final
havia un examen.
Ara no,
estem intentant
introducir
la majoria
de les asignatures
de una forma
de una forma
mucho más
extensa o menos,
pero lo que se hace
es evaluación continua.
Por ejemplo,
en asignaturas
de geografía
que tienen
un contenido
alto en prácticas,
en vez de pedir
al final
todas las prácticas
se van
distribuyendo
a lo largo
del cuatrimestre.
No hay solo
un examen final,
sino que hay
exámenes parciales
intermedios.
O sea,
la evaluación,
la nota final,
no proviene
solo de un examen,
sino que proviene
de exámenes parciales,
proviene
de entregas
de prácticas
de diferentes
tipos de evaluación
o, por ejemplo,
de presentaciones
en el aula,
de trabajos.
O sea,
que ya no solamente
trabajamos con
el examen final
donde te lo jugabas
todo,
sino que se puede
ir paso a paso.
Això en qualsevol
cas comporta
això,
un canvi de mentalitat
força important,
no?
Sí,
de todos,
de estudiantes,
de profesores,
de todos.
A veure,
potser no,
potser és
una mica difícil
d'explicar
perquè potser
per un que estigui
a fora
penses,
bueno,
tampoc no és tan
diferent
de com ho fèiem,
però en realitat
ha variat,
és un canvi
de concepte,
és un canvi
ideològic,
no?
Vull dir que
hi ha donat bons resultats,
els estudiants
han millorat molt
el seu rendiment,
les tres promocions
que portem,
el que sí que hem notat
és això,
una millora
substancial
del rendiment
dels estudiants,
perquè s'hi senten
més implicats,
estan més motivats,
probablement,
com a mínim
pensem que estan
més motivats,
però els resultats
són aquests,
no?
I el professorat,
pel professorat
això ha implicat
una major comunicació
entre nosaltres
per,
en fi,
per poder,
doncs,
coordinar millor
no únicament
el que seria
la transmissió
de coneixements,
sinó també,
doncs,
el treball
de tots,
els treballs
de tots plegats
en benefici
d'un major
aprofundiment,
una major
adquisició
per part dels estudiants
de les competències
bàsiques.
Aquest espai
europeu
d'educació
té una data
a l'horitzó,
que és la data
de l'any 2010,
la data
en què,
teòricament,
tots els estudis
de totes les universitats
de l'estat espanyol,
doncs,
ja haurien
d'estar funcionant
segons
aquests criteris.
La voluntat,
per part,
però,
de vostès,
de la Facultat
de Lletres
de la Rovira
i Virgili,
és ja funcionar,
com va ser
funcionant ara,
ja ha plis rendiment,
doncs,
gairebé de forma immediata.
Sí,
de fet,
a veure,
nosaltres portem
treballant
amb aquest,
amb sistema
europeu,
des que se'ns va
fer la proposta
de participar-hi
a l'any 2004,
la primavera
del 2004,
no únicament,
a veure,
tenim,
com a la resta
de la universitat,
vull dir que
es van fer propostes
en els centres,
a determinats centres,
hi ha uns plans pilot,
però la nostra facultat
també,
com a la resta,
hem anat incorporant
la metodologia
en els altres ensenyaments,
no únicament
en els pilots.
Els pilots van començar
i a partir de l'experiència
dels primers cursos
dels pilots
es van anar adaptant
els altres primers cursos
als segons cursos.
Bé,
en aquest moment,
de fet,
jo crec que la facultat
de lletres majoritàriament
totes les assignatures
s'imparteixen
per seguir la teva
terminologia
amb clau Bolonya,
amb clau ECTS,
pràcticament totes.
Si mirem la guia docent
que tenim publicada
a la web,
totes segueixen,
ja pràcticament
totes els paràmetres.
Els plans pilot,
de fet,
els estudiants
estarien començant,
haurien acabat
el que seria el pilot
i ara,
amb quart i cinquè,
acabarien de completar
els coneixements necessaris
per l'obtenció
del títol oficial
i els altres cursos,
els altres ensenyaments
no pilots
que estarien,
doncs,
en un segon,
tercer curs,
també ja haurien anat
incorporant
paulatinament
totes aquestes metodologies.
Per tant,
per la facultat de lletres,
a banda dels màsters
que van funcionant,
per tant,
per la facultat de lletres,
el pas immediatament
a seguir
és continuar.
El pas a seguir
és organitzar,
reestructurar
tota la docència
en funció dels graus,
tal com el Ministeri
ho està plantejant.
i, doncs,
posar-nos-hi
ja de manera
d'entrar
al primer moment
que es pugui entrar.
Aquest procés
de canvi
s'està produint
ara aquí.
En els altres països
europeus
tenen constància
que també s'estigui
donant a terme
un procés similar?
Sí,
bueno,
hay países
que de hecho
que son los países
anglosajones
que ya lo llevan
aplicando
desde siempre
porque son
sus estructuras
que tienen ya
montadas
y luego hay
diferentes tipos
de interpretación.
por ejemplo,
Itália
es un país
en el que ya
se ha hecho
el proceso
de transición
hacia Bolonia
pero digamos
que es de maquillaje.
O sea,
se están trabajando
con créditos
ECTS
pero en realidad
se está haciendo
lo mismo
que se hacía
hasta el momento
en la mayoría
de las universidades.
En cambio,
por ejemplo,
en Francia
es un país
en el que ya
se va avanzando.
O sea,
no estamos
ni en la cola
ni delante.
No,
y Suècia
y Finlàndia,
por ejemplo,
ya lo tienen
también muy incorporado.
O sea,
ya han habido
diferentes velocidades
y diferentes
momentos
de incorporación.
Pero en general,
voy a decir,
todos,
en general,
l'horitzó
es para todos
el 2010.
pero hay países
que están
mucho más avanzados
que nosotros.
El Estado español
se ha endarrerido
bastante en el proceso.
No en estos
últimos años,
que el endarrerimiento
ya ve de años
en detrás.
Y ahora,
claro,
ahora tenemos
el horizonte
mucho más a prop
y, por lo tanto,
hemos de ir
más de presa
a hacer las cosas
del que hubiese planteado.
Sí,
de hecho,
llevamos seis años
con diferentes borradores
que regulan
cómo serán
las titulaciones.
Se han sacado
un borrador,
se ha echado
para atrás,
uno nuevo.
Sí,
llevamos seis años
en el que se está
trabajando
con un decreto
que regule
las nuevas titulaciones
de acuerdo
con lo que serían
los criterios de Bolón.
Vostès necessiten
que el Ministeri
que a Madrid
dicti unes directrius
clares.
Clar,
si el decret
no està aprovat,
vull dir,
a veure,
el...
Vostès estan actuant
ara a les palpentes,
en certa manera,
no?
No,
estem actuant
dintre de...
a partir d'un pla pilot
que es va dissenyant
al seu moment,
bueno,
tal com
des de la Conselleria,
des del Durci,
en aquell moment
es va plantejar
com semblava
que es tenia de plantejar
en aquell moment.
Clar,
però potser que ara
això recondueixi,
no?
No,
això s'ha de...
No, no,
segur que reconduirà
perquè,
doncs,
han canviat,
també la...
o sigui,
la legislació
està canviant.
De fet,
el decret
no crec que...
no creiem
que variï massa
amb els projectes
que tenim
damunt de la taula
i a partir dels quals
hem començat a treballar
i hem fet les sol·licituds,
ja, no?
Hem fet les memòries prèvies
o les declaracions prèvies
d'interès,
diguem-li com vulguem.
Però, clar,
mentre no hi hagi
un decret aprovat,
això no ho podem posar
realment en funcionament
i estem,
bé,
amb totes les coses
enganxades amb agulles
a l'espera
que puguem cosir-ho
definitivament
quan el decret surti.
Han comentat
un parell d'ocasions
que aquest sistema
d'educació europeu
funciona una mica
seguint la tradició
de fórmules d'estudi
i d'ensenyament
del sistema anglosaxó.
Passem parlant,
doncs,
que és així
a Gran Bretanya,
per exemple,
ja es funcionava
amb mètodes com aquests,
per exemple?
Sí,
pel que jo sé
és,
de fet,
el seu mètode universitari
que està fonamentat
en l'activitat
de l'alumne
i en l'avaluació
progressiva
d'aquesta activitat
en el sentit
de tindre
una major proximitat
professor-alumne
a través d'un sistema
de tutories
i que aquest model
li permeti a l'alumne
també anar progressant.
Quan anteriorment
s'ha referit
que hi ha tot un progrés
o tota una fixació
d'activitats
al llarg del quadrimestre
i que permeten avaluar,
en definitiva
el que ens ajuda
és a que l'alumne
conegui en temps real
quins són els seus errors
i on ha de millorar.
Cosa ben diferent
del que succeïa anteriorment
que al cap de quatre mesos
que t'ho trobaves
al juny
a l'examen
i pràcticament
no tenies ni oportunitat
de dir-li
on s'havia equivocat.
Per tant,
l'acompanyament
se situa fora de l'aula
en el que seria
l'activitat
de l'alumne.
Això és, de fet,
el que aporta
el crèdit europeu
que és valorar
i quantificar
tot el treball
que fa l'alumne fora.
el treball autònom
de l'alumne.
Aquesta és una de les claus
que l'alumne
ara s'ha obligat
a treballar molt més
fora de la...
No, més no.
Diferent.
O no treballar
tant a la universitat
sinó fora de la classe.
El que passa és que
ara valorem
tota la feina
que fa l'estudiant.
Tota.
I valorem les hores
que dedica
a fer el treball també.
I valorem les hores
que dedica a preparar
una prova.
En aquell moment
només valoraves el resultat.
Ara valores
tot l'esforç.
Potser la clau
és que el protagonisme
ara...
El protagonista
no és el professor,
el protagonista
és l'alumne.
L'actor és l'alumne,
no és el professor.
I es valora, per tant,
tota la feina
que fa l'actor.
Des que agafa un llibre
i comença a mirar
fins que
t'entrega
el resultat
d'aquest treball
sobre aquest llibre,
per exemple.
un incís.
Per exemple,
això del llibre,
està comptabilitzat?
Quant temps
ha d'invertir
en aquesta lectura?
14 hores.
I si he d'estar
a 40?
Doncs mira,
no ho pots fer
amb 40,
perquè el dia de demà
quan vagis a treballar,
quan hagis de fer
un informe
en dues jornades...
El CAP et donarà dos dies
i no tres per fer-lo.
També es tracta d'això,
que puguin respondre
al que es poden trobar
quan estan treballant.
O sigui,
els graus
que vindran
tenen una orientació
bàsicament professionalitzadora,
d'adquisició de coneixements,
però que puguin respondre
de manera més adequada,
no és que abans no ho fessin,
però ara de manera més adequada,
al que es trobaran
quan la vida misma,
quan sortim del carrer.
Doncs ho deixem aquí.
Els agraïm especialment
aquest esforç
de divulgació,
perquè és una ocasió
força ferragosa
i estem convençuts
que els nostres doyents
ho agraeixen.
Maria Bonet,
moltes gràcies.
Doctora Jolanda Pérez,
moltes gràcies.
Mercè Jordà,
també moltíssimes gràcies.
Felicitats moltment
pel premi
i sort amb aquest curs
que comença ara.
Moltes gràcies a vosaltres
per tot.
Moltes gràcies
per l'atenció.