Ara són dos quarts d'una del migdia,
gairebé 10 minuts segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio
i directament han relacionat amb els joves alumnes
del Col·legi Sant Pau de Tarragona.
Aquest centre educatiu de la ciutat representarà Tarragona
en una trobada de ciutats espanyoles, patrimoni de la humanitat,
que tindrà lloc a Segovia a finals del mes d'abril.
Els alumnes d'aquest centre han fet un treball sobre Eivissa,
un altre municipi que té el reconeixement internacional de la UNESCO
i que també tindran oportunitat de visitar.
Estem encantats perquè ens acompanya la seva professora, Montse Arbó,
la persona que tira endavant aquesta àrea, aquest tipus d'activitats,
i la representació exacta dels alumnes que han treballat de valent
en aquest treball que els ha fet mereixedors
de representar la ciutat de Tarragona.
Són l'Albert Morón, la Carme Ijos, el Jaume Monguiol,
Simón Palou, la Maria Bernardo, Soet Xolvi,
Esther Beiret, Bernat Parellada, Andreu Jova,
Marta Dalmau, Maria Zapata i Adrià Morales.
També ens acompanya, lògicament, com dèiem, la seva professora,
Montse Arbó. Montse, molt bon dia.
Bon dia.
Us he dit bé a tots, no?
Sí.
És que això de passallista sembla molt fàcil, Montse,
però tu ja saps que no és tan fàcil, eh?
Som acostumats.
Vosaltres teniu més pràctica.
Parlarem amb els joves que avui ens acompanyen,
coneixerem en part el contingut del seu treball,
però si et sembla, Montse, expliquem primer que tot
com s'emmarca aquest treball i aquesta activitat que,
si no vaig equivocada, el títol genèric de la proposta era
Conèixer les Ciutats Patrimoni, no?
Sí, nosaltres hem fet aquest títol també.
El que pretenien, sobretot, era el treball en grup.
Després, buscar un motiu del qual poguessin treballar.
Vam trobar aquest concurs que pensàvem que era prou interessant.
A més a més, nosaltres tenim la muralla al nostre pati de l'escola
i ens sentim molt propers a tot el que és el patrimoni de la ciutat.
Vam participar i vam pensar en diverses...
Vam tenir diverses propostes i, al final,
la que ens va semblar més correcta i que més era pel concurs,
la vam presentar.
I ens va anar molt bé.
Clar, aquesta proposta s'atençava a totes les ciutats espanyoles,
Patrimoni de la Humanitat, declarades per l'UNESCO,
a tots els centres educatius i, en particular,
alumnes de segon d'ESO.
No, alumnes de l'ESO, tant podria ser de primer fins a quart.
Per això tenim molt de mèrit, i això fa mal dir-ho,
però que aquests alumnes són de segon
i que els seus contrincants han estat gent de quart d'ESO.
Llavors, doncs, clar, nosaltres,
en tot el que és el patrimoni de la ciutat,
el que vam intentar és fer unes propostes a l'Ajuntament,
a qualsevol Ajuntament, Patrimoni de la Humanitat,
que, independentment del que és el treball, el joc,
que és el que realment ha guanyat,
també hem fet aquesta part teòrica de sis propostes als Ajuntaments
que, per fer una ciutat moderna,
que pugui conviure en una ciutat amb restes arqueològics importants.
El premi és una bona recompensa, una feina ben feta,
que és participar d'aquesta trobada a Segovia,
per tant, viatjareu a Segovia...
Després d'Eivissa, però primer tenim...
Primer a Eivissa.
Molt bé, doncs, continuarem parlant, Montse,
en tot cas, d'aquesta part, diguem-ne,
de recompensa i del que significa per vosaltres.
Però, home, també ens agradaria donar a conèixer,
tenint en compte que representen la ciutat de Tarragona,
parlant d'aquest treball que han fet aquests joves,
nois i noies estudiants de segon d'ESO del Col·legi Sant Pau de Tarragona.
En tot cas, han preparat un tast d'aquest treball
que enceta l'Albert i continuaran la resta de companys i companyes.
Albert, quan vulguis.
Som els alumnes de segon d'ESO del Col·legi Sant Pau de Tarragona.
Aquest treball l'hem dividit en dues parts.
Primer, propostes d'actuació pels ajuntaments patrimoni de la humanitat.
I el segon, un joc de descoberta.
A el joc de descoberta hem fet una caixa fenícia,
ja que és l'origen del nostre alfabet.
També he de dir-vos que Eivissa és una ciutat patrimoni.
Ara dono pas als meus companys.
En començar el treball, ens vam organitzar en petits rups rotatoris,
els quals, durant un període de temps determinat,
havien d'obtenir la informació que se'ls hagués assignat.
I un cop aquesta estés cercada,
continuar el pla rotatori perquè així tothom pogués estar atent
a tota la informació cercada sobre la ciutat patrimoni.
Els objectius que hem dut a terme han estat
tenir el coneixement tant de la nostra ciutat
com de les altres declarades patrimoni de la humanitat.
El segon, valorar la importància de viure en una ciutat patrimoni.
El tercer objectiu ha estat fomentar entre nosaltres
una actitud de ciutadania activa, receptiva i dialogant
davant dels diferents problemes de la ciutat patrimoni.
I com a últim objectiu,
entendre patrimoni com a recurs sostenible i senyal de la seva identitat.
Les nostres propostes per millorar la convivència entre la vida quotidiana
i l'espai arqueològic les podem realitzar en diversos punts,
creant una base de dades amb la realització d'una exposició fixa,
dient que els arbres formin part del paisatge urbà a l'Agenda XXI,
reavaluant espais tradicionals i potenciant el turisme cultural,
la readequació d'espais i afavorir el turisme arqueològic.
La creació d'una base de dades.
Fora convenient crear una base de dades
amb la que hi haguessin recollits tots els descobriments arqueològics
que s'han anat fent al llarg del temps,
així com les previsions de trobar noves restes del passat.
A més, caldria que hi participessin i aportessin els seus coneixements
arquitectes, arqueòlegs, urbanistes i historiadors.
També seria una eina de gran utilitat
per tal que la ciutat moderna del segle XXI
pugui conviure amb el seu passat
i evitar d'aquesta manera conflictes arquitectònics.
La realització d'una exposició fixa.
En aquest treball proposem la realització d'una exposició fixa,
en la qual, a partir de la informació obtinguda
sobre les diverses ciutats patrimoni,
s'hauria de dur a terme una reunió i una investigació
amb els professionals necessaris,
que, detingudament, formarien un catàleg
que contingués les observacions més importants
de cada un d'aquests.
Creiem que els arbres formen part del paisatge urbà
i, per això, no entenem per què no hi ha cap pla
que reguli l'arbrat urbà dins l'àrea d'urbanisme.
Per tant, la integració del patrimoni urbà
amb els elements paisatgístics naturals
queda relegada a l'oblit.
Demanem, doncs, que s'integri l'arbrat urbà
dins la famosa gent de 21 de les ciutats
i se'ns permeti així gaudir de la companyia d'aquests éssers vius.
El turisme cultural pot ser diferent
segons com la gent entengui el concepte de cultura.
Quan parlem de patrimoni,
no només hem de pensar en edificis o espais,
sinó també en tot allò típic o tradicional
d'un col·lectiu social definit,
tant si és físic com si no ho és.
Mirant-ho des d'aquest punt de vista
és des d'on es proposa reavaluar els espais tradicionals,
buscant alternatives perquè la gran transformació de la zona
no en desplaci les seves idees socials i d'entitat.
És a dir, hem de conservar elements emblemàtics
i revitalitzar-los, reutilitzar-los i donar-los nous usos.
L'estratègia seguida és la de barrejar elements del passat
amb altres del present, però sempre mirant cap al futur.
També proposem una readequació d'espais i entorns públics
que, encara que els quals siguin històrics,
es puguin reaprofitar i facilitar l'actuació
a diversos grups i sectors.
D'aquesta manera, si alguna resta arqueològica
no fos gaire visitada o utilitzada,
que poguéssim crear nous espais públics o privats,
però sempre respectant la resta arqueològica.
Així, conviure la ciutat antiga amb la ciutat moderna
i seguir avançant cap al futur.
Afavorir el turisme arqueològic.
Es tracta d'un tipus de turisme arqueològic
que té la voluntat de ser sostenible,
responsable i cultural, i que es pot practicar.
Es podrien fer circuits de grups màxims de 10 persones,
en el qual se'ls mostraria la proposta de futur
i es farien demostracions de cerimònies religioses.
També seria interessant que els turistes
es relacionessin amb la gent autòctona
i que veiessin com treballen els arqueòlegs.
Per poder presentar el treball d'una manera original,
vam pensar en l'elaboració d'una caixa de fusta
dividida en 28 departaments,
que corresponien a cadascuna de les lletres de l'abassadari.
Per exemple, la A la vam dedicar a alga possidònia,
un element propi d'Eivissa.
La B, ciutat d'Avest, l'antiga ciutat dels fenicis.
I així, fins l'última lletra a l'abassadari.
Assignatures com a eix transversal.
Català, castellà i anglès,
ja que hem hagut de traduir diversos textos.
Matemàtiques, per a fer les mesures
i els càlculs del joc de descoberta.
Tecnologia i plàstica,
amb els coneixements usats en la construcció
i la pintura de la caixa.
Ciències socials,
a l'hora d'explicar la història i la geografia d'Eivissa.
Ciències naturals,
ja que hem hagut de parlar sobre la fauna i la flora de l'illa.
Música, que l'hem inclòs en el treball dins del moviemaker.
Religió, que ha estat i serà molt important a la ciutat d'Eivissa.
I, per últim, informàtica,
a l'hora de passar tot el treball de l'ordinador.
Déu-n'hi-do, eh, Montse?
Que tremolin les empreses de consulting.
Has vist?
Perquè tenen claríssim com tirar endavant un projecte
per revitalitzar, per conservar
i per vendre, en el millor sentit de la paraula,
el patrimoni d'una ciutat.
No m'estranya que posessis la cara que posaves d'orgull.
Una amiga li queia la...
Us he fixat?
És la professora, hi va de sèrie, hi marcant.
Però mentre llegiu,
jo m'hi fixava en ella més que en vosaltres
i li queia la bava d'escoltar la bona feina que s'ha fet.
S'ha fet una molt bona feina.
I, a més, que ha suposat hores de treball
per les nits, ells consultant
i, a més a més, també portaven tot el que és el treball del curs.
Perquè això és un treball d'ampliació.
Ells seguien el curs normal
i com que és un grup que tant les matemàtiques
com les llengües com les altres matèries
les porten prou bé,
llavors, des de socials hem fet l'ampliació
i ha estat treball extra.
No, no, ha estat una...
A més, vull dir, objectivament es nota
quan hi ha una feina sòlida al darrere
i les explicacions que donaven
és que no estaven utilitzant una terminologia
que pogués ajustar-se bé a la proposta del projecte
sinó que hi havia un fons i un treball fet, no?
També per venir aquí hem depurat una mica el vocabulari.
Dona, però això ho fem sempre
quan anem a algun lloc
i que ens arreglem una mica
doncs també arreglem els continguts.
Però relaxeu-vos, relaxeu-vos
perquè el viatge a Segòvia i Evissa ja el teniu segur
i més enllà de la riquesa cultural,
home, és un viatge molt maco
en aquest moment dels estudis i a aquestes edats
poder-te desplaçar amb els companys
a una ciutat com Segòvia
que tinc entès que cap de vosaltres coneixeu, no?
Algú coneix Evissa o Segòvia?
No, no, no.
Per tant, és una primera vegada per tots.
I amb els d'Eivissa estaran
amb els alumnes que han guanyat també d'Eivissa
però són alumnes de quart d'ESO
i ells també podran conviure algun dia.
Quant marxeu a Eivissa?
No està clar si és l'ia 15 o el dia 16 d'abril.
És a dir que està aquí a la cartonada, no?
I després el 24-25 també d'abril
juntament amb els d'Eivissa ens anem a Segòvia.
Clar, i allà doncs us deuen preparar
tot un seguit de visites, d'exposicions,
temps lliure també, eh?
Perquè, escolta, tot el dia també mirant pedres
amb tot el respecte.
I allí totes les ciutats guanyadores del patrimoni,
les que han guanyat,
doncs fem l'exposició de cadascú del treball.
És a dir, els vostres treballs estaran allà exposats
juntament amb la resta a Segòvia.
Molt bé, vosaltres us en recordeu el dia...
Va ser tu, Montse, i que els hi vas comunicar
que havien guanyat.
Algú ens explica com va anar la cosa,
com va ser aquell dia?
Qui ens ho explica?
Vinga, Zoe.
Vinga, Zoe, toca tu.
Bueno, doncs aquell dia estàvem tots molt nerviosos
perquè sabíem que ens havien de donar el resultat
i estàvem esperant a saber el resultat.
Però...
I la profe.
Però com que no se sabia,
vam haver d'anar a l'hora del pati.
I llavors allí, em va ser quan van trucar...
Bueno, la profe deia que...
Que no se sabia res.
Que havíem d'esperar,
que no quedava gaire correcte,
doncs haver de trucar per preguntar
a veure com havia anat, no?
I deia, esperem que ens envien un e-mail
i que ens diguin el què.
Però...
I la profe també podia esperar, vols dir?
Home, els hi ha jo ensenyar el que és correcte.
Clar, però en el fons...
Independentment per dintre,
jo també tenia els meus nens.
Fins que a l'hora del pati
em van localitzar
i me van fer tanta pressió
que els vaig fer cas.
I què, quan va dir...
Heu guanyat?
Bueno, abans que ens ho digués,
estàvem tots a fora,
resant a l'Our Father,
que és el pare nostre,
en anglès,
tots molt nerviosos,
junts amb les mans,
resant-lo.
I quan ens ho va dir,
van començar a cridar i a saltar
i de l'enrenou que feien,
ens van fer entre la sala d'ordinadors,
i allà vam saltar,
vam cridar...
Llavors es va afegir la profe,
que estàvem a la porta tancada,
per saltar també.
Llavors es va saltar
i també va així,
esclar,
dir que ara sí que puc,
eh?
Ara és la meva.
És un orgull, no?
És un orgull, no, Montse?
Sí.
I després vam comunicar-ho...
Em penso que la Maria, no?
La Maria ens explicarà
com va anar la cosa després.
i més tard vam comunicar-li al director
i vam comunicar amb ell
i ens va donar permís
per anar per totes les classes de l'escola
dient a tothom
el premi que havien guanyat
i el treball
i vam anar des de P3
fins a l'ESO,
dels grans i...
Home,
això engresca
perquè la resta de companys
que ara propera
les convocatòries
s'animin també a treballar,
no?,
en aquesta línia.
Sí.
El que també anima
és que veuen
que els que treballen
i tenen algun premi,
els altres,
la resta,
que no tenia ganes de treballar,
veuen que si treballen
poden formar un grup de treball
i això també ha encoratjat
una mica els companys
per treballar més
i no només en aquesta matèria,
sinó en totes,
almenys que serveixi
per alguna cosa.
A veure,
tots sabem,
perquè tots tenim memòria,
afortunadament,
que en determinats cicles
de l'ensenyament
hi ha vegades
que estudies matèries
i has d'aprendre coses
que dius
no hi ha això
i per què ho vull.
A mi no em serveix de res,
això no m'interessa
i ho he d'estudiar
per aprovar
i no té cap interès.
Jo no sé per què
per escoltar-vos,
a mi em dóna la sensació,
si més no,
perquè nosaltres
en el món d'adults
moltes vegades
tot això que explicàveu
ho toquem.
Jo no sé si heu trobat
utilitat en real
això que heu treballat
en aquest tema del patrimoni
quan estàveu parlant
d'economia,
estàveu parlant
de moltes coses importants,
de turisme,
de negoci,
de patrimoni,
d'història.
Heu trobat utilitat
allò que us ensenyen
a l'aula
des del punt de vista pràctic
fent aquest treball?
Vinga,
aquí hi ha alguna cosa.
Hi hau que sí,
de sobretot
que aneu a Segovia
i a Eivissa
així de viatge.
Però a vegades
i què passa?
Això que dius
és que això no sé
per què ho faré servir
al llarg dels meus estudis.
Per sort
t'adones que sí,
que tot és fons d'armari
i que tens una utilitat
després.
Però vosaltres heu après,
què heu après més enllà
del que és la línia,
allò,
els continguts acadèmics
del curs?
A veure.
Doncs hem investigat
sobre tota la ciutat d'Eivissa
i com hem dit
vam dividir la caixa
en 28 departaments
amb totes les lletres
del nostre alfabet
que prové del fenici
i cada lletra
era un element propi d'Eivissa.
I també hem après molt
amb això
i amb les propostes
doncs encara més.
Home,
i ara si aneu a Eivissa
quan parleu de la Posidònia
i tot això
quedareu fantàsticament bé.
Tu imagina't
passejant per la vora del mar,
dius
això és una Posidònia.
Tu deies
quan posaves allò
de la Posidònia
a la capsa
dius
i per què em servirà a mi
saber que és una Posidònia?
Doncs per quedar
com una senyora
ara quan te'n vagis a Eivissa
amb el resta
de companys i companyes,
no?
Sí.
Molt bé.
Tenia l'objectiu també
quan veuen
unes restes arqueològiques
plantejar-se
primer el respecte
en aquestes restes,
després el treball
que comporta
tots els estudis
de qualsevol resta arqueològica
i després
la seva utilització.
I per això
també és un plantejament
i un repte
de cara als ajuntaments
que sàpiguen aprofitar
el que realment tenim
les ciutats patrimoni
i que aquestes ciutats
han de tirar endavant.
I sempre es diu
que per tirar endavant
projectes
falta imaginació
i aquests nois i noies
són una font de creativitat
inesgotable.
Segur que sí.
Doncs escolteu,
l'enorabona una vegada més
a la Carme,
l'Albert,
el Jaume,
el Simón,
la Maria,
la Zoe,
l'Esther,
Bernat,
Andreu,
Marta,
Maria,
Adrià i la Montse Arbó,
la vostra professora.
Enhorabona sobretot
perquè l'esforç
ha tingut una recompensa
que us ho passeu molt bé
i deixeu el pavelló
de Tarragona ben alt
per allà on aneu
perquè aneu representant
la ciutat,
poca broma,
no només representeu
el segon d'ESO
de Sant Pau.
Moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
a la ràdio
i enhorabona novament.
Gràcies, Montse.
Gràcies.
Gràcies.