Ens acompanya el Jaume Pedascol. Jaume, bon dia.
Tens la parada de pollastre a tope?
Sí, ja ho he dit.
Bé, pollastre i moltes coses més,
perquè avui en dia hi ha una varietat de producte derivat del pollastre, no?
Podríem dir que el pollastre ha quedat relegat en un cantonet
i a partir d'ell, que és l'alma mater,
traiem tota una sèrie de derivats que és el que triomfa actualment, no?
Home, les notícies d'actualitat i tot plegat i estudis d'aquests científics
us estan fent molt bona propaganda,
perquè ja tothom sap perfectament que la proteïna animal,
i ara que no em senti el Javier,
perquè si sent que parlo de la vedella i aquestes coses,
potser s'enfada amb mi.
Que s'ha de menjar vedella, Javier!
Però que el pollastre diguem que se'n pot menjar més vegades.
Avui és que jo crec que m'he posat en un lloc una mica allò complicat.
Doncs el pollastre també és un producte de gran consum,
econòmicament assequible a la majoria de persones.
Sempre ha sigut la carn més assequible que hi ha,
el que passa és que avui en dia és el que dius tu, no?
que pels nous àvis de la gent,
els metges recomanen que es mengi molta carn blanca,
que és la carn de pollastre, de gall dindi,
la carn de conill també s'està ficant molt de moda,
però el que triunfa més en el nostre sector
és tot el tema de derivar del pollastre,
que nosaltres treiem més de 70 referències del pollastre.
Sí, hi ha no només la croqueta, l'hamburguès,
ara ja cada cop hi ha...
No, no, hem entrat molt a la gamma del cuinat
i avui en dia es cuinen molts plats preparats amb el pollastre,
que també són molt assequibles,
i a partir d'aquí doncs, bueno,
tens tot un ventall de possibilitats
per la gent jove i gent gran,
que és el que et demana.
Però qualitat, no?
El fet que estigui preparat i tot això...
Mira, em pica assentat dins d'un mercat,
la paraula qualitat és l'emblema de tots.
Hi ha aquest concepte,
i molts els que som compradors de mercat central de tota la vida,
jo no sé per què tenim el xip posat,
però sempre penses que el que compris aquí és el més natural,
preguntes, a vegades et diuen,
millor no et portis això, porta-te allò altre,
vull dir que tot i que vosaltres veneu els productes igual,
però vosaltres aconselleu molt el...
Sí, sí, sí.
Per tant, que ens hem de refiar de vosaltres.
Exacte, nosaltres, quan ve un client,
el primer que li diem,
senyora, avui no prengui això, agafi això,
que està millor, que està més bé de preu,
que és més qualitat, el que sigui.
Claustra, nosaltres ens fem els xulos,
els de la ràdio, dient que ens hi posem molt d'hora,
però a mi m'han dit que tu ja t'hi poses a la una i mitja,
quarts de dues de la matinada.
Sí, a la una i mitja he baixat cap a Barcelona.
Avui estaves a Barcelona ja, a la una i mitja.
Exacte, a la una i mitja, no, he marxat cap allà a la una i mitja,
a les dues i mitja he arribat a Barcelona.
T'has plantejat anar-te de farra cada dia i empalmar, no sé.
La veritat és que no me queda temps d'anar de farra.
És que clar, jo ara penso a quina hora t'has d'anar a dormir
per poder, doncs, portes un ritme canviat.
Doncs me'n vaig a dormir molt aviat.
Molt aviat, clar.
Sí, a les 9 ja normalment ja me'n vaig a dormir.
I vas allà, compres el peix?
Compro el peix i vinc, arribo aquí sobre les 6.
Quins criteris segueixes a l'hora de fer la compra?
És a dir, allò que dius, avui m'emportaré això o allò altre,
perquè no només és allò d'idea de preu, sinó...
Ah, no, o sigui, vaig sense idea, el que veig.
Ah, el que veus.
Exacte.
Si veus...
Més o menys, doncs, bueno, veig això que està bé de preu
i que és maco i que és això, doncs compro això.
Que veig allò que és...
Però tu també saps els clients teus habituals el que necessiten.
Exactament.
A lo millor és un client que li agrada molt la sardina,
perquè aquí ens agrada molt la sardina a Tarragona,
i dius, calla, que em portaré molta sardina.
La sardina normalment de Tarragona, ha de ser de Tarragona.
Ah, això, ara, aquí, el peix blau.
Com la sardina de Tarragona i el peix blau, és el que surt més.
Que jo m'imagino que amb la previsió de Sant Joan volarà la sardina,
el saitó, tot aquest tipus de coses, avui, no?
Sí, sí, sí, bueno, ja hi ha sardina per parar un tren,
per Sant Joan, per la Barbena.
I així de fora, què porteu, què compres a Barcelona?
A Barcelona, doncs, a veure, compro palangres, compro cues de rap,
comprem escamarlà, comprem maris, comprem...
O sigui, variació que aquí no hi ha.
Aquí a Tarragona no hi ha de tot, vull dir...
Ara, el peix blau, alguna vegada allò d'urgència que no ho he mirat
i he comprat alguna sardina por ahí,
vaig veure una vegada, només m'ha passat.
Vaig veure una cosa que no havia vist mai aquí,
en altres llocs sí,
que és la sardina que quan l'obries tenia greix.
Tenia greix.
I la sardina aquí a Tarragona jo mai l'he vist del greix, no?
Hi ha temporades que té més grassa que una altra, sí.
Doncs mira, el desconeixement és aquí de baix.
Sí, sí, hi ha temporades que té més grassa que una altra la sardina.
Hi ha temporades que és més seca,
que a la gent, al contrari, els agrada més grassa.
Quan la fregeixes i fa l'oli...
Depèn com la vulguis fer i la vulguis cuinar.
Sí, és la temporada que surt més grassa.
Jaume, tu quan t'hi poses,
com funciona el teu dia a dia a la parada
i el que hi ha abans de posar-te davant de la parada?
Nosaltres tenim dos llocs de treball,
perquè som fabricants de derivats del pollastre,
com t'he dit abans,
llavors tenim dos centres de treball,
el que és la fàbrica, diguéssim,
i llavors el punt de venda.
En canvi, també repartim altres punts de venda,
que gent que venen en general el nostre,
i llavors aquí a la parada tens una noia
que és l'encarregada,
amb una altra dependenta,
i els dies que hi ha més feina com avui
són tres persones.
Entrem a les sis del matí
i avui mateix sortim a les dos de la tarda
i fem hora de la tarda,
que fem de cinc i mitja a les vuit i mitja.
El que passa és que aquests horaris
són uns horaris que avui en dia estan desfasats,
perquè ara que parles tu d'això del matinar,
abans jo me'n recordo quan meus pares
van començar, ja estic parlant de fa
vinticinc anys bons,
ets un veterano, doncs, eh?
Sí.
La gent, me'n recordo que si s'obria,
s'obria a les cinc les portes del margat,
i potser hi havia ja
unes cinquantena de persones
que estaven esperant per entrar.
T'estic parlant de clients, eh?
Sí, sí.
De clients.
Llavors, clar,
a les cinc i mitja,
sis del matí,
ja començaves a despatxar
i no paraves.
Avui en dia no.
Avui en dia,
que no sigui a les nou del matí,
a les deu,
no comença a vendre's.
Llavors, clar,
és un horari que ha quedat obsolet,
perquè avui en dia
tinguis en compte
que has dit
tindre'ns parades molt grans,
s'ha de tindre gent treballant.
Llavors,
aquests metros quadres
que tenim aquí
han de ser rendibles, no?
I quan entra la gent
a treballar,
ha d'entrar
a fer calaix.
Clar.
parlant com a mercat
a fer calaix, eh?
Clar, és que d'això
es tracta de vendre.
I a part, doncs,
avui en dia,
doncs,
la dona treballa
igual que l'home,
no tenen hores
per vindre a comprar
i ens hem de ficar
a vendre
quan la gent ve a comprar.
Quan la gent ve a comprar.
Quan ve a comprar la gent?
Quan pot?
Quan pot,
que és al migdia
o a la tarda,
per això els divendres
a la tarda
tots fem cua
aquí a la porta
quan són i 25.
És un dia molt bo,
és un dia molt bo.
Doncs tot això
ha de canviar una mica, eh?
Clar, aquest matí a les 7,
per exemple,
7 i quart,
7 i mitja,
sí que hi havia alguna persona,
però és el que tu dius,
vull dir, no, no, no.
No res, no, no.
Cap a 3 quarts de nou
s'ha començat a tenir mala cosa.
Sí.
I perquè és cap de setmana.
Sí.
Però clar,
jo m'imagino
que a la una,
una i quart
que esteu a punt de tancar
i ja pleguen la parada
és quan aquella persona
que surt a treballar a pinvat
i el que dèiem,
divendres a la tarda
dissabte al matí.
Per tant,
no només és un tema
de remodelació física, no?
No, no,
s'ha de canviar horaris,
s'ha de canviar horaris,
s'ha de canviar tot, clar.
I vinga,
i fer...
Esperem que amb això
del mercat nou,
doncs,
no ho esperem,
estem segurs
que canviarà tot,
totalment,
totalment.
Ara,
us espera una temporada dura,
eh?
Sí.
No, no gaire,
res o 4 anys,
no gaire.
Si ja ho deia el tango,
que 100 anys no és nada.
Saps què passa?
Que és una obra
que estem esperant
amb tanta il·lusió
i fa tants anys
que anem detrás d'ella
que ara que hem arribat ja
en un final d'un camí
i comencem un altre de nou,
és igual,
que vingui com vulgui.
El moment de sortir la carpa
ja sent un canvi tan...
tan bo,
que, bueno,
que...
És igual.
Has hagut afanejat la carpa?
Aviam com queda.
Sí,
hem vist planos i tot això.
Jo crec que quedarà fantàstica,
sí,
estarem molt bé.
Tindrem les càmeres perfectes
que ara hem de baixar
per les càmeres.
Tindrem tot a mà.
Tot al matí que us veig
tregint en Amoniabella
amb els carretons, eh?
Sí, exacte.
Jo crec que estarem molt bé.
Sí, sí.
De totes maneres,
allò que parles,
no ho heu sentit que dir
escolta,
amb això que han fet aquí
ja s'hi podien quedar?
Perquè Déu-n'hi-do'n'hi-do'n
si està ben fet,
que no té aspecte
de provisionalitat.
Potser s'ha de l'ha d'explicar
al comprador, sobretot,
que és que això
no és qüestió de tres mesos, eh?
No, no, és que és tot d'obra, eh?
Que no es tractava de posar
un embalat, segurament, no?
Molt bé, ho han fet molt bé.
El que passa és que, clar,
els altres postos han fet carpes
i han fet tot provisional,
amb plàstics,
però és que aquí ho fan tot d'obra.
Vull dir que, com que va per llarg,
no ho ha de fer, eh?
Hi ha una part social
del mercat més enllà del negoci,
perquè al cap i a la fi,
d'això es tracta,
de donar un servei al consumidor
i vosaltres guanyar-vos la vida.
Però és aquesta empatia
que es crea amb el comprador.
No, el mercat probablement,
a mesura que ha anat desapareixent
el comerç de detall
i la compra del dia a dia
s'ha traslladat a les grans superfícies,
fonamentalment,
i entre altres coses per l'horari,
cada cop hi ha una clientela més fidel.
Vull dir, vosaltres teniu
un contacte molt directe
amb els vostres compradors,
hi ha tota una sèrie de compradors
que són, doncs, diguem-ne,
allò passa volants,
però teniu la clientela
de tota la vida.
Aquella que diu,
Jaume, guarda'm un pollastre
i me'l talles,
no sé què, que passaré quan pugui.
I a tu el mateix, no?
Sí, sí.
I aleshores, doncs,
intenteu crear un vincle
participant en campanyes,
després en parlarem
de l'ànima del mercat,
us disfresseu per carnaval,
us poseu garnaldes per Nadal,
és a dir, que us va una miqueta
allò la ambientació,
la marxa, la juerga,
hi ha aquesta bona relació
en general amb el client,
amb els companys de parada?
Sí, sí, no ho sé,
als clients els agrada també
que arribi el carnaval
i que et vegin disfressades
i se n'enriuen.
I quan donem punts
i un rasca-rasca.
I un rasca-rasca, bueno...
i a aquella com és client
li has de donar un de més, potser, no?
Això, Anima, i tot està dient,
va, no m'han donat cap més,
va, dona-me una...
Però tu ets incorruptible,
em penso, no?
Sí, bueno...
Saps què passa?
Que el mercat mateix
ja porta el seu caliu, no?
Tu estàs parlant ara
de centres comercials grans,
per exemple,
les Gavarres,
però tu no veus
que tot això
és el mateix?
Són centres molt grans
que entres a dins,
per exemple,
vas a una tenda d'esports.
són totes iguals,
són totes iguals.
En canvi,
aquí és un lloc
on pots trobar
uns 70 negocis diferents
i encara que siguem
sis parades de pollastre,
ningú és igual.
I tot té el seu tracte
i cadascú té el seu tipus
de client
i el seu tipus
de despatxar
i el seu tipus
de gènere.
M'explico?
Sí, sí.
Llavors aquest tracte
de tu a tu
és un tracte
que no es troba
a tot arreu,
no es troba.
I l'especialització, no?
Perquè tu vens a buscar
una peça de veig
davant que tenim també
una xarcuteria
i dius
vull aquella part del porc
perquè vaig a fer
jo què sé,
una fava d'asturiana.
Clar,
aquell tipus de xuris,
aquell tipus de tall del porc
i tot això,
com diu aquest menjar,
diu un altre,
aquí sí que ho trobes.
Si no ho tens,
us ho encarreguem.
Perquè això també passa.
I tant que sí.
Què tinc gent a sopar,
claustre,
que em pots anar a buscar
cap problema.
El que demanen
se pot portar.
I per Nadal
al món de l'aviram
vosaltres no pareu, eh?
El Nadal
és massa.
És massa,
és massa.
I ja et dic
que avui en dia
com que, mira,
a més s'està canviant molt
el sistema de la gent,
no?,
de cuinar.
Abans, per exemple,
es feia el típic gall dindi,
sencer,
se cuinava,
la gent s'estava
cinc hores o sis
cuinant a gall dindi,
que encara es fa, eh?
Encara se fa algun.
I tant.
Però avui en dia,
sobretot,
són plats preparats.
són plats preparats.
Té ben i tan carregant.
Escolta'm,
jo vull en gall dindi
desossat i farcit.
I a més cuina meldú,
que jo no tinc ganes de...
I ja el passaré a buscar.
Ja, ja el passaré a buscar.
Cop de forn i ja està.
I venga, i ja està.
Doncs el cuinem.
Escolta, jo no el vull tan gran
perquè al lloc de sis persones
irem quatre.
Li fas més petitet.
Però encara queden rares avis
i mai millor dit
que encara et fan
demanar un pollastre de curral.
Sí, i tant.
I que es cuina lentament a casa.
Molt bé, molt bé, sí, sí.
I rares avis d'aquestes
encara queden.
No, no, i molta gent jove, eh?
Sobretot jove, efectivament.
Molta gent jove, eh?
Que venen i et diuen
escolta'm,
voldria un pollastre de,
jo què sé, de l'Empordà.
Mhm.
Venga, el divendres
me porto un pollastre d'Empordà.
Aquí el tens.
Quatre quilos de pollastre d'Empordà.
Escolta, i cuinaré de tal manera,
de tal altra, de tal altra.
On has tret això?
A la tele.
La tele.
Els mitges de comunicació
teniu molt de veure amb això, eh?
El tema de les cuines.
El tema de la cuina.
Tot això va impulsant molt
a la gent jove
a menjar bé.
A menjar bé.
A ser creatius,
a veure que el menjar
no només és per alimentar-se,
sinó que hi ha altres coses.
Sí, sí, sí.
Això és molt interessant.
De totes maneres,
aquesta relació fa
que també us consultem, no?
Jo si me'n vaig, per exemple,
a la parada de la claustre,
això, qui ho puc congelar?
Típica pregunta.
Sí, sí, molta gent ho pregunta.
Com ho he de congelar?
Així, sense rentar,
ho he de passar per l'aixeta?
Sí, sí.
És el que pregunten la gent.
Són clàssic, no?
Net o brut?
O com ho he de congelar?
Si és congelat,
si ho puc conservar bé?
Perquè si està descongelat
jo no ho puc tornar a congelar.
Són les preguntes que fan.
I els tipus de peix.
Aquest peix, com no he de cuinar, no?
I també us demanen consells.
Sí, sí, sí.
És que hi ha molta gent que no...
A veure, no.
Sembla estrany
perquè hi ha gent que són grans
i això i encara ho pregunten.
Això com ho he de fer, nena?
Com ho he de cuinar?
Això com...
Home, i a vegades vas a buscar alguna cosa
i si tu no ho tens,
jo he vist que aneu a una parada veïna
i ho demaneu per poder donar-li al client.
A veure, sí, hi ha molta gent que ho fa.
Alguna vegada que ho fa?
Jo, a veure, jo normalment...
No, perquè tu vols garantir el producte que vens.
Exactament, jo no ho faig mai.
Jo si no tinc una cosa,
doncs la senyora ho va a buscar o no ho trobi.
Jo no soc d'aquestes persones
que vaig a buscar una altra parada.
Això no ho he fet mai.
La veritat és que no ho he fet mai.
Però tu dones la cara pel que tu vens.
Exactament.
A la meva parada venen un munt de peixetes a comprar.
Clar.
Molt.
Però jo pràcticament és que no ho he fet mai.
I la gent dels restaurants
són els que us venen a primera hora,
com es diu?
No, la gent dels restaurants
normalment hi ha un que reuen
i els hi portes allà.
Sí, et truquen per telèfon.
Sí, ja et truquen
i hi ha el que volen
i els hi portes allà.
Però antigament sí que venien més, no?
Ântigament sí.
Jo me'n recordo
quan vaig començar aquí al mercat
i ho feia un home.
Cocina de Mercado, en la carta, no?
A les 6 del matí ja venien aquí
que no te deixaven ni muntar ni res
a comprar i això.
Però ara no.
Ara tot és més pràctic
i els hi portes a casa
i els hi portes tot netet,
tot preparadet i ja no s'ha de més.
Però això que he comentat la claustre
tingués en compte
que és una cosa
que no es parla mai.
Però aquí hi ha molta gent qualificada,
no?
No molta gent.
Jo crec que el 100%
són professionals del nostre article.
Cuidado que avui en dia
per trobar un professional
que es dediqui
a un sector com el nostre,
alimentació,
és que no trobem,
nosaltres quan busquem un treballador
no trobem a ningú
que sigui professional.
Això és sentit dir,
que no hi ha persones preparades,
la formació no hi ha.
A aquest matí parlàvem amb un amic meu,
amb un noi que és pastisser
d'aquí de Tarragona
i em diu
Jaume,
l'he preguntat les coques
de Sant Joan
i ademà si és un client
d'aquí del mercat,
és un client de casa
i diu
què, com va la Fenya?
Diu la Fenya?
Diu estic desesperat.
Diu és que no trobo professionals,
no trobo professionals.
Avorrits, avorrits.
Diu jo gent que em faci
una crema per una coca
diu no la trobo enlloc,
enlloc.
estem perdent la professionalitat
i això és un gran mal
per nosaltres
i pel país.
Cuidado,
si no creiem professionals
que sàpiguin tractar el gènere,
i ara parlo del nostre sector,
tractar el gènere,
tallar bé un filet,
tallar bé un pollastre,
limpar bé un peix.
Si es perda aquesta professió,
perdem tots.
Cal formació.
Cal formació.
i cal que l'administració,
com li vulguis dir,
Generalitat,
Ajuntaments,
estatal,
que ens ajudi
a fer gent professional
i que ens ajudi
a ensenyar-los,
perquè mira,
ara mateix,
agafes una persona
per treballar,
l'ensenyes,
té 17 anys,
18, 16,
l'ensenyes.
Als dos, tres anys,
quan la tens ensenyada,
que tu que has estat
tres anys de la teva vida
ensenyada a aquesta persona,
per això,
poc bé, pum,
te marxa.
Has perdut dos o tres anys
ensenyada a una persona
i t'ha marxat.
O sigui,
que amb aquesta persona
no has guanyat res,
no tenim professionals.
Per tant,
és el que dius,
d'una banda,
institucions que creïn
la xarxa de centres
de formació
i prestigiar
els cicles formatius
a la nostra societat,
que ja està bé
que anem a la universitat,
però probablement
hi ha moltes altres feines
que ens encantarien,
però com que no
li donem l'empenta
i socialment
des dels propis pares
no sabem una miqueta
a orientar els nostres fills,
es perden aquestes professions.
Per què una persona,
per què el meu fill,
per exemple,
no pot ser un bon carnisser?
El meu fill
s'hi diu Jaume...
Tindria feina de seguida.
S'hi diu Jaume com jo,
ara té vuit anys,
i a vegades li dic,
nen,
què vols ser de gran?
Papa,
jo voldria ser com tu,
on no he d'estudiar jo
per ser com tu?
Si has d'estudiar,
has d'estudiar el costat meu.
Has d'estudiar el costat meu.
I ja m'agradaria,
coi,
que un fill meu
tingués una carrera
com la meva,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè són molts anys d'estudiar,
jo tinc ara 38 anys
i des dels 5 o 6 anys
que m'ha de moment
amb aquest món.
I ho he viscut de tot,
he viscut des de
anar a buscar conills a mon pare
i gallines
i matar-se l'escorxador
fins al que estic fent ara
que estic fabricant.
però tot això
ho he hagut d'aprendre jo
i m'he equivocat moltes vegades
i a partir d'aquí
doncs igual
a la classe li deu passar el mateix.
Jo porto des dels 8 anys.
Li deu passar el mateix.
A mi són 4 generacions
a casa meva.
4 generacions.
Què no sabràs tu del peix?
I és el que t'ho diu.
I tu només mirant-li els ulls
i no estic descrivint
una escena romàntica
però mirant-li els ulls
al lluç,
tu saps si aquella és del dia
o no és del dia
quan vas a comprar?
Sí, sí.
I saps com has de tallar
i on has de fer això?
I o la gent
que sàpiguen que no els ha dit d'enredar
jo venen a comprar.
Per què?
Perquè saben que jo no els enredaré.
Jo sé el que és un peix
i els hi diré.
I a més no els enredaràs
fins i tot ni inconscientment
perquè ets una experta
perquè ets una professional del sector.
Però ho ha viscut al carrer.
Ho ha après al carrer.
I aquí caldria
que hi haguessin centres de formació.
Doncs ja està.
Jo des d'aquí,
des d'aquest micròfono
demano a les institucions
que s'hi posin amb això.
Que s'hi posin.
Per què hi ha uns bons llampistes
i uns bons mecànics?
Perquè els ensenyen
i tot plegat
s'impulsa
que hi hagi professionals
que sàpiguen tractar
una peça de carn o un peix
i a partir d'aquí
potser sobre una altra mirada
al sector més professionalitzada
des del punt de vista de formació
perquè professionals ja ho sou.
El que passa que clar
heu hagut d'aprendre sobre la marxa.
I sort que heu tingut darrere
anteriors generacions
que us han ensenyat, no?
I tant, i tant.
És molt bé.
És tan fàcil
de manipular un peix
o un pollastre
com ell diu.
No és fàcil.
És molt difícil.
No ho sé,
sembla fàcil
però no ho és.
Qui no s'ha barallat a casa
amb allò que intentes
i dius
Chata,
si talles mig centímetre
més cap allà
ho tallaràs perfectament.
Sí, sí.
O allò que dius
Calla,
que li trauré l'espina
perquè allò en som molt...
I et quedes
amb un tros de molla de peix
el tros de l'espina
tot barrejat per allà.
No és tan fàcil.
A casa no cal
però bons professionals
perquè això també repercuteix
en l'atenció
que ho doneu al client.
Clar, si no trobeu gent preparada.
Aquí està.
Déu-n'hi-do,
ja veiem que no teniu
només el repte físic
del nou mercat
sinó que teniu el repte
d'adaptar-vos el temps
a la demanda del client
i aquest tema
de professionalitat
del sector.
No sabeu com us agraeixo
que estigueu aquí
perquè jo he vist
com teniu les parades.
Gràcies.
Jaume P. Descoll,
records el teu fill de 8 anys?
Gràcies.
I la meva filla de Déu.
La de Déu també vol ser
de Collastres?
No, no, ella vol ser mestre.
Mestre.
Bé, de formació professional.
I així tot queda la família.
Claustra Bonacci,
moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Fins després.
Gràcies.