Aquí seguim en directe des de l'allar d'infants al Ninot.
Acabem d'entrar a l'aula dels Lleons.
El primer que ens trobem és un castell magnífic fet de cartró.
Aquí un jardinet perquè han plantat tota una sèrie de llavors,
dibuixos penjats per les parets, joguines,
un lavabo, o un parell de lavabos, millor dit,
que hauran de servir per rentar-se les mans,
perquè estan a punt de posar-se a dinar.
De fet, hem vist la Manuela repartint els pitets
aquí entre tots els seus companys i companyes.
Déu-n'hi-do, és molt guapa.
A veure si ens vol dir alguna cosa, perquè ella estava repartint els pitets.
Hola, Manuela, què tal?
Bien.
Estàs bé? Què estaves fent? Repartint els pitets als companys?
Sí.
Ara aneu a dinar. Què és el que més t'agrada a tu de menjar?
M'agrada menjar sopa.
La sopa t'agrada? Totes les sopes.
I avui hi ha sopa per menjar o no ho saps?
Sí.
Sí que hi ha sopa. Josepa, hola.
Hola, bon dia.
La Josepa és l'educadora de la classe dels lleons.
Li agrada la sopa a la Manuela, eh?
Sí, la Manuela és molt menjadora, s'ho menja tot.
A més, jo l'he vist, escolta, amb una capacitat de posar ordre aquí
i de repartir, i fins i tot no només els repartia,
sinó que he vist que un dels seus companys l'intentava posar pel cap.
Costava una miqueta, però al final ho ha aconseguit.
Que guapa que és la Manuela, eh?
La Manuela és molt disposada i sempre està a punt d'ajudar-te
i li agrada molt col·laborar.
I només li dius, Emanuela, que reparteixes?
Ella en seguida treballa, que sí.
I tu com et dius? A veure.
Gerai.
No ho he acabat jo d'entendre.
Més fortet, com et dius?
Gerai.
Gerai.
Molt bé.
I tu també t'agrada repartir els pitets?
I també t'agrada la sopa?
I què més t'agrada de menjar?
Espaguetis.
Ah, los espaguetis, amb tomàquet, oi?
Los espaguetis, mira que són bons.
Escolteu una cosa, que us agrada venir aquí al col·le, a la llar?
Sí?
I què us agrada fer aquí a la llar?
Abans xerrava molt com es diu aquest noi tan guapo.
Tu com et dius?
Fortet, que si no, no et sentirem.
Com et dius?
Si abans m'estaves ensenyant unes plantetes,
o era el teu company qui m'ensenyava unes plantetes?
Em penso que era el teu company.
Hola, com et dius?
I què era?
I què era?
Abans m'estaves ensenyant una torreta que has plantat tu, no?
Sí.
Per què?
Perquè estem en quina època de l'any estem, de les flors?
Com es diu la primavera?
La primavera.
La primavera.
Qui em diu la primavera?
És la primavera, la primavera hi ha flors, no?
Molt bé.
Algú em pot dir què heu plantat en aquestes torretes?
Algú ho sap?
Sí.
Què hem plantat aquí?
Perquè tenia unes torretes, la mar de xules, eh?
A veure què hi ha plantat aquí, Josepa.
La Josepa ens ho dirà.
Que te'n recordes què vam posar aquí dintre?
Qui se'n recorda què vam posar aquí?
Què era?
El què?
Terra.
Terra.
Vam posar terra.
I després què vam posar més, Gerai?
Llenties.
Llenties.
I després hi vam tornar a posar?
Terra.
Terra.
I després hi vam posar una miqueta de?
Les llenties.
Les llenties.
Però les vam regar.
Que les vam regar?
Els hi vam posar aigua.
i ja comencen a sortir.
I què comencen a sortir?
I tindrem una planteta que cadascú es prendrà a casa seva.
Una planteta que ella ha fet.
Sí o no?
Ui, no estan mai tan callats.
No, perquè estan...
Clar, veuen aquí que jo semblo una marciana
amb això de les antenes posat
i donen dir que és aquesta dona, un extraterrestre.
Quan vulgui una mica de silenci ens faré vindre.
Com ho sé, ama?
Vindré jo a posar ordre aquí.
L'Andreu t'està preguntant com...
A veure, Andreu, què em preguntes, Rei?
Digues.
Què em volies preguntar?
Com em dic?
Em dic Yolanda.
I tu et dius Andreu, oi?
Què tens gana, Andreu?
Què t'agrada menjar, tu?
Sopa.
La sopa, també.
Com a la Manuela.
Entre la sopa i els espaguetis us agrada la pasta.
Ja us heu rentat les mans?
Sí.
Ara us deixarem que aneu tranquils.
De totes maneres, Josep, ens pots explicar una miqueta com és el dia a dia quan arriben aquí, el primer que feu?
Mira, quan arriben tenim aquí un racó, que és el racó de bon dia.
Treballem a l'hàbit de salutació, tenim les fotos i a mesura que van arribar agafen el seu coixí, se senten a terra i esperem a la resta de companys.
Quan els tenim aquí, tenim una mascota que és el lleó, el despertem i li diem bon dia.
Llavors, el lleó ens dona la fotografia de cada nen.
Que ha vingut, que no ha vingut, passem llistes.
És una manera de passar llistes i de treballar el que es coneixin.
Em penso que t'estem esvalutant la classe i els tens a punt de dinar.
No.
Anem a peurell i l'hem de preparar els gots de nen.
Vinga, perquè si a la Josepa li sembla bé, mentre repartiu els gots, canteu la cançó dels lleons i us deixem dinar tranquil·lets, d'acord?
Perquè aquesta és la classe dels lleons, no?
On va aquesta noieta tan guapa que ha de dinar?
No, ella marxa.
Ah, ella marxa.
Ah, molt bé, i després torna.
Molt bé, adéu.
Diem adéu als companys que marxen a dinar a casa.
Vinga, tots, adéu.
Ui, aquesta que té molta son.
Com es diu aquesta nena tan guapa que té tanta son?
Hola, com et dius?
Irene.
Elena?
Irene.
Que tens soneta, Irene?
Que veig que obres la boca així.
Que t'agrada cantar?
Vols que cantem la cançó dels lleons?
Josep, a què ens cantaran la cançó dels lleons per tots els oients de Tarragona Ràdio?
A la de tres.
Vinga.
Una, dos, i tres.
A la de tres.
Agra, o no fa por.
Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa.
Pa, pa, pa, pa, pa, pa.
Agra, o no fa por.
Fins demà!
Fa mi pipa, fa mi pipa, el plat l'he trobat i el jaó va mossegar.
Ui, ui, ui, marxarem perquè la pobra Josep està distribuint els gots perquè ja van a dinar.
Déu-n'hi-do al que deia el xari dels hàbits.
Dóna gust veure aquesta ganalla, tota assegudeta, tota ben col·locada, amb els seus pitets, aquí amb les estovalles.
Tot això és un procés, ho tenim prescrit i tot.
Ara no sé donar aigua perquè sí, si no és donar aigua perquè han vingut del pati, perquè tenen les mans netes,
beu una aigua una miqueta abans de dinar perquè el dinar entra una miqueta millor.
És tot pensat, discutit, no se fa perquè toca.
I fins i tot la quantitat d'aigua perquè se l'acabin, no deixin el got.
Fins i tot això, controlant que no sigui molt, que vulgui més que demani, sisplau, vull una miqueta més.
Josepa, el tema de, clar, aquests ja mengen sòlid, però jo m'imagino que tu, com a altres educadores, has passat pel procés, no?
Sí, sí, vull dir, hem passat pel procés de menjar les farinetes, els porers, a menjar, doncs, sencer.
És un procés que els costa una mica, si no es fa junt amb les famílies, però si es fa junt amb els pares, doncs, bueno, s'aporta...
Allò d'anar parlant els diferents moments dels nens. El tema del bolquer, aquests em porten bolquer encara, on n'hi ha de tot, no?
Hi ha que no, en aquesta classe hi ha molt pocs bolquers. La majoria de nens controlen i deuen haver cinc o sis bolquers, hi ha molt poc.
És aquell punt en què cadascú fa el seu ritme, no? Hi ha uns que...
Jo no, que no, ma...
Molt bé. Josepa, deixem treballar. Bueno, la Manuela Veig, que és l'animadora sociocultural de la classe, ara està...
Mira, mira, ojo, que t'estan fent una torre amb els gocs.
Estan fetes unes... unes medaveristes. Molt bé.
Tu què ets?
Manuela.
La Manuela, però què m'has dit avui a la sala? Jo soc què? Una? Reina?
De què anaves disfressada?
De què anaves disfressada?
Jo, una reina.
Tu ets una reina com? Guapa i preciosa.
Sí.
Ah que sí?
Ets una reina com?
Sí.
Com ets tu?
Com està la Manuela?
Guapa.
Molt guapa està la Manuela, clar que sí. Quines són amigüets, els nens i nenes de la taula?
Tu ets la seva amiga? I tu com et dius?
Francisco.
Francisco, ets el seu amic, no? Amic de la Manuela? Molt bé. I tu com et dius?
Es diu tos. Ai. Aquest aigua que se'ns ha anat per un altre foradet.
Seu bé, Amina.
Amina, em penso que has de seure bé, eh? T'ho diu la Txari perquè si no no dinaràs. Molt bé. I la Amina creu i seu bé. Perfecte.
Josep, ara sí que et deixem treballar, que em sap greu amb la feinada que tens. Sortim d'aquesta aula, l'aula dels lleons. Ja tenen la mona preparada, també.
Aquesta setmana. Aquesta mona és de poliespant. Veus que xula.
Ara ho expliquem tot, eh? Ho expliquem tot, però la nostra mona serà una sorpresa, la que faran els crios.
Aquesta és una altra, les festes tradicionals. Mira, avui hi ha arròs, un arròs que et fa molt bona cara, aquest arròs. Avui els de la sopa i espaguetis no han tingut sort.
Entrem aquí. Molt l'am.
Bon dia i bon profit. Bon profit a tot i a totes.
No ha vingut l'Òscar.
Oh, deveu estar malalt.
L'Òscar no ha vingut. Pensava que havia vingut.
Ai, ai, ai.
Què era això que havia aquí?
Que m'he posat el cabell.
Anem a parlar amb l'educadora d'aquesta classe. Bon dia. Ja sé que no tens moltes ganes de parlar, però com a mi, bon dia.
Bon dia.
És una educadora jove.
I vam fer la substitució a l'educadora.
Ah, molt bé.
A l'Elba.
I molt bé, molt bé.
És nova, però molt bé, molt bé.
Escolta, què és això que teniu penjat aquí? Jo m'imagino que ho heu fet aquest matí, perquè la xarri s'ha durat amb el cap.
Són com unes boles d'aspecte per fora de paper de diari. Les teniu penjades aquí d'una corda. Què és, exactament?
És per fer un ou de Pasqua.
Ah, ja he vist que aquí a la classe del costat també estava feta la mona de poliespà.
Sí, després la pintarem en pintura i els nens ho decoraran.
És magnífic, observem com dinen els nens, són absolutament autònoms, mengen correctíssimament bé, és una passada, no?
Sí, sí, mengen sols.
Llàstima que quan es fan grans ho perden.
Sí, sí.
No, però molt bé.
Molt bé.
És, escolta, l'ordre magnífic, potser hi ha gent que té una idea molt equivocada del que és una llar d'infants.
Des que hem entrat aquí hem vist un ordre, un silenci, una tranquil·litat.
Aquests nens, clar, si viuen en aquest espai de relaxament, aprofiten molt més la seva estada aquí, no?
Sí.
A més, els anem ensenyant que es té que agafar bé els coberts i dinar amb tranquil·litat.
Escolteu, no us molestarem gaire, que voleu que dineu tranquil·lets, però venim de la classe dels lleons.
Aquesta classe, de què és? De quin animalet és?
Algú m'ho pot dir?
De quin animalet és aquesta classe?
Té la boca plena, ara no pot parlar.
Que és bo l'arròs que mengeu?
Que t'agrada l'arròs?
Sí.
I tu com et dius?
Franchico.
Franchico. Escolta, hi ha els pèsols que t'agraden, que veig que té pèsolets també.
Sí?
A algú no li agrada l'arròs?
No, penso que us agrada a tots perquè us ho estem menjant molt bé i molt a gust.
Aquesta classe de què és?
Ningú em vol dir de què és aquesta classe, que em perdré, eh?
Qui és l'Alba?
A veure, l'Alba potser m'ho diu, jo m'acosto a l'Alba.
Alba, de quina classe és?
L'Alba no té ganes d'explicar-me...
A veure, no sabré jo de què és aquesta classe.
Fàtima, digue-m'ho tu.
A veure, Maria, perdona.
No m'ho volen dir.
No els inspiro gens de confiança.
Com?
Chari, digue-m'ho tu.
Els ossos.
Els ossos.
Bé, no.
Aquí que xerren molt a Alba, la Maria.
I ara no volen dir-me.
I per què no voleu parlar?
Fisco i el Ivar.
Dani, tu vols parlar?
A la Yolanda, mira.
Vinga, a veure.
Espera't que se m'ha enganxat el...
Qui és, el Dani?
El Daniel.
Tu ets el Daniel?
Sí, el Daniel.
Perdona que et molesti, que veig que estàs dinant molt a gust.
A veure, Daniel, aquesta és la classe dels ossos, no?
Sí, però parla si no no te sé.
Tu ets el Dani.
Ja m'has dit que t'agradava molt l'arròs i els pèsols.
M'ha explicat la senyoreta que esteu preparant la mona de Pasqua.
Sí.
A tu t'agrada la xocolata?
Sí.
I els ninos de xocolata de la mona de Pasqua, també?
Sí.
Com t'agraden els ninos de xocolata?
Quin nino t'agrada?
A veure, jo què sé, és que no em facis ser antiga, que et diré el pato d'ona,
digue'm una cosa així com a mes d'ara.
Què et sembla?
Em penso que el que té és molta gana i vol que el deixem dinar.
Doncs us deixarem que dineu tranquil·lament i després en tot cas ens veurem una estoneta.
Després de dinar, Txari, què és el que fan exactament?
Un cop han dinat.
Després de dinar, habits de neteja, renta cara, renta mans,
mira, a veure, fan pipi per anar a dormir.
I fem filera, què fem filera per anar a dormir?
I quina cançó cantem per fer la filera?
L'assagem, la cantem ara una miqueta o què?
Vinga, el Francisco té ganes de cantar-la.
Li posem el micro davant i no la vol cantar.
Canta-la, posem el micro perquè t'escolti tothom.
de lawon.
De la년 tot a la sixth.
Sí.
Vinga, si.
Coto-lí?
Sí, to'.
Coto-lí?
La vella canta, corant-se, la vella m'agant-se,
el pinyol marró, si tu te vas,
nero, nero, nero, si tu te vas, nero, nero, nero, nero.
Ole, molt bé, molt bé.
Molt bé, gràcies a tots i a totes, que dineu de gust,
i després ja ens veurem, d'acord?
Adeu! Adeu!
La rutina és fonamental per a aquests nens i nenes.
Tenen recursos, com ho feu?
Tenen uns recursos i una metodologia per fer les coses.
Tot està calculat i estudiant, res s'improvisa.
L'únic que està improvisat és el seu lloc lliure d'experimentació.
Aquí sí que deixen, està calculat el material,
està calculat què pot passar quan treballem,
però els deixen bastant que experimentin i que aprenguin jugant.
Doncs ara som al distribuïdor, podríem dir,
entrarem en una altra aula, però en tot cas,
tornaríem als nostres estudis de l'Avinguda Roma
i ràpidament ens traslladaríem fins al nou estadi,
perquè, tot i que estem en directe des de la llar d'infants del Ninot,
no renunciem a altres continguts i cites habituals del matí de Tarragona Radio,
com és aquest breu temps del futbolí.