Dos quarts i mitja d'una, continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Els havíem anunciat a primera hora que avui volíem dedicar uns minuts
a parlar d'aquesta anomenada síndrome post-vacacional.
Per aquest motiu hem convidat l'Eugeni Salazar,
ella és psicòleg, de fet, ella és el president
del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya a Tarragona.
Senyor Salazar, hola, molt bon dia.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Quan parlem de síndrome post-vacacional, a què ens referim?
Bé, bàsicament estem parlant d'una adaptació
fisiològica i psicològica que té el nostre organisme
i que presenta una sèrie de simptomatologies.
Una vegada hem fet el període vacacional i tornem a la rutina.
El fet de... hem de tornar a entrar en un horari,
hem de tornar amb les exigències del nostre cap
o els nostres companys de feina, etc.
I això ens dona una sèrie de síntomes que, bé, per això és un síndrome,
és un conjunt de síntomes que ens fan que estiguin,
no al 100%, inadaptats amb el que és el tornar al món laboral.
És una síndrome, no sé si catalogar-la, més o menys moderna,
fa relativament pocs anys que se'n parla
o que, com a mínim, es difon a través dels mitjans de comunicació,
o és una cosa que vostès, els especialistes, els professionals,
ja tenen controlada des de fa molts anys?
Bé, més que moderna, parlem també des que l'home és home
i ha d'haver de treballar amb unes exigències pròpies de la vida moderna,
del que és l'assistema industrial,
doncs possiblement ho hem de trencar molt
respecte al que eren els nostres avis que estaven treballant al canvi
i no tenien un període d'estiuetx o de desconexió en aquest sentit.
Des del moment que hi ha vacances, això és...
Exacte, això és fonamental.
Des del moment que tenim vacances i trenquem amb el període
que durant tots els 11 mesos, tradicionalment,
tot i que ara està canviant i en podríem parlar també,
doncs, evidentment, hem de tornar, perquè fem un trencament,
al que és tornar a la vida quotidiana que tenim amb el dia a dia.
Però m'agradaria aclarir que, com molt bé n'has dit,
aquest síndrome és un conjunt de símptomes,
no és una psicopatologia, no és una malaltia,
sinó és un conjunt de símptomes que ens fan durant un període de temps
que va entre els dos, tres dies, fins a un màxim d'una setmana i mitja, dues,
aquí és una miqueta tot, no?
Vull dir que cada especialista, doncs, ho qualifica una miqueta, doncs,
en funció d'una prèvia,
perquè podem viure el síndrome postvocacional d'una manera o una altra
en funció de la història prèvia.
Vull dir, això ja és, per dir-ho d'alguna manera, més el cas concret.
Però que aniria més en funció, diguéssim, d'uns màxim de 15 dies.
Ara aprofundirem en algunes d'aquestes qüestions, tenim temps per endavant,
però per acabar de situar els oients,
parlava que es manifesten una sèrie de símptomes.
Sí.
Què és el que pot provocar aquesta síndrome postvocacional?
Sí, bueno, dues cosetes.
Primer, els símptomes, parlem-ne d'això.
Venim de les vacances, pensem que amb les vacances
estem durant tot l'any treballant, pensem que ha arribat aquest dia,
hem de fer tot el contrari que no fem durant l'any.
ens assaltem el ritme a l'hora de menjar,
a l'hora de les dormides,
a l'hora de portar un quadre d'exigències
que el nostre cap o els nostres companys de feina
ens sotmeten a l'hora de fer feina.
Clar, tot això durant el període de vacances ho tallem
i arriba un moment que tornem.
Clar, a la fe de tornar a fer tota aquesta tasca,
el nostre cervell no es prepara i li costa tirar cap endavant.
Què tenim? Problemes a l'hora de dormir, problemes de concentració,
podem tenir problemes, mal d'estómac, certa ansietat,
alguna simptomatologia depressiva,
és a dir, no un quadre depressiu,
però si està, diguéssim, menys actiu...
Un punt d'angoixa, fins i tot.
Sí, fins i tot un punt d'angoixa,
però ja us dic, són dos, tres dies i una miqueta pel que us deia,
perquè hem de tornar a menjar en unes hores en concret,
a l'exigència dels caps, dels clients,
tot allò que en principi ens fa trencar amb aquest mes
que per norma general hem passat de vacances
i que, bueno, doncs que evidentment costa una miqueta
habituar-se amb el que és la nova situació.
Aquests símptomes, aquest cansament, aquest plus de nervis,
els podem prevenir, ho podem combatre d'alguna manera, senyor Salafat?
Sí, de fet hi ha qüestions que últimament cada vegada més
s'estan posant més en boga a nivell del que són els professionals
i el que són les empreses, tant altres a l'hora de donar el remei
o el possible remei, com les empreses a l'hora d'evitar-ho.
No oblidem, en tot cas, que a les empreses el tenir gent
amb el síndrome postvocacional no li interessa,
vull dir, li interessa tenir gent motivada, que treballi i que rendeixi
i els hi surt més a compte posar-nos o contratar-nos en altres
com a professionals per explicar-los quines són les coses
o les tàctiques que han de posar, diguéssim, damunt de la taula
per evitar-ho, que no pas que la gent vingui, doncs, descontenta.
Què podem fer?
sobretot el que una de les qüestions...
Hi ha dues altres cosetes fonamentals, però una de les qüestions
és el que deia del trencament amb l'horari
i el gran període vacacional que tenim.
Una de les recomanacions que es fan és fer períodes repartides
durant tot l'any.
És a dir, en comptes de fer 11 mesos de feina
i un mes de vacances, tot sencer,
psicològicament i fisiològicament ens beneficia
que fem 15 dies o 10 dies i que ens ho anem repartint.
Però això no sempre és possible.
Hi ha algun tipus de professionals,
d'algun tipus de feines que ho permeten.
Correcte.
Jo penso, per exemple, en el cas dels mestres.
Per dir, una professió que durant el mes d'agost
han de fer vacances,
o operaris de fàbriques que moltes fàbriques,
moltes empreses tanquen el mes d'agost,
o el mes de juliol quan sigui,
i només poden fer vacances 3-4 setmanes durant aquest temps.
Evidentment.
Sí que és una de les qüestions que cada vegada més,
com et comentava,
les empreses cada vegada estan tenint més importància
i ho estan contemplant.
Per què?
Perquè el que volen, evidentment,
és que els seus treballadors es rendeixen.
Una d'aquestes és la possibilitat que comentava
d'intentar repartir-nos les tasques,
les feines,
perdó, el període vacacional,
en períodes, diguéssim, més curts.
Això és una de les qüestions.
Sobretot, cosetes que també hem de posar damunt de la taula.
Si comencem a treballar a dilluns,
el que no podem vindre de vacances és el diumenge.
Està prenent mojitos el diumenge al matí
i el dilluns al matí.
Haver d'estar treballant amb el jefe,
que ens està cridant,
perquè hem de presentar un informe
o hem de fer qualsevol història d'aquestes.
És a dir, fer un període d'adaptació.
Això és fonamental.
Sí que és necessari,
durant el període de vacances,
desconnectar,
saltar-nos els horaris,
fins i tot saltar-nos les menjades.
Però el que és important és,
abans de començar a treballar,
fer un període de 3-4 dies,
no més,
tampoc es necessita més d'adaptació,
amb el qual hem d'intentar dormir
com si estiguéssim treballant.
Mantenir el ritme, no?
Mantenir el ritme.
A les 12 de la nit, doncs...
Exacte.
A l'hora de les menjades,
vull dir, són coses molt importants.
Fins i tot,
anar i fer un tomet pel poble
o per la ciutat una vegada que hi arribes,
perquè és allò de dir,
ostres, és que no me'n recordava
que aquí estava el quiòs
on t'acomprava el diari tots els dies,
perquè estàs pensant allò,
amb els mojitos.
Són qüestions d'aquestes
que has de tenir, doncs,
molt presents,
perquè simplement el que necessitem
és que el nostre cervell
s'adapti amb el que és la situació
pròpia del nostre exercici professional
durant la resta d'any,
perquè tornem amb el que dèiem,
vull dir,
el que s'ha de preparar al nostre cervell
és amb aquest ritme circadiar,
amb aquest ritme,
que fins fa un mes teníem
i que amb el període vacacional
hem trencat.
Quan parlem
que es manifesten
tots aquests símptomes,
aquestes recomanacions
de les coses hem fet de referència,
quant de temps
ens pot durar això,
aquest atuntament, eh?
Perdonin la paraula tan popular,
però segurament
és una expressió
que pot verbalitzar
una miqueta aquesta situació
que hem estat comentant.
És aquest atuntament
i és una inadaptació,
com comentava,
però que ho normal són això,
dos, tres dies,
un màxim de dues setmanes,
màxim,
és la tipologia
on nosaltres
descrivim
o subscrivim
aquest síndrome.
Si persisteix més temps,
evidentment,
estem parlant d'altra situació
i podríem parlar
d'altres pròpies de la feina,
com per exemple
el burnout,
l'està cremat,
hi ha gent que fa la seva tasca,
que fa la seva feina
i que evidentment
li suposa un sacrifici,
però això ja és
una altra simptomatologia diferent,
és una altra període,
és una altra situació vital
i que evidentment
moltes vegades
és el que diem,
la gent a mi jo diu
és que encara me segueix
tenint el mal anomenat
o el ben anomenat
síndrome postvocacional
i porto un mes,
no,
no estem parlant d'això,
ja ho estaríem parlant
d'una altra patologia
i llavors en aquest cas
el que sempre recomano
és que la persona
que pateixi
aquesta simptomatologia
que assisteixi
a un professional
de la salut mental
que evidentment
el readreçarà
i li donarà
les pautes adequades
per poder minimitzar
aquesta situació
d'inadaptació
fisiològica i psicològica.
Els estudis parlen
que a vora
un 30 o un 35%
dels treballadors
pateixen
fonamentalment aquests dies
perquè s'acaba
el mes d'agost,
comença el mes de setembre
i és ara un període
en què tradicionalment
hi ha molta gent
en què torna a la feina
després de vacances,
doncs que es calcula
que un 30 o un 35%
dels treballadors
poden patir
aquesta síndrome
que s'han comentat.
Les estadístiques
més o menys
per aquí
35-40%
a la societat espanyola
sobretot
important m'agradaria
circunscriure-ho
no és el mateix
per exemple
a la nostra societat
que a d'altres
hi ha no grans variables
però si petites sutileses
doncs que millor
doncs ens fan
una miqueta el que deia
societats per exemple
que no tenen
tan arraigat
la necessitat
de fer un període vacacional
evidentment
el síndrome postvacacional
no existeix
no tenen vacances
per tant
no hi ha la desconexió
per tant no hi tornen.
Sí també important
circunscriure-ho
amb una edat
que són entre els 25
40-45 anys
que és on també
l'estadística
ens reflexa
aquestes persones
que com ben comentaves
doncs tenen
aquesta simptomatologia.
Estem parlant
de la síndrome
postvacacional
que és
doncs vaja
aquestes petites
afectacions
que poden
enlloc
quan ens reincorporem
a la nostra feina
però vostè també
ha fet referència
a la planificació
de les vacances
és una cosa
doncs que vaja
molta gent desitja
té ganes
que arribin
però fins i tot
potser
s'han de planificar
les vacances
no només el viatge
que fem
però sinó que
hem de tenir en compte
com fer compatible
la vida laboral
amb les vacances
senyor Salafat?
Sí
dos coses
respecte al que has comentat
respecte al que dius
tens raó
i ho hem de fer
d'aquesta manera
sempre
el Consell Professional
és aquest
planificar
anticipar
preveure
i fer una organització
del que són les vacances
és una miqueta
el mateix
perquè de fet
no deixa de ser una activitat
és una mica
el que fem
quan estem treballant
planifiquem
si hem de fer
el tapeuere
si dinem fora
si hi ha de rentar
la roba
o portar el traig
a la tintureria
és planificar
el nostre cervell
el que necessita
és una sèrie de rutines
i el que necessita
és una planificació
per poder funcionar
això ens dona tranquil·litat
i ens fa que el nostre cervell
funcioni millor
per què?
perquè tot el contrari
és desorganització
això es produeix estrès
i això no beneficia
amb aquest quadre de símptomes
que estem dient
però sobretot
una qüestió també molt important
que m'agradaria fer
un incís
moltes vegades
interpretem
les vacances
com durant 11 mesos
estic treballant
i estic desitjant
que arribi aquell període
d'esperar d'agafar
i desconnectar
i una vegada s'acaba
estic tornant
a esperar
que arribin
que passin aquests 11 mesos
per tornar a tenir aquest mes
vull dir
això és una situació
és un sentiment
que potser molts ollens
ara doncs
hi senten identificats
i entenc
com a professional
i no només com a professional
sinó com a treballador
com a treballador
que treballar
doncs bueno
no és d'aquelles coses
diguéssim
que ens hagin
d'agradar
excessivament
però sí que hem d'intentar
que ens agradin
el màxim possible
és a dir
hem de positivitzar
la situació de la feina
si veiem la feina
com un càstig
com una situació
que no ens desenvolupa
personalment
com una obligació
com una sèrie
de traves
que ens fiquem
n'altres mateixos
i no visdes
d'una qüestió
o d'una vessant
més positiva
doncs evidentment
no gaudirem
d'aquesta situació
però ja és el que dèiem abans
vull dir
no serà només
el síndrome postvocacional
sinó tot el període de feina
durant tota la resta d'any
durant els 11 mesos
que ens faran
que estiguessin malament
i és el típic
moltes vegades
et ve a consulta
la típica persona
vull dir
tinc jaqueques
tinc mal de cap
tinc mal d'estómac
i curiosament
curiosament
perquè no deixa de ser
curiós
i simpàtica
la situació
els caps de setmana
milloren
els períodes
allò de pont
milloren
situacions en tot cas
on te desconnecten
per això ho deia en tot cas
que la situació
la tenim muntada
a nivell social
de la manera que la tenim
hem de treballar
perquè això ens permet
uns diners
un desenvolupament personal
i el fer les coses
que ens agradin
però que hem de
ficar-ho dintre
del nostre psique
dintre de la nostra personalitat
dintre de la nostra organització
de tal manera
que no se suposi
un trauma
i no se suposi
un trencament
perquè això evidentment
ens dona una situació
de resposta fisiològica
que fa que no rotllem
que no tirem cap endavant
el meu
vostè comentava
fa uns dins
que hem de
tenir en compte
que aquesta síndrome
postvacacional
es dona actualment
en la nostra societat
en el nostre estat
perquè tenim
unes condicions
determinades
que aquesta síndrome
postvacacional
és comuna
a tota la societat occidental
podrem dir
a treballadors
francesos
els nostres veïns
vaja
també poden patir
doncs vaja
el mateix que nosaltres
aquests dies
sí
sempre igual
fem una miqueta
el que fèiem
referència abans
és a dir
tenim vacances
i el tenir vacances
comporta
que hi hagi
un síndrome
postvacacional
és a dir
hi ha un període
de trencament
i això comporta
doncs que tota la societat
que tenen
l'estat de benestar
és a dir
on s'han aconseguit
una sèrie de fites socials
com és una sèrie
de dies
remunerats
on no hem de prestar
el nostre servei
a l'empresa
doncs que ens facin
que tinguem
aquesta situació
fisiològica
i psicològica
d'adaptació
sí que és ben cert
que altres societats
no ho tenen
per què?
perquè no tenen
aquestes vacances
posem
per exemple
el model xinès
on fer vacances
comença ara
però que no és allò
que per dir-ho
d'alguna forma
estigui arraigat
a la societat
perquè no hi ha
una societat
del benestar
amb una sèrie
de drets adquirits
aquí possiblement
parlaríem
d'una altra situació
el que dèiem abans
el burn out
l'està crevat
en la feina
etcètera
però no
el que estem tractant
avui
en el vostre programa
del síndrome
postvocacional
ja per acabar
senyor Salazar
algun consell
per a aquelles
persones
aquests oients
que s'incorporin
precisament avui
a la feina
i que s'identifiquin
en tot el que hem estat
comentant
perquè hem fet referència
a molts consells
previs
de planificació
a les vacances
però si ens trobem
avui
amb aquesta fatiga
amb aquest mal de cap
què hem de fer?
no res
és com l'hem constipat
patir-ho
en certa manera
els dos o tres dies
però sobretot
mica en mica
anant-nos adaptant
una vegada ja estem
i si no hem fet
el que havia recomanat
doncs una miqueta
en dos, tres, quatre, cinc dies
en una setmana màxima
ens anem adaptant
amb la qual cosa
no hem de fer el crit al cel
donant que és una situació
molt passatgera
molt poc important
i simplement
són detalls
això sí
el que comentàvem
també
que crec que és important
destacar-ho
que si hi hagués
alguna situació
que persistís amb el temps
evidentment
consultar amb un professional
les empreses
hem de ser parlant
molt de l'òrbita
dels treballadors
les empreses
aquests dies
els CAPS
també haurien de tenir
doncs vaja
interioritzat
que haurien de ser
un pèl
més flexibles
fins i tot
amb els seus treballadors
les empreses
són conscients
abans comentava
que hi ha algunes empreses
que cada vegada
contracten
el servei
d'alguns professionals
com vostès
per comentar
que aquestes situacions
els CAPS
han de tenir en compte
que aquesta situació
ho tenen en compte
ja de fet?
ho haurien de tenir
evidentment
el que passa
que moltes vegades
no totes les empreses
malauradament
són sensibles
en aquesta situació
cada vegada més
això sí que és cert
però és el que comentava
també abans
són dues bandes
primer de cara
al treballador
que ha de començar
un altre cop
amb el ritme
amb les exigències
del CAP
i amb tot el que comporta
tornar a la feina
i el que comentaves tu
també amb el CAP
és dir
és la doble vessant
primer
no ser exigents
amb nosaltres mateixos
no vulguem
que el primer dia
que tornem de vacances
ho hem de fer tot
però que també
qui ens mana
aquesta exigència
que pot ser el CAP
doncs que evidentment
sigui conscient
que aquesta flexibilitat
que més que flexibilitat
és el que dèiem
és adaptació
no?
no podem
el que dèiem
estar prenent els mojitos
ahir
i avui
doncs
tenia
haver de presentar
un informe
a les 12 al mig
perquè hi ha una reunió
molt important
i si és així
és el que dèiem
hi ha d'haver
un període
de temps d'adaptació
perquè el nostre cervell
canvia el xip
i torni un altre cop
en la rutina diària
doncs
senyor Eugeni Salazar
psicòleg
moltes gràcies
per les seves explicacions
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarraona Ràdio
gràcies especialment
per aquest to
didàctic
que de ben segur
que els nostres oients
doncs hauran apreciat
i si li sembla
ens retrobem
més endavant
moltes gràcies a vosaltres
a veure bon dia
adeu