Pues he llegado aquí a las 7 de la mañana, yo cuando he llegado ya había cola, me ha tocado el número 57 por el DNI
y nada, yo creo que si pusiera el número hoy de mar, porque yo estoy embarazada de 8 meses,
pues deberían de coger el número o darnos un número y una cita para que nadie tuviese que hacer cola.
Sería lo ideal, ¿no? Por internet o por teléfono nos citasen y ya podríamos venir directamente a una cita concertada.
No, que he vingut a las 6 y mitja aquest matí i m'han donat el número 29 a renovar el DNI.
Fatal, això és de bo just. A l'amunt hi ha gent que quan portes una bona estona aquí i com arriba en tard hi veuen tanta cua,
es volen colar com ha passat aquest matí, hi ha hagut d'aquí una mica de pica baralla,
en total perquè de DNI donen 100 números però per fer el passaport només fan 45.
Llavors te trobes que hi ha gent que està a les 4 de la matinada aquí a Esperança per poder fer el passaport
i que després vingui gent a les 8 y mitja i volen ser dels primers a fer-ho.
Jo m'he trobat que he hagut de demanar dos dies de festa a la feina per poder venir a fer-me el DNI
perquè com que no saps mai si t'arribarà el número o no t'arribarà el número,
doncs tens d'espavilar-te per poder mirar de fer-ho, perquè jo no tinc més dies per poder-m'ho fer.
Vaig venir dimarts a les 7 i no vaig arribar, no em va arribar el número,
i ahir vaig venir a les 6 i mitja i tampoc, i avui he vingut a les 5 i he aconseguit el número 11.
i estic contenta i feliç perquè, vamos, almenys pensava que no l'aconseguiria mai.
El passaport, perquè m'he vist obligada a venir-me-la a fer.
Em van robar la cartera i és l'única manera de tenir una identificació ràpida.
Jo he vingut a les 5 i mitja a fer el DNI i el passaport, i això és de ni gran, de veritat.
O sigui, a les 5 i mitja aquí la gent, de nit, sentada al terra, penós, penós,
perquè després a les 8 i mitja te donin un número i te toqui, bueno, quan te toqui.
O sigui, això és de tercer món, vamos, mínim.
Portes lectura a la ràdio, també la porto, i al final ens coneixem.
Són tantes hores que al final ja...
Tres hores i mitja donen, donen de sí, de llegir i de xerrar i ja està, i riure un rato.
No, fa 10 anys anava més ràpid que ara.
Jo vaig trucar, me van donar un dia i una hora, vaig vindre, me'l van fer i vaig marxar.
I ara, però saps de vindre...
Bueno, ja he arribat a les 5 i mitja, però ja tenia 15 davantveus de passaport.
O sigui, que hi ha gent que abans de les 5 estava aquí.
A les 4, a les 4.
Hi havia gent a les 4.
24.
25.
He arribat a dos quarts de 6 perquè venia a buscar el número pel passaport i el DNI,
i quan ha arribat el número per mi ja no quedava per el passaport.
Ara he de tornar una altra vegada a fer cua per agafar el número pel passaport.
i venint a dos quarts de 7 m'he adonat el 34.
Vull dir que aquí hi ha una cua que això no és del de l'actualitat.
Això és ja de fa uns quants anys i no va en consonància amb els feixes que estem, diguéssim.
no va mal el 2007, perquè això no crec que passi a països com França o Alemanya o això.
S'havia de millorar això.
Jo he vingut a les 5 i mitja perquè ja havia vingut uns altres dies i al mig del cua havíem dit que no quedaven números pel passaport.
He dit, doncs avui vindré més aviat i així podré agafar.
He vingut a les 5 i mitja i he agafat els 16.
És a dir, que hi havia gent des d'abans i a veure si hi ha sort.
Que porto d'aquí de les 6 i mitja, a treure'm el DNI també.
L'havia perdut i això ja el necessito.
Doncs em sembla un poc tercer mundista.
Trobo que hi hauria d'haver un altre mètode o alguna cosa per fer les coses.
Avui que estem en el temps de la tecnologia i de l'internet i tot això,
necessitant agafar aquests recursos per aprofitar-los i no fer aquí una cua com si fossin borregos.
A més se fa, se va fent un coll d'ampolla perquè, clar, cada dia ve la gent un poc antes
perquè ha passat ja un altre dia i perquè li han dit que estiguessin amb honor.
Clar, a final de setmana ja això és un caos.