Ara som en una parada de pollastre, haurem de parlar del capó.
I, escoltes, impressionant, jo no pensava que hi haguessin tantes varietats.
A més, aquí veig un pollastre, que ja voldria jo aquesta cavallera.
Sí, sí, és important saber el que comprem amb aquest tema,
perquè hi ha moltes coses diferents, totes bones,
però evidentment hi ha qualitats i qualitats.
La part més baixa, diguem-ne, d'aquesta gama seria el semicapó,
que és com una espècie de capó, però que no l'han castrat físicament,
sinó que li donen unes coses perquè no desenvolupi el sexe i s'engreixi més ràpid.
Després hi ha el capó, que és el castrat físic, que li tallen...
Això és una mica gore, eh?
Sí, però això es feia ja, inclús ja, amb els homes, no?,
allò dels cantants d'òpera.
Sí, tancers, es canvia traus detalls.
Bueno, doncs aquest seria el capó autèntic, que després ja depèn de les races,
hi ha moltes races, però aquest seria el que li han tallat físicament als genitals
per desenvolupar aquest creixement especial que es fa per Nadal.
I, escolta, aquest que li han fet no només li han tallat allò,
sinó que a més li han pintat les potes blaus?
No, allò és el cendre, recordes que ens va visitar fa temps,
el cendre de Reus, que fan el gall, perdó, de corral de pota negra.
Seria semblant el pota blava del Prat, però és una raça que s'han inventat ells,
bueno, l'han inventat, han desenvolupat ells a partir de races autòctones de la zona.
És com és estilitzat, no és tan gordo?
Clar, perquè són pollastres que estan criats a l'aire lliure,
que estan caminant, que tarden molt més a créixer,
i llavors la carn és molt més gustosa.
No tenen tant de greix, són molt més cars perquè
un pollastre normal tarda una setmana en créixer que una tarda dues.
Llavors, clar, només per això ja ens haurien de costar el doble.
Tenim els capons, tenim el capó nacional i el de fora,
aquí veiem un capó francès, el xapong.
Ah, és el de la cavallera.
El de la cavallera, que ve de França.
Sempre donant la nota, no?
I tenim els pollastres, hi ha el pollastre de pagès,
aquests engreixats més grans.
Qualsevol d'aquestes coses les podem preparar per Nadal
i quedar molt i molt bé.
També es podria fer un ànec, qualsevol tipus d'au,
la podem preparar a la nostra manera clàssica.
Aquests pollastres de pagès que hi ha aquí tenen un aspecte magnífic,
que la carn ha de ser molt ben gràcia.
Això per preparar-ho, com cada any,
jo ho faria de la manera tradicional,
per això som aquí i ho fem com a casa nostra,
que seria amb pomes, prunes, la manera de sempre.
L'únic que necessitarem serà això, pomes, prunes, pinyons,
panses, llarg de porc, imprescindible, espècies...
Mira aquest de pataló.
Sí, sí, sí, això és un potenegre del cendre d'arreu,
sí, sí, és enorme, és preciós.
Perdona un moment, perdoni,
quant deu pesar aquest pollastre de pota blova?
Sobre els 4 quilos, més o menys.
Déu-n'hi-do, eh?, aquí mengen uns quants,
l'endemà, Sant Esteve Canelons, tots els que vulgui.
Sí, pensa que normalment podem menjar
fins a 5 persones 6 bé,
i bueno, i queda molt bé,
pots fer el forc, rostit, com vulguis.
Com a consumidors, comencem a prendre i a comprar
els pollastres quan toca d'aquella manera
per Nadal el capó d'aquest de pagès,
de corral ben fet.
Ja no és com abans que qualsevol pollastre,
que tot era pollastre, avui dia ja comencem a entendre una mica, no?
Sí, ara la gent ja comença a sàpiguer el que volen,
diguéssim, coneixen les diferents classes que hi ha de pollastres,
llavors, clar, el dia de Nadal
volen servir una... a veure,
volen tindre a taula un pollastre de qualitat.
Veig que en té molts, eh?
Molts deuen ser d'encàrrec,
vull dir que les vendes van bé en guany, no?
Molt bé, gràcies a Déu, molt bé.
Moltíssimes gràcies i bones festes.
Gràcies a vostè.
A Pollastre, Espili, hem parlat amb una de les persones
que està aquí a la parada,
i aquestes senyores, què em permeten que els faci una pregunta?
Venen a comprar per les festes de Nadal o és la compra normal?
Sempre venim, aquí.
Però les coses de Nadal ja les tenen comprades?
Jo no, jo no soc d'aquí, jo marxo per Nadal.
Vostè marxa per Nadal, i es troba el plat a taula?
No, jo aquí re, tinc re.
Re, i vostè?
Jo, d'aquí a Tarragona, i s'ho mengem a casa.
I què fan, el capó, el pollastre?
Jo hi ha pollastre, el que es fa.
Tradicional, ha trobat els preus més cars que la resta de l'any, o tot igual.
Aquesta més.
Una miqueta, pica, eh?
Sí, que pica, sí.
Moltes gràcies, molt amable i bones festes.
Molta gent diuen, per la ràdio, que s'hauria de menjar conill.
Doncs sí, senyora.
Sempre mengem.
El conill és molt bo, molt saludable, i vostè és de la Riba, diuen.
Jo soc de la Riba, sí.
Ah, molt bé, eh? Doncs allà tindran fred el dia de Nadal,
ja deu fer rasca aquests dies.
Sí, Déu-n'hi-do.
Moltes gràcies.
Ha nevat tot aquest dia.
Ha nevat a la Riba.
Quan neva, només parlem de Prades.
No, va quedar, no, la Riba queda tot blanc.
Sempre s'ho dut Prades.
Ah, bon, us ho poso més clar, poso més alt i que neva més.
És el clàssic, eh?
Moltíssimes gràcies, senyores.
Les deixem que comprin.
Francesc, perdona, és que tenia molt d'interès que ens expliqués,
doncs, això de la sortida que tenen.
Oh, però fixa't, a més...
Aquesta senyora que menja pollastre.
Però, mira, si aquesta senyora no menja pollastre,
si s'ha de menjar aquest pollastre, Déu-n'hi-do.
Fixa't, saps a mi que em fa paixoc?
Jo no ho sap...
Uh, però si aquest home té...
Fixa't, és tot ploma, eh?
Sí, sí, li pots regalar a algú allò per passar l'hivern,
per tapar el coll, eh?
Aquestes plomes...
Saps greu menjar-se-li i desplomar-lo,
perquè, escolta, és preciós, eh?
Molt macos, molt macos, dóna gust, eh?
Amb això es pot fer un bon àpat de Nadal, eh?
Molt bé, doncs, preparem aquest capó.
Preparem aquest capó.
Jo el que m'ha xocat és que aquesta senyora
deuen menjar molt a casa seva,
perquè amb un capó de 4 quilos...
Jo en menjaria 8, 10 persones amb un capó de 4 quilos.
Depèn, depèn de la gana.
Depèn de la gana, eh?
D'això, bé, hi ha vegades que em diuen
vull un de maco i el que volen és la presència
i vull dir després perquè se'n fa de més,
no solament pollastre, ni els aperitius,
ni hi ha molta cosa, saps?
Llavors volen la presència, un bon capó, una bona...
Llavors, ja t'he dit, si què poden menjar?
Està buit, depèn, val?
Depèn de tot.
A part dels pedres i tot això que està traient
la gent s'ho emporta, eh?
La gent sap pel que...
Per fer caldo, eh?
Vull dir, llavors també t'he dit
que, per exemple, les ales són pel caldo,
a veure, uns quarts macos per aquí, per exemple,
els poden treure dos talls o tres.
Vull dir, no et pensis, eh, que és tanta cosa.
És molt de volum.
Sí, després, a veure, que s'acaba, no se sap,
això depèn de cada un.
Molt bé, moltes gràcies.
No, res, ara jo el que volia explicar
és com l'hem de preparar, no?,
perquè ens l'hem de menjar,
perquè així tal qual és una miqueta caníbal, no?
Sí.
Mireu, l'únic que necessita més temps,
el capó són quatre hores, eh?
Això no ens ho treu ningú, eh?
És més o menys una hora per quilo.
Llavors, el que faríem és tan senzill
com farcir-lo de poma pelada a dintre.
Jo sempre soc partidari de la poma àcida
quan cuinem, eh?
Però doncs amb una golden també ens han sortit molt bé.
aquelles prunes saquetes que hem dit,
aquelles panses, aquells pinyons, si voleu, orellanes.
Tot això embotit a dintre, pel forat de baix, eh?
Del capó.
Després, com si fos, anéssim a la platja,
l'untem amb llar de porc, eh?
Com si féssim una crema...
És molt dura, una crema de pollastre.
És molt dura.
Bueno, ara ja se li ha acabat.
Ara ja és per nosaltres, aquest pollastre.
I llavors, el posem en una cocot,
en una safata de forn, fonda, a poder ser,
i l'enterrem literalment en poma, panses, prunes, tot això.
S'alpabrem generosament,
posem herbes, en quin cas hi aniria bé el llorer,
una remeta de canyella, eh?
I llavors hi ha aquestes dues les bàsiques.
Llavors, jo m'agrada un palet de romaní farigola,
però molt poquet de romaní, perquè quasi no es noti.
Eh?
I si voleu, inclús, s'hi pot posar un palet de nou moscada.
I tot això, el forn tapat,
i més o menys, la primera hora no cal molestar-lo gaire,
però després, cada mitja horeta, anar-lo obrint i anar-los tapant.
I l'última mitja hora de cocció, cada cinc minuts,
obrir la tapa, treu la tapa, acabar l'última mitja hora amb la tapa fora,
i anar-lo regant amb el cotxerón pel damunt,
perquè ens vagi agafant aquella crusteta duradeta i bona.
La temperatura, al voltant dels 160 graus,
amb un forn de casa, tapadet,
i al final, si veieu que li falta molt de color,
pujar-lo als 200, eh?
I anar-li fent això de regar perquè ens agafi color i ens quedi bo.
És molt fàcil, eh?
I sempre queda bé, aquest no fracassa mai.
No, no es fracassa amb el pollastre.
I escolta, Francesc, estic veient uns ous de guatlla,
que sé que són de guatlla per, diguem-ne, pel color, per la closca,
però són grossets, són de guatlla també maca.
I abans em deies, escolta, explicarem als oients
una cosa que poden fer molt senzilla, molt fàcil,
que quedaran molt bé.
Sí, l'ou de guatlla és molt agraït, està molt bé de preu
i per Nadal fa una festassa.
I el podeu consumir sempre, eh?
Però ara, doncs, aquests dies us explicaré una manera
molt fàcil de preparar-lo, eh?
I que, a més, porta poca fenya.
Mira, l'única fenya que porta l'ou de guatlla,
en aquest cas, seria trencar la closca,
perquè no és com la de gallina,
porta un talet a dintre que costa una miqueta més de trencar.
Llavors, no la trencarem contra un plat,
sinó amb un ganivet, i ho donarem un cop, d'acord?
Bé? Obrirem l'ou i l'anirem posant en un plat,
perquè, com que comenceu, serà la primera que ho feu,
de sis en sis o de vuit en vuit, en plat fondo.
Llavors, amb un cassonet al foc,
posem aigua, sal, vinagre,
i si voleu una miqueta d'estragó, eh?
L'estragó li donarà un gust boníssim.
I podeu posar també una miqueta de pebre.
Llavors, quan hi ha bulli,
posem el foc a mig,
i tirem tots els ous a l'hora,
aquests sis ous, sis, vuit ous, a l'hora.
Però això és com l'ou potxer,
que l'emboliquem amb paper film, el de gallina.
No cal embolicar-lo.
Aquest no cal, perquè té...
No s'ajunta?
No, té una consistència molt important,
i fa una bola ell sol.
Llavors, quan hi tirem tots els ous a l'hora,
amb una cullera,
remenem molt suaument,
no és allò de marejar-lo,
sinó només moure l'aigua,
i veureu que es fan les boles individuals.
Llavors, deixem...
Jo, quan hi ha hi té l'ou,
abaixo el foc a zero, o l'apago,
el deixo que es confiti l'ou de guatlla
un minutet, un minutet i mig,
i llavors, amb un girapéis,
amb una escorredora,
els traiem i els posem damunt de paper sorbent.
Podem anar fent de sis en sis o de vuit en vuit,
veureu que no se'ls enganxen
i que queden preciosos i boníssims
per posar damunt del peixet,
que se'ns trenqui damunt del caldo,
allò que es trenqui l'ouet damunt del caldo,
amb un filet, amb una alpoix al damunt,
el que vulgueu, queden bé a tot arreu.
A veure, hem fet peix,
hem fet verdura,
hem fet fruita,
les aus,
abans hem vist una parada de formatges
que era magnífica.
Hem de posar formatge d'aquest Nadal a la taula, també?
Home, jo crec que sí.
Jo crec que és un bon complement d'un bon àpat.
O sigui, els grans àpats
s'ha de tocar una miqueta de tot,
i el formatge és un element, per mi, molt important.
Igual que, si volguéssiu,
no és tan nostre,
sobretot d'aquí del sud,
però sí que és català,
de la part nord,
dels paters i aquestes coses d'aperitiu,
també poden entrar molt bé.
Però els formatges ens donaran
ens donaran un complement salat,
perquè a vegades després ens ve tal o dolç,
i llavors ens donaran un complement
una miqueta de descans de l'estómac,
després del peix o del capó,
i abans d'atacar el dolç
per xerrar una miqueta,
per disfrutar de gustos nous,
perquè abans d'aquella miqueta de vi
que ha quedat d'aquella botella especial...
Sí ha quedat, sí ha quedat.
I si no veiem una altra...
I és una cosa que jo crec que sí,
que ens hi pot anar molt bé a la taula.
Gràcies.