Fins demà!
Fins demà!
Eva Joana, bon dia!
Benvinguda! Són professores d'àrab
de l'escola oficial d'idiomes
i jo en lloc de bon dia em faré la xula
quedaré fatal, però és que em moro de ganes de dir
marhabà!
Marhabhabic!
Ho he dit bé! Marhabhab!
I què més us podria dir? A veure, és que internet
té el que té, no? A veure, per exemple
I què he de fer jo ara?
Enfadar-me o dir que maques que sou?
No, no, que estàs bé, que estàs bé
t'he preguntat com estaves
Molt bé, fantàsticament bé
perquè a més hem estat parlant una estoneta
i déu-n'hi-do a aquestes dones
jo no els he preguntat fora d'antena, però tinc moltes ganes de saber
per què decideixen
en un moment determinat
estudiar àrab, aprendre àrab
I després dedicar-se a la docència de l'àrab
Què et sembla, Eva? Comences tu?
Sí, a mi principalmente me llamaba la atención
más que la lengua, la cultura, la historia
Desde pequeña me contaban muchos cuentos orientales
tipo Mil y una noches
y yo creo que eso me fue dejando huella
Los idiomas me gustaban muchísimo
y al final todo fue desencadenando
a que acabe estudiando árabe
Estudié inglés también por si acaso no me gustaba el árabe
y al final el inglés lo dejé
porque el árabe te absorbe totalmente
Jo tinc entès que és una llengua que t'atrapa
que un cop hi entres, t'hi quedes
t'hi quedes, no només per la llengua
per la cultura, per la sonoritat
per la riquesa històrica
Es que engancha, es que engancha
Dejé el inglés por esto
porque te engancha totalmente el árabe
y ya, ya no te puedes escapar
así estamos, ¿no?
Joana, el teu camí va ser similar al de l'Eva?
Sí, no
A veure, a mi sí que la cultura m'agradava
però a mi, de fet, el que més m'agradava era els idiomes
i, de fet, bueno
havia estudiat anglès i francès
vaig decidir árabe
perquè tenia pinta de ser difícil
i de motivar
i a mi m'agraden això dels reptes
i també vaig seguir estudiant francès
i ara, però ara una mica per provar
però sí, sí
primer any ja vaig veure que allò
del francès que ho deixava
l'Eva va deixar l'anglès
doncs jo vaig abandonar el francès
i em vaig quedar atrapada
completament per l'àrabe
i així estem
A veure, ara
això que diré és obvi
però s'ha d'aprofundir una mica més
l'àrabe és molt difícil
No, no, a veure
a veure, a veure
Mira, tot és difícil en aquesta vida
tot requereix un esforç
però estem parlant
doncs d'una grafia diferent
estem parlant d'una
mira, m'havia après
com es deia
abecedario
i ara l'he perdut
jo com ho tinc
però clar
és que ara em perdo
amb els papers
l'abgedia
l'abgedia, exacte
i és molt complicat
perquè ara, per exemple
jo li deia a l'Eva
escriu-me
no sé, t'estimo
escriu-me
no sé què
fes-me una mica de vocabulari
i deia
home, t'ho faig en àrab
o t'ho faig allò ja
traslladat
Estaria amb una mica
mitja hora
per ensenyar-te una mica
per tant aquí estem parlant
de moltes coses
estem parlant d'un distanciament
disortadament cultural
molt important
que també pot oferir
doncs una certa resistència
on raula
la dificultat més gran
de l'àrab
en què és una grafia diferent
en el so
en què?
per a mi
el més difícil
és el vocabulari
crec que per a Joana
també
sí, sí
la grafia
és la barrera
diguéssim
que la gent es posa
quan entra
diu
ai
però de fet
ara comentàvem
que els alumnes de l'Eva
que estan a primer
ja han fet la seva primera redacció
què dius en ara?
home, clar
en ara
i les han hechos realment
si ens estan escurçant
estic molt orgullosa
vull dir
full per l'avant i pel darrere
i estem parlant
estem a 10
de desembre
i vam començar les classes
el 2 d'octubre
o l'1 d'octubre
és a dir
el primer trimestre
ja han fet una redacció
per la...
ells no se lo creien
estaven molt preocupats
no, el tema ja estava
sí, estava ja
massa bé
no s'està establecit
un tema
està clar que les lletres
no és el problema
i escolteu
per què estudien
els vostres alumnes ara?
a banda de que siguen
molt bones
professores
que no ho dubten
bueno
al començament
jo que vaig estar
des del principi
al principi
eren gent així
que li agrada la cultura
i volien venir a veure
què tal
com una experiència vital
però això
va canviar molt ràpid
i al cap d'un any
dos anys
va començar a venir gent
que era per motius professionals
hi ha un cert exotisme
primer
ai mira't que allà
que bonic
que bonic
que bonic
vam arreplegar els exòtics
de Tarragona
és que hi hem viatjat
gent viatjada
gent curiosida
aventurera
i que bonic
i que guai
que és això de pedra àrab
i la convivència
multiculturalitat
però de seguida
ens estem tornant
normals
com els d'anglès
que venen
per feina
clar Joan
és que és el que parlàvem
més enllà
de tot aquest embolcall
d'una situació
social
política
de la immigració
tot plegat
si deixen de banda
tot això
que no s'ha de deixar de banda
d'acord
estem parlant
d'una cultura
tan sumament rica
que jo suposo
que en un percentatge important
hi ha alumnes que valoren
com en el seu dia
la Eva
que va créixer
amb els comptes
de les mil i una nits
segurament
és que la cultura
és un origen
que tenim
que s'olvida
molt fàcilment
que quan comencen
a estudiar
arabe
comencen a recordar
i a veure
que realment
no som
culturas
tan lejanes
al revés
i quan va començar
es va començar
a impartir arabe
aquí a la EOE
oficialment el 2002
és a dir
com en llengua oficial
però l'any anterior
el 2001
ja van començar
s'estaven oferint cursos
instrumentals
de 80 hores
però no hi havia
prou quòrum
però el 2001
es va aconseguir
fer un grup de 15
el vam començar a fer
el gener
va tenir tant d'èxit
que el gener
es va tornar a fer
un altre curs
es va iniciar
un altre curs
a l'estiu
van fer un altre
i suposo
no sé si el Departament
d'Educació
va veure
que allò funcionava
perquè fins ara
només es podia estudiar
a Barcelona
com a llengua oficial
i el 2002
el vam fer oficial
a les quatre províncies
i aleshores
que oferteu
tots els cursos
ja clar
en Guany
és el primer
que fem
el primer
que feu cinquè
i ja s'acaba
cinquè
sí
que en realitat
és un sisè
i quants alumnes
teniu?
a cinquè
tenim
deu
bueno
en total
o de cinquè?
no no no
a cinquè
perquè això és la prova
de foc
tenim deu valents
per si ens estan escoltant
deu valents
que han resistit
sis anys
amb nosaltres
han arribat deu alumnes
a cinquè
és moltíssim
és moltíssim
perquè a vegades
passa fins i tot
en ensenyaments
més estàndards
com l'anglès
o el francès
que escolta
hi ha desertions
sí
el número d'alum
no sé
deu valents
i d'aquests
deu valents
el que dèieu
la majoria
doncs
encoriosits
per la llengua
sí
sí
aquests
són dels
els que originàvem
en principi
per la llengua
persones que es vinculen
a través de les seves
relacions d'amistat
de viatges
amb gent del món àra
sí
en principi sí
clar
perquè sí
el que passa
que estan pujant
llà gent
que no són
per aquest motiu
és a dir
els de quart per exemple
i són per motius professionals
temes professionals de feina
sí
funcionaris
sí
funcionaris
sí
metges
advocats
molt bé
clar
mestres
per atendre una realitat
que és evident
que tenim aquí
sí
tenim molts mestres
és perquè després diguin
els mestres
que a vegades
els critiquen tant
mirin
que esmencen
les seves hores
aprendre ara
perquè saben
que tenen molts alumnes
a l'escola
i sobretot
per buscar la manera
d'entrar bé
amb les famílies
vull dir que això
és que s'ha de reconèixer
la gent no ho pensa
però sí
sí
sí que estudien
els mestres després
ara en total
quants alumnes teniu
en tots els cursos
100
un 110
és molt
sí
és molt 110 alumnes
i perquè no es deixen
obrir més primers
jo crec que sí
jo sé que està sol·licitat
i fins i tot
algun que altre professor
o professora
de l'EOI
també s'ha matriculat
a fer àrab
sí
quantes vegades
no heu sentit això
perquè clar
això de l'escola oficial
d'idiomes
no sé què té
i mirin que
s'està mal instal·lat allà
i que costa de fer classes
qui s'apunta
doncs quan acaba
si acaba
que és d'aquests valents
es torna a matricular
en un altre curs
hi ha alumnes que són
ja com legendaris
sí
tothom els coneixem
formen part del mobiliari
de l'escola
ja directament
sí
m'heu explicat
que vau fer un viatge
de fi de curs
sí
a Síria
per què no ens expliqueu
aquesta experiència
que jo sé que
us va marcar molt
a vosaltres
i als alumnes també
Joana ja havia estat
en Síria
perquè havia estat estudiant
allí
con lo cual
le venía menos de sorpresa
pero fue mi primer año
en la escuela
trabajando
mi primer viaje a Síria
i bueno
una experiència
meravillosa
sí
el vam obrir
no només a alumnes
sinó a tothom
que vulgués participar
tant família
com a professors
i tot això
i ho vam fer
una setmana abans
de Setmana Santa
i ens ho vam passar genial
bueno
nosaltres també
divertíssim
no anàvem de profes
i va ser molt bé
perquè clar
efectes
de parlar
com a profe
realment
tot el que tu
a classe
estàs explicant
i repetint
i repetint
i repetint
és a dir
vas allà
els deixes allà
i a classe
no responen
però tu els deixes allà
i surten totes les coses
que tu has explicat
durant dos anys
i no captaven
això passa molt
en l'aprenentatge
de llengües
que no ets conscient
de tot el que saps
fins que no t'hi trobes
és el que comentàvem
que fins a un alumne
corrigió
al conductor
del autobús
només arribar
quins nivells
molt divertit
perquè nosaltres
no els vam estar
acompanyant
i van haver d'anar
al mercat
a Zoco
a comprar
i estaven regatejant
sols
i molt divertit
vosaltres creieu
que amb l'aprenentatge
de l'àrab
a veure si plantejo
bé la pregunta
tenim una situació
la que tenim
producte de la immigració
sobretot dels països
del Magrib
hi ha determinats
col·lectius
de la població
que són una mica
reticents
per dir-ho d'una manera
elegant
que aquestes persones
estiguin aquí
però fins i tot
aquells que
es manifesten
com a tolerants
o aquells que diuen
que com més
riurem
un pelet
de perjudici
en tenim tots
vosaltres creieu
que a mesura
que els vostres alumnes
que venen
amb el que venen
amb el seu equipatge vital
a mesura que van entrant
en la llengua
entren també
més en la comprensió
de l'altre
aprendre una llengua
és posar-te
la ment de l'altre
és posar-te
la posició
es crea una certa empatia
heu vist un canvi
d'actitud
respecte al món àrab
parlarem en general
no entrem en casos
particulars
jo entenc que els nostres alumnes
ja venen més oberts
que la gent
en realitat
està pel carrer
no qui està en contra
de determinades persones
per raons peregrines
segur que no se'n matricularia
però jo crec que molts d'ells
ja fan també
aquesta espècie
igual que tots nosaltres
que anem defensant
capa i espada
la gent
perquè clar
són tanta gent
és a dir
que és que no podem
com hem de criticar algú
si no coneixem
la totalitat de la gent
a medida que van conociendo
la lengua
la cultura
que van viajando
que se atreven
que van
viajan
conocen
perquè aquests viatgen
aquests viatgen
home
és que sobre todo
cuando estás allí
y conoces a la gente
és que no puedes tener ninguna
hospitalitat
hospitalaris
vida comunitaria
que aquí no
hi ha tot un seguit
de coses importants
és que és acumenable
clar
jo estudio anglès
m'agafa un bol
d'aquests baratos
si no tinc possibles
i en quatre dies
m'hi tiro quatre dies
a Londres
practico
clar
l'àrab el pots estudiar
en una escola
aquí
però és imprescindible
i probablement
més fins i tot
que l'anglès
viatja a aquests païos
però no hi ha una part
l'àrab
hi ha moltes parles
clar
jo imagino
que hi ha una
pastàndard
que és el que s'aprèn
però això no treu
que hi hagi tot
un seguit
de vocabulari
de paraules
d'expressions
que s'afegeixin
hi ha moltes
modalitats
d'àrab
en funció
no és el mateix
l'àrab
que es pugui parlar
a Egipte
a Síria
a Tunis
al desert
o al Marroc
al Marroc
per tant aquest tema
com l'expliqueu
als alumnes
després quan van a voltar
pel món àrab
bé
que s'espavulin
d'entrada
no no no
anem a veure
no sé
bueno
intentamos que
hacerles ver
esta realidad
que los que lo conozcan
para que no se decepcionen
al llegar a país
especialment si volen
tractar
per exemple
al Marroc
al Marroc
que és el dialecte
potser que està
més trinjada
sobretot
també perquè
per exemple
ara lo ve mucho en primero
los alumnos
tienen muchos conocidos
amigos marroquís
o intentan enseguida
relacionarse
con la gente
d'aquí
de Marruecos
para poder
empezar a
ver cómo funciona
la lengua
que aprenden en clase
en contacto
con un nativo
entonces tienes que estar
a pensar
que es marroquí
que es un dialecto
que precisamente
es el dialecto
que quizás
és más difícil
vull dir
que la gent
no es pensi
tal
perquè en realitat
si tu vas
i busques
una farmàcia
per exemple
estarà escrita
és a dir
aquesta llengua
és l'àrab
que ens ensenya
i de fet
sí
t'entén
sí
sí
sí
és a dir
la comprensió
no és bidireccional
claro
això és el que
sempre digo
a ti te van a entender
sí
el problema
és que tu entiendes
però
entenderte
de totes maneres
el nord d'Àfrica
és un cas molt especial
en els dialectes
perquè estan molt llunyans
i sobretot
perquè també hi ha la masí
que és una llengua
totalment diferent
a l'àrab
que la gent això
no ho acaba de veure
però hauríem mitjà
la llengua
és a dir
sí que tenen
les seves particularitats
però vaja
ara preguntaré
una vaginada
però com que vosaltres
sou les expertes
i és una vaginada
escolta
això que dius
no té sentit
i fora
i si és interessant
clar
així com tenim
les influències
en el que són
les llengües
romans
romanes
que venen del llatí
del grec
amb les nostres
influències
de la cultura anglosaxona
des del punt de vista lingüístic
hi ha interferències
de la cultura occidental
i com s'adapten
aquestes paraules
cada vegada més
dius
l'eusquera
doncs
dius
tabaco tabacoa
en el molnà
com és
aquesta adaptació
però deu ser
més complexa
no
no gaire
adapten bastant
fàcil
esticarat
sí
nosaltres sí
estàvem
justament en aquest viatge
nosaltres és que
vam anar a comprar
vam fer compres
clar
aquí ens és difícil
agafar el material
i vam anar a comprar
enganxines
enganxines
de qualsevol cosa
i vam anar
i vam buscar
la nostra paraula
la wasic
no sé què
vam anar a la botiga
i no ens en tenien de res
i vam dir que era
stickers
stickers
com en anglès
i al final
fan un plural
totalment regular
tants anys de carrera
sí
tants anys de carrera
això és el que vam pensar
nosaltres
i al final
les enganxines
diuen
esticarat
és a dir
el que fan
és agafar la paraula anglesa
o francesa
si cal
i afegeixen
el seu plural
sí
totalment
perquè com s'estructura
amb prefixes
sufixes
tot va una mica
els plurals
els pronoms
ells no tenen problema
la llengua és viva
no hi ha problemes
però quan s'ensenya
diguem-ne
el que és la metodologia
predicado verbal
predicado nominal
aquest tipus de coses
és diferent
és un altre món
home si hi ha referències
intentem
intentem
buscar
aproximar
a nuestra gramática
però muchas veces
es difícil
bueno
és un altre món
és una altra llengua
no pertany a la nostra família
per tant
i la fonètica
perquè si ja
a vegades hi ha persones
que tenen una certa dificultat
amb el català
que és la llengua
que tenim més propera
amb les es
les as obertes
tancades
tot això
és fàcil
que els vocals
són fàcils
y
el problema són
les consonants
les suposades consonants
perquè no deuen ser ni consonants
sí
sí que són consonants
sí
sí
jo per aquí tinc
no trobaré tantes llistes
que a mi me cau en llapis
i tot
per aquí tinc
una llista
a veure
a veure
no, no, és que no la trobaré, mireu, eh
mireu que tinc coses d'arab
i has de fer apuntar-te a àrab, eh
que l'Eva, que l'Eva l'aim vinent
i tant, i tant, i tant
bueno, el cas és que hi havia
una llista llarguíssima
d'equivalències de so
i hi ha com
moltíssims més fonemes
que no pas en les nostres
llengües més convencionals
no, no, és bastant semblant, eh
no hi ha problema, el que passa que, bueno, clar
hi ha...
hay sonidos que no tenemos
lo hemos realizado, tenemos el aparato
para realizarlo, pero...
però és divertir, fem uns sons estranys
les primeres classes deuen ser, bueno
allò de partir-se de riure, no?
i t'hacen repetir i repetir, a veure si serà capaç
de repetir-lo, parece que l'hagan que diciendo
voy a provar a la hostada que diuen ellos
a veure si sabe hacer el sonido
todas las veces, y venga, repetir
repetir el sonido.
Nosaltres, clar, forcem bastant al principi
però després no passa res
ja sé què dius, mira
ja ens fa més com l'humorista
que el fan explicar acudits
quan arriba el dia de Nadal a casa seva
però com que és ràdio
el so és important
podeu fer un trosset d'abecedari?
no, no, ja no us dic que ens parleu
i ens expliqueu la vostra vida
perquè entenc que no
una a una
vinga, l'abecedari
abjadia
abjadia
abjadia
abjadia
Dal, dal, ra, zai, sin, xin, sod, dot, to, fo, ain, rain, fa, qaf, kef, lam, min, nun, uau, ha, ja.
A veure, el so molt gutural i les vocals molt obertes, o hi ha de tot?
No, de fet és que les vocals, quan parles en dialecte, diguéssim, són les cinc vocals com les nostres,
les nostres no, perdó, com les en castellà, però en hàrap bàsicament estàndard només hi ha altres vocals,
la A, la I, la U, sense ni oberta ni tancada, és molt fàcil.
I en quant a l'aprenentatge més formal, per a aquelles persones que són d'origen àrab,
que aprenen l'àrab, diguem, aquí tenen l'afegitó, que després quan han de sortir al món occidental
a treballar, a continuar estudiant, també han d'aprendre les nostres grafies, no?
Tenen aquesta dificultat afegida.
Sí, sí, sí.
Els hi costa molt, a ells, aprendre català o castellà?
No, no, no.
Clar, saps què passa? Que també viuen aquí.
Clar, quan tu estàs en el país, en el lloc, els inputs són molt més.
És a dir, si nosaltres estiguéssim en un país allà, aprendríem molt més ràpid.
Clar.
Ells també tenen...
I conviven sempre amb francès o amb ingles, ja tenen una facilitat, no?
Sí, sí, clar, estan acostumats a que han de forçar-se a aprendre un altre idioma, no?
Occidental, no?
Clar.
Occidental.
Els plantejaments del curs acadèmic, jo m'imagino que els feu similars a qualsevol altre idioma.
Sempre anem a parar a l'anglès, doncs tens una sèrie de lectures que pot anar des del doctor Jack i Mr. Hyde,
que són lectures bàsiques en els primers cicles, referències a la cultura anglo-saxona,
quan estàs fent un tema que estàs parlant de menjars, doncs t'expliquen allò típicament, ja, clar,
anar a piu igual, si parleu, si feu llegir llibres en un determinat nivell...
No, els llibres no, no, si és que tenim problemes amb el material, que nosaltres no tenim tant de material com en altres idiomes.
Però hi ha una referència a la literatura, a la història, a la gastronomia, a la cultura mínima.
Sí, sí, sí, clar, evidentment, sí, sí, la gastronomia sobretot, perquè agrada tant que...
Ara que acabamos de hacer en tercero el tema también de los alimentos, pues claro, todos los platos típicos de las zonas,
en qué consisten, qué comen, qué beben, claro...
I cançons.
Sí, bueno, sí.
¿Y este año más?
Sí, este año más.
Però ara, per cert, que ara parlarem d'una de les activitats que hi ha aquesta setmana, de la de hoy.
Per què dieu que aquest any més cançons?
Bueno, por el karaoke en el quilingüe de la escuela.
Home, per favor, si...
Nosaltres estamos entrenando un poquito...
Si vam tenir la barba l'altre dia, que ella ens va dir que no està cantant...
Bueno, también hay un tema que salen personajes, en primero personajes àrabes,
para introducir un poco la cultura a los alumnos, a ver qué conocen, qué no...
Entonces, ya surge el interés, ¿y quién es un culzum?
¿Quién es Hallett?
¿Quién es...?
Y bueno, entonces, en clase, cuando hacemos algún ejercicio, de fondo pongo...
Pues hoy os traigo un culzum, para que veáis quién es.
Os traigo el Feirús, para que sepáis un poquito.
Y en ese ratito de ejercicios, le pones de fondo.
Clar.
Sabeu que amb la barba, a més, vam fer que es mullés en directe perquè no es pogués tirar endavant,
que ara a final de curs farem un karaoke a la ràdio?
És que és una experta.
No, no, ho dic perquè jo ho dic, jo ho dic perquè, bé, eh?
Nosaltres la part tècnica que vulgueu, però l'artística em sembla que no.
No sou de cantar.
Vosaltres no sou de cantar cançonetes, eh?
No, som de cantar però a la dutxa, jo almenys.
A la dutxa o així amb mogollón, eh?
Perquè si hi ha molta gent, no sap molts els llavis...
Sí, però molt tapada la breu, eh?
Perquè si no...
A veure, noies, aquesta setmana de celebració de l'EOI, què tenim?
Això, el divendres, no?
El divendres, dos quarts de sis, Antiga Evodiència, Karaoke Multilingüe.
I també hi haurà, doncs, cançons...
Dos cançons...
Qui les cantarà?
Algun alumne o...?
Bueno, tothom, en principi, tothom, tothom.
Però donareu la grafia aquesta...
Transcrita, transcrita, perquè tothom us afegiu.
Bé, jo és que, clar, el meu vocabulari que tinc aquí a Arapa és limitat,
perquè hola, marhaba, ja ho he dit, benvingudes, ahlan, wasahlan.
Estàs, molt bé.
Ja ho he dit.
Eh que...
Sí, sí, tu tens aptituds, eh?
Veus?
T'esperem.
I no, perquè després tinc izquierda, derecha, felicitaciones, no.
Què us podria dir o què ens podríeu dir vosaltres, rotllo allò, bones festes,
gràcies per venir, paraules carinyoses i boniques, en àrap.
Xucran l'acum.
Xucran.
Xucran l'acum.
Xucran l'acum.
Xucran l'acum.
Xucran l'acum.
Xucran l'acum.
Xucran l'acum.
Xucran l'acum.
Xucran l'acum.
Xucran l'acum.
Xucran l'acum.
Moltes gràcies, noies.
Ha estat un plaer, de veritat.
Enhorabona per la feina que feu, perquè es pot treballar de moltes maneres.
I només escoltant-vos es nota com treballeu vosaltres a la EOI.
Moltíssimes gràcies i mas salama.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
.
.
.
.
.
.
.
T-Shop.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.