Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Per exemple, les orelletes, quan arribi Semana Santa, li podríem tirar enlloc d'un rajulinet, o a les rosquilles, enlloc d'un rajulinet de nís, rajulinet de xar 3?
Tindríe que augmentar el sucre, perquè és més dolça la nís, però...
El fet és que, una cosa rara, és que la mamadeta al principi de la cocteleria diu que barrejar una cosa àcida amb una dolça no és gaire...
No és ortodoxa.
I, bé, la mamadeta no deixa de ser una cosa àcida, que és la llimona, i una cosa dolça, que és el xar 3.
la llimona aquesta de la mamadeta és molt dolça
també, perquè deu portar-hi molta sucre, eh?
Jo dic per això, però no me'l refereixo,
que ha arribat que la gent
se beu una cosa
del xartrés, crec que és un licor,
que dona peu a tot.
Clar, però això ens ve una mica del
rotllo mojitos, d'aikiris, tota aquesta
cosa que ho van amb el rom, agafem la llimona,
tirem-la al xartrés,
o sigui que combina bé, no?
Sí, però el rom no deixa de ser sec.
Per això t'ho dic que és...
Però mira, no sé, tot ho fem bo aquí.
Bé, doncs partim de la base
que cara a l'any vinent, imaginació al poder,
qui vulgui fer una combinació dolça
amb el xartrés, perquè ensalat no, eh?
Gasi que no, però bueno. Tu provaries ensalat
en alguna cosa? Bé, jo, jo...
Un romesquet, allò una picadeta, i en lloc
de tirar-hi un guirranci... Jo flambeig
un xartrés, jo faig
unes gambes amb un cellet
saltejadetes, i llavors si tiro una miqueta
de xartrés, veus, i ho flamejo, i surt boníssim.
Té cops amagats, el que passa que
l'has d'estirar, l'has de sometre gairebé un interrogatori,
l'Eduard, no perquè
sigui allò agassiu, eh?
Pels seus secrets, i no me dius, calla, jo he d'explicar la meva vida.
Gambetes, bones,
paladetes o amb la closca? Amb la closca.
Amb la closca, la paella ben calenta,
com ens diu el francès Lledó. Sí.
Sal, pebre, les gambetes. Un cellet,
un bitxet. Un bitxet.
Quan agafen el coloret, aquell marroret a l'oli,
xartrés i flambejau.
Flambejat, i aleshores?
A menjar. I a menjar. Oh, que bo que ha de ser això.
ens ho guardem. Vinga, parlem del braç de Santa Tecla.
Són 4.500 racions de braç.
Quants braços per fer 4.500 racions,
perdó, aproximadament?
Bé, nosaltres fem...
Som 10 pastisseries,
i cadascú en el seu obrador fa uns 50 braços
d'uns 50 centímetres de llarg,
tallat i en porcions, i a la plaça La Font
els muntem.
Aquests braços són de nata, amb un biscuit...
El biscuit tradicional del braç que mengem aquí normalment.
La planxa que diem nosaltres,
farcit de nata,
i amb unes taus de gelatina de maduixa.
Això de la maduixa és des del primer any?
Sí, sempre, sempre.
Va, una gelatina de maduixa
en forma de tau damunt de cada braç.
Si et pregunto per què de nata no em diguis
i per què no, vull dir...
Sí, seria aquesta la resposta, no? Veus, ja ho sabia.
Jo crec que...
No, el braç i tant és un post de festa i de diumenge.
Clar, no, però podia ser de crema
o podia ser de trufa, però millor de nata,
que és la cosa aquella de la puresa, també, no?
De la santa.
Jo no ho sé.
No us ho va plantejar, oi que no?
No.
Jo volia buscar-li aquí la raó antropològica,
festiva, però no hi ha manera.
10 pastisseries de la ciutat,
dels que continuem apostant per la pastisseria artesanal,
lògicament, no, Eduard?
Sí, això ho organitzem des del Gremi
de pastisseries artesans de Tarragona
i, bueno, i els 10 pastisseries artesans de Tarragona
ho fem entre tots,
totes les pastisseries de Tarragona i col·laborant.
Com organitzareu el tema?
Perquè, clar, tots individualment,
i ara diràs, ja estan criticant,
que és una criticona aquesta dona,
tots individualment són molt maquets,
però quan ens ajuntem tots plegats
i ens hem d'organitzar en cues i tot això,
més val que ho tinguem ben organitzat
des dels propis impulsors.
Per tant, en guany el que hem d'anar és amb un paper,
és gratis, és una degustació gratuïta,
però per tal que hi hagi una miqueta d'organització,
crec que s'ha muntat un dispositiu, no?
Bé, bé, el lloc serà el de cada any,
a la plaça La Font,
muntarem unes taules.
L'única diferència en els altres anys
és que es tindrà que agafar un tiquet
que donaran, crec, al diari de Tarragona
i des de Madrid a l'Ajuntament.
Doncs és anar a buscar el tiquet
des de l'Ajuntament,
al diari de Tarragona,
presentar el tiquet
i tindrem la nostra ració
del braç de Santa Tecla.
Més enllà de menjar un tros de braç de gitano,
que això ho fem molt,
perquè aquí a Tarragona, afortunadament,
ens agrada molt la pastisseria artesana,
és la cosa, aquella ritual, no?
De què ho he de tastar tot?
He de tastar la mamadeta,
he de tastar el gelat,
he de tastar l'espineta amb caragolins
i el braç.
Al llarg de les festes treballareu
i tindrem el nostre braç de Santa Tecla
a nivell particular
per anar-lo a buscar a les pastisseries, suposo, no?
Sí, en tota la pastisseria de Tarragona
farem el braç de Santa Tecla
durant la setmana de Santa Tecla.
Millor l'encarreguem, Eduard?
Bé, jo suposo que sí.
Millor, no?
Perquè, clar, quan arriba Santa Tecla
tots ens en recordem.
Has fet-hi el primer tastet, ja, d'espineta?
No.
Encara no?
Fem l'esmorzar de Santa Tecla.
Et reserves per Santa Tecla, ben fet.
Però ja estan les cuines
dels restaurants de la part alta
i de la part baixa de la ciutat,
tots estan...
Ahir va haver el francès de la cabesa,
ja tenia l'espineta amb remull
i els caragols enganyant.
I enganyant, estan ja més enganyats els pobres
i l'espineta amb remull perquè no sigui tan forta.
Sí.
Molt bé, Eduard, la cita a la plaça de la Font, l'hora, la recordem?
Demà a les set de la tarda a la plaça de la Font.
La possibilitat de tastar al braç de Santa Tecla
dins dels actes de la Santa Tecla gastronòmica
en un acte, en una invitació
que fa el gremi de pastissers artesans de la ciutat de Tarragona
i amb la col·laboració i la logística
de l'Ajuntament de la ciutat.
Gràcies, Eduard, per venir.
Bona festa major.
Igualment, gràcies.
A veure si ho ha, bon dia.