Anna, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El fet que hàgiu pres aquesta decisió,
òbviament cada cop hi ha més persones que surten,
però també us ha animat el fet que hi hagi més intoxicacions
de les que hi havia 10 anys enrere, per exemple,
que no hi havia aquesta falera?
Sí, desgraciadament molta més gent li agrada, camina i és algo sa,
però d'altra banda potser és una mica a vegades inconscient
a l'hora de fer la recollida.
I el nombre de casos, l'any passat, el 2006,
hi va haver 64 persones afectades
i van necessitar hospitalització 28 persones
amb una defunció, cosa que és molt lamentable
per un tema com ara aquest,
que havien d'estar supersegurs a l'hora de poder menjar bolets.
A tan letal pot ser un bolet, Anna?
Efectivament, ja sigui mitjançant la quantitat que es prengui
o determinades espècies en concret,
pensem que hi ha ben bé un centenar d'espècies de bolets que són tòxiques
i que inclús molts tenen una conseqüència fatal.
A vegades hem sentit a dir que hi ha determinats bolets
que en funció de com es cuina pot ser o no pot ser tòxic.
Davant del dubte, millor no l'agafem.
I tant, millor no l'agafem bolets si no es coneixen,
si no es té experiència i no es sap amb seguretat de quina espècie
i quin és el bolet que tenim a les mans.
Aquest és el cas d'un bolet que estava considerat comestible fins ara.
Ara tenim una indicació del Ministeri de Sanitat i Consum
en relació amb la tricoloma ecuestre,
que en castellà es diu Zeta de los Caballeros
i en català en dient Berderol o Groguet.
I efectivament aquesta la tenim suspesa de donar-la com a comestible
perquè s'està estudiant a fons quines conseqüències negatives
tenen sobre la salut de les persones que la consumeixen.
El problema també és que siguin bolets molt abundants, no?
I aquest no sé si és molt abundant o no,
però sí que és present als boscos de Catalunya en general.
Sí, és present als boscos de Catalunya
i en els primers casos es va donar la zona de França,
que és la que va alertar,
i va haver-hi casos amb persones que, sobretot,
s'ha associat amb el consum freqüent d'aquest tipus de bolet.
Però tot i així s'està estudiant a fons
els efectes negatius que ho són en relació amb aquest bolet.
Mentrestant, està cautelarment suspès a la comertelització
i el consum d'aquest bolet.
De totes maneres, costa entendre que alguna persona
que no entengui, que no sàpiga,
s'aventuri a menjar-se un bolet sense saber exactament
si és bo o no és bo, no?
Costa d'entendre.
Costa molt d'entendre.
Perquè les persones afectades diuen
que és una persona molt experimentada,
però, escolta, ha tingut un error, no?
Cosa que no sol passar, tinc entès.
Generalment són nouvinguts al món de la micologia els que...
Efectivament, són persones nouvingudes,
persones que pensen que s'assembla,
que estan quasi segures que ho és
i que s'arrisquen, s'arrisquen senzillament
agafant i consumint ja siguin grans quantitats
d'algun bolet que s'han pensat que era comestible,
que no ho és,
o ja sigui poc d'algun altre bolet que és molt tòxic.
I clar, és una cosa que hem de plantejar
com a veritablement perillosa.
perquè la inconsciència en aquest camp
dona simptomatologia molt i molt perillosa,
inclús d'hospitalització i defunció,
com ja hem vist que va passar l'any passat.
Els símptomes que provoca la ingesta
d'un bolet que sigui tòxic,
els símptomes sempre venen a ser els mateixos,
independentment del tipus de bolet que sigui?
Generalment són símptomes gastrointestinals
que apareixen, ja sigui vòmits, diarrees o nàussees,
que apareixen bàsicament en acabar de consumir els bolets
o bé a les poques hores.
També es donen altres tipus,
ja sigui partígens, mal de cap,
a la llarga insuficiència hepàtica,
debilitat, la sensació de mareig,
és a dir, són molt variats els símptomes,
però generalment comencen
i coincideixen gairebé tots
en simptomatologia gastrointestinal.
Dins d'aquestes recomanacions
que feu des del Departament de Salut,
hi ha un punt que a mi m'ha cridat l'atenció,
també ho desconeixia,
de com distingir els bolets combustibles dels verinosos
i apunteu a sistemes tradicionals
de comprovació,
que és bo que això no ens hem de refiar ni un pèl,
si et sembla, anals, ho comentem a aquest punt?
Sí, tant que sí.
Hi ha la tradició popular,
ja sigui comprovar la toxicitat del bolet,
mitjançant unes proves que, clar...
Poc científiques, no?
Poc científiques.
En absolut, per res, no?
O sigui, ens riurem quan les llegim
perquè realment són coses...
Si les culleres de plata s'enfoscaixen o no,
si l'enegriment d'un gravall,
si... en fi, no sé, coses realment...
que són molt difícils, no?
El tema que si se'ls menja els caragols són bons,
o sigui, si no o no,
no té res a veure.
És a dir, la biologia d'un caragol no té res a veure amb la nostra,
la manera d'assimilar unes substàncies tòxiques d'un bolet tampoc,
i els enegriments de determinades substàncies, doncs, i elements,
doncs, no tenen res a veure.
Ni que ens diguin unes de noves,
que jo ara he pogut no dir, no?
No ens podem enrefiar.
S'ha de conèixer a fons el bolet,
s'ha de tenir clar i s'ha de tenir experiència a l'hora de recollir
o anar acompanyats amb persones que la tenen
per fer una correcta identificació de l'espècie de bolet que tenim a les mans.
I millor encara, abans de tenir-la a les mans,
reconèixer-la visualment.
S'ha de tenir en compte també que algunes condicions climatològiques
fan variar l'ornamentació dels bolets.
És a dir, ens sembla que estem segurs que l'espècie és aquella,
però ha perdut alguns ornaments,
ha canviat de coloració, s'ha onflat, s'ha descolorit,
i això ens pot invocar amb un error.
Amb el tema de la recol·lecció, del transport, de la conservació,
tot i que sigui un bolet bo, un bolet que no sigui tòxic,
pot evolucionar cap a algun tipus de descomposició
que ens pugui fer mal, si no els guardem en el lloc adient
i en les condicions d'humitat oportunes?
Suposem que sabem quin bolet hem recollit,
suposem també que ja estem segurs que és el correcte i que és comestible,
i el nostre departament també recomana evitar,
primer, no recollir els que estan descomposats
o que tinguin cucs, que estiguin florits,
que l'aigua sigui un excés,
perquè la conservació serà, doncs, molt difícil.
Es recomana conservar-los airejats, en cistells,
consumir-los aviat,
i, en fi, veure que estan sencers,
sense trencar,
i d'aquesta manera, doncs,
estem bastant segurs que no ens podrà fer mal
el bolet comestible que hem arreplegat al camp.
I com tota la vida anar en moderació, no?, m'imagino,
però són molt indigestos, en general.
Sí, com a acompanyament.
Realment és una delícia, no?, pel gust, el bolet,
però, diguem-ne, que l'aportació culinària
és el fet de l'acompanyament,
el fet de donar gust, colors,
de fer un plat variat,
per tant, com a ornamentació,
no cal posar-hi tant,
simplement, doncs, petites quantitats.
Per tant, els consells quedan ben clars,
són consells evidents,
però que, justament per evidents,
a vegades els oblidem.
Si, malgrat tot, tenim alguna sospita
que potser ens hem intoxicat
amb allò que parlaves de la saviesa,
entre cometes, popular de la colla,
també, doncs, veure això,
provocar el vòmit, no sé què,
què hem de fer, exactament?
Tractaria d'agafar, com més havia millor,
les restes que tinguem del bolet
que hem agafat,
que hem menjat,
i anar a un centre hospitalari.
Ja siguin aquestes restes,
ens ajudaran a identificar
els metges
quin tipus d'intoxicació es pot tractar,
i també, no només les persones
que tinguin simptomatologies,
sinó totes aquelles que han pogut menjar
el mateix bolet
en la mateixa menjada,
encara que no tinguin símptomes,
haurien d'anar a fer una consulta.
I no prendre res, en principi.
En principi, no.
Com més havia millor,
anar a un centre hospitalari,
el més proper,
amb les restes dels bolets consumits.
Molt bé, doncs perquè imaginem
que aquest cap de setmana
ja ha sortit molta gent,
el proper cap de setmana igual,
perquè a més diuen que plourà
i després farà sol,
i tots els experts diuen
que serà un gran any de bolets,
doncs els boscos estaran pleníssims,
segur que sí.
Val la pena seguir aquestes recomanacions,
posar-se en contacte
amb el Departament de Salut
a través de la seva plana web.
Trobaran tota mena de consells
i informacions molt interessants.
Anna Ossam,
responsable de Salut Alimentària
dels Serveis Territorials de Salut
de la Generalitat.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
Molt bon dia.
Bon dia, gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.