Efectivament, el Francesc Lledó està amb nosaltres,
el nostre cuiner i col·laborador Fidel,
un mercat que nosaltres pensàvem en principi, d'acord,
són dates realment de moltes compres,
però amb aquesta pluja, amb aquest mal temps,
potser hi ha gent que ajorna aquestes compres, ni parlar-ne.
El mercat està ple de gom a gom,
i com bé deies, són les primeres festes de Nadal
d'aquest mercat provisional.
Còmode, funcional, la veritat és que dóna gust veure les parades,
no només pel producte que exhibeixen,
sinó perquè totes estan absolutament guarnides.
I també hi ha venedors i venedores que, a més, diuen
escolta, anem ja cap a tot,
i van amb el seu barret de Parà Noel.
En fi, un ambient magnífic que esperem poder traslladar
als oients del matí de Tarragona Ràdio.
Anirem fent visita a les paradetes,
mirarem els preus, el producte,
parlarem amb els venedors,
amb moltes de les persones que estan comprant.
També hi ha algun que altre Parà Noel del mercat
que va regalant caramels als clients i usuaris,
i escolta, ho reben amb alegria, amb ganes, amb gràcia.
Saludem el Francesc Lledó. Bon dia, Francesc.
Hola, bon dia a tothom.
M'has dit que encara per la feina no havies estat aquí al mercat
i t'ha fet petxoca, no?
Sí, sí, no l'havia vist encara, aquest mercat provisional,
i la veritat és que està molt bé.
Ha quedat molt xulo i molt funcional,
i s'està calentet, vull dir que ho té tot.
L'Albert Ribot, que és el president de l'associació de venedors,
de paradistes del mercat, està tallant pernil.
Hi ha un senyor que espera que el despatxi...
Senyor, li importa que entretingui un minut només a l'Albert?
Només un minut, eh?
Si té pressa m'ho diu i jo de seguida deixo de parlar.
T'entretendré poc, Albert, bon dia.
Bon dia.
Déu-n'hi-do, eh?
Quina jantada, jo dic, amb la pluja potser tindrem menys gent
que en un altre moment, però no, eh?
No, no, per descomptat que no.
La pluja no té res a veure amb el gran àpat de Nadal.
Què tal aquest primer Nadal al mercat?
Provisional.
Que ojalà que s'haguéssim tingut aquest provisional fa quatre anys enrere.
Molt bé, molt bé.
Van molt bé les vendes, la gent es veu molt còmode.
Comprar amb vosaltres també despatxer d'una altra manera?
Sí, per dues bandes en sortir guanyant.
Tant el comprador com nosaltres estem d'allò més bé,
almenys amb condicions.
Com cada any no només guarniu el mercat,
sinó que aposteu també per obsequir els clients
amb el rasca-rasca, amb el cotxe, amb els lots...
Com va la cosa?
Doncs va estupenda, tenim un cotxe com cada any,
tenim mil lots de Nadal i ja se n'ha anat repartint un grapat
i encara en queda un grapat més que en aquests dies acabaran de sortir.
Molt contents.
Apliqueu el sistema de sempre.
Quan a algun client li toca el lot,
son alguna música particular, algun signe per saber-ho?
Sí, en guany no te la cantaré perquè soc nefast amb la música,
però sí, toca una cantarella típica que defineix que ha sortit un lot més.
Molt bé, doncs anirem controlant, aviam si toca alguna més.
Deixem treballar, gràcies Albert.
Gràcies a vosaltres.
Bones festes.
Bé, Francesc, per on vols començar?
A banda de visitar les parades, tu has preparat aquí algunes cosetes, no?
Sí, sí, a veure, jo volia aprofitar, si vols, anem tirant.
Anem tirant, anem tirant.
Tu mateixa, cap al peix o què?
Anem cap al peix.
Anem cap al peix.
Com a exemple, anem cap al peix.
A veure, jo havia...
Té una parada que he vist que tenen coses molt bones.
Jo havia preparat uns quants consells, sobretot de parar la taula del dia de Nadal,
perquè jo crec que és un dia que s'han de preparar, que s'han de treure les coses aquelles que tenim guardadetes perquè no es facin malbé,
però que també s'han de fer servir, perquè si les han de guardar per tenir-les a l'armari, doncs me sembla que no és massa dient.
Llavors, doncs jo crec que és el dia de treure aquelles tovalles que ens va brodar l'àvia o que ens va brodar la mare quan era petita,
que és el dia de treure aquella vaixella que també guardem de quan ens vam casar o d'aquelles coses especials.
Si no tinguies tovalles de l'àvia, doncs que se'n compri unes de ben maques, o si no blanques, que sempre queden bé.
No, més que res el fet de fer servir les coses. Jo crec que si es tenen s'han de fer servir.
Mira, hi ha escamarlà.
Sí. Bueno, m'ha arribat el peix, veiem molt, molt de peix, hi ha molt de peix, està molt plena la parada.
Els preus no estan desorbitats.
Aquest escamarlà, de platja, diu, a 5 euros al mig quilo, a 10 euros al quilo, és una mida petiteta però es veuen molt plenes i molt maques, no?
Sí, sí, sí.
No, en general hi ha rap, hi ha...
I carros que ens empaixen.
Es veu força peix, eh? La veritat és que es veu força peix.
Aquest rap és magnífic, eh? Un rap que podríem aprofitar al cap per fer un caldet i després com el podríem fer...
És cua sencera. Home, doncs aquest rap, per exemple, amb aquesta recepta que he preparat jo avui, si voleu, és una recepta per fer peix al forn de Nadal, eh?
Que, bueno, el rap potser no seria el més adient, és millor peix d'escata, per exemple, doncs això aniria bé...
Mira, allà baix hi ha un mero preciós, hi ha un mero preciós, hi ha...
Digue'm quin és el mero, que no tinc el gust.
Aquest és el mero?
El mero és aquest marrón.
Deixa'm parlar amb aquest senyor.
Vostè ja entén de peix?
No, no, per què?
Home, és que jo, lluç...
Però això és un sargo real, m'han dit.
Un què diu?
Sargo real.
Sargo real.
L'ha tastat mai?
No, hi ha un Sant Pedro.
Aquest d'aquí.
Aquest d'aquí és un Sant Pedro?
Sí, un Sant Pere, com sigui, sí.
I el mero m'han dit que està a 48 al quilo.
A 48 al quilo, home, però diuen que és dels peixos com a més preuats, no?
Sí, sí, sí, però caríssim.
Home, tampoc no cal, potser, no?
Gastar tant?
No, jo crec que no.
La setmana passada estava amb 42.
Vostè ha notat l'increment dels preus al mercat aquests dies de festes o veu el preu més o menys?
Acabo de comprar nècones, ara, i normalment cada cap de setmana compro nècones,
i estan entre 14 i 15, i en alguns puestos hem trobat nècones a 18 i altres a 28.
Déu-n'hi-do, hi ha molta diferència, eh?
I mateix, sí, sí, sí, sí.
Però fixi's que ara ho parlàvem, els escamarlans estan assequibles, estan bé de preu.
La gamba, aquella vermella de Tarragona, ja més pujadeta.
Sempre, més o menys, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Presenten bé les festes?
Molt bé, eh?
A vostè li toca fer la compra?
No, està la dona per a dir, però comprem les...
Però a vostè li agrada també, eh?
Clar que sí.
A veure, aquesta és la seva senyora, deixi'm parlar amb ella, eh?
Moltes gràcies, molt amable, ens ha fet un curset ràpid de...
Miri, senyora, m'ha tocat perquè diu que la tinc aquí, la tinc aquí.
M'ha dit el seu marit, bé, en té molt de peix, el seu home, eh?
Molt, molt, perquè té una bona mestra.
No, no, ja, ja, ja...
Ah, és vostè la que hi entén.
Doncs se m'ha fet una mica, ja el diem, eh?
Sobredet de dir, no, que és un mero, això és no sé què.
Ja és vostè qui l'ensenya.
Esclar, hi ha fa anys que estem junts i a mi m'agrada molt el peix.
Sí, això es veu res més que a Nadal.
Si a vostè li agrada molt el peix, això és que hi ha temps de peix.
Com veu vostè avui el producte?
Què s'emportarà?
Tampoc està tan disparatat.
Jo porto el peix de...
No faig dispendis, no sé com se diu en català.
Jo menjo peix cada fin de setmana, vinc una vegada per setmana,
i jo no pago segons quins preus, quan tinc tots els diumenges i tot l'any per menjar.
Val la pena mirar segons el preu que compres?
Tampoc està tan malament, eh?
Quizà potser el dilluns estigui més car,
però avui no ho veig tan, tan, tan disparatat.
I vostè volia dir que les noies de la parada de l'Hermínio
són les més simpàtiques del mercat, eh?
Sí, sí.
Digui, ho digui, oi que és Nadal.
Sempre estan...
No, no, per Nadal i tot l'any.
La sonrisa posada i són màquines, van com màquines, ràpides...
I és veritat, no, no paren, eh?
No paren, i a més dius...
Això què és bo?
Sí, sí, porta-t'ho, que és bo, eh?
Aconsellen també.
I aquí el jefe també, no sé si les tracta bé, suposo.
Tracta bé el jefe, no hi ha?
Ma o meno, ma o meno.
Ai, què heu de dir si està davant, no?
Què heu de dir del jefe?
Moltíssimes gràcies, molt amables i bones festes.
Igual.
Adéu.
Ja veus, eh?
La gent que compra habitualment
diu que no està molt disparat de preu.
No, jo no ho veig molt disparat de preu, eh?
Ara estava mirant aquí
cues de rap de qualitat, fresques,
al voltant de 28 euros, 27,80,
llangustins,
al voltant dels 36 euros,
vull dir, són preus, a veure, són preus alts
per al producte fresc de per aquí,
però són preus no desorbitats
per les dates que estem, eh?
Jo quedo bastant parat,
o sigui que val la pena
no adelantar tant les compres, potser,
i consumir...
Mira, a mi aquests escamarlans m'han fet gràcia, eh?
Perquè a més estan molt bé.
Un quilet d'escamarlans aquests,
a la planxa,
una miqueta de sal a la paella i pebre,
i els fem a la planxa.
Sí, sí, sí.
I a la planxa, sí, sí.
Abans d'aquest peix que tu vols cuinar,
quin peix agafaria més?
A veure, jo avui...
Jo avui agafaria un peix d'escata,
perquè també és un peix que en trobarem més
i que està bé de preu,
i podríem fer una variant,
en vez de fer-lo al típic el forn
amb llimona i patates,
doncs el farem també amb patates,
perquè vull que sigui algo molt senzill,
però una miqueta diferent.
El que faríem és, en aquest cas,
el peix d'escata l'obriríem pel mig,
treuríem l'espina i el deixaríem net,
els dos filets, val?
Llavors posaríem en una sabata de forn
una base de patates,
com amb la recepta tradicional.
L'únic que faríem aquí diferent
és que faríem un alli oli,
i amb una miqueta de juli verd,
o sigui, quan ja el tinguem muntat
hi barrejarem una miqueta de juli verd.
L'all i oli talladet?
Talladet, que no sigui massa fort.
I llavors ho tirarem per damunt de les patates, d'acord?
Agafarem també el peix aquest, els filets,
els obrim per la meitat
i els farcim d'olives negres,
d'olivada d'olives negres, val?
Agafem les olives negres despinyolades,
regem un bon oli d'oliva
i posem una miqueta de juli verd
i una miqueta d'alfàbrega, val?
I fem una pasta i això ho posem
per al mig del peix.
Tornem a tancar el peix
i el posem damunt de les patates.
Llavors això ho mullem
o bé amb un caldo de peix
o bé amb un caldo de gallina.
També queda molt bo fet amb caldo de gallina.
Ja hi ha les patates de mayonesa
i tot això al forn.
Això ho posarem al forn
20 minuts per quilo
i per cada quilo afegit 10 minuts més.
o sigui, el primer quilo serien 20 minuts
i llavors, per exemple, un peix de 2 quilos 30 minuts,
un peix de 3 quilos 40 minuts, val?
Serien 10 minuts més per quilo.
I ja està.
Jo veureu que queda una manera diferent de fer el peix al forn.
A l'olivada comprem les olives i les despinyolem.
No la comprem feta a l'olivada.
Millor perquè així...
que estem davant d'una parada d'olives, ara.
Sí.
Home, millor perquè així podem saber
l'oliva que hi posem
i podem controlar també les espècies que hi posem,
que en aquest cas hem dit
que seria l'alfàbre i el julivert.
Fixa't tant que ens agrada a tu i a mi el bacallà.
Ningú compra bacallà aquests dies.
Si arribarà a Setmana Santa.
No són dies de bacallà.
No són dies de bacallà.
Home, per fer bunyols, per fer algun aperitiu,
que per Nadal va bé fer aperitius, sí.
Inclús pel dia de Sant Esteve
o per sopar el dia de Nadal
una esqueixeta bacallà lleugera
també va bé després d'aquell dinar tan carregat.
Tens alguna variant d'aquest peix?
A veure, hi ha el peix a la sal.
Recordar que quan fem un peix a la sal,
sigui el que sigui,
posarem pel primer quilo una hora
i després mitja hora més per cada quilo.
Feu-lo el peix que vulgueu,
només tenint en compte aquestes condicions.
La temperatura del forn a tope,
o sigui, un forn de casa a 250,
i a dalt i baix, a tot arreu.
I després el peix normal i corrent,
aquell de les patatetes,
la ceba,
una miqueta de caldet,
i el peix al damunt,
només aquesta oberta
amb quatre relanxetes de llimona,
també és una manera fàcil
pels que siguin el seu primer Nadal.
Escolta, abans he vist una parada
de fruita i verdura,
que tenien unes fruites
que estan més cares que el peix.
Vols que anem a tapanejar?
Anem a mirar, anem a mirar.
A veure si me'n recordo,
perquè aquest mercat té unes dimensions estupendes,
però també t'has d'orientar.
Mira, em penso que era aquesta.
Sí, sí.
Aquesta parada que té...
Aprofitant, mentre arribem,
voldria recordar que són dies
de rebre gent a casa
i de, bueno,
una miqueta de no poder estar
al 100% per la taula
i que s'ha d'estar pels invitats,
i que és bo de preparar-se
una miqueta la taula abans.
O sigui, aixecar-se el dematí,
parar la taula, eh?
Ja deixar la parada de bon matí.
Sí, sí.
I no podíem fer allò de,
per exemple, la cuina,
si tenim espai a algun lloc,
deixar-ho tot preparadet els plats...
Sí, però quan arriba la gent
i veu la taula parada
trobo que és molt bonic.
I ja sigui la taula...
Home, l'he de tenir raó.
I llavors mirar el vi que veurem,
treure'l de la nevera
o treure'l de la bodega,
preparar-lo,
mirar les copes
que venien en cada vi.
És un dia
que la taula ha de ser especial.
No pot ser una taula de cada dia.
Per cert, que tu em deies abans,
no et diré el 50%, però quasi,
però val la pena gastar-se
la meitat del pressupost en vi.
No en vi pelé on,
litres i litres,
sinó,
beure menys
i comprar un vi de qualitat.
Perquè ja que hem esmerçat
tantes hores
i tant d'esforç
en fer un àpat bo,
si posem un vi precari,
doncs la cosa desllueix.
Home, jo crec que és importantíssim.
A més, penseu,
estic parlant del 50% del pressupost
del dia del menjar de Nadal,
jo crec que és bo gastar-lo
amb vi,
no amb vi sol,
sinó doncs hi ha el vi,
hi ha el cava,
hi ha el whisky del final,
però doncs pensar-hi,
pensar-hi no treure allò
de sota l'armari
m'assembla a mi,
cadascú que faci el que vulgui,
però és un dia especial
i si tu menges un menjar
que t'hi has matat,
que l'has buscat i tal,
amb un vi bo,
el menjar serà molt més bo.
O sigui, serà una manera encara
de realçar més aquest menjar
i després no tenim tampoc
cada dia l'ocasió
de consumir aquest tipus de vins
i de disfrutar plenament
amb la família
i amb tothom
d'aquesta ocasió.
Jo crec que val la pena celebrar-la
i degut al preu dels vins
crec que és una bona manera
de saber més o menys
el camp de gastar.
Compte amb les temperatures,
no ser molt fonamentalista
i deixar una miqueta
que la temperatura d'aquell vi,
fins i tot el vi
que fem servir per segons quin plat,
vagi una miqueta
amb un criteri subjectiu
del que agradi als convidats.
Sí, sí, sí.
A veure, els capes ben fresquets,
perquè a la gent li agrada fresquet,
encara que sigui bo
posar-lo fresquet,
ja s'acalentarà pel ciberita.
I els vins, al revés,
jo aconsellaria que
si s'ha de passar d'alguna
que sigui de calent,
perquè seran vins bons
i llavors per mi
és pitjor pecar de fred
amb un vi bo
que pecar de calent.
Però sobretot el que dius tu,
o sigui, ens hem d'adaptar
als gustos de tothom
i que la gent disfruti.
Som aquí a la Parada de la Patro
i és una parada
que té molts productes
de fruites i de verdures,
però clar, ja ens poden dir
que som una mica esnops
però fa gràcia
perquè ens hem aturat
en un raconet
en el qual hi ha
doncs fruites d'aquelles
algunes exòtiques
a altres d'exòtiques
no tenen res
que són molt nostres
com la mangrana
i a més estem...
A mi m'encanta les mangranes
i netes, eh?
I netes ja i polides.
Filla de la Patro em diu,
no la Patro, no?
Filla de la Patro.
Doncs filla de la Patro, eh?
S'ha de deixar clar,
ja m'ho ha assenyalat ella
amb la mà.
A veure, tu pots identificar
absolutament totes les fruites
que hi ha aquí?
Sí, sí.
A veure.
A veure, la més rara
serà el carambolo
que és aquesta espècie de fruita
que quan la talles
fa com una estrella, eh?
Això queda molt bonic.
Sí, que és per adornar.
De gust, és una fruita
que de gust no té gran cosa, eh?
Però doncs si tu fas
un pastís de fruites,
el que sigui, queda preciosa.
A més, a Nadal,
l'estrella és ideal, no?
Hi ha navius,
hi ha groselles,
hi ha maduixes,
hi ha plàtans...
Mira quines mores més grosses!
Són enormes aquestes mores.
Sí, sí, mores, hi ha gers, eh?
I aquestes cireres
semblen melons, però bé.
Sí, sí, això segur que ve
de Sud-amèrica,
segur que són xil·lens.
Sí, no, no, aquesta cirera
no és d'aquí,
no és de la Terra Alta, eh?
Sí, no, no, no, no.
Les magranes, paladetes,
que això sí que fa
un goig que no vegis.
Això, com se diu,
això que és com una espècie
de cacahuet.
Això no ho he vist mai,
que...
Sí, sí, sí, això...
ara no em surt el nom.
Filla de la patro?
Sí.
Això què és, això que sembla
com a cacahuet?
La fruta de tamarindo.
Ah, això són tamarindos.
Tamarindos.
Ah, ja veus.
Lichines, també, eh?
Sí, i l'ovaspina,
que és aquesta que fa
com una pel·la,
que s'obre, eh?
que és de color groc de dintre.
I aquesta mena de mandarines
que semblen...
Això és la mandarina xina,
sí, n'hi diuen,
la mandarina xina,
mandarina petitona.
I això què sembla en erissons?
Això són els lichis.
Els lichis.
Ah, els lichis,
però no n'hi ha empalats.
Clar, jo no...
A veure?
Medús de l'arbre.
Em li vaig dir a tarda, eh?
Ah, doncs anem a mirar-los, no?
Ara els pensava que era la tele.
Ara els mirem.
Això és una variada.
És que els pensava que era la tele
i ens ho assenyalava
i dic, no, no,
això ho hem d'explicar com sigui,
que és la ràdio.
A veure, molta fruita i molt variada.
Això no és el lichis,
és un parent del lichis,
ja ho veuràs semblant molt.
Això què és un parent del lichis,
diu el francès?
Rambutant.
Rambutant.
I d'on ve això?
Ui, d'on ve això?
De molt lluny, eh?
Directament, de molt lluny.
Molt, això són rambutants.
Molt estrany,
jo no els he tastat mai.
Mira quines pinyes més grosses.
Per Nadal la pinya
és la reina de la fruita,
o sigui...
Però també n'hi ha de petitetes.
Sí, si voleu una fruita de qualitat,
allò, i econòmica, la pinya.
O sigui, tots els plats
que vulgueu fer econòmics
per Nadal i bons, pinyes.
Vinga, ja que parlàvem
de presentació de taula.
Això és com els bolets,
tallats o arrencats.
La pinya l'hem de tallar
a rodanxes o com si fos un meló?
A talls.
Home, la pinya a mi m'agrada més a rodanxes.
Traient-li la part de dins.
Sí, perquè tens tots els gustos
i és més fàcil de menjar.
Ara, això depèn de la presentació
que tu vulguis fer.
amb bolets és molt bona.
I com dius tu, en tall de meló,
si l'has de menjar amb salat,
per exemple, amb pernil,
o l'has de menjar amb manxoves
o amb alguna cosa salada,
millor tallada tipus meló.
Però per postres, per cuinar,
per presentacions, doncs arrencats.
La pinya és molt versàtil.
Pots fer-la com vulguis.
Ens deia no sé què d'uns litxins
que havien arribat.
Anem a veure'ls.
Allà, que tenen com les cireres.
Allò són els litxins.
Saps, a mi, que aquests litxins,
saps que em recorda?
Allò que en castellà diuen madronyos
i en català cireretes de bosc.
Sí, sí.
Però grossos, a lo bestia.
Sí, sí, sí.
A veure, és aquella fruita típica
que normalment l'hem tastat en conserva,
que ve amb almíbar,
que ens donen als restaurants xinesos,
que té un aroma i un gust de flors,
de roses, sobretot.
És com si m'estagessis roses, eh?
És més aroma que gust, no?
És molt aroma i textura.
És una fruita molt interessant
per veure amb un jagustraminer,
per suposat,
que és el vi que hi va perfecte
amb aquesta fruita, no?
De totes maneres,
que no em senti ningú,
on es diu una bona taronja de qualitat.
Dona, ara en aquesta època sí,
taronges, mandarines, pinyes, eh?
A veure, però a la taula de Nadal
a vegades per decorar,
per fer bonic,
que es noti que l'hem cuidad.
Hi ha unes llimes preciosos allà dalt,
també és època de llimes.
Si algú vol un daiquiri després de sopar.
Exacte, o un mojito,
o una cosa d'aquestes,
doncs sempre es vol tenir-ne a l'armari.
I després també penseu
que és l'època dels rissats,
tot el que siguin anciant rissats...
Que aquí n'hi ha moltíssims,
hi ha moltes classes,
i després hi ha els créixems,
en fi, hi ha moltíssima varietat d'encians, no?
Com a mínim podem comptar-hi
fins a quatre varietats d'encians.
I després hi ha el mesclum,
també, que hi ha tot net i barrejat,
que això és molt pràctic,
i després amb bossa petita hi ha de tot.
Hi ha canònigos, que n'hi diuen,
que són el maix, els berros, la rúcula,
hi ha de tot, hi ha espinacs,
hi ha de tot, de tot.
Els espinacs crus recordem que són boníssims,
a l'amanida.
La fulla petitona aquesta,
que et trien ja per amanides,
que està boníssim, boníssim.
I amb tot això, doncs,
compensem aquesta fartesa
que farem per Nadal, vulguem o no vulguem.
Sí, mira, aquí en aquesta parada de peix
que tenim just al davant.
Ara hi són.
Anem a veure'ls?
Sí.
Això és curiós,
perquè no és conegut,
és una cosa que no...
Això es consumeix molt a la Costa Brava,
a la Catalunya Nord,
i se'n diuen garotes en català.
És la garota.
Un xan, per què unes són verdes
i unes altres de color així, lilos?
Ho sabem?
Això depèn de la varietat de l'arissó.
N'hi ha diverses espècies comestibles,
i llavors depèn de quina és d'una manera o d'una altra.
L'arissó, només se menja el rovell que hi ha dintre,
és com un ou.
Quan el trenquem, l'obrim.
I com l'han de cuinar?
Doncs aquest rovell té les mateixes propietats,
que un rovell d'ou,
amb el gust de mar potentíssim,
és molt fort,
però les mateixes propietats que un rovell d'ou.
O sigui, podem fer una salseta lligada
amb aquest rovell d'arissó,
i se'ns lligaria com una crema anglesa,
que també s'ha d'anar al tanto,
que també es talla.
També podem fer una crema, una sopa,
i tirar-li aquest rovell a dintre,
i remenar,
que ens donarà un gust de mar molt fort i molt agradable.
Mira com es mouen aquests bitxos.
Sí, sí, sí.
Aquí estem amb el Ferdi,
a la parada del Ferdi.
Aquí tenen, bueno, de tot.
De tot, sí, sí.
Hi ha un peix amb una qualitat increïble.
Hi ha navalles, hi ha sèpia,
hi ha bous de mar...
Com es diuen aquests?
El llamàntol.
Mira aquest llamàntol.
Sí, és que el llamàntol ha de ser viu,
perquè sigui bo...
Però viu, viu que se'ls escaparà de la parada.
Ah, fa!
Si poso el dit aquí...
Ah, no, que el té lligat.
Tenen les pinces, tenen les pinces, sí.
Hi ha llangustins...
No, no, una passada,
hi ha molt de peix fresc,
hi ha uns preus...
Jo quedo parat, eh?
Els preus som...
Els erissons van a 9,90...
A 9,80.
9,80.
Però pensa que...
Això què faríem?
Com comptaríem per persona, els erissons?
És que l'erissó no es menja,
és per donar un gust.
És per donar un gust.
Per exemple, doncs podem fer...
A veure, l'erissó aquest...
...un lluç amb una salsa d'erissons, eh?
Mira quin lluç més maco, un palangre.
Sí.
Doncs mira, agafes, per exemple,
per fer un lluç amb una salsa d'erissons,
faríem el lluç a la planxa, per exemple,
o al forn, o al vapor, com vulgueu,
però sense res,
llavors podríem agafar amb el cap del llucet i l'espina,
fer un caldet ràpid de 15 minuts d'avui
i escorre'l, reduir-lo una miqueta
i llavors lligar-lo amb el rovell dels erissons.
Tirar el rovell, remenar i lligar-lo.
I us quedaria una salsa d'erissons boníssima
per acompanyar aquest lluç.
Els preus sí que han pujat, eh?
La passada setmana, el llamàntol,
jo el vaig veure a 12 euros, la peça.
El tenim aquí a 24, 80.
I al bou de mar, la setmana passada,
estava entre 8 i 10 euros la peça.
I ja la tenim a 14, 80.
Aquell petit increment, home, va a parades, també va...
És que també depèn de si el producte és fresc,
allò ens puja molt més.
I si és de viveu, és salvatge,
que a vegades sí que ho posen,
però a vegades no ho sabem, clar.
O sigui, el producte salvatge,
clar, s'ha d'haver pescat aquesta setmana
i hi ha el que hi ha.
Llavors aquest sí que puja de preu molt.
El salmó està preciós.
Podríem fer algun tall marinat,
es troba temps encara per...
Sí, sí, sí, per marinar salmó.
A veure, el salmó per marinar-ho són dos dies,
si el volem fer amb sal i sucre.
Si no, tallat finet i fent un carpatxo,
també queda molt bo.
I els salmó són de viveu, normalment,
i tenen uns preus molt bons.
A 721, preu boníssim.
I a més, t'ha de preparar a la parada sense l'espina,
els fibets fets, fantàstic.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.