Les 10 del matí, 12 minuts, seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio
en aquesta quarta hora, avui dijous, parlant del curs escolar.
De fet, aquests dies parlarem des de diferents perspectives de l'inici del curs.
Recordem que les classes tornaran a obrir el proper dimecres, dia 12.
Ja us avancem que el proper dilluns, dia 10,
ens acompanyarà el director territorial dels serveis d'ensenyament aquí a Tarragona,
el senyor Facaria Zanar.
Però avui, abans de parlar amb l'administració,
també volem parlar amb els sindicats
i volem saber una mica l'opinió dels professors,
la perspectiva dels treballadors en el món de l'ensenyament.
Per això hem convidat Josep Maria Cartanyà, responsable de l'AUSTEC,
el sindicat majoritari en el sector de l'ensenyament aquí a Catalunya.
Josep Maria Cartanyà és el responsable de la zona de l'àrea de Tarragona.
Josep Maria Cartanyà, bon dia.
Bon dia.
Comencem, com dèiem, el curs escolar el proper dimecres.
S'han anunciat per part de la conselleria del govern
que hi haurà més professors, la contractació de més mestres.
Aquesta és segurament una de les novetats.
També hi haurà més col·legis, s'han fet obres, s'han fet inversions en nous centres educatius.
En fi, un esforç, aparentment, del govern de la Generalitat.
Des del punt de vista de l'AUSTEC, aquest esforç com es valora?
Bé, l'AUSTEC, diguéssim, valorem que en aquests últims anys hi ha un increment molt gran d'alumnat
i llavors, efectivament, diguéssim, s'estan ampliant plantilles, s'estan fent centres nous,
però avui entenem que cal fer, diguéssim, un esforç més gran,
primer per planificar tot aquest increment,
perquè, diguéssim, dels centres nous, per exemple, que es crearan aquí a la província de Tarragona,
la majoria, per no dir pràcticament tots, seran en barracots, diguéssim, no?
Després, vull dir, centres que s'han construït que ja s'estan quedant petits.
Dades del mes de juliol, doncs, trobes, diguéssim, molts llocs que, per exemple,
les ràtios d'alumnes per grup ja estaven plenes o quasi bé plenes,
diguéssim, amb les dades de matrícula,
i després això, diguéssim, s'ha de considerar la incorporació tardana d'alumnat i tal, no?
Llavors, diguéssim, s'ha fet un esforç, vull dir, això no es pot negar,
però, o sigui, cal encara més esforç, estar més pendent d'aquesta situació, no?
Una cosa que ens preocupa des del punt de vista sindical
és, diguéssim, que realment, diguéssim, les plantilles,
les plantilles encara s'haurien d'incrementar més,
és a dir, s'haurien d'incrementar més.
O sigui, la LOE va instaurar que els grups que estaven situats en 25 alumnes a infantil i primària
i en 30 a l'ESO, que, diguéssim, poden tenir un 10% més d'alumnat.
I en alguns casos, aquest 10% més inclús també se superarà.
Nosaltres entenem que aquestes ràtios, diguéssim, són ràtios que s'haurien de rebaixar
si es vol, diguéssim, realment oferir més bona qualitat del servei.
Clar, això encara implicaria més plantilles,
més desdoblaments de grups dels que s'han produït.
El Departament d'Educació, parlant de plantilles,
s'ha dit que en guany hi haurà 64.000 docents a nivell de tot Catalunya
i que això són 16.000 més que fa 4 anys.
Tot i així, tot i aquest augment, per vostès, és insuficient.
Perquè, se suposa que, clar, ha augmentat molt la població en edat escolar.
Sí, aquest curs, vull dir, tenim 31.000 alumnes més.
Jo, diguéssim, aquí no tinc totes les dades exactes,
però, jo no sé, per exemple, a Terres de l'Ebre, a Infantil i Primària,
hi ha un increment de més de 500 alumnes,
tarda una molts més.
En aquests moments no tinc les dades perquè el Departament,
al juliol, no ens les va donar detallades.
Suposo que ho dirà el director dels serveis territorials
el dia que tingueu l'entrevista, que he sentit que teniu una.
Llavors, diguéssim, clar, diguéssim, això, diguéssim,
s'aporta de moltes maneres.
O sigui, quan un grup sobrepassa, diguéssim,
la ràtio establerta, s'hauria de desdoblar.
Després hi ha una altra qüestió.
O sigui, tot el que és l'atenció a la diversitat,
que abans de la implantació de la sisena hora,
el sistema que es feia i que permetia fer, diguéssim,
el model organitzatiu, era fer grups reduïts.
A potser es feien dos, tres grups de matemàtiques,
dos, tres grups de llengua.
I llavors, diguéssim, la diversitat se tenia més individualitzada
i més en funció, diguéssim, del nivell de cada alumne, no?
Llavors, la sisena hora, d'alguna manera,
el model que es planteja aquí és atendre més en grup classe
o més en grup gran.
Llavors, diguéssim, això, nosaltres creiem que el model
és seguir mantenint el dels diferents tipus de nivells
i això avui encara, per això demanem,
que això significa encara molt més esforç del que s'ha fet.
En el seu moment ja vam parlar que potser que no era dient.
Vull dir, nosaltres vam qüestionar molt la sisena hora.
La vam qüestionar molt a nivell, diguéssim, pedagògic.
Però, bueno, o sigui, la sisena hora està implantada,
però, doncs, de totes maneres, diguéssim,
aquí farà falta un més gran esforç.
Perdó, parlant de la sisena hora, ara que ho cita,
un cop implantada i en un any vista,
vostès estan d'acord com s'ha fet aquesta implantació?
Com ha funcionat la sisena hora?
Bé, a un any vista, l'AUSTEC, no sé si ho tindrà present o així,
aquest curs passat vam fer una roda de premsa,
va fer una enquesta a nivell de tot Catalunya,
una enquesta, diguéssim, agafant, diguéssim,
una mostra de centres de diferents tipologies
i, diguéssim, la immensa majoria del professorat
no ho veia necessària a la sisena hora.
No ho veia necessària.
Bé, és a dir, aquesta enquesta ha estat publicada
i ha sortit pels mitjans
i llavors, diguéssim, nosaltres entenem que també.
O sigui, una altra cosa és que ara, en aquests moments,
això és un fet que està implantat,
no sé si el govern un dia farà una reflexió
i farà una altra classe de plantejament,
però, bueno, o sigui, en aquests moments,
nosaltres el que creiem és que, en tot cas,
en tot cas, si s'ha de fer un esforç
per a mantenir un model d'atenció a l'alumnat,
s'ha de fer aquest esforç.
Si això vol més plantilla, vol més plantilla.
Si s'han de fer més aules d'acollida, també,
doncs més aules d'acollida.
Si els alumnes que van a l'aula d'acollida,
que són gent que prové normalment de l'estranger,
que no coneix la llengua, etcètera,
si aquesta gent, vull dir,
s'ha tardat un període determinat a integrar-los a l'aula,
moltes vegades s'ha constatat que, diguéssim,
amb la integració a l'aula normal,
aquesta gent encara no en tenen prou,
que encara no...
que s'hauria de fer més seguiment.
Llavors, tot això s'ha d'anar tractant.
La secundària ha estat una de les grans obligades,
també, en aquests anys.
Llavors, aquí hi ha pendent la negociació
de tot el tema de secundària,
de com se dissenyen les plantilles
en funció dels tipus de feines.
Hi ha tota una sèrie de qüestions pendents.
Tornant al tema de la massificació
i de la falta de professorat,
segons el punt de vista de l'AUSTEC,
han calculat, per exemple,
en el territori de Tarragona,
quants professors creuen que caldrien
més dels que ja hi haurà
respecte als cursos anteriors?
Bé, en aquests moments,
l'AUSTEC, diguéssim,
està elaborant una plantilla
per recollir dades
i, diguéssim, per veure sobre el terreny
com està el tema aquest, no?
Sembla ser, diguéssim,
que, de moment,
en els centres de primària,
sembla ser, dic sembla ser,
perquè, clar, a dia d'avui encara no tenim les dades.
Posteriorment, a l'inici de curs,
ho sabrem més en concret, no?
Sembla que a primària s'han anat cobrint,
diguéssim, les places que hi havia
i a secundària no es van acabar de cobrir.
A secundària va haver un acte de nomenaments
el dia 30 d'agost.
No es van acabar de cobrir
perquè hi ha hagut un gran increment, també,
de mitges jornades i així.
Però, bueno, a part d'això,
jo em refereixo a...
Si en un centre, per exemple,
amb 30 alumnes,
amb més de 25 alumnes,
en concedint només un grup,
llavors en aquest centre
ja havien d'haver concedit dos d'entrada.
Per tant, hi ha falta plantilla, segur, això.
Això sí que...
Hi ha dades d'alguns centres,
tenim dades...
Les dades que el departament s'ha passat.
Això avui dia es constata, eh?
Jo parlo de dades del mes de juliol,
quan vam tenir les reunions del departament,
és a dir, que eren dades probablement encara
que es manejava ja o bé la matrícula
o es manejaven encara alguna dada de preinscripció.
Llavors, diguéssim, en aquest sentit,
clar, cal preveure que el departament
totes aquestes disfuncions,
doncs, les corregeixi.
És a dir, jo...
O sigui, si algun centre...
Tampoc no...
Ara no m'agradaria anomenar algun centre concret
perquè no tenia estadístiques de tots.
També sembla com si aquell centre...
Digues, mira, aquell és el centre dolent, no?
Però vull dir, centres concrets
que ja depassaven la ràtio.
El curs passat tenien dos cursos de P3
i ara n'atenen un.
Llavors, això no té lògica.
No té lògica.
Amb el panorama que tenim al davant
i veient que hi ha un fenomen immigratori evident
i que això porta a que hi hagi cada cop
més població escolar a les nostres comarques,
em sembla de difícil resolució
per molts mitjans i per molts més diners
que posi l'administració pública.
Mira, jo li voldria donar només algunes petites dades.
Per exemple, del primer curs d'infantil
a la demarcació de Tarragona
hi ha hagut un increment a dada de juliol
d'un 13,1%.
Això són dades del departament.
A la pública hi dono com a 1 a la concertada.
És a dir, és evident que l'escola pública
és la que absorbeix el gruix de l'increment
de gent que ve i llavors és, diguéssim,
on s'ha de fer la discriminació positiva
a l'hora d'invertir i de fer dotacions.
A l'ESO, diguéssim, aquestes dades
és un increment pràcticament del 5% a la pública,
un 4,9 en dades de juliol
i a la privada ha baixat una mica.
Segons aquestes dades havia baixat un 2,5% la inscripció.
Però, bueno, llavors aquí tenim, diguéssim,
que l'absorció, l'absorció, bàsicament,
d'aquests increments els està fent l'escola pública.
L'escola pública, vull dir, és un servei per a tothom
i, per tant, vull dir, ja està bé que ho hagi d'acollir.
Però llavors, si volem mantenir una qualitat,
llavors aquí s'hi ha d'abocar un gran esforç.
Un gran esforç, sí que jo crec que pot haver agafat de sobte
durant un temps, però, diguéssim, això s'ha d'evitar
crear centres nous dintre d'altres centres,
de crear centres només amb barracots.
Avui llegia aquest dematí a la premsa d'aquí
que un dels centres d'aquests de nova creació,
que, per exemple, no tenia cap peulari pel menjador.
Llavors, vull dir, aquest tipus de coses s'ha d'evitar.
Per això cal més esforç, més esforç pressupostari
i esforç de planificació.
Després jo voldria dir una cosa, també,
perquè, clar, a nivell com a sindicat de professorat,
jo volia dir, diguéssim, que aquest increment de plantilla
genera també una major complexitat
a l'hora d'assignar els llocs de treball,
de cobrir vacants, de cobrir baixes, etcètera.
Llavors, el departament ha canviat molt
les normatives d'adjudicació de places
i, a més a més, aquest estiu hi ha hagut moltes errades.
O sigui, s'han nomenat més de 1.000 interins d'ofici, pràcticament,
o en llocs que no els tocava realment segons la normativa
i, llavors, això, diguéssim, clar, no s'ha sabut corregir.
O sigui, això s'ha d'abordar amb molt de temps.
Potser els nomenaments s'han de fer d'una altra manera
i això vull dir, hi han d'esmarxar més esforç.
Aquí s'hi ha de posar bastant més d'esforç.
Nosaltres demanem... Aquestes places tenen una greujant,
que són places que són per dos anys.
Llavors, la persona que li han comès un error,
aquesta persona haurà d'estar dos anys en aquesta destinació.
Llavors, vull dir, nosaltres ja des d'aquí demanem,
com a sindicat, que aquestes places, diguéssim, d'entrada,
que això es pogués subsanar a nivell que es puguin anar
els actes d'anomenaments d'aquesta gent i es pogués subsanar
i que el que no es pugui subsanar ara,
que, diguéssim, que a aquestes persones se'ls hi permeti l'any que ve,
diguéssim, poder optar una altra vegada a una destinació.
És a dir, això molt sovint passa amb les administracions
que, diguéssim, solen tractar el professorat,
els treballadors, com a recursos humans només.
Però a part de recursos humans, també són persones
i els drets, i els drets laborals,
i llavors, vull dir, la normativa ha de ser clara.
No ha de ser una normativa que variï tres vegades en un any.
I llavors, diguéssim, aquí també fa falta millorar.
Hem parlat de la massificació, hem parlat de la sisena hora,
de l'increment de professors,
hem parlat, en fi, de diverses qüestions que afecten el fenomen educatiu.
Del tema de la immigració, recuperant allò que dèiem fa un moment,
del model d'aules d'acollida,
vostès, com a sindicat, els professors,
valoren positivament aquest model, aquesta manera de treballar?
El professorat, diguéssim, qualsevol tipus de recurs
que els doni més plantilla i que els doni possibilitat
de reduir grups d'alumnes i de treballar més en concret
cada necessitat, ho troba positivament.
El que passa és que sovint la complexitat de les escoles
ha augmentat tant que, diguéssim, que el professorat,
diguéssim, si valoréssim el grau de descontent del professorat
avui en fa sis o set anys o deu,
llavors és molt més alt avui el grau de descontent
perquè, diguéssim, realment, diguéssim,
la gent troba que no hi ha prou,
troba que no hi ha prou,
que no hi ha prou recursos.
Això, vull dir, és una mica el sentit del professorat
i aquí, diguéssim, aquí s'hi han d'assegurar molt a treballar això.
Ja et deia, per exemple, les aules d'acollida,
doncs sí, s'han incrementant,
però a més, en aquests moments, les aules d'acollida
estarien de què donen un professor per cada...
per més de nou alumnes,
per nou alumnes,
i després, després, en funció de com varia aquesta relació,
doten un mig professor més o així,
però això a vegades sol ser insuficient
perquè això ho donen a l'inici de curs
i, precisament, molta gent no ha vingut d'haver després,
després costa bastant més
que s'ampliïn les dotacions
i després, sobretot, això,
una persona fa el seu temps a l'aula d'acollida
i l'any següent ja no és nou vingut.
Llavors, a aquesta persona se l'integra a una aula
llavors a l'aula, a vegades, doncs, la gent diu,
a veure, jo tinc una aula que hi tinc
tants de xinesos, tants de magrebins,
tants de no sé què,
i llavors això aquí se fa bastant impossible, una mica.
A veure, els centres amb els anys, doncs,
van fent estratègies, van fent una mica el que poden,
per això, diguéssim, nosaltres reclamem aquests recursos,
la coordinació del professorat,
que amb la 6.9 hores va rebaixar bastant,
i, diguéssim, vull dir,
tota classe de recursos que potencies tota la diversitat,
perquè ara, vull dir, nosaltres sempre esmarcem molt d'esforç
en parlar d'aquesta diversitat
que li pot costar d'entrar a l'ensenyament
o de necessitats educatives especials,
però també hem de parlar de la diversitat d'aquell alumne
que pot assolir uns nivells i una capacitat
i que també veu, diguéssim,
afectat d'això,
perquè tampoc no hi poden dedicar l'atenció
que es podria dedicar a aquest alumne,
que realment aniria bé i que pot estudiar
segons la seva capacitat.
Una última qüestió, senyor Cartellà.
El tema de la polèmica de la signatura de l'educació
per a la ciutadania,
com la veu un sindicat com USTEC?
Bé, aquí hi ha hagut determinats sectors de l'Església
i també del Partit Popular
i de la dreta-dreta, per dir-ho d'alguna manera,
que, diguéssim, s'han posat molt en això.
Jo crec que l'Església no hauria de fer ingerència
amb el tema educatiu,
ja es va dir en el seu moment,
diguéssim, segons aquesta mateixa Església,
van dir que el César és el que era del César,
i a Déu el que era de Déu.
Doncs bé, en aquest cas, vull dir,
al Departament d'Educació li pertoca, diguéssim,
formar a tots els ciutadans, diguéssim,
amb una sèrie de normes ètiques,
amb un coneixement de la societat real i tal.
Llavors l'Església no s'ha d'ingerir.
Si tenim en compte que,
si la pràctica, diguéssim,
s'arribés a portar a terme un boicot
a l'assignatura aquesta,
a part que això, vull dir, és il·legal,
diguéssim, jo crec que s'haurien de prendre mesures
de retirar concerts en aquells centres
que fessin aquesta mesura.
Llavors, diguéssim, no ho sé,
aquí també fa falta un debat més profund
i de més temps de parlar, diguéssim,
de la laïcitat del que és l'escola, no?
O sigui, cadascú les creències
les ha de fer en un àmbit
que potser no pertocaria a l'àmbit escolar.
A l'àmbit escolar han de formar
i informar de tot el que a la societat, diguéssim, hi ha,
de les tendències ideològiques, polítiques,
religioses, etcètera.
Llavors, després, dins de l'àmbit personal,
les famílies, diguéssim,
poden optar i les persones poden optar
pel que vulguin, no?
Però, diguéssim, l'escola és un tema a part.
El que passa és que aquest país, doncs,
no és com d'altres.
Vull dir, a França, vull dir,
és un país que manen les dretes,
però, vull dir, l'Estat és laic.
Llavors, doncs, aquí també hauríem d'anar per aquesta via.
Parlant, doncs, de la polèmica d'aquesta assignatura,
acabem aquesta conversa amb Josep Maria Cartanyà,
responsable del sindicat USTEC,
sindicat majoritari en el sector de l'ensenyament.
A pocs dies de l'inici del nou curs escolar
hem volgut conèixer la seva opinió
sobre els recursos que s'estan esmerçant
per part de l'administració pública de cara al nou curs.
Ja avancem, ho tornem a recordar,
que el proper dilluns parlarem en aquest programa
amb el director territorial dels serveis d'educació
de la Generalitat a Tarragona, Zacarias.
Senyor Josep Maria Cartanyà, de l'AUSTEC,
moltes gràcies i fins la propera.
Adéu.
Bon dia.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.