No és només un honor, sinó que realment té una gran utilitat
en quant a la promoció i la difusió del vi que fem aquí,
el fet de sortir a les revistes especialitzades.
I si parlem de les revistes americanes, que n'hi ha dues fonamentals,
doncs comptar entre una de les 100 primeres posicions,
els asseguro que és una de les millors coses que li pot passar a un productor de vi.
És el cas del celler Capafons-Ussó del Priorat,
ha estat elegit com un dels millors 100 cellers del món per aquesta revista que dèiem.
Avui tenim a l'altre costat del fil telefònic el Francesc Capafons.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona no només pel fet de figurar en aquest rànquing, podríem dir,
sinó que jo diria que l'enhorabona s'ha de donar per la feina que feu dia a dia
i que ens dona la possibilitat de gaudir dels vostres vins.
També.
Més aviat, perquè escolta, això us va bé a vosaltres,
però als consumidors us donem l'enhorabona per fer bons vins, així d'entrada.
M'agradaria dir-te que tinc el Francesc Lladó, del Quim Quim aquí a la ràdio,
que és col·laborador habitual.
Tinc entès que us coneixeu.
Bon dia, Francesc.
Hola, Francesc.
Com anem?
Escolta, enhorabona per aquest premi, que no és un premi, però és un premi, no?
Que sí, o sigui, sempre que algú que sap del que diu i qui entén,
doncs te posa aquí, amb un llistó tan alt, doncs és un orgull, no?
Que sí.
Exacte, és un reconeixement, és un orgull i un reconeixement,
doncs, a la feina que hem fet durant tots aquests anys.
Vosaltres fa anys que us dediqueu al vi, sou de domar a bodega ja tradicional, familiar, no?
Mira, ja portem cinc generacions amb el meu fill.
El que passa és que, clar, elaboraves vi a Granel o després vam passar a la cooperativa,
i llavors, fins que no es va veure una mica el fil de com anava les tendències,
doncs, vam decidir elaborar particularment, no?
Quan es produeix aquest moment de fer el vi i de la cooperativa
a fer aquests vins tan treballats, tan elaborats, tan bons, en definitiva?
Sí, sí.
Que els altres també eren bons, però eren un altre estil.
Sí, el 91 vam començar a fer alguna cosa, i el 92 ja vam fer un vi,
ja vam agafar una mica més de força, no?
Va coincidir amb aquest canvi important que es va donar...
a priorar a Terra Alta, etcètera, no?
Sí, sí, sí.
Escolta, Francesc, explica'ns una miqueta els vins que fas, no?
Jo abans ja t'he fet propaganda del Rogenc.
El Rogenc.
Sí, bueno, al Montsant, elaborem el Rogenc,
que és un vi, és un rosat molt especial, no?
Que ens ha ajudat bastant a fer-vos famosos, no?
Perquè està fet amb cirà, no?
Està fet amb cirà, és un vi que té molta estructura,
diries que estàs provant un vi negre,
i en canvi té la frescor i les aromes d'un rosat, no?
És un vi que combina molt bé, doncs, amb,
que diré, amb pan tomàquet, amb arrossos, amb pastes, no?
I en canvi també el pots menjar, doncs, amb cars blanques.
Sí, sí.
O sigui, si tapes els ulls diries que estàs provant un negre.
Què més tens aquí, al Montsant? Què més feu?
I després, al Besans, anem pujant, és el negre que fem,
diem-ho així...
El negre de celler, el negre, no?, de l'any...
És amb criança, també,
i és bastant representatiu de la zona,
és un vi que no hi busquem massa cosa,
però, bueno, és un vi que és fàcil de veure,
és aromàtic.
Molt afruitat, no que sí?
És bastant afruitat, no?
I combina bé, doncs, amb el pa i tomàquet i ternil,
amb cars blanques, si direm, alguna carroja,
segons el tipus.
També va bé amb peix, perquè és molt fresc
i passa bé amb plats de peix, una mica elaborats.
I quin és, al top?
I al top és el Masies Planes,
que és el nostre gran vi de la Déu al Montsant,
entre els grans de la Déu al Montsant.
Sí, és un dels millors, per mi, sí.
I llavors vam fer també una prova l'any 2000,
vam treure un vi molt especial,
que vam fer només unes 600 ampolles,
que va ser d'Au al C.
Que és un vi que només el fem o el farem
amb banyades molt especials.
Justament aquest vi que esmentàveu ara
el veiem reflectit en totes les revistes especialitzades,
crítics de suplements de Dominical,
com El País, etcètera.
Ja fa molt de temps que els vostres vins
tenen molta anomenada.
Jo et volia preguntar una cosa, Francesc,
d'un temps cap aquí,
els que bevem el vi però que no tenim ni idea,
han fet com una mena de fugida cap al Montsant.
Sembla que estem menys tenint aquest priorat
que ha estat tan nostre
i ens estem aficionant molt al Montsant.
Què està passant amb el Montsant
que ens està entusiasmant tantíssim
quan es continuen fent vins del priorat increïbles?
O som una miqueta esnobs o realment la cosa...
No, mira, al Montsant,
primer tenim possibilitats
que arribem a molta més gent.
Del Montsant se n'elaboren 10 milions de quilos
i del priorat se n'elaboren 4,
però fa dos anys,
i fa uns quants anys només se n'elaboraven 2.
Clar, tot això incideix
que el vi del Montsant el produïa més,
també s'escampi molt més,
tinguis possibilitats de tindre molts més preus
i del priorat està més centrat,
ara estava més centrat en vins cars.
Llavors, ara el priorat també estem sortint,
nosaltres tenim un vi del priorat
que està als preus dels vins del Montsant,
dels més cars del Montsant.
Per què?
Perquè, a part que costa més de produir,
sempre serà més car produir el priorat que el Montsant,
i això també la gent ho ha de saber,
que el vi del priorat és molt més difícil de produir,
perquè són costers,
hi ha molta pedra,
és molt difícil de treballar,
el cep, per exemple,
un cep al Montsant,
a la millor amb 3 o 4 anys,
ja arrenca,
ja veigeta molt bé,
en canvi un cep al priorat
te costa moltíssim més,
és molt més secatiu,
la producció també és més baixa, no?
La producció és molt més baixa,
per exemple,
nosaltres estem produint amb aquest vi el circell,
que és el vi més de criança,
més, diguem-ne així,
més econòmic,
més bàsic,
i més fàcil,
també li busquem un vi més entendible,
hem buscat,
perquè, clar,
tampoc se presta beure un priorat
on hi vols trobar moltes coses
per menjar-te un pantomàtic pernil,
o per menjar un arròs,
llavors,
agafa un circell i disfruta amb aquest vi.
Sí, sí.
El Montsant està tenint èxit
a nivell d'exportació?
Sí, sí, sí,
vull dir que...
jo crec que tot està en el seu mercat,
vull dir,
potser és més conegut el priorat, no?
Tu vas a Estats Units
o vas a la Rússia,
oi, priorat, no?
Clar, priorat pinta, no?
Però quan proven els vins del Montsant,
jo que porto els dos cellers,
doncs la gent queda molt contenta
i, caramba,
i nosaltres produïm el doble del Montsant
que del priorat.
Tu saps bé del que parles
perquè viatges molt,
t'he trobat a totes les fires,
no que sí?
Sí, sí, home,
jo volto moltíssim,
mira,
fa pocs dies era als Estats Units,
ara marxo cap a França aquesta setmana,
nosaltres a França tenim un bon mercat,
després a Alemanya, vull dir...
I quina impressió tens
de la visió que es té del priorat
i del Montsant des de fora?
Què et diu la gent?
Et coneix?
No et coneixen?
No et pensis, eh?
Vull dir...
A Europa, sí.
Però als Estats Units...
Mira, jo potser ara,
en un any,
ja he estat quatre vegades als Estats Units.
i no et coneixen massa encara, eh?
Sí, han sentit parlar, eh?
Però crec que hi ha molta feina a fer, eh?
Sí, sí, molta feina a fer.
El francès Lledó,
no tu ens explicava,
va tornar de Nova York indignadíssim,
perquè en restaurants allò d'un cert nivell
no havia trobat cap di català.
Ni supermercats,
te trobaves vins italians,
te trobaves vins francesos,
te trobaves vins sud-africans,
te trobaves vins argentins i vins espanyols.
I ja dic espanyols, ni un.
O sigui, ni el típic Rioja, eh?
Tenim molta feina a fer.
Molta, molta, molta.
Jo crec que estem amb els...
A Barcelona, ja.
És que no cal que anem als Estats Units.
A Barcelona mateix,
és terrible,
és que truco
i truques amb algun hotel
que t'envien...
A nosaltres tenim visites al Celler,
sobretot d'americans o de gent,
i que passen pels grans hotels de Barcelona.
Llavors te truquen de l'hotel i diuen
escolta, mira, aquest senyor
me demana per fer una visita.
perquè conèixen...
Han llegit una revista als Estats Units
que parla de l'altre.
O sigui, volen venir a veure així.
Jo us hi preguntes,
ha estat vostè el priorat?
No, no, no.
Cap on cau exactament això?
Això?
Gent que són directors
d'hotels importants de Barcelona.
I aquest al·lucineu.
Home, doncs, potser a través del Consell
podríem organitzar la visita
de directors d'hotels.
Però us diré una cosa, eh?
Més enllà d'aquests nivells,
diguem-ne, de professionals,
a nivell de consumidor.
Hi ha alguns establiments a Tarragona,
entre els quals,
si compta el del francès Lledó,
que fan una autèntica militància
com la militància
la tenim els que ens agrada el vi d'aquí.
I és que quantes vegades
no vas a un restaurant
i a la seva carta de vi
ens tenen los riberes del Duero,
típics i tòpics, els Riojas,
però no pots trobar un vi
ni tan sols de la Deo Tarragona.
Ja no parlo de Montsà ni Priorat,
que el Priorat encara el trobem.
Home, és que encara és més difícil.
És més difícil,
però estem parlant de la ciutat de Tarragona,
no estem parlant de qualsevol altra ciutat,
fins i tot propera.
Vull dir que no has de fer patriotisme barat,
però si t'agrada aquell vi,
home, doncs una miqueta
d'anar-ho demanant als llocs,
potser les cartes també s'obriran
als consumidors d'aquí.
Sí, sí, sí.
Home, ara hi ha una iniciativa
de l'Associació de Sommeliers
i de, exactament,
no ha sigut de l'Associació,
l'Associació de la Poia,
no sé exactament ara,
ara no voldria quedar malament,
qui l'organitza,
sé que ve de la zona del Penedès,
que hi ha un concurs
de cartes de restaurants
i el que es promocionarà,
el que es valorarà,
és que hi hagi un 40%
com a mínim de vins catalans.
Home, alguna cosa és alguna cosa, no?
Ah, sí, no, no, exacte.
I el fet, també,
que les càmeres de comerç
estan totes d'acord
amb un projecte únic
venent a Tarragona.
Clar, clar.
Això, arribar aquí,
jo crec que és importantíssim.
Clar, clar.
Perquè era impensable
que una iniciativa
de la Càmera de Comerç de Reus
la secundin
totes les càmeres de comerç,
sobretot la de Tarragona.
Home, i pensem que...
Això és molt bo.
A Tarragona,
ara no em voldria equivocar,
però em sembla que tenim
9 denominacions d'origen
al dintre de la província.
Vull dir que...
Sí, sí.
Bé, la majoria de les DOS
són a la província de Tarragona.
Sí, sí, sí.
I escolteu, a veure,
no és per fer,
insisteixo,
allò de parlar de marca exclusivament,
sinó que, en definitiva,
no estem parlant només de DOS,
sinó que estem parlant
d'un bon producte.
És a dir,
que no estem venent nom
ni estem venent sentimentalisme,
sinó que venem un producte
bo i competitiu.
I això ho saben els americans,
que mira com t'han posat
a la llista del 100.
Francesc, jo no voldria...
I ells ho diuen ben clar,
que, o sigui,
que, doncs,
els productes d'aquí
són extraordinaris,
perquè això és un reconeixement
que els d'aquí no t'ho creus
fins que no t'ho diuen els de fora.
Sí.
Escolta, Francesc,
no em voldria despedir de tu
fins que ens parlessis
del Mas de Masos
i de l'enllaç,
sobretot,
que és un vi que em té enamorat.
Sí.
Bé, el Mas de Masos
és la joia de la crona
de casa, no?
És la nineta dels nostres ulls
amb el tema del vi.
És un vi que sí que hi ha posat...
Priorat, no?
Sí, és priorat, aquest, no?
És priorat, sí, sí, sí.
I hi ha posat...
És un vi que crec
que l'estem millorant cada dia.
És un vi que,
durant quatre hores després d'obril,
està donant sensacions noves.
Poc vins al món n'hi ha
que puguis rebre
tantes sensacions noves.
Home, és una característica
dels nostres priorats, no?
Això els grans priorats ho fan, eh?
Sí, però no els donen.
S'acaben.
Mas de Masos
està donant quatre hores
sensacions noves.
O sigui, això
sí que ho puc dir
amb tota la...
A més, tenim una política
d'anyades...
Amb la deu ben alta, no?
Sí, i tant.
I això passa
que moltes vegades
a les cates,
al vi,
com que no tenen temps
de poder perdre tant...
de poder estar
amb tant temps,
moltes vegades
a la cata
dels vins nostres
donen més puntuació
a vins
que tenen
un nivell inferior
que no pas
al Masos
degut amb això, no?
Explica'ns una miqueta també
la política
que t'ha d'anyades
que seguim
amb el Masos
perquè
a mi m'agrada molt
jo
veneu un vi
amb anyades velles
amb anyades
que es poden consumir
amb unes
amb unes
particularitats
increïbles
que no es troba
al mercat, no?
Amb altres bodegues.
Exacte.
D'entres
traiem el vi
al mercat
fins que el vi
quan considerem
que el vi
està ja
a la seva plenitud,
no?
Bé,
quasi a la seva plenitud,
no?
Que almenys
el puguis compartir
amb un bon àpid.
Perquè clar,
el vi,
imagina't que
t'explico,
el vi que ell
necessita
tres anys
amb ampolla
fins que estigui bé.
Clar,
si tu el treus abans,
què passa?
Aquest vi
va en condicions
que no sempre
són les més òptimes
al mercat.
estar en restaurants
o amb estanteries
o amb botigues
que no estan
amb la perfecció
d'humitat
i de temperatura
que nosaltres tenim
al nostre cil.
No em diré
que un temps
se n'hi estigui,
però en general
molta part d'aquest vi
està en males condicions.
Llavors,
la gent,
el que interessa
és treure.
Ai,
ha sortit l'anyanada,
vinga,
prova'l.
resulta que
aquell vi
no està
adequat
per mirar
en aquell moment.
La gent
se troba
en què
aquell vi
no...
És el típic.
Aquest vi
serà bo,
s'ha de guardar.
Serà bo,
home,
però ara me l'he fotut
amb el dinar.
Sí, sí, sí.
Resulta que
aquell vi
no he disfrutat.
El vi
no s'ha de guardar,
s'ha de beure.
Exacte, sí.
Llavors,
resulta que
compartit aquell vi
no he vingut
mitja ampolla,
no he disfrutat.
Sí,
mal record,
no em compromés.
clar, clar.
Llavors,
això no és bo.
No és bo
ni pel priorat,
ni pel productor,
ni pel consumidor.
Francesc,
per últim,
és que se'ns acaba el temps.
Però del tot,
a més a més.
L'enllaç,
un vi blanc del priorat,
quina cosa més rara,
no?
Quina cosa original,
o bona,
gràcies a Déu,
ja no ho és,
però...
L'enllaç és una...
Bueno,
nosaltres vam plantar
en un plan experimental
una partida
de bionier.
i llavors
combinàvem
el bionier
amb la garnatxa.
L'enllaç és fruit
de l'enllaç
de dos vins
i també
va sortir el nom
d'un casament
d'un fill nostre,
no?
que van dir,
bueno,
doncs,
posem-hi ten nom.
Molt bé.
I d'aquí ve el nom
d'enllaç.
Aquest és blanc,
no?
És blanc,
és increïble.
Llavors,
està fermentat
amb barrica
i criat.
Primer van començar
amb sis mesos,
ara ja estem fent
una criança de Déu.
Molt bé,
molt bé.
O sigui,
ja està,
i una de les sorpreses
de l'enllaç
és que
durant...
és un vi que té
llarga vida.
Molt bé.
Francesc,
enhorabona una altra vegada.
Gràcies.
I enhorabona
i ha estat un plaer
compartir aquesta estona
de conversa
que esperem que es repeteixi
entre viatge i viatge
que podem tornar a parlar
un altre dia,
si et sembla,
Francesc.
I tant,
quan vulgueu
estic a la vostra disposició
i moltes gràcies per tot.
Enhorabona
per la feina feta,
per aquest reconeixement
i molts altres
que van arribant.
Recordem que és el Francesc Capafons,
responsable del celler Capafons
Usó
de la Priorat.
Molt bon dia,
fins la propera.
Gràcies,
igualment.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Avui,
complert,
formatges,
bons,
artesans,
vins d'una categoria
increïble
com són els dels cellers
Capafons Usó.
Aquest de l'enllaç
jo l'he tastat una vegada
i és un vi
realment extraordinari.
És una passada.
Són vins d'aquells
que ens porta el Francesc
per Nadal,
que no són vins que...
No,
és un vi que dius
mira...
Home,
ja ho ha explicat ell,
és un vi especial.
I és un vi
que és el que fem cada any,
te'n recordes?
Que tu ens elabores
un dia,
calla,
per Nadal,
tres cosetes especials
ni que ens estirem
una mica més.
La setmana que ve
continuem.
Fem alguna cosa
amb formatges,
de cuinar,
perquè avui hem estat
una miqueta de xerrameca
però la setmana que ve
cuinem,
et sembla?
Francesc Lledó
del Quim Quima,
com sempre,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Fem la setmana que ve.
Adéu,
bon dia.