La Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgilia
aquesta tarda serà a l'escenari d'unes jornades.
Per repensar el model de consum,
s'han batejat com una altra manera de menjar és possible
i les ha organitzat en Veterinaris Sense Fronteres
amb la col·laboració de la URB Solidària.
Ens acompanyen aquí al matí de Tarragona Ràdio
el coordinador de les jornades, Javier Latorre.
Bon dia, Javier.
Hola, bon dia.
I saludem Marta Rivera,
és membre del Departament d'Incidència Política
de Veterinaris Sense Fronteres
i, a més, ponent aquesta tarda.
Marta, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens sap greu, tenim poc temps,
però és que el trànsit estava fatal, eh?
Estava fatal i no parlem del trànsit ni del temps,
que farà una pèrdua de temps.
Jo crec que, ni que sigui de forma breu,
és molt interessant aquestes jornades
per repensar el model de consum.
I, en principi, són unes jornades adreçades a tothom
perquè tots som consumidors i no en potència.
De fet, tots som consumidors, no?
I jo no sé si consumim bé, malament o regular.
Quina nota ens posem?
Com a conjunt de la societat, eh?
Aquí està nostra.
Pues, jo pondria un muy deficiente.
Muy deficiente.
Siento ser tan negativa.
No, no, no, perfecto.
Oye, los disgustos cuanto antes mejor
y las malas notas cuanto antes las conozcamos
mejor también.
En cuanto a, no consumo desde el punto de vista
exclusivamente de que aquello que consumimos
sea mejor o peor por nuestra salud,
sino que hablamos en cuanto a un consumo
responsable, sostenible, equitativo, solidario.
En esto me parece que no hacemos mucho caso, no?
No, de todas formas, yo sí que quiero dejar claro
que no es tanto la culpa del consumidor.
Aunque haya puesto muy deficiente,
yo pienso que el consumidor es un poco también
víctima del modelo.
Entonces, realmente, por eso quiero animar a la gente
a que vengan a las jornadas,
porque no conocemos muchas de las consecuencias
que tiene nuestro consumo, no?
Si las conociéramos y a lo mejor, pues como estáis
haciendo vosotros ahora, los medios de comunicación
pusieran un poquito de interés en llevar a la sociedad
lo que ya, ya que no lo llevan los gobiernos,
pues que lo lleven los medios de comunicación,
pues a lo mejor podríamos hacer algo en que ya siendo
el consumidor, una persona con información se convirtiera
en un sujeto activo y no en un sujeto pasivo como somos hoy día.
Yo creo que somos víctimas del modelo.
Por tanto, somos muy deficientes, pero muy deficientes
en el sentido de que no sabemos realmente, no?
Cuáles son las consecuencias de nuestro acto de consumo.
Claro, el modelo de consumo ha pasado de la tienda,
donde hemos comprado toda la vida,
al consumo de la gran superficie, del supermercado,
del hipermercado, porque bueno,
porque es la forma de vida que hemos adoptado.
Y eso yo imagino que ha perjudicado mucho
desde este punto de vista de consumo que planteáis, no?
Bueno, de hecho, es un desobjectivo de estas jornadas,
reflexionar una mica sobre l'impacte
dels grans distribuidors de l'alimentació,
essencialmente los supermercats, y como decía la Marta una mica,
como este modelo tan hegemónico, porque no es tan lliura,
porque de hecho es un oligopol y está controlado
por pocos grans distribuidores,
como esto está condicionando la nuestra posible libertad
de elegir diferentes productos de consumo
y también los impactos que aquest model de tanta concentración
a nivel de los grandes distribuidores comerciales
también están imposando determinados modelos productivos
muy agroindustriales y de hecho están también portando
toda una crisis con el modelo de la palacia.
Por eso de alguna manera, esta jornada,
volen aprofundir más para comprender
quina és la lògica que hi ha al darrere
quan anem a un supermercat
i si després també hi ha alternatives, que creiem que sí.
Aquest aspecte és molt important
i a vegades no em pensa
això està tan complicat que no puc fer-hi res.
Sembla mentida, però l'actitud personal de cadascú
pot anar creixent i es pot anar estenent.
Des de la lectura de l'etiqueta,
des de ser conscient quan tinc el producte a la mà,
això en realitat per què ho vull, si no ho necessito.
Moltes vegades omplim els carros de manera compulsiva,
no llegim l'etiquetatge,
no ens hi fixem en quina és la composició d'aquell producte
i sobretot el que dèiem,
potser porto tres o quatre productes que els compro
perquè, clar, estratègicament me'ls han posat el prestatge
on la meva vista va més directa
perquè aquestes estratègies funcionen així.
Exactamente.
Sí, sí, tienen toda la cantidad de trucos
que tienen las grandes superficies
para que el consumidor acabe yendo hacia un lado o a otro.
No solamente trucos,
sino también cómo utilizan esas dinámicas
para presionar al que le provee
y decirle, bueno, pues si tú quieres estar en esta estantería,
pues tengo que pagarte menos por el...
o pagarte en tres meses
o, bueno, también una estrategia de mercado
que lo que hacen en el fondo es oprimir al proveedor, ¿no?
Que en muchos casos, pues, el proveedor es el campesino
y entonces el campesino al final, pues,
no puede sobrevivir, ¿no?, con este modelo.
Y lo que pasa, pues comentaba antes el Xavi,
pues que la bayesía catalana, pues, desaparece
y también aparte, pues, los países en vía de desarrollo
que también se ven perjudicados por este modelo,
puesto que el consumo de alimentos hoy día
no es un consumo local, sino que ya estamos también...
Igual que se globaliza la economía,
pues se globaliza también la alimentación
y entonces nosotros tenemos una posibilidad inmensa
de dónde podemos coger los tomates,
dónde podemos coger los pimientos,
de dónde podemos coger...
Entonces, si resulta que el proveedor español o catalán
pues no me interesa lo que me ofrece,
pues cojo, me voy a otro, que me deja una...
Bueno, pues, y no me interesa la mano de obra,
no me interesa cómo se ha producido a nivel medioambiental,
las condiciones laborales, no me interesa nada.
El consumidor de eso no es consciente.
Sí, clar, o ho és i no ho volem i ens és més còmode,
perquè potser ens és més còmode
agafar una safata de poliespant
amb el plàstic corresponent amb la car
i agafar les pomes amb aquesta safata,
amb aquest embolcall,
que també estàs, doncs, creant un rebuig
i m'és igual preguntar-me, doncs,
què hi ha darrere, què no hi ha darrere.
A mi és més còmode, a mi és més econòmic,
pim-pam i tiro, no?
És aquesta vegada l'actitud que tots tenim, no?
I que hauria de ser una mica més responsable.
Sí, però jo també vull insistir que moltes vegades
al consumidor quan entra a un supermercat
no li deixen l'opció.
No té la informació ni li donen l'opció.
O ja li donen amb la safata, vull dir que moltes vegades...
No, no, és que te la dones,
és que no tens altra opció més que aquesta, eh?
Per això vull dir que d'alguna manera
també en aquestes jornades
volem intentar reflexionar críticament
respecte...
O sigui, no volem entrar,
perquè crec que seria falsa,
en una dinàmica de culpabilitzar el consumidor,
sinó prenent consciència crítica
de l'impacte, a nostre entendre,
molt negatiu que està tenint aquest model
de distribució dels supermercats.
I a partir d'ahí veure quina és la possible capacitat
d'un grup dels consumidors
amb una visió més crítica
de poder d'alguna manera pressionar
o potenciar altres models
de distribució de l'alimentació.
Una de les alternatives
fos als mercats, per exemple,
a l'hora de comprar producte fresc, no?
Exactament, sí, sí.
Això seria una de les alternatives.
I què em penseu de...
Ara en determinades grans superfícies
i supermercats també veus
simbòlicament algun prestatget
que hi ha productes del comerç
en just i solidari.
Sembla que sigui una anècdota,
però també podria ser una possibilitat
de tirar més endavant.
És una altra de les maneres
també per atreure el client, no?
Esteu a complicat, no?
Vamos a ver, dentro de lo que es
el modelo de comercio justo
y dentro de lo que son todas las organizaciones
que están y que trabajan
por un modelo de comercio justo,
existe todo un debate
sobre si realmente es compatible
vender en la gran superficie
o en este modelo IP mercado-supermercado
productos de comercio justo
o realmente no es compatible.
Y existen realmente dos teorías, no?
Entonces, yo apuesto más
por la que realmente no es compatible
vender productos de comercio justo
en una gran superficie
porque realmente, bueno,
pues lo que promueve en la gran superficie
es totalmente contrario al comercio justo.
Entonces, por mucho que quieran
no puedes defender por un lado
bajar y abaratar precios
todo lo que puedas
y por otro lado pensar
que el campesino que está comprando
ese producto
pues está teniendo...
es que no es compatible, no?
Porque es que este modelo
es destructor en cualquier caso.
Destruye el campesino de aquí
pero también destruye el campesino de allí.
Y sinceramente
no es que no es compatible.
Es que no...
No sé si...
Sí, o sea, yo creo que
de alguna manera
es más una operación de imatge
de aquellos grans distribuidores
porque en la práctica
el seu volumen de negocios
es fa de alguna manera
cada vez a la vez desarticulant
toda la estructura
del petit campero,
del petit productor
tant als Paísos del Sur
com lo que ya ha fa temps
també està passant aquí a Catalunya.
Que els diguin els pagesos
el que cobren pel seu producte, no?
Ahí está.
Llavors, a vegades
també jo crec que
hem de ser tan més crítics
com a vegades
idees bones
com el comèix just
es poden ser utilitzades
més en un element d'imatge.
Jo crec que amb això
també hem de tenir
un esperit crític.
Casi igual
con la agricultura ecológica, eh?
O sea, tres quartos de lo mismo
es...
O sea, que se sale
de lo que es
los principios de la agricultura ecológica
cuando uno está comprando
agricultura ecológica
en una gran superficie.
No tenim més temps.
Ho lamento moltíssim
perquè el tema és ampli
i interessant.
Per tant, enrematem als oients
que s'acostin a la Facultat
de Ciències Jurídiques
a partir de dos quarts de cinc
de la tarda
i escoltin els diferents
ponents.
Entre ells tenim el Javier Latorre,
Marta Rivera,
de Veterinaris
Sense Fronteres
i que lamentem molt de veritat
no hagués disposat
de més temps.
Us esperem un altre dia.
En tot cas, digues,
molt ràpidament.
Sí, molt ràpidament.
També en aquestes jornades
a partir de les set de la tarda
hem convocat una taula rurona
en la qual hem convidat
a diferents iniciatives locals
existents aquí a Tarragona
i ruralies
en el tema agroecològic.
Vull dir que també tindrem
l'oportunitat...
Presència local.
Ahí está.
Moltíssimes gràcies a vostès
també per acompanyar-nos
al matí de Tarragona Ràdio.
Són dos quarts.