Hola, bon dia. Avui hem anat força lluny amb l'unitat mòbil de Tarragona Ràdio.
Podríem dir que hem seguit el curs del riu Francolí
i som al terme municipal de Valls, a la comarca de l'Alcant.
Hem vingut fins a un terreny de cultiu per veure com es fa el calçot,
com es cultiva, com seguir tot el procés,
des que es planta fins que es cull i arriba després
a ser de la indicació geogràfica protegida,
que en volem parlar del sota de Valls.
No tots serveixen, és a dir, no tots els calçots
són aptes per ser d'aquesta indicació geogràfica,
per aquesta indicació de qualitat.
Ara sabrem quins són els que hi entren i quins són els que no hi entren.
I, de fet, per fer-ho, per parlar-ne,
som, com dèiem, aquí a prop del riu Francolí,
en aquest indret de la comarca de l'Alcant.
Ens acompanya Francesc Javier Mill,
que ja és el president de la indicació geogràfica protegida.
Francesc Javier, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia.
Per explicar com és tot el procés,
jo crec que hauríem de començar pel començament,
però d'entrada on som?
Explica'ns, més o menys, geogràficament, en quin lloc som.
Geogràficament, de Valls direcció al Cuvé,
passat el riu Francolí,
arriba a les quatre carreteres, que diem nosaltres,
que és la que va cap a Reus, o cap a Valls,
cap a la Masó, o cap a Piquemujons.
Tirem cap a la Masó,
i a 150 metres,
entre el Cruze i el Pont de Goy,
està la finca aquesta, el terme de la serra,
que és el primer any que produïm calçots aquí.
Parlem, doncs, d'aquest procés.
Aquests calçots que estem veient aquí ara,
que tu ets a punt d'acollir,
perquè generalment colliu cap a final de setmana
per poder tenir el gest de cara al cap de setmana.
S'han hagut de plantar.
Quant temps fa que estan plantats aquests calçots?
Bé, aquests calçots es van plantar a la ceba,
es va plantar més o menys a mig agost.
La gent planta de mig agost o mig setembre,
depèn de la zona que fan de cultiu.
Si és més tocant a la costa ho fan més tard,
més a l'interior es fa més aviat,
perquè en teoria fa més fremdament aviat també,
llavors el calçot té més temps de créixer.
I bé, la ceba aquesta està plantada a mig agost,
com dic, treu arrel de baix i grilla de dalt,
i així que van creixent els grills
i va aportant terra o tocant el grill.
Es va calçant, que d'aquí ve el nom de calçot, precisament.
Abans es feia manualment,
ara ja es fa amb el tractor,
tot i que cada vegada s'ha de repassar una miqueta,
perquè es tinguin la mida adequada
de llargada de cama blanca.
I bé, quan veieu aquí que ja comencen a estar a la mida,
s'ha d'anar fent un bon triatge,
no s'arrenquen mai tots de cop,
sempre has d'anar triant les motes que estan bé
per mirar la màxima qualitat
i que n'hagis de llançar menys.
Llavors això, clar, passes molt més temps,
però així el triatge en passes menys
perquè pràcticament la majoria estan bé,
compleixen la mida de la normativa.
Ja tenim aquí un pare que està començant a collir,
anar triant,
tirem tots els manats dels calçots en un costat,
tenim passadissos,
passem al carretó i anem cap aquí a la taula,
que és la taula de selecció que diem.
I aquí netegem si hi ha alguna fulla seca,
anem separant totes les motes,
totes les unitats de calçots,
i bé, llavors, si n'hi ha algun que no compleix la mida,
el separem, aquest val rebuig,
no se'n fa res,
i tots els manats que compleixen la normativa,
tots són manats de 25 o de 50 unitats,
cada feix,
amb l'etiqueta penjada i lligats amb fil blau.
I així ja podem considerar que és un calçot d'IGP,
un calçot de Valls.
Més o menys, quina àrea geogràfica agafa l'IGP?
Perquè no és tan sol la comarca del Camp,
no és amb nosaltres,
crec que també arriba fins i tot al Baix Penedès.
Sí, les quatre comarques de l'IGP Calçot de Valls
és el Camp, Tarragonès, Baix Camp i Baix Penedès.
Aquestes quatre comarques es van triar
perquè són les màximes,
les que tota la vida ja han produït calçots,
des que hi ha hagut el boom de les calçotades.
Primer es parlava de fer-ho a nivell del municipi de Vallsol,
però és molt reduït,
i llavors ho vam ampliar,
i de fet els de fora també s'ho demanaven,
que hi poguessin entrar.
I de moment ho hem reduït amb aquestes quatre comarques.
Són quatre comarques,
que la característica principal que tenen totes
és que la terra porta molta calç,
i aquest calç del terreny,
com que el calçot està tant de temps a la terra,
va agafant els nutrients d'aquesta terra,
i això aconseguim que quan cuiem calçots d'aquests amb IGP
queden molt dolços.
El gust els diferencia totalment
de qualsevol altre tipus de terreny.
Aquests dies hem parlat molt del temps.
La setmana passada, en fi,
nevades a les comarques de les Terres de l'Ebre,
també en alguns punts del Camp de Tarragona
han tingut fred,
ha arribat finalment el fred,
però abans que arribes a aquest fred
han tingut un temps força anòmal.
S'ha parlat molt d'aquestes altes temperatures
impròpies de l'hivern,
i també es va parlar també de la reu rossada,
un concepte que molta gent
ni n'havia sentit a parlar mai,
i aquests dies sentien com els mitjans de comunicació
parlaven de possibles pèrdues de l'IGP,
en fi,
que la collita no aniria com havia d'anar,
de tot plegat per les altes temperatures.
Això finalment no ha estat així,
tampoc no era tan així, no?
No, de fet nosaltres vam anunciar,
i això sí que era cert,
que hi havia un 70-80% de calçots afectats,
i degut a un fong,
que es diu de la reu rossada,
tal com vés dit,
i bé aquest fong nosaltres el coneixíem amb el cebollí,
cap al final del procés del cebollí,
que després arrenques la ceba,
però bé, com que ja arrencaves la ceba,
no repercutia per res,
però aquest any,
degut precisament a les altes temperatures,
fins molt tard,
aquest fong s'ha va anar desarrollant.
Hi ha anys que el primer calçot que culls,
els primers de tot,
que hi ha vegades és a finals de novembre o així,
no trobes algun arrel,
però ben poca cosa després amb el fred desapareix,
i aquest any,
com que ha tardat precisament més a venir el fred,
aquest fong s'ha desarrollant molt més,
i realment hi havia un 70-80% de calçot afectat.
El que estava molt, molt, molt afectat,
aquest ja no es podrà acollir,
no hi serà temps a créixer,
però aquests últims dies estem veient,
ja fa pràcticament una setmana,
que el calçot té aquesta capacitat
que va traient arrel nova,
i el fong va perdent terreny,
dins del que és l'arrel,
només afecta l'arrel aquest fong.
Tothom pot estar tranquil,
que el calçot que arribi al mercat
és comestible totalment,
i no ha de passar pas res a la persona.
Però bé, ja ho dic,
parlant d'un 70-80% afectat,
i ara sembla que la cosa vagi minvant,
i bé, quan sigui mig març o així,
veurem realment el que haurà pogut perjudicar
aquest tipus de fong.
El calçot que no s'arribi a fer
és que realment està molt perjudicat.
Com identifiquem la reu rossada?
En podríem veure algun?
Aquí, tot i que la teva finca
no és de les més afectades que hi ha hagut,
però si ara estàs mirant un calçot,
veiem les arrels, com és?
Bé, normalment comença pel centre de la mota,
aquí, tal com us comentem,
no és que estigui massa afectada,
i ara en aquests dies que ha fet fred i tot això,
doncs, va tirant més la rel nova, no?
Però s'està aviant que el que és la mota
el calçot quan l'arrencres,
al centre de la mota,
hi ha un munt de rels que són rosades o vermelles,
les agafes i es trenquen,
perquè són seques,
quan s'asceca es torna vermella,
i bé, al costat encara n'hi ha de tendres.
Realment, les motes que estan molt afectades,
que pràcticament ha agafat tota la capacitat de la mota,
de la superfície de l'arrel,
aquests ja no tiraran,
ja se n'ha assecat totalment i ja no faran res.
Però els altres, doncs, van traient arrel,
com pots observar,
i al mig n'hi ha, una miqueta d'arrel vermella,
però té més força l'arrel nova que surt,
per tant, anirà creixent el calçot,
i esperem que hi siguem a temps acollit.
Per cert, Francesc, veig que ha vingut el teu pare,
Anton, no? Es diu?
Anton, bon dia.
Bon dia.
Vostè ara estava acollint per allà.
Abans em comentava que ja fa 50 anys que cultivant calçot, eh?
Sí, ja des de fa més de 50 anys que jo n'estic cultivant, ja, de calçot.
Han canviat molt la manera de treballar,
de llavors, amb ara, m'imagino, que les màquines, sobretot, no?
Bueno, és que llavors se feia tot amb benya,
amb baixada, amb les arpes, amb tot,
i ara, doncs, se fa amb el tractor,
i mires la manera de patir menys,
i puc en fer més.
Escolta'm, i vostè com veu que hi ha tanta gent aquí al camp,
en aquesta festa que es va fer la setmana passada a la Calçotada,
la gran festa de la Calçotada?
Això també era així abans?
Era tan conegut al Calçot, arreu de Catalunya?
Bueno, es va començar,
això es va començar amb una colla d'artistes d'aquí valls,
que van començar ells a formar,
que em sembla que se'n deia la penya de l'olla,
i van començar ells,
i llavors van llogar, ai, llogar,
van convidar gent de Barcelona,
que vinguessin aquí,
i llavors se va començar a estendre,
i des de llavors, que no s'ha parat,
és clar, any, rere any,
doncs, de cada vegada més.
Tenim, per tant, Calçot per anys, eh?
Així ho sembla, i que continuï.
Vostè ara està aquí en un procés de l'engranatge, no?
És a dir, què fem aquí, en aquest cas?
Estem estriant-los?
Els de baix anant estriant,
i trec si hi ha cap puller dolenta,
i llavors els petits separats,
perquè aquells ja no poden anar amb l'etiqueta,
i només se deixen els que fan la mida necessària,
i que siguin, doncs, per poder posar l'etiqueta.
Que siguin macos, eh, Anton?
Francesc, hi ha unes mides, no?,
per la indicació geogràfica protegida,
unes mides determinades, si no hi entra, no hi entra.
Exacte, el principal de la normativa
és que ha de tenir de 1,7 a 2,5 centímetres de diàmetre,
mesurat a 5 centímetres a l'arrel,
i és una miqueta complexa,
però molts calçots de baix són molt doblots,
llavors s'han de medir una miqueta més amunt, no?,
de 1,7 a 2,5 centímetres de diàmetre.
I la llongitud de cama blanca
ha de tenir entre 15 i 25 centímetres.
Tots els calçots que entrin dins d'aquestes normatives
i estiguin cultivats dins d'aquestes quatre comarques
que hem comentat abans,
doncs se pot posar l'etiqueta d'IGP de calçot de baix.
Això vol dir que és un procés de qualitat.
La gent que ho compra sap que aquell calçot és de qualitat,
que sap de l'origen que ve,
del lloc on s'ha produït aquest calçot,
i per tant té una garantia, una garantia de qualitat.
Aquí hi ha les etiquetes que hi possego,
l'etiquetatge, i també és important,
perquè si a través d'aquesta etiqueta que té un número,
es pot saber d'on ve el calçot, no?
Exacte, cada etiqueta porta un número de referència darrere,
i per qualsevol anomalia que hi hagi dins els calçots,
hi ha un número de telèfon baix i es pot trucar,
i en qualsevol moment nosaltres, el Consell Regulador,
si el client ens dona el número de referència darrere l'etiqueta,
sabem quin productor ha fet aquell calçot gran,
o si hi ha algun problema,
sabem realment qui l'ha produït aquell calçot.
Això és molt bo, perquè l'atressibilitat dels productes
cada vegada està més endavant el mercat,
i la gent vol saber d'on ve aquest producte,
quan s'ha fet,
inclús hi ha molts productes que s'arriben a saber,
inclús els tractaments que porten realitzats.
De fet, el calçot és un cultiu d'hivern,
d'hivern entre cometes,
normalment és d'hivern,
aquests últims anys potser fa una miqueta més de calor,
però ara no, ara ja tenim fred,
i ara ja està bé,
i precisament per aquest fred que fa,
i el cultiu del calçot és d'hivern,
té molts pocs tractaments.
A més a més, sabem que és un producte anti-cancerigen,
més aviat ajuda a que vagi bé per la circulació de la sang,
és diurètic, vull dir,
hi ha una sèrie de coses que és un producte natural i perfecte.
Ja estudis, fins i tot,
crec que estic buscant informació de la Universitat de Barcelona,
crec que van fent l'estudi amb el calçot i altres productes,
i deien això, que teníem propietats,
que és molt recomanable per la salut menjar calçot.
On érem?
El procés d'acollida ja l'han fet,
és a dir, els hem collit,
els porteu cap aquí amb el cartó,
hem vist com ton pare em portava un feix,
i un cop aquí a la taula,
aquest triatge, no?,
en funció de les mides,
i també fer-los una mica de cara bonica, diguéssim, no?
Exacte, sí, per això triam una miqueta el sec,
aquest any s'han assecat una miqueta,
degut a la calor que ha fet,
i la humitat, ni que no hagi plogut,
clar, si no plou els hem de regar,
doncs amb la humitat que han fet,
i la calor s'ha cremat una miqueta a la fulla,
però bé, després del procés aquest de triatge,
jo crec que queden prou aptes,
tu pots veure, a punt per anar al mercat,
o per anar al consumidor final que ve a casa
a comprar els calçots,
o per anar a la cooperativa,
dir que a l'IGP Calçot de Valls
hi ha tres cooperatives dins,
que formen el Consell Regulador,
que és la cooperativa de Valls,
la cooperativa del Covell,
la cooperativa de Cambrils,
i a més a més més gent,
gent en particular,
que agafa les quatre comarques,
ja en total som uns 50 socis,
i la cosa va més.
El nostre record de calçots produïts
és de 5 milions,
aquest any érem molt optimistes,
i quan era finals de setembre-octubre
creiem que superaríem aquesta quantitat,
però em sembla que quedarem curts,
debut al que hem comentat abans,
però bé, tot i així potser no serà tan pitjor
com pintava la cosa,
i gràcies al temps que ha fet fred,
nosaltres estarem contents,
i els de la muntanya també,
si hi ha anat,
així podran esquiar,
i tothom estarà content.
I si vostès volen anar a comprar
calçots d'aquesta IGP,
de Calçot de Valls,
per tant aquesta protecció,
aquesta designació de qualitat,
s'han de fixar que estan lligats
amb un fil de color neveta,
de color blau,
i que porten aquesta etiqueta
en veuran aquest número 1,
de referència,
una referència també als colors de la IGP,
que són de color verd,
i es veu que al Calçot de Valls
hi ha una indicació geogràfica
protegida,
que és aquest aixell de qualitat.
Això és important,
que no els donin cap per llebre,
perquè hi ha diferència entre aquests
i els que es puguin comprar
en un altre lloc, no?
Sí, i tant,
la diferència és,
i cal pensar,
que ve un parell de cops l'any
ve una empresa de Barcelona
que es dedica precisament
a fer el certificat de qualitat
de dins dels Consells Reguladors,
i allà inspecciona
molts terrenys,
a l'atzar,
va realment a veure
si realment s'ha plantat
el calçot que està declarat,
quan s'acullen els calçots
sempre ve a finals de setmana,
va agafant els menats,
a veure si compleixen la normativa,
si compleixen les mides,
si estan sanejats,
sobretot que no estiguin rentats,
perquè el rentar perd molt gust el calçot,
hi ve una sèrie de condicions
que ells ho han de mirar
i després certificen realment
que el Consell Regulador del Calçot
de Valls ho fa bé.
Francesc,
com s'ha de cuinar aquest calçot
perquè no perdi aquestes propietats,
aquestes qualitats que té?
Hi ha qui el neteja,
hi ha qui treu l'arreu,
fins i tot,
com ho recomanes fer-ho?
Sí,
jo recomanaria,
primer que tot,
que sigui fresc el calçot,
com menys dies porti collit,
millor,
aguanta més el gust,
el gust,
quan el menges i tot,
llavors que es capsi una miqueta les cues,
de baix que tallin l'arreu,
però que no la tallin massa,
que quedi el cap de vall una miqueta dur,
perquè a l'hora de coure'l
hi ha vegades marxa el suc,
si el talles massa,
quan bull el calçot de dins,
quan el poses a la flama,
marxa el suc,
i així d'aquesta manera,
si queda una miqueta duret baix,
el mateix suc fa bullir el calçot de dins
i queda més gustós,
no perd tant el gust,
jo diria també que es culgués
amb rodolta de ceb,
amb serments,
hi ha gent que diu,
a la flama,
mai a la brasa,
sempre és millor a la flama,
queden negres,
ni que s'embrutin,
quan els treus després de dins
són ben nets i ben peladets,
tots sabem també que
qualsevol tipus de fusta
té el seu gust,
hi ha gent que ho fa amb llenya de pi,
llavors clar,
la resina del pi
agafa gust al calçot,
hi ha gent que ho fa amb pelots,
jo sé gent que ho fa amb pelots,
o amb restes de morera,
hi ha gent que ho fa amb lluc de vellaner,
amb rebrot de vellaner,
això encara,
perquè és molt primet i a sec
i no deix tant de gust,
però bé,
jo diria que l'ideal
és rodolta de ceb,
que aquí a la zona de cebs
no tenim i se'n poden trobar.
Doncs ja ho saben,
per cert,
no se'n poden comprar
d'aquests calçots
on no podem trobar
aquí al camp de Tarragona?
Jo sempre dic el mateix,
aquestes tres cooperatives
que t'he nomenat
segur que en tenen
en tot el temps de la temporada
i si algú allà normalment
compra la verdura
i veu que aquella fruiteria
o verduleria no en té,
doncs el propi verduler
se n'encullarà de trobar-los
per aconseguir
que el client li vagi
a comprar els calçots,
sempre dient que si no ve de dalt
que vingui de baix el calçot,
però a veure quin vulgui
jo estic segur que em pot trobar.
Fins aquí,
en aquest terreny
on som nosaltres
aquí a la comarca de Valcamp,
quants temps estreu
collint encara calçots?
És a dir,
n'hi ha per molts dies,
n'hi ha per mesos?
Sí, de fet,
no és pas dels llocs
més productors de calçots,
precisament valls,
tot i que se'n produeixen molts,
però bé,
aquest any ha començat
la campanya molt aviat,
a mig novembre ja s'encollien,
degut al bon temps que feia,
va créixer molt ràpid
i pràcticament fins a mig abril
o així s'encolliran.
Normalment és fins a Setmana Santa,
llavors quan ve Setmana Santa
si encara hi ha neu,
la gent se'n va a esquiar,
marxen,
aprofiten aquella setmana
per anar de vacances,
molta gent,
i llavors els calçots
ja comencen a baixar.
Tot i que si fa molta calor,
el calçot també es trompa,
s'espiga
i llavors surt com una trompa de dins
i ja diem que ja no som tan aptes
pel consum.
M'han parlat del preu,
quan estan aquest any
els calçots?
Aquests concretament?
Bé, de moment estan a 12 cèntims,
preu final al consumidor,
clar, els mercats
i els restaurants
i això és un altre preu,
lògicament,
però bé, de moment
està sobre aquest preu
que si fa no fas
el mateix preu que l'any passat.
Doncs qui,
no sé si podem comentar
alguna cosa més
que ens hagin baixat,
que no es vingui,
que estiguin tranquils,
tot i que se parla
de la reu rossada,
insistim-ho,
perquè insistim a dir-ho
perquè no hi ha cap perill,
és a dir,
que la reu rossada
no afecta en cap cas
ni té cap afectació
sobre la salut,
això afecta el calçot
i punt,
s'ha acabat aquí.
Ah, exacte,
vull dir,
jo acabaria resumint-ho
una miqueta així.
També vol dir la pena dir
que dins del Consell Regulador
estem fent
una sèrie de proves d'assaig
en una finca
d'un que és soci de dins,
que és de Junta
del Consell Regulador
i anem a veure
cada vegada
a millorar les varietats,
a mirar varietats
que siguin més resistents
precisament als fons,
sigui de les arrels,
varietats que facin
un promig de 7-8 calçots,
així tots se poden comercialitzar
i tindrem menys rebuig,
varietats que aguantin més
qualsevol canvi climatològic
i tot això ho estem fent,
aquest any fem diversos assajos,
però aquest any també n'han començat un,
de mirar de fer una miqueta
de selecció natural,
res de transgènics
ni històries d'aquestes
que es comenten,
mirar de fer-ho
de selecció natural,
que és a través
de diversos llavors,
de mates bones
que hagin sortit,
doncs anar fent selecció,
selecció, selecció,
cada any,
darrere d'any
i al final aconseguir
un tipus de llavor
que ens doni
que aquella ceba
i aquell calçot
sigui el calçot número 10
perfecte per l'IGP
que és el que necessitem.
Aquests 5 milions,
els d'any passat,
aquest any,
en seran una mica menys,
en qualsevol cas,
tots es venen aquí
al Camp de Tarragona,
a Catalunya,
van més enllà?
No, avui,
l'IGP Calçot de Valls
que a vegades
anem expandint més,
el que sí que podem dir
a través de la cooperativa de Valls
és que es pot dir fixa ja
durant la campanya,
s'emporten a Mallorca,
a Menorca,
a Eivissa,
moltes vegades a Tenerife,
a Saragossa,
a Madrid,
parlant així de zones
així una miqueta
fora de la zona,
però pensem en una cosa
que com més s'amplia
la zona de consum
i realment està passant,
més s'amplia
la zona de producció
i d'aquí ve
que vam crear
l'IGP Calçot de Valls,
molta gent deia
que el calçot
que es venia a por
era Calçot de Valls
i no ho era
i per això
vam voler diferenciar
això no el pots prohibir
que la gent produeixin calçots
però almenys
poder diferenciar
el teu producte
dels altres.
Sabem que a Madrid
se'n produeixen,
a Lleida i a Girona
fa molts anys
ja que en fan,
cap baix del Delta,
cap emposta
se'n fan,
al Maria també se'n fan
de calçots
i bé,
de vegades
si a Catalunya
en falta
en el temps forç
les calçotades
n'envenen de fora
i si ens sobren
doncs de fora
venen cap aquí
o al revés,
no?
Vull dir,
els calçots
ja diem
que en pic
estan collits
encara segueixen
corrent per amunt
i per avall.
Quedi clar
que hi ha aquesta indicació
de qualitat
i que l'hauran
amb aquesta etiqueta
que està certificada
i que hi ha al darrere
una feina,
una investigació
com es comentava també
en Quico ara,
vull dir que hi ha
tot un procés,
tota una gent treballant
i que en fi
fa que després
puguem gaudir
d'aquesta qualitat
amb el paladar,
puguem diferenciar
aquest calçot
d'altres
que no tenen
gaire indicació
de qualitat,
el tamany per exemple
també és important
i en fi
també una bona salsa,
no?
Sí,
és indispensable,
a vegades ho discutim
una miqueta
amb una que és
de les típiques
del concurs
de fer les salses
precisament diumenge passat
que va ser
la festa de la calçotada,
doncs clar,
a vegades ho diem
què és el més important,
els calçots o la salsa,
a veure,
jo dic que el més important
és el calçot
acompanyat d'una bona salsa
i ella sempre diu
que l'important
és una bona salsa
acompanyat d'uns bons calçots,
no?
Crec que el promig
de les dues coses
és l'ideal
per fer una bona calçotada.
Doncs deixem-ho aquí
perquè així tindran temps
per rumiar els soients,
que s'ho pensin,
millor salsa,
millor calçot,
vinguin aquí a l'Alcà
o qualsevol altra
de les comarques
productores
d'aquesta indicació
geogràfica
protegida de calçot de Valls
a gaudir de calçotades
en companyia,
sobretot,
ja sigui al restaurant,
ja sigui al camp,
com prefereixin,
això ja és cosa seva
i gaudeixin d'aquests calçots
que encara queden
molts dies per davant.
Francesc Javier Mill,
gràcies per obrint
les portes
de casa vostra,
d'aquí del sol
on som ara
a part del riu Francolí
i fins avià,
fins la propera.
Molt bé,
i gràcies a vosaltres.
També gràcies a l'Antona Mill
que ens ha explicat
aquest 50 anys
de cultiva de calçot.
Això és tot des d'aquí,
des d'aquesta finca,
el trener municipal
de Valls
al camp
a part del riu Francolí
tornem la connexió
i ja ho sabeu,
si voleu provar
bons calçots,
aquesta indicació geogràfica
protegida,
calçot de valls.
Fins ara, bon dia.