Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fargi és una empresa catalana i relacionada una mica amb el tema català
i sensible a totes aquestes coses.
Quan jo els hi vaig comentar, van estar molt i molt contents.
Doncs això que et dic, Fargi és una empresa familiar.
És una empresa que està per tot Catalunya, també a Espanya,
i s'està introduint a nivell internacional.
És un gelat bàsicament natural i no té ni colorants ni conservants.
Els gelats estan boníssims, se'ls has provat.
Sí, sí, ja et dic que sí, que els hem tastat perquè aquí es pot resistir.
I la filosofia Fargi d'alguna manera és qualitat.
I és qualitat amb el cafè, la xocolata, pastissos...
I el propi ambient del local, que també reflexgeix aquesta cosa
de relax, de tranquil·litat, de familiaritat.
A l'espai, home, està pensat sense cap dubte
perquè la gent pugui gaudir de totes les coses bones que hi ha a dintre.
Jo he vist que la Mariana i tu, Trini, us heu saludat, que ja us coneixia,
i clar, no podia ser d'una altra manera tenint en compte
que el gelat de les festes deu portar xartrés.
Com no.
Poc o molt, perquè si no, dius, amà.
Si no, expliqueu-nos una miqueta com han anat els tractes, entre cometes,
a dir, fem un gelat, val, i posem xartrés, i com, i de quina manera.
Doncs, goita, mira, és que clar, a Tarragona no posar xartrés dona la impressió
gastronòmicament que falta un element.
Doncs sí, la veritat és que sí.
I van començar a fer coses, barrejades totes elles, sempre en xartrés,
salsetes, per combinar amb el gelat.
Van fer una cata amb tot un munt de gent, i mira, van decidir concretament
el gelat de mandarina, que és d'aquest any, és un gelat extraordinari,
i la salseta és de caramel, amb xartrés,
amb les proporcions que els catadors que van vindre van imposar,
perquè, evidentment, jo no soc d'aquí, i vaig posar el xartrés groc.
I em van dir, no, no, aquí falta alguna cosa, i va dir, no, la proporció.
Ah, clar.
Xartrés i part de verd.
Per tant, porta groc i verd, el gelat, de les dues.
Sí, sí, clar.
El gelat de mandarina, i regat amb xocolata negra calenta.
A més, xocolata negra calenta.
Sí, ja és impressionant.
Això és, ja...
I parlant amb la Màriam, doncs, bueno,
ella m'ha anat explicant una mica, també, el tema del xartrés a Tarragona.
I la mamadeta, i totes aquestes coses, que jo les coneixia així,
però ella m'ha anat tecnificant.
T'ha fet un curs intensiu.
Això mateix, de les quantitats, de com, etcètera, etcètera.
Sí, sí, molt bona relació, sens dubte.
Perquè la Màriam fa molts anys que està present per les festes de Santa Tecla.
Jo no sé la primera vegada que va venir aquí a Tarragona
i es va trobar enmig d'aquesta cosa de Santa Tecla
i aquesta autèntica devoció.
Ara potser em titllant de sacrílega.
Jo no sé si hi ha més devoció per Santa Tecla o pel xartrés.
Suposo que hi ha col·lectius de tot, eh?
Que, afortunadament, a la ciutat hi ha gent per a tot.
Tu com vas veure, diu, però aquesta gent té molta dèria pel xartrés, no?
Jo sempre m'he quedat molt impressionada, però realment ho vivim amb...
Fa molt, no?
Marian, que véns aquí a Tarragona per les festes.
Doncs jo fa quasi 15 anys, ja.
Això t'ho dic, ets una veterana.
Sí, sí.
Però sempre molt agraït i és un ambient que ens agrada moltíssim,
que el xartrés es pugui associar a totes les festes.
Doncs tant la Fargi com altres entitats sempre fan seu el xartrés
i doncs el barrisen en les seves festes, en la seva identitat
i això ens agrada molt, és realment un plaer.
Ara, després de la una, vindrà un dels pastissers de Tarragona,
l'Eduard Soriola, a parlar-nos del braç de Santa Tecla,
aquest braç de nata que fan els pastissers.
Però amb ell és curiós perquè sovint, fora d'aquesta època de l'any parlem,
i, per exemple, per tot sants que ara s'acosta,
ell sempre fa panellets de xartrés.
Vull dir que no li falta...
I aquest Nadal, em penso que també ha fet fins i tot
algun qualsevol torró de xartrés.
Vull dir que al final, com diu la Trini,
el xartrés comença a estar present a tot arreu.
Sí, sí, sí.
Eduard és en tot l'any.
Eduard és un gran col·leccionista de xartrés,
és un bon amic nostre,
i la veritat és que als seus pastissos mai li falta el xartrés.
A mi m'agrada molt cada cop que véns, Marian,
són temes d'aquells que a vegades els parlem,
però també és el que fa tradició, la reiteració de tot allò,
perquè sí que la deia, ah, si donem les coses percebudes,
no es van incorporant els nous vinguts a la demarcació.
No ha estat una ampolla de xartrés el que s'ha trencat,
ha estat una ampolla avui, no passa absolutament res.
El tema del xartrés, que aquí a Tarragona,
que a diferents punts de Catalunya,
es considera una beguda d'un nivell,
vull dir que allà on vosaltres l'última vegada m'explicaves
que estava tenint expansió a països com ara Austràlia,
que la projecció internacional anava fins i tot una miqueta més enllà d'Europa,
on hi ha alguns licors que ja són molt tradicionals,
molt locals i costa molt que la gent accepti altres
que també tenen aquest aspecte local.
Però altres conditeinents sí que estan entrant al xartrés molt bé
des de fa un quant temps.
Sí, el xartrés, ara vam celebrar fa dos anys els 400 anys de licor.
És realment un licor molt tradicional,
però que a la vegada és un licor molt jove,
perquè cada vegada es consumeix més també en locals de nit,
en locals de gent jove i arreu del món.
Actualment hi ha més de 100 països que acolleixen el xartrés
i es consumeix a Europa, a Amèrica, a Nova Zelanda, a Austràlia...
El concepte del barrilet, ja ho vam comentar altres anys,
ve d'Austràlia i...
Sí, que ningú es pensi que aquest és un invent nostre dels tarragonins.
El que passa és que som molt espavilats a l'hora de copiar allò que ens convé
i ho han copiat molt bé, això del barrilet, segons algunes opinions.
Per cert, cortesia obliga, no t'he preguntat pels pares cartoixans de Guarón,
com estan? Estan tots bé de salut? M'imagino que sí, no?
Estan molt bé i un any més s'han volgut fer una petita dedicació a les festes
i així han seleccionat unes ampolles, les han vestit de festa,
amb el cartell de les festes enguany, i tot molt bé, amb el seu secret,
encara el guarden.
Són sèries limitades, ja saben que és aquesta deferència
que tenen els pares cartoixans de Guarón de fer una sèrie limitada,
que es pot trobar a diferents establiments també emblemàtics de la ciutat.
Fins a quantes ampolles han fet, Mariana, aquesta ocasió?
Doncs enguany han fet 4.000 ampolles de groc i 600 de verd.
Jo l'altre dia, t'ho diràs, no tens altra feina, si dona, com tothom,
però pensava, això del canvi climàtic, les herbes, les espècies en extinció,
si s'acaba alguna d'aquestes herbes del secret millor guardat del món,
que és el secret del xartrés, què faran els pares cartoixans?
Anar a recolectar altres herbes que puguin substituir les presents?
Què et sembla?
Doncs la veritat és que no ho sabem.
El que sí que sabem és que realment només són productes naturals.
Ja sabeu, com comentàvem dels gelats de la farge,
doncs el xartrés també és totalment natural, el color és natural,
el groc gràcies a la mel, el verd a les plantes,
i doncs esperem que es conservin aquestes plantes.
Tenir-hi, tu com els pares cartoixans que no desvetllen lògicament el secret del xartrés,
vosaltres el secret dels vostres gelats,
tampoc el desvetlleu, no?
No, clar, clar, tu diràs.
Però bé, hi ha un secret que és evident, que tu ho deies, no?,
els productes naturals, sobretot.
Sí, sí, això és molt, molt important.
És un plaer estar en contacte amb un tipus de producte, el gelat,
que en aquest cas ja dic, és ben, ben natural,
són fruites, són, són, bueno, tots els ingredients naturals, en definitiva.
A mi m'ha incuriosit una miqueta, quan parlàveu d'aquest tas que anàveu fent,
al final heu arribat a aquesta combinació magnífica,
la mandarina, els cítrics amb la xocolata, és genial.
Quines altres proves vau fer? Amb quins altres sabors ho vau provar?
Doncs, mira, ens vam proposar que, per exemple, aquí a Tarragona,
hi havia un postre típic, que era la vainilla amb crocant,
i amb una cullera la tallaven i posaven el xartrés.
I vam provar de fer alguna cosa similar a això.
I després amb altres gustos que a mi m'encanten, no sé,
per dir-te el, no sé, la maduixa o la ballana,
la ballana no perquè era doctor, no era interessant, però, bueno,
bueno, ara no recordo, però eren cinc tipus de coses.
Intentant seguir la tradició.
El que passa és que els gustos de les persones també ens ha canviat,
el paladar, a mesura que hem anat provant altres combinacions.
Abans parlàvem de la combinació magnífica de la xocolata i un cítric,
amb la mandarina, en aquest cas.
De tota manera, dintre el tema català és habitual,
perquè la nostra cuina està molt sortida de l'àcid en salat,
amb el dolç i el salat, no?
Coneixem els gustos, coneixem la combinació.
Quina serà la presentació?
Sota quina presentació podem consumir el gelat de les festes?
Sota quina presentació?
Doncs, inicialment, a casa, o sigui, dintre el local,
a través de copa, per emportar amb terrines.
Això també veient una terrineta també ho podem...
I per emportar a casa es pot portar el gelat per un costat,
la xocolata per un altre i la salseta per un altre.
Molt pensat per portar a casa.
De fet, tenim una llista gran de persones que ens han dit,
sisplau, nosaltres vindrem per fer postre a casa.
Ah, i us han fet ja la reserva.
Nos han fet reserva, sí.
Ens ho aconselles, que ho reservem que ara a Santa Tecla,
tot i que no arribi el moment, eh?, quasi reservar-ho.
Sí, sí, perquè com que ha sortit en molts mitjans de comunicació
i d'a més, la gent, doncs...
El presenteu aquesta tarda?
Aquesta tarda, a les 7 de la tarda, crec.
Aquí, exactament, a la vostra, al vostre establiment de la Granda.
Aquí, a la nostra botiga, hi ha uns tiquets que han sortit en el mes de Tarragona.
I, bueno, aquest tiquet tenen la cata gratuïta
per fer el tastet.
Per fer el tastet, efectivament.
I immediatament he de dir, escolta, això per Santa Tecla ho hem de portar a casa.
Sí, sí, sí.
Perquè dius, l'espineta, aquella cosa més que mengen els que no els agrada l'espineta,
després fas el geladet perquè baixi bé,
el cafetó i el pastís de Santa Tecla amb la copa de Chartres.
I l'endemà, mira, la peonada s'hauria de fer l'endemà de Santa Tecla.
Per poder cremar tot allò que ens anem crespint.
Sí, sí, l'element vinculant del Chartres, no?
Déu-n'hi-do.
Doncs, escolteu, estem encantats d'aquesta col·laboració.
Que n'hi hagi moltes, perquè la Santa Tecla gastronòmica
sigui una altra de les àrees de la festa que cada cop creixi més.
Ha estat un plaer de veritat saludar la Marian,
com cada any és la responsable de Chartres Difusió,
i conèixer la Trini Ferrer,
que és la responsable de la cadena Fargi aquí a la ciutat de Tarragona,
que d'alguna manera sereba el seu primer aniversari a la ciutat
amb aquest gelat de les festes.
Molt interessant.
Doncs, Trini, moltíssimes gràcies.
Fins la propera.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia i bona festa major.
Igualment.
Molt bé.