Molt bon dia, senyor Joan Martí.
Hola, bon dia.
Sempre diem allò, primer rector de la URB,
és una qüestió que aquí, a nivell local, sempre ho diem.
Jo no sé quan ha vostès l'entrevista en altres llocs de Catalunya
o fora de Catalunya, si l'hi posen més enllà del currículum,
això de primer rector de la URB,
perquè ja sap que és com un estigma.
Em sembla molt bé, i sí, en general,
també fora de Tarragona es recorden de l'etapa
en què vaig fer de rector en aquesta universitat,
de la qual formo part.
I tant, aquesta és una altra.
El món de les paraules és fascinant.
i no per una minoria,
sinó perquè conscient o inconscientment les utilitzem.
I la prova és que la notícia que ja havia sortit,
ja s'editava aquest diccionari de la llengua catalana,
la segona edició, no?
La segona edició, exactament.
La primera era del 95, si no recordo malament.
Recorda bé.
Va ser una notícia de primera portada,
en molts diaris, als telenotícies,
i fins i tot ja ha començat una miqueta el debat públic.
però més enllà va ser objecte de comentari.
No dic que el carrer anava ple,
però si escolta,
ja saps que en català podem dir això o allò altre.
Vull dir que la publicació d'un diccionari
sigui una notícia d'interès general,
ja és una satisfacció per vostès, m'imagino.
Sí, evidentment.
Val a dir que un diccionari acadèmic, com és aquest,
o normatiu, com se n'hi vulgui dir,
o les dues coses, un diccionari normatiu i acadèmic,
genera sempre una expectació i un interès per part dels parlants.
Això passa quan apareix una nova edició,
per exemple, del Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.
Lògicament, en el cas de la llengua catalana,
tenint en compte que és una llengua
que viu en una situació de normalitat des de fa segles,
és encara més normal i lògic
que l'aparició de qualsevol obra normativa
sobre aquesta llengua generi expectació.
Algú ha dit alguna vegada
que tots els catalans en sentim una mica filòlegs.
tots els catalans, justament perquè hem d'aplicar a la llengua
un plus del respecte, de l'admiració, de l'estimació,
que ha de superar el que normalment s'ha de dedicar
per una llengua que viu en situació no conflictiva,
doncs això genera, òbviament, el que vostè deia,
genera un interès que de vegades pot sorprendre,
que les persones no especialistes, no lingüistes, no filòlegs,
en canvi s'interessin per saber si aquesta forma hi és,
si aquesta no hi és, per què aquesta hi és,
per què aquesta altra no, etc.
Pot ser que algun col·lectiu se senti menys tingut,
un altre que digui això no va d'aquesta manera.
En definitiva, els lingüistes han de prendre decisions
molt difícils a vegades, no?
Sí, hem de prendre decisions que impliquen una tria,
que impliquen una selecció, és a dir,
un diccionari normatiu no pot incloure-ho tot
i no pot ni tan solament proposar-se incloure tot allò que s'usa,
perquè no és la funció d'un diccionari normatiu.
Sí, en canvi, que ho pot fer, o pot intentar de fer-ho,
perquè l'exhaustivitat és impossible d'assolir-la,
un diccionari descriptiu.
Per tant, com que un diccionari normatiu no pot incloure-ho tot,
aleshores s'imposa una feina de selecció, de tria,
que és delicada, que ha de ser molt ponderada,
que ha d'aconseguir que el diccionari que en surti
sigui un diccionari en què tots els parlants s'hi sentin representats,
que no s'hi sentin marginats o excessivament marginats,
i això és una feina que, per això, precisament per això,
perquè és una feina molt delicada,
ha comportat 12 anys des de l'edició primera, el 1995,
com vostè recordava, fins avui mateix.
És una feina difícil.
Com es fa aquesta feina?
Perquè crida molt l'atenció.
Tothom visualitza un col·lectiu de persones, expertes,
i tot un seguit de paraules que sembla que ploguin del cel.
La cosa no va així, lògicament.
No, no. La veritat és que es pot estar en acord o en desacord
amb els criteris, però el que és evident és que qualsevol acadèmia,
i en aquest cas l'Institut d'Estudis Catalans,
i la secció filològica en particular,
s'ha d'imposar un mètode i s'ha d'imposar uns criteris,
uns principis, els quals ha de seguir de manera estricta.
Això, un cop l'obra és acabada i la consulta a qualsevol ciutadà,
no s'acostuma a veure, sobretot si un no és especialista.
Però és evident que hi són aquests criteris que hi han de ser
i que, per tant, les solucions més encertades o no tan encertades,
aquesta és una altra qüestió,
que afecta qualsevol obra humana,
en qualsevol obra humana hi ha més o menys encert,
les decisions responen tanmateix a criteris concrets.
Com ho fem?
L'Institut d'Estudis Catalans compta amb un corpus lèxic,
és a dir, amb un cabal lèxic enorme,
que ara, a més a més, tenim informatitzat,
que es recull des de 1911,
que es va crear la secció filològica,
aleshores a través de fitxes,
ara està, com dic, informatitzat.
Hem buidat pràcticament tots els diccionaris,
hem buidat bona part de les obres literàries,
des del segle XIX fins pràcticament als nostres dies.
Treballem, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra,
en la recollida de formes noves que apareixen
a través del que en diem l'Observatori de Neologismes,
l'Observatori de Paraules que, sobtadament, s'utilitzen.
Tenim en compte tots els suggeriments
i les observacions que ens arriben externament
des de la societat a l'Institut.
Tot això plegat, i potser algun altre fons més
que ara oblido,
tot això plegat constitueix, com dic,
un cabal enorme de lèxic,
el qual analitzem de manera molt minuciosa.
Analitzem cadascuna de les formes
i a través del que és la comissió de lexicografia,
que és una comissió delegada de la secció filològica,
s'elabora, per cada forma que veiem que s'usa,
s'elabora un informe documentat i ampli
que acaba amb la conclusió de recomanar
que aquesta o aquesta altra forma
s'inclogui al diccionari
o, al contrari, recomanar que aquesta o aquesta altra forma
no s'inclogui.
Quan la comissió de lexicografia ha fet aquesta tasca,
la presenta al ple de la secció filològica,
el qual ple discuteix,
fa les observacions respecte a l'informe
de la comissió de lexicografia,
afegeix els matisos que considera que ha d'afegir
i a la fi s'aprova o no s'aprova.
De vegades a través de votació,
de vegades a través de votació,
generalment a través de consens i de sentiments.
Tenint en compte que han incorporat
més de 3.000 paraules,
s'han fet un tip de treballar en aquest sentit,
de votar i de triar paraules d'aquest lèxic.
La llengua, el dinamisme de la llengua,
justament, deu dificultar aquesta incorporació.
No es pot fer una revisió
o una nova edició del diccionari cada dos dies,
tenint en compte la dimensió d'aquesta obra,
però, clar, la rapidesa amb la qual evoluciona
la nostra societat
i la de termes que s'incorporen
fa que sempre sigui insuficient
i sempre es contempli com una obra inacabada.
Sí, jo crec que, a veure,
en aquest sentit no hem d'exagerar.
Qualsevol obra científica
és sempre inacabada.
Mal aniria que ningú considerés
que d'una recerca
en física, en química,
en biologia, etcètera,
arribats a uns resultats
que es publiquen,
és una recerca acabada.
Això, de la mateixa manera
que no es dona en cap àrea de coneixement,
tampoc es dona en un diccionari,
que és resultat, també, d'una feina científica.
Per tant, som conscients
que el diccionari
ha de continuar sent treballat,
ha de continuar enriquint-se
amb les observacions
que, des del mateix institut,
però també des de fora de l'institut
s'hi puguin fer
i, per tant,
des de l'endemà mateix
que va aparèixer,
estem ja treballant
en qüestions
que serviran
o bé per fer-ne
una tercera edició
o bé per fer
una altra mena de diccionari,
un nou diccionari.
D'entre
aquestes més de 3.000 paraules,
el que, a més,
ha transcendit
els mitjans de comunicació
i els titulars, com és lògic,
són els neologismes.
Aquestes paraules,
aquí veiem,
tenim exemple,
de diferents planes del diari.
Light,
zapping,
piercing,
lifting,
internauta,
pixel,
xat,
bingo,
aquest tipus de paraules.
Hi ha altres paraules,
però,
que no són neologismes
i que també s'han incorporat
amb tots els seus drets
al diccionari?
Sí,
l'incorporació
de noves formes
generalment
respon
a les transformacions
socials.
És a dir,
una llengua
és sempre el reflex
d'allò que s'esdevé
a la societat.
I, per tant,
una llengua
ha d'anar
recollint
aquelles novetats
que apareixen
en l'àmbit
de la moral,
en l'àmbit
de l'ètica,
en l'àmbit
de la ciència,
en l'àmbit
de la tecnologia,
en l'àmbit
de l'art,
etcètera,
per tal que
la llengua
no ofereixi
dificultats
als parlants
per expressar-se
de manera adequada.
El major nombre
de neologismes
que hem incorporat
afecten
precisament
això,
els principals
canvis socials,
per exemple,
la convivència
de religions,
la convivència
de cultures
amb els allaus
migratoris,
doncs fa
que
s'hi hagin
inclòs
formes
com
Ayatolà,
com el
Curà,
com Talibà,
etcètera,
o fins i tot
que s'hagin
modificat
algunes
definicions
de formes
que ja
hi eren.
I després
hi ha
l'àmbit
de les
especialitats,
és a dir,
l'àmbit
del llenguatge
terminològic
que se'n diu.
Un diccionari
general
no ha
d'exagerar
el nombre
de formes
tècniques
que s'hi introdueixen,
però és evident
que un dels canvis
socials importants
en l'ús de la llengua
és que cada vegada més
aquelles formes
que eren pròpies
d'un grup
molt reduït
de tècnics,
de científics,
d'esportistes,
etcètera,
cada vegada
s'estenen més.
I per tant,
cada vegada més
també els diccionaris
generals
han d'introduir
formes
d'especialitat.
el camp concret
de la informàtica
és possiblement
un dels casos
estel·lars
que reclamen
que s'introdueixin
formes noves
i en aquest diccionari
la quantitat
de terminologia
en aquest àmbit
és francament
considerable.
I en aquest sentit,
perdoni,
nosaltres
sempre
a l'hora
d'incloure
un terme
d'especialitat
demanem
a un especialista
molt qualificat
que en faci
l'anàlisi
i la definició.
De manera
que és natural
que la secció
filològica
no faci,
no construeixi
la definició
d'un terme
de biomedicina
o un terme
fins i tot
de l'esport
etc.
I per tant
ens servim,
això no ho he explicat abans
quan parlava
de com es fa un diccionari,
ens servim
d'especialistes
rellevants
de l'àmbit
de l'institut mateix,
de l'àmbit
universitari
en general
i a través
del centre
de terminologia
catalana
del TENCAT
disposem
d'una bateria
per dir-ho així
de persones
especialitzades
en les diverses
àrees de coneixement
que ens donen
els consells
ens preparen
les definicions
dels diversos termes
que introduïm nous.
Hi ha àmbits
en aquesta evolució
de la darrera dècada
que ha fet
experimentar
canvis realment
extraordinaris
en l'àmbit
diguem-ne
de l'ètica
de la percepció
dels valors
de la societat
respecte per exemple
a la homosexualitat
a determinades actituds
que podien tenir
connotacions negatives
fa un quant temps
però que lògicament
amb el pas de temps
s'han liberalitzat
aquests aspectes
també els contempla
esclar
en buscant
definicions
de determinades
pràctiques
socials
ara
que estan assumides
amb naturalitat
també les deu contemplar
el diccionari
Sí, sí, evidentment
I aquí qui ho decideix
perquè clar
esports
física
ciència
són terrenys
molt subjectius
no?
Sí
això ho decideix
la secció
filològica
per als termes
diguem-ho així
més
generals
per als termes
d'especialitat
demanem
el consell
d'especialistes
en l'àrea
que es tracti
aleshores
per exemple
en això
que fa referència
als canvis
de valors
ètics
els canvis
de valors
culturals
etc
doncs
hi ha una doble
repercussió
d'una banda
s'incorporen
formes noves
per exemple
homòfob
és a dir
qui
rebutja
i qui és
contrari
a l'homosexualitat
de vegades
aquesta és una forma
que hem introduït
de vegades
més que això
el que es fa
és
corregir
les definicions
condicionades
per uns prejudicis
ideològics
que considerem
incorrectes
corregir
les definicions
que ja
hi havia
en aquest sentit
per exemple
hem tingut
molta cura
no discriminar
les persones
pel sexe
i
determinades
solucions
de definicions
que
ens semblaven
xenofòbia
em penso que era
un d'aquests casos
que també
doncs
objectivitzava
molt
l'objecte
de tenir
uns sentiments
negatius
cap a un col·lectiu
hi ha aspectes
d'aquests
que si t'hi fixes
flexibilitzava
molt
i s'obria
molt
exacte
o per exemple
formes
com
violació
i violar
que en la primera edició
se centraven
molt
en el fet
de forçar
l'acte sexual
en una dona
especialment
això es treu
perquè la violació
pot donar-se
també
en un home
o bé
bladejar
que en sentit
més o menys
col·loquial
vol dir
ser més o menys
bled
en la primera edició
es deia
especialment
una dona
doncs
òbviament
això
s'ha tret
perquè pot bladejar
perfectament
un home
i pot bladejar
una dona
no és patrimoni
de cap sexe
evidentment que no
evidentment que no
no hi ha res
com per adonar-se
als canvis
d'una societat
com
mirar diccionaris
i fan l'experiència
de mirar-se
en llengua castellana
perquè tenen més
diguem
que han tingut
moltes més edicions
i tenen una llengua
que no ha tingut
la problemàtica
de la nostra
un diccionari
de la dècada
dels 40
dels 60
o dels 80
i fins i tot
d'ara
veuen una diferència
abismal
ideològica
de la pròpia societat
no hi parem compte
de la importància
que té això
però vaja
com a tot arreu
sempre surten crítiques
hi ha qui diu
que aquesta edició
serà més controvertida
encara que la del 95
que estava constituïda
sobre el diccionari
Fabra
vostè creu
aviam
algunes articles
s'han pogut llegir
en algunes publicacions
per això forma part
del PAC
podríem dir
no?
Evident
el debat posterior
justament ara
li anava a dir
que malament
si un científic
un cop
et dona
per enllestida
que ja he dit abans
mai definitivament
però per enllestida
circumstancialment
una tasca de recerca
malament aniria
que
tingués
por
o no desitjés
fins i tot
no solament no tenir por
sinó
arribar a desitjar
que hi hagi crítiques
socials
nosaltres
esperem
que n'hi haurà
perquè
tota obra humana
mereix
ser
analitzada
mereix ser
qualificada
mereix
doncs ser
criticada
la cosa que voldria
sobratllar
és que
s'ha oblidat
malgrat que
Pompeu Fabra
és una personalitat
que
justament
s'ha magnificat
justament
perquè
ho mereix
en canvi
s'ha oblidat
que el diccionari
que ell
va
dirigir
el diccionari
general
de la llengua catalana
que es va convertir
en el diccionari
acadèmic i normatiu
de l'Institut d'Estudis Catalans
va provocar una polèmica
que no té res a veure
amb la polèmica
que hi ha hagut
en la primera edició
de 1995
a què vostè feia referència
les polèmiques
que es van generar
entorn del diccionari
general
de la llengua catalana
dirigit
per Pompeu Fabra
van ser enormes
i
hi ha les hemoroteques
del temps
el 1932
i
allí es pot
verificar
com va ser
de difícil
que aquest diccionari
fos acceptat
finalment
per tota la societat
catalana
no parlant
vull dir
no solament
la principatina
sinó també
la del País Valencià
la de les Balears
la de l'Alguer
etc.
les polèmiques
en torn de l'obra normativa
no són noves
en aquest sentit
el català
és una llengua
que es parla
en un territori
molt heterogèni
jo no sé
l'impacte
que pot tenir
en altres territoris
més enllà del Principat
aquest diccionari
i sobretot
amb aquestes polèmiques
i tota la problemàtica
que té el català
en aquests moments
des d'aquest punt de vista
estem força tranquils
en el sentit que
el percentatge
de representació
territorial
de fora de Catalunya
de fora del Principat
a la secció filològica
és molt alt
de manera que
els representants
de les Balears
de l'Alguer
de la Franja
de Ponent
del País Valencià
de la Catalunya
del Nord
és prou substancial
perquè
tots els parlants
d'aquests diversos territoris
s'hi sentin representats
no hem estat
els principatins
els qui hem proposat
aquest o aquest altre terme
de la Catalunya
del Nord
del País Valencià
de l'Als Bial
sinó que han estat
filòlegs balears
filòlegs valencians
filòlegs de la Catalunya
del Nord
algaresos
etcètera
qui han dit
aquesta és una forma
que hauria de ser
i aquesta és una forma
que no
etcètera
etcètera
de manera que
en aquest sentit
jo he repetit
en diverses ocasions
que aquest és
el diccionari
de tots
absolutament
de tots
els catalanoparlants
siguin del territori
que sigui
i no és que sigui
un bestseller
que no sé si és correcte
m'imagino que no
no està inclòs
no
no hi és inclòs
però sí que s'ha venut
moltíssim
tinc entès
milers d'exemplars
que ja s'han adquirit
per quan
la versió electrònica
de moment
hi ha la versió electrònica
de la primera edició
la primera sí
i per tant
estem ja
preparant
la penjada
al web
d'aquesta segona
i crec que molt aviat
els catalanoparlants
podran disposar
i els no catalanoparlants
podran disposar
de la consulta
informatitzada
sigui com sigui
l'ús de les paraules
és gratis
de moment
és
el diccionari
ve a ser com un
rebost
de paraules
que si no consumim
mica en mica
doncs caducaran
com aquells llogurts
que no ens mengem
i que deixem
que es morin
de fàstic
i eren boníssims
doncs probablement
amb les paraules
si no fem ús
d'aquesta norma
d'aquest diccionari
les anirem perdent
no?
Sí
i és
una qüestió
que potser
es valora poc
en la discussió
de si el català
que ara es parla
o un català
més purista
sovint
es tendeix
a cometre errors
per les dues bandes
evidentment
però un dels errors
que la història
ens hauria d'haver
ensenyat
a corregir
és que
determinades solucions
que són genuïnes
del català
i que ens semblen
excessivament forçades
en el fons
no ho són
per què?
dic que hem après
poc de la història
en aquest sentit
perquè
en la transició
a la democràcia
quan el català
recobra
el caràcter
de llengua oficial
poca gent pensava
que desapareixeria
pràcticament
del tot
bocadillo
bosson
cello
asta
poes
i tot això
ha desaparegut
pràcticament
aleshores
ens passàvem molt
dient guitxeta
en lloc de taquilla
també és cert
exacte
que no calia
exacte
de fet la forma
és taquilla
evidentment
per tant
fer escarafalls
i les brometes
aquestes iròniques
sobre àduc
o sobre el llur
o sobre el tan mateix
o sobre el no gens menys
em sembla que
fi
que es pot fer brometa
de tot
evidentment
no s'ha de sacralitzar res
però alerta
una cosa és fer brometa
i un altre menys tenir
no?
si vostè ha dit
al començament de tot
de l'entrevista
ha dit
una cosa
que m'agrada molt
i és
la referència
al respecte
que ens fan
o que ens haurien de fer
les paraules
jo
també subratllo
que una llengua
no s'ha d'utilitzar
en por
no s'ha d'utilitzar
en vergonya
no s'ha d'utilitzar
en especials complexos
però sí que s'ha d'utilitzar
en gran respecte
perquè els sistemes
de comunicació
tots
mereixen aquest respecte
i el mereixen
d'una manera especial
els sistemes
de comunicació
com és el cas
de la llengua catalana
que estan subordinats
que han passat
per prohibicions
que passen
per maltractes
que es marginen
etcètera
i per tant
si anem
menys tenint
aquestes solucions
que són molt genuïnes
del català
perquè ens pensem
que són massa puristes
correm el risc
que d'aquí dos dies
el català
hagi perdut
una fesomia
que és la que li correspon
s'acosti moltíssim
a la fesomia
de la llengua dominant
al castellà
i en definitiva
la llengua catalana
vagi d'aquesta manera
desapareixent
sense que ni ens n'adonem