L'Observatori Europeu de la Televisió Infantil
va visitar divendres el Col·legi Joan XXIII de Tarragona.
L'objectiu era parlar amb els pares,
les mares dels alumnes d'aquest centre.
Ens interessant per a la tasca d'aquest organisme,
que així en principi el que pretén és conscienciar
de la influència que té la televisió sobre els més menuts.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
l'assò pedagògic de l'Observatori.
Gualberra, en Vargas, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Fa molts anys deien que qui ensenyava realment als nens
ens ensenyava als nens i a les nenes.
Era banda de la família, l'escola i tot plegat.
Era el carrer.
Aquest paper del carrer l'està substituint la televisió en l'actualitat?
Bé, en tot cas, el paper del carrer és ben necessari
i és ben utilitzat avui en dia.
El problema, o sigui, la qüestió és que avui en dia
el carrer no és només aquell espai pel qual passegem
o pel que ens trobem a gent físicament,
sinó també seria el carrer virtual,
en el sentit de les pantalles que ens envolten,
que ens fan anar a altres llocs que potser són reals
però estan a l'altra banda del món.
Aquest altre carrer, diríem, també ens forma i ens educa.
És que a mi em dóna la sensació que aquest carrer està més present
perquè, per diferents circumstàncies i òbvies que tots coneixem,
són pocs o és un grup reduït de nens i nenes
els que poden jugar realment al carrer com podíem jugar nosaltres.
Per tant, bona part d'aquest temps de lleure, d'entreteniment,
com vostè deia, el passen no davant de la televisió exclusivament,
sinó davant de les pantalles.
Sí, nosaltres utilitzem el terme pantalles més que res
perquè no només hi ha una, sinó n'hi ha diverses
i a més de molts, múltiples formats.
Tot i que a vegades el missatge arriba de la mateixa manera,
els formats són molt diferents.
Llavors, és molt important, en aquest sentit,
prendre consciència de la necessitat
de conèixer els còdics de construcció d'aquest missatge
i d'aquests nous mètodes, diríem, de transmissió de valors.
Perquè és molt important per tal que els nens i nenes
tinguin aquesta capacitat crítica
davant d'aquestes pantalles i davant de la societat.
Clar, és que tan dolent deu ser
permetre-ho tot i que vegin tot i que juguin a tot
com prohibir-ho tot, no?
Jo no parlaria de dolent o bon,
en el sentit, diríem, de bé i mal, sinó...
No, però ja sap vostè, i disculpi que aquesta vegada
és la tendència, que la por que poden tenir els pares
és restringir-ho, obviar que hi ha una realitat,
que són les pantalles?
Sí, no, a veure, la qüestió és
que l'ús que se'n faci sigui un ús, diríem, conscient.
I, per tant, per ser conscient,
partint del concepte d'alfabetització de Freire,
doncs tu has de conèixer l'entorn que t'envolta
i has de ser capaç que amb l'entorn que t'envolta
desenvolupar-te, no?, i desenvolupar-te com a persona.
Llavors, avui en dia, l'entorn que ens envolten
no és únicament el carrer físic, sinó també aquest carrer virtual.
I, per tant, les pantalles les hem d'apropar.
Ara bé, a l'hora d'apropar-nos,
d'alguna manera, doncs, hi ha un valor, diríem,
de la societat, o uns valors de la societat
que estan en joc i hem de saber qui ens volem transmetre, no?
Llavors, de la mateixa manera que no deixaríem
que pares i mares o no...
Pares i mares no deixarien que els seus fills i filles
anessin pertot arreu sense saber on van,
doncs, avui en dia, quan s'obre una pantalla,
s'ha d'explicar i s'ha d'acompanyar en aquest camí, diríem, no?
Però no es dona, no es dona el cas a la pràctica.
Un pare o una mare, la primera vegada que el seu fill
o fill adolescent surt o va a un determinat lloc,
que l'alerta, l'hi explica,
a vegades, davant de les pantalles,
sembla que els pares i les mares
no acabem de veure aquells punts
que poden crear un conflicte
i que cal explicar prèviament, no?
Bé, és que és...
Com que estan a casa físicament, els nanos?
Sembla que no els hagi de passar res, no?
Ja, és difícil saber,
inclús quan un surt per primera vegada
i és adolescent i va a algun lloc,
és difícil que el pare i mare sàpiga
què li passarà o què farà, no?
Per tant, el que sí que és important
és haver-ho parlat abans
i haver-ho treballat abans.
És a dir, haver acompanyat
en el procés de fer-se responsable
de les coses, no?
I dels usos de les coses.
Llavors, en aquest sentit,
tot i que la pantalla estigui a casa,
és necessari que hi hagi un apropament
del infant amb l'adult.
O sigui, no que l'infant se n'apropi sol
i com domina més, diríem,
el que seria la instrucció,
diríem, l'instrument,
perquè té més capacitat
o perquè de ben petit ja li han posat davant,
doncs com domina més,
l'adult desaparegui, no?
I és necessari que l'adult estigui
com per explicar-li quins valors
o quines coses, o quines posicions,
quines reflexions poden aparèixer
a partir d'una pantalla, no?
D'aquí la importància del contacte
que vostès mantenen amb els pares
perquè, en principi,
el discurs de com hem de...
els petits, però també els grans,
com hem d'afrontar aquest fet
de la comunicació,
el discurs probablement tots l'entenem,
però jo m'imagino,
i per la seva experiència,
segur que ens ho confirma,
que els pares i les mares
el que busquen és una mena de manual.
I això no deu existir així tan clar.
I dir, escolti, quantes hores?
I com ho he de fer?
I l'he de deixar?
I aquí és bo que jugui a això
i és bo que jugui a l'altre?
Jo m'imagino que pares i mares
sempre reclamen una mena de manual, no?
Hi ha de tot.
La veritat, la resposta és que hi ha de tot.
I hi ha pares i mares
que demanen algunes indicacions
perquè és lògic
que no tothom té el temps
i hi ha destinat suficient energies
com per saber què és el que hi ha
en aquestes pantalles, no?
Llavors necessites una mica
que t'expliquin per on van les coses.
Això és una cosa
i l'altra és demanar una guia
o demanar un...
què he de fer amb el meu fill-filla.
Llavors, el que he de fer amb el meu fill-filla
diríem d'estar des del punt de vista educatiu
explicat des de moltes vessants
i justament la vessant de dir
que hi ha un decàleg per educar
és una vessant que avui en dia
es practica molt poc, inclús a l'escola, no?
Llavors, no hi ha un decàleg del que has de fer.
L'educació és una cosa que és una experiència
i, per tant, en l'experiència hi hem de participar tots.
Llavors, això requereix molta implicació de pares i mares
perquè avui en dia, si no,
les pantalles ens expliquen qualsevol cosa
i ens ho agraiem, diríem.
Clar, aquest acompanyament, aquesta educació,
com vostè ve deia,
i és lògic en qualsevol àmbit de l'educació
i de la pedagogia,
ha de ser des del moment que neixen pràcticament
perquè després també jo m'imagino
que la relació que poden tenir els nois i noies
amb les pantalles
s'ha de respectar aquesta intimitat
que poden establir també
amb determinats continguts
i aquí entra també, per exemple,
el que és l'estrella del moment,
si parlem de pantalles,
ja no adolescents, sinó preadolescents,
que és el messenger.
Sí, a més, és que, a veure,
com a canal de comunicació...
És fantàstic, no?
És molt bo.
És molt bo com a canal de comunicació entre els joves.
Com a canal de comunicació és molt bo.
El que cal tenir molt present
és que qui es comunica són les persones.
Llavors, com ens comuniquem com a persones,
cal saber que jo em puc comunicar arreu del món
tenint, diríem, la capacitat de connectar-me a internet,
amb això em puc connectar
i em puc comunicar amb altres persones,
però que són persones.
Per tant, que respirem,
que ens movem,
que mengem,
que disfrutem d'altres coses
que no enviar-nos missatges, no?
Llavors, bé, és simplement tenir present
que hi ha altres maneres de comunicar-se
i que avui en dia n'hi ha una
i que, com és una novetat
i permet, a més,
una interconexió instantània,
doncs és més utilitzada.
Però això és evident que és útil
i que és una gran millora,
però no ens ha de fer perdre de vista
que qui hi ha darrere d'aquesta comunicació
segueixen sent persones
que necessiten un contacte,
que necessiten un contacte físic,
que necessiten una estima,
que necessiten tot un altre desenvolupament
que no és únicament
escriure un...
mecanografiar un missatge.
El que passa és que aquell temps
que probablement després de fer els deures
i sortir al carrer
ens podíem reunir amb els amics,
ara fan exactament el mateix
per a través del messenger
i s'envien les fotografies
i comparteixen experiències
i música i converses, no?
Sí, no, no.
Jo crec que l'important no és,
diríem, restringir en aquest sentit,
sinó saber utilitzar
i per saber utilitzar,
doncs evidentment ja no...
Tu ho deies abans fa un moment
que ni els adults a vegades
tenim capacitat com per entendre
tot el que ens estan explicant,
llavors cal fer un esforç
per entendre tot això.
Llavors, com a pares i mares,
als adolescents o preadolescents
els hi hem d'acompanyar en aquest sentit.
Llavors, és necessari tenir
una comunicació, per exemple, familiar.
Llavors, si no hi ha
una comunicació familiar
al nen o nena
o adolescent,
doncs evidentment es comunicarà
hores i hores
per messenger.
Una altra cosa és que
un dia ho faci,
però si ho fa cada tarda
és perquè no hi ha cap mena
de comunicació familiar
on no hi ha cap mena de...
I no estic donant la responsabilitat
ni a les famílies
ni a l'escola.
És una responsabilitat compartida,
diríem,
per part de tothom,
inclús els fichats.
A veure,
jo abans he dit
que no hi ha de cal
i estem tots d'acord
que cada família
en funció dels seus paràmetres
i dels seus valors
va fabricant el seu propi,
però ja,
des del punt de vista
no només educatiu,
des de qualsevol altre punt de vista,
diguem que s'ha de restringir
horàriament l'ús de les pantalles,
no?
Pels grans i pels joves,
també.
Bueno,
és que de fet
no és que s'hagi de restringir,
és que...
Un mateix s'ha de posar un límit,
no?
No,
és que diríem,
és que el límit existeix
a partir del moment
en què una persona
fa moltes coses
en un dia,
no?
Llavors,
quan fas tu diverses coses,
moltes o algunes,
tu no et pots dedicar
únicament i exclusivament
a una.
Llavors,
la varietat
d'oferta que hi ha,
diríem,
de coses a fer,
sigui parlar
a través del Messenger
amb els amics i amigues,
o sigui,
llegir un llibre,
o sigui,
mirar per la finestra
les muntanyes
o el carrer,
o sigui,
el que sigui,
o anar a fer
una activitat esportiva,
el que sigui.
Com hi ha diferents coses,
no és limitar
una d'elles,
sinó és
oferir-ne vàries
i que la gent pugui anar triant
les diferents alternatives.
Llavors,
evidentment,
una persona
que es passa
10 hores jugant a futbol
acabarà amb unes rampes
que no podrà amb ell.
És el mateix.
evidentment,
una persona
que es passa
10 hores
davant de l'ordinador
únicament enviant missatges,
doncs clar,
té una mancança
d'altres activitats.
És un test infal·lible,
aquest,
eh?
Dius,
són faves comptades,
és a dir,
si només em queda
mitja horeta o una horeta
per l'ordinador
és que tinc la vida
molt ocupada.
O que l'aprofito.
O que l'aprofito,
efectivament,
per fer coses.
No tenim gaire temps,
jo m'imagino
que estarem en contacte
perquè la tasca
que fa l'Observatori Europeu
de la Televisió Infantil
per fer difusió
és molt important.
Hem parlat
de pantalla,
d'ordinador,
hem fet referència
al Messenger,
però clar,
aquí tenim totes
les televisions
agudes i per haver-hi,
tenim els mòbils,
tenim, bé,
moltíssimes pantalles
que són les que envolten
la nostra vida
i totes aquelles
van influint
en positiu i en negatiu,
no?,
en la nostra existència
i en les dels nostres joves.
Sí, sí.
Per això,
nosaltres reclamem
i des de la nostra web
que és
www.soeti.org
doncs
una formació,
educació i entreteniment
en els mitjans de comunicació
i en totes les pantalles,
diríem.
No només un entreteniment,
que a més
aquest entreteniment
porta incorporat
i es planteja
una educació
i una formació.
que no és incompatible,
eh?,
malgrat que a vegades
ho sé.
No, no, no,
és que justament
nosaltres reclamem
si és possible
fer produccions
tant radiofòniques
com audiovisuals
en els que
la formació
i l'educació
estiguin barrejades
amb l'entreteniment.
No cal únicament
entretenir
i, oh,
la formació i l'educació
és per una altra cosa.
Home,
hi ha de tot, no?
Tenim aquesta capacitat,
no?,
de poder-ho sintonitzar tot
i que, bé,
que sigui una estona plena
i que ens aporti
alguna cosa.
doncs ha estat
aprofitós
aquesta conversa
que esperem
que no sigui
la darrera.
Albert Vargas,
assessor pedagògic
de l'Observatori Europeu
de la Televisió Infantil,
gràcies per atendre
la nostra trucada
i molt bon dia.
Molt bé,
moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.