Avui hem convidat l'escriptora terragonina Olga Xirinax
perquè, finalment, la setmana passada s'anunciava oficialment
que participarà a la Fira de Frankfurt,
aquest certamen literari internacional,
un dels de més prestigi a nivell mundial.
Ja sabeu que Catalunya és el país convidat a aquesta fira,
aquest certamen que es farà el proper mes d'octubre.
L'organització de la participació catalana
va a càrrec de l'Institut Ramon Llull
i la setmana passada, en una segona llista,
facilitada pels organitzadors,
apareixia, entre d'altres, l'escriptora terragonina Olga Xirinax.
Olga Xirinax, bon dia.
Bon dia.
Què tal se sent, això de participar a la Fira de Frankfurt?
Doncs molt bé.
Entre tots els altres escriptors, col·legues i companys i companyes,
el que passa és que és una fira enorme,
segons els que han estat cada any,
perquè jo se celebra, no sé si és cada any o cada dos anys,
però potser se celebra per editors, per vendre llibres.
Som els convidats,
però jo penso que serem com una gota d'aigua,
amb una enorme tinglada o muntat,
però aixins i tot fa il·lusió d'anar-hi.
Sobretot perquè amb la nostra circumstància,
em refereixo a Josep Anton Baixeres,
que vindrà igualment,
anem a defensar també la candidatura de Tarragona del 2016.
i aleshores és per mi una doble satisfacció anar amb la llista d'escriptors,
però tenir alguna cosa a dir de la ciutat, que en tenim moltes de coses a dir.
Per tant, això mateix ja compensa.
Deia ara, en la presentació de l'entrevista,
que l'organització de la Fira,
des del punt de vista de Catalunya, que és l'Institut Ramon Llull,
facilitava el nom d'Olga Xirinax,
i també de Josep Anton Baixeres, com ara recordava la pròpia Xirinax,
la setmana passada en una segona llista,
perquè ni Baixeres ni Olga Xirinax van sortir en la primera llista
d'uns cent i poc escriptors catalans.
Se sent de segona?
Això simplement són qüestions polítiques, no puc dir res més.
Són qüestions polítiques perquè l'editorial també fa política.
Els editors van allà a vendre, però tot això és política.
Ja en parlarem amb un altre sars esbat,
perquè ara això no és qüestió de debatre-ho aquí.
Si es viatja una mica amb gent de la resta de Catalunya,
nosaltres hem estat pels Alps i la part italiana,
llocs vells, les muntanyes, molt maco allò, llocs on es viu perfectament bé.
Però la gent que venia eren de Barcelona per amunt.
De Tarragona no coneixen res,
tot i ser de propet de Barcelona, però de més amunt.
Això no, això tampoc és...
No hi ha tendència, o sigui, som com invisibles.
I els escriptors de Tarragona una mica invisibles,
encara que la meva obra és feta a Barcelona,
diguem, és editada allà a Barcelona i premiada allà,
però hi ha tendència aquesta a ignorar el sud.
Aquest sud que en diem nosaltres.
I no em voldria considerar de segona, em considero de primera.
Per estar convençut d'una cosa,
i això sempre poso Reus, per exemple,
doncs hem d'estar segurs del que venem.
I nosaltres ens venem, venem la nostra obra,
venem el patrimoni, venem la ciutat,
i n'hem d'estar segurs.
De segona, no, mai.
En qualsevol cas, l'Olga Xinès, com dèiem,
estarà en aquesta Fira de Frankfurt,
ja sap què farà, o simplement participarà
d'aquesta amplíssima delegació d'escriptors del país.
A veure, la notícia me la va donar el coordinador de cultura,
en Manyer, un home molt qualificat,
perquè el conec de fa molt de temps,
i molt interessat per totes les coses culturals.
I aleshores em va dir que nosaltres i la delegació tarragonina
tindríem precisament un espai ampli per debatre,
més que potser altra gent,
que només hi tindrà 10 minuts,
si són, com deies, ara 100 i tants d'escriptors.
Nosaltres tindrem un dinar amb periodistes.
Aleshores hi haurà periodistes alemanys, periodistes catalans,
i serà quan debatrem aquesta Tarragona del 2016
i nosaltres, com a escriptors, naturalment,
perquè la representem.
Què creu que suposa pel conjunt de la cultura catalana
ser, això, el país convidat a aquesta Fira de Frankfurt?
No ho sé el que pot suposar,
perquè aquí només se va fer negoci.
Que coneguin algun nom més, potser sí, potser sí.
Això ja no m'atreviria a dir-ho.
Encara que jo crec que no és l'alemany,
sinó l'anglès, la llengua franca que domina,
perquè hi van gent de tot el món a vendre i a comprar.
Per tant, l'anglès...
Jo tinc dues obres traduïdes a l'anglès,
però dubto que siguin en aquest moment
a Frankfurt per ser,
perquè pel que he anat llegint el diari d'altres col·legues,
que els presentaven com a triomfadors
perquè anaven a Frankfurt,
cosa que considero una mica exagerada,
perquè no tenim cap mèrit.
Som escriptors i anem allà,
molt benvingut sigui,
però no hem fet cap peruïcitat.
Però es deia, les editorials,
de seguida els seran traduïdes aquestes obres a l'alemany
perquè les puguin tenir allà.
Jo això no ho tindré.
En qualsevol cas, creu...
El tinc traduït a l'anglès,
traduït només per estar en pantalla.
No, és estar a internet.
No són encara.
I dubto que el meu editor l'acabi de convèncer,
perquè fa 22 anys que estic intentant
que em passi aquesta obra i no amb la passada.
I es tracta del Premi Sant Jordi
i del Premi de la Crítica.
Els que em sentin ho deuen saber de memòria,
perquè ho he dit tantes vegades.
Per això dic que una mica Tarragona
o una mica una política nefasta
impedeix que la meva obra bona
i sobre un tema de Virgeny Wolf,
que és sempre actual,
perquè som en pel·lícules i això,
sigui d'una vegada publicada.
Simplement publicada
i això que està pagada per a mi mateixa.
Però és una cosa...
Vull dir, això t'explicarà potser una mica
el per què no de la llista primera,
el per què d'ah...
Però això ja dic que ha estat una cosa ben feta
del coordinador de cultura d'aquí.
Però en qualsevol cas, Olga Xines,
no creu que, tenint en compte que això
vostè mateixa parla de la Fira de Frankfurt
com un negoci,
no creu que a vostè i a altres escriptors
els pot obrir les portes
a que es tradueixi a l'alemany o a l'anglès
o a alguna altra llengua important
la seva obra?
És a dir, participar durant uns dies
a la Fira de Frankfurt
no creu que li pot obrir les portes?
Si l'editor no ho treballa,
no hi ha res a fer.
Això és una cosa claríssima
que me l'han estat dient.
Fins i tot com vaig saber això de la llista
ja vaig trucar a l'editor d'aquesta obra.
No t'he dit 30 vegades
que t'ha de demanar un editor estranger?
Ara diràs quin editor estranger et coneix
si no ho fa l'editor o ho fa un agent literari?
Aquesta és una cosa simple que es veu.
Jo no li veig amb ell l'intenció de traduir això.
Ara, per línia indirecta sí que podria ser,
però no aquí a Frankfurt,
sinó amb altres projectes que tenim.
Tenim Einaudi de Turí,
que està molt interessat amb la meva obra
a la Tarda a Verèixer,
i per això ja dic,
no ha estat fet per l'editor,
sinó per amics,
diguem-ne això,
si que és de sota mà una miqueta.
Si surt, ja ho comentarem aquí
perquè m'agradaria molt.
En aquesta etapa de la meva vida,
que ja soc grandeta,
la meva intenció principal
és que les obres que he fet
n'hi ha de molt bones
siguin traduïdes en llengües estrangeres,
siguin conegudes.
Així com nosaltres comprem traduïts estrangers
i ens agrada molt llegir-los
i se'n fa molta propaganda pels diaris.
Sembla que sigui un pecat
que el català sigui traduït a fora.
On vas a parar?
Què vols fer?
Traduïr-te a fora?
Això et diuen, eh?
Jo em penso com la mateixa legitimitat.
Si no, no hauríem llegit clàssics
ni hauríem llegit res,
gràcies a les traduccions.
Falta molt camí per recórrer, no?
Ara sí, amb els catalans sí.
I ara aspiro, diguem-ne, amb això.
En que la meva obra,
si tinc temps, me l'aniré passant jo al castellà
i aleshores a partir del castellà
és quan els editors estrangers
veuen, llegeixen i llavors decideixen.
És a dir, el primer pas és...
El primer pas és castellà.
Però encara que no sigui publicat,
perquè tampoc he aconseguit, diguem-ne,
això és molt curiós, eh?
Ni una edició castellana.
Solament la del Llull
perquè entrava dintre del contracte, perdó.
Però aleshores, doncs,
jo me les tradueixo,
tinc suficient bé.
El bilingüisme...
A veure, nosaltres hem pujat,
som una generació que vam pujar
amb una inversió castellana molt forta.
No hi havia català aleshores per aprendre.
O sigui, la inversió va ser total i forçada.
I jo, per la meva banda,
tenia la banda de la mare,
que eren tots de línia historiana,
segons l'última novel·la que vaig escriure,
doncs aquest castellà el domino.
I sigui pel que sigui, me les passo jo.
M'estimo més passar-me-les jo
que altres versions que he vist
que han fet d'obres meves juveniles
i això que han estat bastant mal fetes.
I, per tant,
m'ha dedicat a aquesta part de la meva vida amb això.
Tornem a Frankfurt,
perquè deia...
Tornem.
Tornem.
Deia a lo Xirinex
que participarà també
en la vessant de promoció
de la candidatura de Tarragona
a ser capital europea de la cultura el 2016.
Com ho veu, això?
Creu que realment la ciutat té possibilitats
i creu que pot ser
un gran al·licient
pel món de la cultura tarragonina?
Aspirar com a mínim
tenia aquesta capitalitat?
Jo crec que sí.
Només que es prengués exemple
d'aquestes ciutats
que he esmentat abans
del nord d'Itàlia
i altres,
de tota Europa,
que són netes,
que la gent està educada.
Això,
penso que ja en parlarem
amb l'arcalde,
en parlarem...
Bé, ja ho fa...
De fet, fa bastants anys
que envio fotografies a l'Ajuntament
de totes les destrosses
que va fent la gent.
Els prohoms,
les bones famílies de Tarragona
que destrossen els jardinets
de davant de casa
amb els seus gossos.
Això m'heu sentit dir
també 35 vegades
o més,
però mentre la gent d'aquí
no estigui educada
no farem res.
Però s'ha d'anar ensenyant
a base de petites coses,
de petits advertiments,
de petits cartells,
encara que després
els arranquin
i els cremin,
és igual.
Aquesta no pot ser
una ciutat
on es facin
unes rebel·les copioses
a altres hores de la matinada,
per exemple,
allà a les Granotes,
que ara sembla que es vulgui
convertir en un jardí romà,
segons van dir.
perquè aleshores
s'aixafen els gots de plàstic
amb els valls aquells
que es fan
i allò és parc infantil
i queden unes,
perquè hi vaig amb la canalla,
queden unes arestes
de plàstic
que la canalleta
se'ls clava.
Vull dir,
no es pot permetre,
això s'ha de permetre
en altres llocs.
Els monuments cuidats,
agerdinats ara,
al tornar al veig
i visc que han fet
allà a la deputació
un bonic jardí infantil,
han agerdinat
tot aquell sector
i ara estic proposant
una cosa
que a veure si es pot aconseguir,
que és tornar,
teníem una cosa preciosa
aquí a Tarragona
i ens la vam deixar perdre
abans de la guerra.
Teníem l'Auditorium Natural
de Catalunya.
Avui n'he passat
la documentació
precisament perquè es fa
aquí a Tarragona
el Congrés Forestal,
el segon Congrés Forestal,
que ja en devia parlar,
suposo que també s'estan presentant
aquests dies,
als mitjans.
Doncs n'hem estat parlant,
jo també hi vaig anar amb això
i aleshores vaig portar
tota la documentació
del Auditorium Natural
de Catalunya.
No és bonic aquesta denominació?
Es feia el Mèdol.
Allà tenim fotografies
i va anar el president Macià
i anava a l'Aventura Gasol,
s'havien fet concerts
al Mèdol
i precisament aleshores
es posava a disposició
en aquell temps,
ja era abans de la guerra,
autobusos i lloc per aparcament.
I allà, doncs,
si es feia abans,
amb més raó,
ara, jo no vull dir concerts periòdics
que s'hagin de fer allà,
però de tant en tant sí.
I sembla que els hi va venir bé
i van dir que potser
podrien fer un concert d'inauguració,
però també en patrimoni
sembla que també els hi venia bé,
però recuperar per Tarragona
aquest Auditorium Natural
és que ara enllaça
amb totes les idees ecològiques
de natura,
tota la conservació aquesta,
amb el mateix Congrés Forestal,
enllaça amb un munt de coses.
De manera que això
és una petita aportació,
però només tu poso de model
perquè estava oblidat.
Això estava oblidat
i té una sonoritat,
aquell recinte té una sonoritat
molt bona
i havien actuat
molt bons artistes.
Un dia ja us en presentaré
els fotocopis.
En el cas,
podem veure
i sentir que Olga Xirina
s'està disposada a contribuir
a afavorir la candidatura
de Tarragona
perquè sigui capital
del 2016.
Mentrestant,
parlem de l'obra.
En què està treballant
ara mateix Olga Xirinax?
Home, si ho dic,
la gent potser
s'esgargifarà una mica,
però veia,
com que
jo mentre viatjo
ja deia que l'escriptor
no té vacances,
ni tinc res.
Mentre viatjo vaig,
aquest viatjo
em va a tocar.
Escric,
escric i llegeixo,
m'ho munto ja
el meu raconet,
com que eren poca gent
m'ho vaig agafar
a tota la part darrere
per mi
i allà m'ho munta.
Estic escrivint
i ho dic ara
perquè
està enregistrat
això ja,
vull dir,
no crec que la gent
plagiai alguna cosa.
El balcó dels suïcides,
saps quin és aquest balcó?
Doncs el de davant de casa.
El de davant de casa meva
és un goteig.
Els diaris
tenen ja
la corda
no parlar-ne,
però jo sé
moltes coses
que de gent...
I llavors faig
un llibre curt,
com el llibre Trens,
que ja el vam comentar
aquí una vegada,
és un llibre curtet,
perquè hi ha un editor jove
del Micron
de Badalona
que s'ha compromès
o li agradarà
fer-me tota aquella obra
que no en farien els editors grans.
Per exemple,
pensaments,
llibres de pensaments,
poesia,
alguns relats
d'aquests aixents,
que això l'editor gran
puc fer-ho,
perquè m'ho han dit,
però que els hi doni una novel·la.
Que els hi doni una novel·la.
En aquest moment hi ha novel·la,
no l'ho he fet.
Vull recollir
totes aquestes impressions meves,
com les impressions íntimes
del Montpou,
que té
les seves obres petites,
i fer aquestes obres petites
i que me les pugui editar.
Que no es vendran,
ja ho sé,
perquè és un editor petit,
després els llibres els trinxen,
i aquesta serà
doncs també una de les coses,
home,
és que un té una edat
i llavors pensa,
voldria fer tot això
i has de fer el que t'agradi.
I si a mi m'agrada
ara fer això,
doncs ho faré.
I aquest balcó dels suïcides,
què hi ha?
Pensaments propis
de l'Olga Xirinax?
Un retrat?
Saps que hi ha sobretot
una gran compassió
pels suïcides.
Una gran compassió.
N'hem vist
de totes les edats,
molt vells no,
perquè potser no tenen
l'empenta
per pujar i tirar-se.
N'hem vist
a totes hores,
n'hem vist en tots temps
i no és que hi hagi
una explicació
a la història
de cada un,
jo no la sé
ni la puc saber,
hauria d'investigar
potser més
del que ara podria
ser com s'ha fet
i llavors
una gran compassió,
una reflexió
a partir de cada un
i cada un
una forma distinta també.
Tampoc és ben bé
narrativa,
sinó una reflexió
a propòsit
de cada suïcida.
Encapçalat,
cada un
amb una cantata
de Bach
que té tota una secció
dedicada a la mort.
No és cap cosa necrològica,
això que vaig dir
és més vital
que necrològica,
m'entens?
Però
jo també una mica
ho penso
que s'ha d'estar preparat
per la mort
però no pas
d'aquesta manera tampoc.
I quan estarà editat?
Això a l'octubre
m'ho volen,
o sigui que haig de treballar
tot l'estiu
com una necrològica.
És a dir,
aquest estiu toca això.
Ara pujarem
amb un ral
amb el teclat,
escolta,
allà no hi haurà escapatòria.
Però només això
o treballaran altres coses?
Perquè ja sabem
que el Gashirina
s'acostuma
a estar escrivint
coses diverses.
que és bonic
que ens ho va demanar
el doctor Salcedo.
Territori,
o sigui el nostre paisatge d'aquí
i literatura.
Jo vaig fer
el mare internum
i aleshores
és una cosa
que m'agradava molt de fer.
Cosa que també
estan fent a Barcelona,
Carme Riera
i dos més,
amb periodistes
o escriptors
ja amb vistes
a la cara de Frankfurt,
al Fira de Frankfurt.
Estan fent
tres alemanys
i ells tres
també fan territori
i literatura.
Però els d'allà
han sortit
trenta vegades
i nosaltres no.
O sigui,
estem fent el mateix
però unes coses es veuen
i les altres no es veuen.
Més al que em referia
de Barcelona per amunt
a Barcelona per avall
hi ha com una frontera invisible.
Deia fa un moment
Olga Xirinax
que per l'edat
que te li agradaria
ara el que li agrada
és fer
el que realment
desitja fer.
Sí, sí.
I què vol fer
Olga Xirinax
de manera
més immediata
a curt i mig termini?
Home,
no tens...
En fi,
fent moltes coses socials
i els repassava
amb motiu
d'un DVD
que em sembla
que potser heu de tenir
o que vaig passar
que ens va fer
l'Associació d'Escriptors
i un amb Cedro
que és aquesta
companyia de reprografia
que vigila els drets
dels escriptors.
Amb 16 escriptors
ens van fer un DVD fantàstic
sembla
Viscontinià
amb tota la nostra història.
Em van fer treure
més de 100 fotos,
van estar un equip
dos dies filmant
a casa meva
i els monuments.
O sigui,
recull tota la meva vida
i ja és per arxiu
diguem-ne general.
I llavors
el ve de repassar
tanta cosa
amb les 100 fotografies
i el ve de repassar
i he vist que ja n'he fet
moltíssimes de coses
per la ciutat
des de l'escoltisme
fins a l'omnium cultural
i tota una sèrie
i col·laborat amb molt.
Seguiré,
continuaré col·laborant
però les forces
no són les mateixes
dels 30 anys.
Això ja es nota.
En el meu
pot ser escrivint,
col·labora amb revistes
i amb el que pugui
donant idees
en aquest cas
com l'auditori
aquest natural
i això que em penso
que agradarà
amb alguna gent
que ja ho saben
això també.
Vull dir,
el que pugui col·laborar
doncs des del meu teclat.
Això de l'auditori natural
ens ho guardem
per dir-ho d'alguna manera?
Això a veure
si s'arribés a fer...
És d'autopistes
per això aquell territori
jo no em pensava
que un monument
pogués ser de les autopistes
d'Avertis
m'he semblat que és...
Estàs gestionat
per la concessionària
de l'autopista.
Sí, però m'assemblava estrany.
Per això estaria bé
de dir-ho
amb els responsables
de patrimoni
i de cultura
de l'Ajuntament, no?
No, no, això ho saben
ja, ja, ja.
Anem parlat una mica
i avui mateix
els he portat
tota la documentació
perquè a més
hi ha uns dibuixos
d'en Mallafré
de l'època
amb el mèdul
i tot això
i els forestals
seria un gran què
per la ciutat
poder recuperar
una auditoria
d'aquestes característiques
per concerts...
Almenys tenir el títol aquest
que no es perdés aquest títol
que no ens el podries agafar ningú
perquè esclar
un altre pot dir
mira, nosaltres tenim
l'auditori natural
doncs no senyor
és nostre
reivindicat tot el nostre.
Aquí està el tarragonisme
de sempre d'Olga Xirina
que estarà el mes d'octubre
a la fira de Frankfurt
com dèiem
temps hi haurà
d'aquí al mes d'octubre
d'avançar
en alguns dels detalls
de la feina
que pugui fer
ella mateixa
o el Josep Anton Baixeres
un altre escriptor terroní
que també estarà
en aquesta cita literària
realment de primer ordre
a nivell internacional
i que recordem
té enguany
com a Catalunya
com a país convidat.
Olga Xirinax
bon estiu
bona feina
Gràcies igualment
a tots els que m'escolten
i fins la propera.
Molt bé, gràcies.
Que vagi bé.
Adiósiau, bon dia.