This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 10 del matí, pràcticament 39 minuts.
Seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio
parlant ara de menjar,
parlant dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
a partir d'un estudi que ha encarregat
el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
Un estudi que s'ha presentat fa pocs dies
sobre justament com ens comportem els catalans fora de la llar
alhora, sobretot, per exemple, de menjar.
Un estudi que ens diu que el 80% dels catalans
menja fora de casa com a mínim tres cops per setmana.
D'això, d'aquesta dada i d'altres,
en volem parlar durant uns minuts tot seguit
amb el director general del Departament d'Agricultura,
el senyor Joan Gené.
Senyor Gené, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què van encarregar primer aquest estudi?
Què pretenien justament encarregant aquest informe?
Bé, nosaltres des de la Conselleria tenim cavallades
per les polítiques de consum d'aliments de productes catalans
i, per tant, per això ho hem de conèixer, no?,
per fer, doncs, promocionar, fomentar el fet, doncs,
que la gent consumeixi productes d'aquí, no?,
perquè la nostra agricultura, doncs, si és consumida més a prop,
doncs és més sostenible i més segura, no?,
i per tant, per això, doncs, fem aquests estudis
per saber, doncs, cap a les dues bandes,
cap a la producció, com ho ha de fer per poder-ho vendre
i també, doncs, cap als establiments
per veure què és el que demana el consumidor
i, per tant, demostrar-los, doncs,
que és bo consumir productes d'aquí.
Una de les conclusions a la que ha arribat l'estudi,
que segurament és bastant lògica,
és que cada cop hi ha més catalans
que mengen més vegades fora de casa, no?
Sí, i bàsicament la raó principal,
que això, vull dir, ja ho sabem,
però vull dir que és bo que algú no estudi,
ens ho digui, és per raons de feina, no?
Vull dir, cada vegada ens trobem
que la gent no té temps al migdia d'anar a dinar a casa
i, per tant, doncs, té de menjar fora.
I, aleshores, o bé va al restaurant
o bé s'ho emporta amb la cremanyola.
I què menja?
Podem més o menys dir, o, en fi, dibuixar,
perfilar una mica el tipus d'aliment que mengem
quan mengem fora de casa?
Sí, l'estudi el que demostra
és que quan un menja fora de casa
el que intenta és menjar com a casa,
durant la setmana, eh?
Al cap de setmana entra el concepte de l'oci
i canvia molt, no?
I, per tant, doncs, va al restaurant més tradicional
i el que més es demana, doncs, són productes de temporada
i, doncs, evidentment el menú,
doncs, perquè és un tema econòmic,
però sí que guanya molta diferència.
El restaurant o barra tradicional,
no és que fa el seu menú,
diguéssim que és una cosa, doncs,
que podries fer a casa,
no te la pots fer,
doncs la vas a buscar el més a prop possible.
Aquest hàbit és, bàsicament,
de ciutadans d'àrees urbanes,
de grans àrees urbanes
i, sobretot, fins i tot de l'àrea metropolitana de Barcelona?
Bé, l'estudia de tota Catalunya,
però jo diria que amb l'horari partit
i amb una hora de temps,
vull dir, hi ha molta gent, diguéssim,
doncs, podríem un Tarragona o Reus,
és una d'aquestes ciutats grans, doncs,
que també mengem fora de casa.
Als mateixos polígonos industrials,
doncs, hi ha els bars que s'estan plens, diguéssim, de gent.
Vull dir que no és sol a l'àrea metropolitana de Barcelona,
pràcticament s'ha de tenir molta sort
per poder dinar a casa.
Però això jo crec que s'estén a ciutats mitjanes
i petites, també.
Diu que l'opció preferida
és la de la cuina tradicional,
és a dir, intentar buscar, doncs, això,
menjar com si s'estigués a casa.
Per tant, no hi ha el risc que s'imposi el que...
En fi, tots coneixem com a menjar ràpid
en aquests àpats que fem entre setmana,
per motius laborals?
El menjar ràpid ha quedat en una posició bastant endarrera
i la causa principal,
si la gent va al menjar ràpid,
és per una qüestió de preu,
però no per una qüestió del que li agrada.
Vull dir, em sembla que estàvem un 30%,
o així, vull dir, que era molt poc respecte
a la resta dels que mengen fora.
Tot i amb això, doncs,
sí que és una cuina que té el seu públic
i és respectable com qualsevol altre.
Vull dir, que no estem atacant per res
el fet que la gent pugui també anar
a aquests establiments.
Nosaltres sóc fem una enquesta constatant
el que ens diuen la gent, no?
Vull dir, i el que sí que es demostra és això,
és que la gent, doncs,
vol dir que és normal, per entendre'ns.
Sí, aquesta és l'opció preferida,
això que diu vostè de dinar normal
o fer la cuina tradicional.
Com a casa.
Això com afecta d'alguna manera
el que comentava també al principi de l'entrevista,
els productes fets i elaborats
aquí al nostre país,
els productes catalans?
Bé, amb els productes catalans
inclús també es nota
el que és el consum de cap de setmana de restauració.
És a dir, veiem que la gent cada vegada valora més
un bon vi català,
un bon oli d'una noció d'origen,
un bon formatge d'aquí,
que és una tendència que puja
i que jo crec que és important que pugi
perquè teníem al cap,
potser, altres tipus d'aquests productes
com de més qualitat i, en canvi, aquí n'hi ha
i el que és bo és que la gent
es veu que cada vegada s'atreveix més a demanar-los
i dona també imatge de qualitat
al fet de poder demanar un producte d'aquí.
En quant a la cuina, diguéssim,
de durant la setmana,
doncs de la mateixa manera.
Si un vol menjar com a casa,
doncs no hi ha res més com a casa
que els productes nostres.
I, per tant,
un missatge als establiments
de dir, bueno, oferteu també coses d'aquí
de temporada,
que no vinguin de lluny,
sinó que els tenim aquí,
els fem bé
i, per tant, a més,
el consumidor els demana.
Per tant, és una cosa
més ni més plena
ni a l'abast del consumir d'aquests productes.
Amb aquestes sentades,
a vostès,
com a responsables del Departament d'Agricultura,
Alimentació i Acció Rural,
que els serveixen per, justament,
millorar la comercialització,
la distribució d'aquests productes catalans?
Com els pot afavorir, a vostès,
i, evidentment, els productors catalans
d'aquests aliments?
Bé, nosaltres el que fem
és sempre facilitar
des de les nostres possibilitats
el fet de la comercialització, no?
També ajudem, doncs,
a inversions de l'agroindústria
en aquest sentit.
I, per tant,
si et ve un projecte
que el veus ben carat,
cap consumidor concret,
doncs,
sempre, doncs,
tindrà més puntuació
a l'hora de l'uval.
algú, doncs,
que ens presenti una cosa
que no està dins...
Per tant,
ens interessa, doncs,
sempre saber
què és un ajut,
també,
pels productors,
no?,
pels que produeixen...
Quan dic productors,
vull dir agroindústria,
gent que...
producte, eh,
no el pagès, diguéssim,
individual,
sinó quan ja passa
amb un grau de transformació
més elevat.
Tenint en compte
aquestes dades,
ja per acabar,
podem ser relativament optimistes
de cara al futur
i si preveiem
que encara hi haurà
cada cop més gent
que anirà a cada vegada
a menjar més vegades
fora de casa?
Sí, bueno,
i això és una cosa
que els estudis
ho demostren
que la gent
que treballa
amb ciutats diàtics mitjanes
ho veu, no?,
vull dir que cada vegada
estem obligats
a menjar més fora de casa,
el que passa, doncs,
sí que és bo
que puguem menjar sa
i amb un preu econòmic,
doncs,
barat
i que siguin productors,
doncs,
saludables, no?
I això és el que crec
que aquests dos estudis
ens demostren
que és el que s'ha d'ofertar
perquè és el que el consumidor veu.
Molt bé, doncs,
ens quedem
amb aquestes conclusions
d'aquest estudi
encarregat pel Departament d'Agricultura.
Senyor Joan Gené,
moltes gràcies
per atendre
en directe a la trucada
del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies i fins la propera.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.