Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tal com els hem explicat al sumari de continguts,
el magazín avui no defuig del principal tema d'actualitat de la jornada.
De fet, el principal tema d'actualitat que arrosseguem des d'aquest cap de setmana,
les llargues cues de fins a 65-70 quilòmetres
que s'han registrat aquest dissabte a l'autopista APC
han tornat a posar en evidència les deficiències
en infraestructures que pateix la nostra demarcació.
La mesura de l'aixecament de barreres,
a més, ha creat una altra controvèrsia
sobre quan i com s'han d'aixecar exactament les barreres dels peatges.
De tot plegat, en volem parlar avui
amb el president de la Cambra de Comerç de Tarragona,
el senyor Albert Avelló.
Senyor Avelló, hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com valora vostè la decisió del govern de la Generalitat
i de la concessionària acesa d'aixecar les barreres dels peatges?
Bé, aquesta decisió, encara que ha estat una decisió molt benvinguda,
no deixa de ser una reivindicació que des de la Cambra de Comerç de Tarragona
portem fent des de fa molt i molt de temps,
que en situacions excepcionals, en situacions en les quals
hi ha aquests embusos tan importants
i que això suposa un desgast important de la imatge del nostre territori,
a més a més d'unes pèrdues econòmiques molt importants,
que en cas d'aquestes característiques,
que la concessionària acesa conjuntament amb el saber català de trànsit,
aixequéssim les barreres.
És un cas que nosaltres valorem positivament,
però que, insisteixo, fa molt i molt de temps
que ho estem dient des de la Cambra de Comerç de Tarragona.
Aquest cap de setmana vostès i altres agents socioeconòmics
de la demarcació han demanat o han insinuat
la possibilitat que es redactés un nou protocol
en què es fixessin clarament les condicions necessàries
perquè s'aixequin les barreres dels peatges.
És evident.
Una vegada més ha quedat demostrat
que no solament Barcelona té unes mancances d'infraestructures molt importants,
com semblen els mitjans de comunicació des de fa ja diversos mesos,
que amb els trens de cercaní, les apagades de llum, etcètera, etcètera,
sinó que a Tarragona també és un àrea
en què patim un dèficit d'infraestructures importantíssim.
Llavors, una de les vies principals que es tradueix
i aquesta falta d'infraestructures és justament i curiosament
un negoci privat, com és l'autopista,
amb el qual hi ha unes inversions que estan previstes
que es començaran el 15 de setembre.
Però mentre això no succeixi
i mentre això continuï generant aquestes situacions caòtiques,
el que demanem des de la Campa de Comerç de Tarragona
és que s'instauri, que es prepari un protocol d'actuació
entre l'autopista i el Servei Català de Trànsit,
amb la manera que a partir d'un cert nivell d'incomoditat,
diguem, doncs a partir d'aquell moment,
doncs que s'alliberin els piatges.
Això no seria complexe,
donaria una mostra de sensibilitat per part de la companyia
i doncs, a més no, potser ajudaria que els ciutadans
tinguessin una mica més de paciència
i que aguantessin fins al primer semestre del 2009,
que és quan està prevista la desapressió dels piatges troncals.
Vostè parlava ara de fixar aquest cert nivell d'incomoditat.
És òbvi que les cues de dissabte van ser en certa manera excepcionals,
però en quin punt hauria de calibrar-se aquest nivell d'incomoditat
que fos tal que obligui a la concessionària a aixecar les barreres?
Clar, aquí estaríem amb una qüestió de dir que és excepcional.
Fer 5 hores de cues, 6 hores de cues, 4 hores de cues, 3 hores de cues,
i és difícil de valorar què és l'excepcional i què no és l'excepcional.
De totes maneres, jo estic segur que tècnicament es podria trobar
una solució entre mitja de dir a partir de certs x quilòmetres de cues
o x temps de retenció i durant unes estones,
per anar alliberant el trànsit de seguirem les barreres.
Des de la Càmbra de Comerç de Tarragona,
ara mateix no podem fer una valoració d'exactament
quina seria aquest grau d'excepcionalitat.
El que sí que està clar és que el grau d'inseguretat ciutadana
que genera unes cues d'aquestes dimensions
i el cost econòmic que s'ho posa per totes les nostres comarques
i pel nostre país i el deteriorament de la imatge
és importantíssim.
Llavors, a partir d'aquí s'han de generar les mesures adequades.
Nosaltres apuntem pel fet que es faci aquest protocol
i que s'alliberin els peatges.
I si més no, l'altra solució que aportem
i que a més a més també estem reivindicant des de fa molt i molt de temps
és que de manera provisional s'eliminin els peatges troncals,
encara que sigui d'una manera, ja dic, no definitiva.
Un dels grans generadors de la problemàtica de les cues de l'APCEP
són aquests dos peatges que generen multitud de retencions.
De moment que aquests peatges es poguessin desplaçar,
el programa s'ho solucionaria.
L'autopista, o l'autor de la companyia CESA,
prefereix fer unes obres definitives el primer semestre del 2009,
que és quan ells ens van valorar que estarien acabades aquestes obres,
perquè si no poden o no volen alliberar els peatges
en els moments en els quals les condicions ho demanen,
doncs simplement que retirin els peatges de manera provisional
i que això acabi en el programa.
El que no pot ser és que se'n generin aquestes situacions
des perpèntiques que des de la província de Tarragona,
des del camp de Tarragona,
hem de patir any rere d'any
i que a més a més, lògicament,
hi ha uns increments pel nivell d'augment del trànsit
que passa pel nostre territori.
Vostè creu, doncs, que d'aquí un any i mig,
quan acabin les obres de construcció d'aquest tercer carril
entre el Vendrell i Salou
i quan s'eliminin els peatges troncals,
bona part dels problemes a l'autopista AP7
a la demarcació de Tarragona desapareixeran?
No soc tan agosat com per fer una valoració
que digui que d'aquí d'un any i mig o dos anys
el problema s'hagi desaparegut,
perquè sàpiga vostè,
bueno, ja sabrà segurament que fa més de 10 anys i 12 anys
que estem demanant aquest tercer carril de l'AP7.
Llavors, qualsevol inversió,
qualsevol solució que arribi 10 o 12 anys tard,
evidentment hi ha una acumulació
de la problemàtica que farà que ja veurem
què és el que passarà aquí dos anys.
El que és evident és que en el moment
que s'acabi d'executar aquest tercer carril
i desapareixin, sobretot desapareixin els peatges troncals,
insisteixo, és molt fàcil que el problema s'allogeri,
el problema disminueixi.
A més a més, cal comptar
que hi ha tota una sèrie d'infraestructures molt importants
del camp de Tarragona que es tenen d'acabar d'executar
i que estan dintre d'aquest període
i que després també s'ha de treballar d'una manera molt intensa
amb la mobilitat interna del camp de Tarragona
i la connexió amb el Vendrell
a través de sistemes públics,
de sistemes ferroviaris que funcionin
i que també fallin
de rebaixar el nivell
d'ocupants de les vies.
Aquest dilluns, els mitjans de comunicació catalans
apareixen informacions contradictòries
sobre si el govern català o el govern estatal
han de fer front, han de compensar a CESA
per la decisió que no cobressin els peatges dissabte.
Algunes informacions apunten que CESA no reclamarà cap compensació,
d'altres diuen que sí, que CESA també reclama l'import
de no haver cobrat peatge durant moltes hores al llarg de dissabte.
Vostè creu que s'ha de compensar la concessionària
per aquesta mesura de dissabte?
A veure, jo crec que estem parlant d'una concessionària,
una companyia molt sèria, molt important
i amb molta capacitat i moscle financer
perquè li suposi un gran inconvenient
al fet que hi hagi 15.000 cotxes que paguin o no paguin
o 30.000 o 50.000.
Jo crec que la companyia CESA no ficarà cap impediment
en l'alliberament de les barreres.
L'únic que s'ha d'establir és un protocol
entre les quals se sàpiga quan se tenen que alliberar
els peatges i quan no.
A més a més, hem de partir de la base
que ja no és una qüestió que si una empresa
té que cobrar o no té que cobrar.
Es tracta de situacions d'excepcionalitat
que, com he dit abans, suposen un risc molt important,
un risc de seguretat.
No es poden tindre 70.000 o 60.000 cotxes
embotellats en una carretera
perquè això genera unes situacions de risc altíssim.
i estic segur que la companyia CESA no estarà disposada
a assumir aquest risc per la seva mateixa companyia.
Ja per acabar, senyor Avelló,
les retencions d'aquest dissabte han estat monumentals,
han estat les més importants segurament dels últims anys,
però especialment durant els dies d'estiu,
durant aquestes setmanes,
es repeteixen contínuament retencions
a l'autopista P7 entre el Vendrell i Tarragona.
Aquestes retencions vostès tenen calculat
que generen, que suposen,
un cost econòmic molt important per la demarcació.
Nosaltres l'any passat vam fer una valoració
des de la Cambra de Comerç
amb una retenció que hi va haver a l'autopista
de la Sama, que va ser de dues o tres hores,
que vam valorar que això suposava un milió d'euros.
Estem parlant que amb dues hores i escaig
el cost econòmic que va suposar aquesta retenció
va estar al voltant del milió d'euros.
Llavors, bé,
que això va estar productat, recordo-ho bé,
per un accident d'uns vehicles pesats, d'uns camions.
Està clar que aquestes setmanes
s'ha viscut una situació clarament excepcional,
però no per això deixen de ser clarament excepcionals
també les situacions que dia a dia
estan succeint aquí, no?
Retencions que potser no arriben a les sis hores,
però que arriben a les dues o tres hores.
Llavors, bé,
el tractament entenem que
ha de donar-se en qualsevol de les circumstàncies
en les quals una persona que té prevista
fer un trajecte d'una hora,
a partir del moment en què aquest trajecte es complica
i passa a ser el doble o el triple de temps,
i jo crec que ja de per si mateix
ja és un cas excepcional.
Doncs, senyor Albert Avelló,
estarem ben atents a quines són les decisions
de les administracions
sobre si es tiren endavant aquest protocol
o quins instruments es tiren endavant
per intentar pal·liar el dèficit en infraestructures
a la demarcació de Tarragona.
Senyor Belló, president de la Càmera de Comerç de Tarragona,
gràcies per atendre-vos avui al matí de Tarragona Ràdio
i en continuarem parlant, de ben segur.
Molt bé, moltíssimes gràcies a vosaltres.
A veure, bon dia.
Adeu, bon dia.