Hem parlat ara els últims minuts de la situació a Amèrica Llatina.
Ho hem fet amb aquesta conversa amb Rodolfo Cardenal,
que és possible gràcies a la intervenció tècnica de Joan Maria Bertran.
Ara, com dèiem, canviem completament d'equació.
Volem parlar de gastronomia, volem parlar de festa,
perquè aquest cap de setmana Flix serà l'escenari
de la quarta festa de la clotxa.
Es repartiran ni més ni menys que 1.500 racions aquest cap de setmana.
Per parlar-ne, podem conversar telefònicament amb Òscar Bosch.
Ell és el consell encarregat de turisme del Consell Comarcal de la Ribera d'Ibre.
Senyor Bosch, hola, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Com es prepara aquesta quarta edició d'aquesta festa de la clotxa?
A més, esperem que amb èxit de gent
i suposo que amb l'objectiu de difondre una mica més el plat,
en l'objectiu també de que serveixi parlar de clotxa
per ubicar el mapa de vegades la Ribera d'Ebre,
que és una comarca que sempre queda una mica de costat
i bé, esperant això, afluència de gent.
Vostès van fer una aposta fa pocs anys
per potenciar aquest plat típic de la seva gastronomia.
Ha funcionat la valoració d'aquesta aposta d'inventar-se?
Aquesta festa ha estat positiva?
Home, jo penso que a la comarca de la Ribera d'Ebre,
a nivell turístic estem, tot i aquí coincidiran molts estudis,
potencialitats importants.
La veritat és que a nivell de desenvolupament
en estem bastant verds.
I en primer lloc per un motiu,
que és el fet que la pròpia convicció del territori
que realment el turisme és un actiu possible
com a complement de l'activitat actual.
Llavors, havíem d'inventar, com bé has dit,
alguna activitat que generés una certa autoestima
i hi ha dos camps.
Un és la navegació pel riu, que ho estem fent,
i l'altre era aprofitar un plat típic
com tenim la clotxa,
que de fet fem institucional la festa de la clotxa,
però la veritat és que és present en moltes altres festes
i trobades al llarg de l'hivern, principalment.
Ara fa quatre dies per Sant Antoni
es corre per sopar a clotxa per tot el poble
i no fa tant també a la Fira d'Oli de Mora la Nova
es van repartir també 900 clotxes per esmorzar.
Vull dir que és un plat que el fem a la festa
però realment és present durant molts altres dies.
Jo sí que començut, senyor Bosch,
que hi ha ara per ara molts oients de Tarragona Ràdio
que no saben exactament què és una clotxa,
que potser n'han sentit a parlar,
però tot i ser un producte d'una gastronomia propera
no l'han tastat mai.
Com explicaria-vos com és la clotxa?
Com es fa la clotxa?
La clotxa és un plat de camp
i que molta gent troba que fiqui al restaurant,
que és el que fem, encetar una campanya
que hi haurà 20 restaurants que la tindran,
ho veuen estrany perquè és mig pa de pagès,
el mig pa de pagès se li buida la molla,
és a dir, queda buit,
i llavors dintre se li va farcint
amb tomates calivada,
amb ceba, alls i finalment una arengada.
I llavors torna un bon raig d'oli,
la bona clotxa de regali-me,
per això també el dia de la festa
regalem un pitet per evitar taques molestes,
i llavors a partir d'aquí degustes
i et vas torcant les mans de l'oli,
que és bastant habitual dels que es regalem per tot arreu.
Això, doncs, el camp és fer servir abans,
tradicionalment per evitar plats i utilitzar coberts,
i això és el que ara recuperem una mica
i traslladem, ja dic, en diferents formats els restaurants,
dic en diferents formats perquè actualment
podem trobar a la comarca restaurants que fan pizza,
clotxa, calçona, clotxa, que fan clotxades,
llesques, pecadets de clotxa,
en fi, en diferents formes que milloren la presentació en restaurant.
Vostè feia referència a aquest caràcter divertit,
podríem dir, a l'hora de menjar la clotxa,
perquè és veritat, és un plat segurament divertit de preparar,
òbviament molt saborós,
però, vaja, és això per als no-iniciats,
podríem dir-ho, pot arribar a ser una mica complicat, no?,
menjar-ho sense no acabar absolutament empastifat d'oli.
Fa una mica de respecte.
Que ningú s'espanti, eh?,
no els estem tirant enrere, però les coses com són.
Fa respecte, perquè nosaltres el dia de la clotxa
donem un plat, la clotxa, el pa, tallat, això sí,
i després la tomata cuita, la ceba, els alls i la rengada,
i cadascú s'espavila i es munta la clotxa
perquè precisament forma part de la festa, no?,
muntar-se la clotxa, cadascú al seu gust,
i anar farcint el pa, anar ficant-hi l'oli,
que es tira present a totes les taules,
és un bon oli de la terra i forma part, com ja et dic,
doncs d'això, del ritual, no?,
la preparació de la clotxa i després, finalment,
doncs la degustació realment.
Si no s'ha tastat mai, sorprèn,
perquè sembla que uns productes tan senzills,
el gust és exquisit.
Vostè ens ha fet abans la descripció de la recepta tradicional,
canònica, podríem dir, de la clotxa,
abans també feia referència a iniciatives més o menys innovadores
de diferents restaurants.
Jo suposo que a partir de la fórmula aquesta d'un pa de pagès sense la molla,
a partir d'aquí apareixen múltiples variants,
i allí dins, doncs a més a més del tomàquet, l'arengada, etc.,
s'hi pot ficar el que un vulgui, no?
Sí, tradicionalment és l'arengada,
però és cert que actualment fas clotxa a diferents festivitats,
com deia abans, i apareix la llonganissa i la botifarra també apareix.
Ara bé, diguéssim, el que es manté,
o el que s'havia fet sempre, era, doncs això, la sardina.
Però és cert, ara, diguem que guanya en substància la nova clotxa,
perquè hi ha feix ells més proteïnes.
Imaginació al poder, podríem dir-ho.
A la festa d'aquest cap de setmana també comptarà,
podríem dir, amb alguns padrins d'excepció, no?
Crec que ja s'ha confirmada la presència de l'àvia Remei,
la cuinera casolana a Catalunya per excel·lència, podríem dir-ho,
i, vaja, van aïrar una mica la festa.
Sí, sempre hem procurat donar-li una mica de ressò a la festa.
El primer any va venir en Pere Tàpies,
i, en guany, hem tingut la sort de poder comptar amb l'àvia Remei
que faria, doncs això, el tret de sortida
o el petit pregó de festes
i, a posteriori, doncs, sempre acabes d'omplir la festa
amb un toc de gralla, una mica de música que acompanyo.
També he de dir que esperem comptar amb un gegant
de la població veïna de Ribarroja,
que és, precisament, la clotxa.
i també amb alguna parada,
alguna petita parada que es dedicarà a la venda de producte autòcton
i acaba d'omplir, doncs, el que és la festa en si, no?
I l'objectiu, doncs, com dèiem abans,
distribuir, si podem, totes les clotxes, doncs perfecte,
i una o dues persones, si es poden quedar sense, una o dues només.
Jo ja seria una, però diràs que després podem dir que ha sigut un èxit.
Vols ser, s'ha de renunciar i renuncia.
Ja per acabar, senyor Bosch, per oferir una guia a aquells oients
que siguin interessats en participar aquest cap de setmana
en aquesta festa de la clotxa.
hem de dir que comença a les 11 del matí, s'acaba a les dues del migdia.
A on s'han de dirigir? A on han d'adquirir els tiquets?
Com funciona, senyor Bosch?
Efectivament, has dit que a les 11 del matí comença el passeig de l'Ebre,
de Flix, al costat del riu, al costat també d'un pas de barca
que creu el riu, un dels pocs passos de barca que queden ara mateix a l'Ebre,
sobre dos lleuts, i em sembla que l'Indret també contribuirà a fer la festa
una mica més bonica i divertida.
És una bona excursió de diumenge al matí.
Els tiquets s'han adquirit allà mateix,
i actualment estan a la venda també al Consell Comarcal
i a l'Ajuntament de Flix i a l'Associació de Dones de Flix,
que és qui col·labora en la confecció de les clotxes.
Doncs aquest cap de setmana els tarragonins, els catalans,
i la gent vingui d'on vingui tenen una bona oportunitat
per descobrir si no ho ha fet encara
i per gaudir si ja està familiaritzat amb la clotxa
a un plat típic de la Ribera d'Ebre.
Precisament n'hem parlat amb l'Òscar Bosch,
el conseller de Turisme del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.
Senyor Bosch, gràcies per atendre la nostra trucada novament
i esperem que aquest cap de setmana a la festa sigui tot un èxit.
I esteu convidats, moltes gràcies.
A rebre, molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.