Josep, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Activitat frenètica des de primera hora del matí aquí.
Home, sempre s'ha de començar el primer,
sóc el que don la intendència als que venen a descarregar
i als que venen a muntar les parades.
Llavors els primers tallats, els primers cafès en llet,
les primeres pastetes, s'ha d'anar tot preparant.
Després els entrepanets i llavors, quan comença a vindre
la gent del carrer a comprar, per el que convingui.
Menjar i beure al bar del mercat.
Ets més servei pels clients del mercat
o per la gent que treballa al mercat,
gent de carregar i descàrrega, els propis paradistes,
ets una miqueta manada als eus per tots ells, no?
Jo serveixo el qui s'acosta a la parada i vulgui els meus serveis,
a qui els té sempre.
Des de primera hora del matí, després del Jaume Lagosil,
que és el que cobra les portes, ja entrem nosaltres,
conjunt amb altres paradistes, evidentment,
i dia l'últim, l'últim normalment,
inclús la porta pot estar tancada, la porta principal,
i el Josep, amb la Pac i la Mila,
encara segueixen aquí, acabant de netejar
i de fer els últims retocs per deixar-ho bé per demà.
Suposo que el cicle de productes que es venen
va evolucionant al llarg del matí,
a primeres hores cafès i tallats,
suposo, i a partir d'aquí es van incorporar
a mig matí, suposo, la cervesa, el refresc, la copa de vi,
les pastes també, una miqueta de menjar al llarg de tot el dia.
Sí, evidentment, és uns bars, aquestos que obren tant d'hora,
doncs, de molt de cafè, és el principal,
i després coses de menjar, a primera hora, doncs, de pastes,
i després, doncs, d'entrepans.
Refrescos també, conforme s'acosta més cap al migdia,
va més de refrescos i afluix una mica el cafè,
però el cafè és una cosa de les 24 hores.
Jo he vist un carrejillet, eh?,
a bona hora, a primera hora del matí.
Un de les 6 del matí i l'altre a les 2 del migdia,
perquè també els serveix per reforçar una mica
i per donar-los una mica més d'il·lusió a la feina.
Ara també ens escolta el Josep Jolanda,
la Jolanda, dèiem, algun carrejillo sí que se serveix
també al llarg del matí.
Sí, sí, els bars aquests aquí també del mercat,
el tema del licor ha anat bastant a menys,
també hem de pensar que el fet que no es pot conduir
i després amb la tassa d'alcoholèmia que hi ha tan baixa
i després que també hi ha molta senyora
que ve aquí al mercat a comprar,
que són també una gran part de clientes,
no acostumen a prendre res de licor, no?
Llavors el tema del licor t'ha baixat bastant.
És molt detallat i cafè en llet i cafè sol
i el tema que han parlat del menjar.
Quines diferències creus que hi ha entre ser el responsable
o tenir el bar a l'interior del mercat
o tenir, per exemple, un bar en qualsevol altre lloc de la ciutat?
Home, és molt diferent.
Jo he tingut el bar al carrer i el bar aquí al mercat, no?
És la mateixa feina però el client, tot i sent el mateix,
es comporta diferent quan està en un bar del carrer
a quan està en un bar aquí al mercat.
Aquí al mercat no tenim ni taules ni taburets,
que és una de les mancances que tenim,
perquè estaria molt bé que hi poguessin haver alguns taburets,
perquè la gent, per exemple, haver-se de menjar els entrepans
o el que sigui de peu dret, hi ha gent que no els agrada gaire, no?
A més, havent-hi tanta oferta com hi ha al carrer per poder seure.
Per altra banda,
se fa molts d'entrepans, però aquesta mancança de poder no tindre les taules
fa que t'escapin molts clients cap al carrer,
perquè només sortint a un minut del carrer ja tens una oferta de bars per seure
i per menjar terrible.
La relació familiar entre els clients d'un bar i els seus responsables
sempre ha existit, és un clàssic, podríem dir.
Aquesta relació s'accentua més en un lloc d'un caràcter tan familiar,
una petita ciutat, diuen com és el mercat?
Sí, sí, sí.
Aquí és molt gran el mercat,
però la clientela sempre se repeteix,
encara que sempre hi hagi una part fluctuant,
però normalment, i dels quittats de viro,
són els del dia a dia, els que venen cada dia,
i el tracte és directe.
Jo crec que aquí al mercat el bonic que té
és aquest tracte familiar i directe que tens amb el client.
Tu vas en un lloc d'aquestos del carrer,
en una botiga del carrer, en un súper, en un àrea gran,
i allí tots són com a números, vull dir,
els hi és igual, que hi vagis a comprar,
que estiris una bandeja o que n'estiris 25.
Com que ells al final tenen el mateix, aquí no.
Aquí normalment tots som establiments petits,
que tots ens interessa vendre,
ens interessa vendre, evidentment, per guanyar-nos la vida,
i, a més a més, intentes quedar bé
perquè aquest mateix client torni, m'entens?
Per exemple, un bar del carrer,
doncs el que m'he deixat de dir abans,
doncs moltes vegades, potser tens allà una persona
sentada allà fent una partida al dòmino,
quatre hores allà per un tallat i una ampolla d'aigua.
Això és impossible.
És impensable, això.
És impensable tindre un client quatre hores aquí davant de la barra.
M'entens?
Aquí la gent, doncs el 90% es pren la consumició rapidet,
perquè tothom perd l'autobús,
tothom té que anar al metge,
tothom té que fer alguna cosa o altra,
no?
I posa'm un tallat ràpid,
combinen prendre la consumició amb estar comprant,
amb un lí encarreguen,
ara ve fer un trago del tallat,
no m'ho treguis que ara torno,
m'entens?
És tot així.
Però vull dir,
allò de tindre aquí la gent molt de temps
no és el normal.
Ja per acabar,
ja tens l'espai reservat a la carpa.
Sí,
jo estic aquí,
de les tres portes,
la que està més al front del mercat nou,
o del mercat provisional,
i estarà,
com ara,
que també estic a l'entrar,
així a la dreta,
doncs també estaré entrant a la dreta.
I aquí diu que fins i tot els paradistes
estaran millor en aquesta carpa provisional,
que no pas en l'edifici actual.
Home,
jo espero,
jo espero que la cosa refloti
pel bé de tots els que estem aquí dintre
i els que ens guanyem la vida aquí dintre,
i després pels clients,
perquè també puguin comprar
amb més comoditat de la que tenen ara.
Aquí fa molta calor l'estiu,
fa molt de fred a l'hivern,
no cal que m'ho digui a mi,
que jo soc dels primers que arribo
i el dels últims que te'n van,
i fa molt de fred,
entenc que si jo passo fred,
mira,
dos problemes,
vull dir,
jo m'ho he de passar,
però que el que ve a comprar d'estar còmoda.
I això ara no està condicionat
al segle XXI,
ha d'haver unes altres condicions.
Jo estic molt il·lusionat,
hi ha molta gent que està molt il·lusionada,
hi ha gent que hi porta treballant molt de temps
perquè això arribi al seu fi,
i llavors jo espero que els clients,
que per mi és la base de tot,
i nosaltres els venedors,
doncs puguem uns vendre
i els altres comprar
amb molta més comoditat,
i puguem ampliar
la gama de clients
que hi ha aquí a la ciutat,
que és molta,
ja n'hi ve molta,
però ens fa falta que vinguin molt més,
perquè els productes que es poden trobar aquí al mercat,
tant en el bar,
jo perquè soc del bar,
com a les parades,
és el millor,
és el millor que pots trobar,
no?
En un supermercat no té res a veure
anar a comprar.
El que només mira el preu,
doncs aquell,
serà de supermercat,
el que busca la qualitat,
ni que hagui de pagar un euro més,
vindrà aquí al mercat,
és molt millor
vindre aquí al mercat
per tots sentits,
perquè el client,
el venedor el coneix,
intenta quedar bé,
intenta no l'enganyarà,
i l'intentarà donar
el millor que tingui la seguretat.
T'has de guanyar la seva fidelitat cada dia.
Això és el que és important.
Josep, moltes gràcies,
i moltes gràcies també
per atendre'ns correctament,
Jolanda,
que avui també...
Jo hi ha una cosa
que no estic d'acord amb el Josep.
Digue'm, digue'm,
molt més car
que altres botigues,
que altres supermercats.
No, no,
dic molt més car,
però dic que a mi al final
tens que pagar un euro més,
però és que aquest euro
també és la mà d'obra
professional
que hi ha al darrere del mostrador.
Tu te'n vas,
per comparar,
doncs amb qualsevol supermercador,
tu t'ho vas tot tallar.
Un és més gruixut,
l'altre és més fi,
l'altre molt de greix,
vull dir, bueno,
llavors tu,
va allà i la gent
comença a remenar,
i el que et sembla
que s'apropa més a lo teu
és lo que de jo,
però no és,
per mi és molt millor
vindre aquí
amb tots els conceptes
de qualitat i de preu.
I escolta,
i la tertúlia,
perquè hi ha paradetes
que ja aquí s'està
una estoneta xerrant,
cosa que és molt saludable
per la vida social
de les persones.
També és molt saludable,
sí,
sí,
això només ho donen
aquí les parades
d'aquí del mercat.
Clar.
Doncs vull dir,
jo amb la gent
que ve a prendre alguna cosa
i els altres
pues anant tallant
i anar parlant.
deus conèixer la vida
de moltes persones,
Josep.
No,
que no t'hi diuen
que ens expliqui res.
No.
I xafarderies
d'aquelles de ciutat,
de la vessant de poble
que tenim tots,
segur que en coneixes
moltes també.
També,
també.
Et venen,
tu,
saps que...
però jo soc com un mossèn,
m'entens?
Ah, exacte.
Jo escolto
i dono algun consell
per si cas,
però no explico res a ningú.
Per confessionar
aquí a la rebotiga.
Si continues així,
et continuaran arribant
els secrets,
eh?
Si realment...
Esperem que sí.
No ho vas dir.
Gràcies, eh, Josep?
De res.